Eleccionsal COMG

InformacióAssemblea Anual

Reglamentària

InformacióInaugurem la nova

Biblioteca del COMGInformació

Comiat Dr. Pallarès, President del COMG

m a i g 2 0 1 4112

B U T L L E T Í

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE GIRONA

“Som la corredoria d’assegurances per als col·legiats i els seus familiars.

La teva.”

Posa’t en contacte amb nosaltres it’informarem sense cap compromís.

Albereda, 3-5 Àtic - 17004 GironaTel. +34 972 208 800 · Fax +34 972 208 808 · corredoria@forumsanitari.cat · www.comg.cat

Fòrum Corredoria d’Assegurances és un servei creat per a resoldre les necessitats asseguradores dels col·legiats i els seus familiars. Som la teva corredoria.

El nostre equip professional t’acompanya amb un servei personalitzat durant la vida de la teva pòlissa d’assegurança i, especialment, durant la gestió de sinistres.

Treballem pensant en les teves necessitats i oferim solucions de qualitat en condicions avantatjoses de cobertura i preus. Per a tu.

• RC Professional i RC Societats• Protecció jurídica• Multirisc consultoris• Despatxos i oficines• Vida, Accidents i Incapacitat Temporal• Dependència• Estalvi, Pensions i Inversions• Salut• Assitència en viatge• Llar i segona residència• Automòbils i motocicletes• Embarcacions de Lleure• Bicicletes...

COMG | 3

Sumari

La pasta utilitzada per a la fabrica-ció del paper d’aquest llibre s’obté a partir de fusta d’arbres proce-dents de boscos de tala controlada i és blanquejada sense utilitzar gas de clor (ECF-ELEMENTAL CHLO-RINE FREE)

“Som la corredoria d’assegurances per als col·legiats i els seus familiars.

La teva.”

Posa’t en contacte amb nosaltres it’informarem sense cap compromís.

Albereda, 3-5 Àtic - 17004 GironaTel. +34 972 208 800 · Fax +34 972 208 808 · corredoria@forumsanitari.cat · www.comg.cat

Fòrum Corredoria d’Assegurances és un servei creat per a resoldre les necessitats asseguradores dels col·legiats i els seus familiars. Som la teva corredoria.

El nostre equip professional t’acompanya amb un servei personalitzat durant la vida de la teva pòlissa d’assegurança i, especialment, durant la gestió de sinistres.

Treballem pensant en les teves necessitats i oferim solucions de qualitat en condicions avantatjoses de cobertura i preus. Per a tu.

• RC Professional i RC Societats• Protecció jurídica• Multirisc consultoris• Despatxos i oficines• Vida, Accidents i Incapacitat Temporal• Dependència• Estalvi, Pensions i Inversions• Salut• Assitència en viatge• Llar i segona residència• Automòbils i motocicletes• Embarcacions de Lleure• Bicicletes...

Publicació InternaCOMG

President: Dr. Benjamí Pallarés Oro

Secretari: Dr. Pere de Manuel- Rim-bau Muñoz

Redacció: Meritxell Bonet Costa

Foto portada: Foto: Martí Artalejo

Fotografies: COMG, Shutterstock

Realització: Nexe Impressions, sl

Consell de redacció: Dr. Joaquim BarcelóDr. Francisco BastidaDr. Jordi Costa

Col·legi Oficial de Metges de Gironac/ Albereda 3-5 17004 GironaTelf: 972 20 88 00Fax: 972 20 88 08E-mail: comg@comg.cat Web: www.comg.cat

DIPÒSIT LEGAL: GI-1856/91 ISSN1577-5593

Edició: maig 2014

Escrits i opinions al : press@comg.cat

Aquest butlletí no s’identifica neces-sàriament amb les opinions expres-sades pels seus col·laboradors. La posició formal del Col·legi de Metges de Girona queda reflectida en els tex-tos editorials. El Butlletí resta obert a qualsevol text d’opinió, col·laboració, notícia o comentari dels col·legiats, que es publicaran sempre en el marc d’una revista col·legial.

[5] Informació COMGEleccions 2014Assemblea Anual ReglamentàriaInaugurem la nova Biblioteca del COMGEstrena de ‘La Revolució dels Àngels’Concursos artístics per a Metges

[8] InformacióAntoni Juan deixa la direcció del Trueta El Banc de llet materna de CatalunyaL’ICO Girona compleix deu anys

[10] OpinióSort, molta sort... ens farà falta. Opinió Dr. Benjamí Pallarès, President COMG

[12] OpinióEl vot telemàtic, a les eleccions del COMG

[14] EntrevistaLa Dra. Gloria Padura, nova directora de l’Hospital Universitari de GironaDoctor Josep Trueta

[16] Flauta de Pan

[18] Espai del Metge i de la Salut RuralEnsenya’m la llenguaaaaNotícies

[22] COMG Ajuda

[24] Lumiere

[26] JubilatsLes activitats dels metges jubilats

[30] Col·legiAcords de Junta i Apunts col·legials

4 | COMG

Editorial //////////////////////////

Acabem un cicle.

Un cicle que va començar ara fa uns quatre anys, després d’unes eleccions, de les que so-bretot va destacar la gran parti-cipació.

Ara se’n convoquen unes, que representarà donar pas a saba nova i a la renovació de perso-nes, maneres de fer i de pensar. Desitgem que hi hagi tanta par-ticipació com número de col-legiats a l’hora de votar, i per això s’ha fet un pas endavant amb les noves tecnologies que ho permetran.

Sense voler fer balanços, ni anàlisi exhaustives, hem seguit una línia bàsica: treballar pel Col·legi i pels Col·legiats.

Les motivacions que individu-alment ens varen portar a for-mar candidatura, varen ser di-verses. La majoria volíem can-viar la manera de fer dels pre-decessors, volíem fer el COMG pròxim al col·legiat; volíem valorar si l’obligatorietat de la col·legiació era legal, doncs no

hi veiem el sentit real i tení-em la percepció d’estar davant d’una estructura arcaica, i fins i tot inútil. Algú havia apuntat la idea d’abolir els Col·legis Professionals des de dins.

És des de dins que ens hem adonat de la importància que té el Col·legi per als professio-nals.

A part de les atribucions legals de certificació i acreditació de tenir el títol per exercir la pro-fessió, el COMG vetlla perquè tots els col·legiats tinguin co-berta la seva responsabilitat ci-vil -donant així protecció a tota la població- i a través de de la Comissió Deontològica -sem-pre independent- resoldre els conflictes entre nosaltres. Tam-bé ha de servir per fer sentir la veu del col·legiats davant les institucions i ha d’ intentar aproximar-se a la societat civil.

És en aquesta experiència vis-cuda que hem valorat la impor-tància que tenen els Col·legiats per actuar com única veu, in-dependent de les ideologies,

dels partits polítics, dels sin-dicats... però amb el respecte de molts. Aquesta veu ha de seguir sent escoltada, fugint de corporativismes però repre-sentant els interessos de tot el col·lectiu que som, amb les se-ves diferències i particularitats professionals.

Malgrat tot, ha quedat una por-ta oberta a la Col·legiació Única Autonòmica, que no busca més que centralitzar la informació i les decisions a Barcelona; una batalla encara per acabar i fer valer la nostra identitat pròpia a la capital.

Aquest i d’altres reptes queden pel futur.

Ara hauran de ser noves per-sones les que segueixin enda-vant. Us encoratgem a seguir la tasca i a mantenir el COMG, a seguir donant-li sentit, tal com nosaltres hem descobert i hem intentat mantenir. Podeu comptar amb el nostre suport.

informació COMG///////////////////////

Eleccions 2014La Junta de Govern convoca eleccions a la presidència del COMG

REQUISITS PER A LES CAN-DIDATURES

- Les candidatures s’han de presentar per escrit a la Secre-taria del Col·legi.

- El Ple de la Junta de Govern estarà constituït per 10 mem-bres: el president, el vicepresi-dent, el secretari, el vicesecre-tari, el tresorer i cinc vocals.

- Cada candidat ha d’adjuntar a la sol·licitud una declara-ció de no estar afectat per cap prohibició o incompatibilitat legal o estatutària, on es mani-festi, si s’escau, l’existència de possibles conflictes d’interes-sos en relació amb el càrrec al qual opta.

- Els candidats han de reunir els requisits assenyalats en els articles 23 i 24 dels estatuts del COMG i s’han de presentar dins d’una candidatura única amb la totalitat dels membres. A les candidatures s’ha de res-pectar el principi de represen-tació equilibrada entre dones i homes.

- Cap col·legiat pot presen-tar-se a més d’un càrrec ni for-mar part de més d’una candi-datura i les candidatures han de ser subscrites exclusiva-ment pels mateixos candidats.

- Es poden incloure un mínim de tres suplents, a l’objecte de substituir fins a la data de l’elecció els membres titulars

de la candidatura que causin baixa. En cas de produir-se la baixa, s’ha d’escollir el su-plent que correspon per ordre de llista.

CALENDARI

· Data de finalització de pre-sentació de candidatures: 15 de maig de 2014 (20:00 ho-res)

· Proclamació de candidatu-res: 16 de maig de 2014 a les (10:00 hores)

*Si es presenta una sola can-didatura, aquesta serà esco-llida com a guanyadora

· Campanya electoral: del 19 de maig al 15 de juny de 2014

· Data de les eleccions: del 16 al 19 de juny de 2014

· Tancament de la mesa i ini-ci escrutini de vots: 19 de juny a les 19:00 hores

· Proclamació del candidat i la composició de la nova junta de govern: 19 de juny, un cop fet el recompte final de vots

*Nota: Informarem del pro-cediment de votació en una nova comunicació.

*També es notificaran les candidatures proclamades, així com els seus compo-nents i programa electoral de cadascuna d’ellesn

Assemblea Anual Reglamentària

Va tenir lloc dimecres 26 de febrer a l’Auditori de Gi-

rona, amb la presència d’una trentena de col·legiats.

L’assemblea va transcórrer amb normalitat; es van debatre i aprovar per majoria l’acte de l’assemblea del 2013, la liqui-dació del pressupost de l’any 2013 i el pressupost de l’any 2014.

Un dels punts destacats du-rant la sessió, va ser el tema del vot telemàtic. El secretari del COMG, Dr. Pere de Manu-el-Rimbau, va explicar amb detall com es procedirà a les properes eleccions, mostrant exemples concrets.

També es va informar i repas-sar totes les accions que els COMG ha dut a terme durant aquests 4 últims anysn

COMG | 5

6 | COMG

informació COMG ///////////////////

Retorn del 10% de la quota col·legial

La junta del COMG consci-ent de les dificultats eco-

nòmiques actuals, ha decidit en la sessió de junta de go-vern del dia 18 de desembre de 2013 el retorn del 10% de la quota col·legial satisfeta al 2013 a tots aquells col·legiats que estiguin al dia del paga-ment de les seves obligacions (la devolució no afecta al pro-grama de protecció social de recent creació). És per aquest motiu que en el compte cor-rent on tens domiciliada la quota veuràs consignat aquest ingrésn

Dr. Benjamí Pallarès

Avís als col·legiats

A causa d’atacs externs al correu del COMG que

han patit alguns companys, seria bo protegir les bústies de correu amb contrasenyes més difícils de copiar per tal que no les puguin falsejar.

Us recomanem la combinació de lletres i números per a una major protecció.

Si algun col·legiat creu que la seva adreça electrònica pot haver quedat exposada, adre-ceu-vos al COMG per efectuar el canvi de contrasenya el més aviat possible.

Per al COMG la seguretat és un valor molt importantn

Nou servei en pensions privades

Des de Fòrum Corredoria d’Assegurances i el Servei

Jurídic del Col·legi de Metges de Girona, hem elaborat una pòlissa de Defensa Jurídica ex-clusiva per als Metges que no tinguin pòlissa de Responsabi-litat Civil perquè legalment no estan obligats, o be, tinguin pò-lissa de RC que no els cobreix.

Aquesta assegurança cobrirà els fets produïts durant l’exer-cici de la seva activitat profes-sional.

Les garanties cobertes per aquesta pòlissa son:

· Defensa per demandes, de-nuncies o querelles infunda-des realitzades per pacients

· Lliure elecció, dins els lí-mits fixats en la pòlissa, d’advocat

· Subsidi per inhabilitació professional durant el temps fixat en la pòlissa

· Defensa Suplementaria de la Responsabilitat Civil, sempre que no existeixi as-segurança de Responsabili-tat Civil o, existint, no faci efecte per trobar-se en situa-ció de descobert

· Defensa davant reclamaci-ons per assetjament laboral

El cost d’aquesta assegurança es de 35€ anuals.

Aprofitem l’avinentesa per sa-ludar-los ben cordialment,

La Corredoria d’ Assegurances del Col·legi de Metges de Gi-rona

Inaugurem la nova Biblioteca del COMG

El dimecres 19 de març es va inaugurar la nova bilbi-

oteca del COMG, situada a la tercera planta de l’Edifici Fò-rum, amb més de 2.500 exem-plars repartits entre llibres, monografies, col·leccions de revistes, actes de les assem-blees del COMG, etc. La pu-blicació més antiga catalogada fins al moment data de l’any 1560.

La gran majoria de documents -dels segles XVI, XVII, XVIII i XIX- provenen de la biblioteca que el COMG tenia a la seu del carrer Lorenzana.

La nova biblioteca és oberta a tothom i el catàleg es pot

COMG | 7

informació COMG///////////////////////

consultar a través de la pàgina

web www.comg.cat

Estrena de ‘La Revolució dels Àngels’

La sèrie de ficció, que plan-teja l’assassinat de polí-

tics corruptes, es va estrenar a Girona el dijous 3 d’abril, a l’auditori Espai Caixa, da-vant d’una seixantena de per-sones.

La presentació va anar a càrrec del periodista Espartac Peran, amb paraules del president del Col·legi de Metges, Dr. Benjamí Pallarès, i dels seus creadors, Oriol Clavell i Marc Barbena.

JORNADA CULTURALBarcelona, 29 de maig de 2014Sala d’actes del COMB - Pg. Bonanova, 47– 08017 Barcelona

PROGRAMA

11.00 h Arribada dels diferents col·legis al COMB

11.15 h Café de benvinguda

11.45 h Tallers (a escollir un): Com pot internet enriquir el teu dia a dia?

Taller pràctic sobre les possibilitats d’Internet i de les xarxes socials per millorar la relació i/o la co-municació amb els teus i facilitar les teves tasques diàries, com la compra online, la vídeo trucada, les aplicacions mòbils, premsa online…

El Programa de Protecció Social del COMB presenta: “El Taller del Dr. Francisco Cordons, proctòleg jubilat”, una paròdia simpàtica i desenfadada sobre la jubilació dels metges.

UN TAST DE QI GONG - TAI XI.UN TEMPS I UN ESPAI PER RESPIRAR-NOS Flexibilitzar el cor i el cos, asserenar-nos, entrar en el moviment senzill.

Els metges i metgesses emèrits HAN DE FER SENTIR LA SEVA VEU! T’esperem al taller de cant Coral amb cantaires voluntaris que t’ajudaran!No cal saber solfeig ni música, ni donar el do de pit, només una mica d’oïda i ganes de divertir-se molt amb companys i companyes engrescadors!En poca estona et trobaràs cantant un cànon polifònic per tots els participants.

12.30 h Lliurament de Premis dels Concursos Artístics

13.30 h Dinar al restaurant del COMB 4a planta

16.00h Sortida en autocars a la Sagrada Família

16.30 h Visita guiada al temple de la Sagrada Família

18.00 h Sortida dels diferents autocars als llocs d’origen respectius

NOTESInscripció als tallers, dinar i visita a la Sagrada Família Preu del tiquet: 35€Places limitades per rigorós ordre d’inscripció.Cal fer la inscripció abans del dia 19 de maig als col·legis respectius.

Posterior a la projecció del film es va produir un interes-sant i participatiu debat, entre els membres de la taula rodo-

na i els assistents a la sala, ge-nerant una profunda reflexió sobre el sistema actualn

8 | COMG

Informació ////////////////////////////

El 21 de gener es va presen-tar a l’Hospital de Palamós el Banc de llet materna de Cata-lunya (MAMA) de la mà de la Dra. Anna Millán, responsable del Banc de Sang i de Teixits de Girona.L’Hospital de Palamós és con-verteix en el primer hospital comarcal que participa com a prova pilot adherint-se a aquest banc, apropant així l’oportunitat, a totes les mares del Baix Empordà que ho vul-guin i que es troben en procés d’alletament matern, de for-mar part del grup de donants voluntàries.

Missió del banc de llet maternaUn Banc de llet materna té com a missió emmagatzemar llet de mares lactants volun-tàries i dedicar-la únicament

a ús hospitalari i sobretot per a grans prema-turs als que la immunitat i la flora que genera la llet materna supera amb es-creix qualsevol altre substitut artificial.El Banc de llet materna de Ca-talunya és una unitat especia-litzada que des de principis de 2011 duu a terme les funcions de conscienciar la societat so-bre el valor de la lactància ma-terna i recollir, analitzar, pro-cessar, fer els controls de qua-litat i distribuir la llet materna a les unitats de neonatologia dels hospitals per alimentar els nounats que no poden ser alletats per les seves mares. A

més, garanteix que la selecció, l’extracció, l’acceptació i el processament de la llet es fan d’una manera eficaç i segura. El Banc es nodreix de voluntà-ries que han parit recentment i que un cop han instaurat la seva lactància, tenen suficient producció de llet com per em-magatzemar un excedent, con-gelar-lo i donar-lo.

// El Banc de llet materna de Catalunya més a prop: les mares del Baix Empordà que ho vulguin podran formar-ne part com a donants

Va assumir la tasca de dirigir l’hospital fa menys d’un any, i ara serà el nou director assis-tencial de l’ens català

Antoni Juan Pastor deixa el càrrec per incorporar-se a l’equip directiu de l’Institut Català de la Salut -ICS- com a director assistencial. Juan Pastor, que substitueix Jaume Benavent, deixa la direcció del Trueta menys d’un any després del seu nomenament.

// Antoni Juan deixa la direcció del Trueta per ser un alt càrrec de l´ICS

Natural de Palma de Mallorca, Antoni Juan Pastor és doctor en Medicina Interna per l’Hos-pital Universitari de Bellvitge i va cursar estudis de Direcció de Serveis Integrats de Salut a ESADE. El juny del 2011 va incorporar-se com a director clínic d’urgències, Medicina Interna i Malalties Infeccioses a l’hospital Trueta.

COMG | 9

/////////////////////////////////////

El projecte de rehabilitació i adequació de l’immoble per-metrà ampliar els espais desti-nats a investigació a la demar-cació

L’IDIBGI (Institut d’Investiga-ció Biomèdica de Girona) inicia un nou projecte de reforma de l’edifici de la Mancomunitat 2, ubicat al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt amb l’objectiu de disposar de nous espais per als investigadors, més adients per als projectes de recerca que està desenvolupant en l’actualitat i en un futur. Amb aquesta fina-litat es rehabilitarà un edifici ja existent i que estava en desús des de l’any 2009, que cons-ta de 2 plantes i més de 1.700 m2, per habilitar-los com a la-boratoris i serveis de suport a la recerca. També està prevista la creació d’un estabulari per a experimentació amb rates i ra-tolins, que serà el primer de les

Durant aquest temps s’han vi-sitat unes 2.000 famílies (1.000 per valorar el risc que tenien de patir un càncer de mama, 800 pel risc de càncer de colon i 200 per altres tipus de tumors o síndromes), i s’han realitzat 60 cirurgies preventives d’ova-ri i 10 de mama. Actualment hi ha en seguiment 150 dones amb mutacions que les predisposen a patir un càncer de mama i/o d’ovari. L’objectiu de les unitats

// L’IDIBGI reforma l’edifici de la mancomunitat del parc hospitalari martí i julià per consolidar la recerca biomèdica i en salut de girona

// La Unitat de Consell Genètic de l’ICO Girona compleix deu anys

comarques gironines. Les obres, amb un pressupost de poc més d’1,8 milions d’euros, seran co-finançades a través del Fons FE-DER (Fons Europeus de Desen-volupament Regional).

L’IDIBGI té un plantilla de 75 persones i agrupa més de 200 investigadors de diverses insti-tucions de l’entorn: Universitat de Girona, ICS Hospital Uni-versitari Josep Trueta, Institut d’Assistència Primària de l’ICS,

de consell genètic és identificar, atendre i fer seguiment de les

Institut d’Assistència Sanitària (IAS), Institut Català d’Onco-logia (ICO), Institut de Diagno-si per Imatge (IDI). Les noves instal·lacions, que tindran una capacitat per a uns 50 equips de laboratori, també acolliran el Biobanc de l’IDIBGI.

persones i famílies amb un alt risc de patir càncer.

10 | COMG

Opinió ////////////////////////////////

L’autèntic valor afegit de l’assistència sanitària a Ca-

talunya són, tal com jo ho veig, els professionals sanitaris, amb els metges al capdavant, i la ciutadania que durant molts anys ha fet confiança en nosal-tres.

El sistema sanitari, en sí mateix no representaria res sense ells. Capítol a part representen els gestors sanitaris, controvertits en la seva tasca.

Pel que fa als metges, s’ha repe-tit fins la sacietat en els darrers anys que hem estat el pilar de tot el sistema, però les parau-les no han estat seguides de fets, i en el moment de la veri-tat, de manera ben directa, hem tornat a rebre l’ impacte en la disminució dels recursos apor-tats a la sanitat.

Des d’aquí, com a president del COMG, puc assegurar que en cap moment se’ns ha demanat el parer de com fer el reparti-ment de les “rebaixes”, o de si veiem alguna altra possibilitat a les plantejades: disminuir sa-laris és la forma més fàcil d’ini-ciar el procés de reajustaments. Això no ha fet més que seguir demostrant, que si el Sistema Sanitari Català és assumible, ho és en bona part, gràcies als

baixos sous dels professionals. Si ja s’hi podien considerar abans de les retallades, ara l’afirmació encara és més pre-cisa, real i contundent.

La formació continuada dels metges, les inversions en es-tructures, en tecnologia,... les llistes d’espera que tan afecten als malalts: tot això fa que s’ha-gi arribat a la situació d’avui dia, difícil, complicada, i que encara, tal com ho veig, no ha tocat fons.

Potser, que tal com diuen els experts, en quatre, sis anys, l’econo-mia millori, però no sembla que les inversi-ons en Sanitat ho facin, o si més no, no es destinaran a aquells aspec-tes que han es-tat més malme-sos i, on més incidència han tingut les me-sures d’austeri-tat aplicades. Ja se sap que si t’acostumes a no menjar...

Hem d’agrair als malalts, que facin honor al nom que els do-nem, i que hagin estat pacients davant la situació actual, de la que en general, no ens fan res-ponsables, i saben que no ho som.

Això ens obliga a no baixar la guàrdia en la feina que fem a diari. Una vegada hem tancat la porta de la consulta, la relació entre el metge i el pacient pren el seu màxim sentit: és el mo-

// Sort, molta sort... ens farà falta

COMG | 11

/////////////////////////////////////

ment al que no hem de renun-ciar. Ningú ni res, persones o directrius gerencials han d’in-terferir en l’acte mèdic. Nosal-tres li hem de donar la dignitat i la consistència que impedeixi que ningú dubti de les nostres actuacions professionals.

Els Col·legis de Metges hem de certificar que els professionals han rebut la formació adequa-da, també que l’exercici de la professió es fa seguint el Codi Deontològic. Però també, hi som per demanar i si és neces-sari exigir que aquest exer-cici es pugui realitzar en les condicions adequades i els mitjans precisos. Aquest és l’únic argument real que ens permet fer-nos sentir en al-guns despatxos d’alt rang , i fins avui, malauradament, amb pocs èxits.

Pel que fa als gestors sanitaris, voldria fer palès que privada-ment, alguns d’ells, m’han ex-pressat el seu desacord i la seva preocupació per les maneres, en que s’estan prenent algunes mesures, veient-se impotents per trobar-hi alternatives.

Com ja he expressat pública-ment en altres ocasions, espero que sigui el consens professio-nal el que regeixi l’ unificació

de serveis que estant vivint els dos grans hospitals gironins.

En aquesta complicada situa-ció actual, calen mans de seda, per portar la nau a bon port. Buscar punts de coincidència a contractes diferents, interes-sos i càrrecs professionals pel mig, serà de ben segur, una tas-ca gens fàcil. No és solució la imposició o simple comunica-ció de decisions ja preses i ina-movibles. Escoltar, ser escoltat per poder decidir i implicar: només així s’aconsegueix la complicitat.

És fonamental que el treball iniciat porti a la potenciació de serveis i a la permanent posada al dia del coneixement clínic, científic i assistencial. Si es fa d’una altra manera, podria re-presentar un fracàs pel present i condicionaria definitivament un mal futur assistencial a les terres gironines.

Com va dir un famós guerriller “És necessari que ens escoltin per poder caminar junts”.

Permeteu–me que expressi per escrit les frases de comiat en la darrera assemblea de novem-bre de 2013:

“M’he sentit inepte i impotent per no haver pogut mediar en-

tre la Conselleria i els profes-sionals de la Medicina. Com a representant dels metges giro-nins, no he merescut l’atenció del seu màxim responsable: suposo que el proper Presi-dent/Presidenta serà més hàbil i capaç en aquests menesters. Ho desitjo de tot cor.

Sonen tambors llunyans, però sonen, de Col·legi únic auto-nòmic, crec que no seria bo ni jurídicament acceptable. Però interessos personals i polítics podrien portar-nos a una situa-ció inèdita i de conseqüències imprevisibles.

Ara ja fa uns quatre anys, els metges gironins vàrem donar mostres que ningú ens doblega, en circumstàncies en les que està en joc la nostra autonomia en les decisions que afecten el nostre futur.

Amb aquest desig , amb aques-ta confiança en la nostra capa-citat de lluita us desitjo ............

Sort , molta sort!!

Dr. Benjamí Pallarès

President COMG

12 | COMG

Opinió ////////////////////////////////

La Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Girona va acordar utilitzar el vot electrò-nic en les properes eleccions a càrrecs de Junta que han de te-nir lloc enguany.

Aquest fet no és banal, és d’una importància cabdal i suposa una aposta ferma i valenta per tal de fomentar i facilitar al mà-xim la participació dels col·le-giats en aquest procés electoral.

El fet d’utilitzar aquesta tecno-logia crea incògnites i fins i tot recels sobre la garantia de l’ac-cés universal a l’exercici del vot per part de tots els col·legiats. Les mateixes eines (signatura electrònica, accés web, mesa electoral digital, etc...) que fan possible que la gent pugui par-ticipar d’arreu en aquest procés, també són les causants de les pors a que els col·legiats no sà-piguen configurar l’ordinador, o que la signatura falli o que un sector de col·legiats es desenci-si i no vagi a votar. Així doncs, l’important és maximitzar els efectes positius d’aquestes eines alhora que es minimitzen, o fins i tot s’eliminen, els altres.

En primer lloc, cal destacar que l’essència del vot amb signatu-

ra electrònica és que permet als col·legiats votar des de qualse-vol lloc a on hi hagi un ordina-dor; la cobertura afecta per tant el vot des d’arreu.

Un altre avantatge significatiu del vot telemàtic és que permet tenir oberta la mesa electoral durant quatre dies i que és un sistema accessible les 24 hores. Aquest fet fa absolutament fle-xible l’accés a votar.

La problemàtica que més preo-cupa és la de que falli la tecno-logia i/o que els col·legiats no la sàpiguen utilitzar, i per tant tots els esforços del desplegament del procés de vot va encaminat cap a tenir alternatives a la ma-teixa. El projecte del C.O.M.G. resol aquesta situació perme-tent que els col·legiats que tin-guin alguna dificultat d’accés a la plataforma de vot mitjançant la seva signatura de col·legiat (o no vulgui utilitzar aquest siste-ma) podrà demanar al col·legi (cal fer-ho personalment) una acreditació robusta (nom d’usu-ari i clau de seguretat) i fer-la servir en substitució de la sig-natura digital.

També està previst habilitar du-rant el període de votació ordi-

nadors degudament configurats i provats en els llocs a on hi tre-ballin un gran nombre de met-ges (hospitals, ABS grans, etc...) per tal de poder realitzar el vot des de el lloc de treball, facili-tant encara més aquesta volgu-da participació. Aquest tema resolt eficientment la problemà-tica de la fractura tecnològica.

Finalment, també s’habilitaran ordinadors configurats de vota-ció a la seu del C.O.M.G per qui vulgui exercir la votació en seu col·legial.

El procés de vot electrònic és un mètode amb totes les garan-ties i absolutament segur que incrementa les possibilitats de participació dels col·legiats ja que apropa el lloc de vot fins al domicili o la feina, i que, en aquest cas, el C.O.M.G. es con-vertirà en el primer col·legi pro-fessional mèdic en utilitzar-lo de manera universal.

Esperem que aquest projecte esdevingui un èxit i faci que la participació dels col·legiats en el procés de vot sigui molt ele-vada.

Lluís-M. Barnés i Tarrés

// El vot telemàtic a les eleccions del C.O.M.G.

COMG | 13

Sempre s’ha dit que obrir la porta a modificacions

constitucionals equivalia a no poder controlar successives invocacions a altres canvis. Per aquest motiu no s’ha can-viat, per exemple, el sexisme establert en la successió de la Corona. En canvi, en temps record, en Zapatero i en Rajoy modifiquen la Constitució per limitar el sostre de dèficit pú-blic i satisfer els mercats, sen-se importar perdre sobirania econòmica. Gràcies a aquesta important modificació ens re-tallen despeses públiques fo-namentals ja que l’Estat no es pot endeutar més. Anem a una mena de dictadura basada en la submissió econòmica mentre els ciutadans comprovem amb impotència com els governs se-gueixen claudicant, indefecti-blement, als desitjos dels grans poders econòmics. I a qui no li agradi, a les urnes! ens diuen els polítics simpàtics.

En campanya electoral es gas-ten entre tots els partits més de 50 milions d’euros per ex-plicar-nos les seves promeses. Els ciutadans votem la millor candidatura i després els po-lítics incompleixen aquelles promeses amb les que han gua-nyat les eleccions. En campa-

nya menteixen impunement perquè les promeses electorals no són vinculants i per tant, no cometen un frau democràtic ni que facin el contrari del que han promès. Una vegada més l’ètica i la moral estan per sota de la llei. Un llei que qui l’ha d’interpretar són els jutges que resulta que són escollits pels propis polítics, els mateixos que amb la boca plena invo-quen la demo-cràcia oblidant que qui la ga-ranteix és la di-visió de poders que no existeix. Per això quan els polítics parlen de justí-cia haurien de parlar de divi-sió de poders i començar a le-gislar per pre-servar-la. Però els polítics, sovint, estan ocupats amb cortines de fum per distreure al personal de les qüestions re-alment impor-tants. Abans de fer política cal fer democràcia

i per això necessitem polítics valents.

Oriol Clavell

www.larevoluciondelosangeles.com

// La política que et va parir!

/////////////////////////////////////

14 | COMG

Entrevista /////////////////////////////

La Dra. Gloria Padura ha estat designada nova directora de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, en substitució del Dr. Antoni Juan Pastor, que aquest mes s’ha incorporat a la Direcció Assistencial de l’Institut Català de la Salut.La Dra. Padura, de 44 anys i na-tural de Baracaldo (Bizkaia), és llicenciada en Medicina i Cirur-gia per la Universitat d’Alacant (1994) i especialista en Medicina Interna per l’Hospital Universita-ri Marqués de Valdecilla (1997-2002), de Santander.Un cop acabada la seva etapa formativa, es va incorporar com a especialista al Servei de Medi-cina Interna a l’Hospital General de Lanzarote, Las Palmas. A l’oc-tubre de 2003 va arribar a Catalu-nya, com a especialista de l’àrea de Medicina Interna adscrita al servei d’Urgències a l’Hospital Sant Jaume de Calella. Aquell any també va iniciar la seva relació la-boral amb el Josep Trueta com a metgessa a urgències. Al 2004 va ser designada cap d’admissions del mateix centre, enfocant així la seva carrera professional a la ges-tió sanitària. Va completar la seva formació amb un Màster en gestió d’institucions sanitàries. Al febrer de 2009 va assumir la sotsdirecció de Gestió de Clients i des del mes de febrer de 2013, era la directora mèdica del centre, càrrec que ha dut a terme fins a dia d’avui.

Què en pensa de la sanitat gironi-na? (punts forts i debilitats)Penso que els gironins poden es-tar molt satisfets i es poden sen-tir molt orgullosos de la sanitat que tenim. Tenim uns hospitals

excel·lents i uns magnífics pro-fessionals i, de fet, estic segura que els gironins ho saben valorar. Les enquestes de satisfacció del CatSalut així ens ho evidencien. En les darreres enquestes de sa-tisfacció, els gironins van valorar amb un 8.53 sobre 10 el seu grau de satisfacció després d’una hos-pitalització i en el 91.2% van dir que tornarien al mateix centre. Pel que fa al Trueta, el grau de sa-tisfacció també va ser de 8,55% i en el 95% dels casos els pacients tornarien. Evidentment hi ha factors a mi-llorar, com sempre i com a pertot arreu, però dia a dia els professi-onals sanitaris estan fent impor-tants esforços per millorar l’as-sistència prenent l’excel·lència com a horitzó. Tots plegats hem d’aportar el nostre gra de sorra per tal que el sistema sigui més sostenible.

Substitueix al Dr. Juan Pastor, que ha estat menys d’un any al càr-rec. Quins projectes ha d’afrontar primer?El nomenament del Dr. Juan com a director assistencial de l’ICS va

ser una gran sorpresa per a tots, i no era previst. Des de la gerència s’havia iniciat el Projecte CIMS, del qual jo ja en participava com a directora mèdica, càrrec que desenvolupava fins ara. Així que com a directora del Trueta el meu objectiu immediat és continuar amb el projecte iniciat. El Projec-te CIMS se basa en establir siner-gies entre l’ICS i l’IAS, que és un gran repte per ambdues institu-cions i en general crec que és un gran repte de Regió.

Dins l’organigrama actual, el seu antic càrrec - directora mèdica- no ha quedat cobert. Creu que és imprescindible cobrir-lo?De moment, a curt termini, no tenim previst cobrir la plaça. Les funcions de direcció mèdica les continuo assumint jo mateixa amb l’ajuda dels caps de servei, coordinadors i propietaris de processos, és a dir, professionals assistencials que també assumei-xen funcions de gestió. El Projec-te CIMS és basa en la participació dels professionals i ens les seves aportacions i opinions, de mane-ra que estem immersos en un nou

// La Dra. Gloria Padura, nova directora de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta

COMG | 15

/////////////////////////////////////

model de treball més col·labora-tiu.

Avui, emmarcats per la crisi que vivim, com encara el càrrec?Amb molta confiança amb l’equip i en la tasca que desenvo-lupen els nostres professionals. La cojuntura social i econòmica és preocupant però no ha de fer-nos perdre el nostre objectiu com a institució. Hem de donar una bona assistència , facilitar l’es-tada als nostres pacients, donar resposta a les seves preguntes, acompanyar-los en el seu procés i mantenir la confiança que sem-pre ens han manifestat. Volem que els nostres usuaris no només estiguin contents amb els que els hi hem fet, amb l’assistència que han rebut, sinó també per com els hi hem donat. Volem ser un “hos-pital amable” i que els nostres pa-cients ho sentin així.

Després de tot el què ha aparegut als mitjans de comunicació, per quan i a on el nou hospital Trueta? Aquesta no és una decisió que li toqui prendre a la directora del Trueta. És una decisió que ha de prendre el departament de Salut. La directora del Trueta el que farà serà gestionar la situació, sigui quina sigui la decisió final. Farem el que calgui i de la millor mane-ra que sapiguem, independent-ment de quan i on estigui ubicat el Trueta. En darrera instància, el més important per a nosaltres és donar un servei de qualitat, i que aquesta excel·lència sigui perce-buda pel ciutadà.

Si parlem de funcionament, com s’està duent a terme el procés d’unificació de l’hospital Trueta

amb l’hospital Santa Caterina de Salt? Com ja he comentat abans el Pro-jecte CIMS es basa sobretot en la participació de les persones i també el treball per processos: els professionals analitzen el pro-cés en el qual estan implicats per buscar punts de millora i accions correctores. És un projecte que no té una data d’acabament sinó que l’objectiu és implantar una nova metodologia de treball que aposti per la millora contínua. Fins ara s’ha analitzat el procés d’hospitalització, bloc quirúrgic, l’atenció als pacients crònics, urgències, hospitals de dia i ga-binets i crítics. S’han fet grups de treball formats per professionals de totes les categories laborals i de les dues institucions, ICS i IAS, els quals han definit quins són els punts més crítics de cada procés i han proposat accions de millora, les quals es van imple-mentant. També s’han fet grups de treball per altres aspectes que es consideren estratègics com ara la promoció de la salut, la docèn-cia, la recerca, la visibilitat de l’excel·lència.... I finalment hi ha el propi procés d’integració dels serveis assistencials del Trueta i del Santa Caterina, amb l’ob-jectiu de potenciar els recursos d’ambdós centres i que els usua-ris rebin el mateix tipus d’atenció els correspongui un centre o un altre. Paral·lelament estem intro-duint també una altra metodolo-gia, el Lean Management, que es basa en reduir al màxim possible les accions que no aporten valor afegir per als nostres usuaris.

S’ha marcat expectatives aquest any? Pel que fa als objectius en el marc del Projecte CIMS, aquest any ja tindrem treballant en la integra-ció tots els serveis de l’Hospital Santa Caterina i el Trueta, i se-gurament algun d’ells ja fun-cionaran de manera totalment integrada. Els més avançats són otorrinolaringologia, pediatria. Altres objectius, més enllà del propi projecte, són continuar in-crementant l’activitat quirúrgica, com hem estat fent en els últims anys, alhora que reduir les llistes d’espera. Com us he dit, millorar tots aquells aspectes més enllà de la pròpia assistència, és un dels altres objectius en els que estem immersos.

Quin és el futur més immediat? Objectius de cares a l’any vinent.Estic convençuda que aquests úl-tims objectius els podríem mar-car com un fix any rere any. L’ex-cel·lència envers al pacient és el nostre objectiu principal: tant des del punt de vista assistencial com de tracte humà.

16 | COMG

Flauta de pan ///////////////////////////

// Enemics del poble

Sortíem a fora quan el cel començava a aigualir-se. O,

segons el nostre Pare -amb ma-júscula- quan les estrelles del fir-mament aclucaven els ulls ence-gades per la mirada resplendent de tot un poble. El pam de neu no ens espantava, ens feia sentir vius i alhora humils de cor. En el moment que el nas del pare -amb minúscula- feia sí començava la labor més important del dia. Des-coneixia la paraula que millor la vestia, sabia que ens transcendia com individus, que només tenia sentit si eixamplàvem la ment i pensàvem com ho feren els nos-tres avantpassats i com ho ferien els nostres fills. A instrucció re-petíem: la persona no és res, la Mare Pàtria ho és tot.

El meu germà tocava els platerets amb tapes de paella. El pare col-pejava amb un bastó una planxa de llautó que penjava d’un ar-bre. La mare picava una paella amb un morter i jo xisclava fort, tan fort com podia. Un xiscle visceral, eixordador. Els pardals s’inquietaven, saltaven de bran-ca en branca, piulaven atabalats, buscaven aixopluc en un altre arbre. Sense la força interior que inspirava el nostre Pare, aviat, els enemics de la Pàtria, els sabote-jadors de collites, esvalotaven i s’arrossegaven sobre la catifa de neu. Era el moment d’enllestir la feina. No teníem pietat. En acabat deixàvem pals, pales i forquilles i recollíem l’escampada de vísce-

res, cervellets, ulls, plomes. Cada setmana arribava el cap de dis-tricte i s’emportava la saca.

No ho entenia. A pesar dels cen-tenars, del milers i qui sap si mi-lions d’ocells que exterminàvem, la fam no descansava. No es men-gen les llagostes els pardals? No són les maleïdes llagostes les que ara es mengen l’arròs? El pare es mirava la mare i enfonsava els ulls al plat. Era analfabet, però sabia exactament els gran d’arròs que li quedaven.

Un dia en acabar la instrucció no ens deixaren marxar a casa. Ens portaren a una casa envoltada de reixes i plena de criatures. Cada dia arribaven més nens i nenes que els queien els mocs de fred i les llàgrimes de pena perquè no tornarien a veure els seus pares. Eren traïdors de la Pàtria! Em preguntava amb el cor encongit si tenia a veure amb el que vaig ex-plicar en una classe d’instrucció. El nostre pare ens havia ensenyat a matar una part dels pardals tor-çant-los el coll. Cada tres o quatre nits uns homes se’ls emportaven a canvi d’arrós.

Un cop per setmana a la casa de salvació – així se’n deia – ens fe-ien formar a l’interior d’un patí. Esclops i orelles netes. Un grup de pares se’ns quedaven mirant com si volguessin descobrir un secret que guardàvem ben en-dins. Els pares xiuxiuejaven unes

paraules a la salvadora i ella s’emportava la criatura agraciada. Alguns pares n’escollien dues, un fet que em feia confiar que no em separarien del meu germà. No va ser així. No hi ha nit que la mirada del meu germà, mentre sortia del pati de la mà d’un pare i d’una mare nous de trinca, no m’interrogui.

Vaig viatjar lluny, fins a una ciutat anomenada Figueres. Comptaven que quan el vent bufava de valent s’emportava els trens de les vies. Visitàrem el Museu Dalí. Aviat vaig pillar el que s’esperava que fes. M’havia de palplantar davant un quadre i mirar-lo amb atenció durant una estona. A continuació fer el mateix amb la següent pin-tura. Deia el pare que Dalí estava carregat de punyetes i de duros. També em portaren al museu del juguet. Els meus progenitors no s’ho creien. No podia ser que ni el meu germà ni jo no haguéssim tingut cap joguina com aquelles. Una tarda el pare agafà l’escopeta de caça i em digué vine. Anàrem fins el parc bosc on trobàrem al-tres caçadors. Tots miraven en-laire, dalt els arbres on els estor-nells feien cridòria i voletejaven despreocupats. No sabien el que els esperava. El pare m’acaba de dir: els estornells són una pla-

> Dibuix: Maria Escobet

COMG | 17

ga. També es mengen els cultius d’arròs? No, se’ns caguen a sobre. Som-hi! i els canons espetegaren i l’atmosfera s’omplí de la flaire ocre de la pólvora. Quan s’acabà la pluja d’estornells, les escope-tes emmudiren. Aleshores, mo-guda per un ressort que guarda-va molt endins, que havia covat durant les matinades que ens en-tregàvem a la labor d’exterminar els enemics de la Mare Pàtria, em vaig posar a xisclar. Els estornells supervivents feien giragonses fins que esgotats, sense alè ni instint de supervivència, escombraven el terra. Les botes dels caçadors posaven punt i final a l’agonia.

El pare em recollia a l’escola i anàvem al parc bosc o a la ram-bla. Ens esperava un policia mu-nicipal. A una senyal seva co-mençava a xisclar. Nens i nenes agafaven fort els seus pals – els més pudents duien bats de beis-bol – disposats a matar els par-dals que omplien la ciutat d’ex-crements abominables. Seguirem la rutina fins el dia que la ciutat emmudí. Fosquejava i el silencia que es deixava escoltar per tota la ciutat glaçava l’ànima. No queda-va ni un sol estornell. La gent ca-minava lleugera, tenia presa per entrar a casa. Intuïa que un perill desconegut estava a punt de pre-cipitar-se sobre la ciutat. Ningú s’atrevia a passejar ni travessar la rambla. La veu dels plataners, testimonis de proclames repu-blicanes efímeres i de rebel·lions

militars interminables, havia des-aparegut. A l’escola els nens em feien ganyotes i els mestres es mostraven severs. Era la culpable que Figueres visqués envoltada d’un buit que no presagiava res de bo.

Transcorregué un any tristíssim. Era el mes d’abril quan un treba-llador de la neteja escoltà el cant d’un estornell en un plataner de la rambla. En pocs minuts s’hi aplegà un munt de gent que ce-lebrà el reviscolament de la ciu-tat. Els més devots s’agenollaren. Oració! Vet aquí la paraula! Eli-minar l’enemic del poble cada matí era una oració que ofrenà-vem als peus del nostre Pare.

Jordi Costa Subirós

Post scriptum

En la dècada dels seixanta en el gran salt endavant Mao declarà els pardals com la quarta plaga (les altres tres plagues eren els mosquits, les mosques i les ra-tes). El motiu era que els pardals feien malbé les collites. El pobla-ció va ser cridada a sometent. Al parer de les llagostes l’operació eliminar el pardal fou un èxit. La població de llagostes augmen-tà de forma exponencial a costa d’uns trenta milions de xinesos que moriren de fam. Discreta-ment Xina demanà a la Unió So-

/////////////////////////////////////

viètica que li enviessin a corra cuita 200.000 pardals. (Chang i Halliday: Mao, pag. 449).

Mentre els xinesos queien com pardals i els pardals com xine-sos, aquí els progres - grenya i cabàs - i els intel·lectuals - pana i ducados - militaven cofois en partits maoistes o d’índole simi-lar. Ara se’ls escolta en tertúlies de mitjans d’entreteniment au-diovisual i se’ls llegeix en tribu-nes de premsa subvencionada* repartint certificats de bona con-ducta, o copant llocs rellevants en l’escena política. Nostàlgics del gran timoner aspiren a con-duir el timó de la nau.

Un 14 de febrer de 2006 uns setanta caçadors es trobaren en el parc bosc municipal de Figueres i a trets mataren uns 3000 estornells. L’operació matarl’estornellacanonades no aconseguí els seus objectius.

J.C.S.

Post scriptum bis

* Premsa independent és un oxi-morón. Seria com dir un culer madridista. Els diaris s’han con-vertit en fulles parroquials de les diferents famílies polítiques.

J.C.S.

18 | COMG

Espai del Megte i de la Salut Rural ///////////

Doctor, tinc tremolins i un vesper a l’esquena i aixella que emfa zub-zub...

El pols va bé, però de bonacara no en fa pas.

// Ensenya’m la llenguaaaa...

A través de l’Espai del Metge i de la Salut Rural seguim

amb la publicació periòdica d’aquesta secció, que té per ob-jectiu donar a conèixer el voca-bulari mèdic popular, a través de mots i expressions utilitza-des popularment per a referir-se a mals, dolències, estats de sa-lut, remeis i diverses malalties.Us animem a comentar-los, aportar-ne de nous o afegir in-formació. Ho podeu fer enviant un correu electrònic a:info@metgerural.cat

28-REMOLINSDescripció: Sensació de fred sobtada acompanyada d’un lleuger tremolor del cos nor-malment produïda per la febre,-canvi brusc de temperatura o una emoció forta.Sinònims: esgarrifances, cal-freds.

29-BORRISSOLDescripció: Pelussa fina precur-sora de la barba.

30-PÈL MOIXÍDescripció: El primer pèl que surt al cos especialment a la

cara en joves durant la pubertat. Castellà:vello

31-SANG PRESADescripció: Sang que no cor-re;en sentit figurat taca a la pell de color blau moradenc produï-da per extravasació de sang.Sinònims: blau, morat, verdanc.

32-ENVERINARDescripció: Fer més greu una ferida, irritar-la, a causa d’una infecció o perquè evoluciona malament. Augmentar la vi-rulència d’un mal.33-POSTERMADescripció: Deformació vulgar d’apostema (abscés) .En el sen-tit d’infecció, pus o pudor molt intensa.

34-VESPERDescripció: Acumulació de fu-róncols; conjunt de grans ge-

neralment al coll o aixelles que tenen diferents focus de supu-ració.Sinònim:àntrax.Castellà:golondrino

35-ZUB-ZUBDescripció: Pulsació dolorosa produïda per un teixit inflamat (infecció o tumor).

36-DURALLÓDescripció: Porció de pell més dura que la resta a causa d’un cop o una altra causa com con-tactes i fregaments aspres. Tam-bé com a conseqüència d’una injecció enquistada.

Autor: Dr. Antoni Beltran i Genesca

ANUNCI DE RECOLLIDA DE DONACIONSAmb l’objectiu de preservar i difondre el nostre patrimoni mèdic, l’Espai del Metge i de la Salut Rural ofereix als col·legiats i a les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional.

Des de l’EMSR ens encarreguem de la gestió i avaluació d’aquest material.

Els interessats poden contactar trucant a l’EMSR: 972821575 o bé mitjançant el correu electrònic:info@metgerural.cat

> Il·lustració a càrrec de Josep M. Pous i Culí

COMG | 19

/////////////////////////////////////

Sota el títol “De les iguales a la cartilla” i editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, s’ha presentat a Bar-celona i a Girona aquest llibre que recull i analitza una recerca coordinada des del Museu d’His-tòria entre 2007 i 2009. Un treball que ha permès recollir la memò-ria oral de gent de la Vall d’Aro i comarques de Girona, així com el record d’alguns professionals de la salut com metges, farmacèu-tics, remeieres, llevadores, que van treballar als municipis de la Vall en una època i amb unes condicions que no eren ni molt menys les que tenim avui dia. El dimarts 1 d’abril de 2014, al Col·legi Oficial de Metges de Bar-celona (Pg. de la Bonanova, 47) es va celebrar una taula rodona moderada per Sílvia Alemany (directora del Museu d’Història – Espai del Metge i de la Salut Rural, de Sant Feliu de Guíxols), i participada per Rafel Folch (an-tropòleg), Laura Francès (tècni-ca de l’Espai del Metge), i Emili Bernades (metge de família de Manresa). L’acte fou presentat pel Dr. Manel Sans, que felicità Sant Feliu i la Vall d’Aro pels projec-tes relacionats amb la figura del metge rural. El públic assistent va fer interessants aportacions amb records i reflexions.

Al cap de pocs dies, el dijous 3 d’abril de 2014, en un acte sem-blant i a la Casa de Cultura de Girona (pl. de l’Hospital, 6) te-nia lloc un col·loqui moderat per Joaquim M. Puigvert (Director de la Càtedra Martí Casals de la Universitat de Girona), amb la participació de Benjamí Pallarès (president del Col·legi Oficial de Metges de Girona), Daniel Palo-meras (metge i escriptor), Sílvia Alemany (directora del Museu d’Història – Espai del Metge i de la Salut Rural, de Sant Feliu de Guíxols) i Josep Bages Civill (metge jubilat de Palafrugell). Els dos col·legis professionals de metges estan treballant des de fa temps molt estretament amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, per difondre tant en l’exposició futura i renovada al Monestir com les sales de con-gressos.

// CrèditsCoordinadora de la secció:Laura Francès, tècnica de l’Espai del Metge i de la Salut Rural

Entitats participants:Museu d’Història de Sant Feliu de GuíxolsFundació Pascual i Prats

Col·legi de Metges de GironaAjuntament de Sant Feliu de GuíxolsAjuntament de Castell-Platja d’Aro-S’AgaróAjuntament de Sant Feliu de GuíxolsGeneralitat de Catalunya. Depar-tament de Salut.Càtedra Martí Casals de Medici-na i Salut en l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona. Diputació de Girona.

Entitats col·laboradores:Fundació-Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.Reial Acadèmia de la Medicina de Catalunya.

Direcció:Espai del Metge i de la Salut Ru-ral-Museu d’Història.Pl. Monestir s/n. 17220 Sant Fe-liu de Guíxols. Tel: 972821575. c/e: info@met-gerural.catwww.metgerural.cat

“De les iguales a la cartilla: la medicalització a la Vall d’Aro”. Presentacions al Col·legi de Metges de Barcelona i Girona

20 | COMG

Opinió ////////////////////////////////

Les refulgències de la llam-pada, que centellejant, sal-

ten des del mont Salève sobre la vall, encenen de lluminosi-tat les ara turbulentes aigües del llac de Ginebra. La tronada poderosa i imposant, resso-na amb tota la seva potència a les parets del Mont Blanc per retornar viva, retrunyint a les carenes del Jura.

És l’estiu de l’any 1816, el mes de juny. Napoleó Bonaparte és camí de l’illa de Santa Helena. La jove Mary Wollstonecraft Shelley passa uns dies amb el seu marit, el poeta Percy Bys-she Shelley en una mansió a Cologny, a la vora del llac de Ginebra. Els acompanya la ger-manastra de Mary, Claire Clair-mont.

Després de dos dies de tem-pesta amb pluges incessants, al capvespre, la parella rep una invitació del seu veí, el poeta Georges Gordon Lord Byron, resident a la Villa Diodati, per passar junts la inclement vet-llada.

A la vora del foc i sota la llum de múltiples bugies, es reunei-xen Mary, Percy, Claire, Byron i el seu metge personal, un jove malcarat i neurastènic de nom John William Polidori. Byron,

coixeja i camina ajudat d’un bastó, per una dolorosa malal-tia del maluc que pateix des de la infància. És un addicte al làudan, que utilitza com a cal-mant del seu dolor crònic.

Es parla molt sobre la natura-lesa dels orígens de la vida; sobre els experiments i treballs de Darwin; sobre els avenços científics especialment les aportacions dels metges de les escoles vita-listes del segle divuit, que po-saran les bases del sorgiment de la medi-cina científi-ca en el segle següent; dels grans aven-ços en cirurgia amb figures de renom interna-cional com els doctors Hun-ter, Gimbernat Scarpa i Pott; dels treballs i exper iments sobre la elec-tricitat de Luigi Galvani i Ales-sandro Volta, que en una nit de llamps han

provocat contraccions muscu-lars en una granota morta, per aplicació directa de l’electrici-tat produïda per la tempesta. Mary no parla gaire, però es-colta molt; i molt atentament, recopilant a la memòria tota la informació aportada en aquell diàleg, mentre la seva imagi-nació treballa.

Quan ja s’han esgotat els temes de conversa, Byron treu de la

// MARY SHELLEY I LA MEDICINA

COMG | 21

seva biblioteca diversos lli-bres que contenen històries de terror la nit ho porta i les van llegint en veu alta per torns. Passades algunes hores, a By-ron se li acut proposar als seus convidats un joc ( encara no s’havia inventat el Trivial Pur-suit! ): “podem escriure cada un de nosaltres una història de por i decidirem, en acabat, quina és la millor”. Tothom hi està d’acord i es posen mans a l’obra, durant uns dies.

Polidori escriu una història so-bre una dona que es castigada a tenir el cap convertit en una calavera per haver mirat pel fo-rat d’un pany, però no sap com acabar-la.

Byron escriu una història d’un vampir humà que s’alimenta de la sang de les seves vícti-mes. No li agrada la narració i decideix esquinçar l’esbós. Polidori li demana que no ho faci i Byron li regala els papers, amb els quals dos anys més tard Polidori escriurà una no-vel·la curta The Vampyre con-siderada com la primera narra-ció sobre vampirs.

Mary sorprèn tothom amb un relat sobre un metge, Victor Frankenstein, que, com un modern Prometeu, desafia a

Déu donant la vida amb l’ener-gia despresa per una tempesta elèctrica, a una criatura que ha creat a partir d’òrgans de morts ( transplantament d’òrgans avant la lettre ).

Tanmateix, la criatura de Frankenstein, és sensible i té bon cor, però fracassen tots els seus intents de ser amic dels humans normals pel fet que tothom el rebutja perquè que és diferent i lleig. Aleshores, decideix venjar-se del seu crea-dor per haver-lo fet un monstre abominable, destruint les per-sones que aquest més estima. Quan Frankenstein se n’adona de l’error que ha comès volent erigir-se en Déu disposant de la vida i la mort, vol destruir la criatura monstruosa que ha creat i l’ha de perseguir per tots els confins de la terra fins que aquesta persecució desespe-rada acaba amb la seva pròpia vida.

El relat curt sobre la criatura de Frankenstein, gràcies a la insis-tència i encoratjament per part de Percy Shelley, es convertí en una novela que fou publica-da per primer cop a principis de l’any 1818.

Per la seva part, Byron, que és un expert en dolor per experi-

ència pròpia, aporta a la novel-la de Mary l’experiència dolo-rosa com a manifestació de la vida i l’autora li fa dir a la cri-atura en el seu despertar en el món: “Era un pobre, indefens i miserable desgraciat. No sabia res ni podia distingir res, però una sensació de dolor m’envaí per tots cantons...”

Sobre el dolor i la felicitat, Lord Byron ens deixà aquests versos:

El record de la felicitat Ja no és felicitat.

Però el record del dolor

Encara és dolor.

Salvador Tarradas Ustrell

/////////////////////////////////////

22 | COMG

El passat 6 de febrer, en motiu del dia interna-

cional de la lluita contra la mutilació genital femenina, i donat que el COMG-Ajuda està recolzant aquest projec-te a Mali i Senegal, vàrem organitzar una taula rodona per parlar de la visió que te-nim aquí d’aquesta pràctica i la manera com podem llui-tar-hi. Vàrem comptar amb la presència de Josep Prat, ad-vocat, la Dra. Imma Sau, pe-diatra i pionera a Catalunya de la lluita contra la MGF, de la Sra. Rosa Negre, sotsins-pectora dels Mossos d’Es-quadra, i de la Srta. Adama Boiro, expatriada de Senegal a Girona, membre de l’as-sociació Jakereendam. Vam comptar amb una gran assis-tència i es va crear un debat molt interessant, arribant a les conclusions que tot i el marc legal que existeix a Ca-talunya, calen més recursos i major implicació dels profes-sionals per poder detectar i evitar més casos.

Com us hem anat comentant ens trobem amb un augment de la demanda de recolza-ment a projectes de coope-ració, també hem detectat una manca de coordinació entre les diferents adminis-tracions, consorci, ONG’s, fundacions, associacions… implicades en els projectes. Per aquest motiu i a petició de COMG-Ajuda es va orga-nitzar el dia 8 de març, a Can Ninetes de Salt, una jornada on hi van participar els abans esmentats i diverses associ-acions d’immigrants, per tal d’assentar unes bases de pre-

sentació de projectes i faci-litar la coordinació entre les entitats que subvencionen.

Recentment hem presentat les sol·licituds de subvenció del projecte de lluita contra la mutilació genital feme-nina a Mali (Flabougoula) a l’Ajuntament de Girona i el

de la continuació de la cons-trucció del centre sanitari de Thille Boubakar, Senegal.

COMG ajuda ///////////////////////////

COMG | 23

24 | COMG

Lumiere //////////////////////////////

Els COEN, Rebeca i LawrenceAvui ha fet un matí esplèndid i ara mateix està plovent a bots i barrals. Això ho fa tant el temps com la salut. M’he passat uns 20 dies amb una mena de grip-refre-dat i finalment ha derivat cap a una cosa anomenada radiculitis que no sabem encara si l’ha pro-duït el virus o no. El fet és que en una ressonància que m’han fet, com la darrera del genoll, ho han trobat tot degenerat. Deu ser el preu de ser avi. Què hi farem.

Però heus aquí que des de Nova York ens ha arribat la darrera bomba del món de les dolces. S’anomena cronut i es tracta del resultat d’unir croissant i dònut en el mateix producte. A Nova York es fan cues durant hores per comprar un dels espècimens inventats per un tal Dominique Ansel. Jo, aquest matí he baixat al carrer, he caminat un minutet i m’he comprat un dònut i un croissant que m’he cruspit en un tres i no res. Boníssims. Sense fer cua. I tot rellegint una revista, m’he donat compte que havia de dir quelcom de Joan Fontaine i Peter O’Toole.

Peter moria el 14 de desembre als 81 anys i Joan el 15 del mateix als 96. Dos grans mites del cinema d’Hollywood.

Peter O’Toole sempre el recorda-rem per “Lawrence de Arabia”

de David Lean i Joan Fontaine com la terroritzada nova inquili-na i esposa de Laurence Olivier a Manderley en la memorable “Rebeca” d’Alfred Hitchcock.

Ja fa més de cinquanta anys de l’estrena de “Lawrence de Ara-

bia”. David Lean va filmar les peripècies de Thomas Edward Lawrence, militar de l’ intel·li-gència britànica (una mena d’MI-5 suposo) a El Caire i figura fona-mental en la lluita de les tribus àrabs contra l’imperi otomà a principis del segle passat. El film, va guanyar set Òscar (incloent millor pel·lícula i millor director) i tot i que ell no el va guanyar, el va convertir en una figura.

Omar Sharif, en una entrevista comentava: “Vaig passar de ser un actor egipci pobre a conver-tir-me en una estrella” . Treba-llar en aquest film li va canviar la vida. També comenta: ”Vaig conèixer Peter O’Toole i es va convertir en el meu millor amic i un mestre. Sempre estàvem junts “.

A Peter O’Toole, irlandès, be-vedor empedreït, el recordarem per altres interpretacions a més de Lawrence: “Lord Jim” de Ric-hard Brooks; “Beckett” de Peter Glenville amb Richard Burton;

“El león en invierno” d’Antony Harvey amb Katharine Hepburn y la comèdia “Como robar un millón i...” de William Wyler amb Audrey Hepburn en la que va agafar la disfressa de Cary Grant (l’esmoquin) i fins i tot es va permetre una imitació de Bo-

gart que feia endevinar el seu potencial còmic que sí, de ben segur, van poder gaudir els seus companys de borratxera. De tota manera, Peter O’Toole va ser so-bretot un monstre dels escenaris i un amant de la cara més hedo-nista de la vida.

Peter O’Toole, estrella com les d’abans marcada per la fama, en el seu cas capaç del millor i el pitjor, va ser nominat vuit vega-des als Oscar. No en va guanyar cap. L’acadèmia li va atorgar una estatueta honorifica l’any 2003. Injust.

“Rebeca”, a més de ser una gran pel·lícula, va donar nom a una jaqueteta de llana oberta per da-vant que es posava la protagonis-ta. La rebeca o rebequeta quan fa una mica de fresqueta. També va donar nom a una síndrome, la síndrome de Rebeca, conjunt de símptomes que fa servir els psicòlegs per parlar de les relaci-ons malaltisses dels vidus amb la dona perduda.

COMG | 25

/////////////////////////////////////

Va ser protagonitzada per Lau-rence Olivier i la desapareguda fa pocs dies Joan Fontaine nascuda a Tokio al 1917 on el seu pare tre-ballava com a advocat especialis-ta en patents. Després cap a Cali-fòrnia amb la seva mare després d’un divorci. D ‘entrada va des-puntar amb petits papers al tea-tre. Allí la va descobrir Douglas Fairbanks Jr. que la va recomanar a George Cukor per a “Gunga Din” (1937).

Després arriba “Rebeca”, seguida de “Sospita” que li va donar un Òscar. Ambdues dirigides per Hitchcock. Es comenta que en-tre Hitchcock i el productor de Rebeca, David O. Selznick, van aconseguir un càsting llarg, ple d’indecisions i tortuós, la qual cosa va portar a la Fontaine a un gran intranquil·litat i inseguretat que es manifestava en les dues pel·lícules que va acabar inter-pretant. Es creu que això la va ajudar molt.

Va ser una dona amb múltiples facetes. Tenia llicència per a pi-lotar globus aerostàtics, era un experta genet, bona jugadora de golf, cuinera i decoradora d’inte-riors titulada.

Nicolas Ray la va dirigir a “Naci-da para el mal” i al 1944 va obte-nir la tercera candidatura als Òs-car per “La ninfa constante” que ella va considerar la millor de les que havia fet. Jo, la vaig conèixer entre els 60 i els 70 al cinema i a la tele.

Una pel·lícula sobre el Gre-enwich Village dels seixanta i que aspira als Òscar és: “A pro-pósito de Lewyn Davis” signada pels germans Joel i Ethan Coen. De lo milloret que he vist en temps.

Els Coen en tenen prou amb anècdotes petites de collita prò-pia o inspiració literària per en-dinsar-se en qualsevol dels temes quotidians de l’Amèrica d’ara o de fa temps. En l’entrega que ens ocupa ens retraten el Village novayorkès ´dels 60 – 70 amanit amb una exquisida música folk triada per ells i cantada en alguns casos pel propi artista principal , el guatemalenc Oscar Isaac, com a Lewyn, a qui, com a moltes de les pel·lícules dels Coen, tot li surt malament, es rendeix abans d’hora o el que és més normal, una barreja de tot plegat.

Sembla en aquest film que re-alment ha definit l’essència de l’Heroi coenià. Amb la seva be-neiteria atàvica és condemnat a ser maltractat per les fatalitats, mentre ell està segur que és una víctima més de l’estupidesa hu-mana.

“A propósito de Lewyn Davis” és una comèdia, però profunda-ment amarga i depresiva. Oscar Isaac està correcte però , com sempre amb els Coen, els se-cundaris son una passada. John Goodman, Justin Timberlake, F.Murray Abraham i com no Carey Mulligan estan impressionants.

Un dels detalls més interes-sants del film és que es poden escoltar les cançons senceres. Diu Joel Coen: “Com que volí-em explicar la història d’un músic, vam pensar que l’audi-ència havia de saber qui era ell a través de la interpretació de temes complets i no nomes per a Lewyn sinó també per als altres músics que toquen amb ell. Òbviament podríem haver enganyat l’audiència mostrant només fragments d’una cançó, però estàvem decidits que la part musical de la pel·lícula fos el més realista possible” Grà-cies.

Cal anar a veure “Nebraska”. Ja em direu.

Joan ProfitósHematòleg

26 | COMG

El divendres 24 de gener de 2014, a la Casa de Cultura

de Girona, el Dr. Julià Maroto i Genover, professor de prehis-tòria de la Universitat de Giro-na, va impartir la conferència “L’arribada de l’agricultura i la ramaderia a Catalunya”.

El conferenciant va començar situant l’origen de la nostra agricultura i ramaderia al Prò-xim Orient, amb l’aparició del neolític fa uns 10.500 anys. Gos, xai, cabra, vaca o porc foren els primers animals do-mesticats, i llop, mufló, cabra betzoar, ur i senglar, els ses ancestres salvatges. Pel que fa als vegetals, es domesticaren primer els cereals (blat, ordi) i després les lleguminoses (llen-ties, pèsols). Explicà les con-seqüències de la domestica-ció i recordà la revolució que va significar per als humans l’adopció de la ramaderia i l’agricultura, que els obligà a sedentaritzar-se i a canviar ra-dicalment la seva manera de viure, propiciant la invenció de múltiples innovacions tèc-niques (com les cases de fang, la pedra polida o la ceràmica).Continuà amb la difusió del neolític per Europa, mitjan-çant camperols que anaven co-lonitzant noves terres. Aquests arribaren a Catalunya fa uns 8.000 anys, seguint el litoral nord-mediterrani, i implanta-ren molt ràpidament el sistema

de vida dels agricultors-rama-ders, assimilant les poblacions autòctones que fins el moment eren caçadores-recol·lectores. Així va tenir lloc l’origen i l’adopció de l’agricultura (ce-reals i lleguminoses) i la rama-deria (xai, cabra, vaca i porc) a Catalunya.Després va fer un recorregut sintetitzat pel neolític antic (6000-4700 aC), neolític ple

(4700-3500 aC), neolític fi-nal-calcolític (3500-2200 aC), bronze inicial (2200-1200 aC) i bronze final-ferro inicial (1200-650 aC) de Catalunya. Amb el bronze final és quan s’introdueix el cavall domèstic i per tant quan s’amplien les espècies ramaderes, que fins llavors s’havien mantingut es-tables des de la seva arribada.

// Conferència “L’arribada de l’agricultura i la ramaderia a Catalunya”

Jubilats //////////////////////////////

COMG | 27

/////////////////////////////////////

El passat 21 de febrer el professor Francesc Loza-

no Winterhalder va donar una conferència-audició musical a la Casa de Cultural de Girona sota el títol: Passió per la mú-sica.

Va presentar cada fragment musical o ballet fent una intro-ducció explicativa de l’obra i ,a continuació, una demostra-ció audiovisual.

Vàrem poder gaudir de “les noces de Figaro” de Mozart, el “Llac dels cignes” de Txaiko-vski des del teatre de Bolshoi de Moscú, i també des de Ber-lin el famós concert de Placido

Domingo, Ana Netrebko i Ro-lando Villazón, interpretant el “o mio babbino caro” de Puc-cini i “Pescadors de perles” de Bizet.

Aquesta vegada el professor Francesc Lozano va canviar la temàtica de les seves conferèn-cies (medi ambient, sostenibi-litat...) però ens va entusias-mar de la mateixa manera.

// Conferència del “Passió per la música”

28 | COMG

//////////////

// Periòdic no subvencionat, sense conservants ni edulcorants. Senzillament diferent

> Dibuix: Maria Escobet

SÓN HUMANS ELS XIMPANZES?Ens hem equivocat. Des de que tenim ús de raó ens hem tren-cat les banyes per averiguar qui som, d’on venim, on ens dirigim. Ens hem cabussat en la religió, en la filosofia, en la psicologia, en la sociologia, en l’astrologia, l’autoajuda, en la psicoanàlisi, en la teoria quàntica, …. per ar-ribar a la conclusió que l’homo sapiens – és un dir – és un des-conegut. No no! La cosa humana no la trobarem a la universitat, ni en l’església, ni en un cemen-tiri, ni en un estadi de futbol. Per saber com som hem d’anar a un zoològic. Assentats davant els ximpanzés serà estar davant un mirall. Sabrem perquè som com som i perquè no podem ser com voldríem. Com va dir algú, l’ho-me és un ximpanzé que es dona aires.

HA D’ABDICAR EL MONARCA?O amb altres paraules: està capa-citat per fer de rei? O amb altres paraules: està capacitat per caçar

elefants a Botsuana? Està capaci-tat per fer de senyor Ramón? Està capacitat per llegir discursos re-fregits - talla/enganxa - d’altres discursos pronunciats davant el mateix micròfon per commemo-rar la mateixa efemèrides? La reina Sofia, per una altra ban-da, només hauria d’abdicar – ju-bilar-se – en cas de tendinitis del manegot dels rotadors de l’es-patlla dreta.

LA SEGONA ARRIBADA DEL MESSIES No és veritat del tot que “el pa-triotisme sigui el refugi dels ca-nalles” (Samuel Johnson, i repe-tida en la pel·lícula Senderos de Gloria per Kirk Douglas). El pa-triotisme és el refugi dels merca-ders i gen poc escrupolosa amb la cosa pública.Crist, fill de Maria i Josep, cru-cificat per ser fill del seu Pare, expulsà sense contemplacions els mercaders del temple. Què feria avui si entrés en el nostre parlament? Es feria de la CUP? Es feria independentista? Es dei-xaria rentar els peus per l’Alícia Sánchez Camacho? Feria un cafè amb els parlamentaris imputats?

Expulsaria a tots els parlamen-taris per què es posessin a tre-ballar d’una vegada? O crearia el seu propi partit? Un partit ni unionista ni independentista. Ni d’esquerres ni de dretes. Anti tot i anti res. El partit polític dels benaventurats. TATA MARTINO I L’OPERA-CIÓ ANTISOBIRANISTA. Ras i curt. L’entrenador del Bar-ça és un agent unionista (es-pañaunidanuncaseravencida) missió del qual no és entrenar l’equip sinó sabotejar el procés sobiranista. El Barça sempre ha estat la senyera del País. Un Barça derrotat, enfonsat, és una estelada esparracada, i una es-telada esparracada significa un nou 1714. L’operació Rosell/Neymar es pensà per finançar una operació per ofegar les ín-fules sobiranistes. Desemmas-carat, Rosell tocà el dos. Si bé aleshores es sospitava del Tata es creia que era un agent doble. No ha estat així. Què hi ha darre-ra el tàndem Rosell/Tata? El PP? No. Empresaris Taurins? No. Es-teu assentats? Darrera l’operació antisobiranista hi ha l’Abadia de Montserrat. Fins ara s’havia silenciat la vo-luntat de la verge de mantenir-se morena mentre Catalunya tin-gués el sabatot d’Espanya sobre el cap. Una Catalunya indepen-dent significaria que la Moreneta canviaria de color, un canvi epi-dèrmic que es podria interpretar com un lleig contra els nostres ciutadans de pell morena, i per

> Dibuix: Maria Escobet

COMG | 29

/////////////////////////////////////

extensió contra la diferència, contra el cosmopolitisme, contra la immigració, contra la petita i gran empresa. Contra, en defini-tiva, de és català qui treballa a Catalunya.El temor, doncs, que la Moreneta empal·lidís i de retruc l’anèmia de Catalunya teixí una conxorxa antiindependentista. Ningú qui és qui a Catalunya ha quedat al marge, sense que ni Omnium Cultural ni l’Assemblea Nacio-nal Catalana siguin una excep-ció.

FLOR DE CACTUS. Consultori Sexològic a càrrec de la Dra. Olívia Miramar.Pregunta: Apreciada doctora. Sàpiga que segueixo amb un in-terès molt viu la seva pedagogia sexual, la mescla perfecte entre agitació cultural i souffle eròtic sense maquillar. Bé. És veritat doctora que cada home té un nombre limitat d’ereccions en la seva breu estada a la terra? Un adolescent atabalat, com era jo, que patia priapisme de 24 hores només de veure les calces orto-pèdiques de la meva àvia, crò-nic, em trobaré aviat, segons la teoria, en situació de PP (Pixar i Prou). Afectuosament, un se-nyor preocupat pel seu futur.Resposta: Apreciat senyor que li preocupa estar en situació de PP.. Existeix una fórmula mate-màtica que prediu de forma in-fal·lible el nombre d’ereccions que li queden. Quan es desper-ti amb trempera matinera vagi al lavabo i miri’s al mirall. Mi-llor dit, se la miri al mirall. Ha

de calcular la seva elevació en graus. Un adolescent pot arribar als 160 graus. Un fadrí granat en prou feines arriba a l’horitzon-tal. Bé, multipliqui l’elevació en graus per 1100 i divideixi el re-sultat per l’edat. Pensi que una vegada hagi esgotat les ereccions que li corresponen no hi haurà servei d’emergències que li res-susciti l’ocellet. Afectuosament, Dra. O.M..

EL BOC DE BITERNA. L’antia-juda de capçalera. Avui desmi-tifiquen la neuroplasticitat ce-rebral. Com és sabut l’Autoajuda picote-ja dels plats més saborosos. Una mica de neuroplasticitat (NPT), una mica de física quàntica, una mica de cervell emocional i així anar fent, que qui dies passa anys empeny. La NPT creu que el cervell és com la plastilina, es pot modelar a voluntat. Qui ha dit que el cervell comença a despistar-se després de sortir de la universitat! Les dendrites són filaments molt inquiets. Flairen un canvi de rutina i copulen desesperats amb els axons veïns. Apreneu un idioma, jugueu a es-cacs, mengeu amb la mà esquer-re, llegiu el llibre de Sant Jordi, … i arribareu als cents anys amb un cervell d’adolescent.Fins aquí els miracles. La vida real no enganya. Els nostres fills, per no parlar dels nostres nets, ens donen mil moltes en memò-ria i en rapidesa i agilitat mental. Llei de vida. Fer-se gran té una avantatge, et fa adonar que la vida és un bolero. Imagineu-vos,

una persona gran amb tots els records biogràfics presents. Per tornar-se boig!

PERLES DE SAVIESAAcuñé hace tiempo el neologis-mo bullipollez para al·ludir a los disparates que la cocina creativa nos propone. Su sagrada escritu-ra es la Guia Michelin.

Fernando Sanchez Dragó. El Mundo 10-2-14.

Mai deixis enrere un lavabo, mai deixis enrere una erecció i mai confiïs en un pet.

Ara o mai. Pel·lícula de Carl Reiner.

Digestió lleugera a l’ombra de les barques. Cap nosa excessiva. La felicitat deu ser això. Serà al-guna cosa més?

Josep Pla.

En el món hi ha dues maneres de triomfar. Pel propis mèrits o per la imbecil·litat dels altres.

Jean de la Bruyere.

He arribat per fi al què volia ser de gran, un nen

Joseph Heller.

El temps existeix perquè no tot passi ara mateix, i l’espai perquè no tot em passi a mi.

Susan Sontang.

Jordi Costa Subirós

30 | COMG

Col·legi ///////////////////////////////

15 de gener de 2014

S’aprova per unanimitat l’acta de la sessió de Junta de Govern del 18 de-sembre de 2013

S’aprova la proposta del Programa de Protecció Social de Ref.: 01/14

S’aproven les propostes presentades de modificacions dels requisits esta-blerts a les normes del PPS

S’aprova el calendari de les reunions de Junta de Govern per a l’any 2014

S’aprova que a partir de la data la Fundació Pascual i Prats sigui qui atorgui les beques als estudiants de Medicina, obrint una nova convoca-tòria a partir del curs vinent, i es dei-xi de fer-ho mitjançant la Fundació de la Facultat de Medicina

S’aprova que el Vice President II, Dr. Bastida, assisteixi a la reunió de treball del Registre de Professionals, convocada pel Dpt. De Salut

S’aprova que el projecte “ Hemorrà-gia cerebral i tècniques de neuroi-matge basades en tensor de difusió ( HIC-DIT)” formi part de la Fundació Pascual i Prats

29 de gener de 2014

S’aprova per unanimitat l’acta de la sessió de Junta de Govern del 15 de gener 2014

S’aproven les esmenes als nous Es-tatus que des de la Generalitat han sol·licitat

S’acorda la remissió del text complet dels Estatuts, amb les modificacions esmentades, a la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques del Depar-tament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, per a la seva aprovació

S’aprova la convocatòria de l’assem-blea ordinària del COMG pel dia 26 de febrer de 2014

Es proposa que el proper 19 de març a les 20h, un cop acabada la sessió de Junta de Govern es faci la inaugura-ció oficial de la biblioteca del COMG

s’aprova per part del COMG que el projecte “Estudio de las causes de en-doleack post tratamiento endovascu-lar de aneurisma de aorta abdominal infrarenal” formi part de la FPIP

S’acorda facilitar a la “Xarxa d’uni-tats de lípids i arteriosclerosis” (XULA) que inscrigui com a seu soci-al l’adreça del COMG

19 de febrer de 2014

S’aprova per unanimitat l’acta de la sessió de Junta de Govern del 29 de gener 2014

S’aprova que el COMG s’adhereixi a la petició que l’Ajuntament de Ripoll farà a la sol·licitud de la creu de St. Jordi pel Dr. Maideu

S’acorda donar resposta a una recla-mació explicant quin és el procedi-ment intern de reclamacions de res-ponsabilitat civil

// Acords Junta

S’aprova el moviment col·legial amb 9 altes i 20 baixes

5 de març de 2014

S’aprova per unanimitat l’acta de la sessió de Junta de Govern del 19 de febrer 2014

S’aprova la proposta del Programa de Protecció Social de Ref.: 02/14

S’aprova la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 18/13

S’aprova fer una placa al Dr. Benet Julià en agraïment a la seva feina i als anys d’esforços que va dedicar a la biblioteca

S’acorda que en el reglament de la biblioteca del COMG constarà que aquesta és oberta per a tots els col·le-giats però aquells que no ho siguin ho hauran de demanar

S’acorda que es buscarà una persona responsable per a la biblioteca del COMG que faci les còpies o scanners que els col·legiats demanin sense cap cost (si no és col·legiat tindrà un preu)

ALTES 19 DE FEBRER 2013

ENRIC PLANAS BORRELL

MARTA MANERO RICART

MANUEL PEDRO LÓPEZ PÉREZ

MARIA TORRE BARÓN

SILVIA ONRUBIA CASTRO

GABY RAYMOND PUYAL

SANDRA GENNY ARCOS ORDÓÑEZ

FAVIO ANIBAL ROJAS

WALTER JEFFERSON MIELES ZAM-BRANO

BAIXES 19 DE FEBRER DE 2013

MARIA TERESA SANZ CRISTIÀ

MARIA CLARA ALBORNOZ CABRINI

ANDREA VANESSA RASKOVSKY

ASSUMPTA BOU MONCLÚS

JOSÉ MARIA ARCHULETA ARTEAGA

FRANCISCO JAVIER PÉREZ CANO

PEDRO MUR LLORENTE

MIRIAM MATAMOROS OLIVARES

PAULA RIVAS SZUST

EVA BORRALLERAS FUMAÑA

TOMÁS MORALES ALCALDE

FABRICIO CAVALCANTE FRAUZINO

LUCIA FERRERES CASTELL

PILAR VERA GARCÍA

JOSEP MARIA MUÑOZ VIVES

KATERINE DE LAS MERCEDES LOPEZ BALDIRIS

ELIZET SALGADO BARRIOS

HUGO SEBASTIÁN CENTURIÓN

JOAQUÍM VILA MONER

ANNA MARIA CAMPS PUIG