31

Conferències cinema

  • Upload
    sandras

  • View
    226

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Resum de les conferències al voltant del cinema fetes per els nens i nens de 2nB de l'Escola Can Cladellas

Citation preview

Page 1: Conferències cinema
Page 2: Conferències cinema
Page 3: Conferències cinema

3

Hi havia molts invents però els més importants són:

La cambra fosca. Mil anys més antiga

que la fotografia. Era rectangular i

funcionava amb els rajos del sol que

entraven per dintre i projectaven la

imatge.

La llanterna màgica era molt molt

coneguda perquè la gent que la tenia

era molt famosa. S'utilitzava per a

anar pels pobles fent espectacles.

Projectava transparències utilitzant

una pantalla amb font de llum.

El taumatrop era un invent fàcil de

fer. Es tracta d’una corda amb un disc

que té dos dibuixos, si es giren molt

ràpid dóna la sensació de que les dues

imatges estan juntes.

Ombres xineses. Vénen de la Xina.

Utilitzant una llanterna, per exemple,

i una paret blanca de fons , utilitzem

les mans o diferents objectes, per fer

figures que es veuran al fons blanc.

Page 4: Conferències cinema

4

El zoòtrop fa voltes. Amb ell

podem veure imatges en

moviment. Els dibuixos de la

tira són pràcticament iguals sols

canvia un gest.

El zoòtrop és un invent

anterior al cinema.

L’Adrià va construir el seu propi

zoòtrop i ens el va mostrar

durant la seva exposició.

(Ampliació)

És una joguina òptica inventada per William G. Horner

el 1834. El seu creador la va anomenar daedaleum.

Estava compost d’un tambor circular amb unes petites

ranures igualment distribuïdes

a la part superior i una tira

d’imatges que separaven un

moviment periòdic enganxada

a la part interior del tambor,

just per sota de les ranures. En

girar el tambor si es mirava

per una de les ranures

s’obtenia la il·lusió del

moviment.

Page 5: Conferències cinema

5

El cinematògraf (ampliació)

Va ser la primera màquina capaç de filmar i

projectar imatges en moviment.

Va ser el primer pas per poder gaudir del

cinema.

Va ser inventada pels germans Lumière a la fi del segle XIX.

El cinema mut (Per Yaiza) no té so pregravat o sincronitzat

fent referència als diàlegs parlats, que si que poden aparèixer

en forma de subtítols.

Es parla també de cinema silenciós. Tot i que les pel·lícules

mancaven de so el cinema no era exclusivament mut: en

els seus primers 30 anys d'història, les imatges

s'acompanyarien de narradors, músics i fins i

tot orquestres o intertítols amb diàlegs i

narracions, per a compensar eixa falta d'àudio.

Des les primeres pel·lícules de Louis Le Prince

1888 i dels germans Lumière 1895 fins a The Jazz singer,

1027, el cinema va ser majoritàriament mut.

En els diàlegs, els texts dels actors eren escrits

sobre cartrons, que apareixien la majoria del

temps sobre tota la imatge.

Actors del cine de comèdia que van destacar són

Charles Chaplin, Buster Keaton o Harold Lloyd.

Tanmateix, molt aviat, es van fer proves de

sonorització.

Page 6: Conferències cinema

6

Abans no hi havia sons a les pel·lícules.

Amb el temps es va crear l’àudio i amb ell

les bandes sonores. (En principi es gravava el

so sobre un suport separat, rotlles de cera disc, o

segona pel·lícula impressionada per un

procediment fotoelèctric. La dificultat més gran

era la sincronització amb la imatge i

l'amplificació. El procediment que va posar fi a

aquests tempteigs va ser la gravació òptica del so

directament sobre la mateixa pel·lícula).

La banda sonora són tots aquells sons que

surten a una pel·lícula, siguin o no cançons.

Hi ha pelis per a les que es composa la música

expressament i d’altres que utilitzen cançons ja

existents.

Un dels compositors més famosos és John

Williams que va composar la banda sonora

d’Star Wars i E.T. entre altres. Ha guanyat

5 Òscars i 5 Globus d’Or entre altres

premis.

Juan Magan va composar “Te voy a esperar” per a la

pel·lícula Tadeo Jones.

Page 7: Conferències cinema

7

El Kinemacolor va ser inventat en

1906.

Les filmacions en blanc i negre

s'acolorien amb filtres vermells i verds.

El Kinemacolor va ser el primer

dispositiu per filmar en color. Això va

donar pas a l'edició de les pel·lícules.

El Technicolor és un procés de

cinema de colors que es va inventar

al 1916. Reconegut pel seu nivell

saturat de color, es va fer servir per

filmar Màgic d'Oz.

L’Eastmancolor era un sistema de

filmació de pel·lícules que tenia el

problema de que amb el pas dels anys

els colors es destenyien pels químics

que utilitzaven.

Metrocolor. Aquest sistema de filmació

no era tan brillant com el

technicolor.

Page 8: Conferències cinema

8

El cinema d'animació es fa partint de plastilina, cera,

dibuixos fets a mà o per ordinador i els personatges es

mouen.

L'Stop Motion és una

tècnica on pots fer que

ninos de Lego o

plastilina es moguin.

Una altra tècnica és la de l'animació

tradicional. Un petit llibre amb

moltes pàgines que té dibuix

semblant i al passar els fulls molt

ràpidament sembla que es mou.

El cinema en 3D és quan

sembla que els personatges

surtin de la pantalla.

Fa falta dues càmeres que

graven des d'angles diferents.

Fan falta unes ulleres especials

per veure aquest efecte.

Page 9: Conferències cinema

9

Abans no hi havia ordinadors per crear els efectes

especials, per exemple, per filmar un accident posaven

ninos a dintre i els cotxes xocaven de veritat.

Hi havia diferents tipus d’efectes:

Efectes òptics o visuals. Consisteix en

la manipulació d'una imatge.

Efectes mecànics o plàstics. S'utilitzaven ninots

mecànics perquè eren molt perillosos. Amb

materials pirotècnics, pluja, etc.

Efectes de so.

S'enregistrava el so i

després s'utilitzava. És a dir

amb sons preenregistrats.

Page 10: Conferències cinema

10

Els efectes especials són un conjunt de tècniques

utilitzades al món de l'espectable o en l'àmbit

audiovisual i estan destinades a crear una il·lusió

audiovisual gràcies a la qual l’espectador assisteix a veure

escenes que no poden ser obtingudes per mitjans

normals.

Hi ha 5 tipus d'efectes especials:

Òptics

Mecànics.

De so.

De Maquillatge.

Digitals. Són totes aquelles imatges que es creen per

ordinador o aquelles reals que es poden

retocar. Avatar, Hugo, Spiderman 2 i El

senyor dels anells van guanyar els últims

Òscars pels millors efectes especials.

La creació d'efectes especials per ordinador, és la

tècnica cada vegada més utilitzada (sobre tot per

l'animació d'imatges digitals) i en la que no es fa

servir cap element fotogràfic, la imatge és creada

totalment amb l'ordinador.

Page 11: Conferències cinema

11

El gènere cinematogràfic és el tema general d'una

pel·lícula que serveix per a la seva classificació.

Classificació segons gèneres o temàtiques:

Romàntic

Drama

Acció

Ciència-Ficció

Històrica

Aventures

Documentals

Thriller

Terror

Bèl·liques

Western

Fantasia

Comèdia

Curtmetratges.

Page 12: Conferències cinema

12

Fa més de 100 anys que existeix el cinema i s'han fet

més de 100.000 pel·lícules, això és possible gràcies a la

indústria cinematogràfica que és l'activitat que té com

objectiu fer moltes pel·lícules. Els països on s'han fet més

pel·lícules són la Índia i els Estats Units.

Hi ha tres parts la producció, la distribució i l'exhibició.

La producció. Una pel·lícula és com un projecte, sols

va d'un tema. Per fer una pel·lícula fan falta actors,

maquillatge, actrius, vehicles, animals, càmeres,

micròfons.

La producció s'encarrega

d'aconseguir persones i

diners. La pel·lícula més

cara de la història és Pirates

del Carib va costar 341.000.000$

Page 13: Conferències cinema

13

La distribució. És el conjunt per fer arribar les

pel·lícules a llocs on es poden veure o comprar com

per exemple sales de cinema, la televisió per cable o

Internet.

La distribució també inclou la publicitat de les

pel·lícules. També s'encarrega de la portada i

contraportada del DVD així com de les caixes. Per

portar la pel·lícula a un altre país cal canviar-la

d'idioma i la distribució també s’encarrega del

doblatge.

L'exhibició. Fa referència a tots els llocs on la gent

pugui veure pel·lícules com les sales de cinema.

Aquestes decideixen com i quan estrenar la pel·lícula

i com gestionar la publicitat. Es decideix on i quan es

podrà veure la peli.

La indústria del cinema en el fons no és diferent a les

altres indústries.

Page 14: Conferències cinema

14

La realització cinematogràfica és la manera de fer una

pel·lícula.

1. Direcció. El director és el professional que

dirigeix el rodatge d'una pel·lícula. És el

responsable de la posada en escena i

supervisa els actors i actrius, el vestuari,

el decorat i l'equip tècnic.

2. Producció. El productor és l'encarregat d'organitzar

l'elaboració, complementant la feina del director, és a

dir, ajudant. Fa la contractació del personal, posa els

diners per fer la pel·lícula i s'encarrega de fer

conèixer la mateixa al públic, perquè la puguin

anar a veure al cinema.

3. Guió. El guionista és l'encarregat de fer el guió. El guió

té dues parts:

a) El guió literari que explica la pel·lícula amb

imatges i so. Dividit en actes i escenes.

b) El guió tècnic, dona indicacions a la càmera.

4. So. Els encarregats del so, son els

sonidistes i els microfonistes.

Page 15: Conferències cinema

15

5. Muntatge. Una vegada

s'han fet totes les

escenes, es seleccionen

les millors escenes,

s'ordenen i les

enganxen per fer la

pel·lícula definitiva.

6. Art. Són els encarregats del vestuari, dels actors, el

maquillatge, els decorats. També depèn d'aquesta àrea

els efectes especials o òptics.

7. Fotografia. Els encarregats de fotografia, són les

persones que decideixen com es veurà la pel·lícula. És

a dir, l'enquadrament, la il·luminació, etc.

Page 16: Conferències cinema

16

Un curt dura menys de 35 minuts. (Ampliació)

LA IDEA

La idea pot sorgir d'una noticia, d'un sentiment, d'una experiència personal o propera, o fins i tot, d'una cançó. S'ha

d'intentar que no sigui gaire complexa. Això ens ajudarà a escriure un guió que no demani una gran producció i que es

pugui realitzar amb pocs recursos.

Abans de seguir endavant contestarem dues preguntes:

Sobre que tracta la historia que volem explicar? De qui tracta la historia que volem explicar?

ELS PERSONATGES

Escollit el tema haurem de treballar sobre el personatge o personatges principals, dotant-los d'una personalitat i unes característiques concretes. Es important conèixer els nostres

personatges per saber com reaccionaran dintre de la historia i

envers els diferents conflictes en els que es trobin.

L’ARGUMENT

Per fer-lo necessitem definir la necessitat dramàtica del personatge. Què busca?; Què necessita aconseguir?; On vol arribar?; en definitiva, Què és el que vol?

Es important que el personatge tingui dificultats per arribar a la seva meta, de manera que existeixi un conflicte. Tots els obstacles

entre el personatge i la seva meta constitueixen el nucli central de tota la història.

L’ESTRUCTURA

El guió s'estructura en tres parts:

Presentació: - Introdueix i presenta els personatges principals.

- Estableix l'inici de la trama.

Nus: - Desenvolupa la trama: La superació dels obstacles fins

arribar al moment en que la trama arriba al nivell

més alt de tensió.

Page 17: Conferències cinema

17

Desenllaç:

- Resolució del clímax. On veiem els canvis dels personatges en conseqüència d'haver superat, o no, l'últim obstacle.

- El final està molt relacionat amb el principi però té

una nova perspectiva.

LA SINOPSI

És el resum de la idea que descriu breument l'argument de la pel·lícula. Normalment per un curtmetratge tindrà una llargada de mitja pàgina.

La sinopsis ha de respondre a les preguntes: Què?, qui?, com?, quan? i on?

EL GUIÓ LITERARI

És molt semblant a l'escriptura d'una peça teatral dividida en actes i escenes. S'ha de basar en l'estructura de la sinopsi,

plantejament, nus i desenllaç.

Escena: Descriu accions que passen en un mateix temps i/o espai.

Seqüència: Conjunt d'escenes que passen en un mateix

temps i/o espai i que disposen d'una línia argumental amb un plantejament, un nus i un desenllaç.

Existeixen una sèrie de convencions i normes a seguir a l'hora de treballar el format del guió:

- El nom d'un personatge, si té diàleg, s'escriu amb majúscules

- Els diàlegs apareixen centrats a la pàgina. - El nom del personatge que parla s'escriu centrat i amb

majúscules.

- Les acotacions sobre el comportament dels personatges quan parlen s'escriuen entre parèntesis i començant amb lletra

minúscula.

- Els textos que apareixen en pantalla es posen entre cometes i en majúscules.

- Les referències a la càmera es fan en majúscules i han de

ser escasses i imprescindibles. Es el director i no el guionista el que posteriorment decidirà tots els plans en el guió tècnic.

- Únicament a la primera pàgina col·locarem el títol del

guió i no hi escriurem el nom de l’autor. - El document estarà fet amb fulls DIN A4 i sols per davant.

Page 18: Conferències cinema

18

- S’han de tenir en compte els marges. Per dalt i per baix

deixem uns marges de 2,5 cm, per l’esquerra 2,5 i per la dreta 3,7.

- La lletra és sempre Courier número 12 i no s’escriu res en

negreta.

Page 19: Conferències cinema

19

El director es qui decideix quins plans de filmació i

moviments de càmera s'han de fer

Hi ha diferents plans de filmació i es pren com a

referència el cos humà:

Pla detallat. Sols un detall.

Primer pla. La cara

Pla mitjà curt. Des del pit.

Pla mitjà-llarg. Des de la cintura.

Pla americà. Des dels genolls.

Pla general. Cos sencer i hi ha espai.

Gran pla general. Hi ha molt d'espai i és quan es fa

l'acció.

Moviments de càmera:

Càmera fixa, està quieta i grava

tot el que passa pel davant;

Panoràmica, es pot moure per tots els llocs:

Panoràmica vertebral, es pot moure cap a dalt i cap

a baix

Panoràmica circular, es pot moure per dalt, per

baix, esquerra, dreta...;

Zoom, és un moviment d'apropament i allunya-

ment que es fa amb un objecte

Page 20: Conferències cinema

20

Un cinema és un lloc preparat per programar pel·lícules.

Està format per una

pantalla i un pati de

butaques en diverses sales

amb pelis i horaris diferents.

Abans d'entrar a veure la

peli el cinema ens ofereix

llaminadures i crispetes.

Arquitectura. L'edifici està compost d'una o diverses sales de

projecció i d'un espai d'acollida.

Gestió de les sales de cinema. Les sales de cinema són

gestionades per els exhibidors que lloguen les pel·lícules als

distribuïdors. Hi ha dos tipus d'exhibidors: els grans que tenen

multisales i els petits amb una o dues sales. Les pel·lícules es

lloguen una o dues setmanes i si tenen èxit més.

El primer propietari de les sales de cinema a Europa és el

grup PATHÉ amb la seva companyia EUROPALAOS.

(Ampliació) A les sales de cinema

treballen els venedors d’entrades, els

venedors de crispetes i llaminadures,

els encarregats de sala, els projectistes

i els administradors del mateix.

Page 21: Conferències cinema

21

Sala de projecció. També és pot dir

sala de cinema. És una sala

preparada per projectar pel·lícules

i està formada per una pantalla de

projecció i un pati de butaques.

Sala de projector. Les sales de projector han anat

canviant al llargs de la història i s'han fet més

modernes per competir amb la televisió.

Funcionament. Es projecten pel·lícules diferents en

diferents hores. Les butaques estan col·locades de manera

que els de les files de davant no molestin als que estan

darrere.

(Ampliació) Un projector cinematogràfic

projecta un feix de llum sobre els fotogrames

d'una pel·lícula, aquest feix de llum ve

augmentat i invertit per una lent que

enfoca la imatge resultant sobre una pantalla.

En l'actualitat existeixen "projectors cinematogràfics

digitals" que projecten una imatge generada per

mitjans digitals, sense fer ús d'una pel·lícula, però sí del

feix de llum i de les lents.

Page 22: Conferències cinema

22

(Ampliació) Realment és molt impressionant veure totes les

persones que participen en la realització d’una pel·lícula i com

cadascuna realitza la una funció molt important. Tots van de la

mateixa mà per a que cada producció funcioni.

Hi ha diferents departaments i diferents funcions:

Departament de producció: productor/a, productor/a

executiu/va, coproductor/a i productor/a delegat/da.

Director/a de producció: cap de producció o productor de camp,

assistent de producció, cap de localitzacions o productor de

localitzacions, coordinador/a de producció o secretari/a de

producció i comptador/a.

Departament de direcció: director/a, ajudant de direcció,

segon/a ajudant o assistent de direcció, script o responsable de

la continuïtat i director/a de càsting, cap de premsa

Departament d’art: director/a d’art, escenògraf, decorador/a o

ambientador, ajudant de decoració, responsable de material o

atrezzista, encarregat vestuari, maquillador/a i perruquer/a.

Departament de fotografia: director/a de fotografia, operador/a

de càmera o segona/a operador/a, assistent de càmera o

foquista, segon/a assistent/a o auxiliar de càmera, operador/a

especialista, operador/a de vídeo assistent o auxiliar de vídeo,

foto fixa, cap d’elèctric o gaffer, electricistes, cap de maquinistes o

grip, maquinistes, grupista, sonidistes, microfonistes, efectes

especials, director de doblatge, actors de doblatge, muntador o

editor, assistent de muntatge i meritoris.

Page 23: Conferències cinema

23

Els videojocs van ser introduïts com a entreteniment

comercial a mitjans de l'any 1971. Van ser base important

en la indústria de l'entreteniment a finals dels ‘70 i

principis dels ‘80 als Estats Units, el Japó i Europa.

Després d'una greu crisi el 1983 i una renaixença dos anys

després, la indústria del videojoc ha anat guanyant

experiència i beneficis amb la rivalitat de la indústria del

cinema com a la indústria d'entreteniment més rendible

del món

(Ampliació) Existeixen centenars de

videojocs basats en pel·lícules o series,

alguns dels més exitosos són LEGO

Juràssic World2 o Mad Max3 desenvolupats per la Warner

estrenats al mateix temps que les pel·lícules. Moltes

productores ho fan per potenciar els seus productes i com a

estratègia publicitària.

Alguns videojocs creats a posteriori són Batman, El senyor

dels anells, Harry Potter, Pirates del Carib o Star Wars.

Quan un videojoc es torna molt popular o té un argument

fàcilment adaptable al cinema acaba convertint-se en

pel·lícula. Solen ser produccions dirigides als fans però

també a públic no familiaritzat amb el videojoc.

Les adaptacions més famoses són Tomb Raider

amb Lara Croft de protagonista, Resident Evil,

Prince of Persia. Sovint solen ser de videojocs violents.

Page 24: Conferències cinema

24

Disneyland París és un dels parcs

més temàtics del cinema. El van

obrir el 1992 però no va tindre

molt d'èxit fins el 1995.

Al costat hi ha un altre parc que es diu Walt Disney

Studios Park on s'han creat algunes petites

demostracions de persecucions de cotxes i fugues. En

aquest parc fan espectacles amb explosions a la

muntanya. Imitant a un

estudi amb una àrea que

és la de Toy Story i una

altra que es diu Ratatouille.

En tots dos hi ha moltes botigues on

venen molts articles que fan

referència a totes les atraccions i

personatges de Disney com Mickey

Mouse, Minie, La Sirenita, El Rei Lleó,

Campaneta,... Com poden ser samarretes, bosses,

disfresses, tasses, llapis, princeses de joguina,...

Per a acabar el dia fan una

desfilada molt gran amb

moltes llums i música de

les pel·lícules i uns focs

artificials increïbles.

Page 25: Conferències cinema

25

Hollywood significa Bosc de

Grèvols en català.

Hollywood va néixer a Els

Àngels als Estats Units i es

considera la capital del

cinema.

De mica en mica es va formar una gran indústria del

cinema a seguir, es va generar un cinema que va

arribar a tots els racons del món.

Hi fan cinema de terror, d'aventures, de comèdia, etc.

A Hollywood existeix el passeig de la

fama que és ple d'estels al terra. Cada

estel té el nom d'un personatge famós

al món del cinema.

Els Òscars són els premis cinematogràfics, en forma

d’estàtues d’or, que es donen a als actors i actrius,

directors, productors, compositors, maquilladors... més

bons de l’any. Hi ha 22 categories.

Per a arribar als Òscars s'ha de passar per

la catifa vermella que és per on passen els famosos que

estan nominats a rebre els premis.

Page 26: Conferències cinema

26

Bollywood és el lloc més important

de la indústria cinematogràfica de

l’Índia, és el "Hollywood" de Bombai,

aquí s'hi fan milers de pel·lícules,

cançons i musicals, i tot entorn a la

cultura hindú.

Bollywood es troba a Bombai una

de les ciutats més importants de la

Índia, al continent asiàtic.

A Bollywood es fan moltes pel·lícules, i en totes elles

gairebé sempre hi fan musicals perquè al públic de

l’Índia els hi agrada molt la música i la dansa.

Curiositats:

- A Bollywood es fan nombrosos plagis de pel·lícules

occidentals.

- "Bollywood" prové de la barreja de "Bombai" amb

"Hollywood".

- A Bollywood hi treballen actors i actrius de tota

l'Índia, tots amb el somni de triomfar en el

món del cinema.

- "Moulin Rouge" va ser inspirada per els musicals

de Bollywood.

Page 27: Conferències cinema

27

La primera pel·lícula va ser realitzada

per Fructuós Gelabert l'any 1897 amb

una càmera que va fabricar ell mateix.

La pel·lícula que va fer va ser "Baralla

en un cafè"

Altres pel·lícules conegudes són:

"Vida de família", la va fer José Luís Font el 1963.

"Antàrtida", Manuel Huerga el 1995

"El Mar", Agustí Villaronga a l'any 2000

"La soledat", Jaime Rosales el 2007

Actors i actrius coneguts:

Luís Omar.

Sílvia Munt.

Montserrat Carulla.

Juanjo Puigcorbé.

Rosa Maria Sardà

Joel Joan

Juanjo Puigcorbé

Rosa Mª Sardà

Joel Joan

Page 28: Conferències cinema

28

A l'escola de cinema ESCAC,

s’aprèn a fer pel·lícules,

dirigir-les, produir-les, etc.

Aquesta escola està a Terrassa, es pot estudiar per ser

Graduat o Graduada en Cinema i Mitjans Audiovisuals.

Molts directors de cinema, fotografia, etc. han estudiat en

aquesta escola.

Un dels directors més importants que

va aprendre en aquesta escola és J. A.

Bayona. dues de les pelis més

importants d'aquest director són “Lo

imposible” i “El Orfanato”.

Lo imposible. Està basada en fets reals.

Una família que s'ha d'enfrontar a un

tsunami quan estan de vacances.

El orfanato.

És una pel·lícula de

por.

Page 29: Conferències cinema

29

El parc audiovisual de

Catalunya està en Terrassa.

Es roden produccions per al cine, televisió, publicitats i

videoclips.

Lloguen espais adequats (platós) per fer pelis amb grans

escenaris i uns altres més petits per fer programes de

televisió com pot ser de cuina o informatius.

Treballen molts professionals

del sector audiovisual com pot

ser càmeres, productors,

personal de llum i sots-

directors d'imatges i fotògrafs.

Page 30: Conferències cinema

30

La majoria dels actors i actrius

tenen la formació d'Arts

escèniques i mediàtiques.

També hi ha actors i actrius que

no tenen cap mena d'estudis

d'interpretació s'han fet actors i

actrius de casualitat.

En l'escola d'interpretació els/les alumnes aprenen a

fer interpretacions de tot tipus. Ja siguin per fer

cinema, teatre o qualsevol tipus d'interpretació. També

aprenen a memoritzar els diferents guions i a sentir el

personatge que han d'interpretar.

Hi han molts actors i actrius que quan ja tenen molta

fama han fet algunes pel·lícules i segueixen estudiant

per ser millors.

Els actors i les actrius aprenen els

seus guions de memòria i també

aprenen a fer totes les actuacions

que té el personatge i a fer cas de

totes les ordres que li diu el director

de la pel·lícula, que és el que diu

com vol la interpretació.

Page 31: Conferències cinema