COL·LECCIÓ Columna TD Josep Corbella · Era un joc perillós. Si ensopegaven se’ls podia menjar un lleó. Sort que podien córrer. De fet, van haver ... Va aparèixer a l’Àfrica

JOSE

P C

OR

BELL

A L

a mer

avell

osa h

istòr

ia de

l teu

cos

LA MERAVELLOSA HISTÒRIA

DEL TEU COS

Josep Corbella

26 mm155 mm

236

mm

155 mm 100 mm100 mm

Disseny de la coberta: Planeta Art & DissenyIl·lustracions de la coberta: © José Luis MerinoFotografi a de l’autor: © arxiu personal

Si voleu més informació us podeu adreçar a:Columna EdicionsDiagonal, 662-66408034 Barcelonawww.columnaedicions.cat

TD

SEGELLCOL·LECCIÓ Columna

FORMAT TD sobrecobertatripa 15 x 23

CARACTERÍSTIQUES

IMPRESSIÓ 4/0

PLASTIFICAT mat

UVI brillant

LLOM Stamping KURZ Alufi n SpezialGeltex blanc

GUARDES Geltex coral 163

CORRECCIÓ: SEGONES

DISSENY

REALITZACIÓ

INSTRUCCIONS ESPECIALS

PROVA DIGITAL

Vàlida com a prova de color excepte tintes directes, stampings, etc.

DISSENY

EDICIÓ

9 788466 423595

PVP 17,95 € 10210669

El periodista Josep Corbella és responsable de l’àrea de ciència del diari La Vanguardia des de 1993. Des de l’any 2000 ha estat assessor de ciència i salut de diversos programes de ràdio a les emissores RAC1 i Punto Radio. Dins l’àmbit de la informació científi ca, les seves principals àrees d’especialització són la biomedicina i l’evolució humana. Amb Valentí Fuster ha escrit la trilogia La ciència de la salut (2006), La cuina de la salut (2010, escrit també amb Ferran Adrià) i La ciència de la llarga vida (2016). Anteriorment va escriure Sapiens. El llarg camí dels homínids cap a la intel·ligència, en col·laboració amb els arqueòlegs Eudald Carbonell i Robert Sala i amb el paleontòleg Salvador Moyà.

L’AUTOBIOGRAFIA DEL COS HUMÀ

La història del cos humà com mai s’havia explicat. En un apassio-nant viatge des de l’origen de la vida a la Terra fi ns al futur de la humanitat a l’univers, un pare explica a la seva fi lla per què el nos-tre cos és com és i per què pensem, sentim i actuem com ho fem.Una obra càlida i entranyable com una conversa a la vora del foc que no deixarà indiferent ningú, perquè ens parla de tots nosaltres.

«Un llibre preciós, escrit pel nostre millor divulgador de ciència, sobre el que ens defi neix com a humans, des dels nostres orígens i evolució

fi ns al funcionament del nostre cos i, fi ns i tot, els nostres sentiments. Una lectura obligada».

JOSEP BASELGA, oncòleg

«Josep Corbella, amb la seva saviesa proverbial, ens submergeix en el coneixement del que és humà des de totes les perspectives. Aprofundeix en

el coneixement de la dona i de l’home per comprendre’ns com a espècie biològica i social. Un llibre que interessarà a tots els públics».

EUDALD CARBONELL, arqueòleg

«Escrit de manera didàctica i rigorosa, i basant-se en l’evolució de l’espècie humana, Josep Corbella ens ajuda a entendre la nostra biologia corporal i psíquica en el món actual. Un llibre recomanable per a totes les edats

per la seva lectura amena i la base científi ca». VALENTÍ FUSTER, cardiòleg

«Tenim sort: de les ganes que té en Josep Corbella d’explicar a la seva fi lla la meravellosa història del cos ens en benefi ciem tots. No us perdeu aquest recorregut per artèries, quàdriceps, pulmons o cervell que, sense perdre el rigor, us farà somriure i us recordarà allò que sovint

oblidem: el mico que tots portem dins». LÍDIA HEREDIA, periodista

«Aquesta és la meravellosa història del teu cos. Espero que t’hagi agradat i no haver-te avorrit. Només et volia explicar per què el teu cos és com és. Volia que entenguessis què hi has vingut a fer aquí a la Terra i per què això et porta a actuar com actues i a sentir el que sents. Sobretot et volia dir que el teu cos és teu. Això és el més important que et volia dir. És tot el que tens, en realitat. Procura cuidar-lo bé, no té recanvi».

La meraveLLosa història

deL teu cos

Josep Corbella

La meravellosa història.indd 7 12/02/18 15:40

Primera edició: març del 2018© Josep Corbella, 2018© de les il·lustracions d’interior i coberta, José Luis Merino, 2018© Editorial Planeta, S.A.© Columna Edicions, Llibres i Comunicació, S.A.U.Av. Diagonal, 662-664 - 08034 BarcelonaISBN: 978-84-664-2359-5Dipòsit legal: B. 2.416-2018Maquetació: Montse ArmengolImprès a: Liberdúplex

www.columnaedicions.cat

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.


D e t o t a i x ò t e ’ n p a r l a r é . . .

Venim de l’Àfrica 13

El cul ens va fer humans 17

Com va començar tot 21

Què és el sexe 25

Adaptar-se o morir 27

Quan vivíem als arbres 31

Criatures incompletes 35

Cos d’home 37

Cos de dona 41

L’animal que fa l’amor 45

Joc de parelles 49

L’animal que s’enamora 53

Mickey o Voldemort? 57

Cooperar és millor que barallar-se 61

All together now! 65

Òvuls i espermatozoides 69

La mida del penis 73


De la boca a l’anus 75

Viatge d’una galeta per l’aparell digestiu 77

La teva microbiota 83

Tinc gana 87

Buscant l’equilibri 91

No em donis tanta feina, va dir el fetge 93

Com guardar el cor en una maleta 97

Les meravelles de la sang 99

Cent mil batecs al dia 103

Una caixa forta feta d’ossos 107

Amb quins músculs respires? 109

Peripècies d’una molècula d’oxigen 113

Com es pot tenir la casa neta 117

En marxa! 121

Un ninot articulat 125

Ossos per créixer 129

Fora de l’aigua! 133

Un astronauta dins d’un ou 137

Records del mar 141

Per què no podem volar? 143

10


11

L’atles diu sí, l’axis diu no 145

Peus de hòbbit 149

Allò que la teva pell diu de tu 153

Mans d’artista 157

Llançant pedres a l’aigua 161

Ulls de lleó 165

Llum i so 169

Els colors del món 171

Viure en l’abundància 175

Com Gòl·lum amb l’anell 179

Quin gust té la brisa marina? 183

En què pensen els extraterrestres? 187

Neurones i hormones 191

Un cervell gran i arrugat 195

Que difícil és néixer! 199

Eines i llenguatge 203

El teu ADN i la teva cultura 207

Respecte i tolerància 211

El teu lloc a l’univers 213

El teu cos és teu 217



V e n i m d e l ’ À f r i c a

La història pot començar, si vols, a l’Àfrica, fa dos milions

d’anys. Els nostres avantpassats havien baixat dels arbres i ha-

vien començat a caminar per terra. No els devia pas resultar

fàcil, moure’s per terra. Imagina’t per un moment que et di-

gués: «A partir d’ara, Nora, no podràs caminar, córrer i saltar

per terra com has fet sempre; a partir d’ara viuràs als arbres».

I potser diries: «Però si jo no tinc cos de mico, no tinc els bra-

ços prou llargs ni em puc agafar a les branques amb els peus,

com m’ho faré?». A ells els devia passar el mateix quan van

haver de baixar dels arbres a terra. Com s’ho farien?

A terra hi vivien lleons, hienes, lleopards… Animals dels

quals haurien de fugir. I també gaseles i conills, petits animals

apetitosos que potser voldrien perseguir. Al principi no tenien

armes per defensar-se i per caçar com les persones d’avui dia.

Només podien fugir i perseguir. Jugar a fet i amagar amb els

animals de la sabana. I enfilar-se a un arbre per salvar-se quan

13



no hi havia més remei. Era un joc perillós. Si ensopegaven se’ls

podia menjar un lleó. Sort que podien córrer. De fet, van haver

d’aprendre a córrer.

Així, corrent, és com va aparèixer una de les parts més in-

teressants del cos humà. Una part que ens distingeix de tots els

altres animals. Nosaltres també som animals, esclar. Mengem

i respirem com qualsevol altre animal. Tenim ulls, nas, orelles,

boca... Naixem, creixem, tenim fills, morim, en tot això som

iguals que els altres animals. Però som especials, tenim coses que

ens fan únics. Són poques, però són importants per a nosaltres.

No podríem viure sense. El cul, per exemple, és molt impor-

tant. No riguis. Va aparèixer a l’Àfrica fa dos milions d’anys.

I, si t’hi fixes, som els únics animals que tenim cul. Vull dir, els

únics que tenim un cul així, bonic i rodó.

15



E l c u l e n s v a f e r h u m a n s

A mi m’agraden els culs. A la mare també, ho sé perquè m’ho

ha dit. No qualsevol cul, esclar, com tampoc no li agrada qual-

sevol poma. Ha de ser una bona poma perquè li agradi. En

això som persones bastant normals, la mare i jo.

Als nois en general ens agraden els culs de les noies i a les

noies els agraden els culs dels nois. Ens agrada mirar-los i ens

agrada tocar-los i ens agrada, potser no que ens el mirin, però

sí que de vegades ens el toquin. Això no és un defecte i tampoc

no és una virtut. No tries el que t’agrada i el que no. Simple-

ment t’agrada, no cal donar-hi més voltes. No trobaràs gaires

parts del nostre cos que ens agradin tant a tots plegats. L’única

que se m’acut ara són els ulls. I el cervell, esclar, que és el que

més apreciem els uns dels altres, o el que més ens disgusta. Però

el cervell està amagat, no es pot mirar i tocar com el cul. En

17


qualsevol cas, la nostra afició pel cul és ben merescuda, perquè

ha estat molt important en la història de la humanitat. Si la

natura no hagués inventat el cul fa dos milions d’anys, jo no et

podria estar explicant ara aquesta història. Perquè ni tu ni jo

hauríem arribat a néixer.

Per què és tan important el cul?, potser et preguntaràs. Re-

cordes quan vas aprendre a anar amb bici? Primer vas apren-

dre a anar amb la bici de quatre rodes, que era més fàcil. I quan

et vam treure les dues rodes petites, et vas començar a inclinar

a la dreta, a l’esquerra, i alguna vegada et vas inclinar tant que

vas caure. Amb quatre rodes et resultava fàcil mantenir l’equi-

libri. Encara que no fessis res, la bici es quedava dreta. Però

18


amb dues rodes s’ha de fer un esforç per no caure. Nosaltres,

els humans, som com la bicicleta de dues rodes. Ens movem

d’una manera complicada. Estem tan acostumats a fer-ho que

no hi pensem i ens sembla fàcil. Però fixa’t què els passa a un

gos o a un gat quan intenten aguantar-se sobre les potes del

darrere. Es poden estar drets dos o tres segons i després tornen

a caure. Sempre tornen a caure. Nosaltres no caiem. I no no-

més ens sabem mantenir drets sobre dues cames. També sabem

caminar, recolzant-nos a cada pas sobre una sola cama, ara

l’una, ara l’altra, però una sola cama a cada instant. Fins i tot

sabem córrer de manera que hi ha moments que no toquem el

terra amb cap de les dues cames. Tot això sense perdre l’equi-

libri. Si muntéssim un circ entre tots els animals, nosaltres

seríem els funambulistes. L’elefant anunciaria amb la trompa:

«I ara, més difícil encara, el prodigiós equilibri dels humans!

S’ha de veure per poder-s’ho creure!». I els pingüins, que saben

estar drets però no saben córrer, ens aplaudirien amb les ales.

Per poder córrer sense caure, la natura va haver de fer al-

guns retocs al nostre cos. Va haver de canviar-hi algunes peces.

Si intentéssim córrer amb un cos de mico, el tronc i el cap ens

començarien a ballar sense control, els braços se’ns agitarien

com un ventilador, i acabaríem caient igual que tu quan apre-

nies a anar amb la bici de dues rodes. Aleshores, al circ, ens

xiularien, perquè als altres animals els semblaríem ben ridículs.

Per aconseguir mantenir el tronc i el cap estables i permetre’ns

córrer sense caure, la natura ens va donar uns músculs espe-

cials per estabilitzar-nos. Els més grans d’aquests músculs, els

que més ens estabilitzen, són els del cul. Són tan grans, en com-

paració amb els que tenen altres animals, que els científics els

anomenen gluteus maximus. Que vol dir gluti màxim. Perquè a

glutis ningú no ens guanya. Si en lloc d’un circ féssim un cam-

pionat, guanyaríem la medalla d’or dels culs.

19


Tu mateixa pots comprovar com n’és d’important el cul.

Posa’t dreta amb una mà sobre cada gluti i comença a caminar

a poc a poc. Notaràs com a cada pas es tensen una mica, ara

l’un, ara l’altre. Camina una mica més ràpid i notaràs com es

tensen més. Quan comencis a córrer, se’t tensaran tant que te’ls

trobaràs durs. És quan corres que els glutis treballen de debò.

Per caminar van bé. Però la natura els va inventar sobretot per

no perdre l’equilibri quan correm. Ens ha donat un cos disse-

nyat per córrer.

Per això a tothom li agrada córrer. No conec ningú que

pugui dir: «A mi córrer no m’ha agradat mai». Hi ha persones

que un dia van deixar de córrer. Persones que estaven ocupades

en altres coses, o que estaven cansades, i que es van asseure a

treballar en una cadira o a descansar en un sofà. I després els

va fer una mandra infinita tornar-se a aixecar i ja mai més van

tornar a córrer. O potser un dia es van lesionar i ara ja no cor-

ren. Però quan eren petites fins i tot aquestes persones jugaven

a tocar i parar, a fet i amagar, a perseguir una pilota per do-

nar-hi cops de peu… Tots hem jugat a córrer quan érem petits.

20


C o m v a c o m e n ç a r t o t

T’he dit abans que la història podia començar a l’Àfrica fa dos

milions d’anys. És un bon moment per començar aquest relat,

perquè és quan van néixer els primers éssers humans. Abans

no hi vivia cap persona al món. No vull dir que no hi visqués

pas ningú, de fet hi vivien altres animals. Però de persones, no

n’hi havia cap ni una.

En realitat, però, la nostra història havia començat abans.

Molt abans. Poc després que es formessin el Sol, la Terra i

la Lluna. Quan van néixer els primers éssers vius. D’això fa

uns 4.000 milions d’anys. Fa tant de temps que costa d’imagi-

nar-s’ho. La Terra era molt diferent de com és ara. Girava tan

ràpid que els dies no duraven més de deu hores. Encara no hi

havia cap planta ni cap animal, i el cel encara no era blau. Era

més aviat taronja, com és ara el cel de Mart. Encara no hi ha-

via oxigen a l’atmosfera i tu i jo ens hi hauríem ofegat. No hi

hauríem pogut viure, a la Terra, en aquella època.

21


Per poder viure en un planeta tan inhòspit, els primers és-

sers vius havien de ser molt diferents de com som nosaltres.

Eren minúsculs. Tan petits que et faria falta un microscopi per

veure’ls. Vivien al mar, que no era tan salat com és avui. I es-

taven fets d’una sola cèl·lula. Nosaltres també estem fets de

cèl·lules. En tenim uns 40 bilions al nostre cos. Tenim cèl·lules

que bateguen al cor, cèl·lules al cervell per pensar i per tenir

sentiments, cèl·lules que ens protegeixen a la pell... Centenars

de tipus de cèl·lules diferents per fer feines diferents. Els pri-

mers éssers vius que van aparèixer a la Terra en tenien només

una. Una sola cèl·lula per fer totes les feines.

22


23

Però encara que ens semblin molt diferents de nosaltres, te-

nim moltes coses en comú amb aquells primers éssers vius tan

diminuts. Ells i nosaltres som parents. Som de la mateixa famí-

lia. En realitat, són els nostres avantpassats. Totes les cèl·lules

del nostre cos vénen de filles de les seves filles.


Documents

COL·LECCIÓ Columna TD Josep Corbella · Era un joc perillós. Si ensopegaven se’ls podia menjar un lleó. Sort que podien córrer. De fet, van haver ... Va aparèixer a l’Àfrica