• Un centre universitari promou diferents accions de voluntariat. Una d’aquestes accions es amb interns del centre obert d’una penitenciaria. Son interns que ja gaudeixen del tercer grau i que, per tant, surten a treballar, per be que han d’anar a dormir al centre. Alguns son analfabets i son molts els que tenen greus mancances educatives i culturals. Els universitaris els ensenyen a llegir, escriure, multiplicar, etc. En el cas dels estrangers, els ensenyen castellà i català. Els educadors del centre valoren molt el temps que gratuïtament dediquen aquests nois i noies als interns, perquè els fan experimentar que algú es preocupa d’ells de forma totalment altruista i, de retruc, millora molt l’autoestima dels interns. Tenen en gran consideracio aquesta col·laboracio, i els ho ha manifestat. “La tasca del voluntariat es molt important en el centre. Ho valorem moltíssims i els interns ho agraeixen molt. No estan massa acostumats a trobar persones disposades a donar generosament el seu temps, capacitats, il·lusio i coneixements. Es modulen conductes i es transmeten valors”.

• Cada anada d’aquest grup de joves al centre es una alenada d’aire fresc i posa uns rostres concrets al text de l’Evangeli i a les paraules de Jesus: “Veniu, beneits del meu Pare, rebeu en herencia el Regne que ell us tenia preparat des de la creacio del mon. Perque (...) era a la preso, i vinguereu a veure'm. Llavors els justos li respondran: Senyor, (...) ¿Quan et vam veure (...) a la preso, i vinguerem a veure't? El rei els respondra: Us ho asseguro: tot allo que feieu a un d'aquests germans meus mes petits, a mi m'ho feieu” (Mt 25,34-40). Ensenyar, acollir i estimar els joves interns perque creixin, fent present l’aixeca’t i camina” (Mt 9,5).

• Quan moltes veus insisteixen en les tenebres del futur per als nostres joves, es bo recordar que, mentre hi hagi gent que estimi, el mon esta salvat; que, mentre hi hagi qui posi l’emfasi en el deure, el mon esta salvat; que, mentre hi hagi qui se senti cridat pel deure vers els altres, el mon esta salvat. Molts serveis esperen voluntaris. Voluntaris de l’Esperit.

QÜESTIONS PER AL DIÀLEG

• Quines intencions desinteressades faig pels altres?

• Som conscients de la radicalitat de les paraules de l’Evangeli:” Us ho asseguro: Tot allò que feieu un d’aquests germans meus mes petits , a mi m’ho feieu?”

• Em deixo ajudar pels altres?• En moments crítics de la nostra vida, sabem

escoltar les paraules de Jesus “aixeca’t i camina”.

Qüestions

• Què en traiem, dels comentaris del jutge?

• Cometem, com a pares o educadors, algun dels errors que comenta el jutge? Quins?

• Es fàcil, un cop comès un d’aquests errors, rectificar.

• Som bons educadors? Eduquem tambe “en cristià”.

• Si poguessim començar a educar una altra vegada als nostre fills o alumnes... quin error no tornaríem a cometre? 

https://www.youtube.com/watch?v=MhMnxEw5fI4

• Construir un DECÀLEG PER EDUCAR UN/A BON/A NOI/A

PREGÀRIA

Els pares de Jesus anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. Acabats els dies de la celebracio, quan se'n tornaven, el noi es queda a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de cami abans de comencar a buscar-lo entre els parents i coneguts; com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo.

Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligencia i de les seves respostes.

En veure'l alla, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digue:

-Fill meu, per que t'has portat aixi amb nosaltres? El teu pare i jo et buscavem amb ansia.

Ell els respongue:-Per que em buscaveu? No sabieu que jo m’he d’estar a la casa i en les coses del meu Pare?

Lluc 2, 41-49  

Enguany, trobada rere trobada, entre tots,

hem cuinat una deliciosa

MOLTES GRÀCIES!!!

• Sopar solidari: dijous, 21 de maig a les 20 h.