LLAUNA D'IDEES

ÍNDEX

1. Editorial......................................................................................................................................

2. Solidaritat i desenvolupament ...................................................................................................

3. El fascinant món de les estrelles ..............................................................................................

4. A little change, a big effect .......................................................................................................

5. Lágrimas desordenádas – Melendi ...........................................................................................

6. La salut i mel medi ambient ......................................................................................................

7. La situació del Sàhara ..............................................................................................................

8. Solucions per al conflicte saharaui ...........................................................................................

9. Lluita fins al final .......................................................................................................................

10. Passatemps ..............................................................................................................................

3

4

6

8

10

12

16

19

20

23

1

EDITORIAL“Com es possible?”

Mentre feia el crèdit de síntesi he descobert una

realitat, desconeguda per mi, colpidora i

malauradament trista. Una realitat que afecta

diàriament a milers de persones degut a la

incompetència i inoperància de diferents poders

polítics. Aquests governs porten un munt d'anys

embolicats en discusions, tractats i sermons que

realitzen a grans salons de reunions, on seuen

en sofas envellutats i amb l'aire acondicionat;

segurament seguits d'un àpat sens dubte

sumptuós sense trobar una solució.

El mateix temps que porten milions de persones

malvivint en unes condicions extremes, en un

paratge desèrtic on no creix ni un trist brot de

mala herba.

Proposo muntar-hi una gran “Haima” (tenda de

campanya on viuen cada familia de refugiats

saharauis), on reunir els poders marroquins,

argelins, la ONU i més interlocutors d'aquest

conflicte, i convidar-los a trobar una solució sota

el sol ferotge, la sequera extrema, el fred

insoportable del desert a la nit, la manca

d'aliments o la visió d'un paratge totalment

estèril.

Nens d'un camp refugiat saharaui

Sospito que no aguantarien ni setanta-dues

hores i que trobarien una solució immediata,

desitjada i definitiva per a aquest conflicte. De

vegades em sembla absurd que es doni més

importància al territori, als diners, a l'orgull a les

banderes o a les nacionalitats, que a la vida d'un

sol essér humà. Com és possible?

Camp de refugiats Saharaui

3

SOLIDARITAT I DESENVOLUPAMENTLa societat és conscient de la pobresa que

pateixen tants milions de persones. És conscient

de les malalties que pateixen i de la forta

mortalitat que hi ha en tants països.Així ho

demostren les dades de la gràfica 1 de l'MSF

(metges sense fronteres) on s'observa una

creixent participació de la població per abolir la

pobresa al món.

gràfica 1: socis per any

L'augment de socis any rere any, demostra que

cada any els socis han augmentat entre un 17%

a un 18% com es mostra en la gràfica 2.

gràfica 2: augment de socis per any

Gràcies a unes informacions donades per l'MSF

sabem el tant per cent de l'edat de les persones

donants. Ens diuen que el grup de persones

donants que més aporta són les persones de 40

a 50 anys i que el grup de persones que menys

dóna és la gent de 20 a 30 anys com es

demostra en el següent gràfic.

gràfica 3: socis segons l'edat

Per mèrits de l'MSF obtenim els resultats de la

distribució de les despeses d'aquesta per

continents. Es pot observar que Àfrica és qui rep

la major quantitat d'ingresos de l'ONG seguida

d'Amèrica del Sud i Àsia, tot i que, el 85,9% és

exclusivament per Àfrica. En canvi, ni a Amèrica

del Nord ni a Oceania hi han projectes realitzats.

gràfica 4: distribució de despeses per continents

4

L'organització ha desplegat 4 tipus de projectes

en total:

1. El conflicte armat: el 43% del capital de

l'organització es destina als conflictes

armats, uns 21 milions d'euros.

2. Malalties epidèmiques: un 34% del

pressupost s'envia en països on les

malalties són molt freqüents. S'hi

destinen 16 milions i mig per aquesta

tasca.

3. Violència social: la violència social

comporta un 20% del import destinat de

l'ONG. Aquest ingrés es deu a l'aportació

de l'assistència sanitària bàsica. S'hi

abonen 9 milions i mig d'euros.

4. Desastres naturals: l'aportació en

percentatge que fa l'associació per els

desastres naturals és baixa, un 3%. S'hi

destinen 1 milió i mig d'euros per

qualsevol tipus de resposta necessària i

s'inclouen la donació de materials

d'ajuda.

gràfica 5: despeses sobre conflictes

A la població d’Etiòpia , uns 1.159.383

d'habitants són ajudats per aquesta organització.

En total reben uns 4.426.616€ o, més ben dit,

3,82€ per persona ajudada. En canvi, al Marroc

hi ha menys població diana (8.036 hab.). Això

provoca que la població ajudada per aquesta

organització al Marroc rebi 78,59€ per habitant,

una xifra molt més alta que no pas la d’Etiòpia.

La diferència d’euros que reben de més els

marroquins que els etíops és de 74,77€ per

habitant. Això és injust. S'ha de fer un

repartiment equilibrat entre els països. Això pot

ser degut a:

1. Que el nombre d’habitants que

necessiten ajuda a Etiòpia és molt més

elevat que no el del Marroc, per tant,

s’han de repartir els diners entre molta

gent.

2. Hi ha molta més demanda

d’hospitalitzacions a Etiòpia (2444

hospitalitzacions), en canvi al Marroc

només n'hi ha 16.

La nostra solució és aportar menys al Marroc

per afegir-ho a Etiòpia, ja que necessiten més

ajuda.

4,33€ per habitant, és el que hauria de rebre la

gent dels dos països. És el punt mig entre ells.

La gràfica 6 permet comparar el valor mitjà amb

els corresponents d’Etiòpia i Marroc.

gràfica 6: valor mitjà per habitant

5

EL FASCINANT MÓN DE LES ESTRELLESPer nosaltres el sol sempre ha estat molt

important ja que és la nostra principal font de

llum, vida i calor però en realitat és una de les

milers de milions d'estrelles que formen les

galàxies.

Podem dir que les estrelles són masses de

gasos, principalment d'hidrogen i de gel, que

emeten llum. Es troben a temperatures molt

elevades i en el seu interior hi ha reaccions

nuclears. Les estrelles excepte el sol les veiem

com punts lluminosos molt petits que només es

veuen de nit per la gran distància que hi ha

entre elles i nosaltres. La distància que hi ha fa

que semblin estar quietes però realment es

mouen molt ràpidament i només es distingeixen

canvis de lloc al cap dels segles. Els astrònoms

calculen que a la Via Làctia, la galàxia on hi ha

el sol, hi ha més de centenars de milers de

milions d'estrelles.

Via Làctia

La creació d'una estrellaUna estrella es forma a partir d'una nebulosa

composta per partícules de pols i hidrogen gas.

La gravetat uneix aquest material dispers i el

seu centre es calenta fins que l'hidrògen es

comença a convertir en gel per reaccions

nuclears.

principi de la creació d'una estrella

D'estrella a forat negreDesprés de desènes de milions d'anys, les

estrelles molt més grans que el Sol comencen a

esgotar el seu combustible nuclear i ni els

neutrons poden suportar la gravetat. Quan

passa això, l'estrella es colapsa i es crea una

explosió. De les restes de l'estrella es creen

estrelles de neutrons. Si la quantitat d'estrelles

de neutrons passa d'un límit es contrauen i

formen un forat negre.

Els quàsars són objectes llunyans que són molt

més brillants que les estrelles. Possiblement són

forats negres.

L'energia que emeten les estrellesLa matèria gravitatòria de les estrelles tendeix a

concentrar-se al seu centre, on la seva presió i

temperatura és més alta. Aquest augment

provoca reaccions nuclears, que alliberen

energia i equilibren la força de la gravetat.

6

A l'espai la seva gran quantitat de radiacions

com les radiacions lluminoses i les calorífiques.

Els fenòmens i comportaments d'una estrella

depenen de la quantitat de matèria reunida que

hi ha en ella i del segle en què es troba.

Classificació de les estrellesLes estrelles es classifiquen per les seves

estapes amb les lletres O, B, A, F, G, K i M. Les

estrelles també es poden classificar per la seva

brillantor; pel seu color com el blau, el blanc, el

groc, el vermell, etc. i, pel seu tamany, que pot

arribar a ser d'un diàmetre 400 vegades més

gran que el del Sol.

Hi ha estrelles dobles, que és una parella

d'estrelles que es mantenen unides. Són

freqüents i giren entorn del seu centre comú.

També existeixen les estrelles variables, que a

causa d'una altra estrella o d'un núvol de pols

s'interrumpeix la seva llum.

El sol, estrella del nostre sistema El sol és l'estel del nostre sistema solar i el més

proper a la Terra. És la nostra principal font

d'energia que sobretot es manifesta en llum i

calor. El sol forma una gran força gravitatòria

sobre els planetes i fa que girin al seu voltant.

Es va formar fa 4.650 milions d'anys i encara té

combustible uns 5.000 milions d'anys més.

Després començarà a fer-se més i més gran

fins que no pugui més i s'enfonsarà pel seu

propi pes.

7

fotografía del Sol presa en telescopi

Alfa Centauri, el sistema estelar més proper del sistema solarLes estrelles que són més visibles i que més

destaquen al cel són les que tenim més

properes. Alfa Centauri és un sistema de tres

estrelles situat a 4,3 anys llum de la Terra (40

bilions de quilòmetres).

escala relativa d'aquestes estrelles

α Centauri B i α Centauri A, la més propera i

amb una llum similar a la del Sol, giren una al

voltant de l'altra, és la conclusió que en treuen

els astrònoms.

A LITTLE CHANGE, A BIG EFFECT!The main problem of the plastic bags is the

pollution that they produce. To solve this problem

we need to make cloth bags.

The cloth bags don't produce any type of

pollution and they descompose in the

environment, instead of the plastic bags, that

produce a lot of pollution and they don't

descompose in the environment.

The plastic bags are every time more consumed.

At the moment, people begins to use these bags,

now that a series of supermarkets have begun to

collect the plastic bags. The aim of these

supermarkets is that the families take their bags

from home. The solution are the cloth bags

because they can be reusable.

We suggest all people of the world go shopping

with cloth bags, to improve the environment.

no to use plastic bags

This problem will help us all to be able to live

better in less polluted world, if all add, everyone

wins.

Think globally, act locally!

9

LAGRIMAS DESORDENADAS - MELENDIMelendi recupera la seva part més rockera en el

nou treball discogràfic “Lágrimas

desordenadas”. El disc va sortir a la venda el 13

de novembre de 2012. Està compost per dotze

temes que porten el segell inconfusible de

l'asturià. El títol del disc fa referència al desordre

lògic que hi ha en ell, que indica que el desordre

té lògica i que tant la vida com la música no són

més que un continu aprenentatge.

Ramón Melendi Espina neix l'any 1979 a

Oviedo. Al febrer de 2003 treu el seu disc “Sin

noticias de Holanda”, i al maig de 2004 obté el

seu disc d'or per les 50.000 copies venudes del

seu disc. Aquell mateix any, el seu tema “Con la

luna llena” és seleccionat com la sintonia per la

Volta Ciclista 2004. Al any següent presenta el

seu segon treball discogràfic “Que el Cielo

espere sentao”. Al novembre del 2006 apareix

“Mientras no cueste trabajo”, on l'artista

recupera el lloc més canalla del primer i les

lletres més cuidades del segon. Al 2008 Melendi

publica “Curiosa la cara de tu padre”, el quart

àlbum de la carrera del asturià. Al 2010 publica

un nou disc anomenat “Volvamos a empezar”. I

ara, al 2012, surt a la venta el seu sisè àlbum,

“Lágrimas desordenadas”. Aquest últim disc és

molt diferent dels anteriors, únic, ja que és

desordenat perquè hi ha cançons que podrien

haber entrat en el seu primer disc i també hi ha

cançons que haurien perfectament format part

de l'últim. Cançons com “Cheque al portamor”,

“Tu jardín con enanitos”, “Aprendiz de

caballero”, etc.

Melendi és molt diferent a la resta dels cantants,

ja que té el seu propi estil, amb la naturalitat que

canta sempre i amb la sensació que dóna que

mai farà un disc igual que un altre ni del mateix

estil i a la llarga, aquests s'aniràn barrejant i

formant discos com aquest que conté dotze

llàgrimes desordenades.

Una de les cançons més escoltades i de les

més preferides és “Tu jardín con enanitos”. És la

primera cançó del seu nou disc i el seu nou

single. Tracta d'una declaració d'amor i dóna

molt bones sensacions. Va ser un èxit perquè va

tenir gran repercusió a Internet.

presentació del nou disc “lagrimas desordenadas”

Una altre cançó que ha marcat l'estil d'aquest

disc ha sigut la cançó anomenada igual que el

disc, “Lágrimas desordenadas”. És una cançó

uptempo, amb una gran lletra, en la que

recupera els cors, i amb un so típic del Melendi

més pur. Una reivindicació de la seva essència,

a la que Melendi afageix l'experiència d'un

artista amb una llarga carrera d'èxits, que l'han

convertit en un dels intèrprets i compositors més

importants del país.

10

LA SALUT I EL MEDI AMBIENTEls joves fem un ús responsable dels medicaments?

Molts joves no ens fem responsables de la

nostra salut i no fem un bon ús dels

medicaments. Això és a causa de falta

d'informació. Per poder fer-ne un ús responsable

és aconsellable llegir els prospectes dels

medicaments o demanar informació sobre el

medicament que necesites prendre al metge .

Un cop informats podrem fer-ne un ús adequat.

Els joves, davant una situació de malestar,

ferida lleu o dolències a qualsevol part del cos

no sabem que fer, per això és molt important

informar-se.

Hem de ser capaços d' utilitzar correctament un

medicament i fer-ne un bon ús, ja que ”El millor

fàrmac és ineficaç, si no es pren correctament”.

cal fer un bon ús de la gran varietat de medicaments

Les doléncies més frequents entre els joves són:

contusions, cremades, ferides, tos, diarrea, mal

de gola, cistitis, dolors menstruals.

ContusióÉs l'aixafament i rotura dels vasos sanguinis

d'un múscul, això és a causa de donar- se un

cop. El que s'ha de fer en aquest cas és:

• Aplicar fred

• Aplicar una pomada antiflamatòria

En aquests casos mai s'ha de fregar la ferida.

CremadesEn aquest cas el que s'ha de fer és:

• Posar molta aigua sobre la cremada

• Aplicar aloe vera per alleujar el dolor

No s'ha d'aplicar cap tipus de producte com

pasta de dents, oli, etc.

FeridesQuan et fas una ferida és aconsellable seguir

aquest passos:

• Rentar la ferida amb aigua i sabó

• Eixugar amb roba neta

• Pressionar la ferida durants uns minuts

Cal saber que s'ha d'aplicar clorhexidina o iode i

si és una extremitat, cal aixecar-se per tal de

reduir l'hemorragia. No s'ha d'utilitzar cotó

perquè deixa fibres i tampoc alcohol.

TosSi tens tos has de:

• Beure molt líquid

• Prendre medicament antitossigen

Cal saber quin és el preparat més adequat,

segons la tos sigui seca o tova. No s'han de

prendre líquids freds.

12

DiarreaCal seguir aquests passos:

• Seguir una dieta adequada

• Pendre líquids en abundància

La dieta ha de consistir en prendre aliments tous

i aigua d'arròs. No s'ha de menjar fibra vegetal,

llet, fregits, embotits, dolços, etc.

CistitisEs produeix perquè entre dos cossos hi ha

intercanvi de substàncies dolentes i llavors es

genera aquest tipus d'infecció. El que s'ha de fer

és anar al metge.

Dolors menstrualsEs poden produir a les noies a causa de la regla

que és la pèrdua de sang que es produeix

periòdicament i per tant significa que no estàs

embarassada. Si tens dolors menstruals pots

fer:

• Jeure i posar-te escalfor a l'abdomen

• Fer massatge circular

• Prendre líquids calents

Què s'ha de tenir a la farmaciola de casa?A la farmaciola de casa cal tenir els

medicaments necessaris per alleujar la dolència

que pateixis com per exemple: antitossígens,

analgèsics i antiinflamatoris. També es

necessari tenir material sanitari com: cotó

hidròfil, gases o tiretes cicatritzants.

farmaciola

Com entendre la informació de les caixesi dels prospectes dels medicaments

A les caixes dels medicaments hi ha tota la

informació, i cada tipus de medicament té un

codi nacional, principi actiu i quantitat, excipients

de declaració obligatòria, forma farmacèutica,

laboratori fabricant, data de caducitat i número

de lot, cupó precinte i finalment els símbols i

sigles.

Si et trobes un medicament amb una rodona

blanca vol dir que necessita una recepta

mèdica, si el medicament té mitja rodona negra i

mitja blanca vol dir que fa falta una recepta

especial de psicòtrops (tranquil·litzants,

antidepressius) i si aquest medicament té una

rodona negre vol dir que necesites una

receptaespecial per estupefaents (morfina, etc).

En les caixes de medicaments hi pots trobar les

següents sigles:

• ECM: Medicament que requereix un

control mèdic especial

• EFP: Medicament publicitari. No

necessita recepta mèdica

• EFG: Medicament genèric

• H: Medicament d'ús hospitalari. Tan sols

es dispensa a les farmàcies dels

hospitals

• DH: Medicament de diagnòstic

hospitalari. L'ha de receptar un

especialista d'un hospital

• TLD: Medicament de dispersió

renovable. Per tractaments de llarga

durada

Per fer un ús responsable d'un medicament es

necessari llegir el prospecte on podràs trobar-hi:

13

1. composició: informa sobre totes les

substàncies que el componen, el seu

nom i quantitat

2. Forma farmàceutica: com es presenta el

medicament (càpsules,comprimits...)

3. Principi actiu: substàncies amb activitat

terapèutica

4. Excipients: substàncies que s'incorporen

per donar cos i forma als comprimits

5. Indicacions: s'especifiquen les malalties

que tracta aquell medicament

6. Posologia: indica la quantitat que cal

administrar segons sigui nen o adult

7. Conservació: indica si aquell

medicament s'ha de guardar a la nevera

8. Contraindicacions: casos en que no es

pot prendre ja que podria ser perjucial

per algunes persones que pateixen

determinades malalties

9. Precaucions: circumstàncies en que cal

extremar la vigilància

10. Efectes secundaris: reaccions no desitjades

que pot produir un medicament en el nostre

organisme

11. Interaccions: reaccions que es produeixen

per l'administració simultània d'un medicament

amb un altre

On van a parar els medicaments caducats?

Per no perjudicar el medi ambient, els residus

sanitaris com medicaments caducats,

medicaments desconeguts i restes de

tractaments es poden portar a els punts SIGRE

de les farmàcies, on desprès els reutilitzen i per

tant no contaminen el medi ambient.

Conciència't i anima't!

logotip dels punt sigre

14

LA SITUACIÓ DEL SÀHARASituació geogràficaEl Sàhara Occidental és un territori de l'Àfrica

situat a l'extrem occidental del desert del Sàhara

limitat per l'oceà Atlàntic a l'oest, entre

Mauritània a l'est i al sud i Marroc al nord. La

seva capital és Al Aaiún que està controlada pel

Marroc. La quantitat d'habitants d'aquest país és

aproximadament de 307.000 persones i la seva

superfície és de 266.000km2.

La població del Sàhara Occidental és

majoritàriament d'origen àrab i bereber.

Gran part de la població sahrauí (170.000

persones aproximadament) es troba a camps de

refugiats.

Història del 1884 al 1976. Domini i retirada d’Espanya del SàharaAl 1884 una expedició espanyola arriba als

terrenys del Sàhara per comprovar la seva

ocupació i un any més tard s'instal·len les

primeres tropes. Un parell d'anys després

aquestes tropes arriben a un acord amb el Sultà

de la zona d'Adam Temar, qui els reconeix la

sobirania espanyola, és a dir, el domini de

l'extensió que volen ocupar i al cap de poc

temps comença la colonització.

Al 1900 Espanya i França firmen el Tractat de

París el qual redueix a la mitat l'extensió del

territori ocupat per Espanya.

Al 1934 les tribus sahrauís firmen un acord

amistós en el qual aquest territori es comença a

denominar El Sàhara Español que inclou la

ciutat d'Ifni. Espanya ocupa la ciutat de Smara.

A l'any 1966 el comitè de descolonització de la

ONU estudia l'autodeterminació del Sàhara i un

any després Espanya accedeix a organitzar un

referèndum per determinar l'autonomia d'aquest.

Al 1970 neix la lluita per l'autodeterminació

encapçalada per l'Organització Avançada per la

Lliberalització del Sàhara.

Una manifestació que demana al govern

colonial unes eleccions democràtiques per

ocupar càrrecs en l’Assemblea General és

reprimida per la Legió Espanyola. Hi ha diversos

morts. Mohamed Sidi Brahim Basir, el seu

fundador és engarjolat i posteriorment es dona

per mort. D'aquests actes repressius neix el

Frente Popular de Liberación de Saguía el

Hamra y Río de Oro, es a dir el Front Polisari.

mapa polític del sahara occidental

Al 1974 el Front Polisari celebra el seu segon

congrés en el que reclama la independència del

Sàhara Occidental. Marroc desitja annexionar-

se el territori que legítimament pertany als

sahrauís.

La cort de Justícia de La Haya, dictamina que

no hi han raons jurídiques per que Marroc i

Mauritània puguin reivindicar legítimament

aquest territori, és aleshores quan el Rei del

Marroc, envia la anomenada “Marxa Verda”,

16

formada per 350.000 ciutadans i 25.000 soldats

que travessen la frontera del Sàhara Occidental

uns 10 km, ocupant el nord-est del Sàhara.

El 14 de novembre de 1.975, Espanya com país

colonitzador tanca un dels tractats més

vergonyosos de la seva història , anomenats

“Acuerdos Tripartitos de Madrid”, que

bàsicament consisteix en retirar-se del Sàhara,

transferint-los al Marroc i Mauritània, i deixant

abandonat a la seva sort a un poble que fins

aleshores era una província més de l'estat

espanyol.

A partir d'aquí es quan el poble sahrauí, liderat

pel Front Polisari, es veu obligat a entrar en

guerra amb Marroc i Mauritània per recuperar el

territori perdut.

Quan esclata aquesta guerra, de d'alliberament,

els sahrauís són bombardejats per l'aviació

marroquí i una gran part de la població es veu

obligada a sortir fugint cap a Argèlia. Aquest

país cedeix un territori, l'anomenada Hamada

argelina, uns dels deserts més inhòspits del

planeta. Aquí viuran i construiran els camps de

refugiats, pensant que es tractava d'un conflicte

que duraria poc temps.

Situació actual, població i els camps de refugiats

Actualment el territori del Sàhara occidental es

troba dividit per un mur de més de 2000 km de

llarg que el divideix de nord a sud. La zona oest

del mur, de protecció marroquí, és el territori

ocupat pel Marroc, anomenat Sàhara marroquí,

mentre que la zona a l'est s'anomena “territoris

alliberats” o zones a l'est defensives pel Marroc.

Els camps de refugiats de la província de Tinduf

es troben en la regió del mateix nom del sud-

oest d'Algèria: estan habitats per refugiats del

conflicte sahrauí i el seu nombre és indeterminat

ja que varia segons les fonts consultades, però

s'estimen que hi ha aproximadament unes

200.000 persones vivint en unes condicions

climàtiques extremes, en un territori inhòspit. La

majoria de la població viu en tendes de

campanya, sense aigua potable ni corrent

elèctric y depenen quasi totalment de l’ajuda

internacional externa per a subsistir. S’estima

que dos terços de les dones pateixen anèmia i

un terç dels infants desnutrició crònica.

nens d'un camp refugiat saharaui

S'organitzen en províncies o Wilayas, distants

entre sí uns 20-60 km. Aquestes són: El Aaiún,

Smara, Djala, Ausserd.

Al mateix temps aquestes es divideixen en

poblacions o Dairas, distants entre sí 2-4 km.

Aquestes són:

EL AAIÚN SMARA DAJLA AUSSERDDchera Farsia Nzaran ZugAmgala Edcheidiria Ain Lbaida Agueni

Guelta HausaGlaibat

LfulaTichla

Bucra-a Bir Lehlu Bojador GueraHagunía Mahbes Um Draiga Bir GanduzDaora Tifariti Aargub Mivek

taula dels camps de refugiats més importants

17

Els drets humans i el paper internacional

La situació del drets humans ha millorat des de

la fi de la guerra al 1991, però no és possible fer

una avaluació confiable degut a la manca

d’organitzacions locals. Les critiques es centren

en el desinterès d’Algèria en els camps

(recordem que es troben en territoris d’aquest

estat), restriccions en la llibertat d’expressió i de

moviment i certes costums esclavistes que

afecten a la població negra. D’altra banda les

organitzacions de defensa dels drets humans

han denunciat situacions de indefensió,

detencions, maltractaments, empresonaments i

violacions a dones. Aquests fets van tenir

especial virulència a finals de la dècada dels

vuitanta.

barri d'Hausa

Els casos de denúncies d’atemptats envers els

drets humans dels habitants sahrauís són

incomptables, però tenint en compte la repressió

de la llibertat d’expressió per part del Marroc hi

ha pocs que surtin a la llum pública.

Gràcies a Organitzacions no governamentals i

d’ajut als refugiats podem saber-ne d’alguns. A

continuació exposem alguns testimonis:

Segrest de l'activista sahrauí de drets humans Sukeina Idrissi

Font: IAJUWS (Asociación Internacional de

Juristas por el Sàhara Occidental) y ASVDh

El Aaiún - Sáhara Occidental. 01/10/2009

A las 11:45 hores d’avui, la sahrauí defensora

dels Drets Humans SUKEINA IDRISSI,

Presidenta de Foro Futuro de la Mujer Saharaui,

ha sigut segrestada per les forces d’ocupació

marroquís. A les 11:30 h., quan SUKEINA

IDRISSI, en companyia de dues dones sahrauis

més, una d’elles Nguia Boukhers membre del

Comité de Defensa dels drets humans de

Smara, pretenien traslladar-se en vehicle des de

la ciutat ocupada de El Aaiún cap a la ciutat

ocupada de Bojador, foren interceptades per

forces policials i policia secreta, que les va

ordenar entregar la seva documentació i les van

treure el vehicle informant-les de que existien

ordres del Ministeri d’Interior del Marroc de

detenir-les, i van procedir a introduir-les a cops

en un altre vehicle. No s’ha sabut res més

d’elles.

8 NOVEMBRE 2010 BOJDAOR. Dajla.

Al Sàhara Occidental, les autoritats marroquines

llencen un atac contra un Dairas de 7.000

tendes de campanya on dormen civils sahrauís,

dones, nens i ancians. Moren centenars de

persones bombardejades un altre cop, sense

cap finalitat.

L’ONU i un possible referendum

Durant molts anys el paper de l’ONU ha sigut

intentar apropar les postures del Marroc i el

Front Polisari. El Front Polisari reclama un

referèndum de autodeterminació, és a dir, unes

votacions per pronunciar la independència. En

canvi els marroquins no volen un referèndum,

ells estan disposats a donar-los una àmplia

autonomia dins el seu territori. Aquest desacord

de moment té un final bastant negre ja que cap

de les dues postures vol afluixar.

18

SOLUCIONS PEL CONFLICTE SAHRAUÍEl conflicte Sahrauí porta un estancament de 35

anys, degut a la incompatibilitat de les postures

del Marroc i el Front Polisari, que s'han

mantingut irreconciliables durant tot aquest

temps. El Front Polisari demana un referèndum

per l'independència i la constitució del país i el

Marroc estaria disposat a acceptar una proposta

d'autonomia, proposta que es veu amb recel des

del Front Polisari, ja que la manca de credibilitat

del Marroc i la desconfiança que genera degut a

la falta de llibertats i al maltractament i repressió

que ha utilitzat el Marroc durant tots aquets anys

fa que el Front Polisari ja no vulgui creure's-ho.

Aixi, doncs, creiem que en aquest conflicte cal

distingir entre la solució justa (donant

l'independència, territori i nacionalitat al Front

Polisari) i la solució més assenyada que sería

que ambdues parts cedíssin en les seves

demandes arribant a un punt intermig. Per

assolir aquesta solució, cal que intervinguin

organismes externs com l'ONU, que hauria de

vetllar pel compliment dels acords. Malgrat tot

aquesta solució sembla llunyana. Mentrestant

gairebé 200.000 persones malviuen en

condicion infrahumanes, en un terreny inhòspit

dia a dia, minut a minut … desde ja fa més de

35 anys.

camps de refugiats sahrauis

nens d'un camp de refugiats

19

LLUITA FINS AL FINAL

Victòria del Joventut en el duel badaloní

20

El Joventut guanya en imposar-se davant del

Círcol un dissabte 2 de març en unes pistes molt

difícils, les del Màgic Badalona, degut al seu

estat. El partit ha estat intens fins al final, un

resultat de 60-65 que ha deixat a les

verdinegres en 5è lloc de la lliga Cadet

Promoció Interterritorial Grup 4, després de

portar moltes derrotes acumulades.

Círcol Badalona Joventut de Badalona4. Neus Reverté 4. Ainhoa Padrós5. Anna Civit 5. Marta Martínez6. Clàudia Tejedor 6. Irene Lama7. Mar Sabater 7. Laura Ponce8. Marta Molina 8. Núria Rovira10. Maria Serra 9. Sara Puig11. Sira Castejón 10. Marta Zorí12. Andrea Cifuentes 11. Irene Carbonell13. Núria Fernandez 12. Maria Ràfols14. Marta García 13. Noe Fernandez15. Judit Farré 15. Alana García

16. Alba Clària

La seva gran virtut va ser la paciència i el control

del joc davant un rival que es va mostrar

desbocat en moltes fases de la trobada però

que no va saber administrar les seves

ventatges.

La paciència de Marta Zorí, amb 18 punts i 19

de valoració, i el control del rebot d'Irene Lama,

amb 10 punts i 9 de valoració, van liderar la

victòria en una remuntada de 8-18 disputada al

segon quart, abans d'arribar al descans. Marta

Martínez autora de 9 punts va anar de menys a

més durant el partit ja que a l'últim quart va

anotar 4 punts definitius.

El Círcol va arribar a dominar per 12 punts al

final del primer quart (10-25) just abans que

tornés a sortir Marta Zorí que va aportar criteri i

serietat a la Penya per iniciar una primera

remuntada. L'aportació puntual d'Ainhoa Padrós,

Alana García o inclús de Núria Rovira va ser

també apreciable perquè les verdinegres

creiessin que la victòria era possible.

Es va arribar al descans amb un resultat de 33-

28, guanyant les locals, però les visitants

estaven orgulloses de la seva remuntada i

estaven disposades a fer una segona part

impecable. I així va ser, tot i el domini de les

jugadores del Círcol, Neus Reverté i Marta

Molina, el Joventut va saber aportar les seves

qualitats i va demostrar que es mereixien

aquella victòria. Amb un resultat de 51-44 va

acabar el tercer quart. Les blanques portaven tot

el partit per davant però la diferència sempre

anava retallant-se, fins a l'últim quart on va

arribar la gran alegria de la Penya.

Marta Martínez, lluitadora fins al final

Marta Zorí va continuar anotant amb facilitat,

amb un triple decisiu a falta de 2 minuts va

igualar el resultat a 57-57 i Alana García amb les

seves penetracions des de 6,25m obria el joc

per les verdinegres i les blanques s'anaven

estancant cada cop més en veure que el seu

rival s'avançava en el marcador per primer cop.

L'equip del Círcol va tornar a la concentració i a

l'estratègia, amb jugadores com Clàudia Tejedor,

21

jugada volta

Mar Sabater i com sempre amb l'ajuda de la

Neus. No van deixar que les visitants marxessin

amb facilitat i van estar allà fins l'últim moment.

El Joventut va anotar dues cistelles i dos rebots

claus. Sara Puig, una altre jugadora verdinegre

amb un gran potencial, va intentar recuperar

una assistència dolenta de Marta Zorí a falta de

50 segons, però no ho va aconseguir i això va

poder donar l'última possiblitat a les jugadores

del Círcol que van desaprofitar.

El marcador estava a 60-63 i les verdinegres

tenien l'última possessió i no la van desaprofitar

ni un sol segon, amb una gran jugada i una gran

assistència de Núria Rovira a Alana García van

aconseguir l'últim punt del partit. Però la

intensitat de les blanques no es va esgotar fins

al final degut a una falta clara d'Alba Clària,

jugadora de les verdes. Marta Molina a la línia

jugada dos

de 6,25m va estar a punt de donar tres punts

més a les blanques, però ja no es podia, l'àrbitre

no la va pitar.

Així va acabar aquell emocionant partit, amb

abraçades de les guanyadores i amb tristesa de

part de les jugadores del Círcol de Badalona.

Un partit espectacular, una victòria merescuda.

a l'esquerra Marta Zorí tirant des de l'exterior i a la

dreta Ainhoa Padrós pujant la pilota

estadístiques cadet B joventut de Badalona

22

PASSATEMPS

23