Construint el Territori Arquitectura Tradicional i Paisatge a Catalunya

Bonastre. Visita al poble i a les barraques de pedra seca Diumenge 8 d’abril 2018

Un apunt històric i geogràfic El territori del terme de Bonastre El territori del terme municipal de Bonastre és el més oriental dins la comarca del Baix Penedès, als límits del Tarragonès i l’Alt Camp. Fins gener de 1990 el municipi pertanyia a la comarca del Tarragonès, data en que va ser adscrit a la del Baix Penedès. Dins del Catàleg del Paisatge de Catalunya, el municipi dona nom al territori emmarcat per la divisió paisatgística “Massís de Bonastre”, ja que ocupa el centre geogràfic d’aquestes muntanyes entre el riu Gaià, la plana del Penedès i el litoral mediterrani. El terme municipal té una superfície de 24,9 Km2 i l’envolten, fent partió en sentit horari, els termes municipals de Masllorenç, Albinyana, Vendrell, Roda de Berà, Creixell, La Pobla de Montornès, Vespella de Gaià, Salomó i Montferri. El nucli principal de població està enclavat en un gran fondal que davalla, de Nord a Sud, fins a l’estret de l’Aguilera, on el torrent homònim discorre ja fora dels límits del terme. Aquest ample fondal, solcat per petits torrents, tots ells tributaris de l’Aguilera, està envoltat per turons i muntanyes amb cims aplanats que, llevat del Puig de Sant Antoni (408m) ja en el terme municipal d’Albinyana, no sobrepassen els 400 metres d’altitud. En contrast amb el pròxim litoral mediterrani, és un territori relativament enlairat i alhora aïllat de les planes i sectors altament urbanitzats que trobem més enllà d’aquestes muntanyes. La part septentrional del terme s’obre cap al Nord des del lloc anomenat Els Plans, davallant per camps de vinya, olivera i ametller cap al Gaià i l’Alt Camp. Els orígens i el nom de Bonastre L’ocupació humana del territori del terme de Bonastre era ja efectiva en el període Eneolític (2500 aC) quan els humans començaren a viure en assentaments estables. Més endavant en l’època antiga, la proximitat de Tarragona i el pas de la Via Augusta per l’Arc de Berà, a escassos quilòmetres en línia recta, van fer del terme de Bonastre un lloc de conreus d’olivera amb centres agrícoles i cementiris documentats a Cal Lluïsot i a la Torreta. Després del període de conquesta i repoblació de la Catalunya Nova, l’Abadia de Sant Cugat va consolidar un llarg període d’expansió per les terres del Penedès (1209). L’any 1296, Bonastre (Alastro) ja és una parròquia independent de la d’Albinyana. (Latorre. J, 2016). El 1369, Bonastre ja comptava amb 64 focs i gaudia de personalitat pròpia. El territori era governat per un batlle depenent de l’Abadia de Sant Cugat. El 1382 passà a jurisdicció reial i el bonastrenc Arnau Estella fou anomenat batlle per Pere III, encara que la dependència reial durà ben poc, ja que el 1405 el poble retornà de nou a mans de l’Abat. Una hipòtesi conté que el nom primitiu de Bonastre prové del llatí “oleastre”: terra d’oli. Es troba documentat per primera vegada “Alastro” en un testament de l’any 1011 i més endavant “Alastre” en un document de venda de l’any 1023 (Mercadé J. 2017). És un nom d’origen incert segons el Nomenclator Oficial de Toponímia Major de Catalunya, (fitxa 166 NOTMC, 2007). En el capbreu de 1694, al títol ja s’hi escriu: “Cabreu del lloch de Sta Madalena de Bonastra”. Podeu trobar aquesta i més informació als treballs presentats a les Jornades Arnau Estella d’Estudis Bonastrencs, Associació Cultural Bon-Astre, i el seu fons documental, a l’apartat edicions i descàrregues de la pàgina: https://arnauestella.weebly.com

Itinerari pels carrers de Bonastre per Joan Vilaseca i Figueras

Ens trobem a La Societat “Germanor”. Aquesta societat de caràcter apolític i compromesa amb la vida cultural del poble va néixer en un ambient de penúries econòmiques el 20 de setembre del 1930. Els seus objectius fonamentals eren fomentar actes culturals i instructius per donar resposta a una manca d’oci lúdic i culturals del poble (balls, obres de teatre o conferències de caire cultural). Es va poder aixecar gràcies als socis fundadors que van aportar material i esforç personal.

L’any 30 comptava amb 106 socis. A partir de l’any següent 102 i poc a poc s’inicià una davallada fins a arribar a l’any 1939, amb l’arribada de les tropes franquistes el 19 de gener, eren 44 socis. El 14 de maig del mateix any el local de la societat recreativa “Germanor” era requisada per la secció de falange espanyola del poble. El local fou recuperat fa uns anys on actualment s’hi celebren els actes festius de la Fira, de la Festa Major, el dinar homenatge a la Gent Gran i altres actes d’interès cultural i d’entreteniment. Iniciarem el recorregut pel carrer Muralla, dit així perquè hi havia un mur que separava el carrer dels camps. En temps de la II República aquest carrer rebé el nom de Francesc Macià. En direcció nord cap a la plaça Major, trobem la part posterior del Local Social on hi ha la Cooperativa Sant Isidre, on s’elabora l’oli del poble. A la part posterior de casa Fontanilles hi trobem unes cases amb un rafal amb bigues de fusta, antigues piques de pedra, els horts i la bassa de la Parellada, on arriba una de les mines més cabaloses del poble. El carrer Nou és el més jove del poble. Hi ha cases peculiars, com Cal Marrueco, ca l’Hostaler i ca la Filomena, amb flors a les finestres i als balcons que donen una nota de color. Al capdamunt d’aquest carrer arribem al de Santa Quitèria que va a les Casetes on hi trobem el Local Parroquial on es feia cine i ara es dedica a algunes activitats de la Parròquia i des del carrer del Sagrat, passem al recinte que envolta l’esglésiaon a l’antic terreny dedicat al primer cementiri hi trobem la imatge de la Verge del Sagrat. Aquí podríem dir que és el punt de partida on començà la història de Bonastre: l’Església. En uns inicis hi havia una església romànica. A mida que la població anà augmentant es decidí fer una església nova, any 1833. Aquesta es bastí des de l’exterior per així poder seguir el compliment religiós en la primitiva església, que fou enderrocada l’any 1849. Mossèn Josep Sanabre, que aquí al costat hi té un monument dedicat a la figura d’aquest bonastrenc que va escriure el documentat llibre sobre el Tractat dels Pirineus i va ser el promotor de l’Arxiu Diocesà de Barcelona. Ell creu que l’actual campanar de base quadrada podria ser en la seva base, part del campanar romànic. Aquesta esplanada es diu Sagrat perquè en els primers temps aquí estava situat el cementiri -lloc sagrat, terra sagrada-. Després es traslladà a la part posterior de l’església on hi ha l’actual local parroquial i a començaments del segle XX passà a la carretera de Bonastre a Albinyana, que és l’actual.

A la façana de l’església actual hi veiem una fornícula amb la imatge de santa Maria Magdalena, que és la patrona de Bonastre. L’església es construí entre el 1833 i 1850, d’estil barroc classista. La portada està emmarcada per pilastres que sostenen un frontó triangular amb fornícula, amb una fornícula, amb l una reproducció de la imatge de Santa Magdalena que hi ha dins l’església. L’edifici consta d’una sola nau amb capelles laterals intercomunicades. L’interior és de planta de creu, amb un ampli creuer damunt del qual s’aixeca una cúpula amb petxines. Sota un templet amb una columnata que li dona un aire magnificent s’hi troba l’estàtua de la patrona, santa

Magdalena, amb els símbols de la creu, la calavera i l’àmfora i un conjunt de set llànties que són obra de Josep Maria Jujol, com també les dues peces més valuoses de l’església: la pica baptismal i el sagrari obres

del mateix autor. Després de la guerra civil fou restaurada per l’arquitecte Josep Maria Jujol, durant els anys 1941-1944. La mare de l’arquitecte es deia Teresa i era filla de Bonastre. En el costat dret de la façana s’aixeca el campanar, de quatre cossos i cobert amb cúpula. Hi ha tres campanes. A l’altra banda de l’església hi trobem la rectoria, que comunica amb l’església i també amb la plaça de l’Església i l’hort de la rectoria, ara convertit en parc infantil, però en altres temps tenia una sínia, la bassa que encara es conserva, pou, i allí s’hi feien tots els productes d’horta que servien per a la manutenció dels residents de la rectoria. Queda com a record la figuera, símbol des del temps dels romans i abans i tot, de signe d’hospitalitat. Fins fa poc al llarg de les escales que ens portaran a seguir els carrers de Bonastre pel carrer de l’Església hi havia palmeres, unes palmeres que feien molt bonic de veure. Foren plantades l’any 1918, amb motiu de la festa major petita de Santa Quitèria, el 22 de maig. Fou una festa de plantació de palmeres i els nens i nenes de l’escola van recitar uns poemes. I fins fa poc, la barana que limita amb el parc infantil estava feta de rodes i estris del camp, com a petit monument i record de la vida a pagès. Bonastre tenia dos safarejos públics. El que formava part amb la font de Santa Magdalena que, degut a la rotonda de la carretera de circumval·lació ha desaparegut i ara en queda una petita mostra a la part superior del que fou el safareig original i la font també originària. Al carrer Església, número 14 on, actualment hi ha el dispensari-farmaciola, hi va existir el molí d’oli. Com a record s’hi han col·locat una sèrie d’elements per recordar aquest fet i una llegenda: Aquestes pedres són per recordar-nos on en un altre temps hi hagué un trull. Abans d’arribar a la plaça Major trobem la Creueta, en aquest espai una fornícula amb una creu i una rajola recorda els moments en què una petita comunitat de monges hi van fer estada. la plaça Major hi trobem tres edificis interessants per a la història. L’Ajuntament de nova planta des on se celebren les festes importants de la població, com el Pregó de la Festa Major, des del balcó. Cal Soler, una de les cases importants en altre època, avui no habitada i força malmesa. En canvi trobem Cal Fontanilles, la singularitat d’aquest casal resideix, entre altres motius, en la seva façana coberta d’esgrafiats, d’acord amb la tendència del segle XIX, posteriorment restaurats. Són de destacar les composicions geomètriques i escenes de cacera, a més dels escuts de Catalunya i Bonastre. Mossèn Sanabre situa el castell de Bonastre en aquesta casa, com ho demostren els carreus que hi ha als soterranis de la mateixa.

Cal Fontanilles Al carrer Major hi trobem la major part de les cases pairals del poble. Destaca ca l’Ambròs. I seguidament trobem el Local Social on, abans era el que es considerava el cafè del poble. Tenia sala de ball i escenari, el cafè pròpiament dit i la part que dóna al carrer Muralla la premsa de l’oli que actualment encara està en servei. Avui dia el Local Social ofereix servei de bar i al primer pis es troba un petit Museu Local, així com una sala principal on es fan conferències i presentacions de llibre i les jornades Arnau Estella. També exposicions i una petita biblioteca de temes locals i de la contrada.

Cal Magí és un casalot ben conservat que per la part del darrere comunica amb l’anomenat carrer del Portal on es pot contemplar, a part del portal diferents portals amb dates dels segles XVIII i XIX. Al capdavall del carrer Major s’arriba a la segona plaça, la Placeta. En aquest lloc cal destacar sobretot la Casa del Delme, on es recollia el delme del monestir de Sant Cugat. La casa en el seu temps, quan era una ferreria encara es podia veure en els seus sostres pintures que revelaven la importància de la mateixa. Aquesta casa, avui dividida en tres cases, destaca pels seus arcs gòtics, com també es poden veure en altres cases de Bonastre (cal Batista, cal Pim-Pom...).

Casa del Delme

Davant de la Casa del Delme es pot contemplar el que queda de la casa que en el seu dia va ser propietat de la família de Pau Casals, on el mestre va passar temporades a la seva infància. Hi hagué un forn i després de moltes vicissituds ha perdut molta part de la seva originalitat. Seguint el carrer Major, a la cantonada amb el carrer del Mig, abans del Trull perquè al final hi havia un trull, hi ha cal Marlès on hi féu estada el poeta bonastrenc Josep M. Marlès i seguint ens trobem amb la font de Jesús. Al seu costat es troba l’altre safareig que continua sent el safareig original. El rentador és quadrangular, amb un interessant sistema de portada d’aigua i també d’evacuació. Just al costat de la font hi ha una casa antiga que manté una interessant façana, amb les típiques golfes d’abans, portal gran capaç per al carro i unes petites finestres amb uns ampits ben treballats. Font de Jesús

Al carrer de Jesús hi trobem algunes cases interessants. La Fassina on es destil·lava el vi per fer alcohol, avui en desús i sense ser estudiat aquest lloc per a la història de Bonastre i l’altra, cal Daniel, amb un portal de pedra molt interessant, ja que a la dovella superior s’hi pot veure un escut amb la data de 1768 que pot correspondre al moment de la construcció o reforma de l’edifici i també una sèrie de motius al voltant que recorden els estris dels constructors: Escaire, compàs, segur o destral, clau. Aquest escut és molt peculiar, amb un remat inferior d’una flor de lis o bé d’una muntanya florida.

Dovella de Cal Daniel

Podeu trobar aquesta i més informació als treballs presentats a les Jornades Arnau Estella d’Estudis Bonastrencs, Associació Cultural Bon-Astre, i el seu fons documental, a l’apartat edicions i descàrregues de la pàgina: https://arnauestella.weebly.com

Visita a les barraques de pedra seca per Josep Sicart Les partides de terra de Bonastre (1850-1860). Entenent el paisatge. El capbreu de 1778 (ACBP) conté informació valuosa sobre els noms de les terres i les partides ja existents a l’època. Moltes d’aquestes partides de terra tenen correspondència amb les que apareixen als documents dels amillaraments de 1853 i 1861. Les 83 partides de terra que figuren a l’amillarament de 1861 evidencien l’activitat agrària extensiva al municipi durant la seva història fins gairebé el 1960, quan els canvis socials i econòmics imposaren altres ritmes a la vida dels habitants de Bonastre i de tot el país en general. En aquest any es registra el màxim de població assolit al municipi, on els menors de 15 anys són el terç de la població, cosa que aboca a pensar en una gran estabilitat de les famílies, en la quantiosa producció i la riquesa agrària confluents en aquest període. L’augment del nombre d’animals dedicats a la feina agrícola i el transport confirma aquesta estabilitat i confiança en les rendes de la producció agrària. Tot i que la propietat era força dividida, existien contribuents residents al municipi que tenien grans finques i altres d’aquests grans propietaris residien en pobles limítrofs. La superfície total conreada rondava a mitjan del s.XIX les 1.200 hectàrees, superfície que hauria estat també la màxima extensió de terres treballades en la història del municipi. Aquest desplegament extensiu és origen de la gran quantitat de barraques i pallisses fins a un nombre aproximat de 200. Per a comprovar el fenomen, les fotografies aèries i les dades cadastrals actuals, ens permeten fer un exercici visual i comparatiu de la superfície conreada del terme, tenint en compte que és a partir de la dècada 1950-1960 quan comença l’abandonament de bona part de les terres. La superfície conreada al terme de Bonastre s’ha reduït fins a les 700 ha. En les fotografies aèries següents podem veure i comparar, a simple vista i d’un color gris clar, la superfície conreada el 1957 i 2010. La fotografia del vol americà (esquerra), realitzada entre 1956 i 1957 ens mostra un aprofitament agrari important que s’aproximaria a les 1.300 ha.

Fotografies. Vol de 1956-1957 i Fotografia aèria 2010-2015

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ICGC La imatge de la dreta mostra la superfície conreada el 2010 i en comparació amb la imatge anterior, s’hi aprecia una davallada important de les terres treballades el 2010, unes 700 ha. La pèrdua d’espai conreat en els darrers cinquanta anys s’aproxima al 50%. Tanmateix podem observar la cobertura vegetal de brolla amb pi blanc que ha engolit els conreus abandonats a partir de la dècada de 1950-1960. L’abandonament de les terres, inexorable des d’ençà, ha deixat solitaris camps, artigues i marges i amb ells les construccions que enfeinats pagesos, parcers i rabassaires conqueriren i bastiren en el passat. Són testimoni d’un temps passat i en l’actualitat elements indestriables que aporten bellesa, significació i caràcter al nostre paisatge.

Masos i masies enrunades

La Masia dels Plans Cal Puig-Xic (Puxic)

Ca l’Antic Cal Llorenç Masies i pallisses en diferent estat de conservació

La Trunyella Pallissa del Guixo

Pallissa i cisterna al camí de la Pallissa del Solà (Torreta)

Barraques que es mantenen, sovint amb la intervenció dels propietaris

Barraca del Milhomes Barraca fondo Mercader Imatges de la reparació del forn del Sitgetí per part de voluntaris amb el suport de l’Ajuntament de Bonastre.

Imatges de la reparació feta per voluntaris, amb el suport de l’Ajuntament de Bonastre, a la barraca del Muntanyès, malmesa pels treballs de la maquinària pesant sota la línia d’alta tensió.

Voluntaris netegen de bardisses el camí antic de Valls

Troballes inesperades...barraques que reapareixen després del devastador incendi de juliol de 2016