Conte El Pirata Miquelet

7/25/2019 Conte El Pirata Miquelet

1/9

l pirata M iquelet

Els pares tamb han sigut xiquets. Realment, mai no han deixat de ser-ho.

Aquesta s la histria del xiquet Miquelet i de son pare, que, en veure nixer el

seu fill, esdevingu el nen que era. Els dos eren pirates!

Jordi, el fuster del poble, constru un llit de fusta en forma de vaixell de veles

grans. All, dormiria Miquelet. El llit tenia una proa i una popa. I pels costats hi havia

unes finestres xicotetes i rodones. Com un vaixell de veritat! Tamb tenia un pal llarg

on lligava les veles. Aqueix pal estava culminat per una bandera pirata de color negre

amb dues tbies creuades i una calavera.

En les parets de lhabitaci tenia pintada una illa tropical amb una platja

darena banyada per suaus ones i amb tres cocoters que convidaven al descans baix

http://www.lorenzocarbonell.es/cuentos_infantiles.htm


2/9

dells. Pel tronc dun cocoter senfilava un colorit tuc de gran bec. Tamb hi havia

dibuixat un cofre obert i replet de tresors.

Quan somiaven, pare i fill es trobaven cada nit a la vora de lilla fantstica i

vivien una aventura distinta en un mar replet de misteris per resoldre.

Miquelet era el capit del vaixell pirata. Era una fragata que anomen Tro.

I aquella vegada Miquelet va arribar navegant a tota vela. Des de dalt de la

popa dirigia lembarcaci i agarrava amb fora el tim.

El pare, com de costum, lesper a la vora de la platja amb un pegat negre que

li tapava un ull de la cara. Volien anar al lluny i perills mar dels Sargassos!

Per inesperadament, comen a fer un vent molt fort que rpidament es va

convertir en un terrible hurac. Feia un soroll estrepits. I senduia mar endins a

Miquelet que, ell a soles, tractava de dominar la situaci.

Era un expert navegant, per contra una tempestat tan devastadora, ni el ms

veter dels mariners haguera eixit airs.



3/9

Quan hi ha tempesta, el millor que podem fer s arriar les veles i romandre al

port. I resguardats del temporal, esperar que torne la calma.

Per la fragata duia les veles hissades: el trinquet, el contratrinquet i la vela

major. Totes desplegades!

-

Arria les veles Miquelet!

Crid son pare fent-li un gest amb una m mentre amb laltra sagarrava a un

cocoter perqu no se lemportara el vent.

Miquelet, era sord i llegia les paraules en els llavis. I pendent del tim i del fet

que les ones no li bolcaren lembarcaci, no se nadon del que li estava dient.

El pare tract devitar que el mar se lenduguera i, sense xit, li tir una i altra

vegada una corda molt grossa que el xiquet no pogu agarrar. Desprs, nadant, tract

daplegar a la fragata Tro fins que li fallaren les forces. Qued exhaust mar endins.

Les ones eren molt grans. Finalment el fort vent semport el vaixell deixant el

pirateta a soles i perdut mar endins.



4/9

Per sort, el pare pogu mantenir-se surant a laigua aferrat a una fusta vella

dun altre vaixell naufragat. Aquella fusta li salv la vida .

Al cap dunes hores, quan va calmar el temporal, laigua el tir a la vora de la

platja.

Un pare s fort i sempre protegir el seu fill contra vent i marea. I quan

novament lacompanyaren les forces, no dubt a anar amb un altre vaixell de port en

port. Desitjant que Miquelet haguera amarrat en un dells i estiguera fora de perill.

Mentrestant, el pirata Miquelet regress a lilla don va partir. All no va veure

a ning. Esper una bona estona, per son pare no aparegu per all. I aleshores

record que lltim pla que tenien era eixir cap al mar dels Sargassos.

- Mon pare s valent i segur que estar esperant-me all.

Pens. I carta de navegaci en m, pos rumb cap a aquell mar lluny.



5/9

Arrib al mar dels Sargassos. Per all no hi havia ning. Una infinitat de

peixos li feren companyia mentre esperava el retrobament amb son pare. Estava segur

que tard o dhora aniria a buscar-lo.

Alg sap com parlen els peixos en silenci? El que s cert s que parlen. I en

silenci, parlaven amb el pirata Miquelet. Els peixos li deien que estaven contents, o

tristos, que tenien por. Fins i tot hi havia qui dansava! Hi ha mil maneres de parlar i

dentendres.

El primer en aguaitar el cap tmidament fou un peix pallasso que tenia el cos

ple de ratlles blanques i taronges. Com era molt vergonys, cada vegada que

Miquelet el mirava es feia de color roig. I, rpidament, samagava en una mena de

plantes verinoses que el protegien daltres peixos. Eixes plantes no li feien res al

peixet que era molt gracioset i bonic.

El segent a visitar-lo fou un peix de coloraines que era molt poruc. Tenia por

a tot. Noms feia que eixir cap a la superfcie i de seguida, quan el xiquet el mirava



6/9

de rell per no espantar-lo, el peixet corria a refugiar-se en una cova on vivia sota

laigua. Li feia por el gran barret de pirata que duia Miquelet! Quan sel llev, li

perd la por i jug una bona estona amb ell.

Desprs pass per all un mero. Tenia una boca molt gran i nadava lentament

amunt i avall envoltant el vaixell. Estava molt trist. Havia perdut a la seua companya.

Tal vegada lhauria agarrat un vaixell de pesca i se lhauria endut qui sap on per

menjar-se-la a la planxa o fregida. Mentre Miquelet tractava danimar-lo, el mero va

veure que per entre unes roques, pel fons del mar, venia la seua companya. I comen

a moure la cua rpidament en senyal dalegria. Els dos peixos enamorats sallunyaren

jugant un amb laltre cap a la immensitat del mar transparent i blau on es perderen de

vista.

El pirata Miquelet continu esperant en silenci que arribara son pare. I

compart el seu berenar amb uns peixos llargs i prims que passaven per all. Jug una

estona amb ells. Un era molt impacient i agarrava el menjar ms rpid que els altres. I



7/9

perqu no lil furtaren, se nanava molt a pressa cap al fons del mar i samagava entre

unes algues on tranquillament s menjava lpat. I apujava una i altra vegada a la

trobada del xiquet per demanar-li ms molletes de pa.

Un vell dof li cont les seues aventures viscudes en temps passats. Havia

recorregut els set mars, i de set xarxes shavia escapat. Fins i tot, cada any acudia

acompanyat daltres dofins a una illa extica per ajudar a pescar a uns natius. Els

dofins acostaven els peixos fins a unes xarxes molt llargues que els indgenes tenien

preparades a la vora de la platja. Desprs, en fer-se de nit, feien una festa molt

divertida a larena . Els dofins dansaven alegrement traient mig cos fora de laigua.

Tamb cavalc Miquelet al llom dun peix volador que es fu amic seu. Es va

divertir molt!

Al mar dels Sargassos s on les anguiles ponen els ous. I les angules, que sn

les seues cries, tornen als rius i llacs daigua dola amb els pares per a crixer i viure

lliurement.



8/9

El pare del pirata Miquelet que encara continuava buscant el seu fill, va veure

una anguila que passava prop dell amb la seua filla i li pregunt:

- Anguila! Has vist a Miquelet? s un xiquet pirata. El busque per tots els

mars i no el trobe!

Les anguiles parlen amb silenci, com el pirata Miquelet, i en silenci respongu

languila:

- Lhe vist al mar dels Sargassos navegant a la fragata Tro. All espera la

tornada de son pare.

El pare, que navegava amb un altre vaixell molt velo, despleg totes les veles.

I amb el vent de popa, que s el millor per a navegar, an cap al mar dels Sargassos. I

per fi, all es trobaren.

- s tard, hem de tornar a casa. Has tingut por?

Li pregunt el pare acariciant-li el cap.



9/9

- Per qu havia de tenir por? Sabia que em trobaries. He jugat amb els peixos.

Viuen en silenci. Com jo!

Respongu molt content el pirateta.

Quan despert del somni, li cont a sa mare la seua aventura, per ella no el va

creure.

- No tinventes histries Miquelet

Li digu incrdula sa mare.

I en el cofre, el que son pare li havia pintat en la paret de lhabitaci, com era

costum desprs de cada aventura; afeg un nou tresor que nicament veien qui creien

en els somnis.

Jo el vaig veure.

Eixe tresor era lestima de son pare.


Documents

Conte El Pirata Miquelet