Classicisme

35

Situació general:

Com a resposta als excessos artístics de l´època barroca sorgeix un nou període anomenat classicisme, que comprèn des de la segona meitat del segle XVIII fins a aproximadament el 1825(1).

Durant el classicisme, es torna la mirada als models grecollatins. Al mateix temps, es desenvolupa un corrent cultural que defensa el triomf del pensament racionalista en tots els àmbits. Aquest movi-ment es conegut amb el nom d´Il·lustració. Els filòsofs il·lustrats confien plenament en la raó humana i en la ciència, i defensen el progrés, al mateix temps que critiquen les religions. Aquest movi-ment constitueix el substrat ideològic de la Revolució Francesa. Els intel·lectuals, amb la finalitat d’abastar un coneixement universal i unificador de la realitat, duen a terme un projecte editorial de gran envergadura: l’Enciclopèdia.

En quant a la música, es caracteritza per la cerca de la bellesa en la proporció de la melodia, l’harmonia i l’equilibri formal. Aquests són els pilars d’un estil musical marcat pels tres grans mestres vienesos: Haydn, Mozart i Beethoven.

L’òpera constitueix l’entreteniment musical preferit per l’aristocràcia i la burgesia. Això ho demostra el gran nombre de companyies i

2.4 Classicisme

Vetllada musical, Oli del s.XVIII, Palau Reial de Madrid

La fontana di Trevi. Roma. Arxiu L.Romo

61.La flauta màgica - Obertura -W.A.Mozart

1.Què és un Llibret? .........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Música: 2n Cicle de l’ESO

36

teatres que hi ha a l´època. Els compositors escriuen, bàsicament, per atendre els gustos refinats de la cort, però, a poc a poc, els llibrets(1) introdueixen temes quotidians, més propers al públic burgès. Neix així un nou tipus d’òpera.

Exemple de Condició Laboral:

La música instrumental és la gran protagonista del Classicisme. Les composicions d’aquest període busquen l’ideal de la bellesa mitjançant l’equilibri formal. Predomina la línia melòdica sobre una base har-mònica poc complexa. El ritme és regular. L’agrupament dels instru-ments en l’orquestra afavoreix l’aparició de nous timbres i matisos.El conjunt d’aquestes característiques permet als compositors ésser més accessibles. Les seves obres, tot i impregnades de les normes compositives del moment, es mostren elegants i senzilles al públic aristòcrata i burgès, que imita els gustos de la cort i contracta músics per amenitzar les seves festes. Així neixen els concerts, que consti-tueixen un espectacle per fer i escoltar música desvinculada d’altres

<”...Sa altesa (el princep Esterházy) espera que el senyor Haydn es comporti com el senyor honorable d’un establiment principesc, és a dir: estar sempre sobri, no comportar-se amb rudesa sinó cortesament i amb consideració cap als músics posat sobre la seva direcció, i ser modest, tranquil i honest en la seva conducta. Quan hi hagi música per a Sa altesa, el senyor Haydn serà responsable no solament de la seva aparença apropiada, sinó també la dels seus músics quan a lliurea convenient d’acord amb les instruccions, amb mitges blanques, roba blanca, ben empolvorats i ham trenes o rets, però tots iguals, (...). El Senyor Haydn escriurà per ordre de Sa altesa la música que se li ordeni s’abstindrà d’ensenyar aquesta música a d’altres, i encara menys copiar-la per a ningú, guardant-la només a disposició de Sa altesa; ni escriurà per a ningú més de Sa altesa (...).El senyor Haydn compareixerà cada dia, tant al matí com a la tarda a la avantcambra per rebre les ordres del dia pel que fa a la música. Un cop que ho hagi fet, les comunicarà als seus músics i comprovarà que arribin puntualment...És el seu deure tenir cura dels seus instruments amb la màxima consciència, perquè no es malmetin o s’espatllin, i en serà el responsable. Instruirà degudament als cantants, a fi que no oblidin al camp (al palau del príncep, a la frontera hongaresa) allò que han après a Viena amb gran treball i despeses, de distingits mestres...”

6 2 . Q u a r t e t o p . 7 6 . -Minuet-F.Joseph Haydn

64.Simf.94-La sorpresa-2on mov.-J. Haydn

65.Simf.nº100 (militar) J.Hydn

66.Cèlebre minueto quintet en mib-Luegi Buccherini

63.Simfonia n30-J. Haydn

Luegi Buccherini

Thomas Hardy.Haydn retrato

37

escenaris, com el teatre o l’església. La música encara representa un luxe al qual només poden accedir alguns privilegiats.

Com és aquest personatge?1. Tot seguit sentirem una sèrie d’audicions que pertanyen a un mateix compositor, amb aquestes haurem de fer un retrat robot de la seva personalitat.

Julius Schmidt, Quartet Haydn, Viena, Museen der Stadt

La música com a entreteniment en una casa benestant. J.Zoffany, 1733-1810

71.Quartet de corda k 467 (disonant)

7 2 . S o n a t a e n D o -Major(Allegro) -.

73.La flauta màgica(duo de Papageno i Papagena -WAMozart

74.Requiem (comfutatis maledictus) -

75.Laudate Dominum -

69.Più bianca di giglio-V.Martin i Soler

68.Fandango - A. Soler

67.Sonata nº84 en re menor -Antoni Soler

70.Cants i ballades-L.Hassler


38

“. . .Mengem cap ales 12, desgraciadament una mica massa aviat per a mi. Els comensals són 2 a judants de cambra ( . . . ) e l past isser, e ls 2 cuiners i . . . la meva insignif icant persona. Per cert, els 2 ajudants de cambra seuen al cap de taula, i jo t inc almenys l ’honor que em consi-derin per sobre dels cuiners...”

C a r t a a l s e u p a r e

2.Tot seguit llegirem algunes de les cartes o escrits del mateix autor per tal de descobrir com és la seva situació personal i el tracte envers a terceres persones.

“Est ic amb gent valenta i por tem la caca a l ventre, a ixó s i , també l a d e i x e m a n a r t a n t a b a n s c o m després de dinar. Els pets arriben de nit i ho fan amb grans esclafits”Carta a la seva mare

Viena, 26 de setembre de 1781

“..Les passions, violen-tes o no, mai no s’han d’expressar tan vigorosa-ment que repel.leixen, i la música, fins i tot en les situacions més tremen-des, mai no ha d’ofendre l’oïda, sinó que ha de con-tinuar donant plaer, man-tenint-se sempre musical..”

carta al

Estimadíssim Stoll, excel.lent col, grandíssim cargol, t ’ha tocat massa el sol. Oi que el bemoll t’agrada molt?

Carta a Anton Stoll, al que li va dedicar Ave Verum Corpus

39

Si encara no saps de qui es tracta, farem un viatge enrere en el temps ens plantarem a l’any 1759, just quan el nostre personatge tenia 3 anys....

En una petita ciutat del centre d’Europa (Salzburg), hi viu el sen-yor Leopold Mozart ( el pare del nostre compositor) amb la seva senyora. És professor de violí i l’han nomenat compositor de la cort de l’arquebisbe, una bona feina. Tenen dos fills: Una nena de vuit anys (Marianne) i un nen de tres (Wolfgang Amadeus , el nostre Mozart!).

El senyor Leopold, aquest any 1759, fa un regal a la seva filla. És un quadern de música amb peces per a clavicèmbal (un instrument que s’assembla al piano, però que té un so diferent, com una mica més “punxegut”). A la primer plana, hi escriu en ffrancès (potser perquè quedi més elegant):

“Pour le clavecin. Ce livre appartient a Mlle.Marianne Mozart 1759.”

76 .Ah, vous d i ra i - j e maman.K265 -

Barbara Krafft. retrato de ......

casa de ................................. a partir de 1773

French school, 18th century.

Salzburg, Austria

“Un dia mentre..... tocava el piano, va aparèixer un gat. Ràpidament va abandonar el piano i el va perseguir per tota l’habitació sense parar”

Daines Barrington

Naturalista anglessa que el va conèixer quan aquest va viatjar a Anglaterra als 8 anys

Juny de 1788

“Estimadíssim germà: La teva autèntica amistat i amor fratern m’animen a demanar-te un gran favor; encara et dec 8 ducats, i no solament no estic en condicions de pagar-t’ls de moment, sinó que la meva confiança en tu és tan gran que m’atreveixo a pregar-te que m’ajudis, només fins a la setmana vinent -quan comencem els meus concerts al casino-, amb el préstec de 100 florins, aleshores els diners de les subcripcions ja seran a les meves mans i podré tornar-te fàcilment 136 florins, amb les meves més fervoroses gràcies...”


40

Marianne (de fet, li diuen Nanerl) està molt contenta i de seguida agafa el quadern i comença a tocar les peces que el seu pare hi ha l lescrit per a ella. Algunes són una mica difícils i les ha d’estudiar mol-ta estona perquè li surtin bé. Quan acaba de tocar deixa el quadern damunt de l’instrument. Llavors arriba el petit Wolfgang, s’asseu a la cadira del clavicèmbal (posant-hi un coixí molt gran perquè és l’única manera que té d’arribar a les tecles de l’instrument) prova de tocar les peces i... li surten igual que a la seva germana gran.

El pare queda integrat per la facilitat que té el menut i decideix fer servir el quadern per ensenyar música als seus dos fills al mateix temps...

I resulta que, en pocs dies de treball, el petit s’aprèn les peces molt més ràpidament que la seva germana! Leopold pensa que caldrà estar pendent d’aquesta facilitat per tocar música d’en Wolfgang.

Els diumenges, la família Mozart va a missa a l’església. Allà hi ha un cor que canta cançons. Quan arriben a casa, Wolfgang comença a tocar al clavicèmbal les cançons que ha escoltat només una ve-gada. És capaç de guardar les cançons a la memòria nota per nota, gairebé com si les hagués enregistrat amb un aparell electrònic! En aquest moment, té només quatre anys i el pare cada cop està més impressionat.

El 25 de desembre a casa els Mozart és festa gran. No solament celebren com tothom el dia de Nadal, sinó que és també l’aniversari de la mare. El petit Wolfgang vol veure-la i li fa un regal. Li ha es-crit, ell solet, una petites peces per a clavicèmbal. Se semblen una mica a les que el seu pare ha escrit en el quadern, però tenen una gràcia especial, són fins i tot més boniques... El menut té 5 anys. Us hi magineu que un alumne de P5 pogués compondre la seva pròpia música.

Leopold s’adona que el seu fill és molt especial, que és un nen amb un talent increïble per a la música. Llavors, l’home pren una decisió: deixa part de les seves feines per dedicar-se intensament a l’educació musical del seu fill. Amés, creu que el seu deure, ensenyar a la gent important (prínceps, emperadors, marquesos...) tot el que sap fer el seu fill. Per això, comença a fer un seguit de viatges, en els quals es dedica a exhibir les habilitats dels seus fills (en especial, del petit) per tota Europa.El 1er viatge tan sols el va fer amb 6 anys d’edat. No està gens malament... però resulta que el 3er viatge va durar pràcticament 4 anys seguits (del 7 als 10 anys del petit músic).

Un nen que no va arribar fer-se del tot gran

Fotogrames “Amadeus”

78. La flauta màgica - Obertura -

79.RequiemK626-Dies irae -

81.sanctamaria-

80.Litanie-

77.Cosí fan tutte - Finale Acto -

41

Espai pels apunts

83.Requiem -Dies irce- W.A.Mozart

8 5 . P e t i t a s e r e n a t a nocturna-Sol Major K525-W.A.Mozart

84.Cosi fan Tutte-Ària-W.A.mozart

82.Divertimento en Mib- 3er moviment (polonesa)-WA Mozart

El divertimento és una foma musical lliure, de cinc moviments o més. Es desenvolupa sobretot a Àustria, on s’apreciea com una música d’entreteniment. Hi abunden les marxes, els allegros, els minuets i altres danses, així com els temps lents de gran lirisme i expressivitat. En un principi, s’escriuen per a conjunts instrumentals de vent, amb la finalitat que s’interpretin a l’aire lliure. Posteriorment, s’executen com a peces de música de cambra. La Polonesa, com el seu nom indica, és una dansa d’origen polonès de moviment moderat. La mètrica és sempre ternària. Per a alguns és originàriament una dansa popular per ser cantada. En canvi, per a d’altres té un origen aristocràtic i està pensada per ser tocada. De polònia passa a Alemanya, i d’allí, a la resta d’Europa, on gaudeix d’una gran acceptació durant els segles XVIII i XIX


42

1. Previ sobre el llibre:classicisme comprèn des de la ______________________ fins a aproximadament el ___________.Durant el classicisme, es torna la mirada als models _____________. Al mateix temps, es desenvolupa un corrent cultural que defensa el triomf del pensament racionalista en tots els àmbits. Aquest moviment es conegut amb el nom d´_________________. Els filòsofs il·lustrats confien plenament en la ____________ i en la _____________, i defensen el progrés, al mateix temps que critiquen les religions. Aquest moviment constitueix el substrat ideològic de la _________________________.Els intel·lectuals, amb la finalitat d’abastar un coneixement universal i unificador de la realitat, duen a terme un projecte editorial de gran envergadura: l’____________________.En quant a la música, es caracteritza per la cerca de la bellesa en la proporció de la melodia, l’harmonia i l’equilibri formal. Aquests són els pilars d’un estil musical marcat pels tres grans mestres vienesos: ________________, _______________ i _________________.L’______________ constitueix l’entreteniment musical preferit per l’aristocràcia i la burgesia. Això ho demostra el gran nombre de companyies i teatres que hi ha a l´època. Els compositors escriuen, bàsicament, per atendre els gustos refinats de la cort, però, a poc a poc, els llibrets introdueixen _____________, més propers al públic burgès. Neix així un nou tipus d’òpera.La _____________________________ és la gran protagonista del Classicisme. Les composicions d’aquest període busquen l’ideal de la bellesa mitjançant l’equilibri formal. Predomina la ________________ sobre una base harmònica poc complexa. El ritme és ______________. L’agrupament dels instruments en l’orquestra afavoreix l’aparició de nous timbres i matisos.El conjunt d’aquestes característiques permet als compositors ésser més accessibles. Les seves obres, tot i impregnades de les normes compositives del moment, es mostren ________________ i _________________ al públic aristòcrata i burgès, que imita els gustos de la cort i _______________ músics per amenitzar les seves festes. Així neixen els concerts, que constitueixen un espectacle per fer i escoltar música desvinculada d’altres escenaris, com el teatre o l’església. La música encara representa un ________________ al qual només poden accedir alguns privilegiats.

Manuscrit del Requiem -W.A.Mozart

43

2. Previ sobre els apuntsContinua la ________________ de classes, però cada cop el ________________ té més accés a la músicaLa cultura de la ____________________________ amb caire més ____________________, s’explicarà tot a partir de la ____________, destacant l’ordre i la serenitat com a models a seguir.

Melodies amb línies ____________ i ____________, amb pocs ornaments. S’estructuren en frases perfectament _______________. El ritme és estrictament ___________ i amb ________ modificacions.

Els avenços tecnològics fan aparèixer nous instruments com el ____________________ i es perfeccionen els ja existents com el __________________. Els instruments més importants seran el ____________ i el _____________

W.A.Mozart 1763

Doris Stock.W.A.Mozart 1789


44

Ludwing van Beethoven (1770-1827) va néixer a Bonn, Alemanya. De jove li

deien “Spagnolo” perquè era morè de cara. De fet, la seva àvia paterna, María

Josefa Poll, era filla d’espanyols. Als 22 anys es va traslladar a Viena, ciutat

que ja no va abandonar fins a la mort, i el món de la música va canviar per

sempre. Beethoven es considerava a ell mateix un artista i es manifestava

partidari fervent de les noves idees sobre els drets de l’individu, la llibertat i la

igualtat entre els homes, nascudes de la Il·lustració i la Revolució.

Es relaciona amb els personatges més encimbellats de la societat vienesa, els quals tractava com a

iguals, mentre que Haydn vestia la lliurea de servidor dels Esterházy i Mozart, tan sols un grapat d’anys

abans, cercava sense aconseguir-lo un lloc que li permetés compondre sense haver-se de preocupar

dels diners de cada dia. “El que sou vos –va arribar a escriure, irritat, a un noble-. Ho sou per naixença;

el que sóc jo, ho sóc pel meu talent i el meu treball.” En certa ocasió, descontent, va amenaçar d’anar-

se’n de la ciutat. La resposta de la noblesa vienesa no es va fer esperar: van acordar assignar-li una

generosa pensió anual amb l’única condició que no se n’anés. Així, Mozart que havia estat trist i anònim,

es diu , al contra, que als funerals de Beethoven hi van assistir 20.000 persones

88.Minuet-sptet en mi bemoll.op.20-Beethoven

8 9 . S e p t e t . o p 2 0 - -L.v.Beethoven

94.Per a Lisa-L.v.Beethoven

92.9a Simf.op.125--L.v. Beethoven

91.7a simfonia -L.v.Beethoven

90.5a simfonia.Op.67-.L.v. Beethoven

8 7 . Q u a r t e t n º 9 o p . 5 9 4 t m o v i m e n t -L.v.Beethoven

86. Quaret op. 18 núm. 1- L.van Beethoven

93.fantasia per a piano, cor i orquestra-L. van Beethoven

L’artista: Una nova figura

“Coparant L.V.Beethoven (1770-1827) amb els seus grans prodecessors, Hydn i Mozart, és patent alguna cosa més que un contrst rotund de caràcters: és la confrontació de dos períodes històrics, i la música dels seus màxims representants reflecteix un canvi radical en el clima cultural. La causa externa més evident d’aquest canvi va ser la decadència gradual de la prerrogativa de l’aristocràcia quant a riquesa i poder. Amb això, el sosteniment de la música, fins aleshores costós passatemps de patrons nobles, va quedar a les mans d’una comunitat anònima de ciutadans. Beethoven, que va viure en el període de transició, va tenir indiscutibles avantatges per tots els costats. El patrocini aristocràtic no solament va intervenir en els seus primers temps, sinó que va mantenir tota la seva vida, sense coartar la seva llibertat personal. H.Gal.El mundo del músico

Viena, 29 de juny de 1800 “Em pregunta per la meva situació; doncs, bé, no és tan dolenta. Des de l’any passatLichnovski em va concedir una pensió garantida de 600 florins mentre busco un lloc convenient; les meves composicions em proporcionen bons diners i la veritat és que gairabé m’emcarreguen més coses de les que puc fer. A més, per a cada obra compto amb sis o set editors, encara més si m’ocupés dels negocis; ja no em fa falta arribar a un acord: jo poso les condicions, i ells paguen.” Carta de Beethoven a un amic de Bonn

“M’assec amb ambaixadors, prínceps i ministres, i encara no comprenc com ha succeït” F.ChopinBeethoven el pr imer-ar t is ta

romàntic. Dibuix de W.Tnörny

45

Sonata per a Piano op.19 de L.v.Beethoven

Casa natal de L.v.Beethoven a Bonn

Bonn, Ciutat Alemany

Documents

Classicisme