COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

1

Memòria de la llicència d’estudis retribuïda:

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA:

Una proposta didàctica per a la sensibilització i la formació del professorat.

Car tell de promoció del Congreso Mujer y Depor te (Bilbao, 2001)

Olga Checa Herranz Curs escolar 2006/2007

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

2

ÍNDEX:

1. Introducció 4

1.1.­ Justificació i explicació del tema objecte de treball. 4 1.2.­ Antecedents del tema objecte de treball. 5

1.2.1. La meva experiència docent com a mestra especialista d’Educació Física en les etapes d’Educació Infantil i Primària. 6

1.2.2 La meva assistència a cursos de formació permanent i d’altres formacions. 6 1.2.3 La meva docència en activitats de formació permanent i d’altres formacions. 7

2. Treball dut a terme 9

2.1.­ Disseny del pla de treball i metodologia emprada 9 2.2.­ Descripció dels recursos utilitzats 11

3. Resultats obtinguts 12

3.1.­ Introducció. 12

3.1.1. La percepció actual del cos a la nostra societat, la seva importància en la construcció de les identitats corporals del nostre alumnat, i les seves repercussions a l’àrea d’Educació Física. 12

3.1.2. La importància de la selecció de metodologies adients ens els processos de formació del professorat per tal de crear espais de reflexió crítica i debat educatiu, on es puguin generar i dinamitzar propostes educatives que contribueixin a millorar la nostra tasca docent des d’una perspectiva coeducativa. 14

3.2.­ Presentació dels materials elaborats. 16

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

3

4. Conclusions 18

4.1.­ Valoració i aplicació del treball realitzat. 18

4.2.­ Especificacions de les aplicacions que el material pot tenir en el sistema Educatiu 19

4.3. ­ Pla de difusió del treball realitzat 19

5. Bibliografia i recursos web 21

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

4

"La manca de reflexió sobre la coeducació i l’abolició d’estereotips, així com una acomodació a una suposada normalitat en la igualtat de gènere, fan que a l’escola es continuïn reproduint els patrons socials sexistes i androcèntrics"

NÚRIA TERÉS I BONET

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Justificació i explicació del tema objecte de treball

L’ ”Informe final del Estudio para conocer la situación actual de la Educación para la Igualdad en España” publicat per l’Instituto de la Mujer al juny del 2004, constata entre d’altres, les següents realitats:

a) Encara que Espanya ha conegut un avenç molt significatiu en els últims 20 anys en producció normativa en matèria d’igualtat educativa, s’aprecia una distància molt gran entre l’ideari normatiu i la pràctica educativa a les escoles.

b) S’aprecia també una disminució de la presència androcèntrica en els materials educatius però encara es continua constatant sexisme en el currículum ocult que es transmet a l’alumnat.

c) En la relació entre el professorat i l’alumnat, perviuen els estereotips de gènere, de manera que la interacció del professorat amb les nenes i amb els nens és diferent i les expectatives generades per a cada grup també ho són.

d) Es una constant el fet de que pràcticament cap docent ha rebut formació específica en matèria de coeducació.

e) El canvi cap a una escola coeducativa serà factible si el professorat pren consciència d’aquesta necessitat i té la possibilitat de rebre formació.

Altres estudis afegeixen dades respecte a: l’absència dels sabers de les dones als currículums, el llenguatge sexista i discriminatori que encara es fa servir, les dinàmiques de lideratge i de resolució de conflictes des de la perspectiva del gènere masculí, la desigual ocupació dels espais per part de nois i noies,...

L’Educació Física, àrea educativa en la que sóc especialista, té una idiosincràsia molt particular dins dels centres educatius i, no només no s’escapa a aquesta realitat sexista i androcèntrica sinó que, a més a més, arrossega una herència específica de creences, prejudicis i estereotips de gènere que condicionen les expectatives, actituds i els comportaments del professorat i de l’alumnat.

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

5

Davant d’aquesta injusta i discriminatòria realitat socioeducativa, ens cal una perspectiva de canvi cap a un model d’escola i d’Educació Física coeducatives. I, sota el meu punt de vista, el motor impulsor imprescindible d’aquest canvi comença per la presa de consciència d’aquesta necessitat per part del professorat i, per extensió, de tota la comunitat educativa i el seu teixit social .

Però, per modificar les nostres actituds i els nostres comportaments sexistes, és imprescindible fer un procés de reflexió crítica i comptar amb elements d’anàlisi que ens permetin tornar a mirar amb uns altres ulls la nostra pròpia realitat i la del nostre entorn, prenent consciència de l’educació diferencial que reben nenes i nens durant els seus processos de socialització i reflexionant sobre les conseqüències i dificultats que comporta aquesta situació en la realització de la nostra tasca educativa diària.

Particularment, sóc de l’opinió de que és molt difícil que aquesta circumstància es doni en un col·lectiu de docents que hem rebut poquíssima formació específica en coeducació, i que, a més a més, no tenim massa a l’abast la possibilitat d’assistir a tallers, xerrades i/o cursos de formació que impulsin la presa de consciència d’aquesta realitat.

Cal, doncs, ampliar aquesta oferta formativa, creant espais de reflexió crítica i debat educatiu, on es puguin generar i dinamitzar propostes coeducatives que contribueixin a millorar la nostra tasca docent des de la perspectiva de la Coeducació.

1.2. Antecedents del tema objecte del treball.

El meu interès pel tema de la formació en Coeducació a l’àrea d’Educació Física i, per tant, els antecedents personals que m’han portat a la realització d’aquest treball, cal situar­los al voltant de tres eixos:

1.2.1. La meva experiència docent com a mestra especialista d’Educació Física en les etapes d’Educació Infantil i Primària.

1.2.2 La meva assistència a cursos de formació permanent i d’altres formacions. 1.2.3 La meva docència en activitats de formació permanent i d’altres formacions.

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

6

1.2.1. La meva experiència docent com a mestra especialista d’Educació Física en les etapes d’Educació Infantil i Primària.

Durant els quinze anys d’experiència docent a l’àrea d’Educació Física (1992­2007) he tingut l’oportunitat de constatar, prendre consciència, analitzar i reflexionar al voltant del sexisme existent a l’escola i les seves manifestacions quotidianes. He anat aprofundint en el tema amb la lectura de bibliografia específica i contrastant idees i pràctiques amb altres docents generalistes i especialistes en Educació Física interessats en el tema.

El resultat d’aquest procés ha estat una nova i més amplia perspectiva pedagògica de l’àrea d’Educació Física, que ha anat acompanyada d’una continua reflexió i modificació de la meva pràctica docent i que s’ha vist reflectida en aspectes com:

o La revisió del meu currículum ocult. o La selecció de materials tenint en compte al càrrega cultural de gènere. o La introducció equilibrada dels sabers corporals femenins i masculins. o La revisió del llenguatge utilitzat durant les meves classes. o L’ampliació de metodologies d’ensenyament­aprenentatge. o La revisió de les expectatives diferenciades dipositades en l’alumnat femení i masculí. o El plantejament de l’avaluació atenent a les diferències individuals i des de la perspectiva de gènere. o La revisió de l’organització i l’ocupació dels espais. o El treball de prevenció i regulació de conflictes des de la perspectiva de gènere. o L’organització i distribució de l’alumnat en les tasques d’ensenyament­aprenentatge. o La revisió dels estereotips de gènere imperants.

1.2.2 La meva assistència a cursos de formació permanent i d’altres formacions.

Entenc la formació del professorat com un procés que ens ha d’acompanyar als docents al llarg de la nostra vida professional, i sóc de l’opinió que, des de l’inici de la nostra pràctica docent i a mesura que el professorat d’Educació Física anem complint anys a les escoles, se’ns fa imprescindible comptar amb espais paral·lels ­específics de la nostra àrea­ que ens convidin a l’intercanvi, la reflexió conjunta i, per tant, la millora de la nostra acció docent.

Durant els meus anys de docència, he tingut la sort de comptar amb aquests espais formatius ja que el professorat especialista d’Educació Física de les comarques del Garraf i del Penedès hem estat en contacte permanent des del curs 92­93.

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

7

Des d’aquell moment (en el que es va iniciar la progressiva incorporació del professorat especialista en Educació Física a les escoles de Primària) i fins ara, hem realitzat ininterrompudament cursos de formació continuada, en els que hem tingut la possibilitat de demanar formació específica en funció de la detecció de les nostres inquietuds, necessitats i mancances formatives.

Aquests espais ens han possibilitat l’estudi continuat dels marcs teòrics específics dels diferents àmbits de la nostra àrea, a la vegada que ens han facilitat el debat i l’intercanvi de reflexions i pràctiques educatives absolutament imprescindibles per enriquir­nos personal i professionalment de cara a una millora de la nostra acció docent.

En aquest marc de formació permanent, durant el curs escolar 96­97, vam veure la necessitat de rebre formació específica en Coeducació. Coneixíem la publicació dels Quaderns per a la Coeducació editats per l’ICE de la UAB, així que vam posar­nos en contacte amb les autores del llibre “la Coeducació en l’educació física”, per tal de demanar una sessió de formació específica en aquest àmbit. A partir de les reflexions individuals i grupals realitzades durant i després de la formació, vaig sentir la necessitat d’aprofundir i rebre més formació en el camp d’aquest eix tranversal imprescindible.

Va ser a partir de la presa de consciència d’aquesta necessitat que vaig constatar la poquíssima oferta formativa existent en el camp de la Coeducació dins de les àmplies i variades activitats ofertades pels Plans de Formació Permanent del professorat.

Així i tot, l’assistència a xerrades, tallers i cursos formatius organitzats per diferents entitats i col·lectius (Col·lectiu No Violència y Educación, Secretaries de la Dona i Moviments Socials del sindicat USTEC­STEs, Centre de Recerca Duoda de la UB, Moviments de Renovació Pedagògica, Institut Català de les Dones i Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya), va anar ampliant els meus coneixements al voltant de la problemàtica del sexisme i l’androcentrisme educatiu i social.

1.2.3 La meva docència en activitats de formació permanent i d’altres formacions.

A mesura que avançava en els estudis de Gènere i Coeducació i motivada per la posada en pràctica d’innovacions en la meva teoria i pràctica docent, vaig sentir el desig i vaig tenir l’oportunitat d’impartir alguns tallers de coeducació en diferents espais educatius, tot comprovant que hi ha molt poca oferta formativa i molta necessitat de parlar­ne, prendre consciència i treballar en aquest àmbit:

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

8

• Taller: Gènere i Educació, inclòs dintre del programa del Màster en Desenvolupament Internacional organitzat per Setem en conveni amb l’UPC , adreçat a professionals de la cooperació de diferents àmbits professionals.

• Taller: Què és això de la coeducació? Reflexionem, vivenciem i parlem­ne! Organitzat per la Facultat de Ciències de la Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, adreçat a l’alumnat de magisteri.

• Taller: Coeducació i Educació Física, inclòs dins del curs de formació El treball de les actituds i els valors a l’àrea d’EF, dins del Pla de Formació del Professorat del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, adreçat a professorat d’Educació Física en actiu.

• Taller: Coeducació a l’àmbit familiar: Construcció i elaboració de propostes educatives no sexistes dins l’àmbit familiar organitzat per l’AMPA del CEIP l'Eramprunyà de Gavà en col·laboració amb l’ajuntament de la ciutat, adreçat a famílies i professorat.

• Taller: Coeducació a l’àmbit familiar: Reflexions i propostes per a una educació no sexista amb les nostres filles i fills organitzat per l’ajuntament de Molins de Rei i l’associació el Safareig (Servei d’Atenció i Informació a les Dones) de Cerdanyola, adreçat a totes les persones interessades en el tema.

• Taller: La Coeducació com a prevenció de la violència de gènere dins del programa de formació de prevenció de la violència de gènere organitzat per l’Institut Català de les Dones (programa Talla amb els mals rotllos) i el Safareig (Servei d’Atenció i Informació a les Dones) de Cerdanyola, adreçat a joves que treballen en la prevenció de la violència de gènere amb adolescents.

• Taller: Coeducació a l’àmbit familiar: Parlem de joguines i estereotips sexistes organitzat per l’Escola de Persones Adultes Jaume Tuset de Ripollet i l’associació el Safareig (Servei d’Atenció i Informació a les Dones) de Cerdanyola, adreçat a àvies i avis que se’n cuiden de les seves netes i nets.

La excel·lent resposta obtinguda per part dels diferents col·lectius amb els que he tingut l’oportunitat de treballar, juntament amb la detecció de la poca oferta formativa i la gran necessitat de reflexionar, prendre consciència i treballar en aquest àmbit, m’han motivat a portar a terme aquest treball que desitjo sigui útil per a les persones que treballen en el camp de la formació en Coeducació.

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

9

2. TREBALL DUT A TERME

2.1 Disseny del pla de treball i metodologia emprada

El pla de treball realitzat durant aquest període de llicència ha tingut 5 fases d’actuació temporalitzades i portades a terme tal i com es detallen a continuació:

Estructuració de les fases de treball

Setem

bre 2

006

Fase 1: Lectura, revisió i sistematització dels fons documentals.

• Ordenació i sistematització dels materials i documents sobre Coeducació i l’Educació Física que ja coneixia.

• Ordenació i sistematització dels materials sobre metodologies d’ensenyament­ aprenentatge que ja coneixia.

• Recerca bibliogràfica d’altres documents en el camps de la Coeducació i l’Educació Física i en les metodologies d’ensenyament­aprenentatge.

• Lectura, revisió i anàlisi de tots aquests fons documentals (1a part).

Octubre 2

006

Fase 2: Realització del marc teòric.

• Lectura, revisió i anàlisi de tots aquests fons documentals (2a part).

• Resum i esquematització de les idees principals de cada lectura.

• Ordenació i sistematització dels materials d’estudi.

• Reunió de treball amb la supervisora del meu treball Susanna Soler i Prat.

• Esquema detallat de les situacions i manifestacions específiques del sexisme a l’àrea d’Educació física, les seves repercussions en l’alumnat i en el desenvolupament de la tasca docent i les possibles actuacions coeducatives davant aquestes situacions discriminatòries.

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

10

Novemb

re

2006 Fase 3: Disseny i concreció d’objectius i continguts de treball.

• Disseny i concreció dels objectius i continguts del treball a realitzar.

• Disseny i elaboració del model de fitxa d’activitats.

Desemb

re­Gener 20

07 (F

inalitz

ació del període de

llicènc

ia retribu

ïda)

Fase 4: Disseny i creació d’activitats, materials, recursos i orientacions metodològiques.

• Disseny i elaboració del guió i l’esquema del treball final.

• Reunió de treball amb la supervisora del meu treball Susanna Soler i Prat.

• Disseny i elaboració de les activitats seguint l’esquema del procés formatiu que proposo:

­ Activitats per treballar la cohesió grupal i els acords previs amb el grup.

­ Activitats per detectar i avaluar els coneixements previs del grup.

­ Activitats per treballar el marc teòric de la Coeducació.

­ Activitats per treballar la detecció dels trets sexistes i androcèntrics en la nostra pràctica

docent.

­ Activitats per reflexionar i generar propostes coeducatives a l’àrea d’Educació Física.

­ Activitats per l’autoavaluació i l’avaluació continuada del procés formatiu.

Febrer­Ju

ny

2007

(En c

ombinació

amb la

meva tasca docent)

Fase 5: Elaboració de la memòria i la documentació final.

• Ampliació d’activitats complementaries i annexos.

• Reunió de treball amb la supervisora del meu treball Susanna Soler i Prat.

• Elaboració de la memòria i la documentació final.

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

11

2.2 Descripció dels recursos utilitzats

La descripció dels recursos generals utilitzats és la que podeu veure a continuació, tot i que a l’apartat de bibliografia es detallen més específicament els recursos bibliogràfics, els materials videogràfics i els recursos web.

RECURSOS UTILITZATS COL·LECTIUS I INSTITUCIONS

RECU

RSOS

BIBLIOG

RÀFICS

I AU

DIOV

ISUA

LS

• Bibliografia i documentació diversa sobre Coeducació i sexisme a l’escola.

• Bibliografia i documentació diversa sobre Coeducació i Educació Física.

• Bibliografia i documentació diversa sobre metodologies d’ensenyament­aprenentatge.

• Material bibliogràfic adquirit en diverses llibreries especialitzades.

• Material videogràfic de procedència diversa: pel·lícules, documentals, fotografies, pòsters

• Xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona.

• Servei de préstec interbibliotecari de la Universitat de Barcelona.

• Biblioteca Rosa Sensat. • Biblioteca i publicacions de l’ICE de l’UAB. • Instituto de la Mujer. • Institut Català de les Dones

RECU

RSOS

WEB

• Webs relacionades amb la coeducació i l’educació en valors.

• Programa de Coeducació del Departament d’Ensenyament

• Institut Català de les dones • Secretaria de la Dona dels sindicats USTEC

i CCOO • Junta de Andalucía • Instituto asturiano de la mujer. • Emakunde • Instituto de la Mujer

RECU

RSOS

FOR

MATIUS

• Curs: Això no s’hi val! El treball de les actituds a l’àrea d’Educació Física.

• Curs: Coeducació: replantejament de conceptes. Reflexions i propostes.

• Curs: Educar la sexualitat: educar per a la igualtat

• Jornada formativa en Coeducació. • Curs: Història, pensament i pràctiques de les

dones. • Curs: La Coeducació: marc teòric i estratègies

des del món local • Curs: La prevenció de les violències

• Pla de formació del professorat del Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya.

• Associació de mestres Rosa Sensat • Programa d’innovació educativa en

Coeducació. Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya

• DUODA: Centre de recerca de dones de la Universitat de Barcelona

• Pla d’equitat de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

• Col·lectiu El Safareig en conveni amb l’Institut Català de les Dones. Programa: Talla amb els mals rotllos.

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

12

3. RESULTATS OBTINGUTS

3.1 Introducció

Abans de passar a presentar els materials elaborats, i de cara a una millor comprensió del treball realitzat, crec important introduir prèviament algunes reflexions al voltant de:

3.1.1. La percepció actual del cos a la nostra societat, la seva importància en la construcció de les identitats corporals del nostre alumnat, i les repercussions directes a l’àrea d’Educació Física.

3.1.2. La importància de la selecció de metodologies adients ens els processos de formació del professorat per tal de crear espais de reflexió crítica i debat educatiu, on es puguin generar i dinamitzar propostes educatives que contribueixin a millorar la nostra tasca docent des d’una perspectiva coeducativa.

3.1.1. La percepció actual del cos a la nostra societat, la seva importància en la construcció de les identitats corporals del nostre alumnat, i les repercussions a l’àrea d’Educació Física.

Per entendre la importància de l’àrea d’Educació Física en la construcció de les identitats corporals del nostre alumnat des d’una perspectiva coeducativa, crec que és fonamental fer una bona reflexió al voltant de la percepció actual del cos a la nostra societat.

En aquest sentit, l’equip de treball SUENS de la Universitat de Valladolid ens aporta interessants reflexions al voltant d’aquest tema en el seu document ”Identidad de género en la pràctica educativa” publicat a l’any 2003.

Les idees principals aportades en aquest document giren al voltant de la importància del pes d’allò corporal en la construcció del jo i de les expectatives i aspiracions personals i vitals.

Sembla que en l’actualitat el denominat culte al cos i la necessitat d’una eterna joventut s’imposa de manera creixent, provocant una obsessió cada cop més generalitzada sobre la imatge que transmetem a la resta. El cos que mostrem és considerat la prova de la nostra vàlua personal, del nostre èxit a la vida. La nostra imatge corporal és considerada un important valor de canvi a la nostra societat fins al punt que, de vegades, el nostre cos es veu com l’enemic que ens impedeix aconseguir els nostres propòsits: aconseguir l’amor i l’afecte dels demés, ésser vist com una persona triomfadora,...

La relació amb el cos consisteix, en moltes ocasions, en una lluita i una agressió mitjançant l’ascetisme de les dietes, el masoquisme del gimnàs, el risc de les intervencions quirúrgiques, la tortura de les

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

13

modes,... . El cos, des d’aquesta perspectiva és vist com un objecte de consum amb els perillosos riscos que aquest model comporta per a la salut integral de la població.

Simultàniament a aquesta presència d’un únic i restrictiu model d’imatge corporal, hi ha un allunyament d’altres formes corporals de sentir. Hi ha una presència abusiva del “em veig bé” per sobre del “em sento bé” que ens allunya d’una relació saludable de plaer i respecte pel nostre cos.

La diferenciació corporal s’amplifica per separar clarament el sexe femení del masculí, magnificant les zones considerades eròtiques (especialment pit i natges en les dones) i cossificant a les persones des de les primeres edats. Els models corporals vigents reforcen construccions de gènere on les dones –i cada cop més homes­ han de pagar alts costos en forma de dedicació, autoestima i diners; perseguint un únic model d’èxit efímer. Per estar a la moda s’infligeixen al cos transformacions d’incert efecte sobre la salut i la pròpia identitat, i el gran col·lectiu de persones que no estan dins en aquests estereotips corporals tenen una inserció social més difícil.

Hem de prendre consciència que, en contraposició al refugi dels pupitres i la quietud corporal de la resta d’àrees escolars, la nostra classe d’Educació Física ofereix un espai educatiu en el que el cos està especialment present, afavorint una continua observació i una major consciència de com som i quines presentacions corporals oferim a la resta del grup. També entra en joc el contacte corporal i, per tant, els retraïments i inseguretats que pot arrossegar el nostre alumnat. En relació a la construcció del gènere podem adonar­nos fàcilment de que, a partir d’una determinada edat, s’acusa molt la presa de consciència sobre com presento el meu cos davant dels altres, preocupació molt raonable si tenim en compte la pressió social i que les característiques corporals són utilitzades en molts casos per qualificar i desqualificar als iguals.

Això ens explica el fet de que alguns infants intentin ocultar el seu cos a la mirada dels altres, i tractin de romandre invisibles i poc participatius a les nostres classes. Mentre que per algunes criatures l’excel·lència morfològica o motriu es converteix en una font de reconeixement i d’afirmació, per d’altres, l’experiència corporal representa un moment d’insatisfacció cap a si mateix/a i el seu cos.

En el cas de les noies, tot això s’agreuja per diferents motius. El primer, és que els nois tendeixen, en general, a ser més prolífics i agressius en les seves manifestacions desqualificadores respecte a les qualitats físiques i motrius dels demés. Aquest fet, inhibeix la participació dels infants ­majoritàriament nenes­ que són objecte d’aquestes repetides desqualificacions en els diferents espais escolars (a l’aula, a les entrades i sortides de l’escola, a l’hora del pati, en l’espai de menjador, durant la realització d’activitats extraescolars,...).

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

14

Aquest fet, és clarament observable en l’espai d’esbarjo en el que les nenes ocupen els espais perifèrics en contraposició als nens que ocupen els espais centrals, imposant els seus jocs i deixant poc o cap marge de participació a aquestes en els espais centrals durant les estones de joc lliure.

El segon, és que la selecció dels continguts curriculars, en moltes ocasions, està feta des de l’extensió del currículum masculí –heretat del període d’escoles segregades per sexe­ a ambdós sexes. Aquest fet, posa a les noies en situacions de partida desigual pel domini de les habilitats valorades i, per tant, els hi resta seguretat en la realització de les activitats.

En tercer lloc, els models esportius més difosos pels mitjans de comunicació privilegien als homes com els posseïdors de el que és la “veritable Educació Física”, menysvalorant els avenços i les pràctiques femenines.

I, en últim lloc, el professorat, hem estat socialitzats generalment en una cultura motriu masculina que s’ha repetit des de la nostra formació inicial fins a la nostra formació com a especialistes en l’àrea d’Educació Física i, per tant, és el model que transmetem durant la nostra pràctica docent.

3.1.2. La importància de la selecció de metodologies adients ens els processos de formació del professorat per tal de crear espais de reflexió crítica i debat educatiu, on es puguin generar i dinamitzar propostes educatives que contribueixin a millorar la nostra tasca docent des d’una perspectiva coeducativa.

Tal i com he comentat a la part introductòria d’aquest treball, tot i que a l’estat espanyol s’ha conegut un avenç molt significatiu en els últims 20 anys en producció normativa en matèria d’igualtat educativa, s’aprecia una distància molt gran entre l’ideari normatiu i la pràctica educativa a les escoles i és una constant el fet de que pràcticament cap docent ha rebut formació específica en matèria de coeducació.

El treball publicat per l’Instituto de la Mujer al 2004, ens assenyala que el canvi cap a una escola coeducativa serà factible si el professorat pren consciència d’aquesta necessitat i té la possibilitat de rebre formació.

Però, per tal que el professorat modifiquem les nostres actituds i els nostres comportaments sexistes, és imprescindible fer un procés de reflexió crítica i comptar amb elements d’anàlisi que ens permetin tornar a mirar amb uns altres ulls la nostra pròpia realitat i la del nostre entorn.

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

15

Cal, doncs que prenguem consciència dels nombrosos aspectes de discriminació sexista que es donen a la societat, adonant­nos de les conseqüències i dificultats que comporta això en la realització de la nostra tasca educativa, però també responsabilitzant­nos de la perpetuació d’aquestes desigualtats que continuem transmetent – la majoria de vegades inconscientment – des de l’escola.

En aquest sentit, considero fonamental que les metodologies de treball dins la formació del professorat siguin actives, participatives i vivencials per tal que permetin als docents apropiar­se del procés formatiu i creïn espais de reflexió crítica i debat educatiu, on es puguin generar i dinamitzar propostes educatives que contribueixin a millorar la nostra tasca docent des d’una perspectiva coeducativa. Em refereixo a metodologies que:

• Parteixin de les experiències i sabers tant individuals com grupals

• Incorporin les seves expectatives i necessitats, relacionant­les amb els objectius proposats

• Facilitin la reflexió individual i grupal, el treball col·laboratiu i fomentin la comunicació i la participació activa entre les persones.

• Tinguin en compte els marcs teòrics on s’inclouen les pràctiques educatives.

• Incrementen l’entusiasme, la creativitat i el treball en valors

• Plantegin preguntes i necessitats per continuar aprenent i canviant i fomentin la indagació personal

• Ajudin a adoptar una actitud crítica i a qüestionar­se

• Fomentin la necessitat de lectura per complementar les seves aportacions, reflexions i inquietuds.

• Aportin de materials que siguin d’utilitat

• Possibilitin una bona cohesió grupal i integrin els afectes i les emocions com part important del procés formatiu , donat que les activitats formatives es donen en un context relacional entre el món professional i el món personal.

• Que combinin diferents tipus de tècniques participatives: de coneixement, distensió, anàlisi de la realitat, cohesió grupal, comunicació, avaluació,…; utilitzant­les en funció de l’objectiu que volem aconseguir en cada moment de la formació, i motivant i garantint la participació de tothom.

La proposta metodològica que plantejo pretén aprendre pensant, fent, sentint i relacionant­nos per construir coneixement de forma conjunta. Ens serveix per treballar continguts, relacions, actituds i emocions. El grup com a espai i eix des del que qüestionar, discutir, plantejar contradiccions, complementar coneixements i resignificar la realitat.

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

16

Per tal de garantir que el procés formatiu que proposo sigui significatiu, participatiu, vivencial i dialèctic, es vertebra en tres etapes successives:

1. Anàlisi de la realitat grupal, partint de la descripció de les idees prèvies, experiències i sabers tant individuals com grupals, i incorporant les expectatives i necessitats, relacionant­les amb els objectius proposats.

2. Procés de teorització sobre aquesta pràctica, no com un salt a “la teoria”, sinó com un procés sistemàtic, ordenat, progressiu i respectuós amb els diferents ritmes d’adquisició dels coneixements, que permeti anar descobrint i assimilant els nous elements teòrics (socials, històrics, estructurals,...). Ens servirà per conceptualitzar les idees, passant de l’aparença exterior a esbrinar grupalment els veritables elements d’anàlisi i establint relacions entre aquest nou material d’aprenentatge i els esquemes anteriors de coneixements, complementant­los.

3. Tornada a la pràctica. El procés de teorització ens ha de permetre sempre retornar a la pràctica per tal d’entendre­la i millorar­la, dotant­nos de noves eines per resoldre­la. Es en aquesta tercera etapa on la teoria es converteix en una guia per una pràctica docent transformadora, generadora de noves propostes i mirades educatives.

3.2. Presentació dels materials elaborats

El material elaborat durant aquest període de llicència i que us presento a continuació és correspon amb l’objectiu inicial plantejat i ha consistit en el disseny i l’elaboració d’instruments, activitats, materials i metodologies per a la formació del professorat en coeducació a l’àrea d’Educació Física i adreçat a:

a) Facilitar pautes per a que cada docent revisi el seu currículum explícit i ocult, possibilitant l’anàlisi i la comprensió dels elements sexistes i discriminatoris en la seva pràctica docent.

b) Oferir eines i recursos per a facilitar el canvi cap a una Educació Física coeducativa, motivant i animant el professorat perquè se senti implicat en aquest procés cap un model d’escola més igualitària i plural.

c) Donar eines per reflexionar sobre la coeducació com a eina de transformació i canvi social.

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

17

Per tal d’arribar al disseny definitiu d’aquest material, ha estat necessari un treball previ al voltant de tres eixos:

1. Aprofundiment en el marc teòric necessari per entendre les manifestacions i repercussions del sexisme a l’àrea d’Educació Física, de cara a poder realitzar i ampliar el meu procés de reflexió.

2. Concreció de les situacions específiques del sexisme a l’àrea d’Educació Física, investigant i reflexionant entorn les manifestacions i repercussions en l’alumnat, i aportant pautes per a un bon desenvolupament de la nostra tasca educativa.

3. Revisió de documentació i recerca sobre metodologies participatives i vivencials, que parteixin de la experiència personal i facilitin l’expressió, la presa de consciència, la reflexió, la resignificació i el canvi d’actituds personals necessari per a la construcció de noves concepcions educatives.

El resultat obtingut ha estat l’elaboració una programació d’activitats presentada en format de fitxes de treball que inclou sis blocs de treball:

• Bloc 1: Activitats per treballar el coneixement, la cohesió i els acords grupals per tal de facilitar un bon ambient de treball a l’inici i durant el transcurs de la formació.

• Bloc 2: Activitats per a l’avaluació reflexiva i continuada durant tot el procés formatiu

• Bloc 3: Activitats per avaluar els coneixements previs del grup i incorporar les seves expectatives formatives als objectius i continguts del curs.

• Bloc 4: Activitats per treballar de manera vivencial i participativa el marc teòric de la Coeducació

• Bloc 5: Activitats per treballar la detecció dels trets sexistes i androcèntrics en les nostres pràctiques docents.

• Bloc 6: Activitats per treballar la reflexió i la generació de propostes coeducatives a l’àrea d’Educació Física.

Tot i que aquesta proposta d’activitats té una part específica centrada en l’àrea d’Educació Física, és aplicable en el seu conjunt, amb petites modificacions, a la resta d’àrees i nivells educatius, per la qual cosa penso que és un material que permet una àmplia utilització dins de la comunitat educativa, donat que facilita l’expressió, la presa de consciència, la reflexió, la resignificació i el canvi cap a la construcció de noves concepcions educatives que contribueixin a millorar la nostra tasca docent i a col·laborar en la construcció d’una escola més justa i igualitària.

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

18

A més, la presentació de les activitats en forma de fitxes de treball dividides en apartats permet utilitzar­les de manera combinada en diferents estructures formatives: tallers, cursos, xerrades, jornades puntuals de formació,... .

La guia didàctica per al professorat dels materials elaborats que trobareu en el document annex consta de:

• L’esquema dels objectius, els continguts i les activitats dels cinc blocs proposats.

• La guia per a la utilització de les fitxes de treball.

• Alguns apunts i recomanacions sobre la metodologia a emprar.

• La concreció de les activitats i els annexos necessaris per a la posada en pràctica de cadascuna de les activitats proposades, així com una introducció teòrica per a cadascun dels cinc blocs de treball.

4. CONCLUSIONS

4.1 Valoració del treball realitzat

Els informes actuals sobre l’estat de la Coeducació a l’estat espanyol i a Catalunya ens detallen alguns avenços en les últimes dècades, però alhora assenyalen una manca generalitzada de consciència coeducativa per part del professorat, a més d’una manca de formació permanent imprescindible de cara a prendre consciència d’aquest fet discriminatori i a portar endavant propostes i projectes coeducatius integrals als centres escolars.

Entenc la formació del professorat com un procés que ens ha d’acompanyar als docents al llarg de la nostra vida professional i sóc de l’opinió que, des de l’inici de la nostra pràctica docent i a mesura que el professorat anem complint anys a les escoles, se’ns fa imprescindible comptar amb espais paral·lels que ens convidin a l’intercanvi, la reflexió conjunta i, per tant, la millora de la nostra acció docent.

L’eix del treball que us presento esta centrat en aquesta necessitat, ha sorgit de la meva pràctica reflexiva com a docent especialista en l’àrea d’Educació Física i consisteix en un seguit de materials didàctics que conviden al professorat a la reflexió crítica i a la detecció i progressiva eliminació dels trets sexistes i androcèntrics presents en les pràctiques educatives, que ens impulsin a millorar la nostra tasca docent i a col·laborar en la construcció d’una escola més justa, solidària i igualitària.

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

19

Sota el meu punt de vista, el material elaborat és un material senzill i pràctic que posa l’accent educatiu en la importància i la necessitat de plantejar la formació del professorat en coeducació des d’enfocaments metodològics vivencials i participatius, que partint de la pròpia experiència docent afavoreixi la reflexió, l’intercanvi, el diàleg grupal i, sobre aquesta base, faciliti l’adopció d’unes noves mirades i concepcions de l’ensenyament d’aquesta àrea.

Aquests plantejaments metodològics tenen la intenció de permetre al professorat apropiar­se del seu procés formatiu, a més de motivar­les i motivar­los a reconèixer i corregir aquestes situacions de discriminació, de cara a ajudar nostre alumnat a desenvolupar­se personal i socialment, lliures de les càrregues socials assignades pel gènere.

4.2 Especificació de les aplicacions que el material pot tenir en el sistema educatiu.

Aquesta proposta didàctica pot ser d’utilitat en cursos de formació permanent del professorat d’Educació Física, així com en cursos de Didàctica de l’Educació Física realitzats amb futures i futurs mestres en les facultats de formació del professorat, i en les formacions de monitoratge relacionades amb el món de l’activitat física i l’esport.

Així i tot, degut a que la coeducació és un eix transversal que ha d’estar present en tot moment i àrea educativa, moltes de les activitats dissenyades podran ser aplicades amb petites adaptacions a la formació del professorat en general, utilitzant­les total o parcialment segons les necessitats formatives del grup.

En qualsevol cas, sempre haurem de fer una selecció i adequació prèvia dels objectius, continguts i activitats, ja que cada situació educativa i cada grup de treball parteix d’unes vivències prèvies i necessitats formatives diferents que cal analitzar minuciosament i tenir molt en compte abans d’iniciar qualsevol procés d’ensenyament­aprenentatge.

4.3 Pla de difusió del treball realitzat.

L’eix del meu treball està centrat en la formació del professorat, així que la difusió serà a través de la presa de contacte amb les persones responsables de diferents estaments formatius:

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

20

• INEFC. La supervisió del meu treball de llicència ha estat realitzat per la professora d’INEFC Susanna Soler i Prat. Per tant, és la persona que coneix amb més profunditat el meu treball i les seves possibles aplicacions pràctiques en aquesta institució acadèmica.

• Centres de Recursos Pedagògics. Faré arribar el meu projecte als CRPs de les comarques properes al meu lloc de treball on funcionen seminaris d’especialistes en Educació Física amb una llarga trajectòria en la formació permanent. Des d’aquests grups es demana periòdicament formació específica en funció de la detecció de les noves inquietuds, necessitats i mancances formatives dels grups. Aquests espais han estat i continuen essent necessaris per a l’estudi continuat dels marcs teòrics específics dels diferents àmbits de la nostra àrea, a la vegada que ens faciliten el debat i l’intercanvi de reflexions i pràctiques educatives absolutament imprescindibles per enriquir­nos personal i professionalment de cara a una millora continuada de la nostra acció docent.

• Instituts de Ciències de l’Educació de les diferents universitats. Em posaré contacte amb les persones responsables dels programes de formació d’especialistes en Educació Física per tal de fer arribar el meu projecte formatiu.

• Responsable del Programa de Coeducació del Departament d’Educació, per tal de donar a conèixer els materials elaborats i que puguin ser aprofitats, si s’escau, en les formacions del professorat de les escoles acollides a aquest Pla d’Innovació Educativa.

• Secretaria de la dona dels sindicats d’ensenyament USTEC­STES i CCOO, que tenen una llarga trajectòria i han realitzat una molt important tasca en quant a l’elaboració i la difusió de materials de Coeducació. Faré arribar el meu treball a les persones responsables d’aquestes secretaries, amb la intenció de que els materials siguin aprofitats per les persones que puguin estar interessades en la seva utilització.

Per finalitzar, dir que moltes de les activitats proposades ja han estat portades a la pràctica en diferents grups (professorat en actiu, alumnat de la facultat de formació del professorat de Tarragona, Escola de Persones Adultes de Mollet del Vallès, docents de l’àmbit de l’educació no formal, AMPAs) i en diferents formats (jornades, tallers, cursos) amb molt bona resposta en les avaluacions individuals i grupals realitzades per les persones assistents. Durant els mesos d’octubre i novembre del 2007 tindré una nova oportunitat de posar­los en pràctica en un curs de formació de vint hores per al professorat del Bages, en col·laboració amb

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

21

la responsable del servei de formació del Col·lectiu de Dones el Safareig de Cerdanyola i en conveni amb l’àrea de la Dona del Consell Comarcal del Bages. Aquest curs tindrà un enfocament de la Coeducació com a eina educativa per a la prevenció de la violència de gènere als centres escolars.

5. BIBLIOGRAFIA I RECURSOS WEB

AAVV (2004). Informe final del “ Estudio para conocer la situación actual de la educación para la igualdad en España” Instituto de la Mujer

AAVV (2003) Diagnosi sobre l’estat actual de la Coeducació en els centres públics de Catalunya. USTEC­STEs, Secretaria de la Dona.

AAVV (1990) Guía para una Educación Física no Sexista. Madrid, Ministerio de Educación y Ciencia

AAVV (2004). Claus coeducatives. Millora de les competències professionals del professorat de l’ensenyament no universitari. CCOO, Federació d’Ensenyament.

AAVV (2002).Género y educación. La escuela coeducativa. Barcelona. Editorial Graó.

AAVV. (1995) Coeducación y tiempo libre. Madrid. Editorial Popular

AAVV (1998). Visquem la diversitat. Vivamos la diversidad. Materiales para una acción educativa intercultural. Madrid. Los libros de la Catarata,.

AAVV.(2002) Mujer y Educación. Educar para la igualdad, educar desde la diferencia. Barcelona. Editorial Graó.

AWAD, M. & MEJÍA, MR (2000): Pedagogías y metodologías en Educación Popular, Bolivia. Ediciones Cebiae.

ARENAS FERNÁNDEZ, Mª G. (2006) Triunfantes perdedoras. La vida de las niñas en la escuela. Barcelona. Editorial Graó.

ASINS, C; GARCÍA, M. (1995). La coeducació en l’educació física.. UAB. Col·lecció Quaderns per a la Coeducació

BASTIDA, ANNA (1996).Sistema sexo­género. Unidad didáctica. Seminario de estudios por la Paz (APDH). Asociación Pro­derechos humanos. Madrid. Los libros de la Catarata.

BONAL, X; TOMÉ, A (1997) Construir l’escola coeducativa. La sensibilització del professorat. Institut de Ciències de l’Educació. Universitat Autònoma de Barcelona. Quaderns per la Coeducació, 12.

BONAL, X (1997). Las actitudes del profesorado ante la coeducación. Propuestas de intervención. Barcelona. Editorial Graó,

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

22

BONAL, X (1998). Canviar l’escola: la coeducació al pati de jocs. Institut de Ciències de l’Educació. Universitat Autònoma de Barcelona. Quaderns per la Coeducació, 13.

CARPENA, Anna (2003). Educación socioemocional en la etapa primaria. Materiales pràcticos y de reflexión. Barcelona. Ediciones Octaedro.

CASCÓN, P (2001). Educar en y para el conflicto. Cátedra UNESCO sobre Paz y Derechos Humanos,

CORTADA, E (1992) Nenes i nens a l’escola d’altres temps. Materials no sexistes per a Primària. Institut de Ciències de l’Educació. Universitat Autònoma de Barcelona. Quaderns per la Coeducació, 5.

Equipo ALFORJA (1989) Técnicas participativas para la educación popular, San José de Costa Rica. Ediciones Comarfil.

Equipo MAÍZ (2000) Vamos a jugar, otra vez (Juegos y dinámicas para la educación). San Salvador, Equipo Maíz,

FABRA, Mª Ll.(1996). Ni resignades ni submises. Tècniques de grup per a la socialització assertiva de nenes i noies. Institut de Ciències de l’Educació. Universitat Autònoma de Barcelona. Quaderns per la Coeducació, 11.

FEMINARIO DE ALICANTE (1987). Elementos para una educación no sexista. Guía didáctica de la Coeducación. Valencia. Víctor Orenga, Editores.

FREIRE, Paulo (1997). Pedagogía de la autonomía, Madrid, Siglo XXI Ediciones.

IMDEC (1995). Técnicas participativas para la Educación Popular I i II. Madrid. Editorial Popular.

INSTITUTO DE LA MUJER (2004) Prevenir la violencia. Una cuestión de cambio de actitud. Cuadernos de educación no sexista nº 7. Madrid, Instituto de la Mujer.

INSTITUTO DE LA MUJER (2004). Como orientar a chicas y a chicos. Cuadernos de educación no sexista nº 5. Madrid, Instituto de la Mujer

LOMAS, C. (1999) ¿Iguales o diferentes? Género, diferencia sexual, lenguaje y educación. Barcelona. Editorial Paidós.

MORELL F; MORELL X. (2002) Pati, jocs, currículum i Educació Física. Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Educació i Cultura.

NÚÑEZ, Carlos (1995) Educar para transformar, transformar para educar, México, Instituto Mexicano de Educación Comunitaria (IMDEC),

PINHEIRO DE ALMEIDA, M.T. (2004) Los juegos cooperativos en la educación física: una propuesta lúdica para la Paz. Revista Tàndem

PRAT, M; SOLER, S (2003). Actitudes, valores y normas en la educación física y el deporte. Reflexiones y propuestas didácticas. Barcelona. Editorial Inde.

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

23

RAMBLA, X; TOMÉ, A. (1999). Una oportunitat per a la coeducació: Les relacions entre famílies i escoles. Institut de Ciències de l’Educació. Universitat Autònoma de Barcelona. Quaderns per la Coeducació,14.

ROVIRA, M. (2000) El tractament de l’agressivitat als centres educatius: proposta d’acció tutorial. Institut de Ciències de l’Educació. Universitat Autònoma de Barcelona. Quaderns per la Coeducació, 15.

RUIZ, J. (2004) Pedagogía de los valores en la Educación Física. Madrid. Ed. CCS.

SALAS, BEGOÑA (1994) Orientaciones para la elaboración del Proyecto Coeducativo de Centro. Bilbao. Editorial Maite Canal.

SEMINARIO DE EDUCACIÓN PARA LA PAZ (1998). La alternativa del juego I i II. Juegos y dinámicas de educación para la paz. Madrid. Los libros de la Catarata.

SEMINARIO DE EDUCACIÓN PARA LA PAZ. (2000) Educar para la paz. Una propuesta posible. Madrid, Los libros de la Catarata

SUBIRATS, M; TOMÉ, A. (1992) Pautes d’observació per a l’anàlisi del sexisme en l’àmbit educatiu. Institut de Ciències de l’Educació. Universitat Autònoma de Barcelona. Quaderns per la Coeducació, 2.

TRUJILLO, F; FORTES Mª R (2002) Violencia doméstica y coeducación. Barcelona. Octaedro Editorial

URRUZOLA, MªJ (1995). Introducción a la Filosofía Coeducadora. Bilbao. Editorial Maite Canal.

VAZQUEZ, B. (2000) Educación física y género. Modelo para la observación y el análisis del comportamiento del alumnado y del profesorado. Madrid. Editorial Gymnos.

RECURSOS WEB

http://www.terra.es/personal4/lapeonza/index.htm. web del Colectivo de Docentes de Educación Física para la Paz amb seu a Valladolid. Conté reflexions, recursos i materials pedagògics per treballar l’educació Física des de la perspectiva de l’educació per la pau.

http://antalya.uab.es/observatoriesport/redirect.php?pagina=portada.php. És una plataforma interactiva de treball que impulsa la formació, la reflexió i el raonament crític en relació a l'esport i la construcció de la realitat que es fa a través dels mitjans de comunicació. Conté un interessant apartat sobre gènere i esport. Elaborada per Valors en Joc, amb el suport de la Fundació Bofill.

http://www.xtec.cat/innovacio/coeducacio/recursos.htm. Web del Programa d’Innovació Educativa en Coeducació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Conté recursos, experiències i enllaços d’interès.

http://www.xtec.es/recursos/valors/coeduca/ En aquesta pàgina es poden consultar els projectes coeducatius de centres escolars que han estat premiats pel Departament d’Educació i l’Institut Català de les Dones.

COEDUCACIÓ I EDUCACIÓ FÍSICA Llicència d’estudis 2006­2007 Olga Checa Herranz

24

http://www.sindicat.net/dona/index.htm Pàgina que ofereix informació, materials didàctics i recursos per treballar la coeducació. Elaborada per La secretaria de la Dona del sindicat USTEC­STES.

http://www.conc.es/dona/index2.htm Elaborada per la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres de Catalunya. Ofereix informació, materials didàctics i recursos per treballar la coeducació

http://www.miescuelayelmundo.org. recursos didàctics sobre educació en valors amb un apartat de coeducació. Elaborada per FETE­UGT, ISCOD i AECI.

http://web.educastur.princast.es/proyectos/coeduca. Pàgina que ofereix recursos per treballar la coeducació a través del programa de prevenció per a la violència de gènere als centres escolars NAHIKO basat en l’experimentació, investigació i acció conjunta amb el professorat dels centres escolars que hi participen. Elaborada per la DGOA del govern d’ Asturies.

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos/coeducacion.php3. Pàgina que ofereix materials didàctics i recursos per treballar la coeducació, a més d’un fòrum de participació. Elaborada per la Consejeria de Educación de la Junta de Andalucía.

http://tematico.asturias.es/imujer/. Portal de la Viceconsejería de Educación del Principado de Asturias. Conté educatius per a tots els nivells, inclou activitats per a la formació del professorat.

http://www.mtas.es/Mujer/programas/educacion/index.htm Pàgina que ofereix materials didàctics i recursos per treballar la coeducació. Elaborada per l’Instituto de la Mujer (Secretaria General de Políticas de Igualdad del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales).

http://www.educarenigualdad.org/. Pàgina que ofereix informació i materials didàctics per a la prevenció de la violència de gènere. Elaborada pel Directorio europeo de recursos educativos para la Igualdad y la prevención de la violencia de género.

http://antalya.uab.es/observatoriesport/redirect.php?pagina=portada.php. És una plataforma interactiva de treball que impulsa la formació, la reflexió i el raonament crític en relació a l'esport i la construcció de la realitat que es fa a través dels mitjans de comunicació. Conté un interessant apartat sobre gènere i esport. Elaborada per Valors en Joc, amb el suport de la Fundació Bofill.

http://www.solidaries.org/igualtat . web de la coordinadora d’ONG solidàries de les comarques gironines. Pàgina que ofereix informació, materials didàctics i recursos per treballar la coeducació

http://www.edualter.org Web de recursos en educació per a la Pau, el Desenvolupament i la Interculturalitat

http://www.entrecultures.org web del programa Entrecultures de la Fundació Jaume Bofill que se centra en aquelles qüestions educatives que afecten de manera específica els nois i noies de famílies immigrades.