Resum

Aquest treball té com a finalitat presentar la cartografia geològicadels terrenys fonamentalment triàsics del Bloc de Roques Blanques(Terrassa i Matadepera) i així contribuir a un millor coneixement del’estructura de la serralada Prelitoral en aquest sector.

S’ha pogut constatar l’existència de quatre sistemes de fractures. Elprimer de tipus direccional NO-SE és una gran fractura que isola elBloc de Roques Blanques com a unitat pròpia diferenciada de la restade Serralada Prelitoral que aflora al sector de Sant Llorenç del Munt.El segon, de tipus compressiu NEE-SOO, correspon a una primerafase d’escurçament tectònic. El tercer sistema, en direcció NEE-SOO,a una segona fase compressiva que se superposa a l’anterior i per úl-tim, un quart sistema N-S de tipus distensiu i menor entitat.

Paraules clauBloc de Roques Blanques, serralada Prelitoral, conca de l’Ebre, Trià-sic, falla de la riera de les Arenes, Sant Llorenç del Munt, tectònica

Resumen

Contribución al conocimiento de la estructura del Bloquede Roques Blanques

Este trabajo tiene como objetivo presentar la cartografía geológicade los terrenos fundamentalmente triásicos del Bloque de RoquesBlanques (Terrassa y Matadepera) y así contribuir a un mejor cono-cimiento de la estructura de la cordillera Prelitoral Catalana en estesector.

Se ha podido constatar la existencia de cuatro sistemas de fractu-ras. El primero, de tipo direccional NO-SE, es una gran fractura queaísla el Bloque de Roques Blanques como unidad propia diferencia-da del resto de la cordillera Prelitoral aflorante en el sector de SantLlorenç del Munt. El segundo, de tipo compresivo NEE-SOO, co-rresponde a una primera fase de acortamiento tectónico. El tercer sis-tema, en dirección NEE-SOO, a una segunda fase compresiva que sesuperpone a la anterior, y por último, un cuarto sistema N-S de ca-rácter distensivo y menor entidad.

Palabras claveBloque de Roques Blanques, cordillera Prelitoral Catalana, cuencadel Ebro, Triásico, Sant Llorenç del Munt, falla de la riera de les Are-nes, tectónica

Abstract

Contribution to the knowledge of the structure of the RoquesBlanques block

The purpose of this work is to present the geological cartography ofthe chiefly Triassic terrain of the Roques Blanques block (Terrassaand Matadepera) and thus contribute to a more thorough knowledgeof the structure of the Precoastal Range in this sector.

Four fracture zones have been discerned. The first, oriented in aNW-SE direction, is a large fault and serves to isolate the RoquesBlanques block as a differentiated unit from the rest of the PrecoastalRange that outcrops in the Sant Llorenç del Munt sector. The secondis a compressive fault in an ENE-WSW direction corresponding to anearly stage of tectonic shortening. The third system is also orientedENE-WSW and is a result of a later compressive stage superimposedon the earlier one, and lastly there is a less important N-S expansionsystem.

KeywordsRoques Blanques block, Precoastal Range, Ebro basin, Triassic, Ri-era de les Arenes fault, Sant Llorenç del Munt, tectonics

Contribució alconeixement de

l’estructura del Blocde Roques Blanques

Isaac Camps i Gamundi

ADENC

V Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac Monografies, 35 Barcelona, 2002 173

Introducció

El massís de Sant Llorenç del Munt-serra de l’Obac es tro-ba a cavall de la conca de l’Ebre i la serralada Prelitoral.Els característics dipòsits conglomeràtics d’edat paleògenacorresponen a la conca de l’Ebre. Les estructures correspo-nents a la serralada Prelitoral conformen una franja de ma-terials cambroordovicians, triàsics i paleògens en direccióNE-SO, de coll Cardús a Castellar del Vallès.

L’orogènesi herciniana originà grans fractures direccio-nals (falla del Llobregat, del Congost o de la riera de lesArenes) ortogonals al traçat general de la serralada Prelito-ral. Aquestes fractures exerciren cert control tectònic de lasedimentació durant el mesozoic i es reactivaren durantl’orogènesi alpina.

L’orogènesi alpina ha actuat en dues etapes sobre la ser-ralada Prelitoral. La primera, de caràcter compressiu tin-gué lloc durant el Paleogen, i la segona, distensiva, s’iniciàdurant el Neogen i perdura. Gràcies als efectes de la prime-ra etapa, els materials cambroordovicians del sòcol herciniàconstitueixen els mantells d’encavalcament de Castellar-lesPedritxes-la Pineda (Ubach, 1984). Aquests materials enca-valquen materials coetanis i posteriors, tant triàsics compaleògens, intensament plegats i arrossegats (Guimerà iSantanach, 1978). L’etapa distensiva comportà la for-mació de la Depressió Prelitoral i la individualització de laserralada Prelitoral (fig. 1).

La riera de les Arenes ha obert una finestra en els man-tells d’encavalcament exhumant una franja de materialspaleozoics, triàsics i paleògens que aniria del Collet deSant Joan a la Pedrera Vallsallent i que està claramentafectada per les etapes de deformació abans esmentades(Camps i Suárez, 2000). En el present treball s’exposal’estudi cartogràfic i estructural del sector del Bloc de Ro-ques Blanques (uns 4 km2), entre el marge oest de la rierade les Arenes i el Collet de Sant Joan (fig. 2) i a cavall delstermes municipals de Terrassa i Matadepera. El cos princi-pal del Bloc està constituït pel turó de Roques Blanques(589 m) del qual tradicionalment i fins a final del 1980

s’explotaven les calcàries de l’M1 (fig. 3). Al sud, un rosa-ri de petits turons com el de Can Candi (469 m) marquen ellímit amb la depressió Prelitoral.

Estratigrafia

Els materials que afloren en aquesta finestra són d’edat pa-leozoica, triàsica i paleògena (fig. 4).

Paleozoic: Considerat d’edat cambroordoviciana. Estàconstituït per un mínim de 10 m de metapelites i metap-sammites vermelloses. Afloren força rubefactades i cober-tes per sediments quaternaris. Ressegueixen una estretafranja als peus del turó de Can Candi i molt puntualment alllit de la riera de les Arenes a l’altura de la UrbanitzacióVerge de Montserrat.

Triàsic: Reposa discordant sobre el cambroordovicià.Està constituït per les fàcies Buntsandstein i Muschelkalkinferior, mitjà i superior.

174 V Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac Monografies, 35 Barcelona, 2002

Figura 1. Esquema estructural del sector sud del massís de Sant Llorençdel Munt i serra de l’Obac. S’indica amb una fletxa el Bloc de RoquesBlanques (cartografia de les escates paleozoiques a partir d’Ubach, 1984).

Figura 2. Situació geogràfica de l’àrea estudiada tramada en gris.

Figura 3. Vista del vessant est del turó de Roques Blanques des del turóde Calderols. Cal ressaltar la franja de roques clares del cim que corres-pon a l’M1 invertit. La rasa de l’esquerra correspon a la pedrera de CanTorrella, també de materials de l’M1 en posició normal. La zona crema-da està constituïda per materials de l’M2 fortament replegats en el nuclid’un plec tombat.

La base del Buntsandstein (B) està constituïda per uns 5metres de quarcirudites. Segueixen uns 50 m d’arenitesvermelloses. Cap al sostre s’observa un augment de les in-tercalacions llimoses. La sèrie finalitza amb uns 10-15 mde pelites amb intercalacions d’evaporites, carbonats, are-nites i nivells pedològics.

El Muschelkalk Inferior (M1) està constituït per uns 40 mde micrites laminades fosques, calcàries noduloses, calcà-ries bioturbades amb cherts i construccions algals.

El Muschelkalk Mitjà (M2) està format per uns 50 m dematerials molt similars als del Buntsandstein, sovint indistin-gibles.

El Muschelkalk Superior (M3), gairebé incomplet o absentpel seu contacte erosiu amb el Paleogen, està constituït perun màxim aproximat de 20 m, en conjunt, i les seves ca-racterístiques són molt similars a les de l’M1.

Paleogen. Reposa discordant sobre l’M3 o l’M2. Els pri-mers 25-30 m corresponen a la Formació Cairat, formadaper bretxes grolleres de cairells de M3 amb intercalacionsd’argil·lites rogenques. Segueix la Formació Bretxes de Can

Ferrer constituïda per 15-20 m de bretxes de cairells paleo-zoics que progressivament van adquirint el caràcter poligènicdels conglomerats de Sant Llorenç del Munt. L’edat d’a-quests dipòsits ha estat atribuïda a un període que compren-dria el Tanetià-Ilerdià-Cuisià (Anadón et al., 1979).

Descripció de l’estructura

En la IV Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt il’Obac presentàrem el sector a l’est de la riera de les Are-nes, i enguany, l’oest. La cartografia ha estat realitzada so-bre una escala 1:5.000 i posa de manifest quatre sistemesde fractures de significat diferent (fig. 5).

Sistema de tipus direccional NO-SE. Aquest sistema eldesglossarem en dos, un de gran rang i un de petit rang. Elprimer, de dimensions quilomètriques queda emmascaratpels dipòsits quaternaris, però una visió global de la carto-grafia de tota la finestra oberta per la riera de les Arenesposa un cop més de manifest la probable existència d’unafractura direccional dextrogira que desplaça l’escata paleo-zoica de Castellar respecte la de les Pedritxes-la Pineda.Així mateix l’existència d’extensos dipòsits al·luvials al’alta conca de la riera de les Arenes, l’alineació de les pos-sibles facetes triangulars molt desgastades, dels carenersdel Gabí i dels carrers de Ferreres, Rossinyols i Esquirols ialtres indicis encara no prou contrastats suggereixen eltraçat de l’esmentada fractura i la formació lligada a aques-ta d’una conca transtensiva de separació (pull-apart basin).Aquesta hipòtesi planteja un interessant tema de recerca enla geologia de Sant Llorenç del Munt (fig. 1).

V Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac Monografies, 35 Barcelona, 2002 175

Figura 4. Columna estratigràfica dels materials del Bloc de RoquesBlanques.

Figura 5. Mapa geològic del Bloc de Roques Blanques (original de l’autor).

S col: Metapelites i metapsammites

Conglomerats de St. Lloren : Conglomerats polig nics

Formaci Can Ferrer: Bretxes de cairells paleozoics

Formaci Cairat: Bretxes de cairells mesozoics

M3: Calc ries i dolomies

M2: Gresos i pelites

M1: Calc ries i dolomies

B: Gresos i pelites

B0: Conglomerats quarc tics

Cuisi -PriaboniCuisi -BiarritziIlerdi -Cuisi

Muschelkalk SuperiorMuschelkalk Mitj

Muschelkalk Inferior

Buntsandstein

Buntsandstein

Cambroodovici

Les fractures direccionals de petit rang queden repre-sentades per tres falles d’ordre hectomètric situades a l’estdel turó de Can Candi, tallant dues fractures compressivesd’escàs relleu.

Primer sistema compressiu NEE-SOO. Es tracta d’unencavalcament amb plegament sobreposat; la traça delqual passaria per Can Torrella de Baix, el cim del turó deRoques Blanques i l’antiga pedrera de Can Candi. Aquestencavalcament pren com a nivell de desenganxament elsnivells pelítics de Buntsandstein i llisca sobre la FormacióCairat. Si entenem aquests materials com a sinsedimenta-ris, això ens permetria indicar l’Iledià-Cuisià com a mo-ment d’activació de l’encavalcament.

Segon sistema compressiu NEE-SOO. El bloc superior iinferior originats pel primer sistema compressiu estan inver-tits i l’anticlinal del front d’encavalcament aixopluga mate-rials de la Formació Cairat i Sant Llorenç. El pla d’inversióestà en un sinclinal tombat generat durant l’emplaçament deles escates paleozoiques (fig. 6). Si considerem la FormacióBretxes de Can Ferrer coetànies a l’emplaçament de l’enca-valcament de les Pedritxes, aquesta segona etapa compressi-va cal situar-la dins el Cuisià-Biarritzià.

Sistema de tipus distensiu N-S. Es tracta de fracturesnormals d’ordre hectomètric a l’est del turó de Can Candii entre la Pedrera de Can Candi i la masia de Can Candi. Sesuperposen a la resta d’estructures i caldria interpretar-lescom a associades a l’acomodació dels materials més rígidsde l’M1 durant la segona etapa compressiva.

Discussió i conclusions

El Bloc de Roques Blanques és un turó que forma part deles estructures corresponents a la serralada Prelitoral alsector de Sant Llorenç del Munt. Està constituït majorità-riament per materials triàsics (B, M1, M2 i M3) i en menormesura, paleozoics i paleògens.

L’orogènesi alpina ha actuat sobre la serralada Prelitoralen dues fases successives. Una de caràcter compressiu du-rant el Paleogen i una de distensiva essencialment neòge-na. Les estructures cartografiades reflecteixen bàsicamentla primera etapa, i com aquesta es desenvolupa com a mí-nim en dues fases principals.

Durant la primera fase compressiva s’activa la falla de lariera de les Arenes, present en el sòcol hercinià i que indivi-dualitza el Bloc de la resta de materials triàsics. Paral·lelaments’originen un encavalcament de direcció NEE-SOO i unavançament NO que pren con a nivell de desenganxament elstrams pelítics del Buntsandstein.

El bloc superior i inferior d’aquests encavalcament estàinvertit. Aquesta deformació està ocasionada per una sego-na fase compressiva que emplaçà els encavalcaments su-periors del sòcol paleozoic (Castellar-les Pedritxes-la Pi-neda) sobre la conca de l’Ebre. Cal observar als peus de laPedrera de Can Candi un sinclinal tombat com a eix d’in-versió de tot el conjunt.

Per últim, la fase distensiva es manifesta en l’apariciód’algunes fractures N-S d’ordre hectomètric i lligada a l’aco-modació dels materials rígids de l’M1 a la segona etapa d’in-versió.

L’estructura del Bloc de Roques Blanques és coherent ala dels blocs de Calderols, Pujol i Feixa Llarga de Can Tor-res (Camps i Suárez, 2000), essent més similar a la d’a-quest darrer, ja que en ambdós casos es pot observar un en-cavalcament invertit.

Bibliografia

Anadón, Pedro et al. (1979). «Evolución tectonoestrati-gráfica de los Catalánides», Acta Geológica Hispánica.Homenatge a Lluís Solé i Sabarís, t. 14; pàg. 242-270.Camps, Isaac; Suárez, Juan Antonio (2000). «Contribucióal coneixement de l’estructura del Triàsic de St. Llorenç delMunt i l’Obac». IV Trobada d’Estudiosos de Sant Llorençdel Munt i l’Obac. Monografies núm. 29; pàg. 55-59.Guimerà, J.J.; Santanach, P.F. (1978). «Sobre la compre-sión alpina en el sector central de las Cadenas Costeras Cata-lanas». Acta Geológica Hispánica, t. XIII , núm. 2; pàg. 33-42.López, M.; Piña, J. (1997). «Itinerari geològic per SantLlorenç del Munt, l’Obac i la rodalia: Matadepera-el Pontde Vilomara». III Trobada d’Estudiosos de Sant Llorençdel Munt i l’Obac. Monografies. núm. 25; pàg. 63-68.Ubach, Joan (1984). «Els terrenys pre-carbonífers de lesPedritxes-La Pineda-Castellar del Vallès». Cerdanyola.Tesina de llicenciatura. UAB.

176 V Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac Monografies, 35 Barcelona, 2002

Figura 6. Tall geològic del Bloc de Roques Blanques. Els materials més incoherents de l’M2 estan fortament replegats i dificulten una representacióadequada.

Graves, sorres i argiles(Quaternari)

Gresos i pelites(Muschelkalk Mitj )

Conglomerats polig nicsde St. Lloren (Cuisi -Priaboni )

Calc ries i dolomies(Muschelkalk Inferior)

Bretxes de cairells paleozoicsde la Formaci Can Ferrer(Cuisi -Biarritzi )

Gresos i pelites(Buntsandstein)

Bretxes de cairellsmesozoics de la FormaciCairat (llerdi -Cuisi )

Conglomeratsquarc tics(Buntsandstein)

Calc ries i dolomies(Muschelkalk Superior)

Metapsammitesmetapelites i metavulcanites (Cambroordovici )