Un g

rup

de b

anyi

stes

enf

ilats

en

una

barc

a a

la p

latja

de

Llaf

ranc

, en

una

imat

ge d

'ent

re 1

941

i 194

5. A

sot

a, u

na p

osta

l de

Cada

qués

de

1966

.R

AM

ON

XIF

RA

RIE

RA

, FO

NS

ING

LES

IAS

XIF

RA

, IN

SP

AI,

CE

NT

RE

DE

LA

IMA

TG

E D

E L

A D

IPU

TAC

IÓ D

E G

IRO

NA

/ J. U

BA

CH

PU

IG.

HOSPITAL D’EUROPA / 13 • ENTREVISTA A JOAN BECAT / 16 • EL LLIBRE DEL PORT DE BADALONA / 20 • ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL / 23

Número 1902. Del 8 al 14 d’agost del 2008. Any XLIII. 0,50 €

Costa Bravacentenària1908-2008. Cent anys després que el polític i escriptorFerran Agulló la bategés, la Costa Brava busca un nou modelque deixi enrere el turisme de masses recuperant el valorpaisatgístic que va enamorar els primers visitants. / 2 a 9

2 ❙ DOSSIER presència · Del 8 al 14 d’agost del 2008

● El bateig de la Costa Brava técom a data oficial el 12 de setem-bre de 1908, quan Ferran Agulló(Sant Feliu de Guíxols,1863-Santa Coloma de Farners,1933) va publicar a La Veu de Ca-talunya el seu famós article (re-produït parcialment a la pàginasegüent) en què emfatitzava labellesa del litoral gironí. El polí-tic i escriptor contestava un altrearticulista que el dia abans haviafet una comparació entre la costamallorquina i la gironina. Agullóli deia que la primera era més«dura, fantàstica i grandiosa»mentre que la segona «ho teniatot».

Abans de l’ocurrència d’Agu-lló no hi havia cap nom genèricper designar aquesta part del país;com a molt, des de Barcelona esparlava de les costes de Llevant, obé es feia referència a la Marinade la Selva i de l’Empordà. Encanvi l’adjectiu brava s’aplicavaa la costa nord mallorquina, i se-gurament li esqueia millor, ja queés molt més abrupta que la gironi-na. I és que la Costa Brava no n’ésdel tot, de brava, ja que aplega unbon grapat de platges (195) en elsseus 220 quilòmetres d’extensió.Això sí, en comparació amb lesinterminables extensions de sorradel Maresme, segurament resultaprou accidentada per justificar elseu nom. En qualsevol cas,l’apel·latiu d’Agulló no agradavatothom i durant un temps encaras’utilitzaven altres adjectius:Costa Grega, per part de l’histo-riador Josep Pella i Forgas; CostaSerena, que és com anomenava lapart sud l’escriptor Joaquim Ruy-ra; o Costa de Corall, que segonsJosep Pla hauria estat un delsnoms adequats.

Però cap d’aquestes denomi-nacions no va arribar a reeixir i fi-nalment es va popularitzar la pro-posta d’Agulló, que continuavaescrivint articles amb la CostaBrava com a protagonista. Enaquella època, els pobles costa-

IRENE CASELLAS ners vivien –o malvivien– de lapesca i l’agricultura, i com a acti-vitat industrial només destacavenles fàbriques de taps de suro aSant Feliu de Guíxols, Palamós iPalafrugell. En aquest context,Ferran Agulló no només va bate-jar la zona, sinó que també va in-tuir per primera vegada el seu po-tencial turístic. En els seus escritslamentava que aquestes pobla-cions no fessin res per atraure elsvisitants forasters, que hi podriendeixar guanys importants. Esqueixava que els indians que ha-vien tornat d’Amèrica desprésd’haver fet fortuna es limitessin aanar fent, sense voler invertir eninfraestructures que ell conside-rava indispensables, com ara ho-tels o fondes.

Han passat cent anys, i araAgulló seria el primer sorprès perla magnitud que el fenomen delturisme va acabar adquirint unesquantes dècades després. Sónpocs els espais que es conservental com ell els va conèixer. Si tor-nés a visitar algun dels indrets onse suposa que li va venir la inspi-ració per batejar la Costa Brava–hi ha tres versions: a l’ermita deSant Elm, de Sant Feliu de Guí-xols; al convent de Blanes, o enuna finca de la zona de Fornells, aBegur, durant un sopar amb altresmembres de la Lliga Regionalis-ta– quedaria sens dubte bocaba-dat.

És per això que, en el seu cen-tenari, la Costa Brava necessitareinventar-se. L’època del turis-me de masses, de la quantitat persobre de la qualitat, i del desga-vell urbanístic buscant benefici aqualsevol preu hauria de quedardefinitivament enrere. Aprofitantque els aniversaris són moda, laCosta Brava vol tornar a ser unadestinació de prestigi, un indretde qualitat on els paisatge torni aser el seu màxim atractiu. Hi seràa temps? En les entrevistes quesegueixen hem recollit diferentsopinions, i la majoritària és quecal un nou model turístic.

– EL LITORALÉs el mésseptentrional deCatalunya, ambaproximadament220 quilòmetresde costa. S’esténdes de Portbou,municipi limítrofamb la CatalunyaNord, fins aBlanes, a ladesembocaduradel riu Tordera,que limita amb lacosta delMaresme.

– LA GEOGRAFIAEs tracta d’unacosta moltarticulada, derelleu accidentat,al peu delssistemesmuntanyosos de laserra de l’Albera,el massís delMontseny, lesGavarres i elmassís deCadiretes. Tépenya-segatsrocosos, cales iplatgesamagades, on elspins arriben fins ala ribera, i tambéplatges extensescom les del golfde Roses o lesdunes de Pals. ElsAiguamolls del’Empordà, el capde Creus i les illesMedes són espaisnaturals protegits.

– EL TURISMELa capacitatd’allotjament de laCosta Brava és de733.711 placesrepartides entrehotels,apartamentsturístics,càmpings, iresidències icases rurals.

L E S D A D E S

presència · Del 8 al 14 d’agost del 2008 DOSSIER / CENT ANYS DE TURISME ❙ 3

LA COSTA BRAVA. El 1908, elpolític i escriptor Ferran Agulló vabatejar amb aquest nom el litoralgironí, lloant-ne la bellesa i intuint,ja llavors, el seu potencial turístic.

Josep Esquirol, de l’Escala, va fer aquesta fotografia decomençaments del segle XX, al moll grec d’Empúries. /MAC-GIRONA, COL·LECCIÓ ENRIC BOTET I SISÓ

● «Amic Duran: he llegit dues vegades el teu hermósarticle. La primera, al matí (...). La segona a l’hora de laposta, com un homenatge a la teva oda a la Costa Brava,de finalitat pràctica, com totes les teves pensades. Eradalt d’un espadat feréstec, que baixa al mar, enterratrèmol de roques, per atzavares verdes i fonolls d’or.En son cim unes ruïnes d’un antic convent li donen tollegendari; a llevant, una esplèndida decoració de caps iroques, puntes i freus, penyalars i cales, fins a lesfantàstiques muntanyes de Tossa, esborrallades deboscúries, corprenen l’entusiasta admirador de la nostraCosta; a garbí la plàcida corba de les platges de Blanes is’Abanell, fins a la punta de la Tordera, separades per unillot rocós que un istme ha ajuntat a la terra, reposa lamirada i l’enteniment, eixelebrats per l’espectacle de la

Costa Brava; per la banda de terra, engrandiós amfiteatre, les serres dePineda, Orsavinyà, Palafolls, elMontnegre, i més enllà el Montseny,prenen tots els colors de l’arc de SantMartí: són verdes, violades, blaves,grogues, i després van esvaint-se;esvaint-se, en l’ombra de la nit, com sies fonguessin... La vila encén sosllumets elèctrics; calen xarxes, mar

endins els sardinalers, renegant dels dofins i les roasses,que boten, mofant-se’n entre les calades; i les ones,batent espumoses als peus del penyalar gegantí, cantenl’eterna balda de la mar, sempre vella i sempre nova... Lateva oració mereixia aquesta trona superba. Oh, la nostraCosta Brava, sense parella al món! La de Mallorca ésmés dura, més fantàstica, més grandiosa: és feta pelstemporals que el golf atia contra l’illa fa milenars d’anys;la Costa d’Or que es parteixen Itàlia i França és mésdolça, més somniosa; una faldada de flors; però lanostra, des de la Tordera al Cap de Creus, i seguint elPort de la Selva fins a Banyuls ho és tot: és brava i rienta,fantàstica i dolça treballada pels temporals a copsd’onades com un alt relleu, i brodada pels besos de labonança com una esquisidesa de monja pacient per quiles hores, els dies i els anys no tenen valor de temps.Enlloc com aquí, amic Duran, tu que amb mi les hasvistes totes aquestes costes, el maridatge del mar i laterra, els caps i les badies, les cales i els penyalars, elsesbojarraments de penyes de tots colors i formes, elstons, la transparència de les aigües i, sobretot, la llum,aquesta llum clara, més viva, més bella que enlloc delmón...»

«Per la Costa Brava»

Ferran Agulló

4 ❙ DOSSIER / CENT ANYS DE TURISME presència · Del 8 al 14 d’agost del 2008

– 1908 La Veu de Catalunya publica, el 12 de setembre,l’article Per la Costa Brava de Ferran Agulló, en quèper primer cop es fa servir la denominació Costa Bravaper a aquesta zona.

– 1909 L’agricultor de Torroella Pere Coll impulsa novestècniques per recuperar el cultiu del conegut arròs dePals, característic de la zona des del segle XV.

– 1914 El periodista empordanès Agustí Calvet començaa utilitzar el pseudònim Gaziel en les cròniques delsanys anteriors a la Primera Guerra Mundial que enviades de París a La Veu de Catalunya.

– 1916 Carles Rahola, historiador nascut a Cadaqués iafusellat per les seves idees republicanes als 48 anys,es converteix en un dels col·laboradors de laEnciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana.

– 1918 Mor l’historiador, jurista i polític català JosepPella, nascut a Begur el 1852. Pella va ser president del’Ateneu Barcelonès i de la Sociedad Económica deAmigos del País de la ciutat de Barcelona.

– 1919 L’escultor Frederic Marès, nascut a Portbou,inaugura a Barcelona el seu primer monumentmodernista, dedicat al canonge Rodó. El mateix any,Salvador Dalí es trasllada a Madrid, ingressa al’Acadèmia de Belles Arts i entra a formar part delcercle de la Generació del 27.

– 1920 S’inaugura el primer hotel Costa Brava, a Lloretde Mar.

– 1921 L’escriptor Josep Maria de Sagarra visita JosepPla a la Costa Brava. El lloc inspirarà les sevesCançons de rem i de vela. Quedarà tan impressionat

pels paisatges que, anys més tard, afirmarà: «Desd’aleshores, mai vaig abandonar la Costa Brava.»

– 1922 Es publica la Guia de la Costa Brava. Esconstrueixen els banys de Sant Elm, a Sant Feliu deGuíxols.

– 1923 Comença la construcció de la urbanització des’Agaró. Neix a Portbou Fabià Estapé, un delseconomistes més prestigiosos i influents del segle XX.

– 1924 Es publica l’Àlbum Guia de la Costa Brava. Neix aLledó d’Empordà Montserrat Vayreda, una de lesescriptores que més empenta van donar a la cultura i,particularment, a la poesia de la Costa Brava durant elsegle XX.

– 1925 Mor el pintor impressionista gironí Ramon

Pitxot, amic de Pablo Picasso i mentor de SalvadorDalí. El mateix any, mor a Sant Feliu de Guíxols JuliGarreta, creador de sardanes i altres composicionsmusicals. La primavera d’aquest any, Dalí convida, perprimer cop, el poeta Federico García Lorca a la sevacasa de Cadaqués, a passar-hi la Setmana Santa.Lorca va descriure Cadaqués com «un paisaje eterno yactual, pero perfecto».

– 1926 El periodista i escriptor britànic JohnLangdon-Davies s’instal·la a Sant Feliu de Guíxols, onmés endavant obriria una fonda.

– 1927 Josep Pla comença a treballar a La Veu deCatalunya i deixa La Publicidad, on treballava des del1919.

– 1928 S’inauguren els Viatges Blaus, excursions

C R O N O L O G I A

«S’ha de buscar la qualitat i la desestacionalització»● — Que és el millor i el pit-jor de la Costa Brava?

— «Tenim un nom molt im-portant però s’hauria de fer un es-forç més important pel que fa a laqualitat. Allò que es feia fa trentaanys, que vingués tothom qui vol-gués, ja se sap que no pot conti-nuar. Tots estem molt mentalit-zats, però no sabem ben bé comfer-ho. Crec que el que cal és anarendreçant el país. Ja s’estan fentcoses, per exemple respecte a lessenyalitzacions, o de neteja de lesplatges, però encara cal fer-nemés. És important que es posi demanifest allò que és autèntic id’aquí; la cultura, el paisatge...Ara, tot s’ha de dir, el nom de laCosta Brava està una mica degra-dat, i s’hauria de tornar a posar en

valor, buscant l’autenticitat. Se-guim tenint la potència del nomCosta Brava, però potser no sem-pre en el bon sentit.»

— Què cal impulsar?— «Hi ha mancances impor-

tants pel que fa a infraestructures icomunicacions. L’aeroport de Gi-rona va ser una millora però aratambé cal impulsar el TGV. I cal-dria buscar el turisme de proximi-tat. No podem competir amb elCarib, però en un radi de 300 qui-lòmetres també hi ha clients.S’hauria de potenciar la desesta-cionalització. Per exemple, elsfestivals de música, que n’hi ha demolt importants, es concentrentots a l’estiu, quan potser s’hauriade fer l’esforç perquè se’n fessin laresta de l’any. També vam perdre

ció i a l’estiu feia la temporada. Ai-xò permetrà que el turisme d’algu-na manera permeti compensar.»

— És compatible el desen-volupament turístic amb laprotecció de l’entorn?

— «Si les coses es fan amb se-ny, sí. En aquests moments tots elsmunicipis tenen els seus plansd’ordenació, cosa que no succeïaels anys setanta. Bàsicament crecque tot està controlat. Ara bé, ar-rosseguem un problema que ha es-tat així des de sempre: si un senyorposa un xiringuito de pollastres al’últim racó de la platja, ningú lidiu res; així, a base de petites por-querietes, s’ha fet més mal queamb grans desenvolupaments ur-banístics, que passen molts mésfiltres.»

les jornades que el Cercle d’Eco-nomia sempre organitzava a laCosta Brava i que per problemesd’infraestructures es van traslla-dar a Sitges. Tenien un gran ressò ivenien personatges molt impor-tants. Potser ara ens falta una micad’empenta en anar a buscar activi-tats que ens donin prestigi.»

— Quant al futur?— «Sempre s’ha de ser opti-

mista. La crisi afecta sobretot elsector de la construcció i el banca-ri, en menor mesura. Diria que a laCosta Brava estem en un momentd’esplèndida maduresa. És possi-ble que la crisi es noti, amb petitsmatisos, però el turisme és un fac-tor que pot actuar com a regulador.Aquí sempre hi ha hagut gent que al’hivern ha treballat a la construc-

Baltasar Parera / Empresari turístic de Pals

1908-1918. A la costa es vivia sobretot de la pesca. La foto és del Port de la Selva, entre 1911 i1915. / V. FARGNOLI, FONS DG, INSPAI (CENTRE DE LA IMATGE DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA).

1918-1928. Comença tímidament el turisme. Els banys de Sant Elm, a Sant Feliu deGuíxols, es van construir el 1922. / SERVEI D’ARXIU MUNICIPAL DE SANT FELIU DE G.

Baltasar Parera al’hotel La Costa dePals. El seu besavi vareintroduir l’arròs a lazona i el seu pare vaposar en marxa elprimer camp de golf deCatalunya, també aPals. Ell va posar enmarxa l’hotel La Costael 2001 i tambécontinua produintarròs. / JOAN SABATER

presència · Del 8 al 14 d’agost del 2008 DOSSIER / CENT ANYS DE TURISME ❙ 5

marítimes en què famílies benestants de Barcelonasortien de la ciutat en vaixell per visitar diferentspobles de la Costa Brava.

– 1929 Revista de Occidente publica l’Oda a SalvadorDalí, escrita per Federico García Lorca durant la sevaestada a Cadaqués. L’estiu de 1929 Dalí s’enamorad’Elena Dimitrovna Diakonova (Gala) amb quicompartirà la seva vida fins la mort d’aquesta, l’any1982. S’inauguren les excursions des de Barcelona ala Costa Brava amb els autocars Pullman.

– 1930 Es filma la primera pel·lícula a la Costa Brava:L’âge d’or, dirigida per Luis Buñuel, amb guió delmateix Buñuel i la col·laboració de Salvador Dalí.

– 1933 El pintor d’origen rus Marc Chagall s’instal·la aTossa de Mar, lloc que bateja com el «paradís blau».

Un any després s’instal·laria a Tossa l’artista AndréMasson amb la seva dona. El mateix any, el pintordadaista francès Marcel Duchamp, amic de Dalí, visitaper primer cop Cadaqués. Hi tornarà durant deu anys,atraient la presència d’altres artistes com RichardHamilton (pare de l’art pop), el pintor Dieter Roth i elmúsic John Cage.

– 1935 Els britànics Lord Astley i la seva esposa, l’actriude 39 esglaons, Madeleine Carroll, fixen la sevaresidència a Calonge, on fan construir el CastellMadeleine.

– 1935 Té lloc la Conferència de la Costa Brava. Esconstitueix l’Associació de Municipis de la CostaBrava. Es constitueix el Patronat de la Costa Brava, perdecret de la conselleria d’Obres Públiques de laGeneralitat.

– 1935 Mor en un accident de cotxe a Albons AlexisMdvani, divorciat de la multimilionària Barbara Huttoni cunyat del pintor Josep Maria Sert. Mdvani es feiapassar per un príncep georgià i quan va tenir l’accidentl’acompanyava la seva amant, la baronessa Maud vonThyssen, que va sobreviure però va quedardesfigurada. Els Mdvani passaven temporades al MasJuny, la masia familiar dels Sert, que estava a prop dePalamós.

– 1939 L’escriptor Josep Pla fixa la seva residència a laCosta Brava després de viure a Barcelona, on haviaobtingut un gran prestigi amb les seves obres. Aquellmateix any comença a col·laborar amb la revistaDestino, on treballa fins al 1976, en què plega arran dela censura d’un dels seus articles.

– 1940 El filòsof alemany Walter Benjamin arriba a

Portbou, fugint dels nazis, on acaba suïcidant-se.Aquell mateix any, s’electrifica per primer cop amb unllum de 3.000 W el far de Sant Sebastià, el mésimportant de Catalunya. Construït l’any 1857 i situat a165 metres d’altura, el far es troba entre lespoblacions de Llafranc i Tamariu.

– 1941 Josep Pla publica la Guia general i verídica de laCosta Brava.

– 1948 Dalí fixa la seva residència a Portlligat.

– 1950 Ricard Viladesau, que va crear al llarg de la sevavida més de 200 sardanes, entra a formar part del’orquestra La Principal de la Bisbal.

– 1951 El director americà Albert Lewin filma, a lescostes de Tossa de Mar, Pandora i l’holandès errant,

C R O N O L O G I A

«La categoria dels estiuejants ha anat baixant»● El restaurador Simon Masha vist com Sant Antoni de Ca-longe passava de ser un poblede pescadors a una importantdestinació turística. Raúl Frei-re, el cambrer de més expe-riència, va arribar a la CostaBrava des d’Astúries fa 25anys i se’n va enamorar. Totsdos expliquen com ha canviatel turisme.

— «[S.M.] Al començamentels turistes tenien més poder ad-quisitiu. Només amb el canvi demoneda aquí ja eren rics. Veiesque la gent s’anava a mudar peranar a sopar. Ara ens vénen fins itot amb vestit de bany! La gent queve ara és d’una altra categoria.»

— La temporada és dife-rent?

— «[S.M.] Els holandesos i

Simon Mas i Raúl Freire/ Propietari i cambrer del restaurant Simon de Sant Antoni de Calonge

belgues, que eren els que sempreesperàvem al juny i al juliol i quetenien força poder adquisitiu, cadacop arriben menys, perquè hanbuscat altres indrets que els agra-den més. Els caps de setmana con-tinua venint gent, sobretot d’aquí,perquè hi ha moltes famílies quehan comprat segones residències.Però entre setmana no hi ha tantaafluència com abans. Moltes fa-mílies estrangeres, que abans ve-nien amb la mainada, ara es trobenque els nens ja són grans i s’esti-men més fer altres coses. I amb lessegones residències també passaque cada cop els propietaris han depagar més impostos, de maneraque a molts no els surt a compte.»

— «[R.F.] També hem notatque la temporada s’ha anat escur-çant cada cop més, d’any en any.

Ara hi ha poques setmanes que si-guin fortes.»

— Quin tipus de clientelaprefereixen?

— «[R.F.] Els d’aquí, sensecap dubte. Els catalans i els espa-nyols són els que gasten, els méssegurs. Els estrangers van al’aventura, són només d’un plat.»

— «[S.M.] Fins fa cinc o sisanys, per sopar fèiem el primertorn amb la gent de fora, a les sis oles set, i més tard el de la gentd’aquí. Ara, si tens gent a les nou japots estar content, perquè els de lesla tarda ja no vénen.»

— Som prou conscients dela importància del turisme?

— «[S.M.] Per exemple hi habarcelonins que passen l’estiuaquí que els molesta molt que hihagi altra gent. Si la màquina de

netejar la platja comença a les sisdel matí els molesta la fressa, si esfan sardanes a les deu del vespretambé els molesta...»

— «[R.F.] Voldrien ciutatsdormitori, sense vida...»

— Què és per vostès el mi-llor valor de la Costa Brava?

— «.[S.M.] El mar.»— «[R.F.] I la gastronomia,

als pobles que tenen mar sempres’hi menja bé.»

— I què caldria millorar?— «[S.M.] Que poguéssim

trobar el personal adequat. Totsanem venuts, ningú vol treballardissabtes i diumenges. Els bonsels has d’retenir com sigui perquèno marxin.»

— «[R.F.] L’hostaleria t’had’agradar, has de saber oferir unbon servei.»

1938-1948. El drama de la guerra i la postguerra. A la foto, bombes sobre Sant Feliu deGuíxols l’11 de gener del 1939. / USAM, ROMA (AMB LA COL·LABORACIÓ DEL CEHI)

1928-1938. La Costa Brava comença a atraure alguns artistes, com Marc Chagall, que s’instal·la aTossa de Mar. / A. ZERKOWITZ / FDG / INSPAI (CENTRE DE LA IMATGE DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA)

Simon Mas, a dalt, iRaúl Freire, al passeigde Sant Antoni deCalonge. / JOANSABATER

6 ❙ DOSSIER / CENT ANYS DE TURISME presència · Del 8 al 14 d’agost del 2008

que van protagonitzar Ava Gardner i James Mason.Durant la seva estada, l’actriu es va passejar per Tossade Mar acompanyada del torero, actor i poeta MarioCabré (que actuava a la pel·lícula). Les imatges vancreuar l’Atlàntic i van provocar un atac de gelosia de laseva parella, Frank Sinatra, que va viatjar per donar-liun braçalet de brillants valorat en 10.000 dòlars.

– 1954 El prestigiós cineasta americà Orson Wells filmaescenes de la seva pel·lícula Mr. Arkadin a s’Agaró.

– 1954 Català-Roca fotografia Jacques Cousteau a borddel seu Calypso, a les illes Medes.

– 1957 El productor Douglas Fairbanks Jr. grava a lapoblació de Tamariu parts de la pel·lícula Ombres

acusadores, amb Anne Baxter i Richard Tood.

– 1958 Neix el festival de música més antic deCatalunya, el Festival Internacional de la Porta Ferradade Sant Feliu de Guíxols, que dedica el seu nom a lapart més antiga del monestir de la ciutat, la PortaFerrada, dels segles IX-X. Se celebra la primera ediciódel Campionat Internacional de Pintura Ràpida deTossa de Mar. S’inicien les obres de construcció del’emissora de ràdio nord-americana Radio Liberty, a laplatja de Pals, que durant molts anys i des dels seusinicis, va ser la més potent del món.

– 1959 El director americà Joseph L. Mankiewicz filma aBegur De sobte, l’últim estiu, amb Montgomery Clift,Katharine Hepburn i Elizabeth Taylor. Aquesta última

va organitzar un enrenou a s’Agaró en estirar-secompletament mullada sobre el llit de la suite reial del’hostal La Gavina.

– 1961 La bailaora Carmen Amaya s’instal·la a la torreMas d’en Pinc de Begur, una masia del segle XVII.

– 1962. S’inaugura la urbanització del Club Mediterranéeal cap de Creus. Mor el compositor de sardanesVicenç Bou, nascut a Torroella de Montgrí.

– 1963. Truman Capote lloga S’Anià, una casa ambplatja particular a Palamós, on escriurà part de la sevaconeguda novel·la A sang freda.

– 1964 La Costa Brava s’inscriu al Registro de

Denominaciones Geoturísticas. S’inicien les obres dela marina d’Empuriabrava. Se celebra la primera ediciódel ral·li Catalunya-Costa Brava.

– 1965 James Mason tornà a la Costa Brava per rodar aCadaqués Els pianos mecànics, dirigida per JuanAntonio Bardem. Palamós rep el Premio Nacional deTurismo para Municipios.

– 1966 Josep Pla publica un dels seus llibres mésemblemàtics, El quadern gris. El mateix any mor, al’Escala, l’escriptora Caterina Albert, que va escriure,amb el pseudònim Víctor Català, Drames rurals oSolitud, entre altres obres.

– 1967 S’inaugura l’aeroport Girona Costa Brava. El

C R O N O L O G I A

«El turisme té la seva cara i la seva creu»● Amb 60 anys ja complerts,Joan Llorens ha fet tota la vida depagès a la finca de la seva famí-lia, als afores de Blanes. La casapairal està documentada des decomençaments del segle XVI.Vinyes, blat de moro, patates imongetes eren els conreus habi-tuals quan ell era petit, però elseu pare va començar a introduirel fruiters, a mitjans dels anyscinquanta, i ara és la producciómajoritària, si bé a l’hivern i a laprimavera també es dedica, a tra-vés d’una cooperativa de Mal-grat de Mar, a l’exportació d’es-carola cap a França.

— Com ha afectat el turis-me a la pagesia?

— «Hi ha la cara i la creu.D’una banda ens ha anat bé, per-què ens permet comercialitzar

directament els nostres produc-tes, ja que hi ha més demanda. Ales terres de Lleida, per exemple,com que no tenen tant turisme,els pagesos han de traslladar laseva producció a altres parts, lla-vors comencen a intervenir elsintermediaris i tot es va encarint.Com a part negativa, el turismeha fet que molta gent deixi lesterres per buscar feines millors.De pagesos en van quedant pocs,i dels que queden molts no tin-dran continuació.»

— Què és el pitjor de ferde pagès?

— «El desfasament entre elscostos de producció i el preu devenda. Només s’han de mirar elspreus de les llotges i comparar-los amb els preus dels productesa les botigues, moltes vegades es

ri massa elevat. A més, tindranl’efecte que encara provocaranmés concentració de població,és el peix que es mossega la cua.Com quan hi ha massa cotxes,llavors es construeixen autovies,i immediatament queden col-lapsades perquè encara se n’hivan afegint més, de cotxes. Sem-pre estem igual, les personessom éssers egoistes i sempre envolem més, no ens conformemamb el que ja tenim. Ho acabemesgotant tot.»

— Fins i tot el turisme?— «Sí, tal com s’està gestio-

nant, també s’esgotarà. Si noméses pot oferir sol i platja no anembé. El sol sí que no s’acabarà, pe-rò arribarà un moment en què jano es podrà enquibir més gent ales platges.»

multipliquen per tres o fins i totper més. La pagesia no és prouatractiva, hi ha molt de desgastperquè és molt sacrificada. Elspagesos no arribem al 2 per centde la població de Catalunya i nose’ns considera importants, aixòho veiem en les decisions políti-ques. Tal com van les coses, es-perem que no arribi el dia que hà-gim de dependre de tercers pa-ïsos per alimentar-nos.»

— I les qüestions meteoro-lògiques i ambientals?

— «El temps sempre ha estatvariable, són coses cícliques. Pelque fa a la falta d’aigua, la con-centració de la població en elsmateixos punts fa que els aqüí-fers subterranis s’esgotin, i l’al-ternativa de les dessalinitzado-res té un cost energètic i moneta-

Joan Llorens / Pagès de Blanes

1948-1958. Són els anys del glamour , quan la Costa Brava es converteix en l’escenari de diverses pel·lícules de Hollywood, com Pandora i l’holandès errant, que Ava Gardner –a la imatge del’esquerra, acompanyada del torero Mario Cabré– va filmar a Tossa, o De sobte, l’últim estiu, que va portar Elisabeth Taylor a Begur. / ARXIU EL PUNT / JOSEP CARRERAS

Joan Llorensfotografiat a Blanes.Assegura que elscanvis al municipi hanestat graduals i que peraixò mentre anavenpassant no n’era tanconscient com ara, quemirant cap al passatse’n fa creus. / I.C.

presència · Del 8 al 14 d’agost del 2008 DOSSIER / CENT ANYS DE TURISME ❙ 7

cantant de Verges, Lluís Llach, debuta com a integrantdel moviment de la Nova Cançó i s’incorpora al grupEls Setze Jutges. Aquest mateix any, Calella dePalafrugell recupera les tradicionals cantadesd’havaneres, amb les cançons d’aquells que van viatjara Cuba per provar fortuna.

– 1968 S’inaugura, a Platja d’Aro, la discoteca Maddox,regentada per Oriol Regàs. Allí s’ajuntarà unageneració d’artistes de la talla de l’escriptora RosaRegàs, la cantant Guillermina Mota, la model TeresaGimpera, el fotògraf Xavier Miserachs, i altresmembres de la Gauche Divine.

– 1969. Comencen les obres de l’autopista entreBarcelona i la Jonquera.

– 1970 Modest Cuixart, pintor i un dels fundadors delgrup d’avantguarda Dau al Set, s’estableix aPalafrugell, on, el 1998 es crearà la Fundació Cuixart.

– 1971 Joan Manuel Serrat s’inspira en les cales deCalella de Palafrugell per escriure la seva cançóMediterráneo, triada la millor cançó espanyola delsúltims 50 anys. També aquest any, es grava al cap deCreus la pel·lícula El far de la fi del món, amb dosgrans actors com a protagonistes, l’americà KirkDouglas i el rus, Yul Brynner. Aquest any es funden elConsorci de la Costa Brava (entitat per gestionar elsubministrament i la depuració d’aigües per a la CostaBrava) i la Mancomunitat de Municipis de la CostaBrava, i se celebra la primera edició del ConcursInternacional de Focs Artificials de Blanes.

– 1973 Mor a Nova York, víctima d’un infart, l’actor LexBarker, el Tarzán més famós del cinema i marit deCarmen Cervera, a qui va deixar en herència una masiaa Sant Feliu de Guíxols.

– 1974 S’inaugura el Teatre Museu de Dalí, construïtsobre les restes de l’antic teatre de Figueres. El museudisposa de la mostra més important d’obres de latotalitat de la trajectòria artística de Salvador Dalí(1904-1989).

– 1976 Neix el Patronat de Turisme de Girona, SA. Secelebra el primer Debat Costa Brava.

– 1980. Neix el Festival Internacional de Música deTorroella de Montgrí, dedicat a la música clàssica.

– 1981 L’historiador empordanès Lluís Esteve i Cruañeses converteix en un dels fundadors de l’Institutd’Estudis del Baix Empordà. El 23 d’abril mor JosepPla al seu mas de Llofriu.

– 1982 Ferran Adrià passa un mes a El Bulli realitzant unstage, durant un descans del servei militar. En aquellmoment, el xef del restaurant, creat el 1961 pelmatrimoni Schilling, era Jean-Paul Vinay.

– 1983 La Generalitat de Catalunya protegeix elsaiguamolls de l’Alt Empordà i es declara la zonaParatge Natural d’Interès Nacional. Una ordre de laGeneralitat de Catalunya inicia la protecció de les illesMedes i fixa una zona vedada de pesca al seu voltantper tal de garantir la conservació de la flora i la fauna

C R O N O L O G I A

«Patim una manca molt greu d’infraestructures»● Coneix a fons l’evolució tu-rística de la Costa Brava, jaque forma part de la quarta ge-neració d’una família dedica-da a l’hostaleria des de fa mésde 70 anys, quan la seva bes-àvia va fundar l’Hotel Aigua-blava de Begur.

— «Els primers clients erenfamílies de Barcelona que ve-nien a passar els estius durant lapostguerra. A començamentsdels anys cinquanta aquest va serun dels primers llocs on van ve-nir turistes britànics, ja que vafuncionar molt bé el boca-orella,i fins i tot alguns periodistes an-glesos van escriure articles sobrela zona. Afortunadament l’evo-lució del turisme l’hem vistamés que no pas patida. Per sortencara veiem més pins que ca-

ses. La massificació que hi hahagut en altres indrets de la Cos-ta Brava aquí no ha afectat tant, idurant deu mesos l’any aquestabadia encara és el paratge idealque el 1908 va inspirar el nom dela Costa Brava.»

— Són privilegiats...— «Afortunadament el pai-

satge no ha patit tantes agres-sions com en altres indrets i aixòfa que la nostra oferta encara si-gui en positiu.A la Costa Bravacentre l’explotació hotelera en-cara és molt familiar. És lluny,per exemple, de la gran indústriahotelera que hi ha en altres lito-rals, com el balear, el valencià.»

— Els gustos dels turisteshan canviat?

— «Ara les estades són méscurtes, la gent viatja molt més i a

molts llocs diferents. La vacan-ces es guarden també a l’hivern.El consumidor evoluciona i nos-altres ens hi hem d’adaptar. In-ternet ha fet canviar la manera devendre, ara és més directa, i nopodem anar a contra corrent.»

— Quin és el problemamés greu de la Costa Brava?

— «La manca d’infraestruc-tures. Pel que fa al pas del TAVper Girona, el més calent encaraés a l’aigüera, mentre que l’aero-port, que ha tingut un augmentespectacular, comença a patir elsefectes dels problemes de comu-nicacions. Actualment, des del’aeroport arribes més de pressaa Barcelona que a la Costa Bra-va. També hi ha el problema delsubministrament elèctric; no no-més per la MAT, aquí també te-

nim dificultats amb la línea demitjana tensió. La nostra feina noés entendre d’ecologia ni d’im-pacte ambientals, però hem depoder reclamar les eines per tre-ballar. A més, molts ajuntamentsencara han d’assumir que sónmunicipis turístics, haurien d’en-tendre que s’ha de treballar pertenir una temporada al més llargapossible, donar serveis méstemps, preocupar-se de la neteja,de l’estètica... S’ha de buscar laqualitat. Això no vol que tot siguicaríssim, sinó que el client quedisatisfet i que vulgui tornar. En unmoment es va promocionar laCosta Brava pel seu caràcter ver-ge i poc desenvolupat; ara s’ha depromocionar des d’un punt devista de qualitat de servei id’oferta complementària.»

Josep Maria de Vehí / Director de l’Hotel Aiguablava de Begur

Josep Maria de Vehí, al’Hotel Aiguablava deBegur. El va fundar laseva besàvia, Clara,l’any 1934, desprésque, en quedar vídua,no li van renovar laconcessió familiar del’hostatgeria del far deSant Sebastià. Ella i elseu gendre, XiquetSabater, el vanconvertir en un hotel dereferència a la CostaBrava. / JOAN SABATER

1858-1968. L’inici del boom. A la foto, la turista 11 milions a l’aeroport deGirona, l’agost del 1967. / AJUNT. DE GIRONA. CRDI (NARCÍS SANS I PRAT)

1968-1978. L’època del turisme industrial, els tour operators, la massificació i l’homogeneïtzació. La imatgeés de Tossa el 1977. / FONS L’INDEPENDENT / INSPAI (CENTRE DE LA IMATGE DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA)

8 ❙ DOSSIER / CENT ANYS DE TURISME presència · Del 8 al 14 d’agost del 2008

dels seu fons marí. Les illes Medes es converteixen enel parc natural marí més gran de Catalunya i en undels més importants de la Mediterrània.

– 1984 Els pintors Ricard Anson, Daniel Lleixà, RamonPujolboira, Josep Ministral i Lluís Roura creen el Grup69, en una trobada en la qual rendeixen homenatge aSalvador Dalí pel seu vuitantè aniversari.

– 1986 Es constitueix la Fundació Vila Casas, que actuaen la promoció de l’art a través del Projecte PromocióArt, fruit del qual existeixen dos museus a la CostaBrava: el de pintura al Palau Solterra, a Torroella deMontgrí, i el d’art contemporani a Can Mario, aPalafrugell. El Patronat de Turisme de Girona, SA,

adopta el nom de Patronat de Turisme Costa BravaGirona, SA.

– 1987 Primera Edició del Festival Internacional dePeralada, que dedica la seva atenció a recitals de gransveus, concerts simfonicocorals, òperes, espectaclesinterdisciplinaris de música i teatre, dansa, jazz,concerts de música pop, concerts de cambra iespectacles familiars. Aquest mateix any, Ferran Adriàes converteix en l’únic xef d’El Bulli.

– 1988 Es restaura el castell del Montgrí, a la muntanyadel mateix nom, de manera que s’ofereix una vista de360 graus des d’on es veu la badia de Pals i del’Estartit.

– 1989 El 23 de gener, a l’edat de 84 anys, mor aFigueres l’artista Salvador Dalí.

– 1990 Amb motiu del 50è aniversari de la mort deWalter Benjamín, s’inaugura a Portbou l’obraPassatges, de l’escultor Dani Karavan, promoguda perla Generalitat de Catalunya i el govern alemany iconcebuda com «un crit a la memòria dels exiliats i dela tragèdia de la barbàrie humana».

– 1991 S’inaugura el Museu Terracota a la Bisbald’Empordà, capital de la ceràmica de la Costa Brava,dedicat a la tradicional ceràmica que es comercialitza ala localitat des del segle XVIII. S’inicia l’Agenda 21local de Lloret de Mar.

– 1992 La flama dels Jocs Olímpics de Barcelona de1992, procedent d’Olímpia, desembarca a Empúriesabans d’iniciar el seu recorregut per tot el territoriespanyol. Aquest mateix any s’inaugura el camí deronda, que neix a Portbou i recorre tota la Costa Bravade nord a sud sense apartar-se de la costa.

– 1998 El cap de Creus és declarat Parc Natural, tant lazona marítima, com la terrestre.

– 2000 Gràcies als seus deu camps de golf, l’AGTO(International Association of Golf Tour Operators)distingeix la Costa Brava com «la millor destinacióemergent de golf a escala mundial».

C R O N O L O G I A

«La construcció va fer més mal que el turisme»● De família de pescadors de to-ta la vida, recorda que fins alsanys 1960 o 1965 l’Escala era undels ports catalans més impor-tants, especialment pel que fa alpeix blau, les anxoves i les sardi-nes. Amb l’entrada del turismeles coses van canviar.

— «En aquella època hi haviafins a seixanta teranyines, un grupmolt nombrós que no hi era en capaltre port català. La gent del poblepescava i també es dedicava a lavinya, però quan van començar avenir els turistes es van obrir altresperspectives laborals. Es van co-mençar a muntar negocis, els ter-renys van començar a tenir unpreu... A més, els preus dels peixosvan a anar a la baixa, i de mica enmica la gent s’ho va anar deixant ies va dedicar a la construcció.»

— Però alguns vau conti-nuar...

— «Sí, però amb molts de tre-balls. En els millors moments hihavia hagut fins a 500 pescadors, ipotser em quedo curt, i en canviara som 60 o 70. També és cert queles coses han canviat i que ara esnecessita menys gent per fer la fei-na. Però en qualsevol cas abanstothom del poble estava vinculat ala pesca, i ara en som ben pocs. Nitan sols es parlaria de nosaltres sino fos perquè queda molt bé dirque l’Escala és un poble de pesca-dors. A la Costa Brava només elspescadors de Roses, Palamós iBlanes encara tenen rellevànciapel que fa a l’activitat econòmicadels seus municipis. La resta sommés aviat testimonials.»

— A part de ser menys,

que consti que tothom hi té dret,a sortir a pescar com a activitatd’oci... però és evident que tam-bé ens afecta. Ara bé, també s’hade dir que, gràcies al turisme, elpeix va més car.»

— Com veu el futur?— «Aquesta és una feina

d’aventurers, no sabem si pesca-rem o no. El peix té cap i cua, corre,i no saps mai on serà. El clima tam-bé afecta. Aquí a l’Escala som unprivilegiats perquè només treba-llem cent vint dies l’any; la resta dedies no podem sortir per la tra-muntana. I com que treballem poc,encara hi ha peix. El que sí hem no-tat és que últimament hi ha gentque vol venir a pescar perquè ja notroba feina a la construcció. De fet,el gran mal no el va fer el turisme,el va fer la construcció.»

com els ha afectat el desenvo-lupament turístic?

— «Sempre se’ns acusa desobrepesca, de perjudicar el me-di ambient... Però no som pasnosaltres els que ens carreguemles praderies de posidònia. Jo re-cordo que, de petit, a qualsevollloc que anessis a banyar-te n’eraple i en canvi ara ha desaparegut.I els llocs on era són llocs on lesbarques de pescadors no hanpescat mai, són molt en terra. Lacontaminació, les fàbriques i elsvessaments incontrolats, lesllanxes, la pesca recreativa... Totaixò ha tingut un gran impacteambiental. Penseu, per exemple,que els ous de les anxoves i lessardines suren a la superfície ique les hèlices de les embarca-cions esportives els trituren. I

Lluís Sureda / Patró major de la Confraria de Pescadors de l’Escala

Sureda, al port del’Escala. Els pescadorsdel municipi hanmuntat un sistemapioner perquè es puguiparticipar en lasubhasta de peix através d’internet. / I.C.

1978-1988. Continua la pressió urbanística, amb les segones residències, i es comencen a sentir crítiques per ladegradació territorial. A la foto, els aiguamolls de l’Empordà, que van ser protegits el 1983. / R.C.

1988-1998. La dècada dels Jocs Olímpics de Barcelona. A laimatge, la flama olímpica arriba a la platja d’Empúries.

presència · Del 8 al 14 d’agost del 2008 DOSSIER / CENT ANYS DE TURISME ❙ 9

– 2002 El restaurant El Bulli és distingit, per primer cop,per The Restaurant Magazine, com el millor restaurantdel món.

– 2003 La companyia aèria de baix cost Ryanair iniciales seves operacions a l’aeroport Girona Costa Brava,en el qual instal·larà una de les seves bases per al sudd’Europa.

– 2004 Es celebra la segona edició del Debat CostaBrava, sota el lema Un futur sostenible per a la CostaBrava. Es tanca el Club Mediterranée. Alguna de lesescenes de l’oscaritzada pel·lícula Mar adentro,d’Alejandro Amenábar, es graven a la cala de sa Concade s’Agaró.

– 2004 Se celebra el centenari del naixement deSalvador Dalí, dedicat a glossar la figura i l’obra del’artista, mitjançant l’organització de nombrosesactivitats (exposicions, edicions de llibres, jornades iconferències...) que van tenir repercussió a escalamundial.

– 2005 S’aprova el Pla Director Urbanístic del SistemaCostaner de Catalunya, que impedeix qualsevolconstrucció en una franja inferior als 500 metres de lalínia de costa. Es porta a terme la demolició del’estructura de l’edifici Fluvianàutic, a Sant PerePescador.

– 2006 El dia 22 de març de 2006, es porta a terme la

demolició, mitjançant explosió controlada, de lesantenes de Radio Liberty, a la platja de Pals, que vadeixar d’emetre l’any 2001.

– 2007 S’inicien els treballs de demolició del ClubMediterranée, al cap de Creus. Lluís Llach, un delscantautors essencials a la discografia catalana,s’acomiada dels escenaris, després de 40 anys decarrera professional, a través de la gira I. Com acomiat, estrena la cançó Verges 2007.

– 2008 Centenari de les excavacions oficials d’Empúriesper la Junta de Museus de Barcelona sota la direccióde Josep Puig i Cadafalch. Tornada de l’esculturaoriginal de l’Esculapi, déu de la medicina, a Empúries,

lloc on es va trobar en els inicis de les excavacionsl’any 1909.

– 2008 El Patronat de Turisme de la Costa Brava Inicia lacelebració del centenari d’aquesta denominació. Hi haprevist organitzar quatre exposicions que mostrinl’evolució de la Costa Brava en els últims cent anys. Amés d’obres d’art inspirades en la Costa Brava,s’organitzaran exposicions de fotografia i objectescuriosos. Es reeditaran obres literàries vinculades a laCosta Brava, la seva gent, la seva cultura i els seuspaisatges. També s’ha previst editar dos audiovisuals icrear una ruta pels llocs clau de la zona i un menúgastronòmic.

C R O N O L O G I A

«El que caldria és gastar diners en dinamita»● Quins són els greuges mésimportants que s’han comèscontra la Costa Brava?

— «Pel que fa al paisatge, elsprincipals disbarats s’han comèsdes dels anys setanta fins ara, almarge del color polític de qui ma-nava. Hem permès edificar en unlloc que precisament té com a va-lor principal l’estètic i ens hem de-dicat a destruir la gallina dels ousd’or. L’edificabilitat ha estat es-candalosa, hi ha quatre cops méshabitatges dels que es necessita-rien si la població estigués distri-buïda al llarg de tot l’any i no esconcentrés només a l’estiu. Hemmuntat un sistema econòmic esta-cional i massificat: ens interessatreballar quatre mesos l’any i laresta fer vacances, ens basem enun turisme de sol i platja.»

— Que no és l’ideal...— «És un turisme de baixa

qualitat i massificat, i amb unsnivells d’exigència baixíssims,ja que mentre hi hagi tolerànciaamb l’alcohol i la festa ja els vabé. I els criteris de baix cost, demassificació i de funcionalitattambé es continuaran aplicant aaltres nivells. Continuarem te-nint les botiguetes que venen lesbanderes espanyoles amb el to-ro, les balladores de flamenc i elsbarrets mexicans, les hambur-gueseries, les paelles barates i lasangria... Els turistes marxen i nitan sols saben que han estat a Ca-talunya.»

— I deixen un impacteambiental important.

— «L’augment brutal delconsum d’aigua i de generació

— «Amb el canvi climàtic hihaurà molta manca d’aigua i lestemperatures a l’estiu seran insu-portables, i segurament el turismes’acabarà desplaçant cap a la costaatlàntica europea, que no està tandegradada. En l’àmbit ambiental,com a ecologistes anem cridant iavisant, però en certa manera japodríem començar a llençar la to-vallola. Adreçar tot això és moltdifícil, els interessos per continuaramb aquest model són molt forts.No podem atraure turisme de qua-litat, caldria tornar al paisatge queteníem cinquanta anys enrere. Enshaurem de conformar amb un lito-ral degradat, que ens posin a la llis-ta dels països que ho han fet pitjor,i que al final el canvi climàtic horebenti tot. D’aquí a dos segles, laCosta Brava serà un cementiri.»

de residus que no es poden trac-tar de manera selectiva, els im-pactes directes sobre el territoripel que fa a esports nàutics, elsports esportius que creixen combolets... Tot això és molt difícilde gestionar.»

— Què caldria canviar?— «Ho estem sacrificant tot

i al final acabarà petant. Encaraque ara es replantegi el model tu-rístic, ja s’ha fet tard, acabarà de-sinflant-se ell sol d’aquí a vint otrenta anys. Ara el que caldria ésgastar diners en dinamita, pertornar a naturalitzar el territori,però això no hi haurà ningú quetingui nassos per assumir-ho, escremarà tot el potencial i les ge-neracions que vindran ja s’ho fa-ran.»

— Veu un futur negre.

Xavier Vizcaíno / Membre d’Iaeden-Salvem l’Empordà

Xavier Vizcaíno ésmembred’Iaeden-Salveml’Empordà. Vaticina unfutur complicat per a laCosta Brava. No s’haplantejat mai passar-hiles vacances, is’estima més visitaraltres indrets que noestiguin tan degradatspel que fa al paisatge ia la identitat cultural.

1998-2008.Cal nou model turístic més sostenible, que recuperi el valor del paisatge. El 1998 el cap de Creus és declarat parc natural. El 2005 es tira a terra l’edifici Fluvianàutic, a Sant PerePescador, un símbol de l’especulació urbanística al litoral (a la foto de l’esquerra) i el 2007 es comença a enderrocar el Club Mediterranée. / LLUÍS SERRAT