Embed Size (px)
DESCRIPTION
Â
Citation preview
BR
EU
GA
TO
PÈ
DIA
IL
·LU
ST
RA
DA
• Zo
raid
a Za
roB
RE
U G
AT
OP
ÈD
IA I
L·L
US
TR
AD
A •
Zora
ida
Zaro
Zoraida Zaro Breu Gatopèdia
il·lustrada
Títol original: Breve Gatopedia Ilustrada© del text: Zoraida Zaro, 2016
© de les il·lustracions: Zoraida Zaro, 2016
© Lata de Sal Editorial, 2016
© de la traducció: Silvia Negre Mascaró© del disseny de la col·lecció i la maquetació: Aresográ� co
ISBN: 978-84-944698-8-6Dipòsit legal: M-6707-2016
Imprès a Espanya
A les pàgines interiors s’ha fet servir paper o� set de 160 gi s’ha enquadernat en cartoné plasti� cat mat,
en paper de 150 g sobre cartró de 2,5 mm.El text s’ha escrit en Eames Century Modern.
Les seves dimensions són 210 × 297 mm.
I gràcies a en Logan i en Chasis sabem que el saber felí sí ocupa lloc. El del nostre cor.
LA GATA DE BIBLIOTECA
Insisteix el senyor Teixell (nét i avi de bibliotecaris,
respectat membre de la comunitat, amic dels seus amics i
despistada molèstia dels seus enemics) a parlar de l’existència
de la misteriosa Gata de Biblioteca, molt menys coneguda que
la seva homòloga rosegadora i, en teoria, responsable directa
de les boles de pèl que rodolen per les lleixes més altes de les
prestatgeries, entre els tractats de física quàntica i les tesis
de zoologia descriptiva.
Conviu pacíficament amb la Rata de Biblioteca, perquè els seus
interessos alimentaris són purament literaris i sembla ser del
parer que la rata, tot i ser sonora, és tipogràficament pobra.
Coneix la teoria del caminar elegant dels felins de la sabana,
l’agilitat dels felins selvàtics i el hieratisme dels felins
egipcis, però prefereix, de bon tros, adoptar la postura de rosca
invertida damunt de qualsevol prestatge, assegurant-se que un
raig de sol li acaricia el llom alhora que projecta ombra sobre el
llibre que llegeix en aquell moment, en un complicat exercici de
contorsionisme bibliòfil que executa aparentment sense esforç.
EL M.I.A.U.
Tots els gats neixen amb un carnet del M.I.A.U. (Moviment
d’Intercanvi Astronòmic Universal). N’estan molt orgullosos,
i amb raó, i per això cada vegada que se’n recorden ho proclamen
als quatre vents i tot són crits de «miau, miau, visca el M.I.A.U.».
El carnet del M.I.A.U. els dóna dret per naixement felí a unes
quantes estrelles petites. Quan els venç la curiositat, es posen
en contacte amb un altre membre i en fan un intercanvi, per veure
com són les dels altres. Les regles són simples: poden jugar
amb les estrelles, però no rosegar-les, i les han de tornar
abans que es faci de dia.
Per gaudir de les seves estrelles, els gats duen a terme
misteriosos tràmits que tan sols ells coneixen. Probablement
tenen relació amb aquells moments en què contemplen absorts el
cel nocturn al mateix temps que emeten llargs roncs en veu baixa.
El que és segur és que les seves demandes sempre són ateses unes
quantes nits després.
Les estrelles no arriben per correu, elles mateixes troben el camí
per reunir-se amb els gats. Els gats, per la seva banda, així que es
queden sols comencen a obrir les finestres, les trapes, els armaris
i fins i tot la tassa del vàter. Qualsevol lloc és bo perquè entrin
les estrelles. A l’hivern el nombre de peticions augmenta, perquè
les estrelles desprenen una escalforeta deliciosa, com totes les
coses petites.
De tant en tant succeeix quelcom extraordinari. S’ajunten uns
quants socis i fan una reserva d’estrelles col·lectiva. Si arriben
a un nombre estipulat, poden reservar la Lluna per a ells solets
durant unes quantes hores. I a això se li diu ‘eclipsi’.
ELS PEIXOS GAT
El tema de conversa preferit dels gossos llop de mar són
els peixos gat: felins sirènids de naturalesa esquiva amb una
clara predilecció per les aigües càlides que gaudeixen rosegant
meduses i provocant desbandades sobtades entre els bancs de
tonyines, i que són responsables directes de l’aparició de taules
de fusta esgarrapades a la vora de les platges.
El millor mètode d’albirament de peixos gat consisteix a llançar
un cabdell de llana lligat a una canya de pescar mentre es diu,
en veu no gaire alta, «bsbsbs», preferiblement en un dia càlid
a l’hora de la migdiada.
EL GALLET
La frase «Alto, o premo el gallet!», un clàssic de les
pel·lícules de l’Oest, ha evolucionat de la frase original «Alto, o
premo el gatet!», i no sempre ha fet referència al mateix. Abans que
s’inventessin les armes de foc, les persones ja coneixien el poder
de persuasió dels gatets originals, que no eren res més que els
gatets més petits i revoltosos de les ventrades.
El gatet és diminut, però la seva mida contrasta amb la seva
naturalesa explosiva. Prémer un gatet (suaument a la panxa o amb
un lleuger pessic a la cua) sol tenir com a conseqüència que surti
disparat, emportant-se com a mínim un gerro de l’àvia, dos fotos
emmarcades i un nombre d’objectes fràgils francament variable.
És impossible tenir bona punteria quan premem un gatet, perquè
la seva trajectòria és totalment imprevisible (malgrat que, amb
certesa, si hi ha res que es pugui trencar, acabarà trencat).
Prémer un gatet és quelcom que val més no fer, per això la frase
d’advertència «Alto, o el premo» solia funcionar.
Amb l’edat, els gatets acostumen a tornar-se més lents
i a encallar-se, tot i que alguns conserven part de la
seva fogositat i es disparen sols.
Col·lecció GatsReuneix per primera vegada
els millors llibres il·lustrats sobre gats amb una selecció que deixarà una empremta. Llibres d’arreu del
món amb protagonistes enigmàtics, curiosos, independents, elegants…
Per miolar d’emoció.
Són llibres per a les teves set vides.
I S BN 978-84-944698-8-6
www.latadesal.com
BR
EU
GA
TO
PÈ
DIA
IL
·LU
ST
RA
DA
• Zo
raid
a Za
roB
RE
U G
AT
OP
ÈD
IA I
L·L
US
TR
AD
A •
Zora
ida
Zaro
