EL BOSC MÀGIC DE LES LLETRES DE COLORS.

EN NAPBUF ERA UN NAN QUE VIVIA EN UN BOSC MÀGIC ON TOTS ELS ARBRES, PLANTES I ANIMALS ESTAVEN ADAPTATS A LA SEVA MESURA. A MÉS A MÉS, AQUELL BOSC ERA UN MOSAIC DE COLORS. LA SEVA CASETA ERA UN CEP ENORME I EL REBOST EL TENIA A LA SOCA D’UN ARBRE, PLE DE FRUITS SILVESTRES. ERA UN VEGETARIÀ MOLT GORMAND: QUÈ BONS EREN ELS PASTISSETS DELS FRUITS D’AQUELL BOSC!

ERA UN NAN MOLT PETIT, MOLT PETIT, MÉS PETIT QUE EL DIT XIC, MENUT, MENUDELL DEL NEN MÉS PETIT DE LA CLASSE. MIREU SI N’ERA DE XIC! A MÉS A MÉS, ERA UNA MICA TRAPELLA, ENCARA QUE MOLT BONA PERSONA, AI,PERDÓ! MOLT BON NAN ; ERA UN TROS DE PA BENEÏT!

UN MATÍ D’ESTIU, DESPRÉS D’HAVER ESMORZAT AMB UN BON PASTISSET DE MADUIXES, GERDS I ARANYONS, SE’N ANÀ A PASSEJAR PER FER LA DIGESTIÓ. .

DE SOBTE, OBSERVÀ QUE, SOTA D’UN ROC VORA D’UNA COVA, HI HAVIA UN PAPER MOLT GRAN DOBLEGAT: UN FOLI, SI N’ERA DE GRAN PER A ELL! L’AGAFÀ I, AMB GRAN ESFORÇ, EL DESPLEGÀ I INTENTÀ LLEGIR EL QUE HI DEIA:

_ O_A! E_ _O_ _ A_U_A_? _Ó_ U_A _E_A _UE _’_E _E_ _U_ E_ A_UE_ _ _O_ _ _À_I_ I _O _É _O_ _O_ _I_-_E._A_A _ E_A _EUE_ E_ _A_ _O_ _ _ _EO_U_A_ _!_i _O _O_ _ _E_, _O_ _E_ _A’_ I _EI_A E_ _A_E_ E_ A_UE_ _ _O_ _O_A A_UE_ _A _O_A._ _À_I E_!!!!

_O_E_

POBRE NAN, ES QUEDÀ AMB UN PAM DE NAS JA QUE NO ENTENIA EL QUE HI DEIA. I SI ERA EL MISSATGE D’ALGÚ QUE DEMANAVA AJUDA? HO HAVIA DE SOLUCIONAR. PROU I PROU QUE HO VA TORNAR I TORNAR A LLEGIR PERÒ RES DE RES! EN LA PART DEL BOSC ON VIVIA NOMÉS ES CONEIXIEN LES LLETRES MARE, QUE LA GENT GRAN, QUE NO HI ENTÉN GAIRE, EN DIU VOCALS: A, E, I,,O, U. QUÈ HI PODIA FER? “ JA HO SÉ”, VA PENSAR, “ ME N’ANIRÉ A CÓRRER BOSC A VEURE SI EM SOLUCIONEN AQUEST PROBLEMA TAN GREU”.

AIXÍ ÉS QUE, SENSE PERDRE TEMPS, SE’N VA ANAR A CASA, VA AGAFAR EL SARRONET I L’OMPLÍ DE MENJAR I BEURE. TOT SEGUIT, DEIXÀ LA CASA BEN ENDREÇADA I, APA, SOM-HI!, EMPRENGUÉ EL VIATGE PEL BOSC MÀGIC.

CAMINÀ I CAMINÀ FINS QUE ARRIBÀ A UN INDRET DEL BOSC ON EL COLOR QUE HI PREDOMINAVA ERA EL COLOR VERMELL: CIRERES VERMELLES, MADUIXES VERMELLES...FINS I TOT LES FULLES EREN VERMELLES!ENCARA NO S’HI HAVIA ENDINSAT UNES QUANTES PASSES QUE SE LI APAREGUEREN DOS GENIS DEL BOSC I LI VAN COMENÇAR A FER PESSIGOLLES I A ESTIRAR-LI LES ORELLES.

- PAREU, PAREU! PROU!- EXCLAMÀ TOT ENFADAT, I CONTINUÀ- QUI SOU?

- SOM ELS JOANETS, TAMBÉ ENS DIUEN JAUMETS- RESPONGUEREN SENSE PARAR DE BELLUGAR-SE I MOLESTAR.

- CARAM! SEMBLEU EL CUL DEL JAUMET QUE NO PARA MAI DE MOURE’S!- ÉS PER AIXÒ QUE ENS DIUEN AIXÍ!- AFIRMAREN AMB UN TO MOFETA.- I D’ON SOU?- D’AQUÍ! AQUEST ÉS EL NOSTRE BOSC.- I QUÈ HO FA QUE QUASI TOT SIGUI VERMELL FINS I

TOT VOSALTRES?- ES QUE NOSALTRES SOM DUES PEDRES DEL CAMP

QUE UNS NENS, UNA NIT DE SANT JOAN, LA NIT DE LES FOGUERES, QUE SÓN VERMELLES, ENS VAN TANCAR EN UN CALAIX DURANT UNA SETMANA I, QUAN VAN OBRIR EL CALAIX, JA CONVERTITS EN ÉSSERS MENUTS, ENS VAM ESCAPAR I VAM

COMENÇAR A ENREDAR TOTS ELS NENS I NENES

QUE TROBÀVEM. AL FINAL, PERÒ, ENS AVORRÍEM I ENS EN VAM ANAR AL NOSTRE BOSC, EL BOSC

VERMELL.

- QUÈ DIVERTIT!- EXCLAMÀ ENCURIOSIT, AL MATEIX TEMPS QUE DESPLEGAVA AQUELL FULLÀS I ELS DEMANAVA - NO EM SABRÍEU PAS LLEGIR AIXÒ JA QUE JO NO ME’N SURTO.

S’HO MIRAREN I RESPONGUEREN:- A VEURE, INTENTAREM AJUDAR-TE, ENCARA QUE NOSALTRES NOMÉS CONEIXEM LES LLETRES

VERMELLES: A,B,C, Ç D. L’ A ÉS LA MARE I LES ALTRES SÓN LES FILLES; D’AQUESTES, ELS LLETRAFERITS EN DIUEN CONSONANTS. QUIN NOM MÉS ESTRANY,OI?

- I TANT! SEMPRE CORRE GENT RARA PER AQUEST MÓN - I AFEGÍ- PERÒ, DEIXEM-NOS DE TONTERIES I ANEM PER FEINA.

.

I ELS TRES, AJUDANT-SE I OBRINT ELS ULLS COM UNES TARONGES PETITES, COMENÇAREN A LLEGIR:

_O_A! E_ _O_ _ A_UDA_? _ÓC U_A _E_A _UE _’_E _E_DU_ E_ A_UE_ _ BO_C _À_IC I _O _É C_ _ _O_ _I_-_E. CA_A _E_A DEUE_ E_ _A_ _O_ _ _ _EOCU_A_ _! _I _O _O_ _ _E_, CO_ _E_ _A’_ I DEI_A E_ _A_E_ E_ A_UE_ _ _OC _O_A A_UE_ _A CO_A._ _ÀCIE_!!!!

_O_E_

PERÒ NO ENTENGUEREN EL QUE HI DEIA I ES QUEDAREN UNA MICA MOIXOS PER NO HAVER-LO POGUT AJUDAR GAIRE . LLAVORS EN NAPBUF, ANIMANT-LOS, ELS DONÀ LES GRÀCIES PER HAVER INTENTAT AJUDAR-LO, ES DESPEDÍ I, TRAIENT-SE LA MANDRA DEL COS, CONTINUÀ EL VIATGE.

DESPRÉS DE CAMINAR MOLT I MOLT, DE CANSAR-SE MÉS ENCARA I DE PASSAR-SE MOLTES NITS DORMINT AL RAS, ARRIBÀ A UN LLOC ON EL COLOR QUE MÉS HI HAVIA ERA EL TARONJA: CIRERES TARONGES, MADUIXES TARONGES TARONGES TARONGES...FINS I TOT LES FULLES EREN TARONGES!DE SOBTE, DE DINS D’UN OU DE REIG EN VAN SORTIR UN GRUP D’ÉSSERS, TAN MENUTS COM ELL, QUE SE’N VAN ANAR AL RIU I, EN UN MOMENT, EN VAN CANVIAR EL CURS; SEGUIDAMENT VAREN AGAFAR UNA PETITA MUNTANYA I LA POSAREN AL COSTAT DEL RIU. EREN PETITS PERÒ TENIEN UNA FORÇA DESMESURADA, NO PARAVEN DE MOURE´S, I EN UN TRES I NO RES, DE CANVIAR COSES DE LLOC. PER A ELLS ALLÒ ERA BUFAR I FER AMPOLLES!

ELL, BOCABADAT I SENSE ACABAR-SE DE CREURE EL QUE VEIA, PERÒ FENT EL COR FORT, VA CRIDAR AMB TOTES LES SEVES FORCES:

- EI, VOSALTRES, SI US PLAU, QUÈ EM PODRÍEU AJUDAR! PERÒ, EM PRIMER LLOC, M’AGRADARIA SABER QUI SOU I PRESENTAR-ME!

- RÀPID! RÀPID! QUÈ VOLS?- LI CONTESTÀ EL QUE ESTAVA MÉS A PROP D’ELL I PORTAVA UN ARBRE A L’ESQUENA TALMENT COM SI L’ARBRE CAMINÉS SOL . I, SENSE PARAR DE MOURE’S, PROSSEGUÍ - SOM GENIS DEL BOSC I ENS DIEM MARTINETS . DIGUE’NS RÀPID QUI ETS TU, ABANS QUE ENS ENFADEM!

S’ESPANTÀ UNA MICA, ENCARA QUE TRAIENT PIT, ES MOSTRÀ VALENT I RESPONGUÉ:- JO SÓC EN NAPBUF I TINC UN GREU PROBLEMA: NO ACABO D’ENTENDRE AQUEST TEXT. SI EM VOLGUÉSSIU AJUDAR, US ESTARIA MOLT AGRAÏT, PERÒ, SI US HA DE SER UNA MOLÈSTIA, ME’N VAIG.EN VEURE’L TAN EDUCAT, DEIXAREN EL QUE ESTAVEN FENT I ANAREN A AJUDAR-LO. PERÒ ELLS, VATUA L’OLLA! NOMÉS CONEIXIEN LES LLETRES TARONGES: E,F,G,H.

ARA BÉ, TOTS A LA VEGADA, AMB GANES D’AJUDAR I APRENDRE, COMENÇAREN A LLEGIR:

HO_A! E_ _O_ _ A_UDA_? _ÓC U_A _E_A _UE _’HE _E_DU_ E_ A_UE_ _ BO_C _À_IC I _O _É CO_ _O_ _I_-_E.CA_A _ E_A DEUE_ E_ _A_ _O_ _ _ _EOCU_A_ _!_I _O _O_ _ FE_, CO_ _E_ _A’_ I DEI_A E_ _A_E_ E_ A_UE_ _ _OC _O_A A_UE_ _A CO_A.G_ÀCIE_!!!!

_O_E_

EN AGRAÏMENT, ELS VA OFERIR UNA MICA DEL SEU MENJAR I VAN ESTAR PETANT LA XERRADA UNA BONA ESTONA. DESPRÉS, S’ACOMIADÀ I CONTINUÀ EL VIATGE.PERÒ, SABEU QUÈ? SENSE SABER-HO, VA ESTAR DE MOLTA SORT, JA QUE AQUELLS MARTINETS , SI NO ELS HI CAUS BÉ, TENEN MOLT MAL GENI I, PER PODER-TE’N SALVAR, HAS DE FER SERVIR BABA DE SERP I ELL NO EN PORTAVA PAS. JA VA ESTAR DE SORT, JA!I CONTINUÀ CAMINANT MOLT I MOLT, TANT QUE LES CAMES LI COMENÇAREN A FER FIGA, AIXÍ ÉS QUE ES POSÀ A DESCANSAR SOTA L’OMBRA D’UN ARBRE. AL CAP D’UNS SEGONS, FEIA UNS RONCS FORTÍSSIMS: S’HAVIA QUEDAT ADORMIT COM UN LIRÓ. I DORMÍ I DORMÍ MOLTES I MOLTES HORES. I ARRIBÀ LA NIT. FEIA UNA PRECIOSA NIT ESTRELLADA I DE LLUNA PLENA, QUE SEMBLAVA TALMENT QUE LI VETLLÉS EL SON.

HAVIEN PASSAT MOLTES HORES, FINS I TOT EL SOL JA HAVIA COMENÇAT A TREURE EL NAS, QUAN ES DESPERTÀ I QUINA NO FOU LA SORPRESA QUE SE N’ENDUGUÉ! DAVANT SEU HI HAVIA UN BOSC GROC: POMES GROGUES, MANDARINES GROGUES, CIRERES GROGUES..... FINS I TOT LES FULLES EREN GROGUES!NOMÉS ENDINSAR-S’HI UNA MICA, D’UN GROGUET EN COMENÇAREN A SORTIR UNS ÉSSERS MOLT RIALLERS I JUGANERS MOLT REXICS, MÉS REMENUTS QUE EL DIT MENUT DEL NEN MÉS MENUT DE LA CLASSE. EREN DE COLOR GROC.TOTS A L’HORA SE LI ACOSTAREN I LI DIGUEREN:

- HOLA! VOLS JUGAR AMB NOSALTRES?- HOLA! JO EM DIC NAPBUF. I VOSALTRES, QUI SOU?- ELS HI DEMANÀ

AMB UN SOMRIURE D’ORELLA A ORELLA.- NOSALTRES SOM ELS NANETS I EL QUE ENS AGRADA MÉS DEL

MÓN ÉS JUGAR I JUGAR SENSE PARAR. SI JUGUES AMB NOSALTRES I NO HO DIUS A NINGÚ, ET DONAREM MONEDES D’OR.

- ENS PROMETS QUE GUARDARÀS EL SECRET?- US HO PROMETO- ELS

RESPONGUÉ UNA MICA MOLEST - NO SÓC CAP BOCAMOLL, JO! A MÉS, NO CAL QUE EM DONEU MONEDES D’OR, A MI NO EM FAN CAP FALTA.

- D’ACORD! D’ACORD !, PERÒ, VOLS JUGAR O NO?- SÍ, I TANT QUE VULL JUGAR!, ENCARA QUE, SI US PLAU, ABANS M’HAURÍEU D’AJUDAR A LLEGIR

AQUEST PAPERÀS.- TENIM UN PROBLEMA: NOSALTRES, COM POTS OBSERVAR PEL NOSTRE COLOR I EL DEL

NOSTRE BOSC, NOMÉS CONEIXEM LES LLETRES GROGUES: I,J,K,L,LL,L.LM,N,NY.- PERÒ, POTSER SI.....- INTENTÀ DIR, ENCARA QUE NO POGUÉ ACABAR JA QUE ELS MENUTS,

TOTS A LA UNA, JA LI HAVIEN OBERT EL PAPER.

I, EN UN TANCAR I OBRIR D’ULLS, COMENÇAREN, TOTS JUNTS, A INTENTAR LLEGIR-HO:

HOLA! EM _OL_ AJUDA_? _ÓC UNA NENA _UE M’HE _E_DU_ EN A _UE_ _BO_C MÀGIC I NO _É COM _O_ _I_-NE.CA_A M E_A DEUEN E_ _A_ MO_ _ _ _EOCU_A_ _!_I HO _OL_ FE_, CON_E_ _A’M I DEI_A EL _A_E_ EN A_UE_ _ _OC _O_A A_UE_ _A CO_A.G_ÀC IE_!!!!

_O_E_

COM QUE NO VAN ACABAR-HO D’ENTENDRE, HO VAN DEIXAR I ES POSAREN A JUGAR.I ARRIBÀ LA NIT I TOTS SE N’ANAREN A DORMIR A LES SEVES CASETES, CANSATS DE TAN JUGAR. EN NAPBUF NO HAVIA JUGAT MAI TANT COM AQUELL DIA I, REBENTAT, S’ADORMÍ SOTA D’UN ARBRE. LA LLUNA TAMBÉ ERA PLENA, BRILLAVA I PROTEGIA EL SEU SON.EN CLAREJAR, ES TRAGUÉ LA SON DE LES ORELLES, ES DESPEDÍ I

CONTINUÀ EL VIATGE.

CAMINS I MÉS CAMINS, PUJADES I BAIXADES, PRATS I MUNTANYES, RIUS I ESTANYS...CAMINÀ I CAMINÀ FINS QUE, A PONENT, DAVANT D’UNA POSTA DE SOL MULTICOLOR, VEIÉ UNA GRAN ESPESSOR VERDA! ERA UN BOSC VERD: POMES VERDES, TARONGES VERDES, CIRERES VERDES.....FINS I TOT LES FULLES EREN VERDES!S’HI ANÀ APROPANT QUAN, OSTRES! S’HAGUÉ DE TAPAR LES ORELLES AMB EL COTÓ FLUIX QUE PORTAVA AL SEU SARRONET PER SI ES FEIA UNA FERIDA. EL SOROLL CADA VEGADA ERA MÉS I MÉS FORT I, PER TANT, FEIA MÉS MAL A LES ORELLES, PERÒ ELL, QUE ERA MOLT VALENT, S’HI ANÀ APROPANT FINS QUE VA PODER OBSERVAR UNS ÉSSERS COM CUQUES QUE SORTIEN DE DINS DE LES FALGUERES I EREN MÉS XICS QUE EL DIT PETIT D’UN NEN

REMENUT DE LA CLASSE; EREN MÉS PETITS QUE UN GRANET D’ARRÒS! PEL PETITS QUE EREN, CARAM EL SOROLL QUE ARRIBAVEN A FER!

SORT EN VA TENIR QUE S’HAVIA TAPAT LES ORELLES JA QUE, SI UN D’AQUELLS ÉSSERS MENUTS I AERIS LI HAGUÉS ENTRAT PER LES ORELLES, EL POBRE NAN HAURIA POGUT PERDRE LA MEMÒRIA O BÉ QUEDAR-SE ADORMIT I..... ARA S’HAURIA ACABAT EL CONTE, NO PODRÍEM SABER QUÈ HI DEIA EN AQUELL PAPER I NO EN PODRÍEM SABER EL FINAL. VATUA L’OLLA! QUE TRISTOS QUE ESTARÍEM, OI?

SENSE POR, S’HI APROPÀ ENCARA MÉS I, AMB GESTOS I GESTICULACIONS, ELS HI VA DIR EL SEU NOM (NAPBUF) I ELS VA DEMANAR EL SEU I, MOLT EDUCADAMENT, A VEURE SI EL PODIEN AJUDAR A LLEGIR AQUELL GRAN PAPER.ELLS, AMB DIFERENTS SONS, LI VAN DIR QUE EREN ELS NYITUS I, JA QUE EREN VERDS, NOMÉS CONEIXIEN LES LLETRES VERDES: O,P,Q,R,S,T, PERÒ, COM QUE, TAMBÉ, EREN MOLT SABERUTS, EL VAN AJUDAR A LLEGIR AQUELL PAPER:

HOLA! E M _OLS AJUDAR? SÓC UNA NENA QUE M’HE PERDUT EN AQUEST BOSC MÀGIC I NO SÉ COM SORTIR-NE.

CASA ME_A DEUEN ESTAR MOLT PREOCUPATS !SI HO _OLS FER, CONTESTA’M I DEI_A EL PAPER EN AQUEST ROC _ORA AQUESTA CO_A.GRÀCIES !!!!

ROSER

UNA VEGADA DESXIFRAT EL MISSATGE, AMB UNA MICA DE CANGUELI, ES DESPEDÍ AIXECANT LA MANETA I, CAMES AJUDEU-ME! INTENTÀ SORTIR, RÀPID COM UN LLAMP, D’AQUELL PARATGE I EMPRENGUÉ EL CAMÍ DE TORNADA A CASA. .

ENCARA QUE LI FALTAVA ALGUNA LLETRA, JA QUASI SABIA EL QUE HI DEIA I, PER TANT, HAVIA D’ANAR A SOCÓRRER A LA NENA QUE HAVIA ESCRIT AQUELL MISSATGE ; A MÉS A MÉS, JA ESTAVA CANSAT DE DONAR VOLTES I ENYORAT DE CASA SEVA. COM DIU LA DITA: “ RODA EL MÓN I TORNA AL BORN”

QUAN ARRIBÀ AL SEU BOSC, DESPRÉS D’HAVER CAMINAT MOLT I MOLT, QUASI SENSE FORCES I MOLT ASSEDEGAT, S’APROPÀ AL RIU PER BEURE AIGUA I, SORPRESA! HI VEIÉ REFLECTIDES UNES LLETRES : U,V,W,X,Y I Z. EREN BLAVES! EL COLOR DEL CEL EMMIRALLAT A L’AIGUA I FENT MÀGIA. LI PASSÀ LA SET DE COP I COMENÇÀ A COMPLETAR L’ESCRIT:

HOLA! E M VOLS AJUDAR? SÓC UNA NENA QUE M’HE PERDUT EN AQUEST BOSC MÀGIC I NO SÉ COM SORTIR-NE.A CASA MEVA DEUEN ESTAR MOLT PREOCUPATS !SI HO VOLS FER, CONTESTA’M I DEIXA EL PAPER EN AQUEST ROC VORA AQUESTA COVA.GRÀCIES !!!!

ROSER

NOMÉS ACABÀ DE COMPLETAR-LO QUE, QUIN ENSURT! S’ADONÀ QUE, A L’AIGUA, HI HAVIA REFLECTIDA LA FIGURA D’UN ÉSSER GEGANT. ES GIRÀ, A POC A POC I AMB UNA MICA DE POR, I.....

- QUI ETS?- DEMANÀ SORPRÈS EN NAPBUF.- SÓC UNA NENA QUE EM DIC ROSER I M’HE PERDUT. QUÈ

EM PODRIES AJUDAR A SORTIR D’AQUEST BOSC? ELS MEUS PARES DUEN ESTAR MOLT PREOCUPATS I JO, MOLT TRISTA- LI RESPONGUÉ AMB LLÀGRIMES ALS ULLS.

- OSTRES! TU ETS LA NENA DE LA NOTA QUE M’HA COSTAT TANT DE DESXIFRAR! – I AFEGÍ, TOT PREOCUPAT- QUÈ T’HA PASSAT?

- ME’N VAIG ANAR A PASSEJAR I, COM QUE SÓC MOLT DESPISTADA, DE SOBTE, EM VAIG

TROBAR PERDUDA EN AQUEST BOSC. I ÉS PER AIXÒ QUE VAIG ESCRIURE AQUELL MISSATGE AMB LLETRA NEGRA PER SI ALGÚ EL TROBAVA I EM PODIA AJUDAR.

- NO ET PREOCUPIS, JO T’AJUDARÉ JA QUE SÉ EL CAMÍ DE SORTIDA AL TEU MÓN. ALGUNES VEGADES HE VOLGUT VENIR A VISITAR-VOS PERÒ M’HA FET POR I......DEIXEM-NOS DE TONTERIES I ANEM AL GRA! TENS GANA?

- MOLTA!- ANEM PRIMER A CASA MEVA, ENS ATIPEM I, DESPRÉS,

T’ACOMPANYARÉ!- LI FEU PER ANIMAR-LA.- D’ACORD! I MOLTES GRÀCIES!- AFEGÍ TOT CANVIANT-LI

COMPLETAMENT LA CARA.LA ROSER ES VA POSAR LES BÓTES MENJANT PASTISSOS I FRUITES. QUE N’EREN DE BONS! SI NO FOS PELS PARES QUE LA TROBARIEN A FALTAR I QUE ELLA ELS ENYORARIA, JA S’HAURIA QUEDAT A VIURE EN AQUELL PARADÍS: SEMBLAVA EL PAÍS DE LES MERAVELLES I DELS COLORS!A MITJA TARDA, DESPRÉS D’HAVER DESCANSAT UNA MICA I D’HAVER-SE EXPLICAT MOLTES COSES FINS I TOT LES LLETRES DE COLORS!, EMPRENGUEREN EL CAMÍ DE SORTIDA DEL BOSC MÀGIC.

ALS DARRERS RAIGS DE SOL, S’ACOMIADAREN, UNA MICA TRISTOS PER HAVER-SE DE DEIXAR I, TAMBÉ, UNA MICA CONTENTS: EN NAPBUF, PER HAVER POGUT SABER EL QUE HI DEIA AL PAPER I PODER AJUDAR A LA NENA A TORNAR A CASA SEVA, I LA NENA, PER PODER TORNAR A CASA DELS PARES I HAVER APRÈS LES LLETRES DE COLORS.

LA NENA, PER ACOMIADAR-SE, AGAFÀ A EN NAPBUF, L’AIXECÀ, A POC A POC I AMB DELICADESA, I LI FÉU UN PETÓ AL FRONT D’AGRAÏMENT I A ELL, NERVIÓS I AMB MOLTA VERGONYA JA QUE MAI NINGÚ LI HAVIA FET UN PETÓ, SE LI PINTAREN TOTS ELS COLORS A LA SEVA MENUDA CARA :MÉS VERMELLA QUE UN TOMÀQUET VERMELL VERMELL!

I LA ROSER, QUE SÓC JO I ÉS PER AIXÒ QUE US HE POGUT EXPLICAR AQUEST CONTE, VA TORNAR A CASA SEVA. DES DE LLAVORS, NENS I NENES, M’AGRADA EXPLICAR AQUEST CONTE DEL BOSC MÀGIC DE LES LLETRES DE COLORS.

I CONTE CONTATCONTE DELS COLORS

ACABAT.SI NO US HA AGRADAT,MIREU PER UN FORAT,I, SI US HA AGRADAT,

ARA SI QUE S’HA ACABAT!