COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LINGÜÍSTICA – RÚBRICA O MATRIU DE VALORACIÓ ÀMBIT COMPETENCIAL: COHERÈNCIA I COHESIÓ DELS TEXTOS EXPOSITIUS 

ÀREA:           

Títol del treball:                                               

Data de recollida de la informació:  

Nivell de desenvolupament de l’àmbit competencial 

Aspecte de l’àmbit competencial  Excel∙lent  

El treball inclou correctament tots els elements de l’aspecte que 

s’avalua 

Força satisfactori  

Tot i que el treball conté algunes errades o omissions, mostra un bon domini de l’aspecte que 

s’avalua 

Poc satisfactori 

Tot i que el treball inclou alguns elements de l’aspecte que s’avalua, conté errades o 

omissions bàsiques 

Insuficient  

El treball és deficient en la majoria dels elements de l’aspecte que s’avalua 

 

 

 

 

Estructura global del text: jerarquia i distribució dels 

continguts 

 

Els  títols  i  subtítols  són  clars  i precisos  i  mostren  una jerarquia lògica dels continguts en funció del tema central i de la finalitat del treball.  

La  presentació  és molt  bona  i facilita  la  identificació  de l’estructura formal del text.  

El  text  està  ben  distribuït  en paràgrafs  en  funció  del contingut. 

Els  títols  i  subtítols  mostren una  jerarquia  lògica  dels continguts,  tot  i  que  podrien ser més precisos. 

La presentació es correcta  i es correspon  amb  l’estructura formal del text. 

La distribució del contingut en paràgrafs  és  adequada  en funció  del  tema  central,  però es  podrien  afegir  o  millorar alguns  elements  relacionats amb la finalitat del treball.  

Hi ha títols  i subtítols, però no són prou clars i/o precisos. 

El  contingut  està  distribuït  en paràgrafs,  però  aquests  no obeeixen a una jerarquia lògica dels  subtemes  o  apartats,  en tot o en part del text. 

La  presentació  segueix  les normes  consensuades,  però, tot  i  que  pot  mantenir  una certa relació amb la distribució dels  continguts,  no  respon  a una planificació de l’estructura textual. 

No hi ha títols o, si n’hi ha, no responen  al  contingut  del tema.  

No  existeix  una  estructura global  del  contingut  /  els subtemes  o  apartats  no segueixen  una  jerarquia  /  els paràgrafs  no  obeeixen  a  una seqüència lògica. 

Si  el  text  té  una  presentació adequada,  aquesta  no  està planificada en  funció del  tema o la finalitat del text. 

 

 

 

Ordre lògic  

El  contingut  dels  paràgrafs respon  adequadament  als diferents subtemes o apartats. 

Hi  ha  un  encadenament  lògic de  les  idees  i  no  s’observen contradiccions al llarg del text.  

Hi  ha  frases  que  formulen conclusions  i/o resumeixen  les idees principals. 

En  general,  el  contingut  dels paràgrafs  respon  als  diferents subtemes o apartats. 

Hi  ha  un  encadenament  lògic entre  frases  i  paràgrafs,  tot  i que hi ha algunes omissions o contradiccions  a  nivell  global del text.  

 

Els  paràgrafs  contenen  alguna idea  del  tema,  però  no  es corresponen  adequadament amb el contingut central. 

Hi  ha  encadenament  lògic entre algunes frases, però no a nivell  global  del  text.  Hi  ha contradiccions  entre  diferents parts del text o dels paràgrafs. 

El  contingut  del  text  no  es correspon  amb  el  tema central. 

No  s’observa  un encadenament  lògic  de  les idees. 

 

 

 

 

 

Coherència i cohesió lèxica 

S’observa una notable  riquesa lèxica: diversitat de termes i ús de  sinònims,  presència  de vocabulari  específic  i  precisió lèxica. 

El  registre  de  llenguatge  és acadèmic o formal. 

El text conté les repeticions del referent necessàries per a una bona  comprensió,  i  també  les substitucions  adients  per encadenar les idees. 

S’observa  l’ús de  sinònims  i hi ha  força  precisió  lèxica,  tot  i que l’ús de vocabulari específic podria ser més precís. 

En  general,  el  llenguatge  és formal, no familiar. 

Hi  ha  algunes  repeticions  que faciliten  la  comprensió  i algunes  substitucions  per encadenar les idees. 

Hi  ha  una  certa  pobresa  de vocabulari  formal  o  acadèmic, tot  i  que  s’usen  alguns sinònims o expressions similars per  evitar  la  repetició excessiva.  

El  text  barreja  el  llenguatge acadèmic amb un registre més familiar.  

Hi ha repeticions  innecessàries i poca diversitat de vocabulari. No  s’observen  termes específics. 

En general, el lèxic és pobre i el registre  de  llenguatge  no  es correspon  amb  la  finalitat  del text.  

  

 

 

 

 

Cohesió gramatical 

S’observa un ús correcte de les majúscules  i  dels  signes  de puntuació. 

L’ús  de  les  preposicions  i conjuncions és correcte. 

Les  oracions  respecten  la concordança  de  gènere, nombre i persona. 

Es fa un ús adequat dels temps i els modes  verbals al  llarg de tot el text.  

Es  fa  un  ús  correcte  de  les majúscules,  els  punts  i  les comes.  Pot  haver‐hi  alguna errada  en  altres  signes  de puntuació. 

Es  fa  un  ús  correcte  de  les preposicions i conjuncions més freqüents. 

Les  oracions  respecten  la concordança  de  gènere, nombre i persona.  

Les accions de present, passat i futur s’indiquen correctament, tot  i que poden existir algunes errades  en  l’ús  dels  modes verbals.  

Falta  alguna  majúscula  i/o  hi ha errades en  l’ús dels punts  i les comes.  

Hi  ha  algunes  errades  de concordança  en  els  sintagmes nominals  i/o  en  els  sintagmes verbals. 

Hi  ha  algunes  errades  en  l’ús dels  verbs  per  indicar  les accions  de  present,  passat  i futur.  

Sovint,  es  fa  un  ús  incorrecte dels modes verbals. 

 

Falten majúscules o no n’hi ha cap. 

No  s’utilitza  correctament  el punt  i  seguit  i el punt  i a part per  separar  oracions  i paràgrafs. 

Hi  ha  nombroses  errades  de concordança  de  gènere  i nombre  en  els  sintagmes nominals  i/o  de  nombre  i persona en els verbals. 

Al  llarg  del  text,  es  barregen els  temps  verbals  i  no  hi  ha una seqüència temporal lògica. 

 

 

Ús dels connectors 

Es  fa  un  ús  adequat  i diversificat dels  connectors de temps  i  lloc,  així  com  de connectors  per  iniciar, distribuir,  continuar,  finalitzar o resumir el contingut del text. 

Hi ha connectors que ajuden a completar  el  text,  tot introduint  exemples  o destacant aspectes rellevants.  

Es  fa  un  ús  adequat  dels connectors de temps i lloc més freqüents.  

Existeixen  connectors  per iniciar, distribuir i finalitzar.  

Si  hi  ha  exemples, s’introdueixen  amb  un connector adequat. 

Falten  connectors  de  lloc  i  de temps  o  n’hi  ha  de  mal utilitzats.  

Hi  ha  connectors  per  iniciar  i finalitzar  el  text,  però  no  per distribuir‐lo  adequadament  ni per  destacar  continguts rellevants.  

 

L’ús incorrecte dels connectors de  lloc,  temps,  inici  i finalització  altera  l’ordre  lògic del  text  i  en  dificulta  la comprensió.