I.E.S. Joan Fuster C/ Enric Soler i Godes, S/N - 46713 Bellreguard DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA Tel. 96 281 6343 - Fax 96 281 61 44 Codi: 46020479 (www.iesbellreguard.es) Professor: Fran Cadenas - Correu electrònic

Comentari d’un Hidrograma

Esquema

Treball previ: Anàlisi hidrograma

Identificació

Tipus de gràfic: Hidrograma

Descripció variables

Anàlisi del gràfic

Règim del riu representat

Zona geogràfica

Relleu

Clima

Litologia

Conclusions

Influència sobre l'activitat humana

Altres conclusions

1,4 1,5

1,6

1,3 1,3

1,1

0,6

0,4 0,5

0,6

0,8

1

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

G F M A M J J A S O N D

Guadalaviar: San Blas M: 1,98 m3/s Mr: 2,14 l/s/km2

I.E.S. Joan Fuster C/ Enric Soler i Godes, S/N - 46713 Bellreguard DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA Tel. 96 281 6343 - Fax 96 281 61 44 Codi: 46020479 (www.iesbellreguard.es) Professor: Fran Cadenas - Correu electrònic

Exemple de comentari

IDENTIFICACIÓ

[Identificació i descripció] El gràfic davant exposat representa un hidrograma, un gràfic que representa la

variació en el temps del règim d'un riu mitjançant el cabal relatiu o coeficient de cabal mensual (k). A l'eix de les

ordenades es troba precisament la K, mentre que a l’eix de les abscisses es situen els mesos de l'any.

L'hidrograma a comentar correspon al del riu Guadalaviar al seu pas per San Blas (Terol) abans d'unir-se

amb el Alfambra, des d'on sol anomenar-se Túria.

Com s’observa a l'hidrograma el cabal mitjà o mòdul és de 1,98 m3/s, mentre que el cabal relatiu és de 2,14

l/s/km2, un valor més aviat baix, mentre que el coeficient d'irregularitat, és a dir la diferència entre el mes d'aigües

més altes i més baixes és de 4,6. Presenta cabal màxim de gener a juny i cabal mínim de juliol a novembre, màxim

a agost, situant-se a desembre el cabal mitjà. El mes amb major cabal relatiu és març amb 1,6 i el menor l'agost

amb 0,4.

El règim fluvial és simple, les aigües altes comencen a l'hivern, amb un pic al març, que s'allarga fins ben

entrat juny degut en part al règim de pluges primaverals i també a una certa influència nival, molt característic

durant març quan es produeix el desglaç. L'estiatge es prolonga des del juliol fins al desembre, evidenciant

l’escassa influència que les pluges de tardor tenen en el seu règim.

ANÀLISI

[Règim] Per tot això es pot afirmar que el Guadalaviar al seu pas per San Blas presenta un règim mixt entre

el pluvial mediterrani continentalitzat i el pluvionival al estar matisat per l'altura de la major part de la conca

hidrogràfica que aporta una certa influència nival.

[Zona Geogràfica] El Guadalaviar drena bona part de la Serra d’Albarrasí en Terol, que forma part de la

branca castellana del Sistema Ibèric, separada de l'aragonesa per la fossa del Jiloca.

[Relleu] Tota la zona de la Serra d’Albarrasí i la seua veïna Serralada de Conca és un nus orogràfic molt

important, naixent ací, entre altres rius, el Tajo, Xúquer, Cabriol i el propi Guadalaviar, tots ells en un radi de molt

pocs quilòmetres. En la capçalera tots ells presenten un règim pluvionival afavorit per l'altura a la qual naixen

(vora els 1500 metres) i la presència de neu, almenys de Desembre a Març, a les moles que els envolten.

[Clima] El clima de muntanya de la capçalera, amb abundants precipitacions, superiors als 1.000 mm a

l'any es veu transformat ja a la part baixa de la conca en un clima continental (àrid a la fossa de Terol). Les

principals pluges es produeixen a l'hivern i la primavera, amb un mínim de precipitacions a l'estiu. El règim del riu

reflecteix perfectament eixa pauta, només matisada per la presència de neu.

[Litologia] La litologia dominant en la conca del Guadalaviar és la calcària, per tant, malgrat l'abundància

de les precipitacions el mòdul relatiu és més bé escàs degut a la important infiltració i circulació subterrània,

present en tota la conca, com ho palesa l'abundància de ressurgències en les zones de contacte amb estrats

impermeables, moltes d'elles fora de la conca del riu.

CONCLUSIONS

[Aprofitament] Encara que l'aigua del riu no és molt aprofitada en la Serra, donat que en bona part el

Guadalaviar travessa importants congostos, ja a l'altura de San Blas, quan s'obri en una petita vega, és aprofitada

per a regar, i és ací on es troba el pantà de El Arquillo, que regula el règim natural del riu i emmagatzema aigua

per tal de ser usada per al regadiu aigües avall. Esta regulació és necessària, ja que l'època de major cabal no es

correspon amb la màxima necessitat hídrica de la major part dels conreus, per la qual cosa és necessari

emmagatzemar-la per tal d'usar-la posteriorment.

[Riscos] Veient també l'hidrograma podem afirmar que el major risc de crescudes per a les construccions

humanes situades prop de les seues vores es troba, no a la tardor com sol ser freqüent als rius mediterranis, sinó a

la primavera.

[Conclusió] En resum, el riu Guadalaviar en el tram de la seua capçalera presenta un règim mixt

pluvionival, que aigües avall esdevé un règim mediterrani típic, tot tenint en compte que la major part dels rius

mediterranis d'una certa llargària naixen a les modestes muntanyes que envolten la mar i per tant, tots ells

presenten un règim semblant en capçalera, modificat a la desembocadura per tots els afluents que drenen les terres

baixes i que els aporten aigua a la tardor, principalment, presentant-se moltes vegades eixuts la resta de l'any.