58
Copyright © Olga Besolí

Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

  • Upload
    others

  • View
    1

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

Copyright © Olga Besolí

Page 2: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

finals del 2000, una obra dramàtica de denúncia contra la violència de gènere dividida

en dos actes i d'una durada aproximada de 60 minuts.

Al 2003 es traduïda també per Olga Besolí al castellà, per poder ser representada

arreu de l'estat espanyol.

En la seva versió original catalana es estrenada al Teatre Auditori Felip Pedrell

de Tortosa durant el Festival de Teatre Felip Pedrell de 2001, per la companya RARS

TEATRE i protagonitzada per la seva autora.

Al 2002 és l'obra guanyadora del PRIMER PREMI DE TEATRE AMATEUR

TERRES DE L'EBRE A partir d'aquest certamen, i gràcies al seu premi en metàl·lic, la

companyia passa a convertir-se en la productora professional RARS PRODUCCIONS.

Durant el temps que dura l'empresa (fins al 2009), aquesta obra està en cartellera, i es

representada en les següents sales i teatres:

Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa (Tarragona)

Teatre Can Rajoler de Parets del Vallès (Barcelona)

Teatre Municipal de Balaguer (Lleida)

Teatre Municipal de Palafrugell (Girona)

Auditori María Feliu de Barberà del Vallès (Barcelona)

Teatre Principal de Valls (Tarragona)

Teatre del Foment de Martorell (Barcelona)

Teatre Conservatori de Manresa (Barcelona)

Teatre Auditori Centre Obrer de La Sènia (Tarragona)

Teatre Municipal de Pego (Alicante)

Centre Cultural de Sant Adrià del Besòs (Barcelona)

Teatre El Casino de Sant Esteve de Sesrovires (Barcelona)

Plaça del Ajuntament de Castelldefels (Barcelona)

Teatro Clúnia de Burgos

Auditorio Ciudad de León

Teatro del Mercado de Zaragoza

(una setmana sencera en cartellera, un passi per dia entre setmana i dos passis per

dia durant el cap de setmana).

Kulturetxea Clara-Campoamor de Barakaldo (País Vasco)

Centro cultural de Benissa (Alicante)

Teatro Municipal de Pego

Page 3: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

Joan i Marta són una parella aparentment normal. Però

en la intimitat de la llar tot canvia. Marta viu un infern: és una

de les moltes víctimes de la violència masclista.

L'acció es desenvolupa en el menjador - sala d'estar d'un

pis qualsevol, que pot pertànyer a qualsevol parella. Els

escassos elements de decoració de l'escenari creen tres espais os

ocorre tota l'acció: el sofà, la taula de menjar i l'espai buit

entremig, amb un moble amb calaixos al fons.

En les seves representacions, tots els mobles i elements

decoratius han estat combinats entre si amb colors blancs

(neutralitat, puresa) y vermells (agressivitat, passió) per crear

un ambient suficientment neutre i centrar l'atenció del públic en

els moments d'acció, alhora que potenciar els moments

d'agressió.

L'obra té format teatral complex, ja que utilitza elements que complementen la

història, como les fotografies de la parella al inici de l'obra projectades sobre una

pantalla blanca del fons de l'escenari i que mostren els millors moments de la relació, la

relació social, els seus viatges, els amics, etc.. i les que es projecten al final de l'obra,

on apareixien, en forma de documental, els retalls de premsa reals d'algunes de les

víctimes de violència de gènere que van morir durant el transcurs de l'any 2000, i que

culminen amb una projecció d'un muntatge del succés de la protagonista.

Com a suport de les imatges, una veu en off, en forma d'epitafi, va contant una

darrera l'altra, el nom, la edat, el lloc de residència i les circumstàncies de la mort de

cadascuna d'aquestes víctimes.

Pel seu contingut, no és una obra recomanada per a menors de 13 anys.

Page 4: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

DIRECCIÓ: Juan Manuel Guijarro GUIÓ: Olga Besolí REPARTIMENT: Olga Besolí, Juan Manuel Guijarro VEUS EN OFF: Ester Besolí, Núria Arlandes Fátima Ruiz, Montserrat Guijarro FOTOGRAFIA: Joan Carles Prats DECORATS: Ester Besolí ESCENOGRAFIA: Juan Manuel Guijarro MONTATGE MUSICAL: Paco Prieto ILUMINACIÓ I SÓ: Albert Ormazábal, Jordi Allepuz IMATGE PROJECTOR: José Besolí VESTUARI: Ester Besolí PRODUCCIÓ: RARS Produccions

IDIOMA: Català i Castellà DURACIÓ: 60 min. aprox. GÈNERE: Teatre, Drama.

Page 5: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

1

Guió Original en català: Olga Besolí Traducció del català: Olga Besolí

Acotacions escenogràfiques: Juan Manuel Guijarro

Núm. Inscripció: 2001/08/41598

RPI: 02/2002/2271

Escenari

Menjador sala d’estar d’una casa. A un costat de l’escenari hi ha una taula amb dos cadires. A l’altre, un sofà amb una tauleta on hi ha un telèfon, un gerro amb flors, el comandament a distància del televisor, un cendrer i un gerro amb flors.

Personatges

MARTA Mestressa de casa i dona de Joan. Porta roba d’anar per casa però arreglada. 26 anys.

JUAN Treballa en una oficina. Ben vestit i porta un maletí. 25 anys.

Page 6: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

2

ACTE 1 (L’escenari representa el saló - menjador d’una casa. Amb un sofà, una tauleta amb un telèfon, unes claus i un gerro amb flors, un armari amb lleixes i una taula amb dos cadires. La taula està parada. S’obre el teló. Les llums de l’escenari son tancades. Entre les ombres es pot veure a la Marta gitada al sofà mirant un àlbum de fotos, mentre a la paret del fons hi ha una pantalla blanca enorme on es veuen projectades diapositives de varis moments viscuts per la parella protagonista de l’obra: moments de platja, de vacances, amb amics, etc… Sona el timbre de la porta, La Marta s’aixeca, tanca el llibre, s’apaga el projector i s’obrin les llums. Va a obrir la porta. Es el marit)

MARTA Hola!

(Joan no fas cas de Marta. Està parlant per telèfon) JOAN Si, però ja t’he dit que no es pot fer res, me te agafat pels ous i la veritat, no sé com m’ho muntaré, (Pausa) És igual Lluís, de totes formes ens veurem demà a l’oficina tots, així que ja veurem el que passa. Be, et deixo, fins demà. Hola. (Mirant a la taula) Be, veig que el sopar es a taula. MARTA De fa estona. Arribes molt tard. JOAN Doncs he vingut tan prompte com he pogut .

(Joan surt d’escena perquè ha anat a la cambra a canviar-se de roba)

MARTA Ja ho se. Però podries haver avisat. JOAN Per a què? Que potser has quedat amb algú? MARTA No, només per a evitar haver perdut el temps esperant-te sense fer res. JOAN Que mes dona? Tampoc no tens res important a fer.

(Joan torna a entrar a escena) MARTA Ja, però de totes maneres m’hagués agradat saber que arribaves tard.

Page 7: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

3

JOAN Escolta’m. He estat treballant, val? I estic cansat. Jo no puc saber a quin hora acabaré de treballar cada dia. A més, no tinc ni temps ni ganes de trucar-te mentre estic a la feina. MARTA Però be que els teus companys tenen un horari, oi? JOAN Sí, però ells no arribaran mai on estic jo. A més, no tinc per que donar-te explicacions. MARTA Ja però… JOAN No vull parlar més de la feina. ¿Què has estat fent? MARTA ¿Ens posem a sopar? Ja deu estar refredant-se. JOAN Dona, acabo d’arribar, una mica de calma, no? (S’asseu tot ample al sofà, mentre ella se’l mira des de la taula) ¿Què tal si em portes una cervesa? MARTA Però el sopar… D’acord, ja vaig (Desapareix d’escena) JOAN Per cert, has vist les meves claus? MARTA (Des de fora d’escena i cridant) Què? JOAN (Cridant) Les claus!!! Si les has vist MARTA (Des de fora d’escena i cridant) Estan a la tauleta.

(Joan s’inclina sobre el llibre de la tauleta) JOAN I això? (Agafa l’àlbum i el obre) Bo!

(Ella torna a escena amb una mitjana i mentre la posa a la tauleta ell li mostra el llibre)

JOAN Així que això es el que has estat fent.

Page 8: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

4

MARTA Sí JOAN Veus com sempre pots trobar una bona distracció mentre m’esperes? Vine, seu aquí amb mi (Ella s’asseu) Quan de temps feia que no veiem aquestes fotos! Quants de records! Mira, aquí es quan vam anar a Mallorca. MARTA Sí. JOAN Què deu fer d’això? MARTA Al menys quatre anys, per que, si no recordo malament va ser durant el primer any de casats. JOAN Recordes l’habitació? Quina merda. Ni tan sols tenia aigua calenta. MARTA Si, i ens vam haver de canviar d’hotel. JOAN Si, i l’altre tampoc era gran cosa. Ei, mira! I aquesta va ser a la platja de Benidorm. MARTA No, aquesta es d’Eivissa. JOAN T’equivoques. No pot ser. Estàs segura? MARTA Si, aquell cap de setmana que vas desaparèixer de la feina sense avisar. JOAN Ah, sí, tens raó. Recordo que et vas passar tot el viatge tancada a la cabina. MARTA Sort que anàvem amb la Sonia i l’Aleix. JOAN Sí, per que vas estar molt desagradable, només feies que vomitar i torna a vomitar... MARTA Perquè no puc amb els Ferris. Em marejo de mala manera.

Page 9: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

5

JOAN I jo que em pensava que estaves prenyada! MARTA (Amb il·lusió) ¿T’hagués agradat? JOAN El què? MARTA Això, tenir un fill. JOAN ¿Però tu com estàs? No! Clar que no. Només em faria falta això, haver d’aguantar un crio. Ai mira! Les vacances de Dénia! Has vist?

(Enfadada amb ell, la Marta s’aixeca i va cap a la taula, veu aigua i talla una mica de fuet)

MARTA Sí, estàs molt be en aquesta foto. JOAN Oi que sí? L’hauríem d’ampliar i fer-ne un quadre. Què et sembla? Així trauríem aquests tan espantosos de les parets. MARTA Per què? A mi m’agraden els quadres de la meva germana. JOAN Aquests? Però si son horribles! MARTA Es que jo els hi tinc molta estima. JOAN Es clar, perquè son de l’artista de la família! No he entès mai la dèria que li tens.

(Joan agafa el diari i es posa a llegir-lo) MARTA Per que l’admiro. Des de petita ha fet el que ha volgut. I la de disgustos que s’ha emportat la mare amb ella. Però la Montse mai ha donat el braç a torçar…Ni tan sols aquella vegada que es va… JOAN No. Si estàs pensant en contar-me una de les històries de quan éreu petites, oblida-ho. Ja me les sé totes. A més, a què li dius fer el que vols? A no haver assentat mai arrels enlloc?

Page 10: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

6

MARTA (La Marta intenta obrir una ampolla de vi) No, a anar sense por a per allò que somiaves de petita, com quan les dos teníem tan clar el que volíem ser de grans, ella pintora i jo… JOAN (S’aixeca i va cap a la taula per picar una mica de fuet) (Interrompent-la) Què bonic! Però no es pot viure de somnis. La realitat es sempre molt diferent al que un es pensa, i acceptar-la es símptoma de maduresa. MARTA Però els somnis es poden complir, i ella està a punt d’aconseguir el seu. JOAN (Camina en direcció al sofà) El que fa es fugir de la realitat. No arribarà mai a res. Els somnis són només això, somnis. Desenganyat, pintant com pinta no arribarà a fer història. MARTA Però al menys ho haurà intentat. JOAN (Es gira de cop i s’atura) A si ? I quan d’aquí a uns anys es vegi vella i sola, de què li haurà servit? Llavors què? MARTA Llavors li quedarà el record de tots els llocs que haurà vist, llocs que jo ni tan sols conec d’oïda, i de tota la gent interessant que haurà passat per la seva vida. JOAN Diràs pel seu llit. MARTA No em referia a això, sinó als amics que ha fet a cada país que ha visitat. JOAN Oh sí, grans amics, almenys durant un parell de mesos i després apa, a reveure, a un altre lloc i a tornar-hi. MARTA Es inevitable quan viatges tant. JOAN (S’asseu al sofà i torna a agafar el diari) Sí, es clar…Pot viatjar tot el que vulgui. Perquè està sola. Sola com un núvol.

Page 11: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

7

MARTA Per que ho ha escollit així. Estima la seva llibertat. JOAN Per que no te qui l’estimi, que es molt diferent. I no m’estranya, tal i com es ella. MARTA Però si tu no la coneixes, no saps com es ella. JOAN Que no? A mi no m’enganya, se que per molt que vulgui aparentar felicitat, en el fons es una desgraciada. Patètic, no? MARTA No, no m’ho puc creure. Se que viu exactament la vida que vol. JOAN Doncs creu-t’ho. Si ella pogués, estic segur que ho canviaria tot pel que tenim nosaltres. MARTA (Mirant al voltant) I què és el que tenim? JOAN (Deixa el diari i va cap a ella amenaçant) Una família, Marta,. Som una família i ella està sola. No et sembla prou? MARTA Doncs no, segueixo pensant que ella es l’única de la família que encara pot triomfar. JOAN Sopem? (Prenent-li l’ampolla de vi de entre les mans) MARTA I la cervesa? JOAN Deixa-la. Ja no en vull més. (S’asseuen a taula i ella li serveix la sopa a ell mentre la mira despectiu) Què has volgut dir amb que ella es l’única que ha triomfat? MARTA (Amb incertesa) Què? JOAN (Alterat i cridant) De veritat penses que nosaltres som uns fracassats?

Page 12: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

8

MARTA No, clar que no JOAN Per que si l’estil de vida que portem no es suficient per a les teves aspiracions, fes-m’ho saber. Resulta que soc feliç amb el que tenim, principalment per que m’ha costat molt de treball aconseguir-ho. I estic orgullós d’haver triomfat pel meu propi esforç sense que m’hagi vingut tot de regalat com a la teva “germaneta”. MARTA (Espantada) Però jo no he volgut dir això! JOAN Ah, no? Doncs que collons has volgut dir? MARTA Jo només deia que l’admiro. JOAN Ja… I per què? MARTA (Molt nerviosa) Doncs no ho se, suposo que per que es la meva germana, i per que ha viatjat molt, i per que ella… JOAN (Cridant i picant fort a la taula ) ELLA, ELLA, ELLA, ELLA ...Mira que n’ets d’envejosa. Sempre valorant el dels altres. Quant te n’adonaràs que tens tot el que qualsevol persona normal voldria? MARTA (Amb desesperació) Però jo no soc envejosa. JOAN (Amb ira) Si que ho ets, i amb la teva enveja m’ofens, saps? per que només pot significar una cosa; que tot el que faig per tu no serveix de res. Doncs sàpigues que és molt més del que qualsevol dona podria somiar mai. MARTA Perdona’m… Jo… Ho sento. No volia ofendre’t. Ja saps la dèria que li tinc a la Montse. JOAN (Calmant-se) Ja… Serà millor que mengem.

(Comencen a menjar, hi ha silenci però continua havent tensió. Ell prova la sopa, fa cara de fàstic i rebat la cullera contra la taula)

Page 13: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

9

JOAN Merda!!! MARTA (Abstreta mirant-se el plat) Eh, què? JOAN Què esta freda!! MARTA Ho sento, fa massa estona que es a taula (S’aixeca cap a ell i li agafa el plat amb les dues mans) JOAN (Agafant-la pels canells) Que fas? MARTA Vaig a escalfar-la, no? JOAN (Deixant-la anar de cop) Per a què? De totes maneres la teva sopa no val una merda. Ni freda ni calenta. Així que seu i menja-te-la tu que jo no tinc prou estómac.

(Ell s’aixeca i marxa de la taula, i rebat la panera contra el terra, seu al sofà, mira un diari i s’encén un cigarret. Mentre ella resta quieta a la cadira )

MARTA (Mentre recull el pa del terra) Vols que et prepari una altra cosa? JOAN (Sense mirar-la) Menja i calla. No vull sentir-te mes.

(La Marta es queda a la taula. Intenta menjar però no pot. Treu la sopera y els plats de sopa de la taula. Torna a escena i s’asseu a la cadira. Mentrestant, el Joan llegeix el diari. Al cap d’una estona, apaga el cigarret al cendrer, i mira fixament a la Marta, que segueix entrant i sortint)

JOAN Marta. MARTA Què? JOAN Vine aquí.

Page 14: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

10

MARTA (Atemorida) Per a què? JOAN Vine, deixa estar això (Ella no respon, se’l mira desconfiada) Vine dona, no siguis bleda, no passa res.

(Ella s’aixeca i va cap a ell, s’asseu al costat. Ell la besa) MARTA Què fas? JOAN Et beso... ets la meva dona, no? MARTA Sí, es clar... JOAN Ho sento, ja saps que últimament estic una mica nerviós. Porto dies pensant a l’oficina, saps? I crec que no ens aniria mal una escapadeta ¿Quan temps fa que tu i jo no ens anem de viatge? MARTA (A mitja veu) No ho sé... dos anys? JOAN (De bon rotllo) Que et sembla si m’agafo les vacances? MARTA Per anar de viatge? aquest estiu? JOAN Si, es clar. On t’agradaria anar? MARTA On tu vulguis… però no per mar. JOAN (Se’n riu) Tranquil·la , si tu no vols creuers, doncs no n’hi hauran. MARTA I on tenies pensat? JOAN Encara no ho se? Digues tu on vols anar i ho farem.

Page 15: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

11

MARTA (Mes confiada) No se. Ja se. Un lloc a la costa, amb platges petites i acollidores. Que t’apareix? JOAN Com tu vulguis. Anirem a un lloc amb platja. Què més? MARTA Uff!! A l’estranger? JOAN Oh, oh. Que no sigui molt lluny d’aquí. Que tal Dénia? MARTA Però si ja hi vam estar! JOAN (Es comença a posar seriós) I què? MARTA Doncs que m’agradaria anar a un lloc nou que encara no conegui. JOAN Per això, per que ja hi vam estar, sabem que s’hi està be. MARTA (Decebuda) Ja però jo creia… JOAN Però que? MARTA Doncs que Dénia…

(Joan s’aixeca de sobte enfadat) JOAN Si Dénia, que collons et passa ara amb Dénia. Quina mania li tens?

(Marta també s’aixeca però per a calmar a Joan)

MARTA Cap. Tens raó, Dénia està prou be. JOAN Així que no et fa il·lusió anar-hi. MARTA Si que me’n fa.

Page 16: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

12

JOAN Si, ja ho he vist. Sempre ho has de fer?. MARTA (Interrogació) Fer el què? JOAN Això. Espatllar-ho tot. MARTA No jo no… jo… ho he fet sense voler. JOAN Però mai estàs contenta, i mira que ho intento. Saps? Creia que el detall de les vacances t’agradaria i vas i em respons així. MARTA Però jo si vull anar de vacances! JOAN Però no on vull anar jo MARTA El lloc es lo de menys. JOAN Sempre i quan no sigui el que a mi m’agrada, oi? MARTA (Intentant calmar-lo) Deixa-ho anar, val? Ja hi parlarem en un altre moment de les vacances. JOAN (Ell de sobte l’agafa pel coll com estrangulant-la amb una ma) Mai em tornis a dir el que haig o no haig de fer. Si vull parlar ara de les vacances hi parlo. Queda clar? Digues! MARTA (Intentant respirar) Si JOAN (Mirant-la)Molt be, doncs no hi hauran vacances (Pausa breu) I ara que et passa ? Va aixeca’t i almenys despara la taula. O es que la penses deixar així de bruta?

Page 17: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

13

(Ell seu al sofà de nou i agafa el comandament a distancia fent zapping de cara al públic, mentre sonen els efectes sonors de televisió)

MARTA I el segon plat? JOAN Que hi ha algú que potser encara te gana?

(Ella comença a apilar els plats, ell segueix amb el zapping, apaga la televisió amb el comandament i el tira damunt la tauleta)

JOAN Quina merda de programació.

(Moments de silenci mentre ell mira com ella ve i va enretirant els plats de la taula)

JOAN La veritat es que no sé... ¿Perquè em vaig casar amb tu? MARTA (Amb resignació) Per que ens estimàvem. JOAN Si, ja ho se. Però, perquè precisament amb tu? MARTA No entenc on vols anar a parar. JOAN Doncs que poder haver-ne triat una de millor, i de fet n’hi havia moltes que et superaven de bon tros, havia d’enamorar-me precisament de tu. Quina putada no? MARTA Jo també vaig enamorar-me de tu. JOAN Si, però ja ho diu el meu pare: “Agafa-la ben prima i neta que a la llarga totes es tornen grasses i marranes” Però jo era jove i estúpid. MARTA Els dos ho érem. JOAN Si però la meva vida hagués pogut ser tan diferent… (Sospirant) Ai… la Lorena (ella mira amb cara d’interrogació) Aquesta si que estava bona. I com ho feia de be la

Page 18: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

14

cabrona! (Girant el cap a ella i sense donar-li importància) Però tranquil·la, va passar molt abans de conèixer-te.. MARTA (Amb duresa i sense mirar a en Joan) No, si jo ho estic de tranquil·la. JOAN (S’aixeca cap a ella) Ho estàs? Però la veritat es que encara la recordo, tots i cada un dels dies que passen, (Li diu a l’orella) i la desitjo. Com la desitjo!!. (Li toca la cara a la Marta) La seva cara, no com la teva, per que ella era “guapa” i a més a més de pell fina (tocant-li el coll) i suau. I els llavis, quins llavis! Ella si que sabia “xupar-la”. Saps, no podia parar de besar-la (s’apropa a ella com per a besar-la però alhora ella es fa endarrera i ell es frena, ell se’n riu amb ironia, de sobte l’agafa pels pits) I els seus pits no estaven caiguts com aquests (Les mans dels pits a la cintura, se la mira de dalt a baix) Ja voldries tu tenir un cos com el d’ella…per que m’excitava, no com tu ( es repenja sobre ella mentre ella intenta escapar-se ) (Traient-se un collar de perles de la butxaca i ensenyant-li a la Marta) I a ella també li regalava coses boniques com aquesta. MARTA ¿Què es això? JOAN (Posant-li el collar) Es per a tu. T’agrada? MARTA No, no el vull JOAN Quieta. MARTA (Cridant) No… JOAN (L’agafa) On vas? MARTA (Intentant desfer-se’n de l’abraçada d’ell) Deixa’m. JOAN Mai (Tira tot el de la taula i empeny la Marta contra el respatller del sofà) T’estimo. MARTA No.

Page 19: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

15

JOAN Si, sempre t’he estimat MARTA Deixa’m. JOAN No et moguis MARTA No vull

(Joan agafa la Marta pels cabells tirant-li el cap al darrera i dient-li a cau d’orella)

JOAN T’he dit que no et moguis.

(Li solta el cap, ella plora) JOAN Siguis bona i no et faré mal

(Es treu la corretja i comença a violar-la, ella darrera el sofà, de peus i agafada al respatller, ell darrera d’ella) (Baixen les llums i augmenta la musica. Es tanca el teló)

***FI DEL PRIMER ACTE***

Page 20: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

16

ACTE 2 (Trobem a la Marta recollint els plats trencats i la resta de coses que van trencar el dia anterior, mentre ella segueix recordant el que va passar i es posa a plorar. S’ aixeca i va cap al telèfon decidida a parlar amb la seva mare, però triga una mica en fer-ho! Esta nerviosa, però es decideix i s’eixuga les llàgrimes i marca el número de telèfon).

MARTA Mare? Soc jo. Mira, he pensat en trucar-te, com fa dies que no ens veiem. Com va tot per casa, be? Digues-li que li faci cas al metge i vigila-l’hi el menjar. Aquí tot igual.

(Es desmorrona i comença a plorar)

No, no estic bé… ho ha tornat a fer… No puc més. No, no s’arreglarà. Ja se que està passant una mala època, però… (Cridant) I jo què? No em diguis això, saps que faig tot el que puc. No, no serveix de res. Soc una bona esposa!!! Això ja ho vam parlar i saps que no en vull cap. I si no es així què? També li pegarà a ell? T’he dit que no li donaré un fill. No es just que em carreguis tota la culpa. No vull que em diguis res. De fet ja no espero res, ni de tu, ni de ell, ni de la vida. Com vols que em posi? La he esgotada mama, ja no me’n queda. Ja estic massa cansada. No, no podré aguantar-ho. Es que no ho entens? Li tinc por! De que un dia se li’n vagi la ma i… em mati. Però com pots dir que son bajanades, has vist els blaus. No, cada dia es pitjor. No ploris… i ajuda’m. No se… no tinc on anar… potser la policia… Escàndol? Es que no t’importo? Soc la teva filla! Doncs ajuda’m!!!

(Moment llarg de plors escoltant el telèfon, de fons sona una música suau i molt tendra acompanyant els plors de la Marta)

(Amb un fil de veu) Clar que ho entenc. (Silenci llarg) Jo també t’estimo.

Page 21: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

17

(Penja el telèfon i es posa a plorar. Agafa el coixí del sofà i allà hi troba el collar de perles (que s’havia caigut en el moment de la violació). Marta decideix tornar a posar-se el collar per a evitar més problemes. Al cap d’un moment, es sent la portar obrir-se. Ràpidament la Marta s’eixuga les llàgrimes i continua netejant)

MARTA Hola. JOAN Fas una cara rara. Que has estat plorant? MARTA (Amagant la cara) No. Estic be. JOAN Segur? MARTA Si, no passa res. JOAN I aquests ulls? MARTA Res d’important, ja saps com estic últimament, que ploro per qualsevol “tonteria”. JOAN Ja, i amb qui parlaves? MARTA (Segueix recollint tot el del terra) Amb ningú. JOAN Doncs he sentit veus pujant l’escala. MARTA Ah, be, parlava per telèfon, amb ma mare. JOAN A si? I que volia la bruixa? MARTA (Baixa el cap) El de sempre… res important. JOAN (Agafant-la pels cabells) Quan em parlis mira’m a la cara. Només els mentiders baixen el cap quan parlen.

Page 22: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

18

MARTA (Alçant el cap) Ha dit que no podia venir a veure’ns i m’he posat a plorar com una ”tonta”. JOAN Doncs no se perquè. Millor que no vingui. No la suporto. Es una harpia. MARTA No parlis així de la meva mare. JOAN Per què? MARTA Per que es la meva mare. JOAN I què? MARTA Que es mereix un mínim de respecte. JOAN Respecte? MARTA Si JOAN Doncs te diré quelcom sobre la teva mare. Es una inútil, i tu vas per camí de ser tan inútil com ella. MARTA T’he dit que no insultis la meva mare. JOAN Ja, però ella si que pot parlar malament de mi. MARTA Ella no es així. JOAN Ah no? I com es, si pot saber-se? MARTA Ella… t’aprecia.

Page 23: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

19

JOAN I per això em critica. MARTA Això no es veritat. JOAN Que no? Se que quan us ajunteu les dos es per a deixar-me verd. Que? Heu gaudit criticant-me mentre hi era fora? Oi? MARTA No t’hem criticat. JOAN A mi no m’enganyeu. Se molt be que pensa de mi la vaca grassa de ta mare. Que no soc suficient per a la seva nena malcriada. (Cridant) Doncs sàpigues que soc molt mes del que et mereixes, tu i la teva puta família. MARTA (Cridant desesperada) PROU!!!! Però perquè ets tan cruel amb mi? JOAN Cruel? Em passo els dies treballant per pujar aquesta família i que trobo quan arribo a casa, eh? (Cridant) Res. MARTA Jo també faig per aquesta família! JOAN A sí? El què? On es el dinar? MARTA No he tingut temps. JOAN Clar, has estat tot el mati massa ocupada clavant-me ganivets a l’esquena! MARTA No…!!! JOAN Doncs que collons has estat fent? MARTA Jo… he tingut que recollir… tot el que hi havia al terra.

Page 24: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

20

JOAN (Empentant-la) Així es com m’ho pagues? Ni tan sols es capaç de satisfer-me al llit i damunt m’ho tires en cara. MARTA (Alterada i cridant, li pega una espenta al pit) Doncs ves-te’n i busca-te’n un altra!!! JOAN I tu que faràs? (L’agafa pels braços i la porta cap al mirall) T’has vist be Marta? Mira’t be. Mira’t. MARTA Deixa’m. Em fas mal.

(Joan posa la Marta davant d’ell agafant-la pels braços cara al públic com si el públic fos la paret on hi ha el mirall)

JOAN Mirat. (Ella baixa el cap a un costat) Estàs lletja. T’has engreixat. (Li passa un braç pel davant i amb l’altra ma li aixeca el cap per a que miri al mirall) No vals una merda. De veritat creus que algun home voldria “follar” amb tu? No, sense mi no ets res. Accepta-ho, ningú no t’estimarà mai. Només em tens a mi. (Li besa la galta i l’empeny contra el sofà on ella cau asseguda)

(Ell camina nerviosament de banda a banda de l’escenari. Ella està al sofà. Fa un petit intent d’escapada però ell la veu. Ell se la mira mentre se’n riu)

JOAN Sé el que estàs pensant. Et conec. Ni ho somies. No et deixaré marxar mai. MARTA No m’ho podràs impedir. JOAN I que faràs? De puta? No tens on caure morta. MARTA No m’importa. JOAN Doncs t’hauria d’importar. MARTA Ja no. No em queda res a perdre.

Page 25: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

21

JOAN (Es posa quasi damunt d’ella al sofà) Ah no! Tu em necessites. Tant com l’aire que respires. Et quedaràs. MARTA No. T’equivoques. JOAN (Allunyant-se d’ella) Ho has d’admetre; el que ens uneix es tan fort que no podem viure l’un sense l’altre. MARTA Però ho intentaré. Et juro per Deu que ho faré.

(Ella s’aixeca corrents del sofà amb intencions d’escapar-se, però ell, furiós, la agafa pels cabells i la porta fins al costat del sofà)

JOAN On creies que anaves, eh? MARTA Solta’m, em fas mal.

(Ell, furiós, la asseu al lateral del sofà i li planta la ma esquerra davant la cara)

JOAN Saps el que es això? Eh? DIGUES!!!! MARTA (Plorant molt atemorida) L’aliança. JOAN L’aliança, molt be. I saps el que vol dir, eh? Ho recordes? FINS QUE LA MORT ENS SEPARI. Aquest es el jurament que vas fer davant de Deu i l’únic que compliràs.

(Joan fa l’angle de marxar) MARTA (Cridant i aixecant-se, reunint tot el valor) Ja no t’estimo!!!

(Joan s’atura i es gira cap a ella)

JOAN Com has dit? MARTA (Agafant aire) Que ja no t’estimo.

(El Joan se’n riu. Se sobte li clava una bufetada a Marta. Ella cau damunt el sofà i comença a plorar)

Page 26: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

22

JOAN Damunt no et poses a plorar. Ha sigut culpa teva. Sempre es culpa teva. Tu m’has obligat a fer-ho. Y, creu-me, això em dol molt mes a mi que a tu.

(El Joan se’n va cap a la taula, allunyant-se d’esquenes a ella mentre parla) (Mentrestant, la Marta agafa el gerro que hi ha sobre la tauleta amb intencions d’atacar-lo) (Joan es gira al punt en que la Marta està a punt d’atacar-lo. Li agafa el braç i li treu el gerro)

MARTA Ets un cabró JOAN Que volies fer, eh?

(Joan clava una bufetada a Marta i un cop de puny a l’estómac que la Marta es queda de genolls al terra, tossint)

JOAN (Sacsejant-la) Per què m’ho fas, això, eh? MARTA Deixa’m anar JOAN Mai

(Joan li clava un cop de peu a la Marta) JOAN On creies que anaves, eh? Perquè m’ho fas això? (Ella està al terra plorant) T’he avisat que no ho intentessis. (Ell li pega un altre cop de peu) Però tu no m’has fet cas. (Més cops de peu) Mai em fas cas. Per què ho fas, eh? Per què sempre em provoques? Eh? Per que? Digues. MARTA (Des del terra, entre plors) Jo no et provoco!!! JOAN Que no? (Ell agafa la Marta pels cabells) M’insultes i em dius que no m’estimes. I saps que jo t’estimo. Ets una golfa. No mereixes viure…

Page 27: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

23

MARTA (Quasi sense veu) Ho sento… JOAN No, no ho sents MARTA Sí, de veritat. JOAN De veritat? MARTA Si… per favor … prou. JOAN (Agenollat amb ella) Et quedaràs amb mi? MARTA Sí… JOAN Per a sempre?… MARTA Sí… sempre. JOAN (Mig plorant) M’estimes? (Ella està en silenci) (Cridant) M’estimes? Contesta! MARTA (Ella es tapa les orelles) Sí, sí, SI, SI, SI...!!!! JOAN Digues-m’ho. MARTA T’estimo.

(Se sobte, al Joan li canvia l’expressió, totalment seriós i amb rigidesa)

JOAN Es mentida. Menteixes. Si m’estimessis no m’obligaries a fer-te això.

(Joan es treu el cinturó i li rodeja el coll amb intencions d’estrangular-la. Ella, de genolls al terra, intenta defensar-se

Page 28: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

24

però no pot i la imatge es congela en el moment en que la està estrangulant) (Gradualment s’apaguen els llums. La Marta i el Joan resten quiets al mig de l’escenari mentre amb una música de fons es van projectant a la pantalla blanca les diapositives de les imatges de articles de diari de casos de dones reals assassinades. A mesura que les imatges es van succeint, una veu en OFF les va anomenant una a una)

VEU EN OFF - Casos de Violència de Gènere

Mari Carmen 39 anys Morta pel marit Apunyalada amb un ganivet de cuina Josefa. 42 anys. Morta pel company sentimental la Nit de Reis. Apunyalada 7 vegades Gloribel German 38 anys Esposa de Funcionari del Cos de la Policia Nacional Morta d’un tret al cap. Manuela Dominguez 24 anys Morta pel marit Apunyalada 28 vegades. Maria Emilia Diaz. 32 anys Apallissada brutalment pel seu marit amb un tamboret fins a causar-li la mort. Mari Carmen Martinez 36 anys Feminista y encarregada d’elaborar el programa de Drets de la Dona amb el que Esquerra Unida va concórrer a les eleccions municipals del seu poble. Apunyalada per l’exmarit.

Page 29: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

25

Ana Torres 28 anys Morta pel company sentimental Cremada Viva Concepción 32 anys Núvia d’un exmembre de la Guardia Real Morta d’una destralada al cap al pàrking d’un centre comercial Francisca G. 34 anys Morta pel marit. Estrangulada. Pilar Villarrubia 33 anys Morta pel marit al intentar separar-se Apunyalada 10 vegades. Engracia Villodres 54 anys Morta pel marit a cops de pala Maria Isabel Santos 26 anys Assassinada per l’exnovio a la porta de la Pizzeria on treballava Apunyalada 7 vegades. Amparo Garcia 37 anys Morta pel marit amb un cop d’aixada. Margarita Martinez 35 anys Després de denunciar al marit per maltractes, es cremada viva junt amb els tres fills de la parella.

Page 30: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

26

Antonia Sanchez 33 anys Esposa de Guardia Civil Morta per 5 trets de l’arma reglamentaria

(S’acaben les imatges i la música, llavors la llum torna a pujar i els personatges cobren vida de nou. En Joan estrangula la Marta i ella cau morta en terra, a continuació ell llença el cinturó i es disposa a sortir de l’escena però abans de marxar s’encén un cigarret, llavors marxa.) (En aquest moment torna a baixar la llum i es projecta la diapositiva amb la imatge de la Marta muntada imitant un article de diari i tornem a sentir la veu en Off)

VEU EN OFF

Marta Fornós Tortosa. 25 anys Morta pel marit Estrangulada

(La diapositiva es manté i el cos de la Marta continua al terra mentre la veu en Off anuncia: )

VEU EN OFF

Una cada tres dones ha sigut víctima d’abusos en algun moment de la seva vida. Des d’aquí, els RARS, volem dedicar aquesta obra a totes aquelles dones maltractades , violades o assassinades per aquells que deien estimar-les.

(Puja la música uns moments i de sobte sona el telèfon. Fa cinc trucs i salta l’automàtic)

VEU D’EN JOAN AL CONTESTADOR AUTOMÀTIC

En aquest moment no estem a casa, però si vols pots deixar el teu missatge després de la senyal.

(Sona el BEEP) VEU EN OFF DE LA MARE

Marta, soc jo, la mare. On ets? Estàs be? Em tens preocupada. Truca’m i parlarem.

(Puja la música i les llums que enfoquen la Marta comencen a desaparèixer mentre es tanca el teló)

*** FI DE L’OBRA ***

Page 31: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

27

Traducció del català: Olga Besolí

Escenario

Comedor sala de estar de una casa. A un lado del escenario hay una mesa con sus sillas, al otro un sofá con una mesa pequeña sobre la que está un teléfono, el mando a distancia del televisor, un cenicero y un jarrón con flores.

Personajes

MARTA Ama de casa y esposa de Juan. Lleva ropa de ir por casa pero arreglada. 26 años.

JUAN Trabaja en una oficina. Viste traje chaqueta y lleva un maletín. 25 años.

Page 32: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

28

ACTO I (La cena está preparada sobre la mesa. El cazo de la sopa, la botella de vino por abrir, pan, aceitunas, etc.… y todos los cubiertos. Al lado del sofá hay una mesita. Sobre ella un teléfono, un cenicero, el mando de la televisión y unas llaves) (Se abre el telón. Las luces del escenario están apagadas. Entre sombras se puede ver a Marta echada sobre el sofá mirando un álbum de fotos. Al fondo del escenario, una pantalla gigante nos muestra las fotografías que mira Marta. Son fotografías de los momentos vividos por la pareja: fotos de la boda, momentos de playa, de vacaciones, con amigos…) (Suena el timbre de la puerta. Se encienden las luces del escenario. Rápidamente Marta cierra el álbum, dejamos de ver las imágenes de la pantalla. Marta se apresura a abrir la puerta. Es Juan, su marido, que llega cansado de la oficina)

MARTA Hola.

(Juan entra hablando por teléfono. No le hace ni caso a Marta) JUAN Sí, pero ya te dicho que no se puede hacer nada, me tiene cogido por los cojones y la verdad no sé cómo me lo voy a montar. (Pausa) Da igual Luis, de todas formas nos veremos todos mañana en la oficina así que veremos qué pasa. Bueno te dejo, hasta mañana. Hola. (Mirando a la mesa) Vaya, veo que la cena ya está lista. MARTA De hace rato. Llegas tarde. JUAN Pues he llegado en cuanto he podido

(Juan sale de escena para cambiarse la camisa)

MARTA Lo sé. Pero podías haberme avisado. VOZ DE JUAN ¿Para qué? ¿Acaso has quedado con alguien? MARTA No, pero habría evitado perder el tiempo esperándote sin hacer nada más.

(Juan vuelve a entrar a escena).

Page 33: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

29

JUAN ¿Y qué más te da? Total, tampoco tienes nada importante que hacer. MARTA Ya, pero de todas formas me hubiese gustado saber que llegabas tarde. JUAN Mira, he estado trabajando ¿sabes? Y estoy muy cansado. Yo no puedo saber a qué hora termino cada día. Además, no tengo ni tiempo ni ganas de llamarte mientras estoy en el trabajo. MARTA Ya, pero bien que tus compañeros tienen un horario ¿no? JUAN Sí, pero ellos nunca llegaran donde estoy yo. Además, no tengo porqué darte explicaciones. MARTA Ya pero… JUAN Qué no quiero hablar más del trabajo. Y tú ¿Qué has estado haciendo? MARTA ¿Cenamos? La sopa ya debe estar fría. JUAN Marta, acabo de llegar, un poco de calma ¿no?

(Juan se sienta en el sofá mientras ella se lo mira desde la mesa) JUAN ¿Qué tal una cerveza? MARTA Pero la cena… Vale, ya voy

(Marta va a la cocina. Desaparece de escena) JUAN Por cierto ¿has visto mis llaves? VOZ DE MARTA (Alzando la voz) ¿Qué? JUAN (Gritando) ¡¡¡ Mis llaves!!! Si las has visto.

Page 34: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

30

VOZ DE MARTA (Alzando la voz) Están en la mesita.

(Juan descubre el álbum de fotos sobre la mesita. Se inclina para cogerlo)

JUAN ¿Y esto? (Lo abre) ¡Vaya, vaya!

(Marta vuelve a escena con una cerveza en la mano. La abre y se acerca a Juan para dejársela a la mesita)

JUAN Así que esto es lo que has estado haciendo. MARTA Sí JUAN ¿Ves como siempre puedes encontrar una buena distracción mientras me esperas? Ven, siéntate aquí conmigo.

(Ella se sienta. Van mirando las fotos) JUAN ¡Cuánto tiempo hacía que no mirábamos estas fotos! ¡Qué recuerdos! Mira, ¡nuestro viaje a Mallorca! MARTA Sí. JUAN ¿Cuánto tiempo hace de eso? MARTA Pues al menos cuatro años, porque, si no me equivoco, fue durante el primer año de casados. JUAN Es verdad. ¿Te acuerdas de la habitación? Vaya mierda. No tenía ni agua caliente. MARTA Sí, y tuvimos que cambiarnos de hotel. JUAN Sí, pero el otro tampoco era gran cosa. ¡HEY, mira! Y ésta es la playa de Benidorm. MARTA No, esto es Ibiza.

Page 35: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

31

JUAN No, te equivocas. ¿Seguro? MARTA Si, aquel fin de semana que desapareciste del trabajo sin avisar ¿No te acuerdas? JUAN Ah, sí, tienes razón. Recuerdo que pasaste todo el viaje encerrada en el camarote. MARTA ¡Y suerte que íbamos con Sonia y Alex! JUAN La verdad es que sí, porque estuviste muy desagradable. No hacías más que vomitar, y venga a vomitar… MARTA Porque no puedo con los Ferry. Sabes que me mareo como una sopa. JUAN ¡Y yo que creía que estabas embarazada! MARTA (Con ilusión) ¿Y te hubiese gustado?

JUAN ¿El qué? MARTA Pues eso. Tener un hijo. JUAN ¿Pero qué dices? ¡No! Claro que no. ¿De qué vas? Sólo me faltaría eso, tener que aguantar un crío.

(Enfadada, Marta se va hacia la mesa. Empieza a cortar pan y un poco de chorizo)

JUAN (Desde es sofá, sin darle importancia) ¡Ay, mira! ¡Las vacaciones de Denia! MARTA (Todavía enfadada, casi sin mirar la foto) Sí, sales muy bien en esa foto. JUAN ¿A que sí? La tendríamos que ampliar y ponerle un marco. ¿Qué te parece? Así quitaríamos ese cuadro tan espantoso de la pared.

Page 36: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

32

MARTA ¿Por qué? A mí me gustan los cuadros de mi hermana. JUAN (Señalando al cuadro) ¿Esto? MARTA Sí. JUAN ¡Pero si es horrible!

MARTA Ya, pero es que yo le tengo mucho cariño. JUAN Sí, claro, porque es de la “artista de la familia”. Nunca he entendido la obsesión que tienes con ella. MARTA Porque la admiro. Desde pequeña ha hecho siempre lo que ha querido. Y la de disgustos que mi madre se ha llevado con ella… pero Montse nunca ha dado su brazo a torcer… incluso recuerdo aquella vez, que de niñas, se... JUAN No. Si estás pensando en contarme una de esas historias de cuando erais unas crías, olvídalo. Ya me las sé todas. Además, ¿a qué le llamas hacer lo que uno quiere? ¿A nunca haber sentado raíces en ninguna parte?

(Marta intenta abrir la botella de vino)

MARTA No, a ir sin miedo a por aquello que soñabas de pequeña, como cuando las dos teníamos tan claro lo que queríamos ser de mayores, ella pintora y yo...

(Juan se levanta y se acerca a Marta. Coge un poco de chorizo del plato)

JUAN (Interrumpiéndola) ¡Qué bonito! Pero no se puede vivir de sueños. La realidad siempre es diferente a lo que uno se piensa, y aceptarla es síntoma de madurez. MARTA Pero los sueños se pueden cumplir. Ella está a punto de conseguir el suyo.

(Juan camina en dirección al sofá)

Page 37: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

33

JUAN Lo que hace es huir de la realidad. Nunca llegará a nada. Los sueños son sólo eso, sueños. Desengáñate, pintando como pinta no va a hacer historia. MARTA Pero al menos lo habrá intentado.

(Juan se gira de golpe y se para) JUAN ¿Ah sí? Y cuando dentro de unos años se vea vieja y sola ¿de qué le habrá servido? ¿Entonces qué? MARTA Entonces le quedará el recuerdo de todos los sitios que habrá visto, lugares de los que yo ni siquiera he oído hablar, y toda la gente interesante que ha pasado por su vida. JUAN Dirás por su cama. MARTA No me refiero a eso, sino a los amigos que ha hecho en cada país que ha visitado.

(Juan se mueve por el escenario, Marta sigue intentando abrir la botella de vino)

JUAN ¡Oh sí, amigos del alma!, al menos durante un par de meses y después, ala, adiós, a otro sitio y a volver a empezar. MARTA Pero eso es inevitable cuando viajas tanto. JUAN Sí, claro… puede viajar todo lo que quiera. Porque está sola. Sola como la una. MARTA Porque lo ha querido así. Ella ama su libertad. JUAN Porque no tiene quien la quiera. Y no me extraña, tal y como es ella. MARTA Pero si casi no la conoces, no sabes como es. JUAN ¿Qué no? A mí no me engaña, por mucho que quiera aparentar felicidad sé que en el fondo es una desgraciada. Patético ¿no?

Page 38: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

34

MARTA Eso no es verdad. Sé que ella vive exactamente la vida que quiere. JUAN Pues créetelo. Si ella pudiese, estoy seguro que lo cambiaría todo por lo que tenemos nosotros. MARTA ¿Y qué es lo que tenemos?

(Enfadado, Juan se acerca a Marta) JUAN Una familia, Marta. Somos una familia y ella está sola. ¿No te parece suficiente? MARTA No, sigo pensando que ella es la única de la familia que todavía puede triunfar.

(Juan arrebata la botella de vino de entre las manos de Marta) JUAN (Cabreado) ¿Cenamos? MARTA ¿Y la cerveza? JUAN Déjala. Ya no quiero más.

(Se sientan a la mesa. Ella le sirve la sopa. El no dice nada. Momento de silencio y de tensión)

JUAN ¿Qué has querido decir con que ella es la única que ha triunfado? MARTA (Con incertidumbre) ¿Qué? JUAN (Gritando) ¿De verdad piensas que somos unos fracasados? MARTA No, claro que no. JUAN Porque si el estilo de vida que llevamos no es suficiente para tus aspiraciones, házmelo saber. Resulta que soy feliz con lo que tengo, principalmente porque me ha costado mucho trabajo conseguirlo. Y estoy orgulloso de haber triunfado por mi propio esfuerzo, sin que me haya venido todo de prestado como a tu “hermanita”

Page 39: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

35

MARTA (Asustada) Pero yo no he querido decir eso. JUAN ¿Ah, no? Pues ¿qué coño has querido decir? MARTA Yo solo decía que la admiro. JUAN Ya… y ¿por qué? MARTA (Muy nerviosa) No lo sé, supongo que porque es mi hermana, y porque ella ha viajado y ella… JUAN (Gritando y golpeando la mesa) ELLA, ELLA, ELLA, ELLA...Mira que eres envidiosa. Siempre fijándote en los demás. ¿Cuándo te darás cuenta que tienes todo lo que cualquier persona normal querría? MARTA (Con desesperación) Pero yo no soy envidiosa. JUAN (Con ira) Si que lo eres, y con tu envidia me ofendes ¿sabes? Porque sólo puede significar una cosa: que todo lo que hago por ti no sirve para nada. Pues que sepas que es mucho más de lo que cualquier mujer podría soñar. MARTA Perdóname… Yo… Lo siento. No me hagas caso. Ya sabes la obsesión que tengo con la Montse. JUAN (Calmándose) Ya… será mejor que cenemos.

(Empiezan a comer. Hay silencio pero la tensión continúa. Él prueba la sopa, hace cara de asco y tira la cuchara sobre la mesa)

JUAN ¡¡¡Mierda!!! MARTA (Como ida, mirándose el plato) ¿Eh? ¿Qué? JUAN ¡¡Qué está fría!!

Page 40: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

36

MARTA Lo siento, lleva demasiado tiempo en la mesa.

(Marta se levanta y va a retirarle el plato con ambas manos. Juan la coge por las muñecas)

JUAN Pero ¿Qué haces? MARTA Voy a calentarla ¿no?

(Juan suelta a Marta con brusquedad) JUAN ¿Para qué? De todas formas tu sopa no vale una mierda. Ni fría ni caliente. Así que te sientas y te la comes tú, porque yo no tengo cojones.

(Juan se levanta de la mesa. Tira la cesta del pan al suelo, se sienta en el sofá y se enciende un cigarro. Mira el periódico. Marta se queda asustada en la silla. De pronto se levanta. Va a recoger el pan del suelo)

MARTA ¿Quieres que te haga otra cosa? JUAN Come y calla. No quiero oírte más.

(Marta termina de recoger el pan del suelo. Vuelve a sentarse. Intenta comer pero no puede. Retira los platos y los lleva a la cocina (fuera de escena). Vuelve y se lleva la sopera. Se vuelve a sentar a la mesa. Mientras tanto, Juan apaga el cigarrillo y se la queda mirando fijamente)

JUAN Ven aquí.

MARTA (Asustada) ¿Para qué? JUAN Ven... ven, mujer… no seas tonta, no pasa nada.

(Marta se levanta y va hacia él)

JUAN Ven, siéntate aquí conmigo.

(Marta se sienta al lado de Juan. Él le pasa el brazo por el hombro y se echa encima de ella besándola. Ella le aparta)

Page 41: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

37

MARTA ¿Qué haces? JUAN Besarte. MARTA Pero ¿Por qué? JUAN Eres mi mujer ¿no? MARTA Sí, claro JUAN (Rodeándola con sus brazos) Lo siento, perdóname ya sabes que últimamente estoy un poco nervioso. Llevo días pensando en la oficina ¿Sabes? Y creo que no nos iría nada mal una escapadita ¿Cuánto tiempo hace que tú y yo no nos vamos de viaje? MARTA (A media voz) No sé… ¿dos años? JUAN (De buen rollo) ¿Qué te parece si me cojo las vacaciones?

MARTA ¿Para ir de viaje? ¿Este verano? JUAN Sí, claro. ¿Dónde te gustaría ir? MARTA Dónde tú quieras… pero no por mar. JUAN (Se ríe) Tranquila, si tú no quieres cruceros, pues no habrá cruceros. MARTA Y ¿dónde habías pensado? JUAN Aún no lo sé. Dime donde quieres ir tú e iremos. MARTA (Un poco más confiada) No sé… ya lo sé… ¿qué te parece en la costa? Un lugar con playas pequeñas y acogedoras?

Page 42: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

38

JUAN Como quieras. Iremos a la costa ¿Qué más? MARTA ¡¡Uff!!. No sé. ¿Y si vamos al extranjero? JUAN ¡Oh, oh! Que no sea muy lejos de aquí. ¿Qué tal si vamos a Denia? MARTA ¡Pero si ya hemos estado! JUAN (Empieza a ponerse serio) ¿Y qué? MARTA Pues que me gustaría ir a un lugar nuevo que todavía no conozca. JUAN Por eso Marta, porque ya hemos estado, sabemos que se está bien. MARTA (Decepcionada) Ya pero yo creía… JUAN ¿Pero qué? MARTA Es que Denia…

(Juan se levanta de golpe, enfadado) JUAN (Empezando a gritar) Sí, Denia, ¿Qué coño te pasa ahora con Denia? ¿Qué manía le tienes?

(Marta se levanta para intentar calmar a Juan)

MARTA Ninguna. Tienes razón. Denia está bien. JUAN Perfecto. Así que ahora no te hace ilusión ir. MARTA Sí que me hace. JUAN Sí, ya lo he visto. ¿Siempre tienes que hacerlo?

Page 43: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

39

MARTA (Sin entender nada) ¿Hacer el qué? JUAN Esto. Joderlo todo. MARTA No, yo no… yo… ha sido sin querer. JUAN Ya, pero nunca estás contenta, y mira que lo intento ¿Sabes? Pensaba que el detalle de las vacaciones te gustaría y vas y me respondes así. MARTA ¡Pero yo sí que quiero ir de vacaciones! JUAN ¡Sí, pero no donde quiero ir yo! MARTA ¡El lugar es lo de menos! JUAN ¡Siempre y cuando no sea el que a mí me gusta! ¿No? MARTA (Intentando calmar a Juan) Juan, déjalo ya, ¿vale? Ya hablaremos en otro momento de las vacaciones.

(De pronto Juan coge a Marta por el cuello y la empuja hasta la mesa. Ella no puede respirar. El sigue apretando su cuello)

JUAN Nunca me vuelvas a decir lo que tengo o no tengo que hacer. Si quiero hablar ahora de las vacaciones, hablo. ¿Entendido? ¿ENTENDIDO? MARTA (Casi sin poder respirar) Sí.

(Juan la suelta, se gira, y, tranquilamente se va hacia el sofá. Marta se apoya en la mesa e intenta respirar. Juan se sienta. Mira a Marta con desprecio)

JUAN ¿Y ahora qué te pasa? MARTA (Intentando hablar) Nada… estoy… bien

Page 44: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

40

JUAN Va, levántate y, al menos, quita la mesa. ¿O es que piensas dejarla así de sucia? MARTA (Casi sin voz y medio llorando) ¿Y el segundo plato? JUAN ¿Qué hay alguien aquí que todavía tiene hambre? MARTA (En un susurro) No.

(Marta empieza a retirar las cosas de la mesa, haciendo viajes a la cocina (fuera de escena) Juan coge el mando a distancia del televisor, apunta al público y aprieta el botón. Hace zaping. Oímos los canales de televisión mientras hace el zaping, hasta que aprieta el botón de apagado. Tira el mando a distancia sobre el sofá)

JUAN ¡Mierda de programación!

(Momentos de silencio. Juan mira a Marta mientras viene y va) JUAN La verdad es que aún no sé… ¿Por qué me case contigo? MARTA (Con resignación) Porque nos queríamos. JUAN Sí, ya lo sé. Pero, ¿por qué precisamente contigo? MARTA No sé adónde quieres llegar con todo esto. JUAN Pues que pudiendo haber elegido otra mejor, y de hecho había muchas que te superaban de largo, tuve que enamorarme precisamente de ti. ¡Qué putada! MARTA Yo también me enamoré de ti. JUAN Sí, pero ya lo dice mi padre: “Cógela bien limpia y delgada, que a la larga todas se vuelven gordas y guarras”. Pero yo era joven y estúpido. MARTA Los dos lo éramos.

Page 45: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

41

JUAN Sí, pero mi vida podía haber sido tan diferente… (Suspirando) ¡Ay… Lorena!

(Marta mira a Juan con cara de interrogación) JUAN Aquella sí que estaba buena. ¡Y qué bien lo hacía la cabrona! (Girando la cabeza hacia Marta y sin darle la más mínima importancia) Pero tranquila, eso pasó mucho antes de conocerte a ti.

(Marta se apoya en la mesa de espaldas a Juan) MARTA (Con dureza y sin mirar a Juan) No, si tranquila lo estoy.

(Juan se levanta del sofá y, mientras habla, se acerca por detrás a Marta)

JUAN ¿Lo estás? Pues la verdad es que todavía la recuerdo… (Tira del vestido de Marta)… cada día que pasa... (Le dice a la oreja)… y la deseo. ¡Cómo la deseo!… (Le da la vuelta. Le toca la cara)… su cara, no como la tuya, porque ella era guapa y, además, de piel fina… (Tocándole el cuello)… y suave… y sus labios… (Tocándole los labios)… ¡Que labios! Ella sí que sabía chuparla. ¿Sabes? No podía parar de besarla… (Se acerca a ella para besarla, ella intenta evitarlo, él se frena y se ríe con ironía. Se pronto le toca un pecho)… Y sus pechos no estaban caídos como estos… (Suelta el pecho)… ya quisieras tu tener un cuerpo como el de ella… porque me excitaba, no como tú…

(Marta intenta escaparse, Juan la para) MARTA Déjame…

JUAN Shhhh… y a ella también le traía cosas bonitas como ésta.

(Juan se saca del bolsillo un collar de perlas) MARTA ¿Qué es… esto? JUAN Es para ti.

(Juan le pone el collar a Marta. Ella intenta deshacerse de su abrazo)

MARTA No.

(Juan empuja a Marta al sofá tirando todo lo de la mesa al suelo. Marta se golpea contra el respaldo del sofá. Juan va hacia ella, se pone detrás y le levanta la falda)

MARTA Déjame.

Page 46: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

42

JUAN Nunca. Te quiero. MARTA No. JUAN Sí, siempre te he querido. MARTA Déjame.

(Juan se desabrocha el cinturón) JUAN No te muevas. MARTA No quiero.

(Juan la coge del cabello tirándole la cabeza hacia atrás) JUAN (A la oreja) Te he dicho que no te muevas.

(Juan le suelta la cabeza; ella llora) JUAN Sé buena y no te haré daño.

(Empieza a violarla)

(Bajan las luces y aumenta la música mientras el telón se va cerrando)

Page 47: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

43

ACTO 2

(Marta está en el suelo, de rodillas, recogiendo los platos rotos y todo lo que Juan tiró de la mesa el día anterior .Va en pijama. Está llorando. Se levanta. Le duele la espalda. Va hacia el sofá. Se sienta y sigue llorando. Se mira el teléfono. Se seca las lágrimas. Decide llamar)

MARTA ¿Mama? Soy yo, Marta. Mira, he pensado en llamarte, como hace días que no nos vemos. ¿Cómo va todo por casa? ¿bien? Dile que haga caso al médico y vigílale la comida. Aquí todo igual

(Marta se desmorona y empieza a llorar) No, no estoy bien… lo ha vuelto a hacer… No puedo más. No, no se arreglará. Ya sé que está pasando una mala época, pero… Es que… (Gritando) ¿Y yo qué? No me digas eso, sabes que hago todo lo que puedo. No, no sirve de nada. ¡¡¡Soy una buena esposa!!! Eso ya lo hablamos y sabes que no quiero ninguno. ¿Y si no es así qué? ¿También le pegará a él? Te he dicho que no le daré un hijo. No es justo que me cargues las culpas a mí. No quiero que me digas nada. De hecho ya no espero nada, ni de ti, ni de él, ni de la vida. ¿Cómo quieres que me ponga? Se me ha agotado, mamá. Ya no me queda. Estoy muy cansada. No, no podré aguantarlo. ¿Es que no lo entiendes? ¡Le tengo miedo! De que un día se le vaya la mano y… me mate. Pero ¿cómo puedes decir que son tonterías? ¡Has visto los moratones! No, cada día es peor. No llores… y ayúdame. No lo sé… no tengo donde ir… quizás la policía… ¿Escándalo? ¿Es que no te importo? ¡Soy tu hija! ¡¡¡ Pues ayúdame!!!

(Marta se pone a llorar. Permanece a la escucha. De fondo suena una música triste acompañando los lloros de Marta)

Page 48: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

44

MARTA (Con un hilo de voz) Claro que lo entiendo… yo también te quiero.

(Marta cuelga el teléfono y se pone a llorar. Coge el cojín del sofá. Debajo descubre el collar de perlas. Decide ponérselo) (De pronto suenan unas llaves en la puerta. Juan vuelve de trabajar. Marta se levanta corriendo y se pone a barrer, intentando disimular lo que ha pasado)

(Juan entra en casa, Marta intenta evitarle la mirada)

MARTA Hola.

JUAN Haces mala cara ¿Has estado llorando? MARTA (Mirando al suelo) No. Estoy bien. JUAN ¿Seguro? MARTA Si, no pasa nada. JUAN ¿Y estos ojos? MARTA Nada importante, ya sabes como estoy últimamente, que lloro por cualquier tontería. JUAN Ya ¿Y con quien hablabas?

(Marta sigue recogiendo las cosas del suelo y barriendo) MARTA Con nadie. JUAN ¿Ah no? Pues he oído voces subiendo las escaleras. MARTA Ah, sí… hablaba por teléfono… con mi madre. JUAN ¿A sí? Vaya ¿Y qué quería la bruja?

Page 49: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

45

(Marta sigue limpiando, intenta poner la mesa)

MARTA (Bajando la cabeza) Lo de siempre… nada importante. JUAN (Enfadado) Cuando me hables mírame a la cara. Sólo los mentirosos bajan la cabeza al hablar. MARTA (Marta le mira directamente a los ojos) Ha dicho que no podía venir a vernos y me he puesto a llorar como una tonta. JUAN Pues no sé porqué. Mejor que no venga. No la soporto. Es una arpía. MARTA No hables así de mi madre. JUAN ¿Por qué? MARTA Porque es mi madre. JUAN ¿Y qué? MARTA Que se merece un mínimo de respeto. JUAN ¿Respeto? MARTA Sí JUAN Pues te diré algo sobre tu madre. Es una inútil. Y tú vas por el camino de llegar a ser tan inútil como ella. MARTA Te he dicho que no insultes a mi madre. JUAN Ya, pero ella sí que puede hablar mal de mí.

Page 50: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

46

MARTA Ella no es así. JUAN ¿Ah no? ¿Y cómo es, si puede saberse? MARTA Ella… te aprecia. JUAN Y por eso me critica. MARTA Eso no es verdad. JUAN ¿Qué no? Sé que cuando os juntáis las dos es para dejarme a parir. ¿Qué? ¿Habéis disfrutado criticándome mientras estaba fuera? ¿Eh? MARTA No te hemos criticado. JUAN A mí no me engañáis. Sé muy bien lo que piensa de mí la vaca gorda de tu madre. Que no soy suficiente para su niña malcriada. (Gritando) Pues que sepas que soy mucho más de lo que te mereces, tú y tu puta familia. MARTA (Gritando histérica) Pero ¡¿POR QUÉ ERES TAN CRUEL CONMIGO?! JUAN ¡¿CRUEL?! Me paso los días trabajando para sacar adelante esta familia y ¿qué encuentro cuando llego a casa, eh? ¡NADA! MARTA Yo también hago por esta familia. JUAN ¿Ah sí? ¿El qué? ¿Dónde está la comida? MARTA No he tenido tiempo. JUAN ¡Claro, has estado demasiado ocupada toda la mañana apuñalándome por la espalda!

Page 51: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

47

MARTA ¡¡¡NO!!! JUAN Pues ¿Qué cojones has estado haciendo? MARTA Yo… he tenido… que recoger todo lo que había en el suelo.

(Marta se aleja de él yéndose hacia el sofá. Él va hacia ella. Golpea al sofá)

JUAN ¿Así es como me lo pagas? Ni siquiera eres capaz de satisfacerme en la cama ¿y encima me lo echas en cara?

(Marta se enfrenta a él)

MARTA ¡¡¡PUES VETE Y BÚSCATE A OTRA!!! JUAN ¿Y tú que harás?

(Juan coge del brazo a Marta, y la arrastra hacia la parte delantera del escenario, en el centro)

MARTA Suéltame. Me haces daño.

(Juan la enfrenta al público como si la enfrentara a un espejo. Él se pone detrás, abrazándola, sin dejar que se pueda escapar)

JUAN ¿Te has visto Marta? Mírate bien. ¡¡¡MIRATE!!!

(Ella intenta bajar la cabeza. Él le coge la cara obligándola a mirar enfrente)

JUAN Estás fea. Has engordado. No vales una mierda. ¿De verdad crees que algún hombre querría follar contigo? No, sin mí no eres nada. Acéptalo, nadie te va a querer nunca. Sólo me tienes a mí.

(Juan le besa la mejilla a Marta y luego la empuja con tal fuerza que ella cae sentada sobre el sofá. Él empieza a hablar mientras anda de lado a lado del escenario. Marta, asustada, se aferra al sofá)

JUAN Sé lo que estás pensando. Te conozco. Ni lo sueñes. No te dejaré ir nunca. MARTA No me lo podrás impedir.

Page 52: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

48

JUAN ¿Y qué harás? ¿De puta? MARTA Me da igual JUAN No tienes donde caer muerta. MARTA No me importa. JUAN Pues debería importarte. MARTA No, ya no tengo nada que perder… no me queda nada aquí.

(Juan se acerca a Marta, ella se echa para atrás en el sofá) JUAN ¡Ah no! Me necesitas. Tanto como el aire que respiras. Te quedarás.

(Juan se aleja de Marta) MARTA Te equivocas.

(Juan se para a medio escenario y se gira) JUAN (Con seguridad) Tienes que admitirlo: lo que nos une es tan fuerte que no podemos vivir el uno sin el otro.

(Sigue alejándose de Marta) MARTA Pero yo lo intentaré. Te juro por Dios que lo haré.

(Marta reúne fuerzas para levantarse. Por detrás del sofá intenta correr hacia la puerta. Pero Juan la alcanza y la agarra por los pelos. Tirándola de los pelos la sienta bruscamente sobre el brazo del sofá. La sujeta por un brazo, mientras le planta la mano izquierda con la alianza delante de la cara)

JUAN ¿Sabes qué es esto? ¿Eh? MARTA (Llorando aterrada) La alianza. JUAN Exacto, la alianza… ¿Y sabes lo que significa? ¿Eh? HASTA QUE LA MUERTE NOS SEPARE. Éste es el juramento que hiciste ante Dios y el único que cumplirás.

Page 53: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

49

(Enfadado, Juan se aleja de espaldas a ella pero Marta se levanta y coge fuerzas)

MARTA Ya no te quiero.

(Juan se gira y vuelve a acercarse a ella sorprendido por su respuesta)

JUAN ¿Qué has dicho? MARTA (Dudando) Que… ya no te quiero.

(Juan le clava una bofetada que la hace caer sobre el sofá. Marta llora)

JUAN Encima no te pongas a llorar. Ha sido por tu culpa. Siempre es tu culpa. Tu me has obligado a hacerlo. Y, créeme, esto me duele mucho más a mí que a ti.

(Mientras Juan va hablando, va alejándose de espaldas a Marta, hasta llegar a la mesa) (Mientras tanto Marta coge el jarrón y se levanta dispuesta a atacarle) (Juan se gira justo en el momento en que ella va a atacarle)

MARTA Eres un cabrón. JUAN ¿Qué ibas a hacer, eh?

(Juan coge a Marta por el brazo, le quita el jarrón y le pega una bofetada y un puñetazo en el estómago. Ella cae de rodillas al suelo. Le cuesta respirar)

MARTA Déjame ir. JUAN Nunca… ¿Por qué me haces esto? MARTA Yo no hago nada. JUAN ¿Dónde creías que ibas, eh? Te he avisado que no lo intentaras. Pero no me has hecho caso.

Page 54: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

50

Nunca me haces caso. ¿Por qué lo haces, eh? ¿Por qué siempre me provocas? ¿Eh? ¿Por qué? MARTA Yo no te provoco JUAN ¿Qué no? Me insultas y me dices que no me quieres. Y sabes que yo te quiero. Eres una zorra. No mereces vivir…

(Juan sigue pegando patadas)

MARTA (Casi sin voz) Lo siento…. JUAN No, no lo sientes. MARTA Sí, de verdad. Por favor… JUAN ¿Te quedarás conmigo? MARTA Sí…. JUAN ¿Para siempre? MARTA Sí… siempre. JUAN (Medio llorando) ¿Me quieres?

(Marta no contesta, intenta levantarse arrastrándose por el suelo y poniéndose de rodillas)

JUAN (Gritando) ¿Me quieres? ¡CONTESTA! MARTA (Tapándose los oídos con las manos) SÍ, SÍ, SÍ… JUAN Dímelo.

Page 55: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

51

MARTA (Llorando) Te quiero.

(De pronto, a Juan se le cambia la expresión de la cara, totalmente seria y rígida. Se pone de pie tras ella y se saca el cinturón)

JUAN Es mentira. Mientes. Si me quisieras no me obligarías a hacerte esto.

(Juan pone el cinturón alrededor del cuello de Marta. Ella está de rodillas cara al público, de espaldas a él. Intenta defenderse pero no puede. Levanta una mano cara al público. Intenta soltarse el cinturón que la ahoga. Juan sigue apretando) (La imagen se congela. Juan y Marta se quedan en esta posición inmóviles. Gradualmente se bajan las luces hasta apagarse. En la pantalla del fondo del escenario, aparecen las imágenes de recortes de periódico de casos de violencia doméstica reales ocurridos durante el 2000. Acompañada de una música suave, una voz en off nos relata los casos uno a uno)

VOZ EN OFF - Casos de Violencia de Género MARI CARMEN 39 años. Asesinada por su marido. Apuñalada con un cuchillo de cocina. JOSEFA 42 años. Asesina por su compañero sentimental en la Noche de Reyes. Apuñalada siete veces. GLORIBEL GERMÁN 38 años. Esposa de un Funcionario del Cuerpo de la Policía Nacional. Asesinada de un disparo en la cabeza. MANUELA DOMÍNGUEZ 24 años. Asesinada por su marido. Apuñalada veintiocho veces.

Page 56: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

52

MARÍA EMILIA DÍAZ 32 años. Apaleada brutalmente por su marido con un taburete hasta causarle la muerte. MARI CARMEN MARTÍNEZ 36 años. Feminista y encargada de elaborar el programa de Derechos de la Mujer con el que Izquierda Unida concurro a las elecciones municipales de su pueblo. Apuñalada por su ex-marido. ANA TORRES 28 años. Asesinada por su compañero sentimental. Quemada viva. CONCEPCIÓN 32 años. Novia de un ex-miembro de la Guardia Real. Asesinada de un hachazo en la cabeza en el parking de un Centro Comercial. FRANCISCA G. 34 años. Asesinada por su marido. Estrangulada. PILAR VILLARRUBIA 33 años. Asesinada por su marido al intentar separarse. Apuñalada diez veces. ENGRACIA VILLODRES 54 años. Asesinada por su marido a golpes de pala. MARÍA ISABEL SANTOS 26 años. Asesinada por su ex-novio a la puerta de la Pizzería donde trabajaba. Apuñalada siete veces.

Page 57: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

53

AMPARO GARCÍA 37 años. Asesinada por su marido con un golpe de azada. MARGARITA MARTÍNEZ 35 años. Después de denunciar a su marido por maltrato, es quemada viva junto con los tres hijos de la pareja. ANTONIA SÁNCHEZ 33 años. Esposa de Guardia Civil Asesinada por cinco disparos del arma reglamentaria.

(Las luces vuelven a encenderse, aumentando gradualmente. Juan y Marta cobran vida. Juan termina de estrangular a Marta y ésta cae al suelo. Él tira el cinturón al suelo y, con toda la calma, se enciende un cigarrillo. Luego, tranquilamente, se marcha. La luz va bajando hasta quedar entre sombras) (Al fondo, en la pantalla, aparece la imagen de un recorte de periódico como los anteriores. Sólo que está vez es una imitación, con la foto de Marta. Suena la música y la misma voz en off que antes relata el caso)

VOZ EN OFF MARTA FORNÓS. 25 años. Asesinada por su marido. Estrangulada.

(La diapositiva se mantiene y el cuerpo de Marta permanece en el suelo entre sombras mientras la música sigue y la voz en off anuncia lo siguiente)

VOZ EN OFF Una de cada tres mujeres ha sido víctima de abusos en algún momento de su vida. Desde aquí, RARS queremos dedicar esta obra a todas aquellas mujeres maltratadas, violadas o asesinadas por aquellos que decían amarlas.

(La música sigue. De pronto suena un teléfono. Se oyen cinco llamadas y salta el contestador automático. Una luz enfoca el teléfono de escena)

Page 58: Copyright Olga Besolíbiblioteca.tortosa.cat/teatre/polsderoses/finsquelamortenssepari.pdf · Fins que la mort ens separi és la primera obra de teatre escrita per Olga Besolí a

FINS QUE LA MORT ENS SEPARI Olga Besolí

54

VOZ EN OFF DE JUAN AL CONTESTADOR AUTOMÁTICO En estos momentos no estamos en casa, pero si quieres puedes dejar tu mensaje después de la señal.

(Suena el BEEP)

VOZ EN OFF DE LA MADRE DE MARTA Marta, soy yo, tu madre. ¿Dónde estás? ¿Estás bien? Me tienes preocupada. Llámame y hablamos.

(La música sube de volumen. La luz sobre el cuerpo de Marta va subiendo de intensidad, hasta dar un halo luminoso sobre el cuerpo) (Se cierra el telón lentamente)

*** FIN DE LA OBRA ***