8/8/2019 consumista jo 3 Consumista guia

1/2

Guia didcticaAquesta proposta didctica est adreada a lalumnat de secundria. Les activitats poden ser tils per a lrea de ciutadania

i drets humans, de socials, dtica, tutories, etc., i per a qualsevol docent interessat en el tema. Els objectius daquesta

proposta sn reflexionar sobre els patrons de consum de la nostra societat i analitzar les conseqncies mediambientals i

socials del nostre consum.

AUTORIA: GEMMA BELLO, MIREIA CLAVEROL, MARGA FLORENSA, LAURA MART, CARME PI, FERRAN POLO i MARA RICO.

Objectius: Introduir el debat sobre el nostre consum i iniciar lareflexi sobre els nostres patrons de consum.

Orientacions: Lanlisi de les tres fotografies pretn iniciar lareflexi sobre els patrons de consum que regeixen la nostra societat.

Les tres imatges ajuden a illustrar diferents exemplificacions de lexcs

de consum en el nostre entorn: el perode de Nadal i la despesadenergia, el consum excessiu daliments, de regals; el consum

daparells electrnics, com els mbils, que en curts perodes de temps

queden obsolets, malgrat que no utilitzem la majoria de les seves

funcionalitats; i la manera com un objecte necessari, com les ulleres,

pot convertir-se en un altre producte de consum ms. Amb aquestes

preguntes obertes es pretn introduir el tema del consumisme. El

telfon mbil, aix com la resta daparells tecnolgics, illustren molt

b, sobretot en aquestes edats, el consum innecessari i poc responsable.

La idea s que, a partir de les respostes del grup, puguem guiar linters

cap a la manera com consumim. Dependr de la nostra habilitat lanar

formulant noves preguntes en demanda de concreci, el fer aflorar

quines idees prvies tenen i poder identificar aquells conceptes iestereotips que requereixin ser reconstruts.

Activitat nm. 1: Lectura dimatges

Objectius: Reflexionar sobre les conseqncies mediambientals delnostre consum, exemplificat en el perode nadalenc.

Orientacions: Nadal sha convertit en el perode de lany en qums es consumeix. Tal com es viu el Nadal avui dia, el fet de regalar

i rebre regals, de reunir-se ha perdut bona part del sentit. Dacord

que el regal s fantasia, que la illusi i el misteri de desembolicar sn

part essencial de lemoci que ens produeix rebre un obsequi. Cert

que un present donat aix, sense ms, no compleix amb la mgia del

Nadal, per alg sha aturat a pensar en lalt cost ambiental, econmici social que comporta mantenir aquesta tradici? Fins quan estem

disposats a suportar aquesta situaci a la qual ens veiem abocats any

rere any? Amb aquesta activitat es pretn incidir en el cost mediambiental

de lexcs de consum per Nadal. Per a aix es proposen tres activitats

diferents: una dintroductria per analitzar els diferents tipus de consum

que es disparen en aquestes dates; una altra, danlisi de la despesa

en embolcalls; i una lectura dimatges que va en la mateixa lnia.

Activitat nm. 4: Fum, fum, fum...

Objectius: Analitzar el comportament ecolgic dalgunes de lesmarques ms conegudes de telfons mbils i electrnica.

Orientacions: Amb aquesta activitat continuem treballant limpactemediambiental del nostre consum. Els mbils i lelectrnica doci sn

alguns dels productes estrella en el consum de lalumnat de secundria.

Per aix, aquesta activitat pot servir per introduir els criteris

mediambientals de consum responsable en el debat. Lactivitat proposa

treballar en grup un quadre que sintetitza la informaci continguda a

linforme de Greenpeace Rnquing verd delectrnics. El quadre correspon

a la informaci de linforme del mes de mar del 2007, per es poden

consultar noves actualitzacions a www.greenpeace.org/espana/ campaigns/t-

xicos/electr-nicos-alta-tecnolog-a/ranking-verde-de-electr-nicos. Es proposa

treballar a lrea de qumica o cincies naturals el contingut de materials

com el PVC i els retardants de flama bromats (BRF, per les sigles en

angls), i les seves conseqncies sobre la salut de les persones.

Activitat nm. 5: Lelectrnica en verd

Objectius: Mostrar la influncia que t el nostre entorn en el consum.Reflexionar sobre com influm nosaltres en el consum familiar.

Orientacions: Tot i que el nostre alumnat no s un consumidordirecte, o ho s en menor grau, s que s un factor de gran influncia

en el consum familiar. Si b lorigen de la creaci de necessitats i de

desitjos sorigina en els fabricants, a partir de la publicitat a la quales destina bona part del pressupost dun producte, tots nosaltres

funcionem com a altaveus daquesta publicitat recomanant alguns

productes de manera especfica o reforant un estil de vida basat en

el consum. A partir daquesta activitat, podem analitzar de manera

crtica la nostra experincia com a consumidors directes o indirectes.

Activitat nm. 2: Sacosta Nadal

Objectius: Mostrar la quantitat de coses que tenim, moltes de les

quals, si no intils, sn almenys infrautilitzades. Fer un esfor collectiuper prioritzar i per distingir les coses necessries de les que no ho sn.

Orientacions: Conv destacar, en primer lloc, lenorme quantitatde coses que acumulem i el poc s que fem de la majoria, i analitzar

quin tipus de coses shan prioritzat i quins tenen menys inters. Quins

Activitat nm. 3: Tenir o no tenir

criteris han utilitzat a lhora de seleccionar els objectes que senduen

i que deixen? Com que no podem analitzar cadascuna de les coses del

llistat com, s interessant detectar alguns objectes i preguntar per

qu sha decidit prescindir dells. Tamb es podria decidir en grup qu

es pot fer amb les coses que no ens emportem.

8/8/2019 consumista jo 3 Consumista guia

2/2

Objectius: Mostrar les conseqncies del nostre consum en altrespasos. Evidenciar la situaci que es viu en aquests pasos i en qusinverteixen els diners. Mostrar el paper de les empreses que fabriquen

mbils.

Orientacions: Cal relacionar lextracci de matries primeres ambles conseqncies negatives per a la poblaci, mostrant com els governs

inverteixen aquests beneficis. Tamb cal destacar el paper de les

empreses que fabriquen aquests telfons. A partir daquest tema es

pot fer referncia al comer internacional: com es fixen els preus, el

contraban El nostre paper com a consumidors tamb hauria de tenir

un lloc destacat en lactivitat, per la qual cosa es proposa impulsar

una reflexi sobre el nostre consum de mbils: cada quant temps ens

canviem el mbil? En tenim ms dun? Qu podrem fer per no canviar-lo tan sovint? Per finalitzar lactivitat es convida a fer la lectura

complementria del requadre El preu dun mbil del dossier informatiu.

Activitat nm. 6: La cara oculta dels mbils

Objectius: Mostrar les conseqncies del nostre consum en altrespasos. Evidenciar les condicions laborals dels treballadors, i en

particular de les treballadores, que produeixen els nostres productes

de consum.

Orientacions: Amb aquesta activitat continuem treballant les

conseqncies socials del nostre consum, exemplificat en les condicionslaborals dalgunes de les treballadores xineses que produeixen les

Activitat nm. 7: Joguines cares molt cares

Objectius: Descobrir amb lalumnat la capacitat dinfluncia quetenen, amb iniciatives personals i collectives, en la reducci real de

limpacte mediambiental i social del consum. Implicar-los en una acci

conjunta de resultat fcilment avaluable.

Orientacions: Les activitats proposades pretenen despertar enlalumnat la conscincia que sempre s possible incidir en el nostre

entorn. Es tracta de contradir lactitud resignada del jo no puc fer-

hi res, oferint vies dintervenci des de la nostra realitat quotidiana.

Com que les propostes que es llancen sn mplies i variades, caldria

escollir la que ms sadeqi al perfil del nostre grup. Es recomana

debatre a classe les propostes perqu les coneguin i puguin aplicar-

les a nivell individual, familiar, etc., per conv que lactivitat que es

porti a terme sigui una activitat de comproms collectiu i dimpactevisible en lentorn immediat o proper.

Activitat nm. 8: I nosaltres, qu hi podem fer?

joguines, un dels productes estrella del perode nadalenc. Les preguntes

de comprensi lectora incloses al final pretenen: en primer lloc,

reflexionar sobre la situaci de les persones que treballen sota aquestes

condicions; en segon lloc, analitzar les causes que les motiven. En

aquest ltim cas caldria incidir en el paper dels governs i de les

legislacions que possibiliten els casos esmentats o que no obliguen

al compliment de les lleis laborals, en el paper de les empreses i en

la pressi del nostre consum excessiu. La lectura dels criteris de

comer just hauria dajudar a introduir en el debat criteris de compra

responsable.