el reportatge 2

4

5

7

ENSENYAR ARQUITECTURA, SENTIR ELS ESPAIS

EL COMPROMÍS DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA sostenibilitatDEBAT COSTA BRAVA 2004

ciutadaniaITINERARIS URBANS / BORSA DE TREBALL

arquitecturaPAVELLÓ MIES VAN DER ROHE

ARQUITECTURA A L’ABAST DE TOTHOM

aàarquitectària

FOTO

: AR

XIU

CO

AC

//

Núm

ero

3. A

bril

2004

Una publicació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

2 arquitectàriaaà NOVES TECNOLOGIAS2 arquitectàriaaà EDUCACIÓ I ARQUITECTURA

COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA DEGÀ: JESÚS ALONSO I SÁINZ I SECRETARI: JORGE OZORES MARCO-GARDOQUI I TRESORER: JOSEP MARIA GUILLUMET I ANÉS I PRESIDENT DEMARCACIÓ BARCELONA: JORDI LUDEVID I ANGLADA I PRESIDENT DEMARCACIÓ GIRONA: CARLES BOSCH I GENOVER I PRESIDENT DEMARCACIÓ LLEIDA: PERE ROBERT I SAMPIETRO I PRESIDENT DEMARCACIÓ TARRAGONA: JORDI BERGADÀ I MASQUEF

La nostra activitat diària està repartida en múl-tiples escenaris: des de la privacitat de la nos-tra vivenda, als entorns laborals de l’oficina oles fàbriques, els espais col·lectius destinats al’oci i la cultura o les àrees públiques a l’aire lliu-re. L’arquitectura i l’urbanisme envolten i em-marquen la nostra vida. Però, ¿sabem veure,entendre i apreciar tots aquests ambients enquè transcorre la nostra existència? ¿Prestemprou atenció a l’arquitectura contemporàniaque hi ha al nostre entorn?

Estem davant una paradoxa clara: l’arquitec-tura i l’urbanisme contemporanis envolten lanostra quotidianitat, són disciplines imprescin-dibles en la nostra societat. Determinen i defi-neixen les nostres ciutats, motors de progrés iconeixement. Tot i així, massa sovint vivim d’es-quena als espais en què treballem, mengem,aprenem, conduïm, juguem...

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (CoAC)ha iniciat un programa d’educació destinat aoferir les eines necessàries per incrementar elconeixement de l’arquitectura contemporània.Sota la denominació de Servei Educatiu d’Ar-quitectura (SEA) i la direcció de Cristina Ma-ragall i Janice Moret, pretén donar servei a lesescoles i els centres educatius, així com alsadults no-arquitectes interessats en l’arquitec-tura contemporània. La creació del SEA res-pon a la voluntat del CoAC d’acostar l’arqui-tectura a la societat i fer possible que elsciutadans millorin la seva relació amb els seusespais viscuts, amb la seva ciutat.

Els nens modelen la seva ciutat somiadaLa primera activitat realitzada pel SEA va tenirels més petits com a protagonistes. Prop de700 alumnes entre 8 i 12 anys procedents d’11escoles de tot Catalunya van ser convidats aconstruir la casa dels seus somnis. Totes lespeces, modelades en fang, van integrar unagran maqueta, que va estar dos mesos en ex-posició a la seu del CoAC a Barcelona. La mos-tra, titulada La ciutat dels nens. Un somni cons-truït, comissariada per l’arquitecte Pedro Azara,va significar un primer contacte amb els cen-tres educatius i va permetre establir vies de dià-leg i cooperació amb els centres d’educacióprimària (CEIP), així com amb l’Institut Munici-pal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelo-na, entitat que va recolzar la iniciativa i la va fer

ENSENYAR ARQUITECTURA,SENTIR ELS ESPAISLAURA BAYOPERIODISTA

1 LES EXPOSICIONS organitzades pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya estan destinades a tots els públicsPASSA A LA PÀGINA SEGÜENT

En aquesta ocasió, el suplement Arquitectària del CoAC gira al vol-tant de les aportacions del treball de l’arquitecte amb clara reper-cussió en la millora de la qualitat de vida als nostres paisatges urbans.Per un costat, tenim en l’ensenyament un bastió per incrementar lapercepció, la valoració i l’exigència per la bona arquitectura i, desdel Col·legi, creiem que el SEA (Servei Educatiu d’Arquitectura), re-centment creat, pot ser l’eina formativa idònia per començar pels nensi els seus educadors. També dediquem una pàgina al Debat CostaBrava, en la recta final a la recerca de reflexió i aportacions per ree-

quilibrar el territori, meditar sobre la necessitat d’un nou model turís-tic i trobar pautes per protegir la fragilitat del paisatge. Els articles so-bre el Servei d’Itineraris i la Borsa de Treball permeten acostar al lec-tor serveis i propostes que el CoAC ofereix obertament, i que deixenentreveure l’abast de la professió d’arquitecte. Les magnituds ques’inclouen de l’activitat immobiliària del primer trimestre del 2004 per-meten seguir i jutjar l’evolució del comportament del mercat. Final-ment, Joaquim Español ens aporta una visió nítida sobre l’arquitec-tura i els seus reptes.

CAP A UNA MILLOR QUALITAT DE VIDAJESÚS ALONSO I SÁINZDEGÀ DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

FOTOS: JORDI PARETO

arquitectàriaaà 3EDUCACIÓ I ARQUITECTURA

I PRESIDENT DEMARCACIÓ L’EBRE: CARLOS VERGÉS I ALONSO I VOCALS: JORDI SARDÀ I FERRAN / SANTIAGO CERVELLÓ I DELGADO / JOAQUIM FIGA I MATARÓ / ELSA IBARS I TORRAS I Plaça Nova, 5, 08002 BarcelonaI Tel.: 93 306 78 13 I Fax.: 93 318 60 29 I www.coac.net I COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA Plaça Nova, 5, 08002 Barcelona I Tel.: 93 306 78 13 I Fax.: 93 318 60 29 I www.coac.net / PUBLICITAT: Zeta Gestión de Medios. Tel.: 93 265 57 27

ACOSTAR L’ARQUITECTURA A LA SOCIETAT PER MILLORAR LA RELACIÓ DELSCIUTADANS AMB ELS SEUS ESPAIS VISCUTS, AMB LA SEVA CIUTAT

arribar a tota la xarxa educativa de la ciutat.“Vam decidir iniciar el programa educatiu delSEA en l’ensenyament primari després deconstatar, durant els mesos de preparació pre-liminars, la falta de material didàctic adequatdestinat a l’ensenyament de l’arquitectura con-temporània al nostre país”, assenyala CristinaMaragall. Per les responsables del SEA, la res-posta dels nens que van participar en aques-ta primera experiència va ser tot un èxit, aixícom l’entusiasta acollida dels professors. “Elsnens tenen una idea clara dels espais de la se-va ciutat en què se senten a gust –explica Cris-tina Maragall–, i els professors van trobar la ma-nera d’articular i enfocar els seus ensenyamentssobre el tema”.

Finalitzada l’exposició, el SEA es planteja nousreptes: Així, està ultimant la creació d’un CD-Rom interactiu per a escoles amb jocs i infor-mació educativa d’interès, que oferirà pautesper a la comprensió de l’arquitectura contem-porània. Així mateix, el SEA té previst editar ma-terial didàctic per a la visita escolar a edificisd’interès social i arquitectònic rellevant, que in-clou tallers infantils in situ. Per Jordi Sardà, vo-cal de cultura del CoAC i un dels impulsors delprojecte SEA, la seva és una tasca a mitjà i llargtermini in crescendo: “El SEA ha d’actuar desde la permanent cooperació amb les organit-zacions culturals i educatives existents, ha defomentar la investigació, el diàleg i la reflexió, idesenvolupar el seu programa educatiu ambcautela, escoltant les necessitats de tots elsagents implicats. Es tracta d’una feina de res-ponsabilitat i que ha de ser molt meditada”.

Una mirada a l’exteriorEn la fase de gestació del SEA, els seus res-ponsables van indagar en l’oferta pedagògicaexistent a Espanya. Els principals centres cul-turals del país desenvolupen programes de di-vulgació de l’arquitectura moderna i contem-porània a través de tallers i itineraris, però elsreferents educatius van assenyalar dos centresespecialitzats en arquitectura situats a l’altrecostat de la frontera: Arc en Rêve Centre d’Ar-chitecture (Bordeus, França) i el NetherlandsArchitecture Institute (Rotterdam, Holanda).

“Un espai de comunicació per jugar, mirar, per-cebre, explorar, manipular, conèixer”, així defi-neixen els responsables d’Arc en Rêve el seucentre educatiu. Aquesta entitat cultural fran-cesa organitza regularment tallers pedagògicsorientats al coneixement de l’arquitectura con-temporània a través de la visita d’edificis, elsespais de joc infantil, l’edició de material pe-dagògic per a nens, etc. L’oferta educativa dela Netherlands Architecture Institute, NAI, unade les entitats pioneres del sector a Europa,

està especialment dissenyada per a escolarsi famílies i pretén estimular l’interès per l’ar-quitectura dels més petits. Cada estiu, la NAIorganitza tallers escolars de disseny i cons-trucció.

Activitats culturals per a tothomL’activitat educativa que du a terme el SEAconstitueix l’última eina creada des del CoACen pro d’un millor coneixement de l’arquitec-tura. Però aquesta institució desenvolupa unextens i consolidat programa cultural que in-clou altres àmbits. Així, el Col·legi compta ambun ampli calendari d’activitats destinades a ladivulgació i promoció de l’arquitectura entrela ciutadania, siguin arquitectes o no.

Les diferents demarcacions i delegacions d’a-questa entitat col·legial catalana acullen cadaany més de 1.500 actes, entre exposicions,conferències, itineraris, seminaris i publica-cions. Els protagonistes són des dels mésaclamats arquitectes del panorama nacionali internacional fins als gestors públics res-ponsables de les remodelacions urbanístiquesdel moment, passant per joves arquitectes deguardó recent, escriptors, filòsofs, fotògrafs...Així ho detalla el seu vocal de cultura, JordiSardà: “Cada entitat ha de complir una fun-ció en la trama cultural i social de la ciutat, iés evident que el CoAC ha de dedicar els seusesforços a la formació cultural de la ciutada-nia, més encara en una societat amb tantasaturació d’informació”.

Un dels principals eixos argumentals de la vo-calia de cultura del CoAC pel que fa a la di-vulgació de l’arquitectura se centra en la visióde la ciutat en la seva globalitat, i per tant, elsseus edificis i espais, així com la interrelacióque s’estableix entre ells. Per Jordi Sardà,“a la ciutat sobresurten construccions histò-riques, nous edificis estrella, zones enjardina-des que inviten el ciutadà a la seva contem-plació. Però més enllà dels espais emblemàticsque capten la nostra atenció, és necessari es-tendre la mirada del ciutadà cap a l’arquitec-tura i l’urbanisme que l’envolta, d’una ma-nera global”.

Les ciutats són el nucli de l’activitat diària demilions de ciutadans que, de forma frenètica,les habiten, transiten pels seus carrers, habi-ten els seus edificis, recorren la seva morfolo-gia urbana. Tot plegat sense prestar gaire aten-ció als volums o els buits que els envolten. Noobstant, l’arquitectura necessita la mirada còm-plice del ciutadà per ser reconeguda com elque és: una disciplina al servei de l’ésser humà.Deixem doncs que ens sorprengui. Noméshem de girar la mirada a tota l’arquitectura queens envolta. El seu efecte captivador no trigaràa arribar: l’important és adonar-se’n. Obser-var-la, entendre-la i disfrutar-la. 1 ELS NENS van ser els protagonistes de l’exposició La ciutat dels nens: un somni construït, organitzada pel SEA.

VE DE LA PÀGINA ANTERIORFOTOS: ARXIU CoAC

sistemes naturals i urbans s’analitzin i es resolguindes d’àmbits superiors que puguin plantejar, ambprou garanties de sostenibilitat, temes bàsics comla funcionalitat i la protecció dels espais naturalsd’interès; l’ordenació dels necessaris connectorsecològics entre aquests espais naturals, la valorit-zació de la singularitat d’aquest territori; la neces-sitat de donar valor patrimonial a l’excepcional pai-satge; l’ordenació i la racionalització de lesinfraestructures de comunicació i de serveis; la de-finició de grans eixos que caracteritzin les políti-ques de planificació i usos de sòl, amb fortes limi-tacions als nous creixements; la concreciónecessària per propiciar l’evolució dels sistemesurbans cap a models més compactes; la necessi-tat de promoure intervencions de reforma i millo-ra interior dels nostres pobles i ciutats; la necessàriaprotecció dels nuclis urbans situats a segona línia,que presenten un gran valor històric i arquitectò-nic; la revisió de les polítiques de vivendes, ambespecial atenció a les segones residències, i, fi-nalment, la revisió a fons del model turístic, apos-tant per la qualitat i el valor de la diferència.

En els pròxims mesos es presentaran les conclu-sions finals del Debat Costa Brava 2004. Esperemque aquest document incentivi les nostres admi-nistracions a liderar, en col·laboració amb el con-junt de la societat, un canvi radical de model quepermeti aquest futur sostenible que desitgem pera la Costa Brava.

4 arquitectàriaaà DEBAT / VIVENDA

1 LLORET DE MAR, vista de la població

a la dècada dels 60

2 IMATGE ACTUALde Lloret de Mar

3 IMATGE DE LA TERCERA JORNADA organitzada per

debatre el futur de la Costa Brava i establir nous reptes

L’any 1976 es va produir el Primer Debat CostaBrava, que centrava les seves crítiques en el des-gavell urbanístic d’aquesta zona costanera, i po-sava tot l’èmfasi en la necessitat d’un canvi de-mocràtic. Així, el control de la ciutadania sobre lesdecisions polítiques i administratives que afecta-ven el territori permetria el redreçament de la si-tuació, i aixecava grans expectatives i moltes es-perances.

Ara, 25 anys més tard, el Debat Costa Brava 2004organitzat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunyamostra fins a quin punt recollim avui els resultatsd’aquella experiència, i planteja un exercici de re-flexió sobre el model territorial d’aquesta franja li-toral, des de les perspectives sociocultural, am-biental i econòmica. Quines prioritats han de marcarles nostres pràctiques si realment busquem alter-natives per a aquest territori tan singular i fràgil, degran qualitat natural i paisatgística, des d’una so-cietat madura i complexa com la nostra.

Debatre i confrontar idees, buscar punts d’acord idefinir nous criteris, teixir complicitats i marcar no-ves tendències, és el que hem perseguit aquestsdies prop de cinc-centes persones interessades

Les dades del SIGCoAC mostren una tendèn-cia a la continuïtat del creixement del sector,però amb certa moderació. El primer trimes-tre del 2004 continua amb força el visat detot tipus de vivendes (obra nova, rehabilitacióreforma i ampliació), que se situa en 20.440unitats amb un internanual de +1,4 %.Si comparem el primer trimestre del 2003amb el primer trimestre del 2004, el 2004s’han visat 1.181 vivendes noves menys,amb un descens del 6,97%. Recordem queel 2003 ha estat un any expansiu, amb unmes de desembre espectacular que s’estàassimilant ara.

en aquest futur sostenible per a la Costa Brava.El DCB s’ha estructurat en tres jornades: “Territo-ri escàs o paisatge fràgil”, “Mobilitat i infraestruc-tures: dèficit o risc” i “Model turístic: final d’etapa”.Com a primera conclusió, es desprèn que l’ac-tual model territorial –comprès entre la franja del li-toral i els municipis interiors– està en crisi, que esmanifesta en pràcticament tots els àmbits deba-tuts: el turístic, que mostra símptomes d’esgota-ment del model “sol, platja i baixos costos”; l’ur-banístic, que indica que els sistemes urbans iperiurbans han esgotat les seves possibilitats decreixement extensiu del sòl urbanitzable; la mobi-litat i les infraestructures, que respon a pràctiquesde creixement i ocupació del territori clarament in-sostenibles; el de protecció dels sistemes naturals,amb àrees d’especial interès encara sotmeses afortes pressions urbanístiques; el de valoritzaciódel paisatge, que l’actual model ha menyspreat; lainsostenibilitat d’unes polítiques de construcció devivendes de segona residència, grans depreda-dores de sòl i de molt baix índex d’ocupació; la cri-si del model de finançament de les hisendes locals,i, finalment, la falta de participació ciutadana en elsprocessos d’ordenació territorial.

Com a primeres conclusions del DCB, s’apunta lanecessitat d’abordar els temes d’ordenació terri-torial superant els àmbits administratius munici-pals, de forma que els problemes que afecten els

DEBAT COSTA BRAVA CONGRÉS:UN FUTUR SOSTENIBLE

CREIXEMENT MODERAT DE LA VIVENDA EL 2004

XAVIER CANOSAARQUITECTE I MEMBRE DE LA COMISSIÓDEBAT COSTA BRAVA 2004

FOTOS: ARXIU COAC GIRONA

arquitectàriaaà 5SERVEIS / VIVENDA

ITINERARIS DE BARCELONA

Del rànquing de municipis on s’ha pro-jectat més vivenda d’obra nova durantel primer trimestre del 2004 continuendestacant els de la segona i tercera co-rona metropolitana, i els municipis desegona residència (especialment la cos-ta tarragonina). En el rànquing de vi-vendes rehabilitades o reformades, des-taca amb un increment espectacularBarcelona amb 760 i la segona posicióde Mataró amb 92, seguides de Sa-badell (76), Lleida (70) i Terrassa (60).En general augmenta la vivenda reha-bilitada, reformada o ampliada.

ELS MUNICIPIS ON ES PROJECTEN MÉS VIVENDES

1 HOME PAGE DE LA PÀGINA WEB de la Borsa deTreball

www. coac.net/bt

2 LA BORSA DE TREBALLés una eina eficaç que facilita

el contacte entre professionals i ciutadans

3 LA NAVEGACIÓ a través de la web de BT agilitza les consultes

i permet centralitzar el servei de forma eficaç

ARQUITECTES: OFERTA I DEMANDA

¿Què és la Borsa de Treball?És un servei que ofereix el CoAC que preténcobrir l’oferta i la demanda d’arquitectes i do-nar resposta a totes les necessitats de la so-cietat en totes les especialitats on l’arquitec-te té competències.

¿A qui es dirigeix?A tota la societat: particulars, APIS, empresesconstructores, promotores, ajuntaments,Generalitat, diputacions, consells comarcals,equips professionals i també als arquitectes,com a membres d’aquest col·lectiu i amb laintenció de satisfer les necessitats de totsells.

¿Què ofereix?Un servei personalitzat a tots els usuaris queinclou un ventall molt ampli d’arquitectes es-

pecialistes de tot Catalunya: projectista, capd’obra, interiorista, coordinador de segure-tat i salut, rehabilitador, gerent, taxador, pè-rit, urbanista, paisatgista, promotor, cons-tructor, docent, comercial, project mana-gement, facility management, construct ma-nagement, etc. La bt ofereix una gestió àgil ieficaç per a tots: rapidesa en la tramitació desol·licituds, en la designació dels professio-nals més qualificats, inclusió d’anuncis d’em-preses, etc.

¿On trobem la bt?Físicament a les seus de totes les demarca-cions de Catalunya i on line, a través del nouaccés: www.coac.net/bt.

És l’única Borsa de Treball especialitzada enarquitectes, la borsa de referència per a qual-sevol usuari.

Per a més informació:btcoac@coac.net. Tel.: 93 301 50 00

ELSA IBAR TORRASVOCAL JUNTA DE GOVERNCOL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (CoAC) ha as-sumit el compromís d’ajudar la societat a apreciarels valors arquitectònics de la ciutat. A través del Ser-vei d’Itineraris de la Demarcació de Barcelona delCoAC s’organitzen visites i rutes especialitzades perfer accessible l’arquitectura, l’urbanisme i el dissenyde la ciutat, amb un èmfasi especial sobre les obrescontemporànies.

El Servei d’Itineraris del CoAC va néixer l’any 1996coincidint amb la celebració del Congrés de la UnióInternacional d’Arquitectes. En aquella data es vanconcentrar a la ciutat molts arquitectes i estudiantsd’arquitectura de tot el món, que estaven interessatsa conèixer la realitat arquitectònica i urbanística deBarcelona. Des d’aleshores el nombre de “turistesarquitectònics” no ha deixat d’augmentar any rereany. Als arquitectes i estudiants s’hi han afegit elspromotors, project managers, dissenyadors, pai-satgistes…

Avui el CoAC organitza itineraris i visites guiades pera grups nacionals i estrangers i de diferents disci-plines. El seu contingut s’adapta amb un programa“a la carta”, segons els interessos específics del grup.Per als qui vulguin recórrer la ciutat per lliure, el COACdisposa d’una web amb rutes recomanades ques’actualitzen any rere any i que recull els itinerarisd’arquitectura més sol·licitats. Els itineraris són unmitjà per acostar-nos a l’arquitectura que ens en-volta, que el Col·legi d’Arquitectes posa a l’abast detothom.

SONIABLASCOARQUITECTA RESPONSABLE DEL SERVEI D’ ITINERARIDE LA DEMARCACIÓ DE BARCELONA DEL COAC

IL·LUSTRACIÓ / Daniel Navas

VOLEM REHABILITAR LA FAÇANA del nostre edifici, ¿quin és el procediment?

1-Obtenir informació: s’ha de contractar un arquitecte per fer un estudi de l’edifici: l’estat actual de la façana, les actuacions que s’han defer, quines són imprescindibles i el pressupost aproximat.2-Conèixer les possibilitats d’obtenir ajudes per part de l’Administració, a través del seu ajuntament, de la Generalitat, o del nostre Serveid’Atenció al Ciutadà. 3- Amb tota la informació, la comunitat de propietaris podrà decidir l’abast de la rehabilitació i encarregar el projecte a un arquitecte. S’hauràde buscar l’empresa contractista, que haurà de presentar un pressupost detallat dels treballs i acordar els terminis d’execució amb la co-munitat. Amb aquesta empresa es firmarà un contracte. Paral·lelament, se sol·licitarà la llicència d’obres a l’ajuntament, i una vegada ob-tinguda, ja es podran iniciar les obres. L’arquitecte, autor del projecte, us pot assessorar en tot el procés.

EL COAC RESPON

L’ITINERARI RECOMANAT:Front Marítim de Barcelona, del Port Vell a la Mar Bella

Itinerari d’un dia sencer. Recorregut: 9 quilòmetres

Més informació a la web del Col·legi d�Arquitectes de Catalunya: www.coac.net

SERVEI D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

6 arquitectàriaaà PUBLIREPORTATGE

Existeix la creença que els col·lectorssolars tèrmics estan en contraposi-ció amb l’estètica dels edificis. Aquest

article pretén donar diverses solucions d’in-tegració dels col·lectors solars tèrmics pera la seva adaptació als edificis, sense ne-cessitat de realitzar cap actuació addicio-nal en l’obra, de manera que se’n simplifi-ca la instal·lació.

Quan es parla de solucions d’integraciódels col·lectors solars tèrmics en un edifi-ci, s’acostuma a pensar que això compor-tarà fer una obra addicional en l’edifica-ció. Amb aquesta proposta s’intentaràrevocar aquesta idea i es proposaran so-lucions tècniques perquè aquest inconve-nient no sigui tal i suposi una millor accep-tació de la instal·lació de col·lectors solarstèrmics per part dels constructors i delsarquitectes i, evidentment, del’usuari final.

Entenent que la integraciódels col·lectors solars tèrmicsno ha de comportar cap ac-tuació en l’edificació, la pro-posta de Kaysun és propor-cionar en una sola peçaconstructiva el col·lector i totsels elements necessaris per ala seva instal·lació.

Amb aquesta mena de col·lec-tors no es necessita cons-truir a la teulada ni canalsde recollida d’aigua, ni re-baixar el forjat per a la ins-tal·lació de solar, ja que elcol·lector s’instal·la directa-ment sobre la teulada i in-tegra tots aquests ele-ments.

Es podria pensar que la in-tegració total a la teulada dels col·lectorssolars tèrmics pot implicar una reducció enl’aportació solar global anual. La diferènciaentre muntar col·lectors amb un angle iguala la latitud del lloc d’instal·lació, o muntar-los a un angle inferior, és molt reduïda.

En el gràfic adjunt es mostren les di-ferències per a dues inclinacions del col·lec-tor a 20º i a 45º per a una instal·lació aMadrid. S’observa que si bé durant els me-sos d’hivern l’aportació en MJ/m2 delcol·lector és més baixa per a la inclinacióde 20º, en els mesos d’estiu és claramentmés alta.

Aquesta proposta es concreta amb elscol·lectors solars COM, de la marca Kay-sun, que es caracteritzen per disposar de

només dues connexions hidràuliques, unad’anada i l’altra de retorn, entre el col·lec-tor i el dipòsit solar, amb independència dela mida del col·lector. Això simplifica la po-sada en obra i el consegüent estalvi detemps d’instal·lació. A més, aquests col·lec-tors tenen incorporats canals de recollidad’aigua pluvial així com un faldó inferior mo-delable per adaptar-lo a les teules inferiors,amb un muntatge molt similar al de les fi-nestres Velux per a teulades inclinades.

Un altre disseny d’integració és el d’ubi-car els col·lectors a les façanes dels edifi-cis. En moltes façanes d’edificis es dispo-sa d’espais vius a nivell de disseny, però quegeneralment no tenen cap utilitat més quela del tancament. Aquests col·lectors espoden utilitzar per aportar energia a l’edi-fici, en forma d’escalfament d’aigua per al

consum de les vivendes. D’aques-ta manera augmentem l’e-

ficiència energètica global del’edifici.

Amb l’ús d’aquests col·lec-tors s’estalvien els espaisdestinats a la instal·lacióde solar, que per altrabanda suposen un costaddicional d’espai noproductiu.El col·lector vertical V1000, de Kaysun,compleix les expecta-tives d’integració enfaçanes i es pot adop-tar qualsevol color dela gamma de col·lec-tors del RAL per alsremats d’alumini delcol·lector. Igualment,es pot triar entre 6

colors diferents de la làmina de l’absorbi-dor interior del col·lector, que és el que de-finitivament donarà el color al col·lector.

Si a tot això hi afegim que el muntatge esporta a terme directament a la paret de tan-cament exterior (o balcó) i que incorpora totsels elements necessaris per al trencamentdel pont tèrmic entre l’ambient exterior i l’in-terior de l’edifici, no hi ha dubte que estemdavant de la solució definitiva per poder in-tegrar els col·lectors solars tèrmics a l’edi-fici d’una manera pràctica i estètica.

Igualment, a nivell de seguretat, muntat-ge i manteniment, aquest tipus de col·lec-tor té certes peculiaritats que el diferen-cien de la resta de col·lectors, precisamentpel seu muntatge en vertical:

SOLUCIONS PER A LA INSTAL·LACIÓDE C0L·LECTORS SOLARS EN

L’EDIFICACIÓ

SOLUCIONS D’INTEGRACIÓALS EDIFICIS QUEEN SIMPLIFIQUEN LA INSTAL·LACIÓ

Kaysun Solar, equips per A.C.S.

>Col·lectors plans>Col·lectors per integració en teulada>Col·lectors verticals>Col·lectors de tubs de buït>Acumuladors>Grups hidràulics>Sistemes de control i regulació

DPossibilitat de canvi, tant del vidre solarcom de l’absorbidor.DPossibilitat de selecció del gruix del vidresolar en funció dels vents dominants a ca-da zona, així com de l’altura on estigui ubi-cada la instal·lació.DMàxima facilitat de muntatge i execució.

A nivell energètic i tret de la seva orien-tació, clarament al sud (K 10º), les di-ferències d’aportació d’energia respectea un col·lector muntat a 45º és relativa-ment important, si tenim en compte els

enormes beneficis que generem amb la se-va integració.

És precisament en els mesos d’hivernquan la seva aportació d’energia és similaro més alta que un col·lector muntat a 45º,ja que l’altura del sol en el seu recorregutdiari beneficia aquesta instal·lació amb 90ºd’inclinació.

Núria BenedictoResponsable del Departament

de Projectes de Frigicoll

EN

ER

GIA

MJ/

m2 . 500

400

300

200

100

0

COMPARATIVA ENERGÈTICA INSTAL·LACIÓ SOLAR20º - 45º

MESOS DE L’ANY1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

col·lector a 20º col·lector a 45º

93 480 33 22www.frigicoll.es

arquitectàriaaà 7PAVELLÓ MIES VAN DER ROHE / OPINIÓ

formen: marbres –de travertí romà, verds i ònixdaurat– cristalleria i acer cromat. La seva ex-trema espaiositat, els dos estanys d’aigua, ai-xí com la geometria, la nitidesa i la lluminositatimpregnen tot l’espai.

El Pavelló Mies van der Rohe es pot visitar dedilluns a diumenge de 10 a 20 hores. Més informació a: www.miesbcn.es

L’arquitecte romà Marc Vitruvi va escriure un trac-tat en què hi apareix una afirmació que ha fet histò-ria: l’arquitectura ha de seguir els principis de lautilitas, la firmitas i la venustas. Encara que escri-via bastant malament, i per això va ser objecte desarcasmes per part d’alguns renaixentistes, coml’elegant Alberti, la tríada vitruviana ha estat unaguia indiscutida durant segles, i ha passat a serde domini públic que a l’arquitecte se li demanala capacitat de sintetitzar les tres exigències dis-pars de la utilitat, la fermesa i la bellesa. Però sies comprèn que una casa ha de ser ferma, jaés més difícil acordar el que s’entén per útil, i nin-gú sap del cert què volia dir en aquest contextla paraula venustas, encara que l’autor intentésdefinir-la afirmant que l’arquitectura havia de ser“agradable i de bon gust”. Probablement aques-ta ambigüitat ha mantingut viva la sentència vi-truviana. Avui dia poca gent està interessada avoler conèixer el contingut d’aquesta paraula apli-cada a l’arquitectura, malgrat que una legió d’ar-quitectes sensibles consagren la seva vida a acon-seguir just això innominable, i coneixen i venerenles obres on resideix aquest misteri. Alguns s’hanarriscat a identificar la venustas amb la capaci-tat de significació, però sabem que no és una atri-bució exacta. Molts espais, llums i massissos ambsignificat exigu tenen l’estranya capacitat de ves-sar una emoció semblant al que entenem per be-

llesa, mentre que altres arquitectures, encara quemanifestin capacitats significatives, són infelicesen la seva forma i construcció.En qualsevol cas, aquest misteri ficat en l’arqui-tectura cultivada la converteix en un “problemamal definit”, en una activitat en “caixa negra” onno encertem a veure justament ni objectius ni mè-todes. Sovint s’ha posat de manifest la diferèn-cia substancial entre el projecte d’artefactes alsquals s’exigeix exclusivament eficiència mecàni-ca, i el projecte de l’hàbitat humà. En el primercas, els mitjans poden ser extremadament com-plexos, però no hi ha dubtes en els fins: són “cai-xes de vidre”. Una casa, en canvi, pot ser resol-ta amb les tècniques més aviat primàries d’unpaleta, però ningú sap ben bé què fer, perquè lesfuncions comencen a ser ambigües, i inclouenaspiracions com la de connotar determinat gust,o la de voler ser a través del voler representar, ola de voler enlluernar per l’excel·lència d’un buitacuradament delimitat. Al cap i a la fi “poètica-ment habiten els homes la terra”, com va encer-tar a escriure Heidegger. Sovint una indefiniciótan gran acaba malament. A vegades, com amals poetes els homes habiten la terra. Però al-tres vegades els encerts mostren que els arqui-tectes bons tenen una estranya capacitat: sabergestionar la confusió, prendre constantment in-finites decisions en un medi ambigu, definir si-multàniament finalitats i procediments, encaraque gairebé sempre amb el desassossec de l’ar-tista extraviat.Més que la racionalitat analítica, és probable que

sigui la intuïció sintètica la que guia millor l’ar-quitecte en aquest territori incert. Però aquestaintuïció s’aprèn fonamentalment per contagi. L’a-prenent d’arquitecte hauria d’estar molts anys tre-ballant al costat d’un mestre per contaminar-se,cosa no factible avui dia, encara que ho era entemps passats. Actualment la soledat de l’ar-quitecte voluntariós és manifesta. Impel·lit pel som-ni, entre la fantasia i el dubte, ha d’aprendre persi mateix a inventar, però sobretot, a seleccionar,és a dir, a educar-se per saber rebutjar els seusinvents, i això únicament és possible amb un pro-gressiu refinament de la seva sensibilitat. Les tri-bulacions de l’arquitecte sensible no han impeditque en alguns països, i potser en el nostre d’unamanera especial, hi hagi un nivell mitjà de l’arqui-tectura que denota una notable competència,si bé més centrada en l’aptitud per donar formaque en la, molt més subtil, d’atorgar significatselaborats. No obstant, fins i tot aquesta arqui-tectura valuosa manifesta una impotència flagranten la capacitat de construir una ciutat bonica. L’arquitectura en les societats lentes era enor-mement eficaç per construir bona forma urbana.La lentitud permetia la sedimentació de tipus cons-tructius, és a dir, una manera genèrica, progres-sivament perfeccionada, de concebre i construirla casa, amb els seus materials, cobertes, fines-tres, altures, proporcions, formes, estilemes, etcè-tera, l’aplicació dels quals donava lloc a edificismai iguals però sempre semblants: la “unitat enel detall i tumult en el conjunt” de l’afortunada ex-pressió de Laugier, que es podria aplicar a totes

Es tracta, sense cap mena de dubte, d’una deles obres fonamentals de l’arquitectura del se-gle XX. Ideat per l’arquitecte alemany Mies vander Rohe com un edifici efímer destinat a ac-tes protocol·laris durant l’Exposició Universaldel 1929, es va construir en només tres me-sos, i va tenir una curta vida de nou mesosabans de la seva destrucció, un cop acabatl’esdeveniment barceloní. No obstant, l’impacteque va causar el seu innovador llenguatge ar-quitectònic perdura més enllà de la sevaexistència.

El 1981 l’Ajuntament de Barcelona va encar-regar el projecte de reconstrucció a Ignasi deSolà-Morales, Cristian Cirici i Fernando Ramos,una difícil tasca en què els seus responsablesvan buscar la màxima fidelitat amb l’edifici ori-ginari i la coherència amb l’arquitectura mie-siana.

El Pavelló reconstruït ocupa la mateixa parcel·laen la qual Mies va situar el seu edifici original:un terreny lateral al palau Victòria Eugènia (Puigi Cadafalch, 1928), davant les Fonts de Mont-juïc (Carles Buïgas, 1929) i contigu a un fron-dós vessant de la muntanya.

Aquest edifici de planta senzilla resumeix l’i-deari de la vivenda moderna: espais diàfans,pilars lliures, murs que abandonen la seva fun-ció de càrrega i defineixen o distribueixen es-pais, etcètera. Solucions constructives que vantransformar l’arquitectura tradicional i van obrircamí a la contemporaneïtat. El mobiliari, ambl’admirada “Cadira Barcelona”, també va serdissenyat expressament per Mies per al Pave-lló, i constitueix avui dia un segell d’identitatmés de l’edifici.

El caràcter del pavelló ve marcat per la fluidacontinuïtat dels espais i els materials que el con-

LA SEDUCCIÓD’UN ESPAI

L’EDIFICI,DE PLANTASENZILLA I AMPLIS ESPAIS, RESUMEIXL’IDEARI DE LAVIVENDA MODERNA

LA SOLEDATDE L’ARQUITECTE

1 El Pavelló és una obra bàsica de l’arquitectura del s.XX

2 Cadira Barcelona, dissenyada per Mies i produïda per Kroll, amb

una banqueta de la mateixa col·lecció

3 Vistes de l’interior del Pavelló

4 Vista exterior de l’edifici

JOAQUIM ESPAÑOLARQUITECTE

LAURA BAYOPERIODISTA

FOTOS: PEP SEGURA

les obres d’art col·lectives capaces d’acumu-lar temps i manifestar-se com a obres totals.Quan l’evolució de les tècniques i del gust esva accelerar, es van diluir els tipus, però va néi-xer una arquitectura basada en la còpia demodels, com a les ciutats neoclàssiques, quepermetia als mestres d’obra sense pretensionsconformar teixits coherents i consistents: una“unitat en el detall i en el conjunt” que va eri-gir les últimes ciutats belles.Aquestes circumstàncies han desaparegutamb l’acceleració nerviosa dels canvis, que nopermet ni la decantació tipològica ni l’accep-tació de models. L’arquitectura ha adquirit ai-xí una llibertat abans inconcebible i possibili-tats exuberants que han donat obres superiors,però al preu d’una arquitectura massiva defi-cient. L’arquitecte es desorienta fàcilment i errasovint, i el més conscient percep la dificultatdel medi, i es replega en una arquitectura au-tista. Alguns, intentant convertir en virtut unacircumstància ambivalent, defensen l’autono-mia de la seva obra davant qualsevol context.En determinats casos aquesta actitud està jus-tificada: hi ha àmbits inerts que necessiten re-fundar-se; però no és una conducta que espugui generalitzar sense el risc de minorar lamateixa arquitectura, o d’exhibir una arrogàn-cia inconscient que accentua l’estridència uni-versal. Els arquitectes reivindiquem sovint ladiferència, que és una categoria de la com-plexitat, però no ens en adonem quan caiemen la indiferència, categoria de l’avorriment.

FOTOS: PEP SEGURA

FITXA TÈCNICALocalització: Av. Marquès deComillas, s/n. Montjuïc. BarcelonaAutor: Ludwig Mies van der Rohe,arquitecteAny de construcció: 1929/1985Accessos: Metro L1, L3(Espanya). Bus 13, 50, 61

INCLOU:• Transport a casa teva. • Amb subvenció.• Instal·lació al teu pati o terrassa. • 5 anys de garantia.• Ideal per a vivenda 3 o 4 persones. Ampliable fàcilment. • ¿Quina inversió dóna fins a un 16% T.A.E. a 25 anys?.• Evita l’emissió de 500 kg de CO2 cada any. • Resistència de 2 Kw inclosa. És un termos elèctric.• Estalviaràs 60% de la teva factura energètica en ACS gràcies al sol

8 arquitectàriaaà PUBLIREPORTATGE

És important que els usuaris domès-tics sàpiguen que la tecnologia so-lar actual compta amb equips i tec-

nologies que permeten generar aiguacalenta sanitària i calefacció amb unscostos raonables d’instal·lació, perfec-tament integrables a la seva vivenda iamb elevats rendiments”, assegura Jo-an Barniol, director general d’operacionsde Gracias Sol, una empresa especialit-zada en la instal·lació de kits per aconse-guir una alternativa solar d’energia lliure.Es tracta d’unes instal·lacions, afegeix, que,gràcies al seu rendiment, permeten “nonomés amortitzar la instal·lació sinófins i tot estalviar diners en els 25-30anys de vida útil que tenen aquestsequips”.

El sol, explica Joan Barniol, és una de lesgrans alternatives a les energies contami-nants i ha de ser una de les respostes per“als qui volem conservar el nostre pla-neta, evitar els gasos amb efecte hi-vernacle i llegar als nostres fills un mónmillor”. El sol, afortunadament, envia dià-riament a la terra un immens cabal d’e-

nergia que s’ha de saber aprofitar. JoanBarniol, que lidera el projecte de GraciasSol, és un enginyer industrial que creu enel sol i en la consciència de les persones.Pensa que “amb una adequada informa-ció tots ens podem beneficiar de l’ener-gia lliure i gratuïta que aporta el sol”,i espera “la col·laboració de tots els queutilitzin aquests kits”, perquè el seu pro-jecte sigui viable en els pròxims anys.

AIGUA CALENTA SANITÀRIA

L’oferta de Gracias Sol consisteix en un kitper a aigua calenta sanitària i un kit foto-voltaic per a energia elèctrica, fabricatspels millors especialistes a nivell mundial,totalment integrats, instal·lables sense ne-cessitat de tècnics, dissenyats perquè l’u-suari els pugui muntar directament a la ter-rassa i “amb un preu que demostra quel’energia solar, sense els costos afegitsde la distribució tradicional, és rendibleeconòmicament”.

Gracias Sol també ofereix serveis de dis-seny, instal·lació i manteniment per a ins-

tal·lacions més complexes, que són pre-sentats a través de diverses empreses as-sociades, cada una d’elles amb una àmpliaexperiència en la seva especialitat.

L’SA-HP140

L’escalfador d’aigua termosifònic elèctricsolar SA-HP140 funciona segons el prin-cipi de convecció natural de l’aigua calen-ta. L’aparell se subministra premuntat i pre-parat per ser integrat en una instal·lacióde producció d’aigua calenta sanitària. Lacaracterística principal d’aquesta instal·la-ció és que no té bomba. Amb això, el mun-tatge resulta més senzill i no requereix re-gulació. De fet, un lampista el pot instal·larcom si es tractés d’un escalfador elèctric.

Amb una vida útil que oscil·la entre 25 i30 anys i amb possibilitats de ser ampliat,l’escalfador SA-HP140 compta amb cincanys de garantia del fabricant Sonnenkraft,el líder europeu en fabricació de plaquessolars, i té un cost actual de 1.360 mésIVA, un preu que inclou despeses d’envia-ment, subvenció i instal·lació.

UNA ALTERNATIVAMOLT ECOLÒGICA: EL SOL

L’ESCALFADORD’AIGUA ELÈCTRICSOLAR ES POTINSTAL·LAR AMB TOTAFACILITAT I TÉ UNAGARANTIA DE 5 ANYS

Reproducció d’un esquema del funcionament de l’escalfador elèctric solar d’aigua

sanitària i dues imatges d’una instal·lació múltiple d’escalfadors (esquerra), i de di-

verses plaques fotovoltaiques (a dalt).

Es busquen 1.000 valents que AJUDIN a evitar el canvi climàticGracias Sol t’ofereix el millor escalfador solar de 140 litres a un preu excepcional de 1.360€+IVA

“El compacte solar és l’únic electrodomèstic que complint la seva funció d’augmentar el nostre benestar, es pagaa si mateix, ens estalvia diners de la nostra factura mensual de gas o electricitat i educa els nostres fills d’unaforma concreta i pràctica, utilitzant energies renovables, en la defensa del medi ambient”.

NO HA ESTAT MAI TAN FÀCIL:www.gracias-sol.com · Tel.: 902 888 399 e-mail: atencion@gracias-sol.com • Visita’nsa la fira “Dia de la Terra” Parc CiutadellaBarcelona del 24-25 abril o bé a “Biocultura”al Palau Sant Jordi Barcelona 30, 1, 2, 3de maig