Embed Size (px)
Citation preview
CIENCIA POLÍTICA II
Prof. Sergi de Maya
El Sistema Polític
3 perspectives des de les que ens podem apropar a la política: Estructura - Polity Resultat - PolicyProcés: el Sistema Polític - Politics
El sistema polític ¿Com explicar la complexitat de la política?
Mercat Màquina Organisme Cibernètica: Sistemes
Definició de sistema: conjunt d’elements interdependents que interactuen entre si i amb el seu entorn, composant una realitat determinada.
El sistema polític No està aïllat: respon a les pertorbacions, influències de
l’ambient, i té capacitat per adaptar-se.
És un Sistema Obert dotat de mecanismes de retroalimentació o “feedback”: La meva conducta té una conseqüència en els altres i la seva conducta tindrà conseqüències en mi altra vegada. El sistema s’adapta, però també intenta canviar l’entorn, i mitjançant el “feedback” va aprenent a millorar .
Comportament intencional: Els actors actuen en funció del que els altres poden fer o plantejar i tenint en compte quines poden ser les conseqüències futures de la seva actuació.
El sistema polític David Easton (1965) : Vol identificar quines són les funcions universals
que podem trobar a qualsevol societat. Els “processos vitals”.
Allò que distingeix al sistema POLÍTIC és que: Assigna autoritàriament valors a una societat. Pretén que la societat els accepti com a legítims o com a
obligatoris.
Com funciona:
Caixa
Negra Elits polítiques,
Institucions,
Grups socials,
Individus racionals
Filtres:
Lobbies
Mitjans
Partits
Outcomes Feedback
Components del sistema polític (i) Ambient o entorn: generador de conflictes econòmics, culturals, socials,
internacionals. Intrasocial Extrasocial
Ensums (inputs): les entrades al sistema Demandes RecolzamentsPoden dirigir-se a
Al sistema (normes, valors i institucions) A la comunitat (conjunt de persones amb una identitat nacional compartida), Als polítics: la majoria
Filtres (gatekeepers): filtren las demandes que penetren en la caixa negra, poden ser estructurals (grups, partits, mitjans) o culturals (regles, valores)
Actors claus: Grups d’interès (lobbies) Mitjans Partits
Components del sistema polític (ii) Caixa negra: conversió de inputs en outputs; intervenen
institucions, regles, elits, individus.
Productes (outputs) : decisions i accions (polítiques públiques...)El sistema també està assignant, modificant o reforçant VALORS de la
societat, que serveixen per reforçar el mateix sistema.
Acció del sistema pot anar dirigida a: Atendre la demanda de l’entorn per tornar a l’estabilitat Intentar modificar directament l’entorn per evitar les demandes
que rep o per incrementar els recolzaments. Pot intentar aillar aquelles pertorbacions. Pot ser capaç de controlar les demandes fins a fer-les
gestionables i funcionals.
Components del sistema polític (iii) Resultats (outcomes): conseqüències dels outputs
Es generen nous conflictes que hauran de generar noves respostes (torna a començar)
Es fan visibles alguns que semblava que no existien. Es “despolititzen” qüestions que abans eren
considerades greus. Apareixen de nous.
Retroalimentació (feedback): Reaccions del sistema als productes Creació de nous recolzaments i demandes. Contraposat a la idea d’equilibri: dinamisme Comportament intencional
Tipus de sistemes
Sistemes i canvis polítics Canvi d’estat del sistema Canvi en l’estructura del sistema Canvi de tipus de sistema Desaparició del sistema
http://bit.ly/wKjrlO
Tipus de valors Sacres Seculars
Tipus d’autoritat Jeràrquica TOTALITARI AUTORITARI Participativa COMUNITARI DEMOCRÀTIC
La utilitat del concepte de sistema polític:
Relaciona la política amb altres àmbits (econòmic, social, cultural)
Entén la política com a tensions i conflictes Descriu una seqüència que ordena els diferents
processos polítics Emfatitza la interdependència dels diferents elements Emfatitza el caràcter dinàmic de la política És aplicable a molts àmbits: Qualsevol unitat
d’organització d’una col·lectivitat es pot analitzar en els termes anteriorment explicats: sistema polític català, espanyol...
El conductisme Perquè la gent es comporta de la manera que ho fa?
Pretén analitzar les percepcions subjectives de la política, és a dir, com considerem i entenem la política i com ens relacionem amb ella.
I tot seguit quines implicacions col·lectives té aquestes percepcions, com afecta al funcionament de la nostra societat.
Innovació metodològica: positivisme Anàlisi de les dades empíriques Aparició de les enquestes, estadística, entrevistes…
Ex: The people’s choice (Lazarsfeld, Berelson y Gaudet, 1944) A systems analysis of political life (Easton 1965), Who governs (Dhal, 1961), la Cultura Política (Almond i Verba 1963).
Crítiques:
Teoria i observació: cal un marc teòric per orientar les observacions i que sustenti les hipòtesis.
Què passa amb allò que no és fàcil de mesurar?
Excessiva atenció a les dades i menyspreu a les qüestions normatives.
La cultura política Les actituds polítiques: conjunt d’orientacions psicològiques cap a
objectes polítics. Unitats bàsiques de l’estudi de la cultura política.
Categories d’actituds: Orientacions cognitives: coneixement. Orientacions afectives: reaccions emocionals. Orientacions valoratives: judici de valor.
Objectes polítics: El sistema polític Inputs: allò que es desitja del sistema Outputs: La percepció i confiança en els actors responsables
d’aquests outputs. El paper de l’individu mateix dins el sistema
La cultura política
Característiques: Són adquirides. No innates. Són estables i persistents. Presenten diferents graus d’intensitat. Hi ha correlacions o coincidència entre actituds:
“sistemes d’actituds”.
Definició de cultura política: “la cultura política d’una nació consisteix en la particular distribució de les pautes d’orientació cap als objectes polítics entre els membres de l’esmentada nació”
La cultura políticaDimensions i tipus de preguntes: http://bit.ly/Aho9nk Orientacions cap al sistema polític en general.
Legitimitat de la democràcia Satisfacció amb el funcionament del sistema (economia, política...). Confiança interpersonal: creu que es pot confiar en les altres persones...
Orientacions cap al propi paper a la política Interès per la política Eficàcia política externa. http://goo.gl/HqR5I Eficàcia política interna
Orientacions cap al procés d’entrada: té a veure amb els valors polítics (esquerra-dreta, ...).
Orientacions cap al procés de sortida: Confiança en les autoritats, identificació amb un partit
Consideracions:
1. No confondre Cultura Política i Opinió pública
2. No hi ha individus / societats / països amb més o menys cultura política.
3.Sempre és un atribut col·lectiu. Els individus no tenen “cultura política”, si no que formen part d’una determinada cultura política per ser membres d’aquella societat.
4. Permet relacionar el nivell individual amb les característiques generals del sistema
La cultura políticaTipus de cultures polítiques segons Almond i Verba.
Cultura Política Parroquial: Orientació baixa o nul·la, tant a nivell cognitiu, com afectiu, com valoratiu, cap a
tots els objectes polítics. Pròpia de l’Edat Mitjana, o de organització tribal avui dia. No tenen Estat.
Cultura Política de Súbdit: Orientació cognitiva, afectiva i valorativa cap al sistema i els outputs: consciència
d’una autoritat que governa. Baixa orientació cap als inputs i baixa consciència d’un mateix com a participant
actiu: no tenen consciència de poder ser éssers polítics. Cas de sistemes autoritaris, dictadures... Monarquies absolutes...
Cultura Política de Participació: Els membres de la societat estan orientats cap al sistema en tots els seus objectes:
El coneixen, aprecien o no, i avaluen. Preocupats per influir en el sistema i fer arribar les seves demandes, i per com
s’atenen aquestes.
La cultura política
Les Subcultures Producte del canvi social:
Cultura Parroquial de Súbdit Cultura de Súbdit Participant Cultura Parroquial Participant
Sector social amb una cultura pròpia dins una més extensa.
Cultura política de rol
Objectes/Cultura Pol
Sistema Polític
Inputs Outputs Un mateix
Parroquial 0 0 0 0
Súbdit 1 0 1 0
Participativa 1 1 1 1
La cultura políticaLa Cultura Cívica
La cultura cívica que garanteix l’existència i funcionament de la democràcia és una barreja de les tres cultures polítiques. Fonament: cultura de participació. Components de cultura de súbdit i parroquial. Desenvolupament per solapament i fusió. Model: Regne Unit i EEUU Clau: moderació Demana temps, exercici i educació
Crítiques:
Elitisme
Etnocentrisme
La cultura política espanyola1. Sistema democràtic:- Alta legitimitat, al capdavant d’Europa. - Alta satisfacció amb la democràcia, però força variable.
2. Institucions i actors: - Confiança política baixa. De més a menys: Ajuntaments, Govern,
Congrés. A la cua els partits, sistema judicial i polítics. - Eficàcia externa molt baixa: nivells rècord europeus.
3. Ciutadà com a actor: - Baix interès per la política. A nivell autonòmic més variable. - Eficàcia política interna molt baixa. Però amb un potencial important de
protesta.
CIS: http://bit.ly/Aho9nk ESE: http://bit.ly/WDj0Dl ICPS: http://bit.ly/XJzruy
CEO: http://goo.gl/BU5dm ICPS 2007: http://goo.gl/VVGjD
1966 1974 1976
Millor que un home destacat decideixi per nosaltres
11 18 8
Que la decisió la prenguin persones elegides pel poble
35 60 78
NS/NC 54 22 14
La cultura políticaLa cultura política espanyola.
En definitiva: Legitimitat Descontentament Desafecció política “Cinisme democràtic”.
Els valors seria allò que dóna coherència i al nostres sistema d’actituds polítiques.
CIS: http://bit.ly/Xihp37 CEO: http://goo.gl/BU5dm ESE: http://bit.ly/WDj0Dl
Evol. CIS: http://goo.gl/6RHds Ex: http://goo.gl/gc6vH
Els valors no són construccions individuals, sinó socials
Els sistemes de valors evolucionen i canvien amb el temps
Els valors: continuïtat i canvi
Posició socialClasseOrígenEdat…
Valors polítics Acció política
Els valors: continuïtat i canviTransformacions en els valors. Canvi de les societats agràries a les industrials Canvi de les societats industrials a les
postindustrials o de la informació
Els canvis els valors dominants tenen repercussió en les orientacions polítiques i en l’organització social
Canvis en l’economia i la societat
Canvis en els valors Canvis en la política
Els valors: continuïtat i canviInglehart: El canvi cultural en les societats
industrials avançades (1990) La seva tesi: la satisfacció de les
necessitats fisiològiques porta a posar un major èmfasi sobre les metes no-fisiològiques o postmaterialistes
Hipòtesi de l’escassetat.
Hipòtesi de la socialització.
Els valors: continuïtat i canviQuins valors? Materialistes: vinculats a la seguretat física i
econòmica: l’ordre, lluita contra la inflació i l’atur, perseguir la criminalitat al carrer...
Postmaterialistes: Autorrealització personal intel·lectual i afectiva, Valor del temps (oci-feina) Ecologisme, pacifisme, drets civils... Singularitat i identitat, Participació ciutadana, llibertat d’expressió... Espiritualitat
Postmaterialisme a Catalunya (Estudi CEO 2007):
http://www.personaidemocracia.cat/Multimedia/Ficheros/ceo.%20valors.maig_2008.pdf Les dues respostes materialistes sumen el 58% Les dues no materialistes no arriben al 40%
Índex de postmaterialisme El 28% dels catalans són materialistes, és a dir, trien com a
primera i segona opció de resposta temes materialistes: la lluita contra l’alça de preus, i mantener l’ordre a la nació.
Els postmaterialistes són un 18% Una majoria del 54% adopta un perfil mixt.
Percentatge relativament alt, però darrera, de països més postmaterialistes com Àustria, Itàlia, Holanda, Suècia, Bèlgica o Croàcia.
Per factors explicatius:
Sexe. Els homes són més postmaterialistes que les dones. Generacions. Cada generació nova més que l’anterior. Grups d’edat. Superior entre els més joves de 50 anys. A partir
dels 50, com més augmenta l’edat més es redueix el postmaterialisme.
Estudis. Com més estudis es tenen més augmenta el grau de postmaterialisme.
Classe social. Com més alta és la classe social més alt és el nivel de postmaterialisme.
Ingressos mensuals de la llar. Ingressos més alts, més postmaterialistes.
Els valors: continuïtat i canviImpacte en la política L’agenda de l’esquerra tradicional perd
força per la prosperitat econòmica i social Les lleialtats tradicionals de classe
s’esquerdenhttp://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/telec/loc/loc11/cloc1103.htm Desaliniament i realiniament. Aparició d’una nova confrontació política
Materialistes/Postmaterialistes que complementa Esquerra/Dreta
Els valors: continuïtat i canviImpacte en la participació política Més lliures de la inseguretat econòmica i
física Augment del nivell educatiu Noves tecnologies
= Mobilització cognitiva, que eleva el potencial participatiu de la població.
Pot permetre un aprofundiment de la democràcia, amb unes masses més actives i transformació de la separació funcional entre elits i masses.
Valors i ideologiesDiversitat de valors i conflicte polític: No hi ha un únic sistema de valors, ni els
canvis es produeixen de manera immediata. Aquests sistemes de valors es troben en
conflicte La tensió entre valors es produeix dins de cada
país però també a nivell internacional.
Valors i ideologiesLes ideologies:Conjunt de conceptes i valors que pretenen
descriure l’únivers polític, establir objectius per a intervenir en aquest i definir estratègies necessàries per aconseguir-ho.
Característiques: Sistemàtiques. Instrumentals. Simplifiquen la realitat.
Valors i ideologiesComponents d’una ideologia: Defensar una determinada concepció de
la natura humana. Defineix una visió de les relacions entre
individus. Proposen un esquema de relacions entre
cada individu i el col·lectiu social. Es pronuncien sobre l’estratègia a dur a
terme per avançar cap als objectius.
El capital socialObra de referència: Making Democracy
Work, de Robert D. Putnam (1993) “Cada poble té el govern que es mereix”?
Què determina l’existència o no de “bons governs”?
Estudi: Creació de governs regionals a Itàlia (anys 70)
El capital social1. Com funcionen els diferents governs?
El rendiment institucional Processos: capacitat per administrar els principals
afers interns. Pronunciaments: capacitat d’identificar les
necessitats ciutadanes i proposar solucions. Execució política: èxit o no en l’assoliment dels
objectius polítics
Conclusió: Unes regions puntuen alt en quasi tots els indicadors (Nord), i d’altres puntuen baix també en quasi tots (Sud).
El capital social2. Perquè aquest diferent rendiment institucional?
El grau de desenvolupament socioeconòmic?
La comunitat cívica: Aquella composta per ciutadans “virtuosos” que participen en afers públics, en relacions principalment horitzontals de cooperació i reciprocitat, i a la recerca, en molts casos, de l’interès col·lectiu.
El capital social3. Com mesurar aquesta “comunitat cívica”?
Teixit associatiu (nombre d’associacions) Lectors de diaris Participació en referèndums Utilització del vot preferent
Conclusió: Les regions amb resultats més elevats en els índexs de “comunitat cívica” són també els que funcionen millor.
Regions més cíviques = Governs més eficaços
El capital social4. Què explica l’existència de comunitats cíviques?
L’existència de cooperació i civisme depèn de la mesura que els individus trobin racional cooperar amb la comunitat política i participar – Dilema de l’acció col·lectiva
El capital social és l’existència d’expectatives mútues de cooperació entre els ciutadans: Els individus cooperen perquè esperen que els altres cooperin, el que incentiva més cooperació – soluciona el dilema.
Associacions o “xarxes de compromís cívic”: instrument que genera capital social:
Augmenten els costos d’un oportunista. Faciliten la reciprocitat, perquè confirmen expectatives. Faciliten la comunicació i el flux d’informació. Es retroalimenten: l’èxit en la cooperació facilita l’èxit següent.
El capital social Capital Social és “l’existència
d’expectatives de cooperació sostingudes per xarxes de compromís cívic (associacions), on es plasmen aquestes expectatives en pautes de cooperació continuades”.
La Socialització Socialització Política: procés mitjançant
el qual són adquirits i transformats els valors i actituds cap a la política. Procés informal i inconscient. Bidireccional. Procés progressiu.
La Socialització Socialització primària: infància i adolescència.
Valors prepolítics. Identitat nacional catalana = catalanista Classe social subjectiva = esquerra/dreta Religiositat: afecta diversos valors. Integració social = abstenció o no
Existència d’autoritats (President, Parlament...) Diferències ideològiques entre grups Consciència de fets passats, història...
Socialització secundària: Edat adulta. Influències homogènies Influències heterogènies
La SocialitzacióEls agents de socialització: Grups primaris
Família
Grup d’iguals Grups secundaris
Escola Mitjans de comunicació
Grups de referència
Identificació amb un partit
Pares demòcrates
Pares republicans
Pares independents
Demòcrata 70% 25% 40% Republicà 10% 54% 20% Independent 20% 21% 40%
El model econòmic aplicat a la C. Política
El comportament ve determinat per la valoració que fa un individu dels costos i beneficis de la seva acció política.
Diferència amb l’enfoc sociocultural: Es centra en els individus Parteix d’uns fins i preferències donats de tot
individu.
El model econòmic: la teoria de l’elecció racional
Com raona aquesta corrent teòrica: Supòsit 1: individus som egoistes i interessats. Supòsit 2: Racionals, actuem per tal de maximitzar la
nostra satisfacció i minimitzar els costos. La racionalitat es defineix de manera instrumental:
en referència als mitjans utilitzats per aconseguir uns determinats fins o objectius.
El model econòmic: la teoria de l’elecció racional
Com funcionaria aquest sistema si la informació fos perfecta?
Els ciutadans són racionals i actuen com a tal en funció d’un objectiu.
Fan una estimació de la utilitat que obtindrà del possible triomf de cada partit.
Compara la utilitat del partit governant i dels partits de la oposició. Els partits atorguen exactament el mateix valor a les
preferències de cada ciutadà. Els partits apliquen les polítiques que li permetin assolir el
màxim nombre de vots.
El model econòmic: la teoria de l’elecció racional
Com funciona aquest sistema en la realitat?
Informació imperfecta, qüestió clau: Els partits no saben què prefereixen els ciutadans, La ciutadania no sap el que el govern o la oposició han fet.
Entren en joc els “persuasors”: per convèncer als altres. Aquells amb més capacitat de persuasió seran més importants. Apareixen els especialistes en persuasió: els intermediaris. Apareixen les ideologies, compensen la manca d’informació. Els ciutadans han de fer esforços per informar-se (costos), el
benefici afecta a tothom i la capacitat d’influència és petita
Crítiques:
No sempre permet distingir el càlcul de la racionalitat.
No acaba d’encaixar amb la realitat: la gent participa, la gent vota...
No explica quin és l’origen de les preferències dels electors.
Bens públics i acció col·lectiva
Bens Públics: No exclusióNo rivalitat
Ex: la seguretat i defensa, la llum dels carrers, l’atmosfera, la llengua i el coneixement, educació, la bellesa de la ciutat...
Bens amb rivalitat Bens de club
Bens públics i acció col·lectiva
Seguint l’enfocament econòmic, l’acció política dependrà de tres elements: el cost de participar, que és particular (de l’individu). el benefici que es pugui obtenir, que serà col·lectiu (de la
societat). la capacitat d’influir en la consecució d’aquest resultat
Els bens públics no podem excloure ningú, per tant els beneficis són col·lectius; - B
Aconseguir-lo té uns costos (els costos de la participació), però se’n beneficiarà tothom (els qui han participat i els qui no). - C
I a més la nostra influència en el seu assoliment és minsa i, en tot cas, variable. - P
R= B*P-C
Bens públics i acció col·lectiva
Conseqüències: Participació major en accions de baix cost. Participació major si la meva participació
és més decisiva. Participació major quan el benefici és més
elevat. Polizó o freerider: Puc esperar obtenir el
benefici sense haver d’assumir els costos de participar.
Bens públics i acció col·lectiva: teoria de jocs Dilema del presoner:
Pere Es calla Delata
Joan Es calla 1 anys de presó pels dos
Pere surt lliure, Joan 10 anys de presó
Delata Joan surt lliure, Pere 10 anys de presó.
5 anys de presó pels dos
Bens públics i acció col·lectiva: teoria de jocs
La racionalitat individual perjudica la racionalitat/interés col·lectiva.
Els altres
Fan vaga No fan vaga
Faig vaga
Costos sí (pèrdua del sou, amenaça del cap) Beneficis sí: Aconseguim el que volem
Costos sí Beneficis no: No aconseguim el que volem
Jo
No faig vaga
Costos no Beneficis sí: Aconseguim el que volem
Costos no Beneficis no: No aconseguim el que volem
Bens públics i acció col·lectiva: teoria de jocs El joc del gallina:
http://www.youtube.com/watch?v=HOGW1t-lFkI
Jugador B Cooperar: Frenar
Desertar: Seguir
Cooperar: Frenar
Els dos són uns gallines
B guanya A és un gallina
Jugador A
Desertar: Seguir
A guanya B és un gallina
Els dos moren
Bens públics i acció col·lectiva
Com evitar-ho?
A) Incentius selectius Materials negatius: impostos, multes,
privatització... Materials positius: regals i obsequis,
beneficis extres. Morals positius: prestigi, honors i
premis... Morals negatius: culpa i vergonya.
Bens públics i acció col·lectiva: teoria de jocsB) Internalització de valors i Identitat col·lectiva
Concentració espacial.Homogeneïtat.
C) PrivatitzacióBens de clubPrivatització total
D) Evolució de la cooperacióPartides repetidesNombre de partides
El comportament polític
Acció política: Conducta individual o de grup que incideix en el procés de gestió dels conflictes socials. O qualsevol acció dels ciutadans dirigida a influir en el procés polític i en els seus resultats.
Què explica la participació?
Factors socio-econ.
Factors polítics
Macro Desenvolupament socioeconòmic
Estructura institucional. Context polític
Meso Recursos de grup Mobilització Micro Característiques
socioeconòmiques Actituds polítiques
Què explica la participació?1. Les característiques socioeconòmiques
La posició socioeconòmica defineix el nivell de recursos per participar
Nivell d’estudis Ingressos Edat Gènere Professió
Què explica la participació? Aquests factors estan relacionats entre si i es
reforcen A més pes d’aquests factors, participació menys
representativa
Desigualtats Socials Desigualtats Polítiques
A més intensitat – menys extensió
Participació a les darreres eleccions Generals de 2011
Renda familiar disponible 2008 (Mitja Barcelona=100)
Barceloneta: 53,7% 64,4
Trinitat Vella: 59,6% 70
Pedralbes: 76% 198
Tres Torres 80% 222
Què explica la participació? Posició socal: Primera causa explicativa del vot:
Desigualtat Socials conflictes socials clivelles Alineament
Ex: Vot de classe, origen o religió
Posició social VOT
Què explica la participació?2. Desenvolupament i modernitzacióCanvis en l’economia Canvis en la societat Canvis en la política:
participació i estructura. S. XVIII S. XIX i XX s. XXI Canvis econòmics
Principal sector econòmic: agrari
Principal sector econòmic: indústria
Principal sector econòmic: serveis, finances, TIC
Canvis socials
Pagesia Classe treballadora i classe mitja
Diversitat d’identitats
Vida rural Vida urbana Aldea global, globalització
Analfabetisme Augment de l’educació
Era del coneixement Secularització
Augment del nivell d’informació política, consciència, eficàcia, interès...
Més informació (desinformació?), multiples canals, individualització... Postmaterialisme
Canvis polítics
Revoltes espontànies
Sindicats de classe / ONG
Mobilització per causes
Partits de notables Partits de masses
Partits catch all
Societat estamental Sufragi censitari
Extensió del sufragi fins l’universal
Noves exigències de participació (democràcia participativa)
Absència de drets Drets polítics i civils Drets de tercera generació
Què explica la participació?3. Les actituds i valors polítics
Model de Verba i Nie (1972, “Participacion in America”)
Model de Michigan (Campbell, Converse et al. 1960. “The American Voter”)
Circumstàncies socials dels individus
Actituds i valors polítics (interés, confiança, eficàcia, ideologia... )
Decisió de participar
Nivells i tipus de participació
Embut de causalitat:
Posició social Classe Religió Origen …
Valors polítics Identificació amb un partit
Context Campanya Líders Issues Context instituc. …
VOT
Socialització
Què explica la participació? A Europa: Model ideològic del vot: ideologia “esquerra-dreta”
és el valor polític que exerceix més impacte sobre el vothttp://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/pages/home/fitxaEstudi.html?colId=4448&lastTitle=Bar%F2metre+d%27Opini%F3+Pol%EDtica+
%28BOP%29.+1a+onada+2013
Posició social Classe Religió Origen …
Valors polítics Esq/Dreta Nacionalisme Postmaterialisme …
Context Campanya Líders Issues Context instituc. …
VOT
Socialització
Què explica la participació?4. Recursos de grup i mobilització(Rosentone i Hansen, 1993, Mobilization, participation and democracy in America)
Desenvolupament d’habilitats socials: “escoles de participació”.
Augmenta els contactes personals, i per tant, també els fluxos d’informació.
Mobilització directa i intencionada.
Què explica la participació?5. El context institucional i polític.Estructura d’oportunitats polítiques: característiques del context
polític que proporcionen incentius o desincentius per a que la gent participi en accions col·lectives (Tarrow, S. 1997. El poder en movimiento)
Aspectes conjunturals
Aspectes institucionals Descentralització Distribució del poder entre institucions El marc polític
Tipus de participacióConvencional / No convencionalhttp://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2780_2799/2790/Es2790mar.pdf p. 22
Convencionals No convencionals - Votar - Ser candidat/a. - Participar en mítings, fer
campanya. - Afiliar-se a un partit - Cartes al director,
participar en programes de TV o ràdio
- Dirigir-se a les autoritats - Fer vaga - Signar peticions,
reclamacions o ILP - Participar en
manifestacions - Adherir-se a una
campanya o organització d’incidència política.
- Okupació - Assentaments en places
públiques - Tallar la circulació - Boicotejar un producte - Boicotejar un acte - Guerrilla urbana - Violència, terrorisme. - Vagues i manifestacions
no autoritzades - Hackejar pàgines web - Desobediència civil - Tancades - Vaga de fam - Graffitis
El comportament polític Intensitat:
Apàtics: Aprox. 30%.
Espectadors: Aprox. 60% població.
Gladiadors: Aprox. 10% població.“Hay hombres que luchan un día y son buenos. Hay otros
que luchan un año y son mejores. Hay otros que luchan muchos años y son muy buenos. Pero hay quienes luchan toda la vida, esos son imprescindibles.” Bertolt Brecht
El comportament polític Especialització:
Inactius: no participen mai. Conformistes: participen només en accions
convencionals. Contestataris: participació no convencional, tant legal
com il·legal. Reformistes: participen en formes convencionals i
algunes formes legals de protesta. Activistes: utilitzen totes les formes, tant
convencionals com no convencionals, i fins i tot il·legals.
http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2780_2799/2790/Es2790mar.pdf
Els Partits Polítics
Definició: Associació d’individus unida per la defensa d’uns interessos, en un organització estable i estesa pel territori afectat per aquests interessos, amb afany de permanència en el temps, i l’objectiu del qual és assolir el poder polític, exercir-lo i portar a terme un programa polític.
Autors: Duverger, Katz y Mair, Ostrogorski, Sartori
Els Partits Polítics
Partits de NotablesMembres influents i destacats de la societat. Pocs electors, poques persones. Poca organització ni estructura permanent.Finançament a càrrec dels membresPrograma o ideari molt genèric.
Els Partits Polítics Partits de Masses
Creats pels exclosos del poder polític. Pretenen ser un instrument d’instruccióPretenen ser molts membres (“de masses”):
Representen a una massa social molt àmplia Finançament: pagament quota per el partit.
Ben organitzats: Centralisme DemocràticProfessionals de la política: “Alliberats”: treballadors del partit. Dirigents.
Els Partits Polítics Partits de Masses: evolució
Burocratització. Allunyament afiliats i cúpula. Manca de transparència i igualtat
A això es sumen canvis socials i político-institucionals:
ConstitucionalitzacióFinançament públicCanvi en les condicions de vida. Irrupció dels mitjans de comunicació
Els Partits Polítics Partits d’electors o “catch all” (Kirchheimer, 1980)
Objectiu principal: mobilització dels votants. Pretén captar un ampli espectre social. (atrapalotodo) Prioritat de l’activitat del partit és la propaganda
electoral. Desideologització Programes genèrics i ambigus Augmenta la importància dels grups d’interés, baixa el
dels afiliats. Creix la professionalització política i la importància dels
líders.
Els Partits Polítics Partits professionals-electorals o Cartel
(Panebianco, Katz i Mair)Vinculació estreta amb l’Estat. Impedeixen l’entrada de nous partitsS’accentua la professionalització, el pes del
lideratge, la reducció del pes de l’afiliació. Especialització en campanyes electorals.
Els Partits Polítics
Funcions dels partitsSocialització política i creació d’opinióArticulació d’interessos: Canalització de les
peticions de la poblacióAgregació d’interessos: agents de simplificació
i agregació de demandes socialsFormació d’elits polítiquesReforçament i estabilització del sistema polític
Els Partits Polítics: organització La vinculació de la ciutadania
Afiliats. Militants. Permanents. Dirigents.
Organismes Unitats territorials de base. Grups de treball sectorial. Consell Nacional. Secretariat o executiva. Presidència o Secretari General. Assemblea o Congrés
Els Partits Polítics: organització El finançament dels partits.
Quotes. Percentatge del sou dels càrrecs públics. Donacions. Préstecs i crèdits. Finançament públic.
Regulació: Subvenció en funció dels vots i escons. Límit màxim a la despesa electoral. Límit a les donacions(100.000€ x any, 10.000€ campanya) Donacions anònimes prohibides. Fiscalització per part del Tribunal de Cuentas i la Sindicatura
de Comptes
Els Partits Polítics: organització El finançament dels partits: http://bit.ly/12lBkET
Quotes. Percentatge del sou dels càrrecs públics. Donacions. Préstecs i crèdits. Finançament públic.
Regulació: Subvenció en funció dels vots i escons. Límit màxim a la despesa electoral. Límit a les donacions(100.000€ x any, 10.000€ campanya) Donacions anònimes prohibides. Fiscalització per part del Tribunal de Cuentas i la Sindicatura
de Comptes
Els Partits Polítics: Sistemes de partits Resultat dels conflictes socials: cleavages
Fet històric Conflicte Cleavage final Reforma protestant
Catòlics vs. Protestants Cleavage de
denominació religiosa
Formació de l’Estat-Nació
Súbdits de l’Estat vs. Súbdits de l’esglèsia Comunitats culturals enfrontades
Cleavage d’origen Centre dominant vs. Perifèria dominada
Revolució industrial
Terratinents rurals vs. Industrials urbans
Burgesia vs. Treballadors
Cleavage de classe social
Els Partits Polítics: Sistemes de partits Resultat del marc jurídic i normatiu.
Sistemes majoritaris – Sistemes Bipartidistes Sistemes proporcionals – Sistemes Pluripartidistes
Tipus de sistemes de partits (Duverger i Sartori) Sistema de partit únic Sistema de partit hegemònic Sistema de partit predominant Sistema bipartidista Sistema pluralista moderat Sistema pluralista polaritzat
Les elits polítiques1. Elitisme clàssic: Pareto, Mosca, Michels En qualsevol societat, només una minoria ostenta el poder en les seves
diverses formes: l’elit. Organitzacions humanes generen elits inevitablement.
Les elits sorgeixen de les mateixes organitzacions (Michels “qui diu organització diu oligarquia”),
i a la vegada l’elit domina perquè està millor organitzada que la massa (“classe política” de Mosca)
Elits es doten d’instruments per mantenir-se i intentar perpetuar-se en el poder: fórmula política de Mosca.
Elits comparteixen uns interessos i valors comuns, que intenta transmetre per mantenir-se en el poder. Quan no ho aconsegueix es provoca el recanvi d’unes elits per unes altres. Eterna circulació d’elits i oligarquies.
La democràcia és un impossible i és millor que sigui així: tendència psicològica de les masses a tenir líders a qui seguir (Michels).
Democràcia només ha substituït un mètode d’elecció d’elits per un altre
Les elits polítiques2. Elitisme democràtic: Weber, Schumpeter Sí creuen possible la democràcia, ni que sigui només com a
procediment de reclutament d’elits. És millor la democràcia perquè millora l’elecció de les elits
Weber: Democràcia aporta ordre i procediment a l'elecció de les elits. Element clau que condiciona la democràcia la burocratització Parlament fort: clau per mantenir la burocràcia sota control i
per reclutar líders forts i ben formats. Aquesta dinàmica també afecta als partits: oligarquització i
forma burocràtica d’organització. Conclusió: Confia en les institucions democràtiques com la
millor garantia per a la selecció d’un líder eficaç.
Les elits polítiques2. Elitisme democràtic: Weber, Schumpeter
Schumpeter: Considera inconsistent la idea de “voluntat general” associada a la
democràcia. Demòcràcia = lluita competitiva pel vot (“elitisme competitiu”). L’electorat té la funció de crear governs així com de canviar-los, si bé
aquest és tot el control que considera que poden tenir sobre el poder. Els partits són instruments que vehiculen la competència política. L’estabilitat de la democràcia depèn de tenir bons líders, una elit
d’experts. L’electorat no hauria d’interferir en les decisions dels líders electes ni
donar-los instruccions. Si considera que els polítics no han respost a les demandes i interessos
de l’electorat, sempre pot canviar-los. D’aquí l’estímul dels polítics per fer-ho bé.
Conclusió: la democràcia és el govern del polític, no del poble.
Les elits polítiques3. Noves perspectives de l’elitisme: W. Mills, Hunter, Dahl
Enfocament posicional: Charles Wright Mills (La elite del poder, 1956). Les institucions mateixes ofereixen un mapa de les relacions de poder: els qui
estan en posicions més altes són els més poderosos. En la cúspide de la piràmide de la societat es troben: executiu, multinacionals més
poderoses i l’exèrcit. Conformen la “elit corporativa”. Els membres i líders d’aquesta jerarquia formen una elit coherent i cohesionada:
intercanvi de posicions, relacions socials i familiars, Coopten aquells qui més s’assemblen per trajectòria i valors Donen forma a les polítiques públiques amb l’objectiu d’aconseguir els seus fins. Principis democràtics només tindrien un paper legitimador.
Enfocament reputacional (Floyd Hunter): Es centra en les relacions informals de poder. Els decisors no són autònoms, sinó que responen a forces socials i a la tirania
dels interessos dels més forts, com els grups financers o industrials. Experts que millor coneixen els assumptes públics i els mecanismes d’influència
eren els més influents.
Les elits polítiques3. La poliarquia (R. Dahl)2 objectius: Definir les característiques comunes dels sistemes
democràtics. Les condicions necessàries i suficients per a que les
societats posseeixin aquestes característiques.
Segons Dahl la democràcia es resumeix en 3 postulats: Possibilitat de formular preferències. Expressar aquestes preferències als altres i al govern. Que les pròpies preferències siguin considerades per igual.
Les elits polítiquesS’han de donar les següents garanties: Fonts alternatives d’informació Llibertat de pensament i expressió Llibertat d’associació i organització Dret de vot actiu i passiu que reflecteix la igualtat política i la sobirania
popular Eleccions periòdiques, lliures i justes, que designen a les autoritats i
produeixen mandats limitats. Dret dels líders polítics a competir pel suport electoral: existència
d’oposició i lliure accés a l’activitat política. Existència d’institucions que fan dependre les polítiques governamentals
del vot i d’altres expressions de preferències i control.
No té sentit parlar de democràcia, sinó de Poliarquies
Els Grups d’InterèsQuè són els grups d’interès: associacions voluntàries que tenen com a objectiu
principal influir sobre el procés polític, defenent propostes que afecten als interessos d’un sector determinat de la comunitat.
Tipus: Esfera econòmica: Sindicats, patronal, consumidors, col·legis professionals... Col·lectius socials: edat, gènere, condicions físiques o psíquiques, territori... Ideològics o culturals: llengua, tradicions, defensa natura, religió... Objectius polítics: solidaritat, reforma del sistema electoral, per la UE...
Recursos: Econòmics Legitimitat o suport ciutadà Posició estratègica
Accions: Informen i persuadeixen: experts en la matèria, argumenten, fan informes... Accions de protesta: vagues, boicots, manifestacions, recollida de signatures... Accions d’incidència política: campanyes, reunions amb partits, crides al vot o
denúncies...
Els Grups d’InterèsEl PluralismeEnfocament decisional – Dahl, R. Who Governs (1961) Hi ha una pluralitat de poders en competència. La tendència a la centralització del poder en una elit està limitat
per l’existència de “grups d’interès”. “Solidaritats creuades”: els individus pertanyen
simultàniament a diferents organitzacions i grups. Paper de les minories o dels grups amb menys poder. Concepte de “poder compensador”: si un grup demostra ser més
fort, els altres desenvoluparan estratègies com a contrapès. Les polítiques del govern en democràcia estan influïdes per
continus processos de negociació entre nombrosos grups que representen interessos diferents: patronals, sindicats, grups ètnics, religiosos...
Estat passa a ser un àrbitre, un element de moderació i mediació.
Els Grups d’InterèsEl NeocorporativismeCanvis en els grups d’interès i la seva relació amb l’Estat: Els principals grups d’interessos (especialment sindicats i patronal) han
desenvolupat formes no competitives de representació, a diferència de l’anàlisi pluralista, i amb el suport i el recolzament de les institucions governamentals.
Actuen monopolísticament, establint formes estables i
institucionalitzades per arribar a acords.
Ja no pretenen només influir, sinó que despleguen formes de participació directes en la gestió i implementació de les polítiques públiques en relació estreta amb l’administració.
Resultat: La representació d’interessos estan organitzades en un nombre limitat de categories, reconegudes i autoritzades per l’Estat, amb un nombre determinat de grups d’interès que en formen part. Dins de les seves categories aquests grups tenen el monopoli de la representació, a canvi d’acceptar certs controls en la selecció dels seus líders i en l’articulació de demandes i recolzaments.
