Embed Size (px)
Citation preview
PRESENTACIÓ
Des del curs 2006/07, el crèdit de sintesi pels alumnes de 3r d’ESO es desenvolupa a la ciutat de Tarragona, prenent com a centre d’interès la descoberta de la pròpia ciutat en les seves múltiples facetes.
Els motius que impulsen aquest crèdit de síntesi són bàsicament dos fets: l’un, la capitalitat provincial de la ciutat i com a model de municipi urbà de caire mig amb una certa projecció humana, social i econòmica; i l’altre el fet distintiu que atorga el nomenament de ciutat patrimoni de la humanitat que li fou concedit a Tarragona principalment pel patrimoni històric i cultural que acull en el seu si.
Així es tracta de fer una descoberta global i amb la profunditat que la durada de la tasca ho permeti de les característiques i peculiaritats de la ciutat. A grans trets podem dir que el crèdit s’estructura en quatre grans àmbits que a la vegada són els que defineixen Tarragona:
-Tarragona industrial-Tarragona marítima.-Tarragona patrimonial.-Tarragona actual.
La programació i el desenvolupament del crèdit es basa en la visita i reconeixement in situ d’empreses, monuments i museus, desplaçaments urbans, oci i entreteniment... Tot plegat requereix de l’alumnat una actitud d’interès i responsabilitat per a que la convivència i l’aprofitament del crèdit sigui màxim.
El dossier el conformen una guia descriptiva dels llocs que es visitaran amb un conjunt d’activitats d’ensenyament-aprenentatge, que giren a l’entorn de temes interdisciplinaris d’interès relacionats, bàsicament, amb el descobriment i coneixença d’una ciutat com Tarragona. Així, fixeu-vos bé en l’índex!!!!!
És important que es faci una lectura del següent dossier sempre com a previ de les visites i també mantenir el ritme de treball de les activitats en els diferents espais de temps que es destinaran per a tal fi.
La distribució de les activitats ve marcada per la plantilla que hi ha a continuació, al menys com a referència. És important també respectar el temps que cal dedicar a elaborar mentre estiguem en l’alberg.
Recorda la importància que té per a les notes el desenvolupament del crèdit de síntesi.
Res més, esperem que tot plegat sigui divertit, nou i enriquidor; i que sigueu capaços de sintetitzar totes les vostres habilitats i coneixements durant aquests dies. Endavant i força!
PROGRAMA D’ACTIVITATS
Dilluns 14 de juny Dimarts 15 de juny Dimecres 16 de juny
9.00h: Sortida de l’estació d’autobusos.
10.15h: Visita indústria REPSOL i visita al PORT (A cada grup li correspon una visita; es fan simultàniament)
13.00h: Dinar.
8.30h: Esmorzar
10.00h: Simultàniament dividits en dos grups, visita al Museu Arqueològic (MNAT) i Passeig Arqueològic-Urbà.
13.30h: Dinar.
9.00h: Treball a classe del dossier del crèdit de síntesi.
13.30: Entrega del dossier amb les activitats finalitzades.
15.00h: Visita indústria BASF i visita al PORT (A cada grup li correspon una visita; es fan simultàniament)
17.30h: Entrada a l’alberg (Col·legi Sant Pau); fins a l’hora de sopar, distribució dels alumnes a les habitacions i activitats del dossier
20.00h: Sopar.
21.30h: Teatre.
15.30h: Sortida cap a Gandesa.
I.ITARRAGONA INDUSTRIAL
L'últim quart de segle passat, el sòl de la plana del Camp de Tarragona, va experimentar un dels canvis més radicals: la reconversió del sòl agrícola en sòl industrial. Més de 3.000 hectàrees, d'entre les quals destaca per la seva incidència medioambiental el complex petroleoquímic situat bàsicament al Tarragonès.
La proximitat del centre industrial barceloní, la infrastructura portuària tarragonina, els mitjans de comunicació, els recursos aqüifers del moment i la possibilitat d'energia elèctrica pròxima van fer que el desembre del 1966, s’autoritzés la constitució d'una comissió tècnica que estudiés la instal.lació d'una refineria de petrolis a Catalunya i, per les condicions esmentades, la zona del Tarragonès en va resultar guanyadora.
La primera fase es va enllestir el 1975. Des d'aleshores, la instal.lació i l'ampliació d'empreses del sector ha estat constant: Indústries Químiques Associades (IQA), Asfalts Espanyols, Empetrol, Dow, , Bayer, Messer, Hoescht Ibérica, ERT, Basf... Ha estat la Basf la que a principis de segle XXI ha protagonitzat una major ampliació, en territori i instal.lacions. El símbol d'aquesta ampliació és la xemeneia anomenada «Spliter», una torre de 130 metres, al terme de Reus, la més alta fins ara del complex.
PLÀNOL DEL TEIXIT INDUSTRIAL DE TARRAGONA
Fixa’t en la localització de les empreses que visitarem, BASF i REPSOL.
És molt important que es respectin al màxim les normes que des d’aquestes empreses ens dictin en el desenvolupament de la visita.
COMPLEX INDUSTRIAL DE REPSOL-YPF A TARRAGONA
El Complex Industrial de Repsol YPF a Tarragona consta de tres àrees diferenciades.
Instal·lacions marines: situades al port de Tarragona i en els termes municipals de Tarragona i Vila-seca, comprèn el terminal marítim, el parc d'emmagatzematge i l'àrea de desllasts.
Rack: és el conjunt de canonades que enllaça les instal·lacions marines amb la refineria i amb els clients petroquímics. Amb una longitud de 14 km, discorre en paral·lel al riu Francolí, pels termes municipals de Vila-seca, Tarragona, Constantí i la Pobla de Mafumet.
La refineria: situada a 10 km de la costa mediterrània, al costat de la ciutat de Tarragona, en els termes municipals de la Pobla de Mafumet, Constantí i Perafort, ocupa una extensió de 368 hectàrees.
http://www.repsol.com/es_es/corporacion/complejos/tarragona/default.aspx
El Complex Industrial de Tarragona va iniciar la seva activitat productiva el 1975. En l'actualitat, la seva capacitat de tractament assoleix els 9,4 milions de tones anuals de petroli. A més, produeix prop d'un milió de tones de monòmers petroquímics i genera 80 MWh d'energia elèctrica l'any.
La instal·lació, que està especialment preparada per adaptar en tot moment la seva producció a les demandes del mercat, ofereix sempre productes de qualitat i dedica màxima atenció a la seguretat, la prevenció i el respecte pel medi ambient.
Activitats prèvies
1. Busca informació sobre el petroli i sobre els processos de refinament per obtenir-ne derivats.
2. Localitza totes les refineries que té Repsol a l’estat espanyol i fes-ne una breu descripció. Pots consultar els següents webs:
http://www.repsol.com/es_es/corporacion/conocer-repsol/presencia-global/espana-detalle.aspx
http://www.repsol.com/es_es/corporacion/complejos/tarragona/default.aspx
Activitats durant la visita
Els alumnes que no realitzen la visita, poden obtenir tota la informació per respondre les preguntes en la visita virtual al Complexe Industrial de Repsol a Tarragona en el web:
http://www.repsol.com/es_es/corporacion/complejos/tarragona/conoce-lo-que-hacemos/conoce-complejo/visita-virtual/default.aspx
3. Quins gasos poden ser emesos a l’atmosfera per les xemeneies de la refineria? 4. Quines conseqüències mediambientals pot tenir l’activitat d’aquests complexes
industrials?. Si la visita no us dóna aquesta informació, busqueu-ho a casa o a classe.
BASF ESPANYOLA A TARRAGONA
Espanya té per a BASF una especial rellevància com mercat actual i futur. Ja en l'any 1911, després d'uns primers contactes comercials a la fi del segle passat, BASF va donar a conèixer la seva activitat en el nostre país amb les primeres exportacions de colorants i productes químics auxiliars.
El 1966, al constituir-se BASF Espanyola S. a., vam accedir a una identitat pròpia i, amb l'adquisició de terrenys en la zona industrial de Tarragona, vam iniciar la construcció de modernes plantes de fabricació, a les quals van seguir contínues ampliacions.
Amb el pas dels anys, aquest complex petroquímic s'ha convertit en un dels centres de producció més importants de BASF a Europa i l'únic amb sortida al mar Mediterrani.
A través de l'adquisició de participacions en diferents societats, així com mitjançant la creació de noves empreses, BASF ha augmentat constantment la seva presència a Espanya en diversos sectors de la indústria com de l'agricultura. Entre els projectes que s'han portat a terme en els últims anys i que han marcat el desenvolupament futur del nostre centre integrat de producció de Tarragona, destaquen la nova planta de Polipropileno de Basell, la planta de deshidrogenación de Propà de BASF SONATRACH PropanChem S.A, Joint Venture entri BASF Espanyola S.A. i SONATRACH, la planta de subministrament d'Energies i l'ampliació del Parc de Tancs del Port.
Actualment, BASF comercialitza a Espanya la seva extensa gamma de productes a través de set empreses, sis de les quals disposen de centres de fabricació propis. En el conjunt de les nostres societats contem amb una plantilla de més de 2.000 col·laboradors. En tots els àmbits d'activitat s'ha donat especial prioritat als temes de Qualitat, Seguretat, Salut Laboral i Medi ambient, dintre del marc d'actuació d'empresa adherida al Compromís de Progrés.
http://www.basf.es/ecp1/BASF_spain/index
Activitat prèvia
5. La factoria BASF SONATRACH PropanChem S.A. de Tarragona fabrica propilè a partir de propà importat des d’Argelia. Cerca informació sobre aquestos dos compostos. Escriu la fórmula química de cadascun. Indica el seu estat d’agregació i els seus principals usos.Si no trobeu tota la informació podeu preguntar-ho durant la visita a la industria.
Activitats durant la visita
Els alumnes que no realitzen la visita, poden obtenir tota la informació per respondre les preguntes en el web de BASF-Tarragona:
http://www.basf.es/ecp1/Empresas_del_grupo/Sonatrach
http://www.basf.es/ecp1/Collaboradores/Integracion
http://www.empresaresponsable.com/media/0000001000/0000001259.pdf
6. BASF a Tarragona té planta de tractament d’aigües residuals? 7. Un indicador ens dóna la informació necessària per conèixer l’estat del medi i
serveix per mesurar el seu grau de contaminació. Quins indicadors físics i químics es mesuren en el procés de tractament de les aigües d’aquesta indústria?
8. El dibuix següent representa esquemàticament una planta de tractament d’aigües residuals d’origen urbà. Indica quines etapes del tractament es segueixen en BASF i descriu-les breument. Si cal, completa aquesta pregunta amb calma consultant bibliografia o per internet.
II. TARRAGONA MARÍTIMA . EL PORT DE TARRAGONA
La situació privilegiada de la ciutat de Tarragona, tant des del punt de vista topogràfic com estratègic, i l'existència d'una petita platja al costat de la desembocadura del riu Francolí, ha fet que al llarg dels temps diferents pobles s'hi instal·lessin.
La situació es va normalitzar a partir de l'any 1869 en què es va crear la Junta d'Obres del Port de Tarragona formada per representants de la Junta Provincial d'Agricultura, Indústria i Comerç, de l'Ajuntament i de la Diputació.
A finals del segle XIX es quan van tenir lloc les realitzacions més importants que contribuïren a què el port, mica a mica, assolís la fisonomia actual. Els recursos es gestionaren d'una manera més eficaç i les subvencions de l'Estat esdevingueren una font
fixa d'ingressos. A més, coincidí amb un moment en què augmentà considerablement el tràfic, sobretot l'exportació de productes. És l'època de l'enginyer Saturnino Bellido durant la qual es construí el moll de Costa, el Paral·lel al de Costa i les obres dels dics de Llevant, de l'Oest i el Transversal
S'arribà, per tant, al segle XX amb un port artificial i qualificat com de primera categoria, tot i que presentava algunes deficiències que seran les que, bàsicament, s'intentaran resoldre en les primeres dècades. En primer lloc calia enfrontar-se al problema de la manca de superfícies terrestres per a facilitar la càrrega i descàrrega de mercaderies, així com magatzems i tinglados on dipositar-les.
Amb el pas dels anys, l'activitat constructiva passà a un segon terme i prengué més importància l'equipament de les infraestructures i la renovació de l'utillatge, així com la millora dels serveis, pavimentació dels molls, instal·lació d'energia elèctrica, etc. El port de Tarragona intervingué també en la construcció dels ports de Cambrils, l'Ametlla de Mar i Salou arran d'un decret de l'any 1928 pel qual Tarragona s'encarregava d'administrar i executar les obres en aquells ports que d'aquesta manera passaren a ser agregats al tarragoní.
Tarragona és i ha estat un port pesquer, essent la pesca una de les activitats econòmiques més importants de la zona tant pel nombre d'embarcacions com pel valor de les captures. La pesca es desenvolupa entorn el barri de pescadors conegut com el Serrallo.
A partir dels anys seixanta, i a conseqüència de la implantació de la indústria petroquímica a la zona i de la nova situació econòmica creada amb el Pla d'Estabilització de l'any 1959, el tràfic portuari augmentà notablement. Amb aquesta nova conjuntura, el port construirà noves instal·lacions adequades a les necessitats del moment, com els pantalans, per a la càrrega i descàrrega de productes petrolífers i noves vies d'accés com l'Eix Transversal.
També experimentaren un canvi transcendental els vaixells, ja que de vela van passar a ser de vapor. Els velers decimonònics amb poca capacitat de càrrega i molt lents van ser substituïts pels grans vapors i aquests pels petroliers, portacontenidors i els de sòlids a lloure actuals, tipificats segons la mercaderia que porten.
Aquesta diversificació ha comportat a la vegada el desenvolupament de noves tècniques de transport, emmagatzematge i de manipulació de càrregues: sitges per a cereals, tinglados frigorífics, descarregadores automàtiques, etc. Però també ha calgut adaptar la
infraestructura portuària a les noves necessitats augmentant el calat dels molls o construint noves superfícies com el moll de Catalunya o el moll d'Andalusia. D'aquesta manera, cada moll s'ha anat especialitzant en un producte o tipus de mercadera concreta.
LA ZONA D'INFLUÈNCIA DEL PORT
Activitats prèvies
9. Observa bé aquest mapa, ens indica la quantitat de mercaderies transportades des del port al seu origen o destinació. Explica raonadament el perqué d'aquestes afirmacions:
Podem considerar els ports de Barcelona i Tarragona com a complementaris.
EI port de Tarragona és el port d' Aragó.
EL TRÀFIC DE MERCADERIES AL PORT DE TARRAGONA
Activitats prèvies
10. A partir de la taula de dades presentada a continuació realitza els següents exercicis:
a.- Completa el gràfic de columnes.
b.- Calcula el percentatge que correspon a cada producte i situa’l a la taula de dades entre parèntesi al costat del seu valor numèric.
c.- Escriu per ordre d’importància les mercaderies implicades en el tràfic del port marítim de Tarragona i valora’n el resultat.
TRÀFIC DE MERCADERIES AL PORT DE TARRAGONA (febrer 2010)
PRODUCTES QUANTITAT (milers de tones)Petrolis 1.282,143Resta de líquids 134,014Sòlids a lloure 785,632Càrrega general (contenitzada o per altres mitjans)
309,524
Resta de mercaderies (avituallament, pesca, tràfic terrestre)
16,895
TRÀFIC DE MERCADERIES AL PORT DE TARRAGONA (febrer 2010)
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
(mile
rs d
e to
nes
)
11. El Port de Tarragona dóna servei a molts tipus d’embarcacions. Per poder donar un servei adient es delimiten diferents zones depenent de la tasca a realitzar, les zones són les següents: zona 1, zona 2, zona 3 i “fondeos-monoboya”. Situa-les en la següent fotografia:
http://www.porttarragona.es/
12. El port controla el trànsit i característiques dels vaixells de cada zona, observem el trànsit de la zona 3 el dia 27 de maig de 2010. A continuació hi ha la imatge del Port amb els vaixells en trànsit i un llistat amb les característiques dels mateixos.
Si entrem en les característiques particulars d’un dels vaixells (el NST Natasja) ens trobem amb la següent informació:
Respon les següents qüestions:
a.- Dintre de la zona 3 hi ha diferents molls, en quin moll està atracat el NST Natasja?
b.- Quant de temps estarà aturat? c.- El dia 27 de maig, aquest vaixell estava a Tarragona. Escriu des d’on va venir i on anava després de deixar Tarragona.
d.- Què és la mànega (manga), eslora i calat (calado) d’un vaixell? Quins valors té el NST Natasja? Escriu les unitats corresponents.
e.- Què creus que transporta aquest vaixell? En quina quantitat? Calcula la velocitat de descàrrega d’aquesta mercaderia, considerant que el vaixell perd 1 hora en operacions d’amarratge, ajustatge de la maquinària de descàrrega i sortida del moll.
.
f.- Busca una imatge del NST Natasja i insereix-la. És un vaixell anglès que es dedica al transport de productes derivats del petroli (gasoil en aquest cas).
www.google.com
13. Tot i que ens pugui semblar que la descàrrega d’uns milers de tones de gasoil és una quantitat molt elevada, en el Port de Tarragona existeix una zona, la de “fondeos monoboya” on els grans petrolers descarreguen sense estar amarrats a cap moll.
En aquest esquema podem veure que un petroler (SKS Sinni) té una eslora tres vegades major que la del NST Natasja i pot descarregar 50.000 tones de petroli o derivats del petroli. A més a més, mentre que la massa del NST Natasja és de 4318 tones la massa del SKS Sinni és de 159.385 tones.
Respon les següents qüestions:
a.- Com passa el líquid del petroler al port? Explica tot el que coneguis del procés.
b.- Busca una imatge d’un vaixell descarregant aquestes mercaderies on es vegi com s’efectua la descàrrega sense amarrar-lo a un moll.http://blosgderaulito.wordpress.com/2008/09/23/transporte-de-crudo-a-una-refineria/
c.- Per què creus que no es pot amarrar un gran petroler al Port? Dóna com a mínim dos raons, una basada en el calat dels vaixell i el del Port de Tarragona i l’altra basada en la massa dels vaixells i l’energia que tenen els cossos en moviment1.http://www.porttarragona.es/ca/espais-ludics/puerto-tarraco.htmlhttp://www.apidosbocas.com/EXCEL/EXCEL_Estadisticas/MPMBBAgosto06.XLS
d.- Per finalitzar l’activitat i conèixer quelcom més dels petrolers, heu de saber que actualment es fabriquen amb un doble casc per protegir els depòsits de petroli. A més a més, el depòsit està separat en compartiment per aïllar una zona d’una altra en cas d’accident o fuites. Tot i així, els accidents es continuen produint i els besaments de petroli al mar són molt greus.
Explica tot el que coneguis sobre accidents de petrolers (pots fer un llistat d’accidents i descriure’n un), els efectes dels besaments (socials i mediambientals) i la forma de solucionar o apaivagar el problema.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Prestige
1 Quan un cos es mou i impacta sobre un altre ho fa amb una certa energia i força. Aquesta energia es diu cinètica i la força que pot alliberar-se és proporcional a la massa i la velocitat del cos que impacta.
e.- Si fossis l’encarregat de la gestió del port de Tarragona i un petroler tingués problemes de fuites de petroli què faries amb ell? Escull una de les opcions i raona per què l’has escollit.
1. Prohibir-li l’accés al Port.2. Intentar situar-lo a dintre del Port en la zona de màxim calat.3. Enviar-lo al proper Port.4. Enviar-lo ben lluny de la costa.
LES INSTAL·LACIONS PORTUARIES
Activitats durant la visita
14. Marca sobre el plànol el traçat que fas amb la golondrina i intenta posar nom al màxim de les localitzacions que aquí hi ha numerades:
EL MUSEU DEL PORT
Activitats durant la visita
15. Observa el motor d’explosió exposat al Museu del Port i contesta les següents preguntes:
a.- Quin tipus de combustible utilitza?
b.- Quants pistons té?
c.- Realment, quants pistons treballen?
d.- Busca a internet de quin és el rendiment d’un gran motor diesel i el rendiment màxim d’una hèlix?
e.- Calcula el rendiment global d’una propulsió motor diesel-helix.
f.- Busca i calcula el valor energètic de 100kg de gasoil en Mega Joules (MJ).
g.- Quanta energia dels 100kg de gasoil és aprofitada en la propulsió?
16. Observa les maquetes de vaixells que hi ha l museu i digues quina és la seva escala.
17. En el plànol del vaixell que tenim a continuació:
a.- Busca el símbol de la dutxa i marca’l en el plànol.
b.- Mesura i calcula l’escala del plànol si les mesures reals d’un plat de dutxa són 70cm.
c.- Indica les tres mesures(dimensions) reals del vaixell en base a l’escala obtinguda.
- Manega - Eslora - Calat -
