CINGLES DE TAVERTET – EL FAR

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

GEOZONA 216 CINGLES DE TAVERTET – EL FAR

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL A l'est de la Plana de Vic, les roques sedimentàries paleògenes de les Guilleries que formen el marge SE de la conca terciària de l’Ebre estan posades al damunt de la peneplana herciniana que ara forma la Serralada Prelitoral. L’encaixament del riu Ter damunt d'aquests materials ha generat unes imponents cingleres que mostren les successions paleocenes i eocenes, les quals formen espectaculars relleus tabulars. Ja en els anys setanta la Diputació de Barcelona proposà integrar aquestes zones en un futur parc natural anomenat Guilleries - Collsacabra. El tram de cingleres més destacable és el que va des de l’embassament de Sau fins el Far, sobre la població d’Amer. La geozona proposada va des de l’embassament (Castell de Tavertet) pel sud fins el Far pel nord. Bona part de la geozona està dins l’anomenada serralada Transversal, que connecta els relleus de la Serralada Prelitoral amb els relleus prepirinencs (eix Bellmunt – Puigsacalm). La calcària nummulítica de Tavertet és l'anomenada pedra de Girona, amb la que s’han construït edificis singulars com la catedral de Girona i algunes de les piràmides d’Egipte. Aquesta pedra és una de les biofàcies més característica dels mars eocens situats en un sector de l'antic oceà mesozoic de Tethys. En cap altre indret d'aquest antic mar eocènic aflora de manera tant vistosa aquest calcaria nummulítica. Els trets geològics més rellevants d’aquesta geozona són els següents: en quant als aspectes petrològics, sedimentològics i estratigràfics, cal destacar que, en poc espai, és possible observar diversos ambients sedimentaris: conglomerats de ventalls al·luvials, sorres de platja, cordons litorals, sorres deltaiques i els seus fangs de prodelta, carbonats de plataforma somera amb molta vida bentònica i fangs de plataforma externa. Tots aquests ambients no són solament visibles en la vertical sinó també, i de manera extensa, en la seva distribució horitzontal. Aquesta zona mostra un excel·lent registre sedimentari del desmantallament del ja desaparegut massís Catalano – Balear. Una conjunció de factors geològics ha fet que els processos externs modelessin damunt les calcàries i gresos de Tavertet un relleus tabulars limitats per cingleres molt importants. Són zones d’alts



topogràfics que baixen vers l’Est i vers l’Oest. Les importants xarxes de diàclasis controlen, de manera molt clara, l’evolució de les cingleres. A la Formació de Tavertet hi ha sistemes càrstics, els quals, tot i no ser sistemes excepcionals, són importants i permeten entendre algunes sorgències com la de la riera de Balà, al SW de la geozona (on hi havia l’antic molí fariner que encara conserva bona part del seu utillatge). El nivell de base de la carstificació és el contacte entre la formació de Tavertet i la formació de Romagats. Molt a prop del límit oest de la geozona hi ha la cavitat excavada en gresos més gran coneguda i que ha estat considerada un geòtop (Cova del Serrat del Vent sota el pla de l’ermita de Sant Corneli; veure Geòtop 215). Fora, però prop de la geozona, hi ha les coves de les Grioteres i La Bora Fosca.

Foto aèria de la Cinglera de Tavertet a l'alçada de l'Embassament de Sau. Es poden diferenciar molt bé les diferents unitats de l'Eocè, tant continental (els materials vermells de la base) com marí (els que hi per sobre d'aquests).

GEÒTOPS INCLOSOS A LA GEOZONA 1. Turó del Castell de Tavertet 2. L´itinerari de Sau a Tavertet 3. La falla de Sant Joan de Fàbregues 4. El Mirador del Far

COMARCA: Osona MUNICIPI(S): Tavertet, Rupit i Pruit,

Amer, Vilanova de Sau



DADES FISIOGRÀFIQUES La geozona és allargada en direcció SW - NE. Pel sud toca l'embassament, per l'O amb la riera de Balà i per l'E amb la presa. El límit nord són els cingles i el Santuari del Far. L’eix NE-SW de la geozona és la vora superior de la cinglera de les calcàries de Tavertet damunt les Guilleries. Els límits precisos es mostren als mapes de situació adjunts.

CONDICIONS D’ACCÉS A la zona sud i a les cotes baixes (geòtop 2) s’hi accedeix per la carretera N-141b de Vic a la presa de Sau. Passada la presa cal pujar a l'Hostal de la Riba (pàrquing fàcil). A la zona nord s’hi accedeix per la carretera C-153, de Vic a Olot fins a l'Esquirol, on s'agafa la BV-5207 fins al poble de Tavertet. A partir de Tavertet, i per pistes aptes per turismes, podem accedir tant a l'extrem nord de la plataforma superior de la cinglera (Pla Boixer) com al seu extrem sud (Castell de Tavertet, geòtop 1). A l'ermita de Sant Joan de Fàbregues (geòtop 3) s´hi accedeix per la carretera C-153 fins a Rupit, on, per pista de turismes, es va a l'ermita. Per accedir-hi al Pla Boixer (part alta del geòtop 3), cal, des de la C-153, agafar una pista a mà dreta a tocar de la masia de les Vilas, que mena a la casa de Rajols passant per la font de Rajols, fins al Pla Boixer. És important obrir i tancar sempre les portes que hi ha pel control del bestiar que pastura. Tota la geozona està solcada per camins que passen les cingleres graus. Els camins que proposarem més endavant són molt marcats, no presenten dificultat per persones acostumades a caminar i permeten accedir a tots els punts i zones d'interès. Aquests camins permeten fer travesses al gust de cadascú.



ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Forestal en tota la seva extensió, llevat de la zona de conreus al voltant d’algunes masies i del poble de Tavertet. Agrícola i forestal.

SITUACIÓ GEOLÒGICA

SITUACIÓ GEOLÒGICA Tota la geozona està alineada amb els relleus de la Serralada Pre-litoral, de manera particular amb el Massís de les Guilleries, i constitueix part de l’anomenada Serralada Transversal de Catalunya que enllaça el Prepirineu amb la Serralada Prelitoral. Geològicament, la geozona forma part del marge SE de la Conca Terciària de I'Ebre i de la Serralada Prelitoral. La geozona està constituïda per un sòcol de pissarres i granitoids paleozoics recoberts per sediments continentals i marins paleògens que van anar omplint aquest sector de la Conca de I'Ebre. Aquesta conca mostra una potent successió estratigràfica amb edats que van del Paleocè a l'Oligocè. A la geozona només hi trobem la part inferior constituïda per roques dels periodes Paleocè i l’Eocè inferior i mig fins el Lutecià.



PARAULES CLAU Bloc caigut Cabussament Calcària bioclàstica Calcària nummulítica Carst Cinglera Conca Terciària de l'Ebre Conglomerat poligènic Falla conjugada Falla directa Marga de plataforma externa

Marga de prodelta Pedra de Girona Pla de falla Plataforma carbonatada Relleu estructural Relleu tabular Turó testimoni Ventall al·luvial Xaragall Xarxa de diàclasis

EDAT DELS MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS





INFORMACIÓ GEOLÒGICA

TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL La qualitat i espectacularitat dels afloraments del registre sedimentari de la regió de Tavertet constitueixen un patrimoni geològic de importància internacional, sobretot els afloraments de calcàries nummulítiques que formen les taules dels relleus tabulars. De tots els exemples de cingles en calcàries nummulítiques de les conques sinorogèniques alpines des d'aquí fins la Índia, els de Tavertet són els millors (J. Serra-Kiel, comunicació personal). Des de les cotes més elevades del Collsacabra és possible observar les grans unitats geològiques de Catalunya, des dels Pirineus fins la Depressió Central i Serralada Prelitoral. Aquest edifici sedimentari està ben exposat i constitueix un bon registre peninsular del Paleocè i de l’Eocè inferior i mitjà fins el Lutecià. Són sediments de la conca d’avantpaís de l'orogen alpí ben preservats i quasi sense deformar. En els darrers anys és escola habitual de treball de camp i de congressos locals, nacionals i internacionals. S’han publicat nombroses guies de camp en diversos idiomes i els anàlisis d’aquest registre apareixen en obres especialitzades d'àmbit internacional. A més a més, hi ha altres valors patrimonials a considerar, com les restes de cultura ibèrica sovint associades als grans blocs caiguts de gresos de Folgueroles. Tavertet és un poble que conserva les edificacions tradicionals de pedra del país i que té una esglèsia romànica notable. La casa de l’Avenc, en el camí de Tavertet a Pla Boixer, que recentment ha estat restaurada, és una remarcable mostra de gòtic civil. Tota l’àrea és molt visitada pels excursionistes. Interès turístic: 5 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic):5 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 5 Interès científic: 5

ANÀLISI COMPARATIVA Afloraments relacionats per proximitat geogràfica i per analogia geològica: al sud de la geozona afloren successions terciàries similars seguint el riu Ter fins a l’est de la població de Roda de Ter. Pel nord, des del Far fins a la platja de Pals,



passant per Girona, es pot anar reconeixent la mateixa successió. En general, al marge sud de la Conca de l'Ebre (sector català), aquesta successió no existeix o bé està coberta per materials eocens i oligocens més moderns. A Girona i a Pals els afloraments són discontinus i en general no es presenten amb l’espectacularitat i grandiositat que ho fan aquí. Els relleus similars rellevants veïns de la geozona són els següents: - Els que es troben des de Santa Maria de Corcó fins a Tavertet i que queden

fora de la geozona. - Els situats a la riba sud de l’embassament de Sau. - Tota la superfície estructural de la Mare de Déu del Far. Com ja s’ha assenyalat, els relleus equivalents desenvolupats en nombrosos punts de la vora sud de la conca de l’Ebre no tenen les calcàries nummulítiques lutecianes que són les que afavoreixen la formació del relleu tabular. Afloraments anàlegs de referència a nivell internacional: és difícil trobar en el món uns afloraments de calcàries nummulítiques lutecianes de la qualitat dels d’aquesta geozona. Cal recordar que les piràmides de Gizeh estan construïdes amb calcàries similars, extretes de pedreres que explotaven les roques acumulades en les plataformes marines somes, molt abundants en les conques marines d’avantpaís eocenes.

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS Des d'un punt de vista botànic, el fort gradient topogràfic, la diferent orientació de vessants i les diferents composicions químiques del substrat rocallós han permès que en aquest reduït espai s’hi trobin gran part dels estatges vegetals boscosos de Europa. Hi ha alzinars, rouredes, fagedes, boixeres i brucs. Són comunitats vegetals desenvolupades damunt de sòls sorrencs o més argilosos, àcids o bàsics, amb rentat vertical o lateral. Les construccions humanes notables són a Tavertet, al damunt de la superfície estructural de les calcàries. La casa de l’Avenc, a mig camí de Tavertet a Sant Joan de Fàbregues, està a la part baixa de les margues del Coll de Malla. L’església de Sant Joan de Fàbregues està situada damunt de la superfície estructural de les calcàries de Tavertet en el llavi enfonsat de la falla de Sant Joan



de Fàbregues. Les baumes de les formacions de Tavertet i de Folgueroles han estat usades com habitacles o com a cledes pel bestiar fins temps recents. Els enterraments ibers (sencers o en urnes de cendres) i les restes d’aquesta cultura es troben sobre sediments quaternaris i també sota els grans blocs caiguts de gresos de Folgueroles. La potencialitat arqueològica de la zona és important, doncs fins ara s’ha excavat relativament poc. En zones veïnes (Sabassona) s’han trobat rics jaciments neolítics en baumes naturals i al peu dels grans blocs caiguts.

RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) Els materials de l’àrea de Tavertet es poden dividir en tres grups principals d'edat molt diferent: 1) sòcol paleozoic, 2) successió paleògena (terciària) i 3) materials quaternaris (amb poca entitat en aquesta zona). 1. Sobre el sòcol paleozoic, constituït per granitoids i pissarres, hi ha els materials del Paleocè i de l’Eocé inferior i mig. El sòcol paleozoic i, amb ell, la successió paleògena estan lleugerament basculats vers l’O-NO. El tall geològic des de la presa de Sau fins la part més alta de la successió paleògena al turó del Castell de Tavertet mostra totes les formacions sedimentàries de la geozona, excepte la formació de gresos de Folgueroles. 2. Estratigrafia del Paleogen de Tavertet: pel seu origen distingirem dos grans conjunts de roques paleògenes: 2.1. Conjunt continental de la base de la successió, discordant sobre la peneplana de l'antic massís hercínic o varisc (Pla de Mondois i altres cims aplanats de les Guilleries). S´hi diferencien, de més antiges a més modernes, les següents unitats: Formació de Mediona, Formació d'Orpí, Formació de Vilanova de Sau i Formació de Romagats. 2.2. Conjunt marí situat al damunt. Conca endins, aquesta unitat representa part de la unitat anterior per canvi lateral de fàcies. S’hi diferencien, de més antigues a



més modernes: Formació de Tavertet, Formació del Coll de Malla i Formació de Folgueroles. 2.1. Conjunt d’origen continental: la primera unitat paleocena damunt del Paleozoic és la Fm. Mediona (Ferrer 1971) o Formació lutites, gresos i conglomerats vermells de Mediona (ANADON 1978). És formada bàsicament de lutites vermelles i paleosòls (30 m de potència). Ens indica sedimentació no marina en extensos mud flats i sense activitat tectònica. Coincideix amb els camps de conreu que envolten la masia de La Riba, anant de la presa de Sau a Tavertet. Es una formació constituïda predominantment per materials lutítics (generalment il·lita i en ocasions caolinita), amb intercalacions carbonatades que, en alguns llocs, arriben a ser importants. També trobem trams sorrencs i lutítico-sorrencs, àdhuc conglomeràtics, que varien segons les àrees i localitats considerades. Les intercalacions detrítiques de granulometria més grollera es troben formades tant per gresos de gra molt o bastant groller com per conglomerats generalment molt sorrencs i que localment arriben a mostrar predominància de la matriu sobre els clasts més grollers. En la geozona, els trams calcaris són molt poc presents. El contingut fòssil de la formació de Mediona es Vidaliella (Bulimus) gerundensis VID, associat a Celtis eocenica REID, Microcodium elegans GLUCK i Macrophysa columnaris. La seva edat és Thanetià superior. Aquesta formació passa gradualment a la Formació Vilanova de Sau, excepte en l’extrem NE de la geozona on hi ha al damunt calcàries de alveolines de la Formació calcàries d’Orpí. La potència de la formació varia entre 10 i 35 metres. La Formació d’Orpí (Ferrer, 1970) apareix en forma de tascó a l’extrem NE de la geozona, on arriba a tenir 60 metres de potència. Es tracta d’una alternança de nivells carbonatats, gresosos i lutítics. El contingut en alveolines sota el santuari del Far han permès situar aquesta unitat en l’Ilerdià mig. Pel damunt de la formació de Mediona o al nord la formació d’Orpí, hi ha la Formació de Vilanova de Sau (Formació gresos i conglomerats rojos de Vilanova de Sau, Colombo, 1980). Té una potència de 260 a 270 metres. A la part baixa de la unitat dominen les lutites vermelles. A partir de la meitat de la formació van apareixent i dominant progressivament les capes sorrenques i conglomeràtiques. Aquesta unitat s’ha interpretat com formada per fàcies mitges i distals d’un sistema de cons al·luvials coalescents, amb l’àrea font situada a l’Est en el Massís Catalano – Balear. És una unitat heteròcrona per la base i pel sostre. A l’àrea de Tavertet comença a l’Ilerdià mig. Pel damunt hi ha la Formació de Romagats



(Formació conglomerats i gresos vermells de Romagats, Colombo, 1980). La potència mitja es de 225 metres. Predominantment és conglomeràtica amb pasades sorrenques i lutítiques. S’ha interpretat com fàcies proximals de ventalls al·luvials amb predomini dels processos tipus sheet flood. 2.2. Conjunt d’origen marí: pel damunt i lateralment vers l’oest la formació de Romagats passa a la Formació de Tavertet (Formació calcàries arenoses de Tavertet, Reguant, 1967). Litològicament és formada per capes massives de calcàries sorrenques o alternant amb trams margosos i sorrencs a la part alta i gres i conglomerat a la part baixa. Les calcàries massives presenten una gran abundància de Nummulites. Són l’estrat tipus on hi ha els nummulits N. crusafonti i N. tavertetensis (Reguant, 1967). A l’àrea de Tavertet, la seva fauna permet d’atribuir la dita formació al Lutecià inferior i a la part baixa del Lutecià mig. Els trams amb abundants nummulits s’han interpretat sedimentològicament com a barres de nummulits de morfologia poc acusada. Al seu damunt hi ha la Formació del Coll de Malla (Formació margues del Coll de Malla, Reguant 1970). En l’àrea de la geozona aquesta formació està sempre entre les calcàries de Tavertet i els gresos de Folgueroles. Està formada quasi exclusivament per margues sorrenques blavoses, encara que a la base presenta bancs de limolites i gres de gra fi, i al sostre un trànsit gradual a la formació de Folgueroles suprajacent. És rica en fòssils, sobretot a la part baixa, amb abundants equínids (Reguant, Roman i Villatte, 1970). S’observen freqüentment paleoicnos atribuïts a crancs i també a bivalves infàunics. La Formació de Folgueroles (Formació gresos de Folgueroles, Reguant 1967) està formada per gresos groguencs – blavosos ben estratificats, amb importants intercalacions de gresos glauconítics. Els gresos se situen per sota les Marges de Vic (Reguant, 1967) i el seu suau pendent estructural constitueix el llindar de la Plana de Vic per l'E i NE. Es tracta d’una unitat formada bàsicament per fàcies deltaiques proximals que prograden vers el centre de conca (oest). Sobre aquesta formació estan molt ben marcades les xarxes de diàclasis que són aprofitades per a la circulació d’aigües i la instal·lació de l’alzinar (en fotografia aèria semblen plantacions d’arbres perfectament alineats). Aquestes xarxes de diàclasis constitueixen un element estructural bàsic de control de l’evolució d’aquests relleus. 3. Deformacions dels materials (tectònica): entre el Cretaci superior i el Miocè inferior, el NE de la Península Ibèrica va patir un escurçament quilomètric com a



conseqüència de la col·lisió de les plaques Ibèrica i Europea. Amb la col·lisió es van formar els Pirineus i unes conques d’avantpaís al nord i al sud. La Conca de l'Ebre es la conca d’avantpaís sudpirinenca. Aquesta conca, mentre va ser activa, va anar emigrant al sud a mesura que les làmines encavalcants pirinenques s'anaven emplaçant. La vora sud de la conca estava constituïda pel Massís Catalano – Balear format també per la col·lisió de plaques esmentada. La influència d’aquest massís en el rebliment de la conca de l’Ebre fou menor. Un cop ja formades i soterrades sota potents acumulacions sedimentàries, les roques de Tavertet, sotmeses a la compressió orogènica, es fracturaren. El resultat foren algunes falles de direcció NE-SW i dos importants sistemes de diàclasis de pla vertical, que condicionaren després la morfologia de tota la zona de cingles. El sistema de diàclasis més important té una orientació NNE (5º) i el segon ENE (30º). En conjunt configuren una retícula. La separació mitjana entre les diàclasis d'un sistema és molt variable, 2 i 50 m. La formació dels sistemes de diàclasis es produí a l'Eocé terminal - Oligocè inferior. A la compressió seguí, durant el Miocè, una distensió. Falles inverses, direccionals i encavalcaments juguen ara com a normals i els relleus meridionals de la Conca de l'Ebre s'enfonsen en un sistema de fosses i pilars tectònics. A la geozona de Tavertet, la falla de Sant Joan de Fàbregues constitueix un bon exemple de falla distensiva. El límit nord del Collsacabra, al santuari del Far, també es un límit format per una gran falla extensional coneguda com la falla d’Amer. Actualment, la majoria de fosses i pilars tectònics estan sota les aigües de la Mediterrània. Només la Serralada Costanera Catalana queda emergida. Les roques del Collsacabra queden elevades i penjades juntament amb les paleozoiques de la serralada Prelitoral i estan sotmeses a erosió i exhumació. En tots aquests conjunts de processos rau la clau de la formació dels espectaculars relleus tabulars de Tavertet damunt les Guilleries. 4. El modelat del relleu: la separació del massís del Collsacabra del massís de les Guilleries obeeix al diferent comportament enfront de la meteorització i l’erosió del massís cristal·lí paleozoic i de les roques sedimentàries paleògenes. Aquest fet queda molt ben reflectit en el mapa geomorfològic de la zona, en el que el tipus de xarxa fluvial sobre el Paleozoic és el característic d’un massís homogeni mentre que l’estratificació basculada domina la xarxa fluvial instal·lada damunt el Paleogen. El mapa geomorfològic del sector sud de la geozona acompanya a la memòria de la fulla geològica 1:50.000 de Vic (Barnolas et al., 1983). Les dues



xarxes de diàclasis verticals que afecten especialment els gresos i les calcàries compartimenten aquests estrats en blocs quadrangulars d'alçada i base mètriques i decamètriques, que es poden observar pels vessants. L'acció de les arrels de les alzines ajuda a obrir les diàclasis i la circulació intersticial de l’aigua eixampla la fissura i afavoreix el despreniment final. Sobre els gresos, els arbres es veuen alineats seguint les diàclasis. Aquest fet es pot observar molt bé en la fotografia aèria. L’erosió més ràpida de les margues, lutites i gresos sota els nivells competents de gresos de Folgueroles i calcàries de Tavertet, deixa sense base els grans blocs que es desprenen i llisquen pels vessants. La presència de les diàclasis ha permès l'assentament d'alzines directament al damunt de la roca nua. No és infreqüent la presència d’individus aïllats en els murs verticals, ben ancorats en una diàclasi. Encara que no coneixem cap estudi regional quantificat sobre aquest procés, pensem que la seva contribució a la separació de blocs per la pressió de creixement i la meteorització química deu ser important. En una fotografia adjunta es pot observar l’inici del despreniment d’un bloc a la formació de Tavertet, prop de la casa de l’Avenc. Un aspecte rellevant d’aquests altiplans és l’hidrològic. Destaquen com a fenòmens hidrogeològics importants algunes sorgències lligades al nivell freàtic inferior de la base de la formació de Tavertet (sorgència del Molí de la riera de Balà). Un nivell freàtic superior se situa a la base del gresos de Folgueroles i al sostre de les Margues de Coll de Malla. Tot el sistema càrstic de la Cova del Serrat del Vent (veure Geòtop 215) té de base aquest nivell freàtic que actualment subministra aigua potable a la població de Tavertet. 5. Història geològica: comencem amb una breu pinzellada als processos anteriors al Cenozoic. Durant el Paleozoic, la zona forma part d'una vasta plataforma marina amb sedimentació predominantment detrítica. Les pissarres de la plana sud en són testimoni. Durant el Carbonífer superior aquests materials es deformen (orogènia Herciniana) i formen part de la gran serralada varisca europea. Durant el Permià i durant els inicis del Triàsic, aquests relleus van ser erosionats i peneplanitzats. Ja en el Triàsic van sedimentar-s'hi en zones properes, però no en aquesta àrea, conglomerats, gresos i lutites fluvials (Buntsandstein). Després, bona part de la zona catalana va ésser envaïda pel mar i s'hi dipositaren calcàries i dolomies amb un episodi intermig fluvial amb gresos i lutites vermelles (Muschelkalk). La història geològica de la resta dels temps mesozoics és difícil d'esbrinar, però sembla que la zona estava emergida. Al



Paleocè es produeix un canvi radical. La compressió alpina aixeca el Massís Catalano - Balear i l'erosió dels nous relleus alimenta el marge sud de la Conca de l'Ebre, que ara s'estén entre el Massís Catalano - Balear i els Pirineus. En el registre sedimentari marí lutecià s’hi ha reconegut els cicles eustàtics (Serra-Kiel et al., 1997). La compressió orogènica alpina i desprès l’extensió neògena produïren relleus que, en la seva evolució, han configurat l’actual Collsacabra. En els geòtops 1 i 2 es descriuen i situen les fàcies representatives d’aquestes formacions. Colombo (1980) ha publicat estudis aprofundits i guies de camp d'aquests sediments al·luvials. Serra Kiel (1984) i Taberner (1983) han publicat sobre aspectes paleobiològics i sedimentològics de les fàcies marines de plataforma. La geodinàmica seguirà modificant el relleu durant milions d'anys.

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC Les plataformes marines lutecianes amb nummulits de l'àrea de Tavertet constitueixen un registre geològic excepcional per la seva conservació, extensió i qualitat dels afloraments, i per altre part per la seva accessibilitat. Les calcàries nummulítiques lutecianes en el Thetys alpí són freqüents, però enlloc afloren tant espectacularment com en aquesta regió. Els aspectes tectònic i sedimentari: el registre estratigràfic representa una successió sedimentària sinorògenica que ha enregistrat de forma contínua l’evolució tectònica de la deformació alpina en el marge SE de la Conca de l'Ebre, des del Paleocè fins a l’Eocè mitjà. El jaciments de fòssils marins i continentals han permès una bona datació d’aquest registre. El conjunt d’ambients sedimentaris enregistrats en aquesta vora del massís Catalano - Balear, amb una progressiva invasió marina de la zona, mostra la evolució tectònica alpina del Pirineu i del mateix Massís Catalano - Balear.La línia de costa del mar paleogen variava a partir de tres factors: l’aixecament orogènic del marge de conca, la subsidència de la pròpia conca i els canvis de nivell del mar a nivell planetari (canvis eustàtics). L’actuació conjunta d’aquests tres factors van provocar continuades transgressions i regressions marines de magnitud variable que han quedat enregistrades en la successió sedimentària del Collsacabra.



L’aspecte geomorfològic: el relleu del Collsacabra és rellevant per les seves dimensions, espectacularitat i bellesa. Els processos essencials que l’han originat es poden esquematitzar en els passos següents:

1. Formació inicial i successiva dels cossos sedimentaris, amb els sediments de les fàcies al·luvials, marines de platja, plataformes carbonatades, margues de plataforma, associades en molts casos a fàcies de prodelta, i gresos deltaics proximals.

2. Les roques formades s’eleven i es fracturen per la compressió alpina i es formen dos sistemes principals de diàclasis. L’extensió neògena bascula tota la regió.

3. L’erosió fluvial exhuma el registre sedimentari ressaltant els estrats més i menys resistents.

4. La meteorització de les roques a partir de la xarxa de diàclasis forma blocs. El relleu actual, caracteritzat per una diferent resistència a la erosió de les diferents formacions sedimentàries, forma un relleu tabular i, a escala regional, un relleu en cuesta. La xarxa actual d'escorriment és de règim irregular.

L’aspecte didàctic i divulgatiu: les successions sedimentàries del Collsacabra són habitualment visitades per especialistes d'arreu del món. Els congressos i estudis de camp que s’hi han fet són nombrosos. Són visitats anualment pels estudiants de geologia de les universitats catalanes i dels cursos de formació de geòlegs de companyies petroleres (Elf-Aquitanie, State Oil, etc.). Més habitualment ho són per grups d’alumnes de Geologia i de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de batxillerat. També fan excursions per l’àrea els alumnes dels cursos superiors de la ESO. A la bibliografia hi ha diverses publicacions de camp i de nivell variat que poden ser útils al lector.

SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA Des de l’entrada de la sedimentologia moderna a Catalunya a meitats dels anys 70, els ventalls al·luvials de les Guilleries han estat els primers en ser estudiats en profunditat des de l’òptica de la sedimentologia moderna i l’anàlisi global del reompliment de conques sedimentàries. També les plataformes amb nummulits i la dinàmica litoral a la que han estat sotmeses aquestes closques com a grans de sediments han constituït una referència continuada per especialistes d’arreu del món (vegeu bibliografia). Les biozones de macroforaminífers definides aquí han



estat elements bàsics per a la millora de l’escala global dels temps geològics pel pis Lutecià.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ALMERA, J.(1906).- Descripció geològica y gènesis de la Plana de Vic, Mem. R. Acad. Cienc. Art. Barcelona. (3a ép.) V; 1-55. ANADON, P. (1979).- El Paleógeno continental anterior a la transgresión Biarritziense entre los rios Gaià y Ripoll (Provincias de Tarragona y Barcelona). Tesis Doctoral, Fac. de Geologia. Universidad Central de Barcelona (inédito). BARNOLAS, A., BUSQUETS, P., CALVET, J., CARRERAS, J., CLOTET, N. P.,COLOMBO, F., GALLART, F., GALLEGO COIDURAS, I. CL., GARCIA DE DOMINGO, A., GRANADOS, L., MARTÍNEZ, F., PALACIO SUÁREZ, J., REGUANT, S., SERRA-KIEL,J. y VILAPLANA, M. (1983).- Hoja nº 332 Vic. Mapa Geológico de España, serie Magna. IGME. 45 p.. BARNOLAS, A., J., CARRERAS, J., GARCIA, A., , MARTÍNEZ, F., MUELAS, A., PALLí, L., QUESADA, C., RUIZ, C., SOUBRIER, J.(1983).- Hoja nº 333 Santa Coloma de Farners. Mapa Geológico de España, serie Magna. IGME. 38 p. BARNOLAS, A., SAULA, E., MATO, E., MUÑOZ DE LA FUENTE, J.A., ESCUER, J., SERRA KIEL, J., GOMEZ GRAS, D. (1994).-. Hoja nº 294 Manlleu. Mapa Geológico de España, serie Magna. IGME 51p. BARNOLAS, A., DURAN, H., ESCUER, J., FLETA, J. (1994).- Hoja nº 295 Banyoles. Mapa Geológico de España, serie Magna. IGME. 67p. BERGGREN W. A., KENT D.V., SWISHER C.C. & AUBRY M.P. (1995): A revised Cenozoic Geocronology and Chronostratigraphy. In BERGGREN W. A., KENT D.V., AUBRY M.P. & HANDERBOL J. Eds.; Geocronology, Times Scale and Global Correlations: an unified temporal for an historical Geology. Society of Economic Paleontologist & Mineralogist, Spec. Public., 54: 129-212. BUSQUETS P., DOMINGUEZ A. & VILAPLANA M. (1979): Geologia d’Osona. EUMO Editorial 197p, Vic.



CLAVELL E., DEFALQUE G. & REGUANT S (1970): La situación estratigráfica de las Margas de Bañolas (Almera y Rios 1943. Acta Geologica Hispanica, 4: 94-96. COLOMBO, F. (1980).- Estratigrafía y Sedimentología del Terciario Inferior continental de los Catalánides. Tesis doctoral inédita. Universitat de Barcelona; 1-609. FERRER, J. (1971).- El Paleoceno y Eoceno del borde sur-oriental de la depresión del Ebro (Cataluña). Mém. Suisses de Paleontologie, vol 90, 70p. Basilea. FOLCH, R. et al. (1984); en Hist. Nat. dels Països Catalans, v. 7, VEGETACIÓ, Fund. Encic. Cata., Barcelona. GICH M. (1969): Las unidades litoestratigráficas del Eoceno pirenaico del Ripollés Oriental (Provs. De Gerona y Barcelona). Acta Geologica Hispanica, 4: 5-8. REGUANT, S. (1967).- El Eoceno marino de Vic (Barcelona). Mem. Inst. Geol. Min. España, 68; 1-350. REGUANT, S., ROMAN, S. et VILLATTE, J. (1970).- Echinides de l’Eocène moyen de la région de Vic (Barcelone) . Bull. Soc. Geol. De France, 7ª sér., tomo XII, pp 894-912. REGUANT, S., BUSQUETS, P i VILAPLANA, M. (1986).-Geologia de la Plana de Vic. Patronat d’Estudis Osonencs. 105 p. ISBN: 84-505-4944-2, Vic. RIBA, O. (1997); Diccionari de Geologia, Enciclopèdia Catalana. Barcelona. SERRA – KIEL J. (1984): Estudi dels Nummulites del grup N. perforatus (Montfort). Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural, 11, 244p. SERRA – KIEL J. & REGUANT S. (1984) Paleoecological conditions and morphological variation in monospecific banks of Nummulites: an exemple.



Benthos'’3, 2nd Int. Symp. On Benthic Foraminifera. Bull. Centres Rech. Explor.- Prod. Elf-Aquitaine, Mem. 6: 557-563. SERRA – KIEL J., HOTTINGER L., CAUS E., DROBNE K., FERRANDEZ C., JAUHRI A.K., LESS G., PAVLOVEC R., PIGNATTI J., SAMSO J.M., SCHAUB H., SIREL E., STROUGO A., TAMBAREAU Y., TOSQUELLA J. & ZAKREVSKAYA E. (in press): Larger foraminifera. Biostratigraphy of the Tethyan Paleocene and Eocene. Bulletin de la Societe Geologique de France. SERRA-KIEL, J. BUSQUETS, P., TRAVE, A., MATO, E., SAULA, E., TOSQUELLA, J., SAMSO, J.M., FERRANDEZ, C., BARNOLAS, A., ALVAREZ, G., FRANQUES, J., & ROMERO, J.(1997).- Marine and Transitional Middle/Upper Eocene Sediments of the South-Eastern Pyrenean Foreland Basin. Field Trip Guide. Editada en el 2nd Meeting of the IGCP 393 IUGS-UNESCO in Vic 2-6 September 1997. Depósito legal B-36.463-1997. 52p. TABERNER, C. (1983).-Evolución ambiental y diagenética de los depósitos del Terciario inferior (Paleoceno y Eoceno) de la cuenca de Vic. Tesis Doctoral no publicada. Universidad de Barcelona: 1-1400. TEIXELL, A. y SERRA-KIEL, J. (1988).-Sedimentologia y distribución de foraminíferos en medios litorales y de plataforma mixta ( Eoceno Medio y Superior, Cuenca del Ebro Oriental). Boletin Geologico y Minero , 94 : 871-885



INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA





Vista de la Riera de Balà des del sud (embassament de Sau). Poden observar-se la major part d’unitats litostratigràfiques paleògenes de la geozona (de baix a dalt: Fm. Romagats, Fm. Tavertet, Fm. Coll de Malla i Fm. Folgueroles)



En diferents indrets de la cinglera podem observar els blocs de calcàries limitats per plans de diàclasis i que mostren els diferents estadis d'erosió i retrocés de la cinglera per caiguda de blocs.

Les cingleres de Tavertet damunt les Guilleries. Al fons es poden veure els plans de Sant Joan de Fàbregues i del Far.



Paisatge característic de la geozona al límit nord, porta d'entrada habitual. El paisatge es caracteritza pels boscos d'alzinars arrapats a la graonada formada damunt el Gres de Folgueroles. Els blocs despresos són un element habitual del paisatge.

Pel damunt de la Calcària de Tavertet afloren les lutites de la Fm. Margues del Coll de Malla. En el Pla del Castell formen un magnífic exemple de turó testimoni.



La cinglera de Tavertet damunt l’embassament de Sau. En primer pla i propera al turó de l’agulla del Puig de la Força.

La visió de detall del trànsit entre el vermell i el gris de la cinglera mostra que el contacte no és tan nítid com sembla de lluny. Les irregularitats del límit de colors es deuen a moviments de l'antic nivell freàtic, que estava controlat per les porositats i permeabilitats d’aquests sediments.



Detall dels materials blancs de la cinglera (Fm. Tavertet) i del contacte amb els materials continentals suprajacents (Fm. Romagats). Pot veure's com la Fm. Tavertet és dividida en un tram inferior més grogós que fa baumes i un tram superior més grisós i compacte (on s'hi distingeix molt bé l'estratificació). En segon terme, la peneplana herciniana i els cingles de Sant Joan de Fàbregues. En últim terme, la cinglera del Far.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL Aquest massís suma representativitat i singularitat. Malgrat que en l'àmbit de la protecció d'espais naturals actualment no existeix la figura de geoparc, el conjunt del massís és un dels exemples més obvis de la necessitat de legislar a Catalunya la creació d’aquesta categoria de protecció ambiental. Independentment d’això, seria molt útil la creació d’infrastructura d’interpretació naturalista i ambiental amb personal d’acolliment i de vigilància com ja existeix en altres parcs de Catalunya gestionats pels organismes competents en la matèria.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES L’evolució del cingles es produeix per erosió i retrocés a partir de blocs que es desprenen esporàdicament i provoquen esllavissades en els vessants de peu de cingle. Actualment, aquests processos es poden produir ja que s’han observat en temps històrics i actuals.



Algunes granges de la zona de Tavertet han contaminat la riera de Balà. Actualment algunes mesures de control de les aigües residuals de les granges han millorat la situació. Un altre element a tenir en compte és la intensa activitat excursionista i d’escalada amb vies equipades de manera fixa (que afecten aspectes bàsicament biològics). Ens referim a les vies ferrades.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS L’ús turístic i de gran escola de la natura tradicional a Tavertet, Sant Joan de Fàbregues, i Rupit, representa la millor garantia de preservació d’aquests espais de valor excepcional.

RECOMANACIONS PER LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O INTERNACIONALS En altres llocs d’aquesta fitxa s’ha reiterat l’excepcionalitat geològica de l’aflorament de calcàries nummulitíques lutecianes (aquí conegudes com a pedra de Tavertet o també de Girona). En l’aspecte botànic i de biodiversitat és un lloc poc extens on s'hi donen molts tipus de boscos estratificats per l'altitud, orientació de vessant i tipus de roca sobre la que s’ha desenvolupat el sòl. Cal veure el tractament específic que es va donar a aquesta àrea en el PEIN.

AUTORIA DE LA FITXA Pere Busquets Buezo Departament d'Estratigrafia i Paleontologia Facultat de Geologia Universitat de Barcelona Miquel Vilaplana d’Abadal IES Duc de Montblanc Rubí



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 1 TURÓ DEL CASTELL DE TAVERTET

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Al sud del poble de Tavertet i damunt de l'embassament de Sau, la successió estratigràfica que aflora en el turó testimoni i en la superfície estructural sobre la que es recolza permeten caracteritzar la formació Margues del Coll de Malla, situar el límit entre el Lutecià i el Bartonià, visualitzar, des del cim del turó, talls geològics que donen una visió tridimensional de la conca de l’Ebre i del seu basament en aquest sector i repassar l'estudi panoràmic de la forma de les xarxes fluvials desenvolupades damunt la serralada Prelitoral (visió cap al S) i damunt la Plana de Vic (visió cap a l’O). Les primeres tenen forma dendrítica, resultat de l'excavació fluvial damunt de roques homogènies del sòcol hercinià, mentre que les segones, damunt dels sediments terciaris subhoritzontals i disposats en relleu en cuesta i esglaonat per les diferents litologies, mostren una geometria subparal·lela. El reconeixement de la successió sedimentària el podem començar a la formació de Tavertet, en el camí ral que comença al est de la casa del Castell. Hem de baixar pel camí fins veure bones panoràmiques del cingle. De baix a dalt podem distingir: 1) Materials vermells de la Fm. Romagats amb bons exemples de erosió alveolar formada per l’aigua de pluja lliscant per les parets. Veurem la seva fàcies característica de gresos vermells i conglomerats heteromètrics i poligènics. Tots ells presenten una estratificació horitzontal poc marcada. 2) El canvi net de color a gris marca el pas a la Fm. Tavertet. Mirant al NE veiem dos trams clarament diferenciables en el cingle gris: l’inferior, format per gresos de color groc, és més denudable i forma baumes a la base. El superior, de color gris i més resistent a l’erosió, forma l’extensa plataforma estructural on s’assenta Tavertet. El camí toca en algun punt la calcària grisa superior, formada per Nummulites ben cimentats.



La sèrie estratigràfica feta al sud de turó vinculat mostra els darrers metres de la formació de Tavertet. Cal destacar la capa al sostre de la successió en aquest punt (nivell de Can Faló). Està caracteritzada pel seu contingut en bioclasts marins de diferents filums, que constitueixen la fàbrica de la roca. Les margues que formen el turó corresponen a la formació de Coll de Malla i presenten horitzons on es concentren faunes que vivien tant dins del fang del fons de la plataforma marina com a la interfase aigua – sediment. Aquest nivells s’han interpretat com deguts a tempestes. També destaquen nivells més ben cimentats amb abundants galeries de crustacis decàpodes amb diàmetres fins a 4 cm. Prop del cim hi ha un nivell amb abundants Ostrea multicostata. Ja al cim, s'hi troben fragments d’estrat que corresponen a una capa que formava el sostre del turó i que té abundants alveolines. Aquest horitzó es troba en diferents indrets de la regió, sempre prop del límit amb els gresos de Folgueroles i marca el límit entre el Lutecià i el Bartonià.

Vista del turó testimoni del Castell de Tavertet des de l’est.




Superfície estructural inclinada a ponent (base de la vessant sud del turó del Castell de Tavertet). És un nivell estratigràfic bioclàstic del sostre de la Fm. Tavertet amb concentració de restes de fauna bentònica anomenat nivell de Can Faló (veure bibliografia). Al fons es poden observar les boires característiques de la inversió tèrmica hivernal de la Plana de Vic.



Motlle de galeria de cranc a les margues del Coll de Malla, damunt la casa de Can Faló, al poble de Tavertet.

La mateixa superfície de la foto anterior en direcció nord. Poden observar-se els primers xaragalls excavats damunt la Fm. Coll de Malla.




RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL El seu estat de preservació és precari a causa de l'increment del ritme natural d’erosió per l’obertura massiva de pistes en un intent, que va ser aturat, d’urbanitzar la plataforma estructural entre el turó del Castell i el poble de Tavertet. El terreny s’ha anat recuperant en els darrers 30 anys. També s’ha restaurat la casa del Castell situada al nord del turó.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES És una zona on seria bo limitar clarament els espais pels que han de circular els vehicles.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS L'àrea de Tavertet està sent ben urbanitzada (desprès de parar l'impacte ambiental de les urbanitzacions incontrolades de finals dels 60 i principis dels 70), i el mateix ús ecoturístic de la zona pot ser el millor agent preservador. Darrerament, aquest sector dels cingles ha estat motiu de discussió en obrir-se una via ferrata permanent. La discussió estava relacionada amb la pertorbació que aquestes vies representen pels nius de les espècies d'aus que viuen en la cinglera. El turó del castell és un punt d’arribada d’un excel·lent camí que puja des de Sau i que és molt usat pels excursionistes (veure Geòtop 2).



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 2 L´ITINERARI DE SAU A TAVERTET

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA L’itinerari comença a la presa de Sau i està senyalitzat com a sender de gran recorregut (GR, vermell i blanc). Permet observar els granitoids carbonífers relacionats amb l’orogènia varisca o herciniana, amb els seus dics intrusius que formen els fonaments naturals de la presa. Les roques granítiques alterades formen el sauló que s’explota en pedreres visitables. El contacte entre els materials paleozoics i el Paleocè es pot situar amb precisió prop de l’hostal de la Riba. Pujant a Tavertet poden caracteritzar-se els conglomerats vermells que formen la part baixa de la cinglera, el contacte entre aquests i la formació de Tavertet, i les calcàries numulítiques lutecianes. DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI Al costat esquerre de la presa de Sau i als seus voltants pot apreciar-se l’aspecte massiu de l’aflorament i la manca d’estratificació dels granitoids. També es pot comprovar la gran duresa i compacitat de la roca i l’existència de nombrosos sistemes de diàclasis (2 o 3 segons l’indret), amb plans de 320º. Aquests granitoids constitueixen intrusions dins les pissarres produint aurèoles metamòrfiques de contacte de litologia variada. Aquestes roques de metamorfisme tèrmic apareixen com clasts en els conglomerats vermells suprajacents. Els granitoids són del Carbonífer i s’emplaçaren al final de l’orogènia varisca. A 500 m de la presa per la carretera a l’Hostal de la Riba, hi ha una pedrera d’explotació del sauló (granit alterat) que permet observar molt bé la seva incoherència i els diferents minerals del granit en diferents graus de alteració (òxids de ferro i caolí). Prop de l’Hostal de la Riba hi ha el contacte entre el basament varisc i les roques del Paleocè. Des de la Riba pel camí de llarg recorregut, en l’indret conegut com a Coll de Bosc, apareixen extensos afloraments de gresos vermells amb l’estratificació poc marcada i conglomerats mal triats i, en ocasions, amb els clasts suportats per la matriu. Els seus clasts són un mostrari de les roques paleozoiques que constitueixen la Serralada Prelitoral, que en el Terciari era part del Massís Catalano-Balear. Aquestes roques vermelles es formaren per acumulacions de sediments detrítics en ventalls



al·luvials. També s’hi poden observar lutites i sorres amb decoloracions i concrecions carbonatades típiques dels paleosòls. Més amunt, a peu de cingle hi ha blocs de gresos suprajacents i calcàries caiguts del cingle de Tavertet i bones panoràmiques de la part vermella del cingle, on s’observa un canvi brusc del vermell al gris i al groc de les roques de la Calcària de Tavertet, que formen la part superior del cingle. A la part inferior són gresos grocs baumats per l'erosió i amb estratificacions encreuades típiques de ambients litorals. Intercalats entre els gresos hi ha conglomerats amb els mateixos clasts que els subjacents conglomerats vermells però mes ben triats i organitzats dins de cada estrat. La part superior són calcàries que formen la plataforma estructural on s'assenta el poble de Tavertet. Les diferències sedimentològiques i petrològiques entre els materials vermells i els grocs i grisos superiors assenyalen el pas d’un ambient subaeri amb ventalls al·luvials a un ambient marí de platges i, més amunt, a ambients de plataforma marina rica en vida bentònica. D’aquesta vida bentònica cal destacar els nombrosos macroforaminífers del gènere Nummulites.El camí arriba a la pista de Tavertet al Castell de Tavertet i, en direcció al Castell, es troba un magnífic aflorament de Nummulites.

Cinglera de Tavertet a Sau que permet seguir tota la successió paleògena situada damunt de les calmes, que són part de l'antiga superfície d'erosió paleozoica postorogènica.




Detall de la calcària nummulítica de Tavertet, coneguda també com pedra de Girona.



Nummulites solts en les calcàries margoses prop de la plataforma estructural de Tavertet, al costat de la pista de Tavertet al turó del Castell de Tavertet, en la confluència del camí de La Riba a Tavertet.

La visió de detall del trànsit entre el vermell i el gris de la cinglera mostra que el contacte no és tant nítid com sembla de lluny. Les irregularitats del límit de colors es deuen a moviments de l'antic nivell freàtic, que estava controlat per les porositats i permeabilitats d’aquests sediments.




RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS L’itinerari de Sau a Tavertet és molt conegut com a recurs didàctic per a secundària, primers cursos universitaris i en recerca i naturalisme. Milers d’estudiants l’han fet aquests en els darrers 30 anys.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 3 LA FALLA DE SANT JOAN DE FÀBREGUES

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Objectius: - Observació de la successió estratigràfica dels materials eocens damunt el

basament paleozoic. - Observació de la falla de Sant Joan de Fàbregues i algunes de les falles

conjugades que afloren en el pla de Fàbregues. - Observació del comportament de les diverses roques enfront de la

meteorització i l’erosió. - Repartiment de la vegetació en relació als tipus de sòl, altitud, humitat i

orientació dels vessants. En aquest sector, la successió terciària està damunt les pissarres paleozoiques de l'Ordovicià superior i Silurià, travessades per dics de granitoids del Carbonífer. En el paisatge es poden observar totes les formacions del Terciari inferior i mitjà descrites en la geozona. Des de qualsevol punt elevat al sud de l’ermita de Sant Joan de Fàbregues es poden observar en el paisatge diferents talls geològics que mostren clarament els efectes de la falla directa de Sant Joan de Fàbregues en la disposició del basament hercinià i la successió terciària. Mirant al nord es pot veure el bloc enfonsat de la falla de Sant Joan de Fàbregues. En el mateix pla de Fàbregues, al nord de l’ermita, poden observar-se plans de calcàries nummulítiques cabussant fortament a l'oest, que són plans de falles conjugades de la principal. El contrast entre l’erosió de les pissarres i granitoids del basament, les formacions vermelles, les calcàries, les margues i els gresos superiors (de la Fm. Folgueroles) dibuixa el perfil esgraonat característic del paisatge, fet explicat ja en la geozona. Quan es mira cap al Pla Boixer, damunt de Sant Joan de Fàbregues, es veu un vessant orientat al NE ocupat per una fageda. Enfront hi ha un alzinar amb roures. Els roures van sent més abundants cap amunt fins arribar a dominar el paisatge. Els punts més alts de la zona estan ocupats per rouredes. El sotabosc damunt la calcària està caracteritzat per les boixeres, mentre que damunt les pissarres del pla de Montdois ho està pels brucs.



El desnivell entre la superfície estructural de Pla Boixer (llavi elevat de la falla) i la superfície estructural de Sant Joan de Fàbregues (llavi enfonsat de la falla) és perfectament visible en aquesta panoràmica cap al nord de les cingleres.




Blocs basculats de calcària de Tavertet a la zona de falla (primer terme).

Pla Boixer vist des del llavi enfonsat de la falla. A la solana hi ha alzinar i a la vessant NE la fageda despullada de fulles.



Roques de la formació de Tavertet afectades per la zona de trituració de falla.


RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Continuar amb l'ús agro-forestal i amb la bona gestió turística de l’àrea

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Aquests afloraments ja són clàssics com a recurs docent per a l’ESO, batxillerat, universitat, etc., així com per a recerca. Els jaciments amb nummulits poden suportar moltes visites sense degradar-se de manera significativa.



FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 4 EL MIRADOR DEL FAR

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Objectius: - Comprovar que ens trobem en una situació estratigràfica molt similar a la del

geòtop 1, a l’extrem sud de la geozona. - Tocar i amidar plans de falla conjugada en calcàries nummulítiques. VISTA PANORÀMICA DES DEL SANTUARI DEL FAR. La plataforma estructural damunt de la qual hi ha construït el santuari del Far té molts punts en comú amb la plataforma estructural de Tavertet, al turó del Castell de Tavertet. Potser la diferència principal és que el límit nord de les cingleres del Far està controlat per la falla d'Amer, companya de la de Sant Joan de Fàbregues, que enfonsa el llavi nord i posa les calcàries nummulítiques prop de la població de Amer, al fons de la vall. La successió estratigràfica es similar a la que podem observar a la zona de Tavertet. La carretera que va des del coll de Condreu al Santuari del Far passa pel Coll de Malla. En aquest punt poden observar-se perfectament plans de falla en la calcària nummulítica. També en aquest mateix indret podem observar, al canto nord del Coll de Malla i a uns 100 metres de la carretera, l’aflorament de les superfícies estructurals del sostre de la calcària de Tavertet amb els seus nivells fossilífers (equivalents al nivell de Can Faló de Tavertet). Des d’aquest indret hi ha una excel·lent panoràmica sobre la Garrotxa. Des del Santuari del Far es pot observar com, cap al nord, les successions terciàries s’enfonsen. Continuen aflorant, encara que de manera discontínua, fins a la platja de Pals, on desemboca el Ter. Mirant a l’Est i al Sud s’observen les calmes hercinianes i els relleus estructurals de Tavertet damunt l’embassament de Sau i el conjunt de la geozona.



Imatge aèria del Santuari de la Mare de Déu del Far, a sobre la poderosa cinglera carbonàtica de la Fm. Tavertet




Superfície estructural al sostre de les calcàries de Tavertet, al Coll de Malla. És el mateix nivell de concentració de fauna bentònica de Can Faló (Tavertet - veure geòtop 1).

Falles conjugades. Pla de falla al Coll de Malla, al cantó est de la pista asfaltada.


RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Continuar amb l'ús de “parc natural” que s’està fent de la zona.



IMPACTES NEGATIUS I AMENACES De moment, cap de notable.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Les característiques de situació i fàcil accessibilitat lligades l'estabilitat dels afloraments d'aquest geòtop el fan visitable sense restriccions. Els usos actuals (agro-forestal, ecoturístic i per l’ensenyament), gestionats correctament, mantenen la zona en un estat òptim.

Documents

CINGLES DE TAVERTET – EL FAR