La reforma de la

Diagonal revitalitza el comerç

ComerçGestióComerçGestió

LEGISLACIÓ: Contracte híbrid de distribució i agènciaSECtorIAL: El sector químic catalàMErCAtS ExtErIorS: ColòmbiaMAnAGEMEnt: Peritatge judicialAMb vEu pròpIA:Josep Maria Lloreda Piña, president de KH Lloreda

COACBNúm. 32/2015

COACB notíCIES

PROFESSIÓ LEGISLACIÓ: El contracte híbrid de distribució i agènciaForMACIÓ ContínuA:Pla estratègic: entenent els nous consumidorsSECtorIAL: El sector químic català: un gegant europeu novEtAtS EDItorIALS

ENTORN En SIS puntS: Aspectes pràctics de la reforma fiscal per a l’empresaMErCAtS ExtErIorS: ColòmbiapAnorAMA: La reforma de la Diagonal revitalitza el comerçConvErSEM AMb: Puri González López, Lluís Vilà Planas i José Blasco PlazaLAborAL:El CV d’un agent comercialMAnAGEMEnt:‘Big data’, el nou or líquidMAnAGEMEnt:L’agent comercial com a perit judicialAppS pEr A AGEntS CoMErCIALS

FIRMES L’opInIÓ:Jordi L. Bailach i Aspa, Direcció de Comerç i Consum. Ajuntament de Barcelona.AMb vEu pròpIA:Josep Maria Lloreda Piña, president de KH Lloreda

OCI I NEGOCInovEtAtSHotELS & rEStAurAntS

5

37

20

42

12

Edita.Col·legi Oficial d’Agents ComercialsCasp, 130, 08013 BarcelonaTel. 93 231 9412 - Fax 93 245 5746www.coacb.com - revista@coacb.com

president.Enric Enrech Artal

Junta de Govern del CoACb.Enric Enrech Artal; Ricard Penas i Babot; Carme Ferran Sanz; Josep Ayneto Peirón; César Santamaría Martínez; Àlex Galicia Latorre; Miquel Guàrdia López; Ingrid Lens Rabassa; Xavier Navarro Fontanellas; Esther Rey Vázquez

Assessor jurídic.Marcel Martínez Bruguera

Consell de redacció.Enric Enrech Artal; Josep Ayneto i Peirón; Dolors Ruiz Prieto; Jordi Martí i Poch

La revista Comerç & Gestió ha estat elaborada per l’Àrea de Comunicació i Màrqueting del Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona.

publicitat.Col·legi Oficial d’Agents Comercials

Les opinions recollides en els textos publicats a Comerç & Gestió són exclusivament dels seus autors. L’opinió oficial del Col·legi l’expressa la Junta de Govern com a òrgan de representació de la institució.

Prohibida la reproducció literària o gràfica a través de qualsevol mitjà sense l’autorització expressa del COACB.D. L. B-5632-2005L’exactitud/veracitat del contingut de la publicitat inclosa a la revista és responsabilitat exclusiva dels anunciants i les empreses publicitàries.

Encara no reps la revista Comerç & Gestió?Si la teva empresa encara no rep la publicació del CoACb, envia’ns un correu electrònic a comunicacio@coacb.com amb les teves dades postals i indicant a l’assumpte ALtA CoMErÇ & GEStIÓ.

Té dret d’accés, cancel·lació, rectificació i d’oposició de les seves dades, que podrà exercir mitjançant carta (Casp, 130, 08013 BCN) o correu electrònic (comunicacio@coacb.com) al COACB.

Segueix-nos!

@coacbcn

Grup “Colegio oficial de Agentes Comerciales de barcelona”

Col·legi oficial d’Agents Comercials de barcelona

Enric Enrech i ArtalPresident del COACB

En els darrers anys hem detectat com el col·lectiu de persones de més de 50 anys s’han incorporat a la professió comercial i s’han donat d’alta al Col·legi amb l’objectiu de reorientar la seva trajectòria laboral o reemprendre un nou projecte. Concretament, entre el 2010 i el 2014 s’ha multiplicat per cinc el nombre de nous agents comercials d’aquesta franja d’edat que es volen dedicar a les vendes.

La nostra professió és una oportunitat ocupacional per a qui es troba en situació d’atur, tinguin l’edat que tinguin. Tot i això, observem que les empreses cada cop valoren més l’experiència, la responsabilitat i el saber fer de les persones de certa edat, especialment les que tenen inquietuds de créixer i ganes de formar-se i reciclar-se. I és aquí on agafen especial rellevància els professionals de més de 50 anys, que encara són joves i troben en el Col·legi l’assessorament i la formació necessària per engegar aquesta nova etapa professional.

Creiem en la força dels sectors comercials i volem potenciar-los. És per aquest motiu que estem dissenyant diferents esdeveniments on els col·legiats puguin participar, fer contactes, trobar-se, crear sinergies; i no només del seu sector, perquè a vegades en la divergència és on trobem l’oportunitat. Així va sorgir el Showroom Expopell, del qual acabem de celebrar la setena edició, i el Showroom del Moble, que hem organitzat enguany la segona edició amb Fira de Barcelona. Es tracta de dos projectes en els quals hem confiat i apostat des del principi, que veiem que ajuden el col·legiat i també ajuden a dinamitzar les vendes. Continuarem dissenyant línies en aquest sentit amb el suport d’institucions catalanes i gremis del sector.

Per aquesta raó, apostem també per espais on les ofertes de feina estiguin presents, perquè hi ha feina en aquest sector i us ho volem demostrar. Trobades multisectorials o d’un sector amb empreses nacionals i internacionals... L’objectiu és posar en contacte oferta i demanda, en espais per a col·legiats i aportant les màximes oportunitats.

Aquesta és una pinzellada del que el Col·legi realment ofereix. Com sempre, continuarem treballant per crear més serveis professionals i per seguir consolidant la col·legiació.

Fer-se comercial als 50

Enric Enrech i ArtalPresident del COACB

núM. 32-2015 / 5

notícies coacb

EL SEtè SHowrooM ExpopELL tAnCA AMb MéS DE MIL CoMAnDES En trES DIES

El Col·legi ha celebrat, del 10 al 12 de maig, una nova edició del Showroom de marroquineria i complements Expopell, que ha comptat amb més de 2.000 m2 d’exposició al Centre de Con-vencions Internacional de Barcelona (CCIB), tot superant la xifra de 1.000 comandes realitzades durant els tres dies d’exposició.Les xifres han demostrat que el 72% dels expositors afirmen que han acon-seguit nous clients, i la majoria –un 90% d’ells– confirmen que tornaran a

El 72% dEls Expositors confirmEn havEr fEt nous cliEnts durant El cErtamEn quE ha congrEgat més dE 500 visitants profEssionals

participar en la propera edició, del 15 al 17 de novembre de 2015.El Showroom és el punt de trobada de fabricants d’articles de viatge, marroquineria, bijuteria i articles de regal, així com del comerç minorista i d’agents comercials col·legiats que han dinamitzat con-tactes professionals, tot impulsant així les vendes d’un sector marcat per la crisi.Aquesta edició ha congregat més de 500 visitants i ha reunit

centenars de marques com Coronel Tapiocca , National Geographic, Privata, Guy Laroche, Devota & Lomba, Mr. Wonderful, Intend BD Crafts, Glöko o Cuirot’s, entre d’al-tres, que han presentat les darreres col·leccions per a la temporada tardor-hivern 2015.

vISuALItzA EL víDEo D’AquEStA EDICIÓ D’ExpopELL CApturAnt AquESt CoDI qr

Els Expositors d’aquEsta Edició han Estat:

JOEL & CELINE VOLUMMIQUEL GUARDIATORRENS HERMANOSAZZAR COMPLEMENTOSNANO DE LA ROSAPRIVATA – CORONEL TAPIOCCAGUY LAROCHEINTEND BD CRAFTSMARROQUINERIA SIGONPENAS REPRESENTACIONSANGORA BARCELONACONTY’S

CHARADA ACCESORIOSCHARADAMANUFACTURAS CLIMAFENDIORCUATRO GOTASPEPE MOLL BOLSOSHEXAGONACHARROKCB – CUIROT’SKASHMIR SHAWL ATELIERGLÖKO - PRIVATAZAFRA MARROQUINEROSSALVADOR MULET – KBAS

Del 15 al 17 de novembre de 2015 a la Cúpula Les Arenes - Plaça Espanya

Tel.: 93 231 94 12 info@expopell.comwww.expopell.com

Amb la col·laboració de:

Informa’t de la reserva d’estands per a la propera edició:

6 / COMERç & GESTIó

Segons un estudi elaborat pel CO-ACB, els sectors de la informàtica i l’alimentació han registrat un aug-ment de comercials i un descens de l’atur del 4% i del 6%, respectivament. El 2014 el sector de la informàtica tenia una xifra d’atur del 6%, mentre

ELS SECtorS DE LA InForMàtICA I L’ALIMEntACIÓ rEGIStrEn un AuGMEnt D’AGEntS CoMErCIALS

coacb notícies

LA proFESSIÓ CoMErCIAL ES ConvErtEIx En unA SortIDA A L’Atur pEr A LES pErSonES DE MéS DE 50 AnyS

que ara és del 2% i, per altra banda, el sector de l’alimentació patia un 13% d’atur, mentre que ara és del 7%, el que suposa un descens del 6%.Pel que fa a l’atur en termes generals, les xifres en el sector comercial a

La professió d’agent comercial s’ha convertit en una sortida per a un dels col·lectius amb més problemes a l’hora de trobar feina: les persones més grans de 50 anys. Això és el que es desprèn de l’estudi elaborat pel COACB, que reflecteix com en els darrers cinc anys el nombre de nous agents comercials de més de 50 anys s’ha multiplicat per cinc, tal com indiquen els percentat-ges d’evolució de noves incorporaci-ons al sector. L’any 2014 és el que més noves incorporacions de professionals d’aquesta franja ha registrat. El 2010 el col·lectiu de persones de més 50 anys va representar el 8% del total de nous agents comercials; el 2011 i el 2012, el 14%; el 2013, el

percentatge va pujar al 22%; mentre que el 2014 els més grans de 50 anys ja representaven el 42% del total de nous agents comercials.“Les centenars d’ofertes de feina que reunim al nostre web Comercial-Jobs.com, juntament amb els salaris

i les comissions atractives, fan que la professió d’agent comercial sigui una oportunitat laboral per a aquells que estan a l’atur, tinguin l’edat que tinguin”, comenta el president del COACB, Enric Enrech.

Per sectors, el de serveis aglutina el 24% dels nous agents comercials de més de 50 anys el 2014; el d’articles per a la llar, un 19%; el de l’alimen-tació, un 11%; el de químics, un 10%; maquinària, un 9%; tèxtil, un 8%; paper, un 7%; construcció, un 6%; informàtica, un 5%; i finalment, el de ferros, un 1%.

Catalunya indiquen un augment del 4% en el primer trimestre de 2015, respecte del mateix període de l’any anterior. “És poc probable tornar als índexs d’atur d’anys anteriors, com el 2009”, ha confirmat el president del COACB, Enric Enrech.

Nous agents comercials de més de 50 anys

45%

40%

35%

30%

25%

20%

15%

10%

5%

0%2010 2011 2012 2013 2014

14%

8%

14%

22%

42%

núM. 32-2015 / 7

DESCoMptES pEr A CoL·LEGIAtS En pEAtGES I ApArCAMEntS AMb EL vIA-t bIp & DrIvE

El COACB, a través de l’Associació Intercol·legial de la qual forma part, ha tancat un acord de col·laboració amb Bip & Drive, participada per les principals concessionàries, que agrupa descomptes en el VIA-T. Els col·legiats podeu rebre’l al vostre domicili en 48 hores, totalment gratu-ït, i beneficiar-vos d’un descompte del 20% en la quota anual, és a dir, queda per 9,60 € + IVA (any). L’ús d’aquest VIA-T té associat uns descomptes en peatges i aparcaments que poden

arribar fins al 30%, depenent del tipus d’autopistes o consum, entre d’altres. Amb el VIA- T Bip & Drive, que es pot associar a qualsevol compte bancari o targeta de crèdit, rebràs cada mes la teva factura desglossada. Sol·licita’l amb descompte trucant al telèfon 900 83 11 11 i identifica’t com a col·legiat COACB amb el codi que trobaràs a l’app o a la intranet del COACB (apartat “Descomptes en peatges”).

Més informació: serveis@coacb.com / Tel.: 93 231 94 12 / www.bipdrive.com

coacb notícies

8 / COMERç & GESTIó

EL CoACb I CECot FIrMEn un ConvEnI pEr IMpuLSAr EL SErvEI rEEMprESA EntrE ELS CoL·LEGIAtS

El president del COACB, Enric Enrech, i el de la patro-nal catalana Cecot, Antoni Abad, han firmat un acord de col·laboració per impulsar el servei Reempresa entre els col·legiats. El servei consisteix en assessorament directe en els diferents punts d’atenció del Centre de Reempresa de Catalunya per vendre el seu negoci o cartera de clients, i a la inversa, per reemprendre’n d’altres i donar-los continuïtat.L’objectiu d’aquest nou model d’emprenedoria és impulsar i estructurar la transmissió d’empreses com a via de creixe-ment d’activitat econòmica, per evitar així el tancament de negocis econòmicament viables i la destrucció d’ocupació.

Informa’t d’aquest servei a: serveis@coacb.com Tel.: 93 231 94 12

l’acord pErmEt quE Els col·lEgiats puguin rEbrE assEssoramEnt pEr cEdir El sEu nEgoci o cartEra dE cliEnts i EmprEndrE’n altrEs dE nous i donar-los continuïtat.

novA tArGEtA GrEMIS I CoL·LECtIuS proFESSIonALS pEr ApArCAr A LES zonES vErDES prEFErEntS

El Col·legi ha firmat un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona amb la voluntat que els agents comercials col-legiats puguin aparcar a les àrees verdes, excepte les d’ús exclusiu per a veïns, amb una tarifa única de 2,50 € l’hora. El conveni està pensat per cobrir les necessitats actuals dels col·legiats pel que fa a l’aparcament a la ciutat.Fins al moment, el conveni és exclusiu per al col·lectiu d’agents comercials i part dels professionals sanitaris,

sectors que depenen del cotxe per treballar diària-ment.La targeta és de prepagament, amb un saldo de 50 €, i es pot adquirir a la seu del COACB. A més, també aplica un descompte del 25% als aparcaments de la xarxa B:SM (10% de descompte en abonaments diürns). La nova targeta substituirà les targetes clau actuals i és el resultat de l’acord a què han arribat l’Ajuntament i el Col·legi Oficial d’Agents Comercials i el Col·legi de Metges.

Més informació: serveis@coacb.com / Tel.: 93 231 94 12

núM. 32-2015 / 9

notícies coacb

LA SEGonA EDICIÓ DEL SHowrooM DEL MobLE SupErA ExpECtAtIvES

Fira de Barcelona ha acollit la sego-na edició del Showroom del Moble, l’esdeveniment del sector de caràcter professional que durant quatre dies ha exposat la seva oferta d’articles d’estil modern, clàssic, juvenil, rústic i colonial. El Showroom s’ha perfilat com una mostra molt completa del sector del moble, coorganitzada per la institució firal i el COACB, que ja va organitzar la primera edició del certamen al setem-bre del 2013 amb èxit d’expositors i visitants. L’edició d’enguany ha comptat amb més de 10.000 metres quadrats i més de 100 empreses expositores; entre les quals destaca la participació portugue-sa, amb la presència de 7 empreses líders del sector que han ocupat uns 900 metres quadrats nets. Paral·lelament, l’esdeveniment també ha acollit conferències, jornades i tallers a càrrec de professionals de les entitats que han col·laborat amb l’organització del Showroom del Moble, com el Gremi de Comerços

de Mobles de Catalunya; el Gremi de Fusters, Ebenistes i Similars de Barcelona; el Clúster de l’Hàbitat de Catalunya, i el Centre de Difusió Tec-nològica de la Fusta i del Moble de Catalunya, CENFIM. Les activitats, amb una clara vocació divulgativa i formativa, han suposat també un espai d’intercanvi i networking per als professionals del sector.

“El Showroom del Moble s’ha convertit en una de les cites de referència del 2015 d’un sector que manifesta un cert optimisme de cara al futur, ajudat sens dubte per la internacionalització de les empreses, que ja exporten un terç de la seva producció”, ha afirmat el president del saló i del COACB, Enric Enrech.

Més informació de properes edicions: www.showroomdelmoble.com

El col·lEgi oficial d’agEnts comErcials dE barcElona (coacb) juntamEnt amb fira dE barcElona han organitzat la sEgona Edició dEl showroom dEl moblE, cElEbrada dEl 7 al 10 dE juny al pavElló 2 dEl rEcintE firal gran via.

EL CoACb prESEntA LA SEvA ‘MEMòrIA D’ACtIvItAtS 2014’El Col·legi ha presentat la Memòria d’Activitats corresponent al 2014, on recull les activitats, con-venis, actes, cursos, serveis professionals i avantat-ges que s’han ofert als col·legiats.Entre les xifres del darrer any, destaquen les més 2.200 visites de col·legiats que han sol·licitat assessorament per part del COACB, les més de 500 visites a la consultoria jurídica del Col·legi o les més de 1.000 visites al departament laboral, entre d’altres.

JornADA oCupACIonAL I nEtworkInG AMb EMprESES MuLtISECtorIALS

Dins del marc de celebració del Bizbarcelona, el saló per a pimes i emprenedors, el COACB a través de la plataforma Agents & Brokers i l’Associació Intercol·legial, organitza unes trobades professionals i espai de networking el dia 1 de juliol de 10 a 15 hores, al Palau 1 del recinte firal Montjuïc. L’objectiu és posar en contacte professionals col-legiats amb empreses de diferents sectors que estan buscant comerci-als per representar els seus productes i serveis.A més, el COACB també participa en el saló amb un estand instituci-onal i un espai d’assessorament personalitzat, durant els dos dies de saló, l’1 i 2 de juliol. Més informació: www.agentsbrokers.net  

pEr vEurE LA ‘MEMòrIA’, CApturA AMb EL tEu MòbIL AquESt CoDI qr o EntrA A www.CoACb.CoM (ApArtAt “DoCuMEntS”)

coacb notícies

10 / COMERç & GESTIó

Especial motor: estalvia’t diners a final de mesEl fet de tenir cotxe comporta una sèrie de despeses que, a final de mes, s’acaben notant. si a això afegim que per als agents co-mercials el vehicle és la seva eina diària convé parar atenció als diferents descomptes i avantatges que ofereix el col·legi.

ASSESSorAMEnt SErvIAuto Si estàs pensant a comprar-te un cotxe, el Col·legi t’ofereix el servei d’assessorament personalitzat Serviauto, que s’adapta a les teves necessitats amb les millors condicions en totes les marques.

40% DE DESCoMptE En opEL També tens, a través d’un acord amb Opel, descomptes de fins al 40% en tots els concessionaris de la marca, totalment compatible amb altres promocions i ajudes del Govern.

20% DE DESCoMptE En SIxt rEnt A CAr Si, per contra, vols disposar d’un vehicle durant hores, un únic trajecte o dies, aprofita el descompte directe de fins al 20% a través de l’empresa Sixt Rent a Car, que compta amb més de 4.000 oficines arreu del món.

30% DE DESCoMptE En rHoDIuM En aeroports, estacions de tren i AVE trobaràs l’empresa Rhodium, amb la qual et podràs beneficiar d’un descompte directe del 30% sobre la tarifa web en el lloguer de vehicles.

A pArtIr DE 4 €/HorA AMb AvAnCAr Servei de carsharing a través d’un acord amb l’Associació Intercol·legial, de la qual el Col·legi forma part, gràcies al qual podreu llogar cotxes o furgonetes per hores (des de 4 €/h) o dies (des de 45 €), amb assegurança, carburant, i 20 km gratuïts. Al donar-te d’alta obtindràs 60 € de regal per utilitzar en el consum d’hores durant els tres primers mesos.

Informa’t d’aquests descomptes i de com activar-los

a serveis@coacb.com o trucant al tel. 93 231 94 12

ELS AGEntS CoMErCIALS

CoL·LEGIAtS ES poDEn DESGrAvAr EL

100% DE L’IvA En L’ADquISICIÓ DE

vEHICLE nou

Lloguer

Compra

núM. 32-2015 / 11

Aparcaments

Carburants

tArGEtA GrEMIS I CoL·LECtIuS proFESSIonALSTargeta de pagament exclusiva per a comercials col·legiats amb un saldo de 50 €, vàlida per aparcar a les places verdes preferents a un preu especial de 2,50 €/h i un descompte del 10% als aparcaments soterranis de la xarxa B:SM.

DIStIntIu D’ApArCAMEnt Distintiu que t’ofereix el Col·legi perquè el puguis posar al teu cotxe i t’identifiqui com a agent comercial col·legiat en exercici de la professió. Aquest distintiu no eximeix de la imposició de sancions, però deixa constància de la situació en la qual el col·legiat està absent per un període màxim de 15 minuts, la qual cosa indica l’agent que respecti aquest marge temporal a les àrees verda i blava.

FInS AL 60% DE DESCoMptE En SAbA Descomptes del 7% sobre la tarifa de rotació, del 15% en qualsevol modalitat d’abonament i fins al 60% en tiquets d’hores Tempo (paquets de 10 unitats). A més, també pots beneficiar-te del paquet nocturn, amb preus especials de 0,25 €/hora en estades entre les 20.00 i les 7.00.

10% DE DESCoMptE En núÑEz I nAvArro pArkInGSAparca al centre de Barcelona, Sabadell i Reus amb el 10% de descompte a la xarxa d’aparcaments Núñez i Navarro. I, si vols abonament, tens fins al 50% de descompte.

FInS AL 40% DE DESCoMptE En ApArCA & Go

Reserva i paga la teva plaça d’aparcament a través de l’escaneig d’un codi amb el mòbil, sense recollir tiquet o passar per caixa. Aprofita els descomptes de fins al 40% en la tarifa oficial i aparca en aparcaments públics de la ciutat de Barcelona i Madrid. I, si vas de viatge, també tens el 12% de descompte a l’aeroport del Prat, l’estació de Sants i el port de Barcelona; a l’aeroport de Girona; a l’aeroport de Madrid i a l’estació d’Atocha. De regal: 10 € per utilitzar durant els primers tres mesos.

FInS A 9 CèntIMS D’Euro pEr LItrE AMb CEpSA Fes-te la targeta CEPSA Star DIRECT, vàlida a totes les benzineres d’Espanya, i et beneficiaràs d’un descompte de 9 cèntims d’euro per litre en dièsel Òptima, i de 8 cèntims d’euro per litre en la resta de carburants.

FInS A 8 CèntIMS D’Euro pEr LItrE AMb SoLrED Amb aquesta targeta tindràs un descompte directe de fins a 8 cèntims d’euro per litre en gasoil i fins a 3 cèntims d’euro per litre en benzina a les més de 2.500 estacions de servei preferent de les xarxes Repsol, Campsa i Petronor. A la resta de benzineres el descompte fix és de 1,2 cèntims d’euro/litre. A més, de regal un VIA T totalment gratuït (el segon VIA T té un cost de 20 €).

12 / COMERç & GESTIó

legislacióprofessió

En essència, l’agent comercial és aquella persona que presta els seus serveis comercials per a una altra amb caràcter estable i a canvi d’una remuneració i promou operacions de comerç per compte d’altri com a intermediari independent. Per la seva banda, la distribució comercial po-dria resumir-se en la relació estable d’adquisició de béns per a la seva posterior venda per compte propi en un territori determinat.

El guany de l’agent comercial es con-creta en una retribució, normalment una comissió, que li satisfà l’empre-sari sobre l’import de les vendes. Per la seva banda, el benefici del distri-buïdor parteix de la diferència entre els preus de compra i els de venda dels productes.

Habitualment, totes dues figures es donen de forma independent; hi ha una diferenciació i separació total entre els que es dediquen a una ac-tivitat o l’altra. Però de vegades l’una i l’altra conviuen dins d’una mateixa relació comercial. Així doncs, pot passar que en el marc d’una relació eminentment d’agència comercial, també es produeixin, de manera pun-tual, operacions de compra per part de l’agent, que després els vendrà a determinats clients. En una relació de venda de maquinària, un exemple de tot això seria la compravenda de peces de recanvi, en què es precisa d’una urgència de subministrament.

ALs triBuNALs

Però també pot passar que aquesta situació híbrida es plantegi partint de la base d’una relació principal de distribució, en què s’acordi mante-nir una relació d’agència comercial respecte de determinats clients més habituals i previsibles, sobre els quals el que era el distribuïdor passa a cobrar una comissió per les operacions que hagi aportat.

Per a aquests casos els tribunals han creat la figura del contracte híbrid de distribució i agència.

Entre aquestes dues figures hi ha una sèrie de circumstàncies comu-nes que han fet que, davant la falta d’una llei específica per a la distri-bució, se li apliqui analògicament la llei sobre contracte d’agència en tot el que sigui possible. Sobretot es posa en pràctica pel que fa a les indemnitzacions que pogues-sin correspondre a la resolució del contracte, és a dir, a la de falta de preavís, i a la de clientela, que es regulen segons aquesta llei.

El contracte híbrid de

distribució lEs difErènciEs EntrE un contractE d’agència comErcial i un contractE dE distribució comErcial són bEn clarEs i conEgudEs.

DE VEGADES LES FIGuRES D’AGENT COMERCIAL I DE DISTRIBuïDOR CONVIuEN DINS D’uNA MATEIXA RELACIó COMERCIAL

i agència

CArLoS LArruMbEAdvocat especialitzat en contractes d’agència comercial

www.lsfabogados.es

núM. 32-2015 / 13

14 / COMERç & GESTIó

professió formació contínua

dins dEl ciclE dE lEs càpsulEs formativEs forma.t, l’Escola supErior dE vEndEs (EsvEn) va organitzar El passat mEs dE gEnEr una confErència on Els assistEnts van podEr aprEndrE a dissEnyar un pla Estratègic dE crEixEmEnt dEl sEu nEgoci i vEurE quin és l’EscEnari futur pEr als propErs mEsos.

el nou consumidor

PLA ESTRATèGIC DE CREIXEMENT

Entenent

Els nous consumidors es caracte-ritzen per donar-li igual o més im-portància a l’experiència de compra que al producte que adquireixen. Se’ls denomina swing shoppers. Són consumidors (cada vegada més nombrosos) que es mouen com un peix a l’aigua tant a les botigues físiques com a les botigues en línia i, d’acord amb un estudi recent internacional de l’institut de recerca de mercats Bearing Point, han contribuït a mantenir viu el comerç tradicional.

una tercera part dels consumidors consultats per Bearing Point pre-fereixen les botigues físiques a les botigues en línia a l’hora de comprar. En realitat, només el 9% renunciaria per complet al comerç tradicional per apostar únicament i exclusivament per l’ecommerce.

COmBiNAr LA COmprA DigitAL i ‘OFFLiNE’Com s’integra l’univers digital a les bo-tigues analògiques? De maneres molt diverses: amb showrooms digitals, tecnologia de la realitat augmentada i continguts generats per ordinador, per exemple. Dels 219.400.000 usuaris d’Internet més grans de 14 anys, 196.600.000 (el 89%) comprarà un producte que hagi vist en línia, encara que no necessàriament ho haurà adquirit per Internet. La xifra d’aque-lles persones que han vist el producte online i se’l compren per Internet és menor, encara que no es queda petita, amb 163.200.000 usuaris.

El 78% dels compradors digitals dels Estats units afirmen que fan web­rooming, és a dir, investigar en línia un producte abans d’anar a una botiga física a comprar-lo. Però també algunes visites a la botiga van portar

el consumidor a comprar l’article per Internet en un 72% dels casos. És el que l’estudi denomina showroomed.

Això vol dir que els consumidors han arribat a combinar la compra digital i l’offline en una sola experiència. És possible que els venedors portin una mica de retard a l’hora d’harmonit-zar tots dos tipus de venda, però ja s’estan fent els primers passos per aconseguir aquest objectiu.

En el “matrimoni” entre comerç of­fline i online tindran també un paper protagonista en el futur els disposi-tius mòbils. I és que en el retail del futur els que tenen tots els números per guanyar són aquells comerços capaços de connectar amb el con-sumidor en tots els canals, ja sigui una botiga física, un ordinador, un smartphone o, fins i tot, unes ulleres intel·ligents.

núM. 32-2015 / 15

Sempre connectats. El 63% de les dones i el 73% dels homes adults no passen més d’una hora sense mirar el seu telèfon mòbil. El 75% dels millennials (nascuts entre els anys 1980 i 1990) estan només una hora o menys d’una hora desconnectats.

Opinen i comparteixen. El 34% han utilitzat les xarxes socials per expressar les seves sensacions sobre una marca, producte o campanya; el 26% expressen insatisfacció; el 23% comparteixen marca o productes que els agraden; el 46% senten que poden ser completament honestos a Internet; el 51% tenen l’objectiu d’influir en altres usuaris quan expressen les seves preferències a la xarxa.

La confiança és convenient. El 88% dels consumidors pensen que les companyies haurien d’aconseguir els seus objectius empresarials, alhora que ajuden al creixement de la societat i el seu entorn.

Conscients del valor del producte.El 41% practiquen showrooming; més del 50% fan servir quatre o més fonts d’informació que els ajudin a prendre una decisió de compra.

Demanen immediatesa. Tenir accés en temps real a la disponibilitat d’un producte influeix en un 89% de les decisions de compra. DHL i Amazon estan provant drones com a mètode d’entrega de paquets. Amazon diu que serà capaç d’enviar el 86% de les comandes en menys de 30 minuts amb drones de curt abast.

Ignoren els anuncis, busquen l’autenticitat. El 92% diuen que es fien més d’informacions trobades a través d’Internet que a d’altres fonts. A més, el 75% no creuen que les companyies diguin la veritat als anuncis. Si no l’aprova més d’un terç del grup d’amics, la compra no es porta a terme.

Segueixen rituals. El 89% confien en les mateixes marques, i tres quarts dels consumidors es deceben quan s’interromp el procés de compra o la marca que volen comprar no està disponible.

éS poSSIbLE quE ELS vEnEDorS portIn unA MICA DE rEtArD A L’HorA D’HArMonItzAr LA vEnDA ‘onLInE’ I ‘oFFLInE’

7

6

1

5

4

3

2

Els consumidors dEl 2015

Més informació:Trobareu més informació i el calendari de les properes conferències a www.esven.org

16 / COMERç & GESTIó

professió sectorial

El sector químic català:

un gegant europeu

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) diu que a l’Estat espanyol hi ha un total de 3.100 empreses dedi-cades a l’activitat química (dades a 13/08/2013), que conformen el quart sector industrial del país pel que fa a la facturació (14% del negoci industrial). Les xifres de l’INE con-firmen que Catalunya és, amb dife-rència, on es concentra la major part de la producció química a Espanya, tot i que rebaixa al 43,1% el seu pes en relació a la resta de l’Estat.

El pes de la indústria química catala-na i el fet que Catalunya tingui trans-ferides competències en matèria de seguretat i medi ambient, entre d’altres, reforcen el paper d’associa-cions com FedeQuim o l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), per la concentració de grans instal·lacions productives de química establertes en aquesta província. El complex petroquímic de Tarragona és el més important d’Espanya, amb 1.170 hectàrees. L’any 2014, l’Auto-

ritat Portuària de Tarragona (APT) i l’AEQT van constituir el Clúster Qu-ímic de la Mediterrània ChemMed , un iniciativa que, segons el secretari d’Estat d’Infraestructures, Manuel Niño, que va ser present en l’acte de constitució de ChemMed, “s’emmar-ca plenament en la visió estratègica del Ministeri de Foment per fomentar iniciatives com aquesta que fan el pas definitiu per consolidar el teixit d’infraestructures i que el territori contribueixi al desenvolupament de

sEgons dadEs dE la fEdEració catalana dEl sEctor químic (fEdEquim), l’activitat química dE lEs EmprEsEs productorEs radicadEs a catalunya rEprEsEnta El 48% dEl total d’Espanya i El 50% dE l’activitat comErcial dEl sEctor. En tErmEs dE facturació, l’activitat química a catalunya és supErior a la d’alguns Estats mEmbrEs dE la unió EuropEa, com ara àustria, dinamarca, grècia, finlàndia, luxEmburg, portugal o suècia.

núM. 32-2015 / 17

El sector químic català:

un gegant europeu

la petroquímica a Tarragona, Catalu-nya i Espanya”.

EL prIMEr InvErSor En r+D+IAmb una facturació anual de 56.000 milions d’euros, la indústria química espanyola genera l’11% del producte interior brut i manté 580.000 llocs de treball directes i indirectes, ja que a més de les grans multinacio-nals també hi ha moltes pimes que treballen en aquest sector (especial-ment a Catalunya). De fet, segons la Federació Empresarial de la Indús-tria Química Espanyola (FEIQuE), el 56% de les empreses del sector tenen menys de 10 treballadors,

mentre que un altre 29% en té entre 10 i 49.El sector químic és el segon expor-tador de l’economia espanyola: el 55% de les seves vendes es fan a l’exterior (l’any 2000 eren el 32,8%), principalment a la unió Europea, on destaquen França, Alemanya, Itàlia i Portugal, que concentren el 44% de les exportacions. I la seva inversió en R+D i protecció del medi ambient representa aproximadament el 24% del total de la indústria.Segons un estudi realitzat per Prog-nos Study/VCI sobre les perspectives mundials entre el 2011 i el 2030, la química i els transformats plàstics

EL COMPLEX PETROQuíMIC DE TARRAGONA ÉS EL MÉS IMPORTANT D’ESPANyA, AMB 1.170 HECTÀREES

DISTrIbuCIó SeCTOrIAL De LA xIfrA De NegOCIS DeL SeCTOr quíMIC (%)

EspECiALitAts FArmACèutiquEs

mAtèriEs primErEs pLàstiquEs i CAutxú

OrgàNiCA

piNturEs i tiNts

ALtrEs. CONsum

DEtErgèNCiA i prODuCtEs DE NEtEjA pErFumEriA

i COsmètiCA

mAtèriEs primErEs FArmACèutiquEs

FErtiLitzANts

iNOrgàNiCA

gAsOs

AgrOquímiCA

COLOrANts

FiBrEs

Font: INE (dades 2013). Enquesta industrial d’empreses. FeiQue.

21,3%

20,5%

14 8%

6,7%

6,4%

6,1%

6,1%

5,5%

3,6%

2,6%

2,1%

1,9%

1,4%

0,9%

18 / COMERç & GESTIó

professió sectorialprofessió

pErFILS CoMErCIALS MéS DEMAnAtS

El 15% dels agents comercials col·legiats al COACB treballen en el sector químic. Segons dades fetes públiques pel COACB, el sector químic és un dels que més demanda de comercials té.

L’any 2014 les ofertes de feina per a agents comercials publicades al portal especialitzat www.Comercial-Jobs.com van augmentar un 28% respecte del 2013.

Els sectors que van demanar més comercials al llarg del 2014 van ser el de serveis (28%), el d’articles per a la llar i l’oci (14%) i el de químics (13%). Tot i així, durant el primer trimestre de 2015 l’atur al sector comercial va créixer un 4%, i el dels químics és ara mateix el tercer sector més afectat per l’atur, amb un 11% del total dels col·legiats.

són els sectors industrials manufac-turers que registraran un increment productiu anual més gran, al voltant del 4,5%, només per sota del de l’energia, que ho faria en un 5,1%.

GEnErADor DE LLoCS DE trEbALLLes bones perspectives del sector químic tenen el seu reflex en el mercat laboral. Segons l’Enques-ta de Població Activa (EPA), el sector químic (CNAE 20 i 21) va registrar 19.600 nous assalariats durant l’any 2014, tot passant dels 162.400 de desembre de 2013 als 182.000 treballadors de desembre de 2014. Això significa un creixe-ment del nombre d’assalariats del 12,1%, que contrasta amb el 2,53% d’increment de la taxa d’ocupació nacional en el mateix període.

Per sexes, la taxa de dones assalari-ades del sector químic ha augmen-tat un 21% respecte del 2013, fins a

EL 2014, EL NOMBRE DE TREBALLADORS DEL SECTOR QuíMIC VA CRÉIXER uN 12,1%, ENFRONT DEL 2,53% D’INCREMENT DE LA TAXA D’OCuPACIó NACIONAL

les 70.300 el 2014, xifra que suposa gairebé el 40% del conjunt dels assalariats del sector químic.A més, la feina que crea el sector és de qualitat, com ho demostra el fet que el 95% dels contrac-tes dels seus treballadors són de caràcter indefinit, enfront del 77% de la mitjana nacional (Enquesta de Conjuntura Laboral. Enquesta d’indicadors Responsible Care).

núM. 32-2015 / 19

professiónovetats editorials professió

BrAiNFLuENCE(Empresa Activa)roger Dooley

A tots ens agrada pensar que les nostres decisions són el resultat d’un procés deliberatiu conscient però, d’acord amb la neurociència, el 95% dels pensaments i emocions succeei-xen abans que en siguem conscients. Brainfluence analitza com funciona el

cervell dels consumidors per tal d’extreure’n conclusions. Cent consells breus imprescindibles per a aquells comer-cials i comunicadors que vulguin aprendre de les millors tècniques del màrqueting.

mANuAL tHiNKiNg(Empresa Activa)Luki Huber i Gerrit Jan veldman

Manual thinking és una eina que pretén facilitar el treball en equip de manera amable i eficaç explorant totes les fases de la creació. L’autor posa molt d’èmfasi en la necessitat d’aprendre a treballar en equip amb persones molt diferents a un mateix i dóna pautes per construir un projecte conjunt. El format del llibre permet servir-se de mapes plegables, gràfics i dibui-xos didàctics que ajuden el lector a estructurar les idees de manera molt visual.

mAgiA pArA VENDEr(Empresa Activa)José María de la torre

L’autor, un enginyer electrònic especialitzat en domòtica i en l’àrea comercial, combina màgia i enginye-ria per tal d’aconseguir un objectiu comercial; el resultat és la creació del Desenvolupament Estratègic Il-

lusionista (DEI), una manera diferent de plantejar estratè-gies comercials per a les empreses. Aquest llibre no és el manual clàssic de com vendre, sinó que, en aquest cas, es serveix de la màgia com a fil conductor i proporciona eines originals per ser un bon estratega comercial.

iNtEL·LigèNCiA EmprEsAriAL(Plataforma Actual)Salvador Alemany

En forma de diàleg amb el director d’Expansión, Martí Saballs, Salvador Alemany, president d’Abertis, recull les seves experiències empresarials i esportives: “Tot bon directiu ha de ser com un entrenador; per a cap

d’ells no existeix una fórmula màgica, tret de superar la por a perdre, assumir la responsabilitat i jugar la partida amb els nostres metres d’avantatge”. El llibre és una apel·lació directa a la intel·ligència dels emprenedors de la mà d’un dels empresaris més experimentats a l’Estat espanyol.

Lectures

iNtELigENCiA COmuNiCACiONAL(Plataforma Editorial)xavier Laborda Gil

“Les coses no canvien, canviem nosaltres”, afirmava l’escriptor H. G. Thoreau. Aquest llibre pretén que, a més de canviar nosaltres, puguem canviar també les coses. El llibre defensa els principis i tècniques per

a una “comunicació sexi” i pretén ajudar a crear un discurs atractiu i àgil. La fórmula que proposa l’autor passa per combinar la intel·ligència, la claredat i l’emoció per tal de crear el concepte de comunicació entès com un acte de cortesia i felicitat.

ExpOrtACiÓN 2.0(Empresa Activa)rafa olano

Tot i que Espanya presenta un bon ritme de creixement en les exporta-cions, encara són moltes les pimes que fracassen en els primers intents d’exportació a causa de la falta de competitivitat i recursos. En aquest

context, el màrqueting digital ofereix una gran varietat d’eines semigratuïtes per aconseguir l’èxit en els mer-cats exteriors. Aquest és precisament l’objectiu del llibre: acompanyar la pime i l’emprenedor en la tasca difícil de l’exportació digital.

20 / COMERç & GESTIó

entorn en 6 punts

l’Entrada En vigor dE la nova rEforma fiscal al gEnEr d’aquEst any implica quE lEs EmprEsEs EspanyolEs han dE tributar dE conformitat amb la nova llEi dE l’impost sobrE sociEtats, quE introduEix canvis significatius quE impactaran En la rEndibilitat dE la sEva activitat.

reforma fiscalper a l’empresa

01eN quÈ CONSISTeIx? La reforma introdueix moltes mo-dificacions respecte de l’anterior (2006) i planteja una reducció de l’IrPf, dels seus trams i la base impositiva, així com una reduc-ció en l’impost de societats i l’IVA. La nova llei també introdueix canvis importants en qüestions com ara el tractament de l’estalvi, els fons de pensions o les ren-des irregulars. Algunes mesures estan pendents de formalitzar-se i aniran adequant-se segons les previsions econòmiques.

A quI AfeCTA?Afecta la fiscalitat d’autònoms, persones físiques i empreses, que es veuran beneficiats o condici-onats pels nous impostos en la seva declaració de la renda. Com a novetat, les persones que per la seva activitat compleixin els re-quisits per ser considerades “em-preses de dimensions reduïdes” es podran beneficiar de noves deduc-cions per inversió del benefici en adquisició de béns immobilitzats, així com pels incentius i estímuls per inversió empresarial.

02OPOrTuNITATS I rISCOSLa llei presenta noves oportuni-tats de negoci, amb possibilitats de planificació per fer baixar la recaptació fiscal, però també presenta riscos importants que s’han de tenir en compte. Es presenten conceptes com el d’activitat econòmica o entitat patrimonial que adquireixen nous significats i abast.

03

beNefICISEl nou impost sobre societats incorpora una baixada de tribu-tació i mesures per fomentar la competitivitat de les empreses, com ara la simplificació en les deduccions i nous incentius fiscals per a activitats que aju-din al creixement econòmic i al canvi de model productiu.

04Per quÈ AqueSTA refOrMA?La reforma es fa necessària en veure que la crisi impacta amb duresa en la recaptació d’impostos, en concret en el de societats, amb un descens del 52%. La llei també ha rebut pressions d’organismes inter-nacionals (Comissió Europea, FMI...), que en demanaven la reforma.

05ObJeCTIuAquesta reforma busca apro-fundir en la neutralitat i la justícia, clarament motivada per evitar el frau fiscal. A més, pre-tén aconseguir que la fiscalitat no distorsioni el comportament de les empreses espanyoles i aposta per un increment de la competitivitat i de l’estalvi dels contribuents.

06

ASPECTES PRÀCTICS

mercats exteriors entorn

núM. 32-2015 / 21

uN PAíS EN EXPANSIó

Colòmbia

El nou règim comercial entre Colòm-bia i la uE ha propiciat que durant el primer any de l’acord les exportacions colombianes hagin augmentat un 10,21%. Els productes més exportats pel país andí han estat els derivats del petroli, carbó i combustibles minerals, bananes, cafè, flors i greixos i olis animals i vegetals. La presència creixent d’empreses espanyoles a Colòmbia en els darrers anys (160 empreses el 2011 i més de

400 actualment), amb una inversió acumulada superior a 6.600 milions d’euros, col·loca Espanya com el quart inversor al país llatí, només superat pels EuA, el Regne unit i Panamà. A més, en aquest nou marc d’obertura comercial, Espanya hi té un paper important, ja que és el principal soci de Colòmbia a l’hora de contribuir a la seva l’adhesió a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

colòmbia ha ExpErimEntat un important crEixEmEnt Econòmic dEs quE l’any 2013 va signar un acord comErcial amb la unió EuropEa pEr suprimir lEs barrErEs comErcials EntrE totEs duEs parts. El comErç bilatEral Està En plEna Expansió i, tal com Es prEvEia En l’acord, ha obErt un procés dE divErsificació En l’intErcanvi dE productEs i sErvEis. actualmEnt, més dE 400 EmprEsEs EspanyolEs ja opErEn al país amb pErspEctivEs dE col·laboració fructífErEs, sEgons la cambra dE comErç Espanyola.

entorn mercats exteriors

22 / COMERç & GESTIó

da

dEs

d’in

tErè

s

SupErFíCIE DE CoLòMbIA: 2.129.748 km2

pobLACIÓ: 47.846.160 hab.

IDIoMA oFICIAL: castellà

MonEDA: peso colombià

CONSOLAT geNerAL De COLÒMbIA A bArCeLONAPau Claris, 102, 1r 1a, 08009 BarcelonaTel. 934 12 78 28

AMbAIxADA De COLÒMbIAPaseo del General Martínez Campos, 48 – 28010 MadridTel. 917 00 47 70emadrid@cancilleria.gov.co

AMbAIxADA D’eSPANYACalle 94A, 11A-70 Bogotá.Tel. des d’Espanya: 00 57 1 628 39 10cog.bogota@maec.esemadrid@cancilleria.gov.co

MéS InForMACIÓ: Cambra Colombiana de Comerç, Indústria i Turisme a Espanyawww.ccisc.gov.ma

oportunItAtSSegons es va despendre de la recent trobada, al març d’aquest any, entre les delegacions de la Cambra de Comerç d’Espanya i de la CEOE amb el presi-dent de Colòmbia, Juan Manuel Santos, els sectors de l’economia colombiana més interessants per a les empreses es-panyoles exportadores són els següents:

1/ Serveis d’enginyeria, sobretot els relacionats amb les infraestructures.

2/ Equipaments per a la indústria minera i petroliera.

3/ Béns d’equipament per a la indústria local.

4/ Productes agroalimentaris i de consum orientats a la classe mitjana i baixa (s’espera un creixement important de la demanda interna).

Les dades econòmiques del 2014 indi-quen que les exportacions espanyoles a Colòmbia van augmentar un 8,33%, fins als 791,5 milions d’euros. No obstant això, les importacions procedents de Colòmbia van superar de bon tros les nostres exportacions, amb un total de 2.335,4 milions d’euros. El petroli i el carbó suposen el 89,4% del total dels productes venuts per Colòmbia a Espanya.

exportacions espanyoles a Colòmbia

De la unió Europea, Colòmbia en va importar principalment maquinària, productes farmacèutics, aeronaus, vehi-cles industrials i automòbils, així com també aparells elèctrics.

D’altra banda, segons va matisar Juan Manuel Santos, “la inversió estran-gera suposa ja el 30% del PIB, i per a Colòmbia és fonamental respectar les regles del joc de l’inversor”. És per això que el president colombià va anunciar la posada en marxa d’un procés de simplificació fiscal favorable als inversors en els pròxims anys i va fer referència als grans projectes d’infraestructures que té pendents el país –on estan implicats companyies espanyoles– i que també permetran ampliar les oportunitats a les pimes i al sector turístic, que en el pròxim tri-enni vol duplicar els quatre milions de turistes que rep el país. Cal destacar també l’última reforma de la Constitu-ció colombiana, que obliga el govern a mantenir una disciplina fiscal que eviti l’acumulació de dèficit.

+8,33%

núM. 32-2015 / 23

ESPANyA ÉS EL QuART INVERSOR AL PAíS LLATí, NOMÉS SuPERAT PELS EuA, EL REGNE uNIT I PANAMÀ

rISCoSTot i que les importacions de Colòmbia procedents de la uE han disminuït, un 27,5% dels aliments que es consumeixen al país són d’importació. Dels 31,6 milions de tones d’aliments produïdes a Colòmbia, se n’exporten només 4,4 milions, mentre que el país importa 10,3 milions de tones. Aquest fet, segons el president de la Federació Nacional de Comerciants (FENAL-CO), Juan Guillermo Botero, podria fer incrementar la inflació, a causa també de la devaluació del peso colombià enfront del dòlar, d’un 20%, i d’un 10% respecte de l’euro. Per contra, el Banc de la República estima que durant el primer semes-tre del 2015 la inflació se situarà en nivells similars als de l’any passat, un 3,6%, i que, de cara a la segona

meitat de l’any, espera que torni a situar-se entorn del 3%.

Segons revela un informe de l’OCDE, el creixement del país andí situa la seva economia com una de les més dinàmiques de l’Amèrica Llatina, però és vulnerable a canvis en els mercats de matèries primeres i la desigualtat entre la població continua sent alta. El mateix informe també considera que la informalitat laboral contribueix a la baixa productivitat i a la pobresa. D’altra banda, també conclou que el sistema tributari recapta poc i no afa-voreix la inversió i que el sistema de pensions cobreix poca gent i en canvi subsidia els més rics. L’OCDE també insisteix que la inversió en infraestruc-tures ha de ser prioritària per contri-buir sobretot al desenvolupament del mercat intern.

790

Implant +

funda porcellana

Plaça CatalunyaJovellanos, 9, 4t 2a, cant. Pelai

T. 93 317 08 52

EixampleAragó, 406, esc. A, 1r 5a, cant. Nàpols

T. 93 265 82 55

Centros Estética e Implantología Dental

T. 699 709 217

Oferta exclusiva per a col·legiats i familiars del COACB

· DESCOMPTES ESPECIALS 25% en tots els tractaments 25% en implantologia dental 25% en ortodòncia

· SERVEIS GRATUÏTS 1a visita i pressupost Extraccions simples Fluorització Radiografi es

· Finançament fi ns a 36 mesos sense interessos· 25 anys al servei de la salut bucodental· No som franquícies· Acceptem totes les mútues

IMPLANTOLOGIA DENTAL

Implant unitari Pròtesi fi xa sobre 2 implants

Abans Després

FACETES DE PORCELLANA ZIRCONI

revitalitza el comerç

La transformació de la

la rEforma dE la diagonal dE barcElona ha pErmès guanyar Espai pEr als vianants ampliant lEs vorErEs, amb la idEa quE El canvi afavorEixi també El comErç dE l’avinguda i la instal·lació dE tErrassEs. també s’hi han habilitat novEs zonEs dE càrrEga i dEscàrrEga, ja quE un dEls objEctius la rEmodElació és incorporar i garantir l’abastimEnt dE mErcadEriEs. aquEsta transformació obrE novEs pErspEctivEs pEr al comErç d’aquEst Eix Estratègic dE la ciutat.

L’Ajuntament de Barcelona ha dut a terme obres de reforma a l’avin-guda Diagonal en el tram que va de la plaça Francesc Macià al passeig de Gràcia amb l’objectiu d’orde-nar els diferents usos que fins ara competien per un mateix espai: vianants, ciclistes, àrees de càrrega i descàrrega, aparcament de motos, etc. Les obres han durat 10 mesos i van finalitzar el passat mes de març.

Al final, s’hi han invertit 16 milions d’euros, quatre milions més del previst inicialment.

La transformació de la Diagonal pretén revitalitzar aquesta via i convertir-la en un espai més amable, segur, atractiu i accessible. L’actu-ació, que comprèn 1,3 km, amplia les voreres des dels 2,60 metres fins als 7 metres de mitjana i inclou un

nou carril segregat per a ciclistes, espai d’aparcament per a les motos i reducció del trànsit més proper als habitatges, així com zones de càrrega i descàrrega, fins ara inexistents.

En canvi, les obres no han modificat la calçada central d’aquesta avin-guda, que continua tenint quatre carrils per a vehicles i dos exclusius

entorn panorama

24 / COMERç & GESTIó

revitalitza el comerç

per a autobusos. A més, amb la reforma es manté el mateix esque-ma de circulació: no es permet, de forma general, girar cap a la dreta des de la calçada central i, per tant, s’accentua la funció exclusiva de la calçada central per al trànsit de pas entre el passeig de Gràcia i la plaça Francesc Macià.

La reforma ha suposat la renovació del paviment i de l’enllumenat existent. Com ja és habitual en la reforma dels carrers de la ciutat, s’hi ha instal·lat enllumenat intel·ligent de tipus led, seguint el pla director d’il·luminació. S’ha preservat l’arbrat i s’ha posat en marxa una nova xarxa de reg tele-gestionat amb aigua freàtica per als arbres i enjardinaments. També s’hi ha desplegat la fibra òptica, punts de recàrrega de vehicles elèctrics i con-nexió Wi-Fi en tot el tram.

ApArADorS MéS vISIbLESLes voreres de l’avinguda s’han eixamplat fins a la primera línia d’ar-bres, de manera que ara tenen fins a un màxim de vuit metres d’am-plada, segons els trams. Això ha permès instal·lar bancs i terrasses, així com disposar d’un ampli espai per passejar i mirar els aparadors de les botigues, tal com reivindica-ven històricament els comerciants. Molts botiguers de la zona donen fe que ampliar la vorera els ha fet més visibles a una clientela que sovint passava per davant amb presses i sense ni tan sols adonar-se que allà hi havia un establiment.

Enganxades a la nova vorera, entre els escocells dels arbres s’han habi-litat places d’aparcament de motos i bicicletes i de càrrega i descàrrega. També s’hi han ubicat estacions del

servei de Bicing, un servei que no existia a la Diagonal.

L’espai fins a la segona fila d’arbres té un carril de 3,20 m d’amplada per al trànsit de serveis, on la velocitat s’ha limitat a 30 km/h, i un altre per a bicicletes, independent. Al costat de la calçada lateral es manté el parterre verd, que queda interromput per les parades d’autobús, més estretes –2,80 m– i més llargues, que estan protegides amb tan-ques i flanquejades per passos de vianants.

Amb tot, la remodelació ha estat lleu en comparació amb altres plantejaments fets en anys precedents, ja que s’han reorganitzat els dos laterals de l’avin-guda sense afectar el tronc central de circulació, de 16 metres d’amplada.

ACtuACIÓ urGEntLa Diagonal afronta el repte de conso-lidar-se com a eix estratègic a la ciutat

núM. 32-2015 / 25

entorn panorama

26 / COMERç & GESTIó

socialment, econòmicament i des de l’òptica de la mobilitat. La crisi econòmica dels darrers anys ha fet tancar desenes d’establiments i el seu tradicional dinamisme s’ha vist notablement afectat. Malgrat tot, l’eix que conforma la Diagonal s’ha convertit avui en un dels trams de passeig i ús esportiu més consolidats de la ciutat per part dels barcelonins, a més d’un vial de referència per a la mobilitat de la ciutat. L’actual reordenació de l’avinguda

ofereix una bona ocasió per consolidar aquesta “via transcendental” que Cerdà va traçar fa 150 anys, tot convertint-se en un eix de cohesió social, econòmica i de mobilitat sostenible que de ben segur va imaginar el seu creador.És en aquest context, en el qual l’acti-vitat comercial a l’avinguda Diagonal havia anat a menys i la seva imatge s’havia deteriorat a causa dels proble-mes de convivència entre vianants, ciclistes i la resta del trànsit, que les

associacions de veïns i comerciants havien pressionat perquè l’Ajuntament accelerés les reformes. Que altres avin-gudes singulars de la ciutat –com ara el passeig de Gràcia, la rambla de Catalu-nya o el Paral·lel– haguessin rebut fons per a la seva millora havia augmentat la sensació de greuge dels veïns i negocis de la Diagonal. Segurament per aquest motiu, el consistori barceloní va modifi-car el calendari inicialment previst i va accelerar l’inici de les obres.

eLS COMerCIANTS CONfIrMeN eL DINAMISMe De LA DIAgONAL

La millor mostra de la revifada de l’activitat econòmica a la Diagonal és l’obertura de nous negocis. Si fa un any i mig hi havia una cinquantena de locals buits, al mes de març només en quedaven 18 (menys si es tenen el compte les operacions que ja s’han tancat, però que estan pendents que s’instal·li el negoci pertinent) al tram en què s’han fet les feines de millora. En total, en els darrers mesos s’hi havien obert fins a 32 establiments, 10 dels quals són de restauració, segons dades del Gremi de Restauradors de Barcelona. Així doncs, les obres de remodelació de l’avinguda han tingut un impacte immediat sobre el teixit comercial de la zona.

núM. 32-2015 / 27

HI HA NOVES zONES DE CÀRREGA I DESCÀRREGA, CONNEXIó WI-FI EN TOT EL TRAM, FIBRA ÒPTICA I PuNTS DE RECÀRREGA DE VEHICLES ELèCTRICS

rEvIFADA CoMErCIALSegons la consultora immobiliària JLL (Jones Lang LaSalle), a principis del 2015 els lloguers a l’avinguda Diago-nal rondaven els 50 euros per metre quadrat de mitjana, quatre vegades menys que els preus que es paguen al passeig de Gràcia, un dels carrers co-mercials de més prestigi d’Europa per la presència d’establiments de grans marques de luxe.

La majoria de les marques no es poden permetre pagar els lloguers del passeig de Gràcia, de manera que la Diagonal es converteix en una alternativa no només més assequible, sinó també més rendible: la rendibilitat de l’avinguda arriba al 6,5%, a diferència d’un 5% del passeig de Gràcia.

A finals del mes de febrer (a menys d’un mes del final de les obres) hi havia vuit locals disponibles entre el passeig de

Gràcia i Francesc Macià. Això després d’haver-se tancat en els mesos anteriors operacions per a noves obertures de les firmes Michael Kors (que ja té una botiga al passeig de Gràcia), Nice & Crazy, Deko Palace, Cachitos, Tascon, Línia Diagonal o Fyord.

Però, a part de les obertures previstes, el diari La Vanguardia es feia ressò que els grans grups de distribució com Indi-tex, Mango o H&M ja estaven interes-sats a instal·lar-se a la Diagonal. Inditex hauria estat el primer a fer el pas, a l’haver signat una operació per obrir un Massimo Dutti de grans dimensions al número 590, tot i que en aquest cas se-ria per reubicar els tres locals petits que ja té a la zona. El grup gallec té també a la Diagonal un zara, un zara Home i un uterqüe. La consultora JJL afirma que tant Mango, que hi té dos locals, com H&M, que encara no està present en aquesta zona de la Diagonal, busquen activament noves ubicacions.

Altres consultores immobiliàries que operen a Barcelona veuen més nexes

d’unió de la Diagonal amb la rambla de Catalunya que no pas amb el passeig de Gràcia, perquè, més que botigues de luxe per a turistes, consideren que el seu comerç està enfocat a clientela local amb bastant poder adquisitiu.

Per a la consultora CBRE, el que més demanda té a la nova Diagonal és un edifici d’oficines amb un local comercial, perquè hi ha poca oferta disponible. El principal inconvenient de molts edificis per convertir-los en locals comercials és que originalment eren habitatges i això fa que les seves característiques tècni-ques no siguin les idònies per a segons quins tipus de negoci.

A la plaça Francesc Macià, el local que abans ocupava General Optica és un dels que més pretendents té, mentre que a l’altre extrem del tram remodelat l’obertura (prevista per al 2017) d’un hotel de cinc estrelles a l’edifici on estava la seu del Deutsche Bank, que fa cantonada amb el passeig de Gràcia, pot donar un impuls extra a la nova Diagonal.

+ +

entorn:

28 / COMERç & GESTIó

conversem amb… entorn

la puri, El lluís i El josé són trEs agEnts comErcials col·lEgiats

quE Es dEsplacEn cada dia pEr barcElona amb El sEu vEhiclE pEr

anar a visitar Els cliEnts. El trànsit dEns, lEs zonEs dE càrrEga

i dEscàrrEga plEnEs, El dispEndi En zonEs blavEs o lEs vorErEs

incòmodEs són una part dE la problEmàtica quE Es trobEn al llarg

dE la jornada. vam parlar amb Ells dE la rEcEnt rEmodElació dE la

diagonal i dE l’Estat dEls difErEnts Eixos comErcials dE la ciutat i

dE com això Els afEcta En El sEu dia a dia.

La nova Diagonal, a examen

núM. 32-2015 / 29

José: …És la nostra tomba.Lluís: Exacte.puri: Moltes vegades el que volen és que els facis l’estoc. Però tu en plena temporada no li pots assegurar l’estoc. Lluís: En qualsevol cas, la cosa va per aquí: Internet. No sé vosaltres, jo faig moltes comandes, però de 300 o 400 €, i el dia que en faig una de 500 € ja puc estar ben content. Abans tenies clients amb encàrrecs de 150-200 bosses de mà. Ara és una alegria si te’n fan un de 100.José: Sí, les comandes grans ja no es fan.Lluís: La conseqüència és que ara faig molts més clients que abans, però no els atenc bé, perquè és im-possible. N’hi ha que només els veig dos cops l’any. D’altres, si no em tru-quen per dir que em fan una coman-da ja ni els vaig a veure. Tinc clients que no havia tingut mai: botigues de decoració, de mobles, de regals, que al final són els que et compren una miqueta.

puri: Però aquest 2015 està anant millor que l’any passat. A mi i, pel que he vist, crec que també a la resta dels companys.Lluís: Sí, jo hi he fet més clients que mai. De tota manera, és veritat que costa veure aquesta recuperació eco-nòmica que ens estan venent: et pas-ses hores a casa del client i a la botiga no entra ningú. I et comenta que ha fet tres o quatre vendes aquell dia…puri: De vegades, el client es deixa anar i t’explica les penes. Crec que de vegades els fa falta una actitud positiva.José: La gent avui en dia només vol descomptes…puri: …El client del carrer ha perdut l’orientació sobre el valor real de les coses: no saben quan estan comprant barat i quan estan comprant car. Per tant, el nostre client, el venedor,

ha de fer l’esforç d’educar el client i documentar-lo bé perquè sàpiga que està comprant qualitat, no descomp-tes. O lluites o tot s’acaba.Lluís: El problema és que al nostre sector, el de la marroquineria, hi ha molt pocs professionals venent al client final. Per exemple, al meu estand a les fires tinc posat un pòster d’una nina japonesa; doncs l’altre dia van passar per davant una senyora i la seva filla (les tinc vistes, o sigui que deuen tenir una botiga, però no sé qui són) i quan la mare va veure el pòster li va dir a la filla: “Anem, que aquí tot és xinès”. Li vaig dir: “Perdoni, la nina és japonesa, però de tota manera que sàpiga que en aquesta fira el 99,9% del producte que veu és xinès”. És a dir, que saben molt poc del seu ofici. Jo venc bosses de mà i tinc clients que no saben distingir quina part és de pell i quina és sintètica.De tota manera, és veritat que el 2015 m’està anant millor que l’any passat.José: A mi també.puri: Segur que el 2015 serà millor que el 2014.

puri González: Jo tinc un client en aquest tram de la Diagonal. Abans en tenia dos, però precisament la remo-delació que s’ha fet entre Francesc Macià i el passeig de Gràcia ha afec-tat molt el comerç de la zona, perquè ha fet pujar molt el preu dels lloguers. un dels meus clients va haver de tancar per aquest motiu.Lluís vilà: És que per al petit comerç aquesta remodelació no serà positiva. Cada vegada hi ha més botigues de Mango, zara i totes aquestes cadenes que estan instal·lades a tot arreu.puri: Potser sí que revitalitzarà el comerç, perquè les voreres són més amples i maques i conviden que la gent s’hi passegi. Però encara és aviat per dir-ho. Perquè, comercialment parlant, aquest tram de la Diagonal tampoc és la panacea.José blasco: Ja no hi ha tantes boti-gues exclusives com abans. Ha baixat el nivell i s’ha popularitzat. Però, vaja, el petit comerç ho té molt magre a tot arreu ara mateix.Lluís: Especialment a Barcelona capital. A la resta de Catalunya encara se’n conserva una part.puri: El client de Barcelona és molt senyoret i, més que anar a fires, li agrada que el visitis. De fet, l’hem acostumat a això: quants represen-tants li entren cada dia a la botiga?Lluís: Ara ja no tants.José: Quan parlo amb alguna depen-denta jove i els dic que tinc 68 anys i que mai he tingut un sou (sempre he anat a comissió) es queden al-lucinades. Lluís: Abans jo tenia clients de diferents nivells de consum, i els que han crescut una mica de seguida que poden se salten el representant o bé es busquen un distribuïdor i passen a fabricar-s’ho ells (amb les seves pròpies marques). Molts s’aprofiten de tu al principi i et fan treballar de valent perquè els fabriquis coses especials per a ells. I quan després ja aprenen a fer-s’ho ells, s’ho fabriquen sense intermediaris. Per altra banda, Internet fa que el consumidor final se salti tota la cadena i compri a través de la xarxa directament a clients nostres que tenen web o a fabricants que venen directament al públic.

“aquest 2015 està anant millor. a mi i, pel que he vist, crec que també als companys”

josé blasco plaza

El josé és agent comercial col·legiat. ven bosses de mà, articles de viatge i marroquineria en general. treballa a la zona de barcelona i l’hospitalet, però ja té 68 anys i està a punt de jubilar-se.

30 / COMERç&GESTIó

entorn conversem amb…

Lluís: Pel que fa a la mobilitat, ara que han arreglat aquest tram de la Diagonal, he de dir que jo em moc en furgone-ta i faig servir les zones de càrrega i descàrrega de la ciutat. Doncs bé, ja he presentat una queixa a la Síndica de Greuges de l’Ajuntament, perquè a les zones de càrrega i descàrrega ara s’han inventat que t’has d’haver descarregat una aplicació al telèfon per poder indicar l’hora en què has aparcat.puri: Fins a l’1 de juny podies posar el disc horari. A més, ara han dit que enca-ra allargaran la moratòria.Lluís: Però és que jo hi estic totalment en contra.puri: Tu i tots els que ens movem treba-llant per la ciutat.Lluís: Doncs ja he fet una carta a la Síndica al·legant que ho trobo un abús de poder. Quina obligació tinc jo d’anar amb el meu telèfon mòbil a marcar la meva hora d’arribada? Lluís: Sé que hi ha alguns gremis que tenen permís de l’Ajuntament per apar-car a les zones de càrrega i descàrrega sense límit.

puri: És que si vas de pàrquing en pàrquing et deixes diàriament 30 euros. A mi de la nova Diagonal sí que m’agrada que hi hagi les zones de càrrega i descàrrega.Lluís: I estèticament també m’agra-da molt.José: Jo trobo que està millor ara la Diagonal que el passeig de Gràcia, perquè al passeig de Gràcia han po-sat tot el terra igual i hi ha moments que, quan circules pel lateral, no saps si estàs a la calçada o a la vorera.puri: I al passeig de Gràcia les zones de càrrega i descàrrega sí que estan limitades a unes poques hores al dia.

José: Són molt pitjors el carrer Gran de Gràcia o Gran de Sant Andreu, on t’has de parar enmig del carrer. Llavors has de treure el carretó i fer els viatges que calgui.Lluís: Jo no acostumo a moure’m amb els mostraris dels clients, perquè són molt voluminosos i costen molt de moure. Més aviat acostumo a fer exposicions i a portar-hi els clients. Ara, per exemple, tinc llogada una sala al COACB. També em resumeixo els mostraris a base de catàlegs.

puri: Jo sí que vaig a casa del client. Per a mi és vital. La pitjor zona són les Rambles, de plaça Catalunya fins a baix. Allà tenen càmeres que et fotografien a cada un dels extrems i si només hi circules (sense aturar-te a fer cap gestió o aparcar en zona de càrrega i descàrrega) et multen automàticament. Per tant, un cop hi has entrat, si no trobes lloc per des-carregar o fer la gestió has de parar igualment ni que sigui en un gual una estona o et multen. Perquè tenen calculat el que triga un vehicle a fer el recorregut i saben si t’has aturat o no a fer gestions.Lluís: Per contra, la millor zona per treballar és l’Eixample, tot i que de vegades costa trobar lloc, perquè les cantonades estan plenes, sovint amb cotxes que porten el distintiu de minusvàlid però que en realitat ni ho són ni vénen a portar ni a recollir cap invàlid. Hi ha gent que té l’acredi-tació per anar a buscar un familiar a algun lloc un cop a la setmana, però després no la treu del cotxe i es passa els dies voltant per la ciutat amb ella i aparcant a la zona blava, a la verda i a càrrega i descàrrega (en aquesta úl-tima sense limitació horària). Llavors és quan et toca a tu fer servir la zona blava, que és caríssima. És el negoci més ben muntat de la ciutat.

El lluís és agent comercial col·legiat i treballa per tot catalunya venent articles de marroquineria. també es desplaça en furgoneta, però el mostrari, prefereix tenir-lo exposat i portar el client als seus showrooms particulars.

puri gonzálEz lópEz

la puri és agent comercial col·legiada. treballa a la zona de barcelona i els voltants (l’hospitalet, badalona, molins de rei, etc.), per on es desplaça amb una furgoneta i el seu mostrari de marroquineria.

lluís vilà planas

puri gonzález: “de la nova diagonal, m’agrada que hi hagi zones de càrrega i descàrrega”

núM. 32-2015 / 31

entornlaboral

LES DADES pErSonALSCal ser audaç i pensar sempre en les característiques del lloc de treball al qual volem accedir. Per exemple, en el cas d’incloure l’adreça del nostre domicili, hem de pensar sempre en si l’empresa està a prop o lluny. El fet d’incloure-la pot ser perjudicial o beneficiós i haurem de decidir en con-seqüència. El mateix passa amb l’edat: si creiem que pot ser un desavantatge podem optar per excloure aquesta dada (si a l’entrevistador li interessa, ja l’esbrinarà pel seu compte). En qualse-vol cas, hem d’abstenir-nos de mentir en cap informació.

obJECtIuS proFESSIonALS CoM A vALor AFEGItMolts experts recomanen que, des-prés de les dades personals, el primer punt sigui l’objectiu professional: no més de tres línies per definir-se un mateix i incloure les aspiracions pro-fessionals en coherència amb el lloc que volem ocupar.

ExpErIènCIA proFESSIonALPunt clau en el CV. Primer de tot, invertir l’ordre cronològic de l’historial professio-nal (de més a menys recents). En segon lloc, deixarem al marge esquerre els anys i la duració de la relació professional, i al dret, per ordre, nom de l’empresa, càrrec i tasques. També es recomana inclou-re els èxits i objectius aconseguits, i sobretot no caure en l’error de barrejar-hi experiències laborals que no pertanyen al nostre sector i les realment importants per aspirar a la feina. un comercial està enfocat a objectius i els èxits s’han d’expressar clarament (% d’augment de la cartera de clients, definició de

l’estratègia comercial, etc.). Sintetitza les teves habilitats i els punts forts perquè el reclutador pugui tenir una idea del teu perfil professional com més aviat millor.

L’EDuCACIÓEn aquest espai, haurem d’obviar l’edu-cació primària i només remarcar l’etapa universitària o de formació professional. Inclourem escoles primàries només si ens aporten un gran valor afegit, com les escoles trilingües.

IDIoMES I CoMpEtènCIES InForMàtIquESHem d’abstenir-nos de valorar subjec-tivament els nostres coneixements i qualificar-los d’“alts, baixos o mitjans”. És importantíssim especificar el domini d’idiomes i competències informàtiques de manera professional; catalogarem el

domini de cadascun d’ells amb el títol certificat o l’últim nivell que s’ha fet. Per al nivell informàtic sense titulació haurem de posar “nivell d’usuari o avançat”.

uN COMERCIAL ESTÀ ENFOCAT A OBJECTIuS I ELS èXITS S’HAN D’EXPRESSAR CLARAMENT (% D’AuGMENT DE LA CARTERA DE CLIENTS, DEFINICIó DE L’ESTRATèGIA COMERCIAL...)

El CV d’un agent comerciall’objEctiu principal dEl nostrE cv és quE Ens sElEccionin pEr a una EntrEvista dE fEina. pEr això hEm dE sEr pragmàticsi adEquar sEmprE El currículum a cada ofErta. a més, l’hEm dE fEr concís (màxim un full) i no hi podEn faltar lEs fEinEs quE hEm dEsEnvolupat, la nostra cartEra dE cliEnts i Els objEctius quE vam aconsEguir En cada cas. En aquEst articlE Et donEm algunEs pautEs.

cada minut Es produEixEn 4,1 milions dE rEcErquEs a googlE, s’EscriuEn 347.000 tuits i Es visualitzEn 10 milions d’anuncis a la xarxa. són xifrEs quE podEn rEsultar aclaparadorEs i fEr-nos pEnsar quE només lEs grans corporacions podEn trEurE profit dE l’anàlisi d’aquEsta allau d’informació. pErò Els avEnços tEcnològics han abaratit l’obtEnció dE dadEs i dEpèn dE la nostra capacitat El fEt dE trobar i analitzar adEquadamEnt aquEllEs quE puguin sEr EfEctivEs pEr dEsEnvolupar El nostrE nEgoci.

‘Big data’,

No podem oblidar que l’enfocament ha d’estar posat en el negoci, no en un procés constant d’anàlisi que paralitzi. Al cap i a la fi, el big data persegueix millorar l’experiència del client i al mateix temps la millora de l’eficiència dels processos de negoci. Per exemple, ara que ja no es ven gai-re música en format físic, molts grups utilitzen plataformes com Spotify per analitzar a quins llocs es reproduei-xen més les seves cançons i, en base aquesta informació, decideixen a qui-nes ciutats actuar per poder omplir els locals i optimitzar costos.

ASSESSorAMEnt LEGALPer altra banda, l’assessorament legal en l’aprofitament de dades és

32 / COMERç & GESTIó

el nou or líquid

Els experts en estratègia digital Albert Solana i Genís Roca defineixen el big data com la presa de decisions o la prestació de serveis basada en l’ús de fluxos de dades digitals i la capacitat de processar-los en temps real.

Els fluxos de dades que alimenten el big data són una realitat que el 2020 aportarà 206.000 milions d’euros a l’economia d’Europa i impulsarà un increment del 1,9% en el PIB de l’eu-rozona. Saber gestionar-los correcta-ment serà imprescindible en un futur pròxim si volem oferir serveis persona-litzats en el moment adequat.

Amb tot, la creació de nous models de negoci sorgits a l’entorn de l’anàlisi

de grans volums de dades –que seria el desitjable– és un objectiu al qual només podem aspirar si prèviament hem passat per altres estadis. Perquè, com ens podem atrevir amb el big data si abans no hem après a gestio-nar i treure profit de les dades internes que genera el nostre propi negoci o empresa? Com a agents comercials, ens passem el dia interactuant amb proveïdors i clients, però no sempre incorporem correctament el flux de dades que generen aquests contac-tes. Hem de trobar eines (plataformes web, aplicacions mòbils, etc.) per poder ampliar de forma continuada i sistematitzada coneixements que ens permetin posar en marxa noves estratègies de negoci.

entorn management

núM. 32-2015 / 33

el nou or líquid

EL ‘BIG DATA’ BuSCA MILLORAR L’EXPERIèNCIA DEL CLIENT I L’EFICIèNCIA DELS PROCESSOS DE NEGOCI

cabdal, ja que ens haurem d’assegurar que tant la informació que obtenim com l’ús que en fem posteriorment estiguin emparats per la llei. Per tant, en el nostre equip ideal (encara que sigui extern) haurem de tenir dife-rents perfils: algú que ens assessori en temes legals, un analista de dades i la persona enfocada al negoci.És cert que la gestió de bases de dades no és un concepte nou per als agents comercials. Tampoc ho són els fulls de càlcul. Però el desenvo-lupament tecnològic ens permet ara requerir i seleccionar parts d’aquestes dades i treure’n conclusions no detec-tables a simple vista, sobretot quan parlem de grans acumulacions de dades. En el seu llibre Big Data para directivos, Albert Solana i Genís Roca expliquen, per exemple, que el diari esportiu Marca prediu la quantitat de diaris que ha d’enviar a cada localitat en funció dels resultats esportius de la jornada i de les previsions meteoro-lògiques.

Òbviament, l’Administració també fa ús del big data. L’Ajuntament de Barcelona analitza la presència de terminals mòbils estrangers per saber quin percentatge de passatgers baixa dels creuers que visiten la ciutat i quines rutes fan. Amb aquesta infor-mació, prenen decisions sobre quins serveis es poden millorar o bé es pot mirar de derivar visites a altres punts de la ciutat.

A més de les dades internes de la nostra empresa, podem trobar compa-nyies (Telefónica, BBVA, DataCentric, en són exemples) o societats com

Camerdata que comercialitzen dades externes llestes per donar servei a altres empreses (els col·legiats tenen preus especials en la compra de bases de dades). També hi ha conjunts de dades públiques que podrien ser útils, com ara el portal d’Open Data de la unió Europea, el portal de dades de salut dels Estats units (amb dades acumulades dels darrers 125 anys) o el catàleg d’informació pública del sector públic d’Espanya. I no podem passar per alt els fluxos de dades externes a les empreses que provenen de telèfons intel·ligents, de la navega-ció dels usuaris per Internet o de les publicacions a les xarxes socials, que també es poden explotar.

Caldrà estar atents també al desen-volupament de l’Internet de les coses (dispositius intel·ligents interconnec-tats a través d’Internet). Les dades procedents d’aquests dispositius su-posaran a curt termini el flux d’infor-mació més gran que aglutina Internet i, per tant, el més gran proveïdor per als sistemes de big data. Es calcula que el 2020 més de 30.000 milions de dispositius estaran connectats a Internet

‘bIG DAtA’ EL 2015En el seu estudi Big Data 2015, l’Online Business School (OBS) diu

que el 2014 el 73% de les organitzacions mundials estaven invertint o tenien plani-ficat fer-ho en big data en els propers dos anys. Amèrica del Nord lidera la inversió i l’adopció de projectes i eines big data, amb un 47% de les seves empreses, enfront del 37,8% que registrava el 2013. A Europa, els sectors econòmics més beneficiats pel big data són el comerç (47.000 milions d’euros), la indústria (45.000 milions), l’Administració pública (27.000 milions) i el sector sanitari (10.000 milions).

Qualitativament, les àrees de negoci on el big data ha demostrat ser un gran aliat de les empreses són aquelles relaciona-des amb la millora de l’experiència del client i amb la millora de l’eficiència dels processos de negoci, seguit del transport, la salut, els mitjans de comunicació, les assegurances, la banca, les comunicaci-ons i el comerç minorista.

lEctura rEcomanada

‘Big DAtA pArA DirECtiVOs’

Aquest llibre està enfocat a la generació de negoci i a la resolució dels múltiples dubtes que un directiu pot tenir respecte del valor del big data des d’una perspectiva pragmàtica. En les seves pàgines, els autors aporten nombrosos exemples de l’aplicació pràctica del big data, de manera que el lector podrà identificar situacions semblants en la seva feina diària i visualitzar-ne el resul-tat amb la incorporació d’aquestes habilitats de gestió. A més, exposen les diferents barreres que s’hauran de superar i expliquen, en una última part, el tractament legal i la privacitat de les dades dels consumidors, amb la qual cosa el llibre pretén fer reflexionar sobre la importància d’aquest punt per a futurs projectes de l’organització.

El dEpartamEnt dE justícia dE la gEnEralitat ofErEix cursos pEr formar agEnts comErcials quE vulguin col·laborar amb l’administració En l’Elaboració dE pEritatgEs quan sE’ls rEquErEixi dEs d’un òrgan judicial. què fa un col·lEgiat quan El truquEn dEs dE l’administració pEr fEr un pEritatgE dEl sEu sEctor? com s’ElaborEn aquEsts informEs? En donEm lEs pautEs En aquEst articlE.

anàlogues. D’acord amb l’Ordre JuS/419/2009, posteriorment es van adaptar les llistes de manera que s’hi indicaven els professionals que estan disposats a prestar els serveis en les condicions i supòsits d’aquesta normativa: 3.832 l’any 2013.

EL pApEr DEL CoACbEl Departament de Justícia inicia al desembre el procés d’actualització de llistes de perits d’agents comercials disposats a actuar davant els òrgans judicials, tant en el cas de la llista que

34 / COMERç & GESTIó

perit

Els peritatges judicials estan regu-lats per la legislació processal, que estableix el procediment per nomenar els perits, quan són necessaris per en-judiciar un assumpte, i les condicions de la seva actuació com a professio-nals experts en la matèria.

En el marc d’aquesta legislació pro-cessal i de la normativa aplicable, el Departament de Justícia, d’una ban-da, facilita als òrgans judicials l’accés telemàtic a les llistes de professionals que els Col·legis Professionals i les

associacions de perits han elaborat i, de l’altra, assumeix el pagament dels peritatges que han d’anar a càrrec de l’Administració pública.

Pel que fa a les llistes, el Departament les actualitza d’acord amb la informa-ció dels Col·legis Professionals i de les associacions. Així, l’any 2013, a l’aplicació informàtica, d’ús exclusiu per als òrgans judicials de Catalunya, constaven 7.599 persones que perta-nyen a 95 Col·legis Professionals i 52 associacions professionals o entitats

entorn management

judicialL’agent comercial com a

núM. 32-2015 / 35

preveu la Llei d’Enjudiciament Civil com la dels perits que estan disposats a actuar en els supòsits i condicions de l’Ordre JuS/419/2009 relativa al pagament de peritatges a càrrec del Departament de Justícia.

La inscripció del col·legiat com a perit és voluntària i es requereix que el professional tingui la disponibilitat necessària per tal de, si són cridats per un òrgan judicial i tenen els coneixe-ments adequats a l’objecte de dicta-men, puguin acceptar-ne el càrrec.

Des del COACB es recorda que l’actuació del Col·legi només es limita a l’elaboració i lliurament d’aquesta llista a petició del Departament de Justícia i que, per tant, no intervé en les designacions dels perits, ja que aquesta tasca correspon als propis òrgans jurisdiccionals.

El pagament dels peritatges judicials a càrrec del Departament de Justí-cia es realitza d’acord amb l’Ordre JuS/419/2009, de 17 de setembre, en vigor des de l’1 de gener de 2010. Per als peritatges en què el nomenament del perit s’ha fet anteriorment a l’1 de gener de 2010, s’aplica la Circular 2/2003, de 23 d’abril, de la Direcció General de Relacions amb l’Adminis-tració de Justícia, de pagament dels peritatges judicials.

ForMACIÓ rEquErIDAEl Departament de Justícia, mitjan-çant el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, ofereix un seguit d’activitats de formació adreçades al col·lectiu de professio-nals que actuen com a perits judicials per tal de millorar la seva formació en relació amb la seva tasca professional vinculada amb el Departament.

El curs de formació, que dura unes dues setmanes i té un cost aproximat de 30 €, dóna nocions de caràcter ge-neral sobre els procediments judicials i la funció que hi té el pèrit. Trobareu tota la informació al respecte a l’apar-tat de formació del web del Departa-ment de Justícia de la Generalitat.

xAVIer ALbOrT Col·legiat i perit judicial

LA Veu De L’exPerIÈNCIA

Acreditar en el teu currículum la feina de perit a càrrec de l’administració de Justícia et dóna un plus com a expert en la teva matèria. Així ho creu Xavier Al-bort Ventura, enginyer i químic col·legiat al COACB que ha estat sol·licitat com a mínim una vegada l’any, durant més de 30 anys de professió, per fer de perit judicial. “Al meu entendre –assegura–, ha d’estar valorat, perquè un peritatge és un estudi molt concret i detallat que ha d’incloure jurisprudència (si n’hi ha), analítiques i tot tipus de proves. El perit ha de ser un expert en la matèria o saber molt bé on recórrer per trobar la informa-ció i obtenir les dades pertinents. Això sí –afegeix–, s’ha de tenir en compte que moltes vegades el perit ha de seguir les directrius marcades per un advocat, de manera que de la vàlua de l’advocat dependrà també el resultat final del peritatge”.

Albort ha elaborat tot tipus d’informes a petició d’alguna de les parts implica-des en una causa o del jutjat: delictes ecològics, productes mal acabats o que no eren els sol·licitats, regla-mentació de maquinària industrial, peritatge de regadius i pous, etcètera. Però ser perit no sempre és fàcil: “En més d’una ocasió, tenint ja el peritatge fet i estant convençut que podíem guanyar, t’assabentes abans d’entrar al judici que els advocats de les dues parts ja han pactat. Però potser el cas que més m’ha marcat va ser un en què, sent nomenat perit per l’Admi-nistració, l’advocat de la part contrària em va ‘tantejar’. Vaig denunciar-ho, però, quan va celebrar-se el judici, per dues vegades l’Administració no es va presentar i el cas va ser sobresegut. Això sí, l’Administració em va pagar els meus honoraris…”.

Malgrat tot, Xavier Albort considera que ser perit ha de ser vocacional i por-tar-se a la sang, ja que gràcies a la seva feina es poden aclarir moltes qüestions que poden donar lloc a la restitució d’un dany causat. Fer bé aquesta feina és motiu d’orgull.

Sobre els requisits que hauria de tenir un bon perit, Xavier Albort considera que se’ls hauria de requerir l’experiència professional (publicacions, investigaci-ons) i no només la seva titulació: “Hi ha mots peritatges pobres en contingut per desconeixement tècnic i de vegades el jutge es veu obligat a demanar un tercer peritatge, perquè els que han demanat les parts entren en contradiccions molt grans. Jo crec que en aquests casos, això hauria de ser sancionable, perquè en qüestions tècniques no poden existir grans diferències”.

més informació:

Si voleu més informació per constar al llistat de perits per a l’any 2016: comunicacio@coacb.com ó tel. 93 231 94 12

L’agent comercial com a

36 / COMERç & GESTIó

entorn apps

útils per a agents comercials

Apps aplicacions pEr a dispositius mòbils (apps) quE us podEn sEr útils En El dia a dia.

ExACCtA tAx i ExACCtA xpENs Amb Exaccta Tax el col·legiat autònom pot fer fotos de factures i tiquets amb el mòbil i generar la comptabilitat i els impostos trimestrals en funció del seu perfil tributari. Exaccta Xpens genera la nota de des-peses corresponent a partir del mateix tiquet o factura. Totes dues apps estan homologades per l’AEAT i les fotos serveixen com a justificant tributari. iOS i Android.

Descarrega’t aquestes app amb el 20% de descompte a: www.exaccta.com/es i in-trodueix el codi CoACb1505

usELLApp que permet als comerci-als dur a terme el procés de venda d’una manera ràpida, fàcil i eficaç. uSell pretén evitar problemes com la dispersió de la informació, les llistes de preus amb errors, els catàlegs amb referències ob-soletes o haver de transcriure a última hora les comandes de tot el dia. Mostra produc-tes de manera professional i gestiona comandes i bases de dades dels clients. iOS.

Descarrega’t l’app amb el 20% de descompte a: www.app2u.es/usell i introdueix el codi CoACb15

mOstrArium i CgACMostrarium et permet crear de manera ràpida i senzilla la teva app. Puja la teva imatge corpo-rativa, les teves dades professi-onals, el teu catàleg de produc-tes, preus i xarxes socials, entre d’altres. Podràs gestionar els teus continguts sempre que vulguis, rebre el formulari de co-mandes, etc. A més, l’app estarà ubicada a la app corporativa del Consejo General de Colegios de Agentes Comerciales de España (CGAC).

15€ /any per a col·legiats. Dóna’t d’alta al servei a: www.mostrarium.com/es/ i introdueix el codi promocional cgac2015

permet als col·legiats fer reserves en línia de despatxos professionals, sol·licitar dia i hora per a les assessories, veure l’agenda d’actes del col·legi, consultar ofertes de feina o estar al dia de les notícies de la professió, entre d’altres.

Totalment gratuïta Fàcil de descarregar Pràctica per als agents comercials Interacció directa amb el Col·legi Idiomes: català i castellà Dimensions: 1,98 MB Compatible amb Android i iOS

L’app del COACB

més iNFOrmACiÓ DE LEs Apps A: sErVEis@COACB.COm / tEL. 93 231 94 12

cgac.

firmes

núM. 32-2015 / 37

És un projecte inclòs en el Pla d’Impuls i Suport al Comerç, l’autèntic full de ruta de les polítiques de comerç de l’Ajuntament, i té com a objectiu distingir els establiments comercials que ofereixen un alt nivell de servei i atenció als seus clients.

Té l’origen en un projecte creat, dis-senyat i desplegat per l’Associació de Comerciants de Creu Coberta anome-nat Q de Qualitat, i que suposa un cas d’èxit i un molt bon punt de partida.

L’Ajuntament, a través de l’entitat certificadora, reconeixerà amb un dis-tintiu diferenciador els comerços que s’hi adhereixin voluntàriament, prèvia petició a l’Ajuntament a través dels

eixos, gremis i associacions de comer-ciants. De moment, la certificació no tindrà cost per a aquells establiments que en siguin membres.

En definitiva, el projecte Comerç de Qualitat serà una eina de millora de la qualitat dels serveis prestats pels establiments de la ciutat de Barcelona i ajudarà a fomentar aspectes com l’as-sociacionisme, l’adhesió a l’arbitratge, la formació i l’adopció de mesures de sostenibilitat, dinamisme i innovació.

Millora, d’altra banda, que porta implícita la sostenibilitat de l’activitat econòmica i es trasllada, a ulls de la persona consumidora, ciutadana o vi-sitant, en satisfacció i qualitat de vida. La pretensió d’aquesta iniciativa municipal és arribar a tot el comerç, començant per l’associat, que fa bé la seva feina i es preocupa per la seva millora contínua, reconèixer l’aportació vital que fa a la qualitat del conjunt de serveis que ofereix la ciutat i mostrar els punts de millora a tots aquells que volen contribuir a mantenir la ciutat de Barcelona al capdavant de les capitals mundials en qualitat comercial.

de

El projEctE comErç dE qualitat Està impulsat pEr la dirEcció dE comErç i consum dE l’ajuntamEnt dE barcElona i ExEcutat pEr l’institut dE qualitat comErcial, amb la col·laboració dE divErsEs Entitats com ara El col·lEgi d’agEnts comErcials dE barcElona i la cambra dE comErç dE barcElona.

L’AJuNTAMENT RECONEIXERÀ AMB uN DISTINTIu DIFERENCIADOR ELS COMERçOS QuE S’ADHEREIXIN VOLuNTÀRIAMENT AL PROJECTE COMERç DE QuALITAT

qualitat

JorDI L. bAILACH I ASpADirector

Direcció de Comerç i Consum

Ajuntament de Barcelona

Comerç

l’opinió

38 / COMERç & GESTIó

firmes amb veu pròpia

“tenim un molt bon producte i la gent hi confia, perquè funciona”

núM. 32-2015 / 39

tot comença amb el descobriment d’un desgreixant que actualment és producte estrella de l’empresa i líder entre els productes del sector a Espanya... quina és la filosofia de l’empresa que presideix? Motivació, gaudir de la feina, treball en equip, feina ben feta i compromís.

vostè és la segona generació. què va aprendre dels seus familiars quan estaven al capdavant? La qualitat, per davant de tot, la serie-tat és molt més important que el preu. Sempre pensar en el futur.

quins avantatges i inconvenients suposa el fet de ser una empresa familiar?un avantatge és que som propers. L’inconvenient... cap. Crec que treba-llem amb les mateixes eines que una multinacional (o millors). Les decisions les prenem a casa; per tant, l’agilitat de la resposta depèn de nosaltres.

josEp maria llorEda piña (lEs franquEsEs, 1954) és El prEsidEnt dE l’EmprEsa familiar Kh llorEda, fundada pEl sEu parE. Es tracta d’una pimE catalana quE compEtEix amb lEs grans multinacionals En Els linEals dEls comErços, on triomfa amb la sEva gamma dE productEs dE nEtEja Kh-7. assEgura quE la clau dEl sEu èxit és El fEt dE sEr difErEnts, innovadors i tEnir sEmprE En mEnt la qualitat dEl productE, pEr sobrE dE qüEstions com El prEu. amb aquEsta convicció, la irrupció dE lEs marquEs blanquEs no ha suposat pEr a Kh llorEda cap canvi En la sEva Estratègia: tEnEn un productE rEconEgut, En El qual la gEnt confia pErquè funciona. la r+d+i i la rEsponsabilitat social corporativa també formEn part dE l’adn dE la companyia.

L’any passat presentaven el pla Estratègic 2014-2017. S’estan aconseguint els objectius marcats?En tots els comitès que s’estan fent per comprovar-ho, veiem que avui dia tot s’està complint. Possiblement, fins i tot els nous projectes que no estaven previstos al pla i que ens poden fer créixer per sobre del previst.

Com se sobreviu a una competèn-cia de grans multinacionals? Sent diferents, innovadors i tenint un bon equip de professionals. Nosaltres som com les formigues, anem a poc a poc però no parem mai.

Lloredajosep maria PRESIDENT DE KH LLOREDA

“NOSALTRES SOM COM LES FORMIGuES, ANEM A POC A POC PERÒ NO PAREM MAI”

L’orIGEn DEL kH-7

L’empresa familiar va iniciar la seva trajectòria com IRM Lloreda, Indústries de Recobriments Metàl·lics, tot dedicant-se a diferents tipus de recobriments: coberteries, rellotges, joieria, circuits impresos i electrònica, esdevenint una empresa pionera en aquest sector. La necessitat de netejar les peces que arribaven dels seus clients, va portar a què desenvolupessin els seus propis productes, ja que al mercat no existien. Entre ells, un producte anomenat desengreixant IRM KH-7. Un cop van comprobar l’eficàcia del producte van decidir comercialitzar-lo.

40 / COMERç & GESTIó

firmes amb veu pròpia

quins canvis han hagut de fer a causa de la irrupció de la marca blanca en el sector?No hem fet cap canvi. Tenim un molt bon producte i la gent hi confia, per-què funciona.

Està clar que per a vostès la in-novació és un valor diferencial. quin percentatge del seu pres-supost anual hi destinen i com es tradueix després a nivell de resultats?Hi ha 10 persones que dediquen pràcticament tot el temps a R+D+I. A més a més, tothom de la companyia, almenys 1 o 2 cops l’any, participa en taules de treball de creativitat i d’innovació. Això es tradueix en una empresa amb productes diferencials i reconeguda.

pel que fa a la responsabilitat so-cial corporativa, kH Lloreda és un cas de referència a les principals escoles de negocis, tant pels seus valors com per la seva cultura d’empresa. quina importància li donen al vessant ètic?Tot aquest aspecte té un sentit molt clar: la motivació de l’equip que forma part de KH Lloreda. No cal dir que una persona motivada sempre farà una bona feina i serà més creativa que una que no ho està.

Com a empresa del sector químic, els aspectes mediambientals suposen una exigència i compro-mís, tot fent de kH Lloreda una de les empreses més sostenibles del mercat. Creu que el client final també té present aquest aspecte a l’hora de comprar el producte?És una llàstima que el consumidor manifesti que sí que busca productes ecològics, però en realitat molt pocs hi estan interessats. La gent busca qualitat i preu.

En què consisteix el Dia del Con-sumidor que celebren?Consisteix que l’empresa surt durant tot un dia per veure i comprovar el dia

a dia dels punts de venta. S’analitza el mercat, la competència. Això fa que ens arribin propostes de millora, tant de packaging com de promocions... No deixa de ser una feina creativa, innovadora i també és molt important la part motivadora de fer una feina diferent que aporta un valor a la com-panyia.

Com es fa per recuperar la con-fiança del consumidor després d’una crisi i en mig d’un mercat cada vegada més competent?Quan una empresa treballa amb uns valors, sobretot quan parlem de qua-litat percebuda pel consumidor, amb temps de crisi aquesta qualitat passa per sobre del preu. Per tant, el nostre consumidor no ha perdut la confiança, sinó que en aquest període hem cres-cut en vendes i hem recuperat algun client.

El seu producte arriba mitjan-çant molts canals de distribució. Com treballen per a cadascun d’ells?Cada canal és molt diferent, es tracten d’una manera individual i les negoci-acions i les promocions estan adapta-des a cada un d’ells.

Compten amb un comitè comer-cial dins l’empresa. quines funci-ons té i com s’estructura?Està format bàsicament per vendes, màrqueting, trade marketing i, depe-nent dels temes, també finances o ge-rència. Les funcions són buscar l’equi-libri de totes les accions per tal de consolidar les que neixen tant de ven-des com de màrqueting, perquè cada acció sumi, sobretot en el moment de fer l’acció i mirar que l’acció estigui dins dels paràmetres establerts a la companyia. I sempre es poden trencar si l’acció així ho requereix.

“TENIM 10 PERSONES QuE DEDIQuEN PRÀCTICAMENT TOT EL TEMPS A R+D+I”

núM. 32-2015 / 41

Títol d’un llibre recomanable: No sóc lector de llibres.

es defineix vostè mateix com una persona...Alegre, positiva, optimista i, segons em defineix el meu equip, inquiet i inconformista.

La seva gran virtut és...Sóc una persona positiva.

un defecte... La inquietud vista pels altres, fins que no em coneixen.

Aficionat a...El món del motor.

ad

n p

Ers

on

al

Actualment estan presents a més de 15 països arreu del món, entre els quals xile, Mèxic, Itàlia, Colòm-bia, França i portugal. quin és el pla d’expansió per als pròxims anys?Quan entres en un país nou no saps si el distribuïdor o el consumidor d’aquell país et requerirà més o menys esforços, tant d’equip humà com d’accions o campanyes. Per tant, dependrà de la capacitat de demanda per poder obrir més portes. La missió és el món. Però el proper país podria ser els EuA, per Estats, ja que és un país econòmica-ment marquista i molt donat al màr-queting. Pot ser una bona oportunitat.

I, per acabar, inverteixen molt en accions de màrqueting i patrocini; de fet, els darrers espots televi-sius han estat dirigits per grans directors de cinema com bigas Luna, Juan Antonio bayona o Fer-nando trueba. què busquen amb aquest tipus de comunicació? Busquem diferenciació. Hem fet dife-rents tipus d’espots: d’art (Fura dels Baus), Sensual (Bigas Luna), Tecno-lògic (Juan Antonio Bayona) i l’últim amb un toc d’humor (Fernando True-ba). Això ho fem perquè el consumidor no es cansi d’una comunicació repeti-tiva i amb falta de creativitat. I amb un espot trencador i creatiu –que recorda una miqueta la frase d’un programa de TV3 que deia “guaita que fan ara!”– ens ha funcionat realment.

42 / COMERç & GESTIó

novetatsoci i negoci

AmAzON DAsH ButtON

Aquest dispositiu permet, amb un simple clic, repetir comandes de productes que fem servir habitualment. Per fer-ho hem d’utilitzar l’aplicació d’Amazon al nostre telèfon intel·ligent perquè es connecti a la nostra xarxa Wi-Fi i seleccionar el producte que desitgem tornar a demanar amb el botó Dash. un cop connectat, un sol clic col·loca automàticament la comanda. Amazon envia un avís per al telèfon, així que és fàcil de cancel·lar si es canvia d’opinió.

WWW.AMAZON.COM

grAVADOrA DE VEu usB

Aquesta gravadora de veu uSB ens permet gravar veu i poder passar-la còmodament a l’ordinador per poder treballar-hi a l’instant. un aparell petit amb doble funció: t’estalvia haver de portar la clàssica gravadora i a més grava de forma discreta.

WWW.EACHBUYER.COM

sONy smArtwAtCH

Aquest rellotge Android compatible et mantindrà discretament actualitzat i et permetrà tenir les mans lliures. El telèfon pot estar a la teva bossa, butxaca o a qualsevol lloc a una distància de fins a 10 metres. Com una versió en miniatura del teu smartphone, l’SmartWatch reflecteix el que passa al teu món i t’ho fa saber.

WWW.SONY.ES

NOtEBOOK AmB CArrEgADOr DE mòBiL

Si ets dels que sempre porta una llibreta per apuntar les coses i a més ho combines amb l’smartphone, aquest notebook és el teu gadget de l’any. Té una possibilitat de fins a tres sortides de càrrega: dues per a smartphones i una sortida uSB per a la seva pròpia càrrega.

WWW.DAMNGEEKY.COM

‘DrONE’ AmB CàmErA DE FOtOs

La firma GoPro pretén comercialitzar drones, a partir del 2016, com un accessori més per a les seves càmeres. GoPro vol democratitzar una mica l’escena amb drones amb un preu d’entre 500 i 1.000 dòlars, amb totes les facilitats per col·locar-hi les seves càmeres.

WWW.GOPRO.COM

tELèFON sENsE FiLs pANAsONiC AmB CONNExiÓ A ‘smArtpHONEs’ i wi-Fi

Telèfon sense fils de luxe per a Apple i Android. Aquest supletori estarà vinculat al teu smartphone i rebrà les seves trucades i missatges. No gastis la bateria del mòbil en trucades. Deixa el mòbil carregant i utilitza el telèfon sense fils amb una qualitat auditiva superior i amb funció de mans lliures.

WWW.PANASONIC.COM

núM. 32-2015 / 43

44 / COMERç & GESTIó

oci i negoci hotels & restaurants

iberostar Hotels & resortsreserva amb descompte als hotels d’Espanya, cap verd, grècia, hongria, el marroc, montenegro i tunísia.

El Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona (COACB) ofereix als seus col·legiats descomptes especials en la reserva d’habitacions als hotels del grup Iberostar Hotels & Resorts. Els col·legiats es poden beneficiar d’un 10% de descompte en les seves reserves hoteleres als hotels d’Espanya, Cap Verd, Grècia, Hongria, el Marroc, Montenegro i Tunísia. El descompte és extensible fins a tres habitacions per reserva i acumulable a altres ofertes de la cadena. La reserva es pot fer via online, a través del link específic per al

col·lectiu ubicat a la intranet COACB (apartat “Descomptes en hotels”) o bé trucant al telèfon d’atenció al client (902 99 55 55) i especificant que s’és col·legiat COACB. Per a les reserves online, primer s’ha de seleccionar la ciutat de destinació i l’hotel. Seguidament apareix el preu especial per al col·lectiu comercial amb el descompte ja aplicat. El col·legiat ha d’introduir el número de la targeta de crèdit per garantir la reserva, sense cap càrrega, ja que el pagament íntegre es fa a l’hotel.

En primera línia de mar i molt a prop de la platja de la barceloneta trobem el restaurant platja ca la nuri, el lloc que combina ingredients de qualitat de la cuina marinera amb les millors vistes al mediterrani. Et ve de gust un bon arròs?

Destaca pels seus arrossos de temporada, els productes frescos de la llotja, la seva tradició culinària amb més de 50 anys i la ubicació a peu de platja. Entre els plats de la seva carta, trobem el pop de roca amb hummus, alls i olivada; la famosa paella Ca la Nuri; arròs negre amb llagostins o la fideuada marinera. De les postres, en destaquem el Tatin de pera o la

RESTAuRANT A BARCELONA

30% de descompte al platja Ca la Nuri

Sacher amb profiteroles. Es tracta d’un bon exemple de com el típic restaurant mariner s’ha sabut renovar sense perdre la seva raó de ser. Continuen servint arrossos i cuina marinera, però donen als plats un toc modern i refrescant que aconsegueix fer-nos salivar quan encara inspeccionem la carta. Plats que estan entre la tradició i la modernitat i que es basen en el

iBErOstAr CLuB BOA VistA (CABO VErDE) *****Resort de 5 estrelles a Cap Verd amb règim de tot inclòs i ubicat a la platja de Chaves, un lloc exòtic i sorprenent per a les teves vacances. Els restaurants i bars de l’hotel ofereixen suculents plats locals i internacionals i una extensa carta de begudes i còctels.

HOtEL iBErOstAr rOyAL CupiDO (mALLOrCA) ****L’hotel disposa de 168 habitacions repartides en sis plantes que ofereixen, a més dels seus diferents serveis, terrassa amb vistes panoràmiques de la platja de Palma. A més, a l’hotel Iberostar Royal Cupido compten amb una zona de jardins, un solàrium equipat i una piscina descoberta.

Reserva a través del link

específic per a agents

comercials a través de l’app o

des de la teva intranet COACB

(apartat “Descomptes en

hotels”) o informa-te’n al

tel. 93 231 94 12 o

serveis@coacb.com

iberostar Hotels & resorts

iBErOstAr mArBELLA COrAL BEACH (máLAgA) ****Elegant i tranquil hotel spa situat a Marbella, a 1 km del famós Puerto Banús. L’hotel, envoltat d’exòtics jardins, disposa de 170 habitacions amb disseny avantguardista i compta amb el Sea Soul Beach Club, des d’on es pot prendre un còctel, escoltar chill­out i relaxar-se.

núM. 32-2015 / 45

producte fresc i de temporada, ja siguin de mar o de terra. Gravat a la nostra memòria tenim l’arròs de botifarra negra i garoines. I la terrassa a tocar de la sorra... Aprofita aquest descompte i reserva a través de la teva intranet de col·legiat. Només has de seleccionar el restaurant, indicar la data de reserva, el nombre de comensals i introduir les teves

dades. un cop hagis fet la reserva en línia, rebràs al moment un correu electrònic de confirmació i el mateix dia de la reserva un SMS. Aquest sistema et permet fer una reserva fàcil, ràpida i des de qualsevol lloc a través del teu mòbil, tauleta o ordinador.Aquest és un acord entre el Col·legi i eltenedor.es, que ofereix descomptes de fins al 50% sobre el preu de la carta o avantatges preferencials en milers de restaurants de Barcelona fent la reserva en línia.

platja Ca La nuriPasseig Marítim de la Barceloneta, 55 08003 BarcelonaPreu mitjà a la carta: 39 €Horari: de dilluns a diumenge de 13 a 23 h

*Menús no inclosos. Vàlid de dilluns a diumenge en sopars. La promoció només està disponible fent la reserva

a través d’http://coacb.eltenedor.es.

Fes la teva reserva a través de la

intranet COACB o des d’http://

coacb.eltenedor.es i beneficia’t del 30% de descompte sobre el preu de la carta*

SI ETS COL·LEGIAT, JA POTS GAuDIR D’uN 10% DE DESCOMPTE SOBRE LA MILLOR TARIFA DISPONIBLE ALS HOTELS & RESORTS D’ESPANyA, CAP VERD, GRèCIA, HONGRIA, EL MARROC, MONTENEGRO I TuNíSIA DE LA CADENA IBEROSTAR

LLOGUER DE VEHICLES

Descompte directe sobre el preu de la web; més de 4.000 oficines en més de 100 països i assegurança a tercers inclosa.

SEGUEIX-NOS!

Fes-te seguidor del COACB al Twitter i informa’t de nous serveis, codis gra- tuïts per accedir a fires, descomptes o informació del sector.

Fins el 20% de descompte @coacbcn

TARGETA SOLRED + VIA T GRATUÏT

Descompte directe de fins a 8 cts/l. en Gasoil (i fins a 3 cts/l. Benzina) en les més de 2.500 estacions preferents. Resta de benzineres: dte. de 1,2 cts./l.

ESPAIS A BARCELONA

Més de 40 despatxos per treballar, fer reunions, showrooms, cursos o presentacions. Gratuït o a partir de 30€/dia. Consulta disponibilitat.

Descompte de8 cts./l.

Despatxos gratuïts

TARGETA CLIENT

Milers de productes d’alimentació i altres sectors, productes de gran format i factures de compra desglossades.

VOLS

Descomptes des de 30 a 250€ en vols europeus o intercontinentals, segons el tipus de tarifa. Sol·licita els teus codis de descompte o fes-ho des de la Intranet.

GratuïtaFins a 250€ de

descompte

DESCOMPTES EN PEATGES

VIA-T gratuït i descompte del 20% en la quota anual (9,60€ + IVA) que a més, et permetran tenir descomptes fins el 30% en peatges i aparcaments.

ESPECTACLES I OCI

Entrades amb descomptes per a musicals, obres de teatre, parcs d’aventu-res o activitats d’oci, entre d’altres, a preus especials per a col·legiats.

Descompte del 20%

Fins el 50% de descompte

SABIES QUE PER SER COL·LEGIAT POTS GAUDIR DE:

PROgressar:Financemfins al 100%dels teus projectesprofessionals.Vols progressar? Nosaltres t’ajudem a fer-ho. Financem fins al 100% delsteus projectes professionals amb unes condicions exclusives, un tipusd’interès preferent i unes comissions reduïdes.

Si ets membre del Col·legi Oficial d'Agents Comercials de Barcelona i volspromoure la teva feina, protegir els teus interessos o els teus valorsprofessionals, amb Banc Sabadell ho pots fer. Et beneficiaràs de les solucionsfinanceres d’un banc que treballa en PRO dels professionals.

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses.O el que és el mateix, el banc dels millors professionals: el teu.

Truca’ns al 902 383 666, identifiqui's com a membre del seu col·lectiu,organitzem una reunió i comencem a treballar.

sabadellprofessional.com

El banc de les millors empreses. I el teu.

SabadellProfessional

AHEEEHAPEIALCIENCGDGFPLAIPAHEEEHABNFFFNBPFPIDELBPFGMDIDMPBPBNFFFNBAGEEOOFPBMAFBMFOABBLLFMIOHIOFHBIBENKOMMFFKEHIDDJDKJOIFOGHHAOAFDILPHMHGOAFLPIOOHHOFGEAPJHEKICCJBADFCMJCNLCFJNAOOOODPMBIDIBLBMOIONKFIJMFFNFFEHLPIDMBACFDDIMIOIAHFHAEMOGAPBBBPAPIOCFIHMIDOJGCFHEEHEEGJHJGHHHHHHHPHPPHPHPPPHPHHHPHPPPHHHHPP

Captura el codi QR iconeix la nostra news‘Professional Informa’

Doc

umen

tPub

licita

ri.D

ata

d'em

issi

ó:Ju

ny20

15