El sector industrial, en el canvi de model energètic de RubíPÀG.06 // El municipi de Rubí, principalment industrial, està duent a terme un projecte es-tratègic des de fa quatre anys anomenat Rubí Brilla. L’objectiu és canviar el model energètic, el tradicional, i apostar per les

energies renovables i l’eficièn-cia energètica d’una manera cla-ra. Un dels quatre eixos d’aquest pla és la indústria, paral·lela-ment al sector públic, el resi-dencial i el comercial. Fixant-se en les accions implementades

en l’àmbit industrial, Rubí Brilla ha escanejat amb dos vols les teulades de les naus industrials amb una càmera TASI de la UPC. Amb aquesta metodologia s’ha pogut saber quin és el potencial fotovoltaic i per on perden ener-

gia aquest tipus d’estructures. L’aposta de l’Ajuntament per millorar l’eficiència energètica dels polígons industrials ru-binencs no és casual. Rubí en suma onze. Grans empreses veuen amenaçada la seva via-

bilitat econòmica pels costos energètics que implica estar implementades en territori es-panyol. La possibilitat de des-localització, i les conseqüències perjudicials per al territori, és més viva que mai. l

FULLS DELS ENGINYERS

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya GENER 201601/

L’aposta per millorar l’eficiència energètica dels polígons industrials de Rubí és una estratègia bàsica del canvi de model energètic

La nova indústria catalana PÀG.04 // Les manufactures i els serveis de producció de la nova indús-tria catalana ofereixen noves dades interessants, segons l’estudi La nova indústria. Actualització de les dades a partir de les taules input-output de Catalunya, presentat recentment per la directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona. La productivitat mitjana del sector integrat és superior a la del conjunt de l’economia catalana, sobretot si tenim en compte que l’any 2011 la seva aportació va ser més elevada en termes de VAB (68%) que en termes d’ocupació (57%). l

n TEMA DEL MES

n INDÚSTRIA

n OPINIÓ // PÀG.03

“Els materials de les estructures de motocicletes, turismes i camions evolucionaran per buscar la fórmula màgica del pes/ potència escaient” JOSEP LLUÍS PEDRAGOSA RADUÀ, ENGINYER INDUSTRIAL

“Amb els nostres algoritmes patentats imposem canvis subtils a la intensitat de la llum LED, que porten les dades digitals codificades” HARALD HAAS, INNOVADOR DE LES TECNOLOGIES DE LA COMUNICACIÓ

ACTUALITATPERIODICITATCONNECTATS+ Descobreix

els nous Fulls

n OPINIÓ // PÀG.03

El consistori de Rubí ja consumeix el 100% de la seva energia d’origen renovable i ha esdevingut el primer municipi a fer-ho

Watson, la semàntica d’un robot PÀG.09 // Les claus per entendre el futur de la robòtica col·laborativa que proposa el sistema Watson, d’IBM, són la tecnologia, la industria-lització i la cognició. En altres paraules, aquest tipus de robots tindrà la capacitat d’entendre l’ésser humà i comunicar-se amb ell en temps real en un procés autènticament semàntic. Les experiències arreu del món amb aquest sistema proliferen: els hotels Hilton l’utilitzen com a punt d’informació per els turistes i les botigues del Japó, per atendre els clients. l

n ROBÒTICA

Un laboratori smart a peu de carrer PÀG.09 // La xarxa de 27 municipis que integren Catalonia SmartLab està funcionant com un camp de pro-ves urbà de projectes smart. Empre-nedors i empreses poden testar in situ les seves aplicacions i solucions tecnològiques, que han de millorar la gestió de la ciutat i les condicions de vida dels seus habitants. Una pla-taforma web de gestió de recursos i previsió de consums energètics i un algoritme de big data aplicat en la de-tecció d’apartaments turístics són al-guns dels projectes implementats. l

n PROJECTES

Imatge de Rubiempresa.net.

021 FULLS DELS ENGINYERS / 01OPINIÓ

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

AEICPresident: Jordi Renom SotorraVicepresident 1r: Jordi Guix i ArmengouVicepresident 2n: Ricardo Granados i GarcíaSecretària: Olga Tomás i Huerva

COEICDegà: Jordi Guix ArmengouVicedegà: Josep M. Rovira i RaguéSecretari: Manuel Casas i Vilella

Demarcacions del COEIC-AEICGirona: Jaume MasgrauLleida: Joaquim Llop

Catalunya Central: Mireia FélixTarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

AEIC - COEICDirector general: Pere HomsConsell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca i Jordi Vericat Responsable de Comunicació: Eva DíazCoordinació: Anna Carrió Cap de Redacció: Albert LópezRedacció: Albert López, Francesc Soler i Pablo MonfortPublicitat: Pilar Alonso, Eva Díaz i Sonia OliveraFotografia: Isabel Marquès i Job Vermeulen FontDisseny i maquetació: Anna CarrióCorrecció lingüística: Ester Ollé

Impressió: Vanguard Gràfic S.A.Dipòsit legal: B 26367-2015ISSN: 2013-3332Administració i distribució: Enginyers Industrials de CatalunyaVia Laietana, 39 - 08003 BarcelonaT: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té

legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial.No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

A comiadàvem l’any 2015 amb una notí-cia important per a l’enginyeria indus-trial de Catalunya. La Generalitat va aprovar el 23 de desembre passat una inversió de 74,4 milions d’euros en vuit anys per al Campus Diagonal-Besòs de

la UPC. Aquesta futura Escola d’Enginyeria de Barce-lona Est (EEBE) obrirà les portes el setembre de 2016 i integrarà les activitats de l’Escola Universitària d’En-ginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB) i una part de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Indus-trial de Barcelona (ETSEIB).

Aquest acord significa un gran impuls, definitiu, a un dels projectes més importants, si no el que més, pel que fa a la docència de l’enginyeria industrial a casa nostra. Però no només en el camp de la docència, sinó també en els de la recerca i la transferència de tecno-logia. És per aquest motiu que dos edificis del Campus Diagonal-Besòs de la UPC estaran destinats íntegra-ment a la investigació.

El repte, doncs, que hi ha al davant no és pas pe-tit. L’ambició és convertir aquest nou centre docent en una de les referències internacionals de l’engi- nyeria. Les instal·lacions projectades, més grans, més adaptades als graus que s’hi impartiran i amb millors laboratoris, són els ciments sobre els quals s’ha d’edi-

ficar l’èxit d’aquesta aposta. Cal recordar que l’oferta acadèmica al nou Campus inclourà graus, màsters i doctorats i atraurà més de 3.900 estudiants.

La docència prevista de graus és la següent: En-ginyeria Física, Enginyeria de Materials, Enginyeria Química, Enginyeria Biomèdica, Enginyeria Elèctrica, Enginyeria de l’Energia, Enginyeria Mecànica i Engi- nyeria Electrònica Industrial i Automàtica. Pel que fa als màsters, els programats inicialment són el màster europeu Advanced Materials Science and Engineering (AMASE); Environomical Pathways for Sustainable Energy Systems; Mechanical Engineering (EMME); Ciència i Enginyeria de Materials; Enginyeria Biomè-dica; Logística, Transport i Mobilitat; Polímers i Biopo-límers; Enginyeria de Processos Químics, i Enginyeria Nuclear. Finalment, els doctorats seran Ciència i Engi- nyeria dels Materials; Enginyeria Biomèdica; Enginye-ria de Processos Químics; Enginyeria Elèctrica; Engin-yeria Nuclear i de les Radiacions Ionitzants, i Polímers i Biopolímers.

Amb l’obertura del curs acadèmic 2016-2017 al Campus Diagonal-Besòs, la Diagonal de Barcelona esdevindrà l’eix vertebrador dels dos grans pols de la docència i la investigació de l’enginyeria industrial a Catalunya. Cal no oblidar el significat i la importància del centre docent de l’ETSEIB-UPC de Pedralbes. l

La Diagonal de Barcelona vertebra els dos pols de la docència de l’enginyeria industrial catalana

El nou Campus Diagonal-Besòs obrirà les portes el setembre de 2016 i integrarà les activitats de l’EUETIB i una part de l’ETSEIB

n Editorial

n Sonòmetre

Prototip d’un dron que neda sota l’aiguaLa Universitat Rutgers (Nova Jersey, EUA) ha presentat el prototip d’un dron que, a més de volar, és capaç de nedar sota l’aigua. Finançat per l’Oficina d’Investigació Naval nord-americana, Naviator és capaç de realitzar missions de reconeixement aquàtiques i aèries, tant si se’l llença des d’avions com des de submarins. En espera d’implementar-hi les darreres millores, és previst que entri en producció indus-trial molt aviat.

Els preus d’importació industrial cauen en un 5%La taxa anual dels preus d’impor-tació de productes industrials s’ha situat al mes de novembre en el -5%, un punt i mig menys que al mes d’octubre, segons les dades presentades per l’Institut Nacio-nal d’Estadística (INE). Malgrat aquesta menor caiguda, ja són 33 els mesos acumulats de descen-sos. Per la seva part, l’índex de preus d’exportació de productes industrials (IPRIX) va marcar una taxa anual del -0,8% al mes de novembre, mig punt superior a la d’octubre.

Ford portarà Android Auto Ford ha anunciat a la fira CES que tots els models que llenci al mercat en els anys 2016 i 2017 incorporaran el suport per a Android Auto. Els models de 2016 ho faran mitjançant una actualització de la plataforma de Ford SYNC 3 i els presentats l’any vinent ja el portaran incorporat. Aquesta tecnologia permet gaudir de sistemes de nave-gació, reproducció de música i altres aplicacions amb una simple connexió Bluetooth o per cable.

n Altaveu

ÀNGEL RUIZTècnic especialista en eficiència energètica i energies renovables de l’Ajuntament de Rubí i responsable del projecte Rubí Brilla

“Rubí és el primer municipi de l’Estat espanyol a consumir el 100% de la seva energia d’origen renovable”

“Render inclòs en la documentació de presentació del projecte.

03FULLS DELS ENGINYERS / 011

Sí. La inexorable evolució de les tèc-niques de producció de vehicles, construcció d’infraestructures, co-municació virtual, organització lo-gística i gestió dels moviments és un fet que condicionarà de manera

molt important la fluïdesa i la seguretat viàries. Aquest procés es donarà malgrat les inèrcies històriques que envolten el món del trànsit, la mobilitat de vehicles de motor, el transport de mercaderies, el desplaçament de persones i la seguretat viària, que constitueixen un paquet de reglaments de carreteres, de vehicles, de trans-port i de circulació.

Els vehicles de motor, dels quals tanta depen-dència té la indústria del petroli, caminen lenta-ment però de manera irreversible cap als motors elèctrics. Les fonts d’energia renovable i l’hidro-gen obren unes possibilitats molt diferents de provisió de la mateixa energia, del consum i de la despesa. Les cadenes productives d’automòbils concebudes per a motors d’explosió i de combus-tió entraran aviat en decadència. I, d’altra banda, els materials de les estructures de motocicletes, turismes i camions evolucionaran a buscar la fórmula màgica del pes/potència escaient per a la màxima protecció i el mínim consum. Les com-peticions de Fórmula 1 i MotoGP són el banc de proves real que confirma els resultats de les pro-ves de crash test (assaig de xoc) amb dummies (simulacions).

Les carreteres i autopistes hauran de trobar el punt mitjà entre l’eficiència i la moderació, el rit-

me i la convivència, les possibilitats físiques i les impossibilitats de les limitacions dels conduc-tors. Els vehicles elèctrics podran rebre ordres de camps magnètics exteriors per no ultrapas-sar els límits màxims de velocitat i els radars de control donaran pas a altres sistemes genèrics de detecció i sanció immediata dels infractors. Els tacògrafs i les caixes negres de tots els vehi-cles seran els policies permanents en connexió amb les centrals d’inspecció i control. I això, quan Google i algunes marques d’automòbil ja experi-menten amb els vehicles sense conductor.

En la zona urbana manaran les noves tendèn-cies urbanístiques lligades a les smarts cities o ciutats intel·ligents i les necessitats de mobilitat de les persones defugiran el vehicle particular i passaran a disposar de connexió amb empreses de transport de persones (taxis o busos), que ofe-riran serveis particularitzats via app. Els projec-tes Ub d’interconnexió entre usuaris permetran desplegar amb eficàcia els sistemes de car pool- ing (cotxe compartit) i de van pooling (caravana compartida), que tindran especial rellevància en els viatges in itinere: del domicili dels treballa-dors a les empreses on presten serveis. Els cen-tres de control de trànsit dels eixamples urbans i dels accessos a les rodalies podran generar ones verdes per als paquets de vehicles majori-taris que seran aforats, no tant amb comptatges individuals sinó amb la detecció dels números dels telèfons mòbils que portin els usuaris dels automòbils.

Els polígons industrials, d’acord amb els ajun-

taments i les empreses de transport, trobaran els millors sistemes d’apropament dels centres de treball a les persones de les plantes o els visi-tants, fet que, a més, tindrà les seves operatives amb busos llançadora que connectaran amb els park-and-rides (aparcaments d’enllaç) a prop de les estacions centrals.

La visió zero morts com a eix de la seguretat viària europea per a 2050 exigirà ser molt més selectius amb els hàbits, actituds i aptituds dels conductors, amb exàmens en cada termini de revisió i la posada en pràctica de la revocació dels permisos de conduir a aquells insolidaris radicals o repetitius que no tenen cabuda en un trànsit moderat i segur.

Un cop produïts els accidents, els sistemes de reconstrucció, amb la incorporació del recull de dades electròniques del minut anterior a la col·li-sió o la gravació d’imatges permanents dels re-correguts, s’afegiran a les imatges externes que poden aportar els vídeos dels establiments amb mesures de seguretat. Totes aquestes dades seran compatibles amb els programes informà-tics de reconstrucció en tres dimensions, ja en el mercat, però cada vegada més senzills de mani-pular i més fiables de resultats.

Sí. En cinc anys tot això serà al carrer i, pro-bablement, les innovacions vagin més de pressa que l’avaluació dels riscos que generin. La segu-retat viària hauria de tremolar si les aplicacions no s’avaluen des de la vessant de l’anàlisi estricta dels riscos que generin. Els enginyers industrials de Catalunya volem liderar aquest procés. l

Innovacions tecnològiques i seguretat viària

JOSEP LLUÍS PEDRAGOSA RADUÀEnginyer industrial

n Tribuna

Li-Fi: la nova Internet sense cablesn Radiografia

La Li-Fi és la innovació que en poc temps per-metrà connectar-se a Internet només acti-vant l’interruptor de la llum. Aquest sistema

utilitza una llum normal acoblada a una connexió a Internet que permet enviar dades a un receptor instal·lat a un ordinador, fet que permetria una connexió molt més ràpida que l’actual Wi-Fi. La Li-Fi va sorgir fa quatre anys, però ha estat durant el 2015 quan s’han realitzat les prime-res proves fora del laboratori.

El professor Harald Haas és re-conegut com el “pare de la Li-Fi”. Actualment és professor de co-municacions mòbils de la Univer-sitat d’Edimburg i cofundador de pureLiFi. Haas ens ha explicat com funciona la Li-Fi: “Amb els nostres algoritmes patentats, imposem can-vis subtils a la intensitat de la llum LED. Aquests canvis subtils porten les dades digitals codificades. Hem demostrat que podem transmetre a grans velocitats amb LED micro especials”. Harald Haas és optimis-ta i afirma que pureLiFi “és resultat

d’una associació amb un fabricant francès d’il·luminació amb l’objectiu de portar les primeres bombetes Li-Fi al mercat el 2016”.

AVANTATGES DE LA LI-FIClarament, el principal punt a fa-vor d’aquesta innovació és la velo-

citat de transmissió. Fa uns quants mesos, l’empresa Velmenni va fer una prova real: va aconseguir con-nectar dos ordinadors mitjançant aquest sistema i va obtenir una velocitat mitjana d’1 gigabyte per segon, cent vegades més que la mitjana actual que té la Wi-Fi.

Aquesta companyia està estudiant implantar la tecnologia Li-Fi a les seves oficines i convertir-se en la protagonista del primer ús comer-cial d’aquesta tecnologia. La màxi-ma velocitat assolida amb la Li-Fi va ser generada per la Universitat d’Oxford a principis de 2015, quan va arribar a una velocitat que per-metia descarregar fins a 22 gi-gabytes per segon.

L’adéu a les interferències amb altres sistemes seria un altre dels avantatges. Les dades no es transmeten per l’aire, sinó que ho fan a través de la llum i, per tant, no hi hauria cap problema per connectar-se a la xarxa dins d’un avió, per exemple. Final-ment, la Li-Fi podria acabar amb els problemes de seguretat de la connexió, ja que aquesta tecnolo-gia funciona amb un radi màxim de 10 metres. Per tant, el senyal no podrà ser desxifrat i d’aquesta manera s’evitaran els ciberatacs.

INCONVENIENTS DE LA LI-FIMalgrat tot, el factor negatiu pro-vé d’un dels pros esmentats. Si

bé és cert que s’eviten problemes d’atacs i invasions a la xarxa, també ho és que la Li-Fi no pot traspassar objectes ni parets, ja que el dispositiu ha d’estar direc-tament il·luminat i caldria col·lo-car un emissor a cada habitació de la casa on tinguem accés a Internet. Els investigadors estan treballant en aquests dos handi- caps per tal de solucionar-los i poder donar un ús domèstic a aquesta tecnologia.

Tot sembla indicar que en els propers anys o dècades veurem la implementació progressiva de la Li-Fi, fet que no implicarà la mort completa de la Wi-Fi, sinó que ambdues es complementaran per formar una tecnologia híbrida que ens permetrà una navegació més ràpida, eficient i segura. l

Lluny resten aquelles connexions dels anys noranta que obligaven a triar entre connectar-se a Internet o mantenir la línia de telèfon encesa. Lluny també resta aquella seqüència de sons que feien els antics mòdems per encendre’s. I també quedarà enrere la connexió sense fils actual, més coneguda com a Wi-Fi. I és que, després d’anys d’investigació, estudis i proves, la nova tecnologia Li-Fi s’ha posat en marxa fora del laboratori amb uns resultats més que sorprenents.TEXT: PABLO MONFORT

En una prova real amb dos ordina-dors, es va obtenir una velocitat mitjana d’1 Gb/s

El 16 de febrer de 2016 comença la reflexió amb una jornada tècnica a la seu central del COEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 0104ACTUALITAT

Pes més elevat de la productivitat del sector integrat en la nova indústria catalana

n Indústria

La productivitat mitjana del sector integrat (indústria manufacturera i serveis a la producció) és superior a la del conjunt de l’economia catalana, atès que l’any 2011 va ser més elevada la seva aportació en termes de VAB (producte interior brut menys els impostos nets sobre els productes) (68%), que en termes d’ocupació (57%). Aquesta conclusió s’extreu de l’informe La nova indústria. Actualització de les dades a partir de les taules input-output de Catalunya.

SabadellProfessional

PROmoure:T’abonemel 10%de la teva quota decol·legiat*.Si ets membre del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya i vols promoure lateva feina, protegir els teus interessos o els teus valors professionals, amb Banc Sabadellho pots fer. Et beneficiaràs de les solucions financeres d’un banc que treballa en PRO delsprofessionals.

Truca’ns al 902 383 666, identifiqui's com a membre del seu col·lectiu, organitzem unareunió i comencem a treballar.

sabadellprofessional.com

De fet, la productivi-tat (entesa com a valor afegit per lloc de treballen el sec-tor integrat era de 64,4 milers d’euros

el 2011, enfront dels 53,6 milers d’euros del conjunt de l’econo-mia. També destaca el fet que la productivitat mitjana del sector de serveis a la producció és su-perior a la del sector industrial.

Així, l’informe elaborat per Car-me Poveda, directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Co-

VAB DEL SECTOR INTEGRAT DE MANUFACTURES I SERVEIS A LA PRODUCCIÓ (PERCENTATGE DEL VAB TOTAL)

El sector integrat de manufactures i serveis a la producció és el sector vertebrador de l’economia catalana

merç de Barcelona, conclou que el sector integrat de manufactu-res i serveis a la producció contri-bueix amb més de dues terceres parts al VAB total (el 68% el 2011) i que és el sector vertebrador de l’economia catalana.

En termes d’ocupació, l’any 2005 va significar el canvi en la tendència de pèrdua de pes progressiva del sector integrat iniciada l’any 1987. D’alesho-res ençà no ha augmentat, però tampoc ha disminuït, atès que es manté en un 57% de l’ocupa-

ció total a Catalunya entre 2005 i 2011.

Així mateix, en el sexenni de 2005 al 2011, el pes que re-presenta el sector integrat en l’economia catalana ha augmen-tat lleugerament: ha passat del 65% al 68%.

Per tant, el balanç d’aquest sector en el període 2005-2011 no és del tot negatiu, perquè l’augment que ha experimentat el sector de serveis a la produc-ció (que ha passat del 44% al 51% del VAB) ha permès com-pensar el descens registrat en la indústria manufacturera (del 21% el 2005 al 17% el 2011).

Cal recordar que el concep-te de nova indústria defineix la importància real de la indústria en l’economia catalana, atès que inclou els serveis que fan possi-bles les activitats productives de transformació, com són els tec-nològics, els financers, el comerç o el transport, entre d’altres. l

SERVEIS A LA PRODUCCIÓ INDÚSTRIA MANUF. I EXTRACTIVA

1987

73%

35% 39%

2001

68%

42%

42%2005

66%

44%

21%2011

68%

51%

17%

05FULLS DELS ENGINYERS / 01

Un “arbre” amb pantalles per reduir l’anal-fabetisme infantil als països en vies de desenvolupament, una caixa d’aire i d’un material que manté els aliments aïllats i refrigerats, sensors per garantir l’accés a l’aigua potable, així com un suport digital per escollir el destí laboral a Europa són les quatre propostes que han creat es-tudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ESADE i IED Barcelona Escola Superior de Disseny, amb l’ajut de científics del CERN. Els projectes presen-tats poden donar peu a noves iniciatives de negoci.Els estudiants han presentat els projectes finalitzats als científics del CERN, el 10 de desembre, en una gala a les instal·lacions del laboratori europeu a Ginebra. l

Solucions per a quatre reptes socials

n Notícies

KIC InnoEnergy, el motor de la innovació del sector energètic d’Europa, ha engegat la convocatòria de 2016 per a projectes d’innovació, amb l’objectiu de trobar les millors solucions innovadores en projec-tes relacionats amb l’energia sostenible i oferir-los finançament i desenvolupament comercial.Poden presentar-s’hi entre el 15 de gener i el 4 d’abril totes aquelles empreses que ge-nerin un producte o servei que tingui com a protagonista l’energia sostenible, l’em-magatzematge d’energia, l’eficiència ener-gètica, l’energia a partir de combustibles fòssils, les energies renovables, les ciutats i els edificis intel·ligents, la xarxa elèctrica intel·ligent o la convergència entre energies nuclears i renovables. l

KIC InnoEnergy obre una convocatòria per a propostes d’energia sostenible

TÜV SÜD, l’organització TÜV més antiga d’Alemanya, compleix 150 anys d’història ocupant-se de la seguretat tècnica a tot el món. Actualment TÜV SÜD compta amb més de 22.600 treballadors i una xarxa global d’operacions que garanteixen els ni-vells de sostenibilitat, seguretat i fiabilitat dels seus productes i tecnologies.El president de la Junta Directiva, Axel Stepken, ha afirmat que “any rere any hem seguit creixent amb èxit. Durant el 2015, TÜV SÜD ha generat uns ingressos de 2.200 milions d’euros aproximadament, amb un increment interanual del 6,5%. Hem acon-seguit duplicar els nostres ingressos du-rant els últims deu anys”. Stepken ha afegit que “marcarem el camí cap a una revolució digital”. l

TÜV SÜD celebra el 150è aniversari

Les universitats públiques catalanes ocu-pen posicions destacades en producció científica i impacte en el context europeu i mundial, malgrat una despesa en R+D per sota de la mitjana. L’informe Indicadors de recerca i innovació 2015, elaborat per l’As-sociació Catalana d’Universitats Públiques, revela que l’impacte de les publicacions de les universitats públiques catalanes és un 33% superior a la mitjana mundial.Aquest informe manifesta que, quant a producció i eficiència, el sistema català de recerca i innovació té un gran potencial, malgrat els descensos en la inversió en R+D. Amb l’avançament de dades de 2014 es veu un augment en el finançament pú-blic de la recerca i en la captació de fons competitius. l

L’impacte científic de les universitats públiques catalanes és un 33% superior a la mitjana mundial

Més que aigua

dese

nvol

upam

ent s

oste

nibl

e

Talent, coneixement i compromís.Aportem respostes adequadesper a una gestió més eficient.Compartim coneixement i genereminnovació. Treballem per un futurbasat en el compromís i lacooperació. SOLUCIONS INTEGRADES

DE L’AIGUA PER A UNDESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

FULLS DELS ENGINYERS / 0106TEMA DEL MES

La indústria en una illa energèticament eficient anomenada Rubí

n Energia renovable

El sector industrial és el major consumidor d’energia de Rubí, molt per davant dels altres sectors esmentats. No ens ha pas d’estranyar

aquest fet, perquè Rubí compta amb onze polígons industrials que allotgen més de 3.000 empreses. Un cas paradigmàtic dels grans costos energètics als quals han de fer front determinades corpo-racions és l’empresa Europastry. Segons explica Àngel Ruiz, tècnic especialista en eficiència energèti-ca i energies renovables de l’Ajun-tament de Rubí i responsable del projecte Rubí Brilla, Europastry dóna feina a més de 1.000 perso-nes i fa una contribució fiscal anual al consistori en concepte d’IAE de 300.000 €. “El problema que té és que fabrica un producte amb

molt poc valor afegit, dònuts, pa i brioixeria. El 60% del seu cost de producció és l’energia. Cada cop que s’incrementa aquest cost es planteja marxar a l’estranger”, con-fessa Ruiz. En cas que es desloca-litzés aquesta fàbrica, el perjudici per a Rubí i per als seus habitants seria, doncs, evident.

Per evitar possibles pèrdues com aquesta, el sector industrial és el primer àmbit de treball del programa Rubí Brilla, impulsat per l’Ajuntament, que, actualment, por-ta a terme diverses accions per fo-

TEXT: ALBERT LÓPEZ / IMATGES CEDIDES PER L’AJUNTAMENT DE RUBÍ

El 100% dels 10 milions de kilowatts d’energia que consumeix l’Ajuntament de Rubí són d’origen renovable. És el primer municipi de l’Estat espanyol a fer-ho. Els 218.000 euros d’estalvi assolits respecte a la factura energètica anterior permeten al consistori reinvertir en la implementació de més mesures d’eficiència per a tota la ciutat. Aquest plantejament estratègic forma part del projecte Rubí Brilla. Endinsar-se en aquest pla implica conèixer de ben a prop un municipi català que ha situat l’energia en l’eix de totes les polítiques locals des de l’any 2011, fins a apostar per un canvi de model energètic. És per aquest motiu que Rubí esdevé ara una illa energètica eficient. Parlem d’illa perquè als voltants més propers no hi ha cap experiència semblant. Parlem d’eficiència perquè en els darrers quatre anys l’Ajunta-ment de Rubí ha reduït la seva factura energètica en 1,8 milions d’euros, dels 4,6 milions d’euros totals. I tot això, aplicant mesures de diversa tipologia en àmbits com l’Administració pública, el sector residencial i el comercial, però, sobretot, en l’industrial. Rubí brilla, i amb llum pròpia.

Rubí està lluitant pel futur energètic de la ciutat, espe-cialment el de la indústria

ELS ALTRES SECTORS DEL PLA RUBÍ BRILLAÀngel Ruiz afirma que el consistori ha posat “l’energia com a eix estratègic de totes les polítiques municipals”. Així ho demostra el fet que el pla Rubí Brilla comprengui altres sectors a més de l’industrial, com ara el residen-cial, el comercial i l’Administració pública. Les principals mesures implementades en cada sector són:

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA• Eficiència energètica i energies renovables en l’àmbit de l’Administració pública• Sensibilització per a la reducció del consum d’energia a les dependències municipals• Integrar l’eficiència energètica i les energies renovables a les escoles (Projecte 50/50)

COMERÇ• Promoure el comerç sostenible: auditories d’energia, residus i producte• Promoure l’energia neta com un valor afegit al negoci• Creació de la marca “Comerç Sostenible”

DOMÈSTIC• Projecte pilot dirigit a una mostra representativa de famílies• Estudi GIS: mapa energètic de Rubí• Ajuda a famílies en risc de pobresa energètica

FULLS DELS ENGINYERS / 01 07

mentar l’estalvi i l’eficiència ener-gètica i l’ús d’energies renovables.

El pla d’acció industrial del pro-grama Rubí Brilla l’integren quatre iniciatives principals. La primera la protagonitza l’acord amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalu- nya (ICGC). Una prova pilot consis-tent en la utilització de les dades capturades pel sensor tèrmic TASI (thermal airborne spectrographic imager), propietat de l’ICGC, ha identificat els tipus i els materials de les cobertes de les naus indus-trials de Rubí. TASI aconsegueix la separació espectral d’emissivitat i temperatura del cos.

La informació extreta de les da-des ha permès classificar les naus d’acord amb una llegenda prèvia o identificació de camp dels tipus de cobertes en format GeoTIFF. A més, s’ha identificat un tipus de coberta objectiu a partir de mostres per caracteritzar la resposta hiperes-pectral tèrmica, també en format GeoTIFF.

Així mateix, TASI ha avaluat el comportament radiatiu tèrmic de les zones industrials amb l’objec-tiu de determinar les condicions tèrmiques d’aïllament. Aquestes dades s’han obtingut gràcies a dos vols, un de diürn i un de nocturn, sobre l’àrea d’estudi, també en l’època hivernal per analitzar les pèrdues de calor dels edificis.

En aquest cas, la informació del comportament radiatiu ha gene-rat una imatge de radiància de 16

bits en els 32 canals espectrals de l’instrument TASI i una imatge de temperatures en el rang dinàmic de l’instrument TASI, en ambdós casos en format GeoTIFF; i tam-bé, màscares d’edificis i carrers a partir de bases topogràfiques (es-cales 1:5.000 i 1:1.000), en format vectorial.

A més, es van aprofitar aquests vols per saber “el potencial fotovol-taic i la capacitat d’autoconsum de les indústries”, explica Ruiz. Amb una senzilla aplicació mòbil, els industrials poden saber quin és el nivell d’eficiència energètica de les naus i per on està perdent energia la construcció, així com calcular l’estalvi energètic i econòmic que significa implementar l’autocon-sum fotovoltaic.

La segona iniciativa del pla d’ac-ció industrial l’integra el projecte Smart PAE. Posat en marxa per l’Ajuntament de Rubí en el polígon de La Llana l’any 2013, es basa en una prova pilot destinada a millorar els serveis elèctrics i de telecomu-

nicacions a les empreses. El centre de transferència de tecnologia de la UPC CITCEA va encetar el desple-gament de les infraestructures i els sistemes necessaris, començant per l’enllumenat i els edificis pú-blics del polígon, és a dir, el pavelló de La Llana i la Masia Can Serra. Tanmateix, CITCEA-UPC ofereix a les empreses participants serveis de diagnòstic, d’auditoria energèti-ca i d’immunització a problemes de qualitat del subministrament elèc-tric, així com suport per a la con-tractació agregada d’energia.

En matèria de telecomunica-cions, les empreses disposen de serveis de telefonia, connexions a Internet d’entre 50 Mb i 100 Mb simètrics, centraletes virtuals i altres serveis en el núvol. L’objec-tiu de tot plegat és augmentar la productivitat de les empreses i la qualitat i la competitivitat del po-lígon industrial mitjançant la ins-tal·lació de noves empreses d’alt valor afegit.

El retorn de la inversió inicial de les empreses participants a l’Smart PAE és previst en un pe-ríode d’entre sis mesos i dos anys, moment a partir del qual l’empresa estalvia fins a un 20% en energia i fins al 40% en telecomunicacions. Ara mateix ja hi participen les em-preses Keylab, BJC, Rubinum, Viru-tex i FFF.

El tercer eix industrial del pla d’acció de Rubí Brilla és l’acord entre l’Ajuntament de Rubí i la Uni-

Resultats dels dos vols efectuats sobre les zones industrials de Rubí, amb els índexs de gradient obtinguts per diferents empreses.

La càmera TASI de la UPC ha diagnos-ticat el potencial energètic de les naus industrials rubinenques

Una marquesina fotovoltaica proveeix d’energia en forma d’autocon-sum la Masia Can Serra de Rubí, que ja s’ha convertit en un edifici de referència en l’àmbit de l’eficiència a la ciutat. De fet, és l’únic equipament municipal que compta amb una qualifi-cació A, la més elevada, segons la certificació energètica impulsada per l’Ajuntament l’any 2015. La instal·lació, que ha suposat un estalvi de 8.000 €/any, s’amortitza en cinc o sis anys, i en queden vint més per continuar produint l’energia requerida per l’equipament. A més, serveix per carregar les bateries dels vehicles elèctrics municipals, que tenen un cost de manteniment anual de 240 euros: 120 en l’as-segurança i 120 en la revisió tècnica. A més a més, Can Serra compta amb una instal·lació geotèrmica.

LA MASIA CAN SERRA, PARADIGMA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

La Masia Can Serra és el primer equi-pament municipal a rebre la certificació

energètica A, gràcies a instal·lacions com una fotolinera.

versitat Politècnica de Catalunya de l’any 2012.

Un dels objectius d’aquesta coo-peració, anomenada Triple Hèlix, és l’assessorament a les empreses de Rubí en temes d’eficiència ener-gètica, tot fomentant la cooperació entre la universitat i la indústria. Gràcies a aquest conveni, el sec-tor industrial de Rubí compta amb estudis energètics i de procés pro-ductiu de forma gratuïta o a costos molt inferiors als del mercat. Em-preses com Top Cable, que ha des-envolupat un projecte de millora industrial amb el grup de recerca de la UPC GCEM, ja s’han beneficiat d’aquesta iniciativa. Ruffini ha im-plementat mesures d’aprofitament de la calor del seu procés productiu i Continental ha reduït el seu con-sum energètic en un 24%.

Finalment, la quarta acció in-dustrial del pla Rubí Brilla ha des-envolupat un seguit de jornades i reunions amb empreses locals per intercanviar casos d’èxit sobre eficiència energètica i energies re-novables. Fins al moment, i des de

l’any 2012, set trobades tècniques han aplegat corporacions com Con-tinental Automotive Spain, SA, que ha explicat l’eficiència energètica en el procés de generació d’aire comprimit; LAES, l’eficiència ener-gètica de les làmpades d’il∙lumina-ció; Wonderware Spain ha analitzat l’assignació de consums energè-tics en processos productius (es-candall i llista de components) en el cas de l’empresa Pastas Gallo; Braun Medical, SA ha exposat l’es-talvi en el consum d’aigua, minves d’injecció de plàstic, energia i emis-sions contaminants, i CITCEA-UPC s’ha encarregat d’aprofundir en la transferència de tecnologia de la universitat a l’empresa (mecatròni-ca i enertrònica).

D’ara endavant, la ciutat de Rubí aposta per treballar dues vies d’ac-ció. Per una banda, seguir desen-volupant mesures en els camps de la rehabilitació energètica i l’autoconsum d’energia en l’àmbit residencial i industrial. Per l’altra, impulsar la millora de la mobilitat elèctrica. l

TECNOLOGIA 08

La recepta que fa de Wat-son un projecte únic és la combinació de tecno-logia, industrialització i cognició. “El punt tec-nològic diferenciador

assolit amb Watson és que IBM ha posat en marxa la industrialització de la concatenació de l’algorítmia a través de la comunicació de la in-formació semàntica”, afirma Martín Garijo. En altres paraules, “és com una fàbrica de cotxes, però el que entra és la pregunta i el que en surt és la resposta”. És el concepte ano-menat pipeline. Recordem que en el sector informàtic un pipeline és un conjunt d’elements processadors de dades connectats en sèrie, on la sortida d’un element és l’entrada del següent.

D’alguna manera, com explica la mateixa Martín Garijo, és així com ha après Watson a aprendre, a partir de l’experiència i no de la programació, i no només a inter-pretar. “Quan la pregunta entra en el sistema, el primer que fa Wat-son és una descomposició de la pregunta en termes de tractament del llenguatge natural. Tot seguit,

genera totes les hipòtesis i, mit-jançant l’algorítmia, les qualifica i quantifica una per una contra les evidències que té incorporades en el corpus d’informació que se li ha introduït i les ordena”. En el següent pas, “se’n va a la màquina d’aprenentatge, on assigna els ni-vells de confiança per emetre una resposta”. Mitjançant la conversió de la veu en text i del text en veu, Watson és capaç de mantenir un diàleg amb els humans.

La velocitat de diàleg de Watson, de menys de tres segons, s’ha as-solit “gràcies a una arquitectura massivament paral·lela molt sem-blant a la de la supercomputació, però sense la necessitat de tenir la mateixa potència”.

IBM ja està pensant en la següent generació de Watson, l’anomenada embodied cognition. És a dir, “repre-senta l’extensió de les tecnologies de la informació al món físic, incor-porant la cognició en la frontera de l’IoT. En el punt on es troba la inter-secció entre les grans dades de l’IoT, la presència humana i la mediació dels sistemes cognitius està el rao-nament”, explica Martín Garijo.

DISSENYEl disseny del sistema Watson es basa a imitar el sistema cognitiu, que no és qui pren les decisions, de l’ésser humà. De fet, quan par-lem de sistemes cognitius, per la directora de Tecnologia i Innovació d’IBM a Espanya, estem parlant de pensar, i és quan veiem “la relació que hi ha entre el sistema i la per-sona, i és el sistema el que ajuda a amplificar l’observació de la reali-tat per prendre decisions”. La pre-sa de decisions de l’ésser humà es basa en diferents fases: observar, interpretar, avaluar i decidir. Un cas senzill de presa de decisions dels humans, per exemple, és creuar el carrer. Però “observar el que passa en una cadena de muntatge d’auto-moció o en una planta petrolífera és molt més complicat”, puntualitza Martín Garijo.

Per tant, “el gran repte no és plantejar el que som capaços de fer amb les nostres mans, sinó el que som capaços de pensar”. Se-gons Martín Garijo, durant molt de temps hem inventat sistemes que eren capaços de mecanitzar pro-cessos, és a dir, en el fons es limita-

ven a comptar, sumar i programar els sistemes.

APLICACIONSL’ambició d’IBM és que Watson es-devingui el back office, la part no vis-ta, dels robots que siguin capaços d’interpretar el llenguatge natural o que siguin capaços d’escoltar. Es mou, així, en l’àmbit del robot col·la-boratiu, on ja hi ha diferents proves pilot i aplicacions. Els hotels Hilton estan fent proves en les quals un robot desenvolupa les funcions de punt d’informació per als clients. Així mateix, a una botiga del Japó és un robot amb el sistema Watson qui ajuda els clients a cercar un producte. Una aplicació industrial la trobem amb un robot desenvo-lupat amb l’empresa AMRC, que fa tasques de manteniment dels data centers.

Per Elisa Martín Garijo, “hi ha una grandíssima oportunitat d’unir el que tenen els enginyers al cap amb la capacitat cognitiva d’un sistema i d’una plataforma generalista i oberta, que sigui capaç de donar la part del raonament que necessiten els vostres dispositius”. l

Cognició i semàntica, estimat WatsonLa interacció natural home-robot plantejada per pel·lícules de ciència-ficció, com A. I. Intel·ligència artificial (2001), de Steven Spielberg, està més a prop que mai de fer-se realitat. Fixem-nos en les fites que estan assolint alguns projec-tes tecnològics. Watson, una iniciativa d’IBM en el camp de la robòtica col·laborativa, n’és un clar exemple. Watson ja no interpreta, sinó que entén. Ho afirma sense titubejar Elisa Martín Garijo, directora de Tecnologia i Innovació d’IBM a Espanya, Portugal, Grècia i Israel.

TEXT: ALBERT LÓPEZ // FOTOS: ARXIU

n Intel·ligència artificial

Un moment de la intervenció d’Elisa Martín Garijo, direc-tora d’Innovació i Tecnologia d’IBM a Espanya, Portugal, Grècia i Israel.

En l’àmbit de la robòtica, IBM es consolida com un expert en la gestió del diàleg, en la percepció de les emocions, amb la possibilitat d’ofe-rir-ho a tot el món en base al núvol.

Quan parlem de robòtica, estem parlant “d’un siste-ma de sistemes interre-lacionats als quals s’aug-menta el reconeixement de la realitat que tenen al vol-tant i se’ls dóna la capaci-tat de la cognició. A més, a aquests sistemes se’ls pot ensenyar”.

CONCEPTE DE ROBÒTICA D’IBM

Localització de solucions smart implementades a la ciutat de Cambrils.

Mapa dels ajuntaments que formen part de la xarxa Catalonia SmartLab per demarcacions.

FULLS DELS ENGINYERS / 01

FULLS DELS ENGINYERS / 01 09

Avui en dia ja en són més de 27 els ajunta-ments adhe-rits a la xarxa SmartLab (ve-

geu el mapa 1); 29 les iniciatives presentades amb empreses; 19 les proves pilot definides; 10 les ini-ciatives que està avaluant Barkeno Advisors, l’oficina tècnica de Cata-lonia SmartLab, i 8 les que estan avaluant diferents ajuntaments.

Un dels ajuntaments que ja han acollit en les seves instal·lacions aquesta tipologia de solucions smart ha estat el de Barcelona. El Born Centre Cultural ha testat en una prova pilot el software de gestió energètica de l’empresa Effilogics, una spin-off del centre tecnològic i2CAT. El resultat ha estat l’asso-liment d’un estalvi de 165.000 €/any en el cost energètic de l’edifici. En aquest cas, s’han implemen-tat diferents mesures d’eficiència energètica en dos edificis monito-

rats, dels quals s’han analitzat dot-ze circuits d’electricitat i gas i s’ha optimitzat la potència contractada, controlant l’energia reactiva i els consums de standby fora d’horari, tot comptant amb alarmes d’excés de potència.

Com veiem, entre Effilogics i l’Ajuntament de Barcelona s’ha es-tablert una col·laboració win-win i es compleix així amb un dels re-queriments per poder participar en la Catalonia SmartLab: identificar de manera clara què guanyen to-tes les parts implicades. Per una banda, Effilogics ha accedit als in-terlocutors adequats; ha obtingut visibilitat, promoció i escalabilitat, i ha establert sinergies amb els pro-veïdors de serveis municipals. En conclusió, ha accelerat la innovació i el seu negoci. Així mateix, Barcelo-na no només ha assolit un gran es-talvi econòmic mitjançant la gestió energètica eficient d’un edifici de la seva propietat. També, segons Toni Sánchez, soci de Barkeno Advisors,

el gran avantatge per a la ciutat és que “Effilogics permet que qual-sevol tecnologia de qualsevol fa-bricant es pugui testar i gestionar des d’una única plataforma, a més, compatible amb Sentilo, la tecnolo-gia de sensors desenvolupada per l’Ajuntament de Barcelona”.

El segon projecte tecnològic que ha superat totes les fases i els pro-cessos de la iniciativa Catalonia SmartLab l’ha desenvolupat l’em-presa Quantion. Toni Sánchez ex-plica que quan els seus impulsors els van presentar la idea “no havien pensat com comercialitzar-lo ni aplicar-lo en un entorn municipal”. La tasca de l’oficina tècnica va ser “ajudar-los a concep-tualitzar el pro-jecte”. El resul-tat va ser que l’algoritme de big data, “molt sen-zill, po-tent i

efectiu”, va poder detectar tots els apartaments turístics il·legals de la Barceloneta. Com? Mitjançant l’encreuament de dades de big data de tots els apartaments que es posaven en lloguer a la Barce-loneta amb la base de dades de l’Ajuntament de Barcelona de tots els apartaments turístics il·legals. L’èxit d’aquesta solució ha fet que el consistori barceloní hagi com-prat la plataforma i ara pugui loca-litzar tots els apartaments turístics il·legals de la ciutat.

Quantion ha passat de tres treba-lladors a més de seixanta.

El darrer cas d’èxit que ens ocu-pa ens porta fins a l’Ajuntament de Cambrils, municipi que forma part de la xarxa Catalonia SmartLab. El consistori (vegeu el mapa 2) està implementant diferents solucions en l’àmbit de les ciutats intel·li-gents per donar resposta a pro-blemàtiques de la seva població, tant a les zones costaneres com a les urbanitzacions construïdes en espais muntanyencs. l

Catalunya, laboratori

real de solucions

smartQuè tenen en comú una plataforma web de ges-

tió de recursos i previsió de consums energètics, un algoritme de big data aplicat en la detecció d’aparta-

ments turístics i l’Ajuntament de Cambrils? Tots tres han pro-tagonitzat casos d’èxit de l’estratègia Catalonia SmartLab, una xarxa catalana de municipis que esdevenen autèntics labora-

toris urbans on les empreses poden provar i testar les seves so-lucions smart. Els enginyers tenen a l’abast, doncs, un banc de proves

real sobre el territori.

TEXT: ALBERT LÓPEZ

n Casos d’èxit

SERVEIS DE L'OFICINA TÈCNICA DE CATALONIA SMARTLAB

Actuant com a punt mediador,amb l’objectiu d’evitar

situacions no desitjades.

Gestió de con�ictes07.

Suport en la gestió del procésd’instal·lació dels serveis i/o

sistemes instal·lats a la via públicao espais municipals, així com el

seu desmantellament un cop�nalitzat el període de proves.

Instal·lació idesinstal·lació

06.

Suport en la identi�cació de proveïdorsper realitzar tasques externes, circumscrites a l’àmbit del projecte, en els casos on no sigui possible la utilització de recursos de l’Ajuntament.

Cerca de proveïdors05.

Suport en el procés de comunicació externa i/o

promoció institucionaldel projecte.

Comunicació04.

Suport a la tramitació de documentació o�cial, objecte de la prova pilot.

Tramitació documental03.

Seguiment i gestió de les �tes del projecte que siguin responsabilitat de l’Ajuntament.

Coordinació interna02.

Gestió del procés de signatura de convenis amb l’Ajuntament

i/o contractes de con�dencialitat entre les diferents parts en

el cas de ser requerits.

Tancament d’acords01.

*Més informació al portal www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 01COEIC / AEIC 10

J u n t s c o n s t r u ï m e l f u t u r

S e g u r e t a t I n d u s t r i a l , C e r t i f i c a c i ó i Q u a l i f i c a c i ó d e P e r s o n e sP r o t e g i m e l s e u e n t o r n a m b P r o f e s s i o n a l i t a t i Q u a l i t a t :

L a s e v a s o l u c i ó i n t e g r a l

I n s p e c c i ó i C o n t r o l I n d u s t r i a lI n s p e c c i ó i C o n t r o l A m b i e n t a l

C e r t i f i c a c i ó d e S i s t e m e s d e G e s t i óC e r t i f i c a c i ó d e P r o d u c t e s

F o r m a c i ó i C e r t i f i c a c i ó d e P e r s o n e s

Tf. 93.478 11 31info@es.tuv.comwww.tuv.es

Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

Una nova Junta de Govern del COEIC que dóna resposta a la pluralitat de l’enginyeria d’avuiL’Assemblea General del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) del mes de desembre passat va presentar la composició de la nova Junta de Govern col·legial, fruit d’una natural renovació.

Una de les incorpo-racions més des-tacables és la de Pere Palacín i Far- ré, actual director general d’Energia,

Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya, pen-dent de la presa de possessió del càrrec.

També cal subratllar l’arribada a la Junta de Govern del COEIC de Jordi Mas Sabaté, que exercirà les funcions de secretari de l’en-titat. Mas, membre de la Comis-sió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques, és docent de gestió pública a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Altres incorporacions són Marc Pérez, Joan Carles Casas, Íñigo Gurrea i Manel Cermerón, pro-fessionals amb diverses res-ponsabilitats en empreses relle-vants del nostre teixit industrial

que enriquiran la percepció i la interpretació de les necessitats actuals del conjunt del col·lectiu dels enginyers catalans.

No obstant això, l’arribada de grans professionals implica ne-cessàriament la sortida d’uns al-tres. En aquest sentit, cal indicar la finalització de les responsabi-litats del seu càrrec en la Junta de Govern de l’actual vicedegà de l’entitat, Josep Maria Rovira. Ro-vira ha dedicat més de 35 anys de la seva trajectòria a l’entitat col·legial.

Aquest procés de renovació in-terna endegat en la direcció del COEIC respon a la ferma voluntat del Col·legi de reflectir la plura-litat professional de l’activitat de l’enginyeria actual i donar-li veu. Tanmateix, és una renovació de les seves energies, visions i es-tratègies, amb la voluntat de ser-vei al col·lectiu de l’enginyeria i a la societat de sempre. l

n COEIC/AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 01 11

“Faig classes on l’alumne és protagonista i no pas un simple espectador” Maria Martínez va néixer a un poble de la província de Lleó fa 55 anys. Ben aviat, quan només tenia cinc anys, la seva família va decidir venir cap a la Ciutat Comtal. Es va llicenciar en enginyeria química a la Universitat de Barcelona. Actualment, i des de 1999, té plaça de titular d’universitat a l’ETSEIB de la UPC.

n Professors

“Jo no pensava ser professora”. Així comença l’entre-vista que hem mantingut amb Maria Martínez.

Va acabar els estudis i va tenir l’oportunitat de fer la tesi en el De-partament d’Enginyeria Química de l’ETSEIB. Va sentir una gran passió pel món universitari i els seus estí-muls, va realitzar el doctorat i es va guanyar la seva oportunitat.

És una docent diferent, molt im-plicada en l’àmbit humà i mental. Tothom qui ha visitat les extenses aules d’universitat sap que la ma-joria de professors desconeixen els noms dels seus alumnes. Ella tren-ca aquest mite: “Quan em dirigeixo a ells de manera personalitzada els sorprèn i els fa gràcia”. Martí-nez valora el futur laboral i les re-lacions que s’estableixen en aquest àmbit. Per aquest motiu, a principis

d’any realitza una enquesta de per-sonalitat per tal de formar grups de treball equilibrats.

Qüestionada per quin problema mundial actual es podria solu-cionar amb enginyeria, no té cap mena de dubte: el medi ambient. Segons Martínez, cal proposar solucions per reutilitzar i mini-mitzar els residus industrials, per generar menor quantitat de con-taminació i, sobretot, per utilitzar energies més sostenibles. Afe-geix que l’enginyeria també pot solucionar la pobresa tecnològica i científica dels països en vies de desenvolupament.

Ara que seu a la taula del pro-fessorat, veu l’actitud que tenia com a alumna com una heretgia. “Moltes coses no les entenia, però no preguntava dubtes ni anava a consultes. L’únic que demanava era que em donessin temps sufi-cient per prendre apunts”, afirma

amb to crític la docent de química de l’ETSEIB. En l’àmbit laboral és totalment diferent respecte al seu passat acadèmic: “Faig classes actives on l’alumne és el prota-gonista i no un simple espectador que escriu en el seu foli”. Maria Martínez vol que la vegin com algú que els ajuda si ho necessiten i no pas com qui els penalitza si s’equi-voquen. “Que no puguin escapar sense aprendre”: aquest és un dels seus lemes, que promou que sorgeixin dubtes i que aprenguin la teoria amb la resolució de pro-blemes pràctics. Els plans d’estu-dis i els alumnes no escapen del fenomen de l’evolució: “Els estudis cada vegada són més generalis-tes i cerquen més especialització en els màsters que ofereixen les universitats, mentre els alumnes són menys independents però segueixen sent molt intel·ligents i exigents”. l

TEXT: PABLO MONFORT // FOTO: ISABEL MARQUÈS

Seguretat dels treballadors da-vant el risc elèctric. RD 614/200120/01/2016 · Presencial · 8 h

Lideratge i treball en equip de l’enginyer21/01/2016 · Presencial · 8 h

Lean manufacturing25/01/2016 · Semipresencial · 42 h

Nova ISO 9001:2015. Canvis res-pecte a la norma ISO 9001:2008 26/01/2016 · Presencial · 8 h

Visió per computador. Aproxi-mació pràctica a una tecnologia transversal27/01/2016 · Presencial · 8 h

Gestió del temps i eficàcia personal28/01/2016 · Presencial · 8 h

Mesures low cost per millorar l’eficiència energètica en el sector terciari i PIMES29/01/2016 · Presencial · 5 h

Curs pràctic avançat de finances per a enginyers i tècnics02/02/2016 · Presencial · 8h

Enginyeria avançada del manteniment02/02/2016 · Semipresencial · 57 h

Càlcul de sistemes d’enllumenat amb DIALux03/02/2016 · Presencial · 12 h

Sistemes de navegació. Movent dispositius per terra, mar i aire03/02/2016 · Presencial · 8 h

Gestió del canvi i motivació 04/02/2016 · Presencial · 8 h

Enginyer comercial. Tècniques de venda08/02/2016 · Presencial · 8 h

Gestió de projectes segons la Guia PMBOK. Preparació per a l’examen PMP (PMI)09/02/2016 · Presencial · 40 h

El facilities management genera-dor de valor per a les empreses10/02/2016 · Presencial · 8 h

n AEIC / COEIC

Aplicació de drons per a la construccióComissió de Construcció20/01/2016 · 18.00 h · Seu dels EIC

Presentació del llibre Tratado legal de construcciónComissió de Construcció26/01/2016 · de 8.00h a 12.00h · Seu dels EIC

Ruta pel Call Jueu de BarcelonaViu l’Associació 26/01/2016 · 10.30 h · Plaça de Sant Jaume

Com es pot desenvolupar la intraprenedoria a l’empresaComissió de Gestió Empresarial28/01/2016 · 09.00 h · Seu dels EIC

El ferrocarril a la ciutat de Barcelo-na (1848-1992): desenvolupament de la xarxa i implicacions urbanesComissió de Cultura: Grup Engitren28/01/2016 · 18.30 h · Seu dels EIC

Conferència sobre els 200 anys de l’estrena de l’òpera El barbero de SevillaComissió de Jubilats i Prejubilats 02/02/2016 · 18.00 h · Seu dels EIC

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA

NO ET POTS PERDRE...

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda d’actes a www.eic.cat

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

FONAMENTS ESPECIALS EN

PETITSESPAIS

93 763 26 99 / 660 484 072.2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

Màxima classi�cació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de“Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

Membre protector de l'associacióde consultors d'estructures.

Empresa adherida alCol·legi d’EnginyersIndustrials de Catalunya

Membre de l'Associació d'Amics de la UPC

Associació d’Amics de la UPC

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

15ANYS

FO

NA

MENTS E N P E T I TS ESPA

IS

2000 - 2015

Visita’ns a www.2pe.biz

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

AAFF 2PE 195*66.pdf 9 13/06/14 8.51

www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

ara els FULLS també són DIGITALS

FULLS DELS ENGINYERS / 01ENTREVISTA 12

Com has pogut compa-ginar la teva carrera com a esportista d’elit i la carrera d’enginyer industrial?

Els cursos de tercer i quart de la carrera van coincidir amb els primers anys a l’ACB i va ser complicat. Tinc l’avantatge de ser d’aquí i de tenir amics de l’es-cola que després han fet la carre-ra amb mi. Ells em passaven els apunts i m’ajudaven a estudiar i aquest suport ha estat indispen-sable. De fet, tenia dues opcions. Una era serrar les dents i fer un esforç de més per intentar seguir la carrera al dia i fer-la amb els meus companys. O baixar el ritme, fer menys assignatures, compagi-nar-ho més tranquil·lament amb el bàsquet, però estar sol perquè no coneixeria ningú de la classe.

Com que no sabia els horaris del bàsquet amb antelació, no po-dia saber els meus horaris lliures i era difícil programar-se. Al final em matriculava als grups de matí dels meus companys per poder fer treballs conjuntament i a les pràctiques obligatòries sempre agafava l’horari de les 15 h, quan mai entrenàvem.

Quina especialitat de l’enginye-ria industrial has triat?

He fet l’especialització en gestió. El tema d’automatització d’estocs i

de processos és el que m’agrada, més que l’enginyeria pura i dura. Malgrat tot, això depèn molt de les experiències i dels professors. Hi ha assignatures de la carrera que m’han agradat molt per un profes-sor i són de temes diferents. Per exemple, mecànica 2, que en teo-ria era de les assignatures més complicades de la carrera, em va encantar, encara que després no he seguit aquesta línia. També em va agradar molt una química per-què la professora era molt bona, i el mateix em va passar amb la gestió.

Parla’m una mica del projecte. En què consisteix?

El projecte analitza els pro-cessos d’optimització d’un gran esdeveniment esportiu. Durant el mundial d’Espanya de bàsquet de 2014, vaig tenir un professor que em va explicar que el seu de-partament va fer un estudi sobre els jocs olímpics amb l’objectiu de saber què es podria millorar dels processos interns d’un es-deveniment esportiu d’elit. Vam començar a estudiar-ho i ens vam adonar que un procés bastant gran i complex és l’organització dels voluntaris. Són un col·lectiu molt gran i que ha de fer moltes tasques. El tema era intentar opti-mitzar-ho mitjançant una progra-mació o una eina d’enginyeria que

assignés cada tasca a un volunta-ri en funció d’unes estadístiques de perfils del voluntariat.

Quina valoració fas del pla d’es-tudis d’enginyer industrial que has cursat?

Vaig fer el pla antic i ara no sé exactament com està el pla d’es-tudis. Però crec que hi ha temàti-ques que es podrien enfocar en un entorn més pràctic i en un entorn més real. És cert que els primers anys has de fer més teoria, però al final els meus companys que troben feina em comenten que co-mences de zero. El que es valora d’un enginyer industrial és que té una capacitat molt gran de reso-lució de problemes i amb una cer-ta agilitat i rapidesa. Crec que és el que més es valora i per al que et prepara més la carrera. Se’ns ensenyen moltes coses de molts àmbits diferents, però no et dóna temps d’aprofundir realment en res. Per una part és bo, però per una altra, no. Per exemple, en Excel, que és una eina impres-cindible en enginyeria i en abso-lutament tot, crec que s’hi hauria d’aprofundir i no som capaços d’aprofitar-ne ni el 10%.

Estudieu altres disciplines que us ajudarien a vendre el vostre projecte o producte com màrque-ting, comunicació o social media?

No. Sí que és cert que en l’es-

pecialització de gestió hi ha una part més lligada a l’empresa i sí que es toca, però una mica. Avui en dia la comunicació és vital. De fet, et trobes professionals amb càrrecs molt més importants que altra gent més brillant pel simple fet de tenir aquesta capacitat de direcció d’equips, de comunicació i de gestió de persones. Hauria de ser obligatori per a qualsevol es-tudi superior.

Seguiràs formant-te amb algun màster o doctorat?

La meva idea inicial era fer una enginyeria, després treballar i aleshores fer un màster MBA. Aquests plans s’han trastocat, perquè no té sentit fer un màster una mica bo si no és per posar-te a treballar tal com l’acabes o fer un màster sense cap experiència laboral. Ara mateix haig d’acabar el projecte, però després faré al-gun tipus de màster finançer o d’emprenedoria que em serveixi en la meva etapa esportiva. Així el podré posar en pràctica i, potser, obrir algun negoci amb els meus companys de carrera.

Com valores altres vies de formació no reglada que cada cop utilitzen més els professio-nals com els MeetUp, TED Talks, Makers of Barcelona, The Lean Startup, etc.?

Jo destacaria de les TED Talks,

per exemple, que els ponents te-nen una capacitat de comunica-ció molt gran. Hi ha vegades que t’emocionen i tot. El networking que es pot establir en trobades com els MeetUp és molt positiu.

Creus que a Catalunya hi ha oportunitats laborals per als jo-ves enginyers?

Puc parlar pel que veig de les experiències dels meus amics. Gairebé tots tenen feina i n’hi ha molts que es dediquen al món de la consultoria. Per començar és un sector que et pot ensenyar moltes coses, s’hi treballa molt i aprenen molt. Potser ha canviat respecte a anys anteriors el nivell salarial. Estem parlant de sous de mileuristes, si no són becaris o contractes en precari. Pel contra-ri, els enginyers segueixen estant molt valorats i si vols tenir feina la trobes.

Creus que el futur de l’enginye-ria a Catalunya estarà encaminat cap a sectors força tecnològics com són les smart cities, l’IoT, l’eficiència energètica, la robòtica industrial i de serveis, la impres-sió 3D, etc.?

Sí, és clar que la tecnologia és cada vegada més present en la nostra vida diària. Les carreres tècniques i sens dubte l’enginyeria estaran més valorades i faran fal-ta enginyers per tot arreu. l

TEXT: ALBERT LÓPEZ // FOTO: JOB VERMEULEN FONT

“El valor d’un enginyer industrial és la gran capacitat de resoldre problemes”

NACHO LLOVET va arribar al FIATC Joventut de Badalona amb 11 anys i amb tot just 24 ja en fa tres que hi exerceix de capità. La seva vocació és el bàsquet, però ha fet tot l’esforç pos-sible per acabar la carrera d’enginye-ria industrial en un termini raonable gràcies, també, al suport dels seus amics i companys d’estudis. Ara està enllestint el projecte de final de carre-ra, que analitza la gestió i l’optimitza-ció de recursos i processos en grans esdeveniments esportius d’elit. Ben aviat, doncs, podrà dir que és engi- nyer industrial amb totes les lletres.

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convis-quin amb ells/es. Acredita-ció: carnet col·legial de l’EIC.

E080

3126

3

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona

T. 93 200 93 39

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 99

info@mirave.es

www.mirave.esESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES.PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

TOTES LES ESPECIALITATS

• Neteja dental anual• Visites• Revisions• Visites d'urgències• Rx intraorals

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Drmirvae_faldo.pdf 1 15/1/16 14:26