View
227
Download
2
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Club de lectura - Sebastià Jovani
Citation preview
Biblioteca: EL CARMEL-JUAN MARSÉ
Emet o la revolta
Sebastià Jovani Data: 14/4/2015 Hora: 19 h Conductor: Mario Catelli
No sé si cal recordar que Baruch Spinoza, filòsof holandès del segle
XVII, va escriure Ètica demostrada segons l’ordre geomètric. Això ja
ens explica la majúscula del substantiu del títol de la novel·la, que em
va cridar l’atenció des del primer moment. També ens explica la
quantitat de termes geomètrics (i topogràfics) que l’autor empra per
descriure l’orografia mental dels personatges. També podem evocar,
sense entrar en detalls que no pertoquen, les teories d’Spinoza.
Grosso modo, el Cosmos constitueix una unitat en la qual l’home s’hi
troba encabit. Es regeix per unes lleis generals que fan difícil poder
judicar certes accions des de paràmetres morals. La naturalesa, les
plantes, els animals, els éssers humans formen part d’un tot superior,
d’un organisme viu amb un codi propi dins del qual tot i tots hi estem
relacionats. Com hom pot imaginar, reflexionar sobre el lliure albir, la
justícia o la maldat a partir d’aquests supòsits resulta apassionant,
però també compromès. A més, no oblidem que Jovani ho ha fet
enmig d’una novel·la que pretén formar part del gènere negre i que,
per tant, ha de mantenir-se fidel a unes mínimes convencions.
L’AUTOR:
Sebastià Jovani (Barcelona, 1977) és novel·lista, poeta i assagista. La
seva obra està publicada en castellà i català. Amb Javier Calvo, forma
part de la nova generació d'escriptors, l'obra dels quals es centra
molt en la realitat urbana i juga amb el genere de la novel·la negra.
Es va doctorar en Filosofia amb especialitat en Estética (Universitat
de Barcelona). Com a poeta, ha participat en diversos festivals
d'Espanya, Portugal, França, Itàlia i Polònia. Ha impartit tallers i ha
participat en diversos congressos tant a Espanya com a
Llatinoamerica. Ha estat autor invitat a les cites literàries de les Fires
de Madrid (2012), Bogotà i Medellín(2013), així com a la setmana de
la BCNegra (2010,2014). Ha col·laborat i col·labora en diversos
mitjans i publicacions com Quimera, Sigueleyendo, Nativa, Revista de
Letras o L'Independent de Gràcia. També ha guanyat el premi
Brigada 21 en 2009 per la seva novel·la Emulsió de Ferro, en la
categoria de Millor Novel·la en català.
L’OBRA:
Barcelona, any 2017. Guerau i Kosmas són dos perpetus estudiants
de filosofia que ocupen un desgavellat casalot a Vallcarca i
inverteixen els dies en l'estudi infructuós dels clàssics i la
contemplació extàtica provocada pel consum de substàncies de tot
tipus. Sense adonar-se'n, s'han anat quedant sols en un dels darrers
barris d'una ciutat transfigurada per obra dels nus plans urbanístics.
Formen un gueto microscòpic que sembla no tenir res a veure amb la
Gràcia de la fusió, els erasmus i els polítics curts de gambals i que
aviat veurà convertit el Parc Güell en la nova seu d'una multinacional
de gelats. En el seu periple lisèrgic per accedir al coneixement del que
hi ha més enllà d'aquesta existència sèptica i avorrida, Guerau i
Kosmas obren la porta a un inesperat terror que aviat escapa del seu
control...
LA SEVA DARRERA NOVEL·LA: L’ETICA
L’etica de Sebastiá Jovani, por Ana María Villalonga.
L’any 2011, Jovani publicà Emet o la Revolta, que definí com una
novel·la negra esotèrica i d’anticipació. No és esotèrica ni
d’anticipació aquesta Ètica que avui ressenyem, però sí que es tracta
d’un polièdric exercici literari que, rere l’embolcall del gènere,
presenta tants angles i arestes com la vida, com la naturalesa
humana.
La ficció de Jovani no és gens mimètica, gens convencional. Tenim
una ciutat esborronada i indefinible que serveix de tauler d’escacs a
tres personatges, tres veus en primera persona torturades,
evanescents: dos justiciers que, des de posicions inconciliables,
persegueixen un mateix objectiu; i un criminal estrany, camaleònic,
ben amagat. Aquestes són les regles del joc que ens imposa l’autor
per construir un univers dens i angoixant que, indefectiblement, ens
aboca a una profunda reflexió. Des d’un plantejament de forta tensió
psicològica, L’Ètica convida el lector –imprescindiblement actiu˗ a
penetrar en la ment humana. I el resultat esdevé esfereïdor.
He de confessar que, a l’inici de la lectura, em va encuriosir la clara
voluntat estètica i esteticista de la novel·la; la seva evident indagació
metaliterària; el propòsit de furgar en les possibilitats i els límits del
llenguatge, l’estil i la retòrica; i, per damunt de tot, els ressons de la
filosofia organicista que amarava el conjunt. Em preguntava a què
responia fins que vaig descobrir que Sebastià Jovani és llicenciat en
Filosofia i especialitzat en Estètica, fins que me’n vaig adonar que un
dels personatges, com el mateix Jovani em va confirmar més tard,
duia un cognom prou connotat: Espinosa. Fins que vaig comprendre
que l’autor, lluny de conformar-se amb escriure una novel·la de
crims, allò que ha pretès és mostrar les hipotètiques tripes del gènere
˗primer˗ i del fet literari ˗després. Tot per justificar qui som i descobrir
si la llengua ˗i suposo que de retruc la literatura˗ pot configurar el
nostre univers (i no a l’inrevés).