Obra literària

Novel·la• En familia. Mondadori, 1993.• La Hechizera. Siruela, 1997. • Tres dones fortes. Quaderns Crema, 2010.a

Teatre• Hilda. Barataria, 2011.

Informació extreta de:

• Abella, Anna. “La guanyadora del Goncourt diu que tot immigrant és «heroi»“. Icult. El Periódico.http://www.traces.uab.es/tracesbd/periodico/2010/periodico_a2010m3d24p61sicultllibres.pdf

• Biblioteca Barceloneta – La Fraternitat. Clubs de Lectura. Tres dones fortes. Marie Ndiaye.http://w3.bcn.cat/fitxers/biblioteques/barceloneta/ndiaye.tresdonesfortes.899.pdf

• Castillo, David. “No escric novel·les que es puguin adscriure a un isme“. Avui +. Cultura. http://www.traces.uab.es/tracesbd/avui/2010/avui_a2010m3d25p10scultura.pdf

• Narbona, Rafael. “Tres mujeres fuertes”. El Cultural.http://www.elcultural.es/version_papel/LETRAS/27138/Tres_mujeres_fuertes

• Saladrigas, Robert. “África al fondo“. Cultura|s. La Vanguàrdia.http://www.traces.uab.es/tracesbd/vanguardia/2010/vanguardia_a2010m4d7n407p8sculturas.pdf

• Vicente, Álex. “Marie Ndiaye: Sarkozy roza con la extrema derecha, sin piedad con pobres y extranjeros.” Qué Leer.http://www.que-leer.com/8528/marie-ndiaye-%E2%80%9Csarkozy-roza-con-la-extrema-derecha-sin-piedad-con-pobres-y-extranjeros-%E2%80%9D.html

Marie NDiaye

(Pithiviers, 1967) Escriptora francesa d'origen senegalès.

Malgrat el color de la seva pell i un cognom que recorden les seves arrels africanes, Marie Ndiaye, filla de mare francesa i pare senegalès, que va abandonar la seva família quan ella era molt petita, no es reconeix en les etiquetes d’autora mestissa o africana. De fet, ha nascut i ha crescut a França, als afores de París, i no descobreix Àfrica fins els 20 anys. Tot i el seu color de pell, Marie NDiaye se sent del tot francesa.

Marie Ndiaye va estudiar lingüística a la Sorbona, però la seva carrera literària va començar als setze anys, quan encara era una estudiant d'institut. NDiaye va tenir l'ocurrència d'enviar el manuscrit de la seva primera novel·la, Quant au riche avenir, al llegendari director de Les Éditions de Minuit, Jérôme Lindon, que, fascinat per la seva precocitat, va decidir publicar la novel·la.

La seva obra és molt àmplia i abasta no només la novel·la i el relat curt sinó també el teatre, la literatura infantil, l'assaig i fins i tot un guió de cinema basat en una obra teatral seva. El 2009 es va convertir en la primera escriptora negra a guanyar el premi Goncourt, el guardó més prestigiós de les lletres franceses i vinculat a la qualitat literària i creativa de les obres. També ha estat la primera dona en vida i el primer autor de pell negra en tenir una obra teatral en cartell a la famosa Comédie Française.

Viu a Berlin des del 2007, després de la victòria electoral de Nicolas Sarkozy.

Propera sessió del Club de Lectura: Especial Charles Dickens 25 d'abril 2012 (19'00 h.)

Les obres marcades amba les podeu trobar a la nostra Biblioteca.

Club de Lectura de Constantí

Tres dones fortes

Tres peripècies, subtilment lligades, de tres dones decidides a lluitar amb determinació contra les humiliacions a les quals la vida intenta sotmetre-les. Tres històries sobre tres dones amb pares, marits o germans cruels, absents o traïdors.

La primera història és la protagonitzada per la Norah, una advocada francesa que es retroba amb el seu pare al Senegal, després que aquest abandonés la seva família emportant-se el seu únic fill mascle. A la segona coneixerem la Fanta, la insatisfeta esposa negra d'un home blanc, expert en poesia medieval però obligat a reconvertir-se en venedor de cuines. Al tercer relat, el més tràgic, la Khady Demba, una jove viuda repudiada per la família del seu marit, es veu obligada a emprendre un llarg viatge en busca d'una vida millor.

Exili, immigració il·legal, el llaç entre l’Àfrica i França, amor i desamor entre pares i fills i, sobretot, fortalesa femenina són alguns dels temes que trobem en aquests tres relats.

Tot i que la Norah, una de les protagonistes, comparteix similituds amb l’autora, no es tracta d'una obra autobiogràfica.

Què diu l'autora... • “Volia mostrar que els immigrants són autèntics herois. Requereix molt

valor i coratge prendre la decisió de fugir de la misèria.”

• “Prefereixo usar desviaments i no dir les coses directament, vull que s’entenguin a través d’imatges, evocacions o diàlegs, de forma més subtil.”

• Sobre la presència dels ocells a la seva obra: “No sé per què però m’agrada el seu caràcter ambigu. Hitchcock els va ensenyar inofensius primer i amenaçants després. I també representen per un costat la llibertat absoluta i, per l’altre, són els missatgers de la mort. M’agrada treballar amb l’ambigüitat”.

• “Me gusta que mis libros molesten, inquieten, perturben, no quiero que el lector tenga sentimientos en blanco o negro sobre los personajes. No sé escribir de otro modo que no sea con dureza.”

• “Hasta ahora había ignorado África por una simple razón: tenía la sensación de conocerla profundamente mal. Nunca he vivido allí y no me considero africana, pese a mi apellido y al hecho de ser negra, que provoca que todo el mundo esté convencido de que lo soy.”

Què diu la crítica... • “Mentre llegim Tres dones fortes tenim la sensació que abans ningú no ens

havia explicat les coses així, com si ens volgués fer entendre que l’important no és la comprensió racional ni lògica dels fets, sinó l’exploració dels impulsos vitals, baixos i gairebé inacceptables que els van provocar: l’amor il·lícit entre fill i madrastra o l’insuportable pes d’un record violent. (...) Literadura per a cors forts.” Marina Espasa / Time Out Barcelona

• “Tres mujeres fuertes debería ser lectura obligatoria en los institutos, lo cual no significa que se trate de un libro pedagógico, moralista y previsible.”

Rafael Narbona / El Cultural

• “El estilo narrativo también parece reflejar el peculiar carácter de la autora: es correoso, dúctil, sensual, a veces cortante como la hoja de un machete, a veces sobrecargado de angostura poética y toques de realismo mágico no siempre fáciles de digerir.” Robert Saladrigas / Cultura|s

Què diuen els lectors...

• “Per a mi ha estat un llibre difícil. M’ha costat acabar-lo i el motiu no us el sabria pas dir. Potser perquè parlava de coses que m’agafaven de molt lluny, potser perquè el clima que respira és tan diferent del que m’envolta...”

Maria Pallach, llibgaudi.wordpress.com

• “A mi m’ha emocionat, realment la Khandy Demba és realment frapant. Reconec que no ha estat una lectura fàcil, no sé si degut la puntuació assalvatjada, (...), o a la mateixa duresa de la història.”

Núria, llibgaudi.wordpress.com

• “La primera narració, més que cap altra, emprava un vocabulari massa rebuscat; es podien dir les mateixes coses i fer una lectura més entenedora. Valia la pena perquè el contingut de l’argument era prou interessant(...) La tercera, dura, força punyent, era la millor. De totes maneres, per a mi, ha estat el millor llibre que hem llegit aquesta temporada.”

Rosa M., clublecturabiblloret.wordpress.com

• “La Yvette va fer un comentari que em sembla força interessant, ella i la Mayte havien llegit la novel·la en el llenguatge original, en francès i comentaven que l’estil literari, la sintaxi i la construcció de les frases és excepcional. Segons l’Yvette, segurament, aquest és l’aspecte que va valorar el jurat del premi Goncourt, per a concedir-li aquest guardó. Pel que fa a l’argument de les històries que ens narra, un punt interessant va estar el comentari per part de la Montse Draper sobre que el segon relat on l’autora ens parla d’una dona, però des de la perspectiva d’un home. Aquest recurs no és massa habitual i això fa que li doni originalitat a l’escrit”

Àngels Vázquez, clublecturabiblloret.wordpress.com