Embed Size (px)
Citation preview
© 2014, Robert Belvís i Carles Roig
© 9 Grup Editorial, per l’edicióAngle Editorial
Muntaner, 200, àtic 8a08036 BarcelonaT. 93 363 08 23
Projecte i realització: ebc, serveis editorials (Eva Bargalló)Maquetació: Montserrat Gómez Lao
Primera edició: setembre de 2014ISBN: 978-84-13169-12-5
DL B 17577-2014Imprès a Romanyà Valls, SA
No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre,ni la seva incorporació a un sistema informàtic,
ni la seva transmissió en cap forma ni per cap mitjà,sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes,
sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.
Migraña (2014).indd 4 16/07/14 14:10
Robert Belvís i Carles Roig (coord.)
MIGRANYA
TOT EL QUE HAS DE SABER SI EN PATEIXES
Migraña (2014).indd 5 16/07/14 14:10
Aquesta és una obra col·lectiva en la qual han
participat d’una manera equitativa i altruista
un grup multidisciplinari de metges catalans
interessats en l’assistència, la investigació, la
docència i la divulgació de les cefalees. Tots
en són autors: Xènia Alonso, Sonsoles Arance-
ta, Angelina Aumala, Anna Aymamí, Robert
Belvís, Eva M. Calvo, Mar Castellanos, Sílvia
Copetti, Neus Fabregat, Jordi González-Me-
nacho, Mariano Huerta, Alfons Macaya, Natà-
lia Mas, Pablo Millet, Mireia Moragas, Cristina
Netto, Jordi Pons, Patrícia Pozo-Rosich, Joan
Prat, Antoni Rey, Carles Roig, Jordi Sanahuja,
José Francisco Sánchez-Ojanguren, Núria Solà,
Cecília Targa i Feliu Titus.
RobeRt belvís i CaRles Roig
Migraña (2014).indd 6 22/07/14 10:47
TAULA
Prefaci primer 9
Prefaci segon 11
Pròleg 13
Em fa mal el cap: és migranya o és una altra cefalea? 17
Em fa mal el cap: qui m’ha de visitar? 23
Em fa mal el cap: quan m’he de preocupar? 27
Em fa mal el cap: em cal fer alguna prova? 29
És tan petit… i ja li pot fer mal el cap? 31
És freqüent la migranya? Quin és el seu impacte com a malaltia? 37
És hereditària la migranya? 43
Què passa al meu cap durant un atac de migranya? 47
Em pot passar alguna cosa greu durant un atac de migranya? 51
Fins a quina edat patiré migranya? 55
Què puc fer per evitar patir atacs de migranya? 59
Tan important és l’estrès respecte de la migranya? 63
He de regularitzar el son quan tinc migranya? 67
Té solució la migranya de la regla? 73
Puc prendre anticonceptius? 77
Hi ha alguna dieta antimigranya? He d’eliminar algun aliment? Tan important és respectar els horaris dels àpats? 81
Puc beure alcohol? 87
Migraña (2014).indd 7 16/07/14 14:10
He d’eliminar el cafè i altres excitants? 89
El temps afecta la migranya? 93
Puc fer esport? 95
Els medicaments per a l’atac de migranya, com els he de prendre? 97
Quan fallen les pastilles, he d’anar a urgències? Serveix d’alguna cosa? 101
Els medicaments per prevenir la migranya són realment eficaços? 105
Les teràpies naturals i alternatives serveixen d’alguna cosa? 109
Què és i com puc evitar i tractar la migranya quan és crònica? 113
Em pot fer mal el cap per l’abús d’analgèsics? Quins altres medicaments poden donar mal de cap? 117
Estic embarassada. Què passarà amb la meva migranya? Podré prendre medicaments? I durant la lactància? 121
El meu fill petit té migranya. Hi ha tractaments eficaços per als nens? 125
Què és la cefalea tensional? 129
Què és la cefalea en agrupaments (cluster)? 133
En vols saber més? 139
Metges catalans especialistes en migranya que han participat en aquesta obra 141
Migraña (2014).indd 8 16/07/14 14:10
17
EM FA MAL EL CAP: ÉS MIGRANYA O ÉS UNA ALTRA CEFALEA?
Si tens antecedents de migranya a la família i ets jove, probablement sigui migranya.
Les cefalees es divideixen en cefalees primàries i cefalees secundà-ries. La migranya pertany al primer grup i és una malaltia molt freqüent i una de les primeres causes d’incapacitat transitòria, tant per desenvolupar l’activitat laboral com les activitats de la vida diària.
El terme «migranya» no és utilitzat d’una manera generalitzada per tota la població, fins i tot algunes persones el desconeixen. Normalment es fa servir l’expressió «mal de cap».
L’edat d’inici de la migranya més freqüent és la primera o sego-na dècada de la vida (nens i adolescents) i és excepcional que comenci després dels cinquanta anys. Afecta tots dos sexes, pre-dominantment el femení. Les cefalees poden tenir moltes causes, però la majoria no s’associen a malalties greus.
Un 90 % de les cefalees són primàries i menys del 10 % són secundàries. Les cefalees primàries són considerades una malal-tia i no són causades per una lesió o una malaltia cerebral; tenen uns trets clínics característics que les defineixen. Les cefalees se-cundàries són un símptoma d’una altra malaltia.
Migraña (2014).indd 17 16/07/14 14:10
18
Cefalea en agrupaments MigranyaCefalea tensional
Un únic pacient pot patir diversos tipus de cefalees. Per exem-ple, és relativament freqüent la coexistència de migranya i una cefalea coneguda amb el nom de tensional, que és molt més ha-bitual que la primera.
Tanmateix, les migranyes són la primera causa de consulta neu-rològica en l’àmbit mundial, amb una incidència aproximada d’uns 300 casos per 100.000 habitants i any. Aquestes xifres, extra-polades a la comunitat o país, equivaldrien aproximadament a més de 100.000 nous casos a l’Estat espanyol cada any. Són xifres supe-riors a les de l’ictus (200 casos per 100.000 habitants), l’epilèpsia (50), la demència (50) o altres malalties neurològiques greus, com l’esclerosi múltiple (4) o l’esclerosi lateral amiotròfica (2).
Moltes vegades, el diagnòstic de migranya és fàcil de fer per un neuròleg o per un metge de família. Però altres vegades pot ser que no es manifestin les característiques típiques o que estiguin emmascarades, cosa que pot induir a una confusió.
Els atacs poden ser intensos o invalidants, fins al punt d’obligar el malalt a estar unes hores en una habitació a les fosques i sense soroll. També es poden acompanyar de nàusees o vòmits, malestar general en forma de pal·lidesa, sudoració o sensació de debilitat i
LOCALITZACIÓ DEL DOLOR EN LES TRES CEFALEES PRIMÀRIES MÉS FREQÜENTS
Migraña (2014).indd 18 16/07/14 14:10
19
augment gairebé insuportable del dolor davant el mínim movi-ment del cap, com en girar-se al llit o al sofà, aixecar-se per anar al bany o baixar una escala; és a dir, el que es coneix com «signe del sotragueig de Titus». Les característiques del dolor també poden ajudar al diagnòstic, com el fet d’estar localitzat al front o a la part posterior del cap; només a un costat (tot i que es pot presentar a tots dos) o ser en forma de punxades o pulsatiu, com batecs del cor.
Els quadres 1 i 2 recullen els criteris de la Societat Internacio-nal de les Cefalees (ICHD-III)* de migranya amb i sense aura.
QUADRE 1. CRITERIS ICHD-III DE LA IHS DE MIGRANYA SENSE AURA
A. Almenys cinc atacs de cefalea que compleixin els punts B, C i D.
B. Atac de cefalea que duri de 4 a 72 hores (no tractat o tractat sense èxit).
C. La cefalea ha de tenir com a mínim dues de les quatre característiques següents:
1. Localització en un únic costat del cap.
2. Qualitat pulsativa.
3. Intensitat greu/moderada del dolor.
4. S’agreuja o és causada per activitats físiques rutinàries.
D. Durant la cefalea, s’ha de patir almenys un dels següents episodis:
1. Nàusees i/o vòmits.
2. Fotofòbia i fonofòbia (destorba la llum i el soroll).
* A partir de les característiques de les cefalees, s’han desenvolupat criteris diag-nòstics de consens en una classificació mundial que actualitza periòdicament la Societat Internacional de les Cefalees (IHS-International Headache Society). L’edició actual és la tercera i porta el títol com a títol International Classification of Headache Disorders (ICHD-III). Es va presentar l’any 2103.
Migraña (2014).indd 19 16/07/14 14:10
20
Quan parlem d’aura ens referim a una sèrie de molèsties visuals en forma de pampallugues o enlluernaments, visió com a través d’aigües o falta de visió en una part del camp visual, que sovint duren entre 10 i 30 minuts. Les pateixen gairebé un de cada qua-tre pacients. També hi pot haver altres símptomes, com formi-gueig, alteració de la parla, etc.
QUADRE 2. CRITERIS ICHD-III DE LA IHS DE MIGRANYA AMB AURA
A. Almenys dos atacs que compleixin B i C.
B. Un o més dels següents símptomes d’aura, totalment reversibles:
1. Visual.
2. Sensitiu.
3. Llenguatge.
4. Motor.
5. Tronc encefàlic.
6. Retinal.
C. Almenys dos de les quatre característiques següents:
1. Un símptoma d’aura es desenvolupa gradualment durant 5 minuts, i/o dos o més símptomes es desenvolupen successivament.
2. Cada símptoma d’aura dura de 5 a 60 minuts.
3. Almenys un símptoma d’aura afecta només un costat.
4. L’aura va seguida o acompanyada de cefalea en 60 minuts.
D. No es compleix cap altre diagnòstic de cefalees i es descarta l’atac isquèmic transitori.
Migraña (2014).indd 20 16/07/14 14:10
21
Cal destacar que, per poder fer el diagnòstic de migranya, hi ha d’haver episodis repetits de les mateixes característiques durant almenys un any des de l’inici dels símptomes. Com a mínim cinc episodis en el cas de la migranya sense aura, i dos, en el de la mi-granya amb aura.
La durada dels episodis de dolor és també important a l’hora de fer el diagnòstic, ja que en el cas de la migranya solen allar-gar-se entre unes poques hores fins a tres dies com a màxim. Tot i que no sempre, aquesta durada sol ser força similar en un pa-cient.
CONCLUSIONSEl pacient típic amb migranya és una noia o una dona jove, amb atacs repetits de mal de cap intensos o invalidants, d’un a tres dies de duració, amb nàusees (de vegades vòmits), amb intolerància a la llum, al soroll i als moviments mínims, localit-zats a la part anterior d’un costat del cap, i pulsatius com els batecs del cor. A més, amb record d’episodis similars a la seva família.
Migraña (2014).indd 21 16/07/14 14:10
