Obra literària

Novel·les

• La Invitada. 1943. • La Sang dels altres. 1945.• Tots els homes són mortals. 1946.• Els Mandarins. 1954. Premi Goncourt.• Les Belles imatges. 1966.a• La Dona trencada. 1968.• Quan predomina l'espiritual. 1979. En realitat es tracta de la seva primera

novel·la, escrita entre 1935 i 1937

Informació extreta de:• Ciudad de Mujeres. Simone de Beauvoir. Especial centenario.

http://www.ciudaddemujeres.com/EspecialSBeauvoir/

• Institut Català de les Dones. Simone de Beauvoir, feminista i escriptora.http://www20.gencat.cat/docs/icdones/serveis/docs/exposicio_simone_beauvoir.pdf

• Lacronicavirtual.com. Las Bellas imágenes. http://www.lacronicavirtual.com/index.php/cultura/critica-de-libros/14507-las-bellas-imagenes

• Rowley, Hazel. Sartre y Beauvoir. La historia de una pareja. Lumen, 2006.

• Segarra, Marta. Simone de Beauvoir i el feminisme. Material didàctic de l'exposició “Simone de Beauvoir, feminista i escriptora”.http://www20.gencat.cat/docs/icdones/serveis/docs/exposicio_simone_beauvoir_material_didactic.pdf

• Viquipèdia. Simone de Beauvoir. http://ca.wikipedia.org/wiki/Simone_de_Beauvoir

• Wilhelm, Cristina E. Las bellas imágenes de Simone de Beauvoir. http://cristinawilhelm.wordpress.com/2009/08/21/las-bellas-imagenes-de-simone-de-beauvoir/

Simone de Beauvoir

(Paris, 1908 - 1986) Filosofa i escriptora, Simone de Beauvoir ha estat una de les intel·lectuals més visibles i influents del segle XX.

De família burgesa i culta, rep una estricta formació catòlica, però ben aviat en qüestiona els principis i els rebutja.

A la Sorbona, on es llicencia en Filosofia el 1929, coneix el filòsof Jean-Paul Sartre, amb qui mantindrà durant 51 anys una relació d’amor i bona entesa però també amb molts moments baixos. Se la considera una pensadora cabdal de l'existencialisme, tot i que sovint ha estat minimitzada en relació amb Sartre i Albert Camus.

Exerceix la docència des del 1929 fins al 1943. I és aquest mateix any, el 1943, quan apareix la seva primera novel·la, La invitada, que causarà escàndol pel model de relacions amoroses que descriu. El seu gran èxit, però, serà El segon sexe (1949), llibre de referència del feminisme i una anàlisi exhaustiva dels mecanismes de dominació dels homes sobre les dones. El 1954 rep el premi literari més prestigiós de França, el Goncourt, per la seva novel·la Els mandarins, que retrata amb ironia el grup d'intel·lectuals existencialistes i marxistes del qual forma part.

La seva obra com a escriptora abasta diferents gèneres: novel·la, relats, assaigs filosòfics i memòries, diaris íntims i correspondència privada que algunes persones consideren la millor faceta de l'escriptora.

Juntament amb Sartre, és una de les fundadores de la revista Les temps moderns, publicació que serà un referent per a la intel·lectualitat d’esquerres de tot Europa. En els darrers quinze anys de la seva vida, i al costat de Sylvie Le Bon, que es va convertir en la seva filla adoptiva i hereva de la seva obra literària i de tots els seus béns, Simone de Beauvoir es dedicà en cos i ànima al moviment feminista, tant amb la seva presència com amb els articles que escrivia.

Propera sessió del Club de Lectura: La Princesa de Jade / Coia Valls 27 de juny 2012 (19'00 h.)

Les obres marcades amba les podeu trobar a la nostra Biblioteca.

Club de Lectura de Constantí

Sobre les seves obres...

• La major part de les obres de Beauvoir són, en certa manera, un reflex de la seva pròpia vida.

• Com a existencialista, creia que els individus no eren res més que la suma dels seus actes i rebutjava qualsevol concepte de “naturalesa humana”.

• Sense arribar a l'exageració de considerar-la la “mare del feminisme”, no es pot negar el paper rellevant que Beauvoir ha exercit en la teoria i la pràctica feministes, no només a través de la seva obra, sinó també de la seva trajectòria vital.

• Els personatges femenins són protagonistes en l'obra de Beauvoir, però de vegades se li ha retret que en fa unes descripcions ben poc afalagadores. No hi ha, pràcticament, cap dona madura i forta en el seu univers literari, sinó que les dones que retrata tenen personalitats molt complexes i, generalment, gens modèliques des d'un punt de vista feminista.

• Oposa tres reaccions de tipus individual contra l’opressió (la dona narcisista, que creu en el seu valor i la seva bellesa; l’enamorada, que se sotmet a un home perquè l’adora, i la mística, que es doblega a la voluntat de Déu) a la figura de la “dona independent”, representada sobretot per l’artista i l’escriptora.

Les Belles imatges

Les Belles imatges, publicada el 1966, descobreix la mirada que Laurence, una dona de l’alta burgesia parisenca, fa de la seva vida, aparentment perfecta. És una dona d’èxit, publicista, que es veu a ella mateixa com una imatge, igual que les persones del seu entorn. Les seves reflexions la porten a prendre una decisió: lluitar perquè les seves filles no portin una existència buida com la seva.

Amb aquesta novel·la Simone de Beauvoir retrata la burgesia francesa dels anys seixanta i denuncia la hipocresia, la superficialitat i els prejudicis que s’estableixen en les relacions socials. Fa una crítica de la societat de consum i presenta una visió força negativa de les relacions entre mare i filla, ja que Beauvoir considera que les mares col·laboren, sovint, en el manteniment de l'opressió de les dones.

Què diu la crítica...

• “La novela de Beauvoir relata el autodescubrimiento y la toma de conciencia de su protagonista, un arduo proceso en el que no sólo deberá desenmascarar a los que la rodean, sino, sobre todo, a sí misma.”

Ricardo Hernando / Lacronicavirtual.com

Què diuen els lectors...

• “M’ho he passat molt bé llegint aquest llibre. He tingut dificultats a les primeres pàgines on la identitat dels interlocutors no era segura, i crec que això fa tirar enrere a bastants lectors. (...) Indiscutiblement, el to de la narrativa te una marcada tendència cap el pessimisme. L'angoixa és la emoció predominant en aquesta novel·la: l'angoixa de Dominique amenaçada per la seva vellesa, l'angoixa de Catherine aclaparada pels mals del món, l'angoixa de Laurence por sentir-se part d’una vida construïda com una escenografia fredament calculada, l'angoixa de Jean-Charles per sentir la seva homenia amenaçada, l'angoixa de la germana per la crisis dels valors religiosos, l'angoixa, l'angoixa, l'angoixa …”

Javier Castelo, bibliotecajoanmiro2.blogspot.com.es

• “Por momentos me resulto confusa la narración, la historia tampoco me atrapó.”

romy_gy, lecturalia.com

• “De alguna manera el lector cierra el libro con la sensación de que la felicidad es utópica, y que los seres humanos, independientemente de su condición social y económica, siempre se sentirán insatisfechos.”

Cristina E. Wilhelm , cristinawilhelm.wordpress.com

• “M'he quedat una mica freda, imaginava que d'una escriptora de tant de nom sortiria una novel·la més completa, he trobat a faltar una descripció mes àmplia dels personatges i dels seus sentiments...”

moarsu, ploma.quellegeixes.cat

• “Són moltes les reflexions que es fa la protagonista i que et fas llegint el llibre: la casualitat i la coincidència de les situacions; què és l'amor, la parella i la família; les relacions hipòcrites d'una societat que només mira la façana i el que s'aparenta; el veritable sentit i significat de l'èxit i dels diners; la relació i el grau de protecció dels pares vers als fills; a on pot arribar una ensenyança rebuda dins d'una convenció social rígida; el moment en què sentiments i reflexions queden tancats per por a ridículs i per falta d'autoestima, podrint-se en algun lloc fosc i amagat... Si ve de gust, la reflexió queda oberta...”

digue'm ariadna, laberintgrotesc.blogspot.com.es