Col·lecció Perfils - 21 • - Cossetània Edicions ElGaudiquenoenshanexplicatTAST.pdf · La generació d’una biografia suposa sempre un procés de construcció a partir de la

• Col·lecció Perfils - 21 •

Joan Torres Domènech

El Gaudí que no ens han explicat

El Gaudí que no ens han explicat (tripa).indd 3 13/9/18 15:35

Primera edició: octubre del 2018

© Joan Torres Domènech

© de l’edició: 9 Grup Editorial

Cossetània EdicionsC/ de la Violeta, 6 • 43800 Valls

Tel. 977 60 25 [email protected]

www.cossetania.com

Disseny i composició: 3 x Tres

Impressió: Romanyà Valls, SA

ISBN: 978-84-9034-770-6

DL T 1175-2018


La generació d’una biografia suposa sempreun procés de construcció a partir de la selecció de trets personals

i fets succeïts. En aquest sentit, podem afirmar que totesles biografies són, en certa forma, vides imaginades,

per la mateixa persona o per aquellsque les elaboren posteriorment.

Salvador Palomar i anna FiguerasLa vida imaginada de Gaudí(novembre de 2003, p. 82)

A la meva àvia Antònia (1914-2012),que fou alletada vora la casa pairal dels Gaudí.


7

• Índex

Índex

introducció ......................................................................................11Arbre genealògic de la família directa d’Antoni Gaudí Cornet .........12

PrinciPalS PerSoneS eSmentadeS ............................................................15Família Gaudí ...............................................................................15Família Cornet ..............................................................................16Principals professionals que treballaren amb Gaudí ........................17

reFerent alS SeuS orígenS ...................................................................19D’on provenen els Gaudí? .............................................................19D’on provenen els Cornet? ............................................................21Qui són els avis paterns de Gaudí? ................................................21Qui són els avis materns de Gaudí? ...............................................22Qui són els pares de Gaudí? ..........................................................24Quin era el patrimoni dels Gaudí? .................................................25Quin era el patrimoni dels Cornet? ................................................26Quan es traslladen els Gaudí-Serra de Riudoms a Reus? .................27Per què els Gaudí es coneixen amb el renom de la Calderera? .........28Fa també de pagès el pare de Gaudí? .............................................29Qui són els oncles carnals de Gaudí? .............................................30On va néixer Gaudí, a Riudoms o a Reus? .....................................33Quines són les proves del naixement a Reus? .................................35Quines són les proves del naixement a Riudoms? ...........................37

reFerent a la Seva Formació................................................................41Com influeix l’entorn en el qual es cria en la seva arquitectura? .......41Reus i Riudoms foren igual d’importants en la seva formació? ........44Com s’ho fa el calderer perquè els fills cursin estudis superiors? ......47


8

Índex •

Gaudí va estar a punt de no iniciar la carrera d’arquitectura? .............49Quines són les descripcions més antigues i precises d’ell? ...............51Té un geni tan viu com molts diuen? .............................................53És un anticlerical en la seva joventut? .............................................56Pertany a societats secretes o creu en obscures ideologies? ..............61Qui és el puntal més important de la seva vida? .............................61Gaudí vol exercir el seu ofici al seu territori? ..................................64És cert que Gaudí només s’entén amb gent de la seva terra? ............66

reFerent al Seu PenSament i la Seva vida PerSonalS................................69Quina fou la vida afectiva de Gaudí? .............................................69Què passa perquè no acabi el palau episcopal d’Astorga? ...............71Què li passa al mestre l’any 1894? ................................................74Com evoluciona el seu art a partir del 1894? .................................78Quina va ser la seva defensa del català? .........................................81Quin fou el seu pensament ideològic? ............................................85Quantes topades té amb les autoritats? ..........................................88Com veu l’administració que practica el govern de Madrid? ............91Gaudí creu en la independència de Catalunya? ...............................94De què va morir la neboda de Gaudí? ...........................................94Quina és la relació amb la seva terra al final de la seva vida?...........95Gaudí desallotja de les seves propietats una viuda amb els seus fills? .....99Quines són les raons d’aquest desallotjament? .............................105És Gaudí un cristià exemplar? .....................................................106

reFerent al Seu art ..........................................................................115És objectiu a l’hora de valorar l’art? .............................................115Economitza en les obres i té en compte la seguretat dels operaris? ......117Per què no fa la reforma de l’Ajuntament de Barcelona? ...............122Com gasta Gaudí 577.500 ptes. en les obres de la Sagrada Família? ...124Com encareix les obres de la Sagrada Família? .............................130Intenta l’Església aturar les obres de la Sagrada Família? ...............132On van a parar els honoraris de Gaudí? .......................................136Quan comença la relació professional entre Gaudí i Jujol? ............139Qui és l’autor del Teatre Metropol, de Tarragona? .........................142Què pensa de les reformes que destrueixen parts històriques? .......146Existeixen obres per descobrir de l’artista? ...................................148


9

• Índex

Per què les obres d’una ermita l’allunyen de Reus? .......................152Posteriorment els reusencs van intentar acostar-se a Gaudí? ..........155Què opinen els seus contemporanis de la seva arquitectura? ..........157Per què molta documentació gaudiniana s’ha perdut? ...................159

cronologia Familiar i PerSonal d’antoni gaudí ....................................161

FontS ..............................................................................................175


11

Introducció

Es pot començar dient que Antoni Gaudí constitueix una de les cimeres en l’evolució de l’arquitectura juntament amb la resta d’arts que hi aplicà. El que sobta és que, després dels centenars de llibres que el fenomen gau-dinista ha produït, no tinguem uns punts de referència indiscutibles sobre la seva vida o el seu pensament. Així cada admirador seu, quan repassa les seves biografies, es troba amb aspectes controvertits que comencen per l’eterna discussió sobre el seu lloc de naixement i que continuen amb una història molt diluïda de la seva infantesa i joventut.

Després, el lector es troba des d’hagiografies destinades a promoure la seva canonització fins a biografies muntades per mitjà d’un anecdotari divers i en molts casos dins d’un estil novel·lat per convertir-lo en un ca-talanista radical, un maçó infiltrat en el catolicisme, un artista heterodox d’arrels espiritistes, etc., passant per novel·les que l’únic que pretenen és seguir la petja de llibres fantasiosos i especulatius per assolir vendes milionàri-es. El silenci de Gaudí ha permès que molts escriptors puguin posar-li veu en nom seu.

Així, els articles i els llibres publicats per estudiants admiradors seus que el tractaren als darrers anys, de tarannà catòlic —la majoria sense ser-ne col·laboradors—, han estat fins ara la base informativa de la qual s’han val-gut la majoria de biògrafs per construir-ne la vida d’un artista, que gairebé no escrigué res i que tot el seu llegat, documental i artístic, es destruí amb la crema del seu taller l’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil.

Què pretén aquest llibre referent a Gaudí? Doncs, seguint el principi gaudinià de ser “original és retornar a l’origen”, es vol deixar al marge tot allò publicat per fer un treball d’investigació sense premisses preconcebu-des. Per això s’ha buscat sempre la font més endarrerida, el testimoni més proper, per la qual cosa ens ha ajudat molt la consulta exhaustiva d’arti-cles i notes de premsa que figuren en revistes, escrits, periòdics coetanis a Gaudí o de persones properes que no són els seus biògrafs de capçalera, transcrivint o analitzant gran quantitat de textos, molts d’ells inèdits o poc coneguts. Cal dir que la digitalització en els darrers temps de moltes heme-roteques ens ha facilitat la localització de nous textos importants fins ara no tinguts en compte. No obstant això, no seria just si no atribuís la inici-ativa i l’empenta entusiàstiques en la meva recerca al professor i arquitecte Jaume Sanmartí Verdaguer (1941), exdirector de la Càtedra Gaudí.


12

Joan Torres Domènech •

Antoni GAudí Cornet, arquitecte(Ri / Re, 1852-B, 1926)

Francesc Gaudí cornet

(Re, 1848-1850)

Francesc Gaudí cornet

(Re, 1851-B, 1876)metge

Francesc Gaudí serra

(Ri, 1813-B, 1906)calderer

Francesc Gaudí salvany

(Ri, 1773-1828)calderer

Francesc Gaudí FiGueras

(Ri, 1739-1830)pagès

Josep serra sans

(Re, 1748-ca. 1811)boter

antònia salvany serra

(Ri, 1752-1794/1809)

Maria torroJa anGuera

(Re, 1753-1793)

antònia cornet Bertran

(Re, 1813-B, 1876)

rosa serra torroJa

(Re, 1786-1875)

rosa Gaudí cornet

(Re, 1844-B, 1879)

Josep eGea Ferrer

(Ll, 1845-?)

Maria Gaudí cornet

(Re, 1845-1850)

rosa eGea Gaudí

(Re, 1876-1912)

(Barcelona, 1869)

(Reus, 1843)

(Cambrils, 1811)

(Reus, 1770)(Ri, 1767)

salvador Gaudí serra

(Ri, 1828-V, 1905)

Francesca ayMat valdelló

(V, 1833-1875)

(Valls, 1855)

plàcid Gaudí serra

(Ri, 1823-B, 1914)

lluïsa neGre duch

(Re, 1830-1905)

(Reus, 1857)

Josep Gaudí serra

(Ri, 1822-T, 1864)

teresa poMerol BoFarull

(Re, 1823-T, 1902)

(Reus, 1845)

rosa Gaudí serra

(Ri, 1820-V, 1884)

antoni ciré FàBreGas

(Re, 1819-1871)

(Reus, 1842)

antoni Gaudí serra

(Ri, 1817-Re, 1896)

raiMunda tarraGó anGuera

(B, 1824-Re, 1900)

(Barcelona, 1846)

Maria Gaudí serra

(Ri, 1815-?)

pau llurBa roca

(Ri, 1799-1874)

(Reus, 1849)

Arbre genealògic de la família directa d’Antoni Gaudí Cornet Família paterna


13

• El Gaudí que no ens han explicat

Maria Bertran Boixedà (T, 1786-Re, 1863)

carles cornet lloMBart

(SC, 1736 / Sa, 1816)courer

Josep Bertran Ferriol

(T, 1750-1810)patró pescador

Maria sans Fernandes

(Re, 1740-Sa, 1811)

paula Boixedà Grasas

(Re, 1750-T, 1811)

antoni cornet sans

(Re, 1776-1856)calderer

Úrsula cornet Bertran

(Re, 1826-1878)

rosa cornet Bertran

(Re, 1824-1893)

pere cornet Bertran

(Re, 1821-1823)

Josep cornet Bertran

(Re, 1817-1824)

Maria cornet Bertran

(T, 1815-?)

Maria cornet Bertran

(T, 1811-1811)

(Tarragona, 1778)

(Tarragona, 1810)

(Reus, 1764)

Abreviatures:B: BarcelonaLl: LleidaRe: ReusRi: Riudoms

SC: Santa Coloma de QueraltSa: SarralT: TarragonaV: Valls

antoni cornet B.

(Re, 1819-B,1869)

peronella perManyer

Família materna


14


El volum no pretén ser un relat minuciós de la seva vida ni del seu art, perquè això ja s’ha realitzat en moltes ocasions, sinó fer una revisió amb un marcat rigor històric i científic de parts de la seva vida —que segu-rament sorprendran fins als gaudinistes més ben informats—, perquè el Gaudí-personatge molts l’han volgut erigir en símbol de moltes banderes i la seva vida s’ha anat modelant i polint —com ell feia amb les formes— al gust de cadascú, destacant o amagant vivències segons la visió que se li ha volgut donar, introduint comentaris i fets, molts d’ells incerts, i passant de llarg per altres que no encaixaven en la visió pretesa per endavant. Em do-naré per satisfet si obro noves incògnites i reinicio debats sobre qüestions que fins ara semblaven resoltes.

Així mateix, deixant de costat les seves consecucions que no posem en dubte, es vol conèixer com funciona l’home que hi ha al darrere d’aquestes obres i com evoluciona al llarg de la seva vida, així com també es pretén buscar la seva vinculació amb la seva terra d’origen atès que, llevat del tema del naixement i quatre anècdotes comptades, aquest aspecte ha ro-màs inexplorat. El volum és muntat en quatre blocs que investiguen parts obscures dels seus orígens, dels seus anys de formació, del seu pensament i la seva vida personal i, finalment, del seu art, juntament amb un arbre genealògic de la família més propera i la nòmina de les principals persones esmentades al text, així com una cronologia familiar i personal.

Tal com diuen Salvador Palomar i Anna Figueras en la primera cita d’aquest llibre: “Aquesta serà una altra vida imaginada de Gaudí”, com totes, perquè cada autor decideix què aborda i què no, però puc dir que he buscat en allò que toco “l’aproximació imaginada” més propera a la realitat. Només amb una aproximació desapassionada dels fets es pot co-mençar a adjectivar l’home i la seva obra, cosa que moltes voltes s’ha fet al revés.

Joan torreS domènech

Riudoms, 1 de setembre de 2018


15

Principals persones esmentades

Família Gaudí

– Joan Gaudí: marxant francès que s’instal·la a Riudoms a mitjan segle XVII; es casa a la vila dues vegades, amb Maria Escura i Caterina Esquer; és el primer Gaudí que trobem a Riudoms

– Simeó Salvany Solsona: rebesavi de Gaudí, calderer, natural de Vilafran-ca del Penedès; va instal·lar-se a Riudoms

– Francesc Gaudí Figueras: besavi de Gaudí, pagès, natural de Riudoms; va morir amb més de noranta anys

– Francesc Gaudí Salvany: avi de Gaudí, calderer, natural de Riudoms; va treballar l’ofici a Tarragona i Riudoms; com que és el primogènit de la família, el seu pare el fa hereu de tot el patrimoni de Riudoms, però com que mor jove no l’hereta; va casar-se amb Rosa Serra Torroja, coneguda a Riudoms amb el renom de la Calderera; quan morí deixà set fills me-nuts; el més gran, el pare d’Antoni Gaudí, el seu hereu, té quinze anys

– Rosa Serra Torroja: àvia paterna de Gaudí, natural de Reus, coneguda com la Calderera; d’aquí ve que a Riudoms els Gaudí siguin coneguts amb aquest renom. Queda viuda molt jove i mor amb més de noranta anys

– Francesc Gaudí Serra: pare de Gaudí, natural de Riudoms, calderer, com que és el primogènit de la família fou hereu de tot el patrimoni familiar de Riudoms; s’instal·la a Reus a partir del 1833 per aprendre l’ofici i es casa amb Antònia Cornet Bertran, filla d’un calderer reusenc. Va viure sempre plegat amb Gaudí a Barcelona i mor amb més de no-ranta anys

– Francesc Gaudí Cornet: germà de Gaudí, es desplaça amb ell a Barcelo-na per fer estudis superiors; estudia la carrera de medicina; just obté el títol, al cap de poc temps mor

– Rosa Gaudí Cornet: germana de Gaudí, es casa a Barcelona i té una filla, Rosa Egea Gaudí; mor poc temps després


16


– Rosa Egea Gaudí: neboda de Gaudí, de la qual l’arquitecte es fa càrrec, perquè és abandonada pel seu pare; ella viu sempre amb el seu oncle i el seu avi matern; quan mor el 1912, Gaudí queda sense familiars directes

– Josep Gaudí Pomerol: cosí germà de Gaudí, cap d’una foneria, natural de Tarragona; la seva branca familiar és la que més es relaciona amb Gaudí quan s’assenta a Barcelona

– Joan Gaudí Aymat: cosí germà de Gaudí, procurador, que arriba a ser alcalde de Valls uns mesos de 1904

– Salvador Gaudí Aymat: cosí germà de Gaudí, mestre d’escola, natural de Valls, que a principis del segle XX és el director d’una escola al Patro-nat Obrer de Mataró

– Antoni Ciré Gaudí: cosí germà de Gaudí, natural de Reus; administra-dor del patrimoni familiar de Gaudí a Riudoms

Família Cornet

– Antoni Cornet Sans: avi de Gaudí, natural de Reus, calderer; treballa l’ofici a Tarragona i a Reus; quan es fa gran, hereta la seva caldereria el seu fill Antoni Cornet Bertran

– Carles Cornet Sans: oncle avi de Gaudí, prevere; el 1811 és rector de Sarral

– Pere Cornet Sans: oncle avi de Gaudí, militar, que resideix a Barcelona– Maria Bertran Boixedà: àvia materna de Gaudí, natural de Tarrago-

na; quan es casa segueix vivint a Tarragona, fins que passa a residir a Reus quan el seu espòs hi instal·la un taller de caldereria

– Antònia Cornet Bertran: mare de Gaudí, natural de Reus, filla d’un cal-derer; es casa amb el calderer riudomenc Francesc Gaudí Serra a Reus, on resideixen; mor el 1876, poc després que els Gaudí s’instal·lin a Barcelona

– Antoni Cornet Bertran: germà de la mare de Gaudí; hereta la caldereria dels Cornet a Reus fins que decideix anar a provar sort a Barcelona, on es casa amb Peronella Permanyer, no té fills i mor el 1869

– Maria, Rosa i Úrsula [Cornet Bertran]: germanes de la mare de Gaudí, que moriren solteres


17


Principals professionals que treballaren amb Gaudí

– Badia Ripoll, Pau: escultor– Bayó Font, Josep: contractista– Berenguer Mestres, Francesc: encara que no acaba arquitectura, és du-

rant molts anys la mà dreta de Gaudí– Canaleta Quadras, Josep: arquitecte– Clapés Vidal, Aleix: pintor– Conill Montobbio, Bonaventura: arquitecte– Fontbona Ventosa, Emili: escultor– Jujol Gibert, Josep M.: arquitecte– Mani Roig, Carles: escultor– Matamala Flotats, Joan: escultor i biògraf– Matamala Piñol, Llorenç: escultor– Opisso Sala, Ricard: pintor i dibuixant– Quintana Vidal, Francesc: arquitecte– Ràfols Fontanals, Josep Francesc: arquitecte, historiador de l’art, biògraf– Rubió Bellver, Joan: arquitecte– Sugrañes Gras, Domènec: arquitecte i biògraf– Torres Garcia, Joaquim: pintor


19

Referent als seus orígens

D’on provenen els Gaudí?

Els Gaudí procedeixen de França, d’una regió occitana coneguda com a Alvèrnia, que té com a capital Clarmont (Clermont-Ferrand). El comtat d’Alvèrnia va passar a dependre de la corona francesa en els temps del rei Lluís XIII (1601-1643) i la seva llengua és molt similar a la catala-na. Durant els segles XVI i XVII venen a Catalunya molts immigrants del nord dels Pirineus, a causa de la seva superpoblació i de la inestabilitat provocada per les guerres de religió entre catòlics i protestants. El 1551 aquest fet ja es detecta com un problema a Riudoms, atès que els estrangers acostumen a ser menestrals ben preparats que competeixen amb els natius i el Consell riudomenc acorda fer unes ordinacions que restringeixin el seu assentament. Molts d’aquests forasters eludeixen l’ordre casant-se amb donzelles o viudes de la població i catalanitzant els seus cognoms.

Aquest és el cas del Gaudí que s’assenta a Riudoms, que es dona a conèixer com a Joan Gaudí, encara que dels dos possibles cognoms origi-naris —Gaudin o Gaudy—, el correcte és Gaudin, ja que en el seu testa-ment de 1638 apareix mencionat com Juan Gaudin i en un llibre d’estimes municipal com Joan Guaudin. El 26 de novembre de 1634 aquest occità es casa a Riudoms amb Maria Escura Sabater, que li dona tres fills: Antoni (1635), Anna (1637) i Joan (1640-1719), que serà qui perpetuï la nissaga. Aquest Gaudí, que viu la Guerra dels Segadors en territori català, es queda aviat vidu i torna a amullerar-se. Al segle XVII altres personatges francesos deixen la seva empremta a Riudoms: Joan Mas Dexeus, procedent de la zona occitana de Llemotges, arquitecte i mestre d’obres de la nova església parroquial (1593-1626), on és inhumat, o l’escultor Lluís Bonifaci el Vell, procedent de Tolosa de Llenguadoc, que elabora el retaule barroc de la Mare de Déu del Roser (1694-1696) de l’església parroquial i mor el 1697 a la vila, on és enterrat, bo i sent el primer d’una notable nissaga d’escultors, els Bonifàs, establerts a Valls.

Fins ara s’havia dit que Joan Gaudí, fill d’Antoni i Joana, provenia de Sant Quintí, del bisbat de Clarmont (El Matí, 21-VI-1926, p. 8.); però això no és el que figura en el seu testament, redactat per ell mateix, on manifesta que és “negosiant, natural de Sant Santi, Regne de Fransa, del Bisbat de


20


Sant Flor”. Això fa que les localitats d’origen puguin ser dues: Sant Santin de Maurs o Sant Santin de-Cantalés, pertanyents al bisbat de Sant Flor.

L’error en la seva naturalesa es produeix a causa de la inscripció del seu segon matrimoni, que té lloc a la mateixa localitat el 1647, amb Ca-terina Esquer. En aquest document, després d’esmentar el nom dels pares del contraent, hi consta la procedència: “la villa de Sant Quinti, del Reg-ne de Fransa, del bisbat de Claramunt”, que poden ser dues poblacions: Saint-Quintin-sur-Sioule i Saint-Quentin-sur-Sauxillanges, i que és el que tothom ha anat copiant fins ara d’un article publicat el 1936 per Josep M. Armengol Viver en el diari El Matí (suplement d’Homenatge a Antoni Gau-dí), sense haver-se consultat més les fonts originals, conservades a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. És a dir, són els pares de Joan Gaudí els qui provenen d’un tal “Sant Quinti, del bisbat de Claramunt” —en francès, el bisbat és Clermont-Ferrand—, però no el contraent, el qual manifesta en el seu testament que prové de “Sant Santi, del bisbat de Sant Flor”.

Joan Gaudí figura en diversa documentació com a marxant, negoci-ant, botiguer i tractant de llana (paraire). El seu hereu, Joan Gaudí Escura (1640-1719), ja es troba totalment integrat a la vila, atès que és teixidor de lli i pagès, i surt triat en dues ocasions com a jurat primer del Consell riudo-menc (1707 i 1711). Un dels seus fills, Antoni Gaudí Oriol (1682-1741), entra en religió i obté diversos beneficis en terres gironines. Com veurem, des de Joan Gaudí Escura fins a l’arquitecte Gaudí són sis les generacions d’aquest llinatge que nasqueren a la vila. A principis del segle XVIII el seu nucli urbà disposa de 257 cases, té un conreu hortícola considerable i una indústria puixant de venda i destil·lació d’aiguardents.

Riudoms és l’únic lloc on aquest cognom estranger arrela, encara que actualment tan sols queda una riudomenca que el duu, Teresa Llaberia Gaudí (1927); tanmateix, a la majoria de riudomencs, si ens endinsem a reconstruir el nostre arbre genealògic, no ens és difícil trobar parentiu amb algun Gaudí, com és el meu cas. Tot i que el cognom es va diversificant, seguirem només la línia que ens condueix als Gaudí-Cornet. La nissaga continua amb Josep Gaudí Oriol (1676-1732), pagès, que l’any de la seva mort ocupa el càrrec municipal de regidor degà; segueix el llinatge amb Josep Gaudí Coll (1703-1778), pagès; d’aquí passem a un altre agricultor, Francesc Gaudí Figueras (1739-1830), que es casa amb Antònia Salvany Serra, filla del calderer Simeó Salvany Solsona, natural de Vilafranca del Pe-nedès i establert a Riudoms. El matrimoni Gaudí-Salvany són els besavis de l’arquitecte. Després de la mort de Salvany, aquest matrimoni passa a viure a la casa-taller al raval de Sant Francesc, vial fora muralles, anomenat així perquè condueix al convent franciscà de Sant Joan. Des d’aquest moment l’habitatge esdevé la casa pairal dels Gaudí, comprada i restaurada el 2002 per l’Ajuntament, la qual ara pot ser visitada com a casa-museu.


21


D’on provenen els Cornet?

Fins on hem pogut esbrinar, els Cornet procedeixen del bisbat de Vic. Sabem de la seva provinença pel matrimoni que el 21 d’agost de 1726 con-trauen a Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) Jaume Joan Cornet, fadrí, habitant de molts anys en la present vila, fill d’Andreu, pagès, del lloc de Santdorni, del bisbat de Vic, i de Magdalena, cònjuges difunts, i Antònia Llombart Busquets, donzella, filla de Francesc, apotecari, i de Coloma, ambdós de la localitat.

De pobles possibles de l’antiga diòcesi de Vic que inicien amb el nom de Sant Sadurní, n’hi ha quatre: Sant Sadurní d’Anoia —anteriorment Sant Sadurní de Subirats o Subirats— (Alt Penedès), Sant Sadurní d’Osormort (Osona), Sant Sadurní de Sovelles (Ripollès) i Sant Sadurní de Rotgers (Berguedà). Del primer, tot i que es conserven els llibres sacramentals dels segles XVII i XVIII, no ha aparegut cap Cornet, i dels altres, no se serven documents de l’època desitjada. Del matrimoni Cornet-Llombart neixen diversos fills, un dels quals, Carles (1736-1816), pren la professió de cou-rer i s’instal·la a Reus, on s’aparella el 1764 amb Maria Sans Fernandes (1740-1811), filla de Miquel, pagès, i de Maria. Aquest matrimoni són els besavis per la banda dels Cornet i, encara que instal·lats a Reus, moren a Sarral (Conca de Barberà). Cal dir que els Cornet molt probablement no van moure’s durant segles de la zona de Vic, atès que en aquest bisbat s’eri-gia el poble de Cornet, que s’agrega el 1840 al municipi de Sallent (Bages). Cornet té una església romànica de finals del segle XII amb un notable portal i dins el seu terme hi ha les ruïnes d’un antic castell, el Castellet de Cornet, esmentat al segle XIV.

Qui són els avis paterns de Gaudí?

L’avi patern, Francesc Gaudí Salvany, neix a Riudoms el 1773 i és el primer calderer de la nissaga, fill de Francesc, pagès, i d’Antònia, filla del calderer Salvany, i mor a la mateixa localitat, el 1828. Dels seus germans, en coneixem cinc: Maria (1770), Francesc (1773), Llúcia (1781), Joan An-toni (1788), forner, i Josepa (1790). L’àvia paterna, Rosa Serra Torroja, obre els ulls a Reus el 1786, filla de Josep, boter, i de Maria, i fina a la mateixa població el 1875. De tots els avis, aquesta darrera és la que Gaudí pot conèixer més, ja que mor quan l’arquitecte té vint-i-tres anys. Els seus germans Serra-Torroja són: Antònia (1771), Josep (1773-1793), que es casa amb una tal Salas; Magdalena (1776), que s’esposa amb Francesc Montserrat Badia; Bernat (1778), Maria (1780), que fa parella amb Mi-quel Gros; Teresa (1782), Miquel (1785) i Anton (1788-1851); alguns dels quals apareixen com a padrins de bateig dels Gaudí-Cornet.

Ja de bon començament, Rosa no ho té fàcil. La pèrdua de la seva mare el 1793, quan ella només té sis anys, la porta a viure a Cambrils, localitat costanera del Baix Camp, a casa d’uns oncles. El 1811 es troba a cura


22


d’una tia viuda que es diu Tecla Cortiella, que ha estat esposada amb An-dreu Cabré i té dos fills, Anton i Antònia. El 1811 Rosa Serra s’emmarida a l’església parroquial de Santa Maria de Cambrils amb el calderer Francesc Gaudí Salvany; en són testimonis Benet Homdedéu, pagès, i Ramon Fonta-net, ferrer. La parella passa a viure a Riudoms, al raval de Sant Francesc, n. 19 —després n. 11 i, ara, n. 14—, antiga residència dels calderers Salvany.

Per posar-nos en antecedents, cal remarcar que, tot i que l’avi de Gaudí, Francesc, és el primogènit i l’hereu, prefereix marxar de la seva terra a fi-nals del segle XVIII per aprendre l’ofici —el de calderer— que tingué el seu avi, Simeó Salvany, atès que intueix enormes possibilitats en l’elaboració d’alambins per a la fabricació d’aiguardent i altres licors, perquè el negoci vinater navega a tota vela mercè que el rei Carles III ha decretat el 1778 el lliure comerç dels ports catalans amb Amèrica. En un cens de Riudoms de 1794 es comptabilitzen vint-i-un boters, en canvi no hi ha cap calderer.

Tot sembla indicar que l’avi de Gaudí aprèn la forja del coure amb la nissaga Claramunt, calderers de Tarragona, ja que un germà del seu pare, Pere Gaudí Figueras, està casat amb Llúcia Salvadó Benages, una germana de la qual, Caterina (1729-1782), és maridada amb Francesc Claramunt Figueras (1734-1799), calderer tarragoní. Després, l’avi de Gaudí treballa al taller del fill, Mateu Claramunt Salvadó (1766-1836), i és possible que arribin a fer companyia, ja que tenen edats molt similars; més endavant, del 1821 al 1823, l’avi de Gaudí enviarà a l’obrador dels Claramunt el seu fill major, Francesc, pare de Gaudí, perquè perfeccioni l’ofici.

Per això l’avi no torna a residir a Riudoms fins que l’any 1811 es casa, ja entrat en anys, amb Rosa Serra. Aleshores la parella passa a viure a la casa-taller del raval de Sant Francesc, un habitatge segurament més gran que l’actual, ja que la restauració feta l’any 2002 va posar en evidència que part de l’immoble havia estat segregat i ara en formava un altre al costat seu. A la casa del primer calderer visqueren el seu pare, ja molt ancià, Francesc Gaudí Figueras, que havia estat pagès, i una germana soltera, Llú-cia Gaudí Salvany (1781-1834). El matrimoni Gaudí-Serra tindrà set fills: Francesc, Maria, Antoni, Rosa, Josep, Plàcid i Salvador. Malauradament el cap de casa traspassa aviat, el 1828, quan encara la majoria dels seus fills són infants. Això deixa la seva muller —l’àvia paterna de Gaudí— sola en la criança dels set fills, només amb l’ajuda de la seva cunyada, tot tenint cura del seu sogre nonagenari i del patrimoni familiar. La situació pot con-siderar-se d’una extrema complexitat.

Qui són els avis materns de Gaudí?

L’avi matern de Gaudí, Anton Cornet Sans, courer, fill de Carles i de Ma-ria, neix a Reus el 1776 i mor a la mateixa ciutat el 1856. Els seus germans són: Carles (batejat com Pere el 1764), Pere (batejat com Marc el 1767), Pau (1769), Antònia (batejada com Maria el 1773) i Rafael (1781). L’àvia materna, Maria Bertran Boixedà, filla de Josep, pescador, i de Paula, ve al


Documents

Col·lecció Perfils - 21 • - Cossetània Edicions ElGaudiquenoenshanexplicatTAST.pdf · La generació d’una biografia suposa sempre un procés de construcció a partir de la