Codó, Eva (2012) La Sociolingüística de La Interacció

Lasociolingsticade la interacci

Eva Cod

PID_00184485

CC-BY-NC-ND PID_00184485 La sociolingstica de la interacci

Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes llevat que s'indiqui el contrari a una llicncia de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetre'lspblicament sempre que en citeu l'autor i la font (FUOC. Fundaci per a la Universitat Oberta de Catalunya), no en feu un scomercial i no en feu obra derivada. La llicncia completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

CC-BY-NC-ND PID_00184485 La sociolingstica de la interacci

ndex

Introducci.................................................................................................. 5

1. La interacci situada en els estudis sociolingstics................ 71.1. L'etnografia de la comunicaci ................................................... 7

2. Tradicions formatives....................................................................... 112.1. La sociologia de la vida quotidiana d'Erving Goffman ............... 11

2.1.1. La vida social com a ritual ............................................ 122.1.2. La vida social com a teatre ............................................ 132.1.3. El concepte d'ordre interaccional .................................. 15

2.2. El socioconstructivisme radical: l'etnometodologia de HaroldGarkinfel i els enfocaments conversacionalistes ........................ 152.2.1. La perspectiva mica ..................................................... 172.2.2. La seqencialitat i el context ........................................ 19

2.3. La sociolingstica interaccional de John Gumperz ................... 21

3. Les prctiques bilinges i plurilinges situades........................ 243.1. L'alternana situacional i l'alternana conversacional ................ 243.2. L'enfocament conversacional ...................................................... 27

3.2.1. Les funcions discursives de l'alternana de llenges ..... 293.2.2. Les complexitats de definir el codi ................................ 343.2.3. La relaci entre significats discursius i context

etnogrfic ....................................................................... 353.3. Les prctiques plurilinges en contextos d'ensenyament-

aprenentatge ................................................................................ 373.3.1. L'alternana de llenges com a estratgia

d'aprenentatge ................................................................ 383.3.2. Parla professional, multiactivitat i categoritzaci .......... 41

3.4. La tria lingstica ........................................................................ 433.4.1. El model de les tries marcades ...................................... 433.4.2. La negociaci conversacional ........................................ 45

Resum............................................................................................................ 51

Glossari......................................................................................................... 53

Bibliografia................................................................................................. 56

CC-BY-NC-ND PID_00184485 5 La sociolingstica de la interacci

Introducci

L'objectiu general de la sociolingstica s, per dir-ho d'una manera rpida,l'estudi de les relacions entre llengua i el que anomenem societat. Al llarg de lahistria relativament breu de la sociolingstica, s'han proposat diferents ma-neres d'entendre i d'investigar aquesta relaci. Aix, alguns sociolingistes hanexaminat la distribuci d's social de certes formes de parla, trets fonolgicso sintctics; d'altres han estudiat les actituds individuals i collectives enversdeterminades llenges o varietats; i encara d'altres s'han preocupat de qesti-ons d'ordre ms aplicat, com ara la planificaci i la poltica lingstiques.

En aquest mdul us presentem una manera diferent de "fer" sociolingstica.s una sociolingstica qualitativa, s a dir no basada ni en xifres ni en corre-lacions, sin en l'estudi minucis de la parla en esdeveniments comunicatiusconcrets. Aquesta sociolingstica s'ha anomenat de la interacci, interaccionalo interactivista, per tal com sost que la millor manera i el lloc ms adequatper estudiar i entendre el nexe entre llengua i societat s la interacci social.s a dir, defensa que s a travs de l'estudi de la llengua tal com la fem servirels parlants en contextos comunicatius concrets que podem entendre com ensorganitzem socialment. Cal assenyalar que la sociolingstica d'enfocamentinteractivista no correspon o no es pot reduir a un mtode o a un paradigmaconcret. s ms aviat una sociolingstica amb una sensibilitat especial pelspetits detalls del que diem, de com ho diem, de per qu ho diem aix i de quvol dir tot plegat.

Totes les formes de fer sociolingstica impliquen unes visions concretes tantdel nivell social com de la naturalesa de la llengua. En general, la sociolings-tica centrada en l'estudi de la interacci social, tot i que t orientacions i m-fasis diversos, com ja hem dit, comparteix una mateixa concepci construc-tivista de la societat. Aix vol dir que mant que la vida social (les relacionsde poder entre individus o les diferncies i desigualtats socials) no existeix enabstracte, sin que es constitueix, s a dir, es fa, en les interaccions quotidianes(tant de tipus informal com de tipus formal o institucional). I es fa a travs dela manera com ens relacionem amb els altres cara a cara.


Una premissa fonamental de la sociolingstica interactivista s que la relaciamb els altres s majoritriament lingstica, s a dir, que la llengua, o la parla,com preferim anomenar-la, s un component constitutiu (no perifric) de lainteracci social. La perspectiva interaccional entn, doncs, que la llengua suna prctica social i situada. D'aquesta manera, se situa a l'altre extrem de certsplantejaments objectivistes que busquen allar els fenmens lingstics delsseus contextos de producci i estudiar-los "en abstracte".

La voluntat d'entendre els usos contextualitzats de la llengua ens porta a fi-xar-nos en la realitat lingstica de les nostres ciutats i pobles. I aquesta rea-litat s plurilinge arreu. s per aix que dibuixarem una sociolingstica dela interacci plurilinge, una sociolingstica preocupada per entendre comels parlants fan servir tots els recursos lingstics i comunicatius al seu abastper actuar socialment. Per tal d'endinsar-nos en els usos plurilinges cal, per,un pas previ. Cal entendre d'on venim, s a dir, quins han estat els autors iels corrents que han aportat conceptes terics i mtodes per poder estudiar lainteracci cara a cara i per entendre'n la significaci.

En la primera part d'aquest mdul parlarem de les tradicions formatives, s adir, de com va iniciar-se tot plegat, de qui va comenar a parlar de la sociolin-gstica de la interacci, en quin context cientfic i acadmic, i de quines no-cions han bastit l'enfocament interactiu. En la segona part, parlarem de comaquests conceptes i aquesta mirada local, situada i minuciosa sobre les prcti-ques lingstiques s'ha aplicat a l'estudi de la interacci bilinge i plurilinge.Presentarem exemples i interaccions plurilinges extrets tant del context ca-tal com d'altres contextos socials per tal d'illustrar els conceptes i els mtodesd'anlisi a qu farem referncia. En certs punts, que assenyalarem, veureu quela sociolingstica de la interacci es queda "curta", s a dir, que hi ha certesexplicacions socials que tenen a veure amb la poltica de les relacions inter-grupals, els seus valors culturals, les ideologies, etc. que la sociolingstica dela interacci no pot donar. s en aquests punts on entra la sociolingstica ques'ha anomenat crtica i sn els moments en qu el mdul que us fem a mansi el mdul sobre sociolingstica crtica encaixen.

Llengua, parla o usosverbals?

Aquests termes sovint es fanservir de forma intercanvia-ble, per tenen connotacionsprou diferents. El terme llenguafa referncia al sistema codifi-cat de signes lingstics (perexemple la llengua catalana,la llengua anglesa, etc.), per-fectament delimitat. Sovint lallengua s'estudia allada delsseus contextos de producci.Parla i usos verbals, en canvi,remeten a la prctica lings-tica situada en intercanvis co-municatius reals.


1. La interacci situada en els estudis sociolingstics

Malgrat que els inicis de la sociolingstica qualitativa d'enfocament interac-tivista se situen a finals dels anys seixanta i principis dels setanta, hi ha unparell de noms que cal destacar com a precursors del paradigma interaccionalmolt abans que aquest prengus embranzida. Sn el lingista Edward Sapir il'antropleg Bronislaw Malinowski (el fet que siguin un lingista i un antro-pleg s indicatiu no noms de la doble vessant lingstica i social de la disci-plina, sin tamb del seu carcter hbrid, per tal com a ms de la sociologia ide la lingstica, l'antropologia hi ha tingut un paper molt important).

Sapir i Malinowski, entre els anys vint i trenta del segle XX, van manifestarque calia redirigir la mirada cap al fet comunicatiu ents com a intercanviancorat en un context situacional en el qual els individus no noms codifiqueni descodifiquen missatges lingstics (com deia Saussure), sin que tamb fancoses, o dit d'altra manera, actuen socialment. Les idees centrals de Sapir i deMalinowski sn:

La importncia del context situacional en la comprensi dels fets lings-tics.

La participaci interaccional com a font de significats socials i culturals. La parla entesa com a acci social.

Aquestes idees seran fonamentals per al desenvolupament de la sociolings-tica de caire interactivista i interpretatiu que emergir mig segle desprs.

Les tradicions que confluiran en la conformaci d'aquesta sociolingstica cen-trada en l'estudi de la comunicaci cara a cara seran diverses per alhora con-vergents en nombrosos aspectes. No obstant aix, cal destacar en aquest apar-tat introductori l'especial significaci que va tenir l'enfocament d'inspiraciantropolgica anomenat l'etnografia de la parla o de la comunicaci.

1.1. L'etnografia de la comunicaci

John Gumperz i, sobretot, Dell Hymes (1964) foren els pares d'aquest corrent,que va propugnar un canvi de paradigma en els estudis lingstics. Malgratalgunes excepcions (poques), fins als anys seixanta del segle XX, la lingsticas'havia centrat de manera gaireb exclusiva en l'estudi de la forma descontex-tualitzada, s a dir, en la llengua com a sistema de signes. Els intents d'entendrela dimensi social de la llengua s'havien limitat a l'establiment de correlats"en abstracte" entre formes lingstiques i estructura social (s a dir, a intentardefinir com parlaven els membres de diferents grups socials, per sense tenirgaire en compte en quina situaci, amb quins interlocutors i per aconseguirquins objectius). En altres paraules, el que interessava a la lingstica era el

Referncia bibliogrfica

DellHymes (1964). "Towardethnographies of communi-cation". American Anthropo-logical Association (vol. 66,nm. 6/2, pg. 1-34).


mitj lingstic, per no la finalitat del missatge, s a dir, la seva funci comu-nicativa, aix com tampoc els significats socials, culturals o pragmtics que estransmetien per mitj de certes formes lingstiques.

Per solucionar aquestes mancances, els etngrafs de la comunicaci, que en-tenien la llengua com a prctica cultural i social, van defensar que el seu estudis'havia de centrar en l's contextualitzat de les formes lingstiques en un es-devenimentdeparla o comunicatiu (en angls communicative event) concret.La seva proposta metodolgica es basava en l'etnografia, la tradici antropo-lgica d'estudi de grups culturals i humans (d'aqu el nom d'etnografia de lacomunicaci). L'etnografia consisteix a conviure amb un grup hum durantun perode relativament llarg de temps (des de mesos fins a anys), tot obser-vant-lo en el seu dia a dia i participant de diferents esdeveniments comunica-tius. A travs de preguntes i de la prpia socialitzaci interaccional, cultural isocial de l'investigador, es busca entendre els valors, les ideologies i les formesde parla i de conducta considerades adequades per aquell grup social.

Per ser congruents, els etngrafs de la comunicaci van proposar que,en comptes de llengua, es fes servir el terme comunicaci per tal com,entenien, la llengua era noms un dels recursos comunicatius a l'abastd'un grup hum (o, en paraules de Hymes, un dels recursos de la sevaeconomia comunicativa).

Un dels objectius clau de l'etnografia de la comunicaci s identificar el co-neixement que qualsevol parlant d'una comunitat t per poder-se comunicarde manera adequada dins d'aquesta comunitat. Aquest coneixement lings-tic contextual i prctic el van anomenar competnciacomunicativa (en an-gls communicative competence). Van utilitzar el terme competncia per tal deposar-lo en dileg amb la noci de competncia lingstica mental i abstractaque Chomsky, coetani de Hymes i Gumperz, defensava. Alhora volien fer palsque l's lingstic no era imprevisible, arbitrari i poc sistemtic (com Chomskysostenia a travs de la noci d'actuaci o performance en angls), sin regulari susceptible de ser descrit d'una manera sistemtica. Cal dir que la noci hy-mesiana de competncia comunicativa ha estat posteriorment fonamental enel camp de l'ensenyament i de l'aprenentatge de segones i terceres llengesdes de perspectives ms "prctiques" i funcionals (els anomenats enfocamentscomunicatius).

Per als etngrafs de la comunicaci un objectiu clau fou descriure la relacientre funci i forma lingstica en diferents societats. Aix, els grups humanso comunitats (i no les llenges enteses com a codis abstractes de signes) vanesdevenir els marcs de referncia per als etngrafs de la comunicaci. Les co-munitats eren, per ells, sistemes d'esdeveniments comunicatius que calia des-criure per poder establir comparacions entre diferents comunitats. L'objectiud'aquest programa comparatiu era no noms identificar les caracterstiques


distintes de cada esdeveniment en diferents societats (per tal de poder definirla competncia comunicativa dels parlants) sin, fonamentalment, establir elrol de la parla amb relaci a altres formes comunicatives dins de cada grup cul-tural i hum (per exemple, hi ha societats en qu l'enuig s'expressa verbalmenti d'altres en qu no es verbalitza, sin que, justament, s'expressa mitjanantel silenci). Com que sobretot Gumperz s'interess des del principi per comu-nitats amb usos plurilinges, l'etnografia de la comunicaci li va proporcionarles eines per descriure quines formes de parla i en quina llengua o varietatdialectal es consideraven adequades per a quines funcions comunicatives.

Per tal de ser analticament exhaustius, els etngrafs de la comunicacivan proposar vuit components que caracteritzaven qualsevol esdeveni-ment comunicatiu i que calia estudiar per separat i tamb en relaci ambels altres. Aquests components es coneixen amb el nom de SPEAKING,que s l'acrnim derivat de les inicials de cadascun d'ells en angls:

La situaci (angl. scene). Els participants (angl. participants). Les finalitats (angl. ends). Les seqncies d'actes (angl. act sequences). La clau (angl. key). Els instruments (angl. instrumentalities). Les normes (angl. norms). El gnere (angl. genre).

Aqu resumirem les caracterstiques principals de cadascun dels vuits compo-nents de l'SPEAKING.

La situaci es refereix tant al context fsic i temporal com al psicosocial, sa dir, a quin tipus de comportament i drets i deures interaccionals associemun espai fsic determinat.

La noci de participants fa referncia no noms a qui interv sin tamb ales relacions (per exemple, de poder) que existeixen entre els participants.

Les finalitats poden ser tant individuals com generals o institucionals. Les seqnciesd'actes fan referncia a l'estructura temtica i d'accions

socials (actes de parla) de la interacci. La clau indica el grau de formalitat/informalitat i el to de les produccions

lingstiques. Els instruments sn tant el canal de comunicaci a travs del qual circula

la parla com les formes de parla (llengua, varietat i alternances lingsti-ques) i tots els elements cinsics i proxmics.

Les normes sn tant de producci com d'interpretaci. El gnere fa referncia al tipus d'interacci (consulta mdica, conversa en-

tre amics, etc.) i a les seqncies textuals que hi apareixen (argumentaci,


narraci, etc.), essent una de les seqncies predominants en cada tipusd'interacci (dialogal en la conversa, argumental en un debat, etc.)

La proposta de Hymes i Gumperz va estimular l'estudi empric de nombrososesdeveniments comunicatius (sovint amb una forta crrega cultural i simb-lica), com ara cerimnies religioses, judicis, debats, oratria pblica, etc., encomunitats molt diverses d'arreu del mn. Per contra, altres esdevenimentscomunicatius ms quotidians, com ara entrevistes de feina o trobades transac-cionals en establiments comercials, no van ser, en general, subjectes a anlisi.No obstant aix, podem dir que, grcies als estudis inspirats per l'etnografiade la comunicaci, es va disposar d'un corpus important de dades empriquesd'actuacionscomunicatives (angl. communicative performances) situades encontextos socials i culturals molt diferents.

D'entre les nombroses aportacions teriques i metodolgiques de l'etnografiade la comunicaci, per als propsits d'aquest apartat destaquem que va posarsobre la taula la importncia d'entendre la llengua en termes d's i de fun-ci comunicativa. Va subratllar que les formes de parla (incloses les formesde parla multilinge) sn contextuals i que cal analitzar-les en les situacionscomunicatives en qu s'empren. Els etngrafs de la comunicaci van destacarque la llengua (o millor, la parla) est fortament lligada als valors culturals,morals i ideolgics d'una societat determinada. Finalment, aquest enfocamentva emfatitzar la relaci dialgica entre situaci comunicativa i parla, s a dir,les mltiples maneres en qu la situaci comunicativa defineix la parla, per,alhora, com a travs de la parla es defineix la situaci comunicativa. En altresparaules, adeqem la nostra manera de parlar a la situaci en qu ens trobem,per alhora s la nostra manera de parlar la que defineix el que estem fent(xerrar informalment amb un amic o fer de pacient i de metge en una interac-ci mdica, per exemple).

Imaginem-nos que tenim un ve metge, amb qui a ms som fora amics, i que acudim ala seva consulta per ser visitats. D'entrada, i durant la consulta mdica, fem servir un toamigable per formal amb ell i ell fa el mateix amb nosaltres. Fem de metge i de pacientrespectivament. Sense que canvi l'escenari fsic, en un moment donat, canviem a for-mes de parla que indiquen proximitat, simetria i complicitat. La conversa esdev menysasimtrica (en lloc de preguntes i de respostes tpiques de metge i de pacient, tots dosparticipem en la conversa de manera semblant, fent preguntes, comentaris, introduintnous temes, etc.). Tot aix fa que la nostra "trobada" hagi esdevingut una xerrada entreamics. s la nostra forma de parlar la que ha (re)definit l'activitat.

Activitat 1

1. Trieu una activitat comunicativa, observeu-la i feu-ne la caracteritzaci seguint lagraella de l'SPEAKING.


2. Tradicions formatives

Si b considerem que l'etnografia de la comunicaci va ser fonamental a l'horade problematitzar l'estudi de la llengua allada del seu context de producci,hi ha d'altres enfocaments que tamb van tenir un paper rellevant en la cons-tituci del camp que hem anomenat sociolingstica de tall interaccional. Sn lasociologia de la vida quotidiana d'Erving Goffman, els corrents conversacio-nalistes d'inspiraci etnometodolgica i el corrent anomenat sociolingsticainteraccional, iniciat per John Gumperz. A continuaci, els presentem breu-ment, tot situant-los en el seu context histric i cientfic.

2.1. La sociologia de la vida quotidiana d'Erving Goffman

Tot i que poc valorat i fins i tot menyspreat en el seu temps, el socileg ErvingGoffman va canviar de manera radical la mirada de la sociologia (i de nom-broses disciplines, com ara la psicologia social) sobre la realitat social i sobrela forma com les persones creem, mantenim i reprodum aquesta realitat.

Goffman va afirmar no noms que la realitat s construda en la interaccicara a cara, sin que s construda per mitj de mecanismes universals moltprecisos. Per Goffman, cal abandonar la convicci que la realitat social t exis-tncia prpia i independent de les nostres accions quotidianes perqu puguemreconstruir les normes que la fan funcionar. Aix, va defensar que l'objected'estudi de la sociologia havia de ser l'activitat interaccional quotidiana (con-siderada arbitrria i poc interessant pels seus coetanis socilegs). I s per aixque les idees de Goffman sn fonamentals per a la sociolingstica interacti-vista que presentem en aquest mdul.

Tal com ja hem vist que tamb proposaven els etngrafs de la comunicaci,Goffman va defensar la importncia cabdal de contextualitzar la parla, s adir, d'entendre-la i analitzar-la en la situaci social en qu s'esdev. Goffmandefineix la situaci social com:

"[...] un context de possibilitats de vigilncia mtua, un espai en qu un individu es trobaaccessible al sentits nus dels altres presents, els quals, al seu torn, tamb sn accessiblesa ell. D'acord amb aquesta definici, podem parlar d'una situaci social quan dos o msindividus es troben en la presncia immediata dels altres, que dura fins que marxa lapenltima persona."

Erving Goffman (1964). "The neglected situation". American Anthropologist (vol. 66, nm.6/2, pg. 135). [Traduccions de l'autora del mdul.]

Sabeu que...?

Una de les caracterstiques msremarcables de l'obra de Goff-man s la manera com est es-crita. Goffman va ser un soci-leg inusual en molts aspectes,un dels quals, la seva capaci-tat literria. En els seus llibres,combina l'afany del novellistaper descriure el detall de la vi-da quotidiana amb la sistema-titzaci prpia dels cientficssocials. Tamb utilitza obresliterries com a evidncia so-ciolgica, com va fer amb lanovella Billy Budd, Sailor, del'escriptor nord-americ Her-man Melville.


Si les situacions socials ja sn, de per si, esdeveniments amb estructura pr-pia que, per Goffman, cal entendre i estudiar, dins d'aquestes situacions en-cara podem trobar arranjaments socials ms estructurats, les trobades (angl.encounters), en qu la interacci cara a cara entre dos individus esdev msfocalitzada. Goffman descriu les trobades de la segent manera:

"Hi ha una obertura mtua preferent a tot tipus de comunicaci. Habitualment, tambhi ha un acostament fsic, un arrambament ecolgic en qu els participants s'orientencap als altres i se separen dels qui estan presents en la situaci per no oficialment enl'encontre."

Erving Goffman (1964). "The neglected situation". American Anthropologist (vol. 66, nm.6/2, pg. 135). [Traduccions de l'autora del mdul.]

Un exemple de situaci social podria ser una festa. En aquestes celebracions, sovint hiha un bon nombre d'assistents que, en general, segueixen les normes de comportamentcultural adequat (per exemple, no van vestits amb banyador, no riuen obertament delsaltres assistents, etc.). Les trobades sn les converses que, durant la festa, cadascun denosaltres segurament mantindrem amb altres assistents. Pot ser, per, que en una situacisocial (per exemple la trobada de pacients a la sala d'espera d'un consultori mdic) nohi hagi cap trobada, malgrat que hi hagi un bon nombre de persones presents; o pot serque, en una situaci determinada (per exemple en una entrevista de feina), noms hihagi una trobada.

Goffman fa servir diferents metfores per caracteritzar la vida social i els me-canismes que la fan rutllar. Les dues que desenvoluparem a continuaci snla vida social com a ritual i com a actuaci teatral.

2.1.1. La vida social com a ritual

La noci goffmaniana de ritual social est fortament lligada al concepted'imatge (angl. face), que s la projecci pblica de nosaltres mateixos que femen la interacci. Segons Goffman, ens preocupem constantment de manteniraquesta imatge i volem que els altres la respectin. De fet, un dels principis fo-namentals de Goffman s que el jo (angl. self) s un producte social, perqu sel resultat de les nostres actuacions en les situacions d'interacci social; s a dir,no hi ha cap identitat o essncia individual que tingui una existncia anterioro prvia i que esperi ser "reflectida" en les situacions socials. Goffman parla deljo com de "l'objecte sagrat de la vida interpersonal moderna", que s'evidenciaen la manera com establim i protegim els territoris del jo (per exemple, esta-blint fronteres entre el nostre cos i el dels altres).

La sociologia goffmaniana es fonamenta en la idea que l'ordre social es manta travs dels nombrosos ritualsd'imatge (angl. facework) que posem en mar-xa en les nostres interaccions quotidianes. Es tracta de petits actes convencio-nalitzats que fem servir regularment per "retre tribut" a aquest jo "sagrat" delqual parlvem anteriorment (per exemple, saludar la gent que coneixem, dis-culpar-nos si topem amb alg involuntriament, etc.). Malgrat el seu carcteraparentment mund, els rituals interpersonals de respecte i de protecci de laimatge sn, per Goffman, el greix que fa funcionar la mquina social.


Un exemple de ritual de protecci de la imatge (prpia i aliena) seria la manera comdeclinem una invitaci. D'una banda, no volem que l'altre se senti ferit i, per tant, solemagrair la invitaci abans de declinar-la. De l'altra, no volem semblar descortesos i, peraix, solem donar tot tipus d'explicacions de per qu no podem acceptar-la. Lgicament,haurem de justificar-nos ms depenent del tipus d'invitaci i depenent de qui sigui lapersona que la fa, per, malgrat les variacions, els rituals seran molt semblants.

2.1.2. La vida social com a teatre

La metfora dramatrgica va ser molt productiva per a Goffman. Com ja hemcomentat en l'apartat anterior, en la interacci tots volem crear unes certesimpressions en els altres a travs de com actuem. s a dir, no es pot distingirel jo del personatge que creem. Ara b, no som totalment lliures per crearqualsevol personatge; cal que tinguem credibilitat. Per a aix necessitem tenirels atributs adequats i actuar de manera coherent. Els nostres interlocutors snla nostra audincia (i nosaltres som la seva) i jutgen la credibilitat de la nostraactuaci. Noms si som crebles (i aix tamb implica una certa continutattemporal), la nostra actuaci esdevindr el nostre jo. Cal dir que, sovint, s'haacusat Goffman de presentar una imatge manipuladora de la vida social. Aixno s ben b aix, perqu les persones no som sempre plenament conscients deles nostres actuacions ni les planifiquem d'una manera estratgica (tot i que,de vegades, s que ho podem fer).

Goffman es va fixar molt en les interaccions de servei, com les que es donen,per exemple, en establiments comercials entre venedors i clients, en contextosburocrtics entre empleats pblics i ciutadans o en oficines d'informaci tu-rstica entre informadors turstics i visitants. En aquests contextos, el mante-niment del paper (angl. line) dels empleats i la credibilitat de les seves impres-sions s sovint un treball d'equip. Cal que els companys de feina collaborinper mantenir les aparences (de, per exemple, voler ser servicials) i evitar quel'actuaci se'n vagi en orris. Goffman va equiparar l'atenci al pblic ambl'escenariteatral (angl. frontstage) i el que passa a la rebotiga, quan els clientsno hi sn, amb els bastidors de l'actuaci (angl. backstage).

Des d'un punt de vista sociolingstic, la distinci entre escenari i bastidors s molt in-teressant, perqu implica que els individus actuem d'una manera diferent segons l'espai(que s de tipus social i no noms fsic) en qu ens trobem. Aix inclou tant la gesti delnostre cos, com el grau de formalitat del registre de llengua que fem servir i, en contextosplurilinges, fins i tot la tria lingstica. Els mateixos parlants, davant d'un pblic, podenfer servir el castell i a la rebotiga canviar al catal, o b el contrari. Tamb pot passar quel'actuaci a l'escenari sigui curosament monolinge, mentre que al darrere es barregindiferents codis.

Goffman aprofundeix en la idea de la vida social com a teatre a travs dela noci de marcinterpretatiu (angl. frame), que defineix com els principisd'organitzaci social pels quals donem sentit als esdeveniments en qu parti-cipem. Hi ha uns marcs d'interpretaci primaris (o marcs base), s a dir, el queles coses semblen i que, per tant, acceptem com a reals (una trobada de servei,una visita mdica, una entrevista de feina, etc.). Tamb hi ha uns marcssus-pesos (angl. keyed), que sn transformacions dels marcs primaris (noteu aquque Goffman utilitza la noci de clau (angl. key) de l'SPEAKING de Hymes).


L'exemple ms tpic de marc susps s el de la burla, la broma i el joc. En aquestsmarcs, parntesis dels marcs primaris, som conscients que no podem prendreal peu de la lletra el que diuen els nostres interlocutors. En contextos bilinges,per exemple, s habitual canviar de codi en els marcs suspesos per representarun personatge, ents aqu en el sentit literal, s a dir, de fer un paper, que caldistingir de les actuacions quotidianes del jo que acabem d'explicar.

La interacci segent t lloc en una carnisseria a Catalunya. Car s el propietari dela carnisseria i Cli s la clienta. La interacci s en catal fins que arriba el momenttranscrit a continuaci.

[...]

01 Car: [nom de la clienta] qu ms vols?

Car: [Car est servint una altra clienta alhora i Cli participa en la conver-sa que mantenen.]

02 Car: [nom de la clienta] que hay gente aqu esperando!

03 Cli: ( ).

04 Car: espabila no?

05 Cli: ya est nada ms.

06 Car: ya est/ y para eso tanto:

07 Cli: para eso tanto folln.

08 Car: qu barbaridad/ yo digo yo digo vendr hoy a portarse como una mu-jer.

09 Cli: no ( ).

10 Car: mil cent noranta-dos.

11 Cli: ( ).

[...]

12 Cli: quant?

13 Car: mil cent noranta-dues (.) qu voldr aquest senyor?

Font: Maria-Carme Torras i Calvo (1998). "The organisation of bilingual service en-counters: code alternation and episode structure". Working Paper Series (nm. 97, pg.17-18). Regne Unit: Centre for Language in Social Life / Lancaster University. Trans-cripci lleugerament adaptada. Convencions de transcripci: ( ) parla incomprensi-ble; (.) pausa breu; / entonaci ascendent; :: allargament voclic.

Veiem com el carnisser canvia al castell per "esbroncar" la clienta, que est despistadaxerrant amb una altra clienta. En aquest cas, la clienta segueix la tria lingstica delcarnisser i tamb participa del pla susps creat. El canvi de llengua serveix al carnisserper distanciar-se de la veu "esbroncadora", que esdev totalment humorstica (i menysambigua) quan el carnisser continua criticant la clienta per demanar poca cosa i noportar-se "com una dona".

Lectura recomanada

Si voleu aprofundir en la no-ci de ritual i en la visi dra-matrgica de la vida social deGoffman, recomanem la lec-tura del llibre:ErvingGoffman (1959). Thepresentation of self in everydaylife. Nova York: Doubleday.


2.1.3. El concepte d'ordre interaccional

Amb el pas dels anys, Goffman es va interessar cada cop ms per la parla i, enconcret, pel que ell va anomenar l'ordreinteraccional (angl. the interactionorder), en qu l's de la paraula ordre no suposa que Goffman cregui que lainteracci s ordenada. Goffman fa servir el concepte d'ordre interaccional(1983) per referir-se a l'mbit d'activitat de la interacci, de la mateixa maneraque podrem parlar de l'ordre econmic o de l'ordre poltic.

La interacci social es basa, segons Goffman, en la coordinaci mantinguda enel temps de les accions dels parlants i de la seva implicaci (angl. engagement)en la comunicaci. Aquesta implicaci s tamb fsica i t a veure amb la gestidel propi cos que fan els parlants.

Una de les aportacions de Goffman s la seva conceptualitzaci de la relacientre el nivell macro de l'organitzaci social i el nivell micro del cara a cara.Per Goffman, l'ordre interaccional no s un reflex de l'estructura social, pertampoc no s totalment autnom. s semi o relativament autnom. A dife-rncia dels etnometodlegs, que estudiarem en l'apartat segent, Goffman nocreu que l'ordre social es pugui reduir a la interacci cara a cara, sin que creuque, en una societat determinada, l'ordre interaccional t una histria que calentendre i que, sovint, fa que hi hagi grups socials amb drets i obligacionsinteraccionals desiguals. Alhora, per, mant que cal entendre l'ordre interac-cional com a espai d'activitat propi.

Goffman illustra molt b el que entn per semiautonomia de l'ordre interaccional quanparla del mn institucional. Com que bona part de la feina que es fa en les organitzacions,tant de cara al pblic com internament, s'acompleix a travs de la interacci situada, s"vulnerable", en paraules de Goffman, als efectes del cara a cara. s a dir, ms enll del seurol institucional, cal entendre les accions dels parlants com a accions de dos individusque interactuen cara a cara i que, per tant, prenen en consideraci els elements de quparla Goffman com, per exemple, el manteniment de la imatge prpia i de la dels altres.

Activitat 2

1. En una llibreta anoteu, durant tot un dia sencer, els rituals socials que els altresfan servir amb vosaltres per tal de mantenir la seva imatge pblica i la vostra (salu-tacions, disculpes, compliments, etc). Observeu diferncies entre mbits (entorn defeina, familiar, botigues, gimns, etc.) i interlocutors (coneguts, amics, companys defeina, familiars, etc.)? Escriviu un assaig de dues pgines amb les vostres observacionsi la interpretaci que en feu.

2.2. El socioconstructivisme radical: l'etnometodologia deHarold Garkinfel i els enfocaments conversacionalistes

A finals dels anys seixanta, Garfinkel, com Goffman, va sacsejar els fonamentsde la sociologia d'aquell moment, que seguia el corrent funcionalista de Tal-cott Parsons. Parsons es preguntava com s que cadascun de nosaltres no per-segueix els seus objectius individuals, s a dir, com s que, en general, les so-cietats en les quals vivim sn ordenades. La resposta, per Parsons, era que ca-


ErvingGoffman (1983)."The interaction order". Ame-rican Sociologial Review (vol.48, pg. 1-17).


dascun de nosaltres, a travs de les institucions socialitzadores de la famliai l'escola, internalitzem les normes i valors de les nostres societats i les repro-dum sense adonar-nos-en. Com Goffman, Garfinkel tamb discrepa radical-ment d'aquests plantejaments.

Garfinkel (1967) creu que els actors socials saben per qu fan les coses i que hopoden explicar (angl. account). I per a ell, aquest coneixementordinari (angl.commonsense knowledge) dels membres d'un grup social determinat ha de serl'objecte d'estudi principal de la sociologia. s a dir, Garfinkel vol descobrirquin s el raonament o, en les seves prpies paraules, quins sn els "mtodes"que els individus fan servir per explicar i donar sentit a les seves accions ia les dels altres. Una de les dificultats amb qu es troba l'etnometodologias com accedir al coneixement individual o als etno-mtodes, perqu aquestconeixement s normalment tcit, s a dir, s un tipus de coneixement delqual no som conscients.


HaroldGarfinkel (1967).Studies in ethnomethodology.Englewood Cliffs, NJ: Prenti-ce Hall.

Una de les maneres de fer-ho s a travs del que Garfinkel va anomenar experiments deviolaci (angl. breaching experiments), en els quals demanava als seus estudiants que al-teressin les rutines de la vida quotidiana comportant-se de manera contrria al que shabitual (per exemple, responent amb molts detalls personals a la pregunta ritual "comva?") per tal de fer trontollar la sensaci de realitat compartida i posar al descobert lamanera (els mtodes) en qu s'organitzen i s'estructuren les nostres activitats diries

Garfinkel tamb pensa que la vida social es "produeix" en la interacci. La sevapostura s antimentalista i radicalment empirista i va inspirar un altre soci-leg, Harvey Sacks, que va aplicar les idees de Garkinfel a l'anlisi de qestionscomunicatives. Sacks, juntament amb Gail Jefferson i Emmanuel Schegloff,va ser el pare dels anomenats corrents conversacionalistes, a cavall entre la so-ciologia, la pragmtica, l'anlisi discursiva i la (micro)sociolingstica. Aquestenfocament busca descriure l'organitzaci de la parla entesa com a interaccisocial; per aix, l'anomenen parla-en-la-interacci (angl. talk-in-interaction).

Conversa, parla-en-la-interacci o interacci verbal?

Al comenament, Sacks, Schegloff i Jefferson van fer servir el terme conversa per referir-se aqualsevol tipus d'interacci oral. La ra s que, per ells, la conversa s la forma prototpicad'interacci verbal, que pot ser ms o menys formal; creuen que la resta (entrevistes,debats, etc.) no sn sin especialitzacions de la conversa. No obstant aix, amb el temps,i vista l'ambigitat que el terme suscitava (ja que en la parla quotidiana una conversas, exclusivament, una interacci de tipus informal), els conversacionalistes van adoptaraltres termes, com ara parla-en-la-interacci. En aquest mdul, per, preferim utilitzar elterme ms simple i genric d'interacci verbal.

Experiments fracassats...

Els experiments de violaci deles normes de Garfinkel no tin-gueren gaire xit. Les perso-nes a qui s'adreaven els ex-periments sempre justificavend'una manera o altra el com-portament estrany dels "expe-rimentadors". Aquestes justi-ficacions feien que la maneraen qu es produeix l'ordre enles activitats quotidianes conti-nus quedant implcit, ja queels individus no qestionavenobertament el comportamentdels "experimentadors".


Ms que un conjunt de principis, de fet, l'anlisiconversacional (AC) es unmtode (o un conjunt de mtodes) per estudiar la interacci social de manerasistemtica. Un dels seus principis fonamentals s que parlar s actuar social-ment, s a dir, que parlar s fer coses (demanar, donar ordres, saludar, establiramistat, explicar histries, etc.). Per tant, quan analitzem la parla ho hem defer en termes de quines accions els parlants estan acomplint i com les estanfent visibles i intelligibles als seus interlocutors. En aquest punt, l'AC parteixdels fonaments terics de l'etnometodologia, en particular del seu inters perdescobrir els procediments que els individus fan servir per donar sentit i ex-plicar les accions prpies i les dels altres.

Els conversacionalistes parteixen de la base i alhora volen demostrar quela parla no s arbitrria ni desorganitzada (com es desprn de la distincientre langue i parole de l'estructuralisme), sin al contrari, estructuradai ordenada. Per, com s'aconsegueix aquest ordre? L'ordre no s fruit dela casualitat, sin una feina precisa de collaboraci entre els parlants,que requereix parar atenci als detalls ms nfims (tant verbals com noverbals) de les intervencions dels altres.

2.2.1. La perspectiva mica

Una de les caracterstiques sovint ms emfatitzades de l'AC s la seva perspec-tiva mica. Aix vol dir que, com a investigadors, no ens hem de mirar lesdades des d'un punt de vista extern (perspectiva tica), sin que ens hem deposar en la pell dels que parlen i analitzar la conversa des de dins. Si no, cor-rem el risc de fer interpretacions "irniques" de la parla, tal com els conversa-cionalistes les anomenen, s a dir, de projectar sobre la parla la nostra prpiavisi del mn.

Ara b, la perspectiva mica conversacionalista s molt estricta, perqu descar-ta que l'investigador pugui fer servir cap informaci prvia sobre els parlants,els seus coneixements, les seves xarxes socials, el seus processos socialitzadors,etc., o fins i tot el propi coneixement del mn de l'investigador, per explicarel que s'esdev en la interacci.

Lectura recomanada

En catal, una introducci al'anlisi conversacional acces-sible, didctica i fora com-pleta s el llibre:AmparoTusn (1995). An-lisi de la conversa. Barcelona:Empries.Cal tenir en compte queTusn incorpora, a ms deconceptes de l'AC, nocionsd'altres paradigmes tractatsen aquest mdul, com aral'etnografia de la comunica-ci. Aix fa el llibre especial-ment interessant.

Un cas molt illustrador s el dels malentesos, que jo mateixa vaig estudiar fa temps enuna oficina d'atenci turstica (Cod, 1999). Des d'un punt de vista conversacional, no espot parlar de malents comunicatiu fins que els mateixos parlants no el descobreixen, sa dir, fins que no el fan explcit interaccionalment. Analitzant les dades, observava quehi havia moments en qu l'usuari se n'anava amb la informaci incorrecta (per exemple,demanava per una library, biblioteca en angls, i el servidor l'enviava a una llibreria).Malgrat que jo sabia que era un cas de malents, no podia classificar-lo com a tal, perqu,per als parlants, en aquell moment, la interacci havia estat exitosa.

Aquesta perspectiva mica radical fa que les interpretacions de la parla es re-dueixin, exclusivament, al sentit que els parlants donen a cada torn anterior.Aix ho sabem per la manera com construeixen el seu propi torn, en el qualfan visible de quina manera han ents la contribuci prvia dels altres. Cal


EvaCod (1999). Construc-ting meaningful communicati-on in foreign language interac-tion: A CA-based study. Teside mster indita. LancasterUniversity.


precisar que quan parlem de com entenem els torns dels altres no ens referimnoms al contingut, sin, i aix s clau per a l'AC, a l'acci. s la famosa frasede Sacks, "qu estem fent ara i per qu?"

Per exemple, si jo interpreto les paraules del meu interlocutor com una amenaa, reac-cionar dient "ja em pots amenaar, ja, que tant me fa" o "m'ests amenaant?" o bl'amenaar jo tamb, o fins i tot decidir que em conv ms canviar de manera d'actuari rectificar la meva conducta dient "molt b, d'acord, ja far aix que em demanes". Enqualsevol d'aquests casos, la meva reacci fa visible que, per mi, les paraules del meuinterlocutor constitueixen una amenaa.

Aquesta manera d'entendre l'estudi de la parla requereix unes anlisis molt imolt detallades. L'objectiu s observar com els parlants van construint les con-verses torn a torn i com les poden reparar (angl. repair) si identifiquen que elsseus interlocutors els han interpretat malament. Evidentment, des d'un puntde vista analtic, tot aix no s possible si les converses no sn enregistrades iel recercador no pot escoltar-les i reescoltar-les. Malgrat que, a la prctica, se'nfacin transcripcions i que, en alguns casos, siguin molt minucioses, la gravacien udio o en vdeo sempre es considera la font principal de dades.

L'empirisme de l'AC s molt profund i t a veure, d'una banda, amb la relacientre teoria i fenmens interaccionals i, de l'altra, amb la relaci entre estruc-tura social i interacci situada.

Pel que fa al primer aspecte, l'AC s un mtode inductiu. s a dir, les dadesprecedeixen la teoria. Els conversacionalistes defensen que hem de mirar lesdades d'una manera "no motivada" (angl. unmotivated) per tal de no projectarbiaixos interpretatius. s a partir de l'anlisi sistemtica de corpus de dadessemblants (per exemple, com encetem les nostres converses telefniques) quepodem extreure les normes (enteses com a procediments, no com a imposi-cions externes) que regeixen la nostra participaci interaccional en aquestessituacions.

Respecte al segon punt, un dels principis analtics de l'AC s la rellevnciaprocedimental (angl. procedural relevance). Aix es refereix al fet que no po-dem assumir cap influncia de la posici dels parlants dins l'estructura socialsobre la parla. Aix, la rellevncia de les categories sociolgiques tradicionals(per exemple, el gnere, la classe social o l'etnicitat) o d'altres qestions, coml'estatus o el rol situacional, s'ha de demostrar a travs de la manera com elsparlants gestionen la seva participaci interaccional. Per fer servir la termino-logia conversacionalista, veient com "s'orienten" en la parla. La ra s que hiha tants elements externs que poden ser rellevants que ens hem de limitar alque la interacci ens fa visible. Dit d'altra manera, si no podem demostrar, atravs de l'anlisi de la seva intervenci, que un parlant determinat s'orientaal fet que el seu interlocutor sigui dona, metge o estranger, no podem dir queaquestes siguin categories rellevants per explicar ni com els parlants actuen nil'estructura mateixa de la interacci.


Un altre exemple de la rigidesa analtica de l'AC el trobem en l'anlisi de la comunicaciintercultural. Per als conversacionalistes, noms podem fer servir el terme intercultural sipodem demostrar que la pertinena a un grup cultural determinat s rellevant per alsparlants en aquella situaci de comunicaci concreta i si aix ho posen de manifest lesseves intervencions d'una manera ms o menys explcita (verbalitzant, per exemple, quel'altre no pertany al nostre grup, o b simplement fent explcites certes informacionscomportamentals que en situacions intraculturals no explicitarem). Si aquest no s elcas, noms podem qualificar la comunicaci d'interpersonal.

2.2.2. La seqencialitat i el context

Ms amunt hem explicat que la interacci est organitzada en tornsdeparla.Aquests torns no estan enllaats de manera serial (un al darrere de l'altre) sinde manera seqencial (un amb relaci a l'altre). Els torns constitueixen seqn-cies d'acci social, de manera que un torn obre un marc d'acci i crea unes ex-pectatives per al segent torn. s a dir, limita el tipus de segons torns possibles:a una pregunta segueix una resposta (o almenys aquesta s l'expectativa), unoferiment espera ser acceptat o rebutjat, etc. Si, per qualsevol motiu, aquestasegona part no es produeix immediatament, la seva rellevncia no es cancella,sin que es mant. s aleshores quan sentim comentaris (de vegades irritats)de l'estil "que no em contestes, o qu?", "escolta, que t'he fet una pregunta!".I, tamb, sovint, la resposta t forma de disculpa seguida d'algun tipus de jus-tificaci, com ara "ai, perdona, ens hem posat a parlar de la Maria i m'he des-pistat", o b "ho sento, no t'havia sentit".

La seqncia fonamental de la parla s el parell adjacent (angl. adjacencypair): pregunta-resposta, salutaci-salutaci, invitaci-acceptaci/declinaci,etc., per tamb hi ha seqncies ms llargues, de tres parts o ms.

Una seqncia clssica de tres parts s la que configura l'intercanvi comunicatiu entredocent i estudiant en contextos d'aprenentatge. Les parts d'aquesta seqncia sn lainiciaci per part del docent (I), la resposta per part de l'estudiant (R) i l'avaluaci ocomentari posterior (C) de la resposta per part del docent. En la interacci segentpodem apreciar com la resposta d'en Carlos, en castell, s considerada inadequadaper part de la mestra, la qual sollicita la reparaci de la tria lingstica (aix s, laresposta ha de ser en catal i no en castell).

01 Mestra: mireu (.) aix s una... (.) I

02 Carlos: la manzanilla esa (.) R1

03 Mestra: no (.) com es diu? (6) C

04 Carlos: camamilla. R2

Font: Virginia Unamuno (1999). Lengua, escuela y diversidad sociocultural. Hacia unaeducacin lingstica crtica (pg. 86). Barcelona: Gra. Convencions de transcripci(adaptades per l'autora del mdul): (.) pausa breu; (n. seg) pausa llarga.

La seqencialitat de la parla s, doncs, un dels principis fonamentals de l'AC,que enllaa amb la noci de la contextualitat de la parla. Aquest, com ja hemdit, s un principi compartit per totes les propostes teriques que desgranemen aquest apartat. La diferncia, en aquest cas, s que la parla no s noms


situada en el context d'una activitat social determinada (una mateixa oracipot voler dir coses diferents en el context d'una classe, una conversa informal ouna consulta mdica), sin tamb en un context seqencial concret (al darrered'una o d'unes determinades accions socials). En aquest cas, el que s'ha ditabans (i no noms en quina activitat comunicativa s'ha dit) determina comentenem les paraules del nostre interlocutor

La noci de context per als conversacionalistes s dinmica. El contextno s el rerefons esttic de les nostres accions (la situaci entesa com aparmetres externs que defineixen l'activitat). Ms aviat, quan interac-tuem estem contnuament redefinint el context i mantenint l'activitato canviant-la. s a dir, el context s intern a la interacci. A ms, lesnostres accions estan determinades pel context previ i alhora modifi-quen el context en qu s'emmarcaran les accions posteriors dels altres.

A grans trets, aquests sn els principis fonamentals de l'AC. Una de les apor-tacions ms destacades d'aquest corrent ha estat, com ja hem dit, donar einesper a l'anlisi de la interacci social. Les nocions de torn, seqncia conversa-cional i parell adjacent han estat mpliament acceptades pels sociolingistesinteractivistes i tamb pels recercadors d'altres disciplines, com ara la pragm-tica lingstica. Tanmateix, si b molts estudiosos troben tils les eines con-versacionalistes, no tots estan d'acord amb la idea que tot all que no s vi-sible en la interacci no existeix. Hi ha altres investigadors que, malgrat quecreguin que l'anlisi dels petits detalls de la parla ens proporciona informacicrucial sobre els processos d'interpretaci i creaci de significat, tamb trobenvalor a fer servir entrevistes i altres fonts d'informaci, a ms de la interacciprpiament dita, per tal d'entendre el comportament dels parlants. N's unbon exemple la sociolingstica interaccional, que presentem a continuaci.

Activitat 3

1. Observeu activitats comunicatives de servei en contextos comercials (botigues,punts d'informaci al client, etc.) i intenteu caracteritzar les interaccions entre clientsi servidors que s'hi donen. Quants torns formen l'intercanvi? Com estan enllaats?Quines seqncies interaccionals identifiqueu? Hi observeu alternana lingstica?En quins punts? Escriviu un assaig de tres pgines sobre les regularitats que heu ob-servat.

Vegeu tamb

Veurem ms aspectesd'aquesta noci de context enl'apartat "La sociolingstica in-teraccional de John Gumperz"d'aquest mdul.


2.3. La sociolingstica interaccional de John Gumperz

L'anomenada sociolingstica interaccional, normalment associada al treball dellingista i antropleg John Gumperz, t nombrosos punts de contacte amb lestradicions presentades anteriorment. La seva font d'inspiraci ms directa s,potser, l'etnografia de la comunicaci, ja que Gumperz, en va ser, juntamentamb Hymes, un dels principals inspiradors.

Gumperz parteix de la idea que cal entendre com els esdeveniments comuni-catius es constitueixen interaccionalment i que, per tant, cal parar atenci alprocs de negociaci contnua d'interpretacions, que s, al capdavall, el fona-ment de la nostra participaci comunicativa. L'mfasi de Gumperz en els pro-cediments interpretatius dels parlants li va venir dels seus estudis en comu-nitats on s'emprava ms d'una llengua o varietat dialectal com, per exemple,l'ndia. Gumperz es va adonar que els membres d'aquestes comunitats sovintcanviaven de codi i que, per mitj d'aquests canvis (angl. code-switching), asse-nyalaven nous marcs d'interpretaci. s a dir, feien veure al seu interlocutor(tot i que de manera fora indirecta) que hi havia hagut algun canvi en el con-text interpretatiu (per exemple, en referncia al tipus de relaci interpersonalo al tipus d'esdeveniment comunicatiu).

Les observacions de Gumperz sobre l'alternana lingstica el van portar a ca-racteritzar la parla com un procs reflexiu. Dit d'una altra manera, la nostraparticipaci en qualsevol acte comunicatiu es fonamenta, segons Gumperz, ainferir el que volen dir els altres i, alhora, donar pistes sobre el que nosaltresvolem dir (aix ja ho deien els conversacionalistes, per Gumperz emfatitzael procs d'inferncia i, per tant, la diferncia entre el que les nostres oracionsvolen dir literalment i les intencions comunicatives que tenim). Aquestes duesidees, reflectides en les nocions d'infernciacomunicativa i de pistescon-textualitzadores (angl. communicative inference i contextualization cues respec-tivament), que explicarem tot seguit, sn fonamentals per entendre el marcde la sociolingstica interaccional.

Com diem, les idees de Gumperz van sorgir de la seva recerca en comunitatsplurilinges. Potser per aix, el seu punt de partida (a diferncia de Garfinkeli de Sacks, per exemple) s la diversitat comunicativa, que va investigar a tra-vs de l'estudi del que va anomenar comunicaci intertnica. En aquest tipus decomunicaci, els parlants no comparteixen coneixementsprevis (angl. back-ground knowledge). Aix fa que interpretin de manera diferent el que volen direls seus interlocutors.

L'inters dels estudis de Gumperz rau no noms en la descoberta dels elementsque causen la fallida del procs comunicatiu (malentesos), sin tamb en lesconseqncies socials i materials d'aquestes dificultats interactives. Aix, Gum-perz es va centrar en l'anlisi de la comunicaci en situacions socials asim-triques en qu un dels interlocutors (normalment autcton) decideix si l'altre(normalment estranger) pot accedir a algun tipus de recurs valus, com ara

Un aclariment important

Malgrat que Gumperz va ano-menar el seu enfocament so-ciolingstica interaccional, caldir que, com demostrem enaquest mdul, la sociolings-tica de caire interaccional sun concepte molt ms amplique no es pot reduir noms aaquest corrent.

Vegeu tamb

Veurem amb ms detall elssignificats i les interpretaci-ons que Gumperz va donarals canvis de codi en l'apartat"L'alternana situacional il'alternana conversacional"d'aquest mdul.


un lloc de feina, una subvenci, una plaa en un curs de formaci, etc. Gum-perz mostra com el que s una qesti estrictament comunicativa (inferim demanera diferent la intenci de l'altre) es converteix en un element d'avaluacimoral o de capacitats de la persona entrevistada (com a persona titubejant i,per tant, de poc fiar, no adequada per al lloc de treball que s'ofereix).

Tornem, per, al procs comunicatiu. Com esmentvem anteriorment, Gum-perz no suposa que els interlocutors comparteixen un mateix conjunt de recur-sos comunicatius, sin que, justament, busca la manera de comprovar emp-ricament (s a dir, amb dades lingstiques) si els procediments d'interpretacisn compartits. I aix ho fa centrant-se en la noci d'infernciacomunicati-va, que s el procediment pel qual els parlants interpreten, a partir dels enun-ciats del seu interlocutor, la intenci comunicativa de l'altre, s a dir, qu es elque realment vol dir. Per fer aix, els interlocutors es basen en el seu coneixe-ment social i interaccional previ, que pot ser fora diferent en cada cas, perqus de tipus cultural. Aquest coneixement previ inclou les anomenades pistescontextualitzadores, s a dir, els mecanismes mitjanant els quals indiquemals nostres interlocutors com han d'entendre les nostres paraules (per exem-ple, si les han d'entendre irnicament o no, si parlem seriosament o en broma,etc.). Cal fer notar en aquest punt que Gumperz fa servir la paraula contextua-litzaci i no context, que enllaa amb la visi dinmica que els conversaciona-listes tenen del context. Posar les oracions en context, contextualitzar-les, sdoncs un procs continu i intern de la parla.

El procs d'inferncia conversacional es fonamenta en dos tipus de sig-nes verbals:

Els signessimblics, s a dir, la informaci lxica i gramatical. Els signesindxics, que sn els que assenyalen la relaci de la parla

amb el context (les pistes contextualitzadores).

L'alternanalingstica, com hem esmentat, s una de les pistes contextua-litzadores a l'abast dels parlants de ms d'un codi lingstic. Quines altres pis-tes contextualitzadores trobem en la parla? Doncs n'hi ha moltes, des de laprosdia (el ritme, l'entonaci, les pauses) fins a la posici del nostre cos (notransmetem el mateix missatge si mirem el nostre interlocutor que si li gireml'esquena), la gestualitat, l'expressi de la cara, etc. Cal dir que, normalment,no fem servir les pistes contextualitzadores una a una, sin que solem utilit-zar-ne unes quantes de manera simultnia.

Contextualization cues

El terme contextualization cu-es ha estat normalment tra-dut en catal com a 'pistescontextualitzadores', tot i quetamb podem trobar 'ndexscontextualitzadors' (Cercled'Anlisi del Discurs) i 'apuntsde contextualitzaci' (Boix i Vi-la).Cercled'AnlisidelDiscurs(1997). La parla com a especta-cle: estudi d'un debat televisiu.Bellaterra: Publicacions de laUAB.EmiliBoixiFuster,F.XavierVilaiMoreno (1998). Sociolin-gstica de la llengua catalana.Barcelona: Ariel.


Un dels exemples ms coneguts de Gumperz s el de les dones d'origen indi i paquista-ns que treballaven a la cafeteria d'un aeroport britnic. Les persones a qui atenien esqueixaven que les dones els semblaven poc servicials. Gumperz va descobrir que aques-tes percepcions estaven motivades per l'entonaci amb qu les dones oferien la salsad'acompanyament al plat de carn. Mentre que les treballadores britniques l'oferien ambentonaci ascendent (gravy?), les dones del sud d'sia ho feien amb entonaci descen-dent (gravy), cosa que feia que s'interprets com una afirmaci en comptes d'un oferimenti que, per tant, sembls redundant i poc amable. Quan Gumperz els ho va explicar, lesdones ndies i paquistaneses van entendre, de sobte, per qu la gent reaccionava de ma-nera estranya quan els oferien la salsa. Al mateix temps, els encarregats de la cafeteria esvan adonar que les dones no volien ser antiptiques, sin que era la seva manera normald'actuar en aquell tipus de situaci.

L'exemple anterior s especialment important perqu Gumperz va demostrarque compartir una mateixa llengua no vol dir compartir el mateix codi co-municatiu. De fet, les maneres com contextualitzem les nostres intervencionspoden diferir fora entre grups que parlen una mateixa llengua. s aleshoresquan podem sentir comentaris de l'estil "els argentins sn uns pedants", referita les persones d'aquesta nacionalitat, perqu la manera com exposen les sevesopinions, en la nostra cultura, pot semblar pedant, mentre que en la seva noho s.

Fins ara no ens hem referit a un aspecte clau de la noci de pistes contextu-alitzadores, que s com s'adquireix aquest coneixement. Segons Gumperz (iels seus seguidors), els mecanismes de contextualitzaci de la parla d'una cul-tura determinada s'adquireixen per mitj del contacte personal intensiu ambmembres d'aquesta cultura. Quan aquest contacte no hi s, malgrat compartiruna mateixa llengua, podem, de fet, no entendre'ns.

Activitat 4

1. Penseu en situacions de comunicaci amb persones d'altres pasos, llenges, cultu-res, etc. en qu la comunicaci hagi estat complicada o hi hagi hagut algun malents(per exemple, durant un viatge turstic, estada d'estudis a l'estranger, reuni de feina,etc.). Intenteu reflexionar sobre els motius conversacionals (de tota mena, no nomsles qestions verbals) que poden haver estat causa de les dificultats comunicatives.Escriviu un assaig de dues pgines amb les vostres reflexions.

2. Enregistreu una conversa entre dues persones pertanyents a grups lingstics i cul-turals diferents. Intenteu identificar els moments "incmodes" interaccionalment.Feu-ne la vostra interpretaci seguint la noci de pistes contextualitzadores de Gum-perz. Desprs, comenteu les vostres anlisis amb els vostres informants i mireu sicoincideixen. Escriviu un assaig de tres o quatre pgines explicant la vostra anlisii l'experincia posterior.


3. Les prctiques bilinges i plurilinges situades

En els apartats anteriors, hem dibuixat el camp de la sociolingstica interacti-vista, tot presentant-ne els conceptes clau i els paradigmes que l'han configu-rada. En aquesta secci volem passar de la teoria a la prctica. I aix vol dir nonoms centrar-nos en estudis concrets sin tamb emfatitzar el carcter plurali plurilinge dels usos lingstics en les societats actuals. Per aix, a partir delsconceptes i dels marcs terics que hem presentat anteriorment, ens proposemara entendre com aquests conceptes s'han fet servir per analitzar la interaccisocial en contextos plurilinges.

Un dels primers estudis sociolingstics que s'interess pel fenomen de la parlabilinge fou el de Blom i Gumperz a Noruega (1972). Aquests dos investigadorsvan analitzar els usos de la varietat local i de la varietat estndard del noruecen una petita comunitat de pescadors anomenada Hemnesberget. Des de lapublicaci posterior del llibre Discourse strategies, de Gumperz (1982), en quesbossava el concepte d'alternana conversacional, que explicarem en l'apartatsegent, l'estudi de l'alternana de codis com a prctica bilinge no ha paratde crixer. Va assolir el punt ms lgid durant els anys noranta, en qu es vanmultiplicar els estudis de tipus sociolingstic i qualitatiu sobre la manera enqu parlants de contextos socials i lingstics diferents alternaven dues o msllenges en les seves prctiques comunicatives habituals.

La noci de bilingisme

El terme bilingisme fou el que primer es va fer servir per denotar lesprctiques lingstiques en qu s'emprava ms d'un codi comunicatiu.Malgrat que el prefix bi- remet a l'existncia de noms dos codis, calassenyalar que, en sociolingstica t, en general, un sentit ms ampli(ms d'un codi, per no exclusivament dos). Avui dia, per, es preferei-xen els termes plurilingisme o multilingisme.

3.1. L'alternana situacional i l'alternana conversacional

John Gumperz va ser el primer sociolingista que va considerar l'alternanadecodi (angl. code-switching) com a prctica bilinge rica, polifactica i com-plexa que requereix un alt nivell de destresa comunicativa i no com a pro-ducte de la interferncia, de la manca de competncia lingstica o del pocnivell d'estudis. Un altre dels prejudicis que Gumperz va voler eliminar s quel'alternana fos un fenomen transitori o el primer pas cap a l'assimilaci lin-gstica. Va demostrar que, en certes comunitats, l'alternana de codis s unaprctica estable que, lluny de desaparixer, tendeix a crixer, especialment en

Refernciesbibliogrfiques

HaroldBlom,JohnJ.Gum-perz (1972). "Social meaningin linguistic structures". A: J.J. Gumperz; D. Hymes (edi-tors). Directions in sociolin-guistics. Nova York: Holt / Ri-nerhart / Winston.JohnJ.Gumperz (1982).Discourse strategies. Cambrid-ge: Cambridge UniversityPress.


contextos urbans, cada cop ms diversificats i plurilinges. Un dels objectiusde Gumperz va ser provar que l'alternana no era aleatria, sin regular, i quecomplia determinades funcions discursives que va intentar classificar i siste-matitzar.

Per tal de caracteritzar les diferents formes d'alternana bilinge observada,Gumperz va establir la distinci entre alternana situacional i alternana con-versacional. L'alternanasituacional s la que, seguint el paradigma estruc-tural-funcionalista de la sociologia de la llengua de Joshua Fishman, est de-terminada per parmetres externs a la interacci. Implica l'existncia de fun-cions socials clarament delimitades per a cadascuna de les llenges i estabilitati consens en les normes d's lingstic. Els mateixos interlocutors, per exem-ple, farien servir llenges distintes per a tipus d'activitats tamb distintes (po-drien estar interactuant en una llengua en el context d'una reuni de feina,per exemple, i canviar a una altra llengua per encetar una conversa informalun cop acabada la reuni).

El canvi de codi indicaria no noms un canvi en el tipus de situaci o de tema,sin tamb un canvi en els rols situacionals dels parlants i en els seus drets iobligacions respectius (s a dir, qui pot dir qu, com i quan). En aquest tipusd'alternana, el que s significatiu no s el contrast de codis, sin l'associaciconvencionalitzada entre tipus d'activitat i tria lingstica. Malgrat l'atractiud'aquest model per la seva simplicitat explicativa, la realitat de l's lingsticen contextos socials plurilinges s molt ms complexa i rarament hi ha unaseparaci tan clara de funcions socials i de llenges.

El que s'observa, per contra, s un s molt ms dinmic i plstic dels recur-sos lingstics i comunicatius. Gumperz (1982) de seguida se'n va adonar i esva posar a descriure el que anomen alternanaconversacional o metafri-ca. La defineix com "la juxtaposici dins un mateix intercanvi comunicatiude trossos de parla pertanyents a dos sistemes o subsistemes gramaticals dife-rents".

L'alternana conversacional de Gumperz sol ser ms breu que l'alternana si-tuacional (pot ser simplement una paraula, un sintagma o un torn de parla)i s molt ms impredictible i dinmica. Tamb a diferncia de l'alternana si-tuacional, no implica cap canvi en l'activitat comunicativa. Segons Gumperz,s justament l'absncia de canvi en el tipus d'activitat o en el tema el que des-encadena la inferncia comunicativa dels parlants (el "per qu parlem aques-ta llengua ara?"), els quals busquen raons discursivo-pragmtiques i estilsti-ques per entendre l'alternana. Dit d'una altra manera, l'alternana lingsticaconversacional s un dels recursos (juntament amb la prosdia, la gestualitat,etc.) amb qu els parlants bilinges o plurilinges posen les seves paraules encontext i fan veure al seu interlocutor com han de ser interpretades (una deles mltiples pistes contextualitzadores de qu disposen). Com totes les altres


JohnJ.Gumperz (1982).Discourse strategies (pg. 59).Cambridge: Cambridge Uni-versity Press.


pistes contextualitzadores, l'alternana lingstica opera a un nivell subcons-cient. s per aix que, tal com diu Gumperz, molts parlants bilinges no snconscients de quan canvien de llengua.

"Malgrat que per als lingistes, per tal com els preocupa la descripci gramatical,l'alternana de codi s altament perceptible, els participants immersos en la interaccisovint no sn conscients de quin codi fan servir en cada moment. El que els preocupas l'efecte comunicatiu del que estan dient. La selecci entre alternatives lingstiques sautomtica i no fcilment recordada de manera conscient. "

John J. Gumperz (1982). Discourse strategies (pg. 61). Cambridge: Cambridge UniversityPress. [Traduccions de l'autora del mdul.]

En l'alternana conversacional, segons Gumperz, no es pot preveure qu esdir en quina llengua ni quan el parlant canviar de llengua. s a dir, la triai l'alternana lingstiques no estan directament motivades per elements detipus extrasituacional o macrosocial, com ara qestions identitries, tal comexplica en el pargraf segent:

"[...] en situacions com les descrites aqu, aquesta associaci entre estil comunicatiu i iden-titat grupal s simblica: no prediu l's real. No hi ha cap relaci directa entre l'ocurrnciad'un determinat conjunt de formes lingstiques i el context extralingstic."

John J. Gumperz (1982). Discourse strategies (pg. 66). Cambridge: Cambridge UniversityPress. [Traduccions de l'autora del mdul.]

Un exemple molt clar sn les citacions. Sovint quan enmig d'una narraci una personareprodueix literalment les paraules d'una altra, s a dir, actua com si fos aquella persona,ho fa en una llengua diferent de la llengua de la narraci per aix distingir les paraulesreferides del context narratiu. Aix no vol dir que la citaci sigui sempre en la llengua enqu va ser feta perqu el que interessa s el contrast discursiu. A Catalunya s freqentsentir persones que citen literalment a tercers en una llengua (b sigui catal o castell)que no s la seva habitual de relaci, la qual cosa de vegades pot produir desconcert entreels qui les escolten.

Per Gumperz, el nivell interaccional (que ell anomena conversacional) s, enbona mesura, independent del nivell social, seguint d'aquesta manera els plan-tejaments de Goffman. Els parlants fan servir els recursos lingstics al seuabast, entre els quals l'alternana lingstica, per estructurar el seu discurs,com per exemple, per marcar transicions entre diferents seqncies conversa-cionals, per emfatitzar part del seu discurs, per inserir algun comentari tan-gencial, etc.

El que t significat comunicatiu s, segons Gumperz, el contrast mateix, sa dir, la juxtaposici de codis. Aquesta juxtaposici "avisa" l'interlocutor queaquella part del discurs ha de ser interpretada de manera diferent i desencade-na un procs d'inferncia. El contrast s, doncs, una estratgia discursiva quet motivacions estilstiques i metafriques, d'aqu el nom d'alternana meta-frica que Gumperz va donar tamb a l'alternana conversacional.

De fet, sota el nom d'alternana conversacional, Gumperz agrupa dos fen-mens diferents. Un d'ells s l's de la juxtaposici de codis com a estratgia es-tructuradora del discurs. Aquesta s la lnia "conversacionalista" que posterior-

Vegeu tamb

Hem vist els plantejaments deGoffman a l'apartat "La soci-ologia de la vida quotidianad'Erving Goffman" i veuremexemples l'alternana lingsti-ca a l'apartat "Les funcions dis-cursives de l'alternana de llen-ges" d'aquest mdul.


ment desenvolupar Peter Auer i que explicarem en l'apartat segent. L'altre sl's de l'alternana per transmetre significats estilstics, connotatius, "expres-sius" o de tipus no literal, s a dir, l'alternana metafrica prpiament dita.

Gumperz va intentar explicar els significats no literals (i no conversacionals)de l'alternana a partir de la dicotomia de codipropi i codiali (angl. we-codei they-code). Segons Gumperz, el codi propi (la llengua del grup o intragrupal)t connotacions de solidaritat i de proximitat social, i una alternana cap aaquesta llengua evoca, doncs, aquestes idees. Per contra, una alternana cap alcodi ali indicaria distncia i autoritat. Gumperz, de fet, es contradiu, perqu,com hem indicat anteriorment, tamb sost que s impossible predir qu esdir en quina llengua i que s l'alteritat del canvi de codi el que transmet sig-nificats comunicatius. Posteriorment, diferents investigadors han demostratque els significats metafrics de l'alternana sn ms complexos i que la dis-tinci mateixa entre codi propi i ali s problemtica.

Canvi de codi (angl. code-switching) o alternana de llenges/lingstica(angl. language alternation)

Tot i que sovint s'empren de manera intercanviable, el lingista Peter Auer distingeixentre els dos termes. Per ell, l'alternana de llenges s un terme ms general que elcanvi de codi. s a dir, inclou el que en la literatura especialitzada s'anomena transferncia(angl. transfer), l'alternana limitada a una estructura conversacional (paraula o frase,per exemple), i el que s'anomena canvi de codi (angl. code-switching), l'alternana que esprodueix en un punt de la interacci i de la qual no s possible predir el final.

PeterAuer (1984). Bilingual Conversation. Amsterdam: John Benjamins.

3.2. L'enfocament conversacional

Vegeu tamb

Veurem la dicotomia codi pro-pi i codi ali amb ms detall al'apartat "La relaci entre signi-ficats discursius i context etno-grfic" d'aquest mdul.

Com hem dit, Peter Auer (1984, 1998) desenvolupa la idea de Gumperz quel'alternana lingstica s, fonamentalment, un fet conversacional (i no cog-nitiu, per exemple) i que ha de ser entesa i interpretada com a tal. En aquestsentit, defensa l'autonomia de l'ordre interaccional, tamb en la lnia de Goff-man, i argumenta que no cal recrrer al nivell de l'estructura macrosocial perentendre com els parlants fan servir els recursos lingstics per organitzar, do-nar sentit i fer intelligible la seva participaci en la interacci social. Aquestapremissa s fonamental per als estudis de la parla bilinge i plurilinge situadaperqu implica que cal analitzar l'alternana lingstica des d'un punt de vistaintern, s a dir, des de la perspectiva dels participants (mica), tal com postulal'anlisi de la conversa, i no imposar interpretacions externes (o tiques) sobreles dades. Aix vol dir mirar d'entendre com els participants mateixos cons-trueixen el seu discurs i quins recursos mobilitzen en cada moment.

Codis, llenges, mitjans

Des d'un bon comenament, el fenomen de l'alternana lingstica bilinge es va anome-nar code-switching (canvi de codi) en angls. Els codis alternats de seguida es van equipararamb llenges o varietats dialectals codificades, de manera que les dues paraules (llenguai codi) es feien servir indistintament. Aviat, per, l'equivalncia de termes es va posar enqesti en comprovar-se que el "codi" podia, de fet, ser una barreja de dues llenges (uncodi mixt). Alguns autors, com Gafaranga (1998), van passar aleshores a anomenar el

Lectura recomanada

En el volum Code-Switchingin Conversation, editat per Pe-ter Auer el 1998, es reculleni s'analitzen les prctiques bi-linges d'un bon nombre decomunitats, des de Galciafins al Zaire passant per Sic-lia i Gibraltar.


codi mitj (angl. medium) i a parlar de canvi de mitj per indicar, per exemple, l'alternanaentre el mitj (el codi mixt) i una tercera llengua.

Auer emfatitza la importncia d'estudiar l'alternana bilinge en l'mbit con-versacional per entendre els canvis de codi o les tries lingstiques diferents entorns de parla consecutius. Un concepte i procediment analtic clau s, doncs,la seqencialitat de la parla. Qualsevol alternana de codi s'ha d'entendre ambrelaci a la tria lingstica feta en el torn anterior, s a dir, en el seu contextde producci i de recepci seqencial.

Auer revisa la definici que Gumperz fa de l'alternana conversacionali la defineix "com una relaci de juxtaposici contigua de sistemes se-mitics de tal manera que els destinataris del signe complex resultantpuguin interpretar la juxtaposici com a tal" (1995). A part de remar-car la necessitat de contigitat en la juxtaposici, Auer emfatitza quel'alternana ha de ser interpretada com a significativa pels destinatarisde la parla. Veiem doncs clarament la perspectiva mica a la qual hemfet referncia.

L'alternana de codis s, per Auer, una prctica, s a dir, una forma d'accisocial i discursiva que els actors negocien a nivell local, torn a torn, i nosimplement un reflex de l'estructura social o una forma per als investigadorsd'entendre els valors socials i culturals d'una comunitat determinada. Tot i queAuer no descarta que calgui recrrer a informaci contextual i etnogrfica so-bre els parlants i la comunitat per arribar a una comprensi "plena" dels signi-ficats de l'alternana lingstica, defensa que primer cal analitzar l'alternanacom a prctica interaccional. I pensa que de les regularitats observables a tra-vs de la (primera) anlisi interaccional, com per exemple sobre la direcciona-litat de l'alternana (a quina llengua es canvia ms sovint i per fer qu), enpodem treure conclusions importants sobre el paper de les dues llenges (oms) dins d'una societat.

Per Auer, com per Gumperz, l'alternana de codi s el marcador discursiu msimportant en la parla bilinge, la pista contextualitzadora que situa els inter-locutors en un marc interaccional mtuament compartit (el "qu fem ara?").s en aquest sentit que Auer entn l'alternana no com a producte del canvide context interaccional (per exemple, l'obertura d'un nou tema) sin com arecurs que crea aquest canvi contextual. Segons aquest model, l'alternana noseria un reflex d'un canvi previ, sin l'eina que fem servir per comunicar alsnostres interlocutors que hem canviat d'activitat interactiva, de tema, etc. Enla conversa monolinge farem servir altres mitjans (per exemple, apujar el tode veu, accelerar la parla, moure el cos, etc.) per marcar la mateixa transici.

Auer distingeix dos tipus d'alternana:


PeterAuer (1995). "The prag-matics of code-switching: asequential approach". A: L.Milroy; P. Muysken (editors).One speaker, two languages:cross-disciplinary perspectiveson code-switching (pg. 116).Cambridge: Cambridge Uni-versity Press.


L'alternana relacionada amb els participants i les seves preferncies lin-gstiques (angl. participant o preference-related code-switching).

L'alternana relacionada amb l'organitzaci del discurs (angl. discourse-re-lated code-switching).

Els casos d'alternana relacionats amb la preferncia per una de les llengessn aquells en qu l'alternana no fa cap funci d'estructuraci del discurs,sin que simplement indica que aquell participant prefereix emprar una deles llenges, b sigui per una qesti de competncia lingstica (se sent mscmode parlant aquella llengua), b per hbit (s la llengua que fa servir mshabitualment, tot i que el seu nivell de competncia en l'altra llengua potser molt alt), b per un tema actitudinal (li agrada ms una de les llengeso creu que s la ms adequada per a la situaci comunicativa o atenent a laconstellaci de parlants en la conversa). Aquest tipus d'alternana, de fet, tms a veure amb qestions de tria lingstica.

A continuaci, detallem algunes de les funcions discursives ms habituals del'alternana de llenges i en mostrem exemples. Cal dir, per, que no tots elsgrups o xarxes socials bilinges fan servir l'alternana per a les mateixes fun-cions discursives i que l'alternana t graus d'acceptaci diferents en comuni-tats, xarxes socials i moments histrics diferents. No podem, doncs, esperarels mateixos patrons arreu.

3.2.1. Les funcions discursives de l'alternana de llenges

Per Auer, una de les proves de la relativa autonomia de l'ordre interaccional sque podem identificar patrons d'alternana regulars en contextos plurilingesmolt diferents. Una d'aquestes regularitats s que l'alternana s ms freqenten certes posicions interaccionals que en d'altres. En concret, veiem que alsparlants bilinges els s ms fcil canviar de codi en torns que marquen l'inicid'una nova seqncia discursiva que en torns que responen a torns anteriors,s a dir, en segones parts de parells adjacents (respostes a preguntes, salutaci-ons, etc.).

Vegeu tamb

Veurem l'alternana relaciona-da amb els participants i les se-ves preferncies lingstiquesen a l'apartat "La tria lingsti-ca" d'aquest mdul.


Trobem fora exemples de convergncia lingstica en les obertures i tancamentsd'interaccions de servei (en botigues, bancs, serveis d'atenci municipal, etc.) a Ca-talunya. En la interacci que presentem a continuaci, la recepcionista (Rec) obre lainteracci en catal. L'usuari (Usu) li torna la salutaci en catal i tot seguit canviaal castell per formular la seva petici, s a dir, iniciar una nova seqncia. De fet,per Auer, aquest seria un cas polivalent (alternana relacionada amb el discurs i al-ternana relacionada amb els participants). El canvi de codi marca la transici entreuna seqncia i una altra, per tamb indica que el parlant prefereix el castell percontinuar la interacci.

01 Rec: bon dia senyor digui'm.

02 Usu: hola bon dia tengo que pasar arriba para justificar unos recibos para

03 cobrar me dijo que pasase.

04 Rec: a ver.

Font: Maria-Carme Torras i Calvo (1998). "The organisation of bilingual service encounters: code alternation and epi-sode structure". Working Paper Series (nm. 97, pg. 8). Regne Unit: Centre for Language in Social Life / LancasterUniversity. Transcripci adaptada.

Una altra regularitat observada s fer servir l'alternana per marcar la prefe-rnciaconversacional. Una manera de fer-ho s produir les respostes no pre-ferides (refusar una invitaci, rebutjar un suggeriment o mostrar el nostre des-acord) en una llengua diferent de la llengua en qu s'ha fet la invitaci, elsuggeriment o s'ha opinat sobre un tema. En la conversa monolinge, les con-tribucions no preferides solen anar precedides de pauses i/o titubeigs, podencontenir allargaments voclics, etc. En la conversa bilinge, a ms, disposemde l'alternana lingstica.


En la conversa a taula entre mare (A) i filla (B) en cantons i angls que presentem acontinuaci, la mare ofereix arrs fregit a la filla en cantons, a la qual cosa la fillarespon en angls (resposta no preferida) que prefereix gambes (noteu la pausa de dossegons, habitual en aquests casos). Finalment, accepta l'arrs (resposta preferida) encantons.

01 A: Oy-m-oy faan a? A Ying a?

[Vols o no arrs]

02 B: (Cap resposta)

03 A: Chaaufaan a. Oy-m-oy?

[Arrs fregit. En vols o no?]

04 B: (2.0) I'll have some shrimps

[Prendr gambes]

05 A: Muy-ye? (.) Chaaufaan a.

[Qu?] [Arrs fregit.]

06 B: Hai a.

[D'acord.]

Font: Lesley Milroy, Li Wei (1995). "A social network approach to code-switching".A: L. Milroy; P. Muysken (editors). One speaker, two languages: cross-disciplinaryperspectives on code-switching (pg. 148). Cambridge: Cambridge University Press.

Un altre cas fora habitual s alternar de llengua percitarlesparaulesd'altri.En aquests casos, pot ser que la citaci sigui en la llengua original en qu vanser dites les paraules, com mostrem en l'exemple segent.

El parlant entrevistat (Ent) est explicant un examen de llengua. Noteu com ell ma-teix fa una petita reflexi metadiscursiva sobre el canvi de llengua.

01 Ent: un comentari que era de comparar la lengua y el habla con una hoja,que

02 si la rompes por la mitad ... s clar, ho dic en castell perqu el comen-tari

03 era en castell

Font: Helena Calsamiglia, Amparo Tusn (1980). "s i alternana de llenges en grups de joves d'un barri de Barcelo-na: Sant Andreu del Palomar". Treballs de Sociolingstica Catalana (vol. 3, pg. 46). Transcripci lleugerament adap-tada.

Tamb pot ser que la citaci sigui en una llengua diferent de l'original, comtamb exemplifiquem. En aquesta situaci, els parlants fan servir el canvi dellengua no ja per ser fidels a l'escena original, sin per marcar la difernciaentre la veu que narra la histria i la veu dels "personatges" que hi apareixen.


Jaume: ya . pero tu te'n recordes que . aquell dia que ... va haver aquell piqueno? dee... que si los porros a fuera que si los porros ad- . pues elles fan lomateix... i no es donen compte no? . i nosatros [...]

Font: Joan Pujolar (1997). De qu vas, tio? (pg. 215). Barcelona: Empries.

Quan els parlants s'equivoquen, no troben la paraula que busquen o sollicitenl'ajuda de l'interlocutor i, per tant, han de reparar, d'alguna manera, el seudiscurs, aquesta necessitat de reparaci es pot marcar amb una alternana lin-gstica. Pot ser que es canvi de llengua per a la totalitat de la seqncia re-paradora, o b que simplement es marqui la reparaci amb l'alternana i quela reparaci s'efectu en la mateixa llengua en qu s'estava parlant.

Aquesta interacci s extreta del context de Siclia, en qu s'alternen l'itali estndardi el dialecte sicili (en cursiva). Com veiem, R s'equivoca amb el nom de l'hospital ontreballa el seu cos i rectifica, tot canviant al dialecte sicili.

01 R: Questa persona un infirmiere. E' mio cugino... L'incarico gliel'ho dato

02 a lui. Lavora lui all'ospedale.

[Aquesta persona s un infermer. s cos meu... Li vaig fer un encrrec.Treballa a l'hospital]

03 G: Dove labora? Al:

[On treballa? Al.]

04 R: Al Garibaddi... Vittoriu mi pari ca .

[Al Garibaddi... o al Victoriu em sembla que s].

Font: Giovanna Alfonzetti (1998). "The conversational dimension in code-switching between Italian and Dialect in Si-cily". A: P. Auer (ed.). Code-switching in conversation: language, interaction and identity (pg. 187). Londres: Routled-ge.

Sovint, el canvi de codi serveix per indicar aquivaadreatelnostrediscurs.En aquests casos, fem una tria lingstica diferent depenent de l'interlocutor.Tot i que, normalment, l'alternana va acompanyada de canvis en la direccide la nostra mirada (cap a l'interlocutor a qui ara ens adrecem) i en el mo-viment del nostre cos, hi ha contextos en qu s fonamentalment la tria dellengua la que marca qui s el receptor volgut del missatge. Amb la nostra tria,definim qui incloem i qui excloem de la nostra conversa.


El segent fragment s extret d'un corpus d'interaccions entre funcionaris espanyols(Fun) i migrants (Mig) en una oficina de regularitzaci. Els migrants solliciten infor-maci sobre l'estat dels seus expedients. Inv s la investigadora.

01 Fun: espera (.) slo traes uno eh?

02 Mig: uhhuh.

[El funcionari busca l'expedient a l'ordinador per saber si ja est resolt]

03 Fun: a aquest li han dit dos vegades que li falten (.) aix vol dir que falten i

04 aix vol dir que falten.

05 Inv: i no ha portat res ms?

06 Fun: si li apunten aix vol dir que lo qui li apunta li diu (.) todava est en

07 trmite\ no se sabe si:: has trado ms papeles t o no?

08 Mig: s.

09 Fun: pues todava tienes que esperarte\ del seis de junio\ (.) falta un mespor lo menos.

Font: Eva Cod (2008). Immigration and bureaucratic control: language practices in Public Administration (pg. 109).Berln: Mouton de Gruyter.

Observem que la interacci s oberta en castell per part del funcionari, queagafa el resguard del sollicitant de regularitzaci i passa a comprovar-ne l'estat.Mentre espera que l'ordinador li doni la informaci, veu unes anotacions fetesper companys seus al mateix resguard. En catal, comenta qu imagina queli han dit al sollicitant (que li falten papers), cosa que reprova, ja que oficial-ment els ha estat prohibit de donar aquesta informaci. L'alternana del fun-cionari indica que el seu comentari va dirigit a mi, que sec al seu costat, i noal migrant. A la lnia 6, el funcionari es mou, de nou, entre un interlocutor il'altre tornant a canviar de llengua (el primer tros, en catal, va dirigit a mi,i el segon tros, en castell, al migrant). En aquest cas, a ms, l'alternana lin-gstica serveix per tancar la seqncia inserida o lateral (la queixa sobre elscompanys) i tornar a l'activitat principal. En paraules de Goffman, l'alternanatamb marca la diferncia entre l'actuaci (el servei) i els bastidors (el que hiha al darrere, la rebotiga), en aquest cas definida pel comentari del funcionarisobre el comportament informatiu dels seus companys.

Hem presentat algunes de les funcions estructuradores del discurs que tl'alternana. D'altres podrien ser emfatitzar una part del discurs, indicar uncanvi de tema, assenyalar el principi d'un nou episodi interaccional (per exem-ple, una narrativa), etc. Com hem dit abans, cal una anlisi contextualitzadaper veure quines funcions s'observen regularment en cada comunitat o xarxasocial.


Activitat 5

1. Enregistreu una conversa informal de 30 minuts entre un grup d'amics en qualguns tinguin el catal com a llengua habitual i d'altres el castell, o b enregistreu unprograma de televisi o de rdio en qu habitualment s'alterni entre catal i castell(ms habitual en mitjans de comunicaci privats). Observeu les tries lingstiquesi les alternances de codi. Podeu identificar algunes de les funcions discursives quehem assenyalat anteriorment? Feu un inventari dels tipus d'alternana i escriviu unareflexi d'una pgina sobre les dificultats (o no) de la tasca de classificaci.

2. Enregistreu una conversa informal de 20 minuts entre amics de llengua habitualcatalana i una altra de 20 minuts entre amics de llengua habitual castellana. Classi-fiqueu les alternances discursives que hi trobeu. Quines diferncies conversacionalsobserveu entre totes dues colles? Escriviu un assaig de tres o quatre pgines sobre eltema.

3.2.2. Les complexitats de definir el codi

El terme alternana lingstica suggereix que els parlants c

Documents

Codó, Eva (2012) La Sociolingüística de La Interacció