Crítica a la teoria del consumidor

Lídia Brun Carrasco

Anna Comas Gómez

Presentació

1. Introducció: Teoria del Consumidor• El Problema del Consumidor• Preferències: supòsits

2. Crítica• General• Crítica als axiomes de les preferències

3. Conseqüències

4. Alternatives

5. Referències

La crítica

General: individualisme metodològic i el concepte de racionalitat.

Els axiomes de les preferències: Fonamentals:

Completitud * Reflexivitat Transitivitat *

Addicionals: Continuïtat Convexitat * Monotonia *

1. Introducció: Teoria del Consumidor

1. El Problema del Consumidor:

i ≡ consumidor individual, i

l béns, sistema de preus

Segons les seves preferències

l

i R

iliiii xxxx ,...,, 21

1. Introducció: Teoria del Consumidor

2. Preferències: supòsits Fonamentals:

Completitud * Reflexivitat Transitivitat *

Addicionals: Continuïtat Convexitat * Monotonia *

Supòsits Fonamentals

Completitud

, o be els dos. La capacitat de comparar entre 2 plans de consum

Reflexivitat

Qualsevol pla de consum és almenys tan preferit com ell mateix.

Transitivitat

Supòsit que evita les preferències circulars i dóna “coherència” al procés de decisió del consumidor.

iii xx 21, 2121iiiiii xxoxx

iiiii xxx ,

313221321 ,,, iiiiiiiiiiiii xxxxixxsixxx

Supòsits addicionals

Continuitat

Donats 2 plans de consum tals que

podem definir entorns per aquests punts, i

tals que:

i

iii xx 21, 21iii xx

21 , iii xzxz

1ix

sxxs iii 12 ,

2ix

Supòsits addicionals

Convexitat

Per tot i per tot

La noció general de convexitat és que un consumidor amb preferències convexes, prefereix un pla de consum que contingui una mica de cada bé a un pla de consum amb una gran quantitat d’un bé i poc (o res) dels demés béns.

Captura la idea de preferència per la varietat.

,, 21iii xx )1,0(

22121 )1( iiiiiii xxxxx

Supòsits addicionals

No saciabilitat

Per tot existeix tal que

Hi ha varis axiomes d’insaciabilitat i cadascun d’ells mostra un grau més restrictiu. El supòsit d’insaciabilitat vol evitar situacions en les que hi hagi un punt de màxima felicitat. Això és perquè la idea d’insaciabilitat vol recollir el fet que quant més consumeixi un individu, més satisfet estarà.

iix '

iii xx 'iix

2. La crítica

GeneralTota la teoria neoclàssica de l’anàlisi econòmic es basa en el

que es coneix com individualisme metodològic. Aquest enfocament consisteix en col·locar l’individu en el

centre de la teoria, donant per suposat que la societat i els fenòmens socials poden ser reduïts a conductes individuals i a la suma dels individus.

Sense classes socials ni relacions de poder, l’individu és una unitat primigènia que ve al món amb el seu paquet de gustos predeterminats, coneguts com a preferències, disposat a consumir. La teoria, per tant, pren les preferències de l’individu com un element exogen.

A l’hora de consumir, l’únic límit que tenen aquestes preferències és la restricció pressupostària, que ve donada pel salari dels individus. Aquest salari també és exogen en la teoria.

2. La críticaLa teoria neoclàssica de l’anàlisi econòmic es basa en que

l’individu pren les seves decisions de forma racional. Aquesta caracterització del consumidor es coneix com Homo Economicus.

Els individus estan en possessió de tota la informació sobre les característiques dels béns i aquests són perfectament accessibles.

Els individus tenen unes preferències completes i ordenades, i sempre actuen de manera consistent amb aquestes preferències.

Els individus són constants calculadors d’utilitat i actuen en tot moment de la manera que la maximitzen, de manera que, donades les restriccions, les decisions de l’individu acaben sent sempre eficients.

La utilitat només es considera des d’un punt de vista ordinal.

La teoria estudia individus racionals que tenen unes preferències “consistents”.

Però les persones són així realment?

2. La crítica

Completitud. Suposa que totes les cistelles es poden

comparar entre elles Absència d’informació perfecte. Nicolaides: no s’incorpora la possibilitat de que

l’individu coneixi l’existència d’alternatives no disponibles.

Altres elements que incideixen en l’elecció (publicitat, emocions, afectes, moments...)

jii ,

2. La crítica

Transitivitat. Suposa que els individus ho mesuren tot amb

el mateix sistema de preferències i que aquest no estableix un rànking que es contradigui enlloc. Ex: Pera > poma, poma > plàtan, necessàriament, pera > plàtan.

Classes d'indiferència:

Paradoxa d'Allais.

313221 ~~,~ xxxxxx

La paradoxa d'Allais

A més de les preferències, existeixen altres elements psicològics anomenats afectes, motius, actituds, que influencien les decisions perquè afecten la forma en què els individus perceben la informació. Això permet explicar perquè en una enorme quantitat de dades empíriques, els individus es desvien sistemàticament del model d'elecció racional.

La paradoxa d'Allais

Primera loteria Opció A:

33% 2500$ 1% 0 66% 2400$

Opció B: 100% 2400$

El 17% de la gent tria la opció A

La paradoxa d'Allais Segona Loteria

Opció A: 33% 2500$ 67% 0

Opció B: 34% 2400$ 66% 0

El 82% de la gent tria la opció A. D'aquesta manera, Allais mostrava com lleugeres variacions de la oferta

generen canvis bruscs en les conductes humanes.

La paradoxa d'Allais

Unes preferències transitives farien que qualsevol persona que triés la opció A a la primera loteria hauria de triar també la A en la segona, i igualment amb la B.

L'experiència empírica ens mostra que la majoria de la gent no es comporta de forma consistent amb el supòsit de transitivitat.

2. La Crítica Els axiomes fonamentals de les preferències estableixen

que aquestes són un pre-ordre complet. Si els axiomes fonamentals (especialment el de

transitivitat) no es compleixen, les preferències no són pre-ordenades i per tant no es poden postular els axiomes addicionals.

Els axiomes fonamentals són necessaris. Els addicionals no, però faciliten la resolució matemàtica del problema, restringint-lo més.

A més:

2. La crítica No saciabilitat

Keynes, Galbraith i Harrod. Totes les necessitats són saciables. L’increment de

consum d’un be pot aportar més utilitat fins a un cert punt (punt de saturació), en el que no n’aportarà més (Utilitat Marginal=0) o inclús es reduirà.

L’augment de consum no té perquè suposar augment de la utilitat.

El percentatge de nord-americans que declaraven ser feliços va arribar al seu màxim el 1957, mentre que el consum s’ha duplicat des de llavors.

Supòsit ecològicament insostenible!!

2. La crítica

No saciabilitat local Si la demanda és saciable, necessàriament té un punt màxim. En

aquell punt màxim, hi ha saciabilitat local.

Semimonotonia Si tota demanda és saciable, l'individu pot escollir un punt de

màxima felicitat on consumeixi tots els béns en la quantitat de saturació. Per tant, no existeix cap punt que millori la seva utilitat.

Monotonia dèbil Definició supèrflua, supòsit de reflexivitat.

Monotonia forta Implica que tots els béns són desitjables per al consumidor. Si el

pla de consum conté algun be no desitjable, no es satisfà.

2. La crítica

Convexitat: Convexitat dèbil.

3. Conseqüències La majoria de persones no són consistents amb els

supòsits fonamentals. L’elecció dels individus no és “racional”. Racionalitat limitada.

Les preferències no es poden considerar una condició exògena, innata i immutable. La mateixa persona pot desitjar coses diferents en moments diferents. Teoria del consum “dinàmica”. Altres elements que afecten les eleccions.

Si No podem comparar nivells d’utilitat per persones diferents. Què és el que fa que les persones tinguin conjunts de

consum diferents?

jii ,

3. Conseqüències

És possible justificar el consum perquè l’individu ha de satisfer les seves necessitats com a persona?

És possible mantenir l’entramat neoclàssic basat en unes preferències individuals causades per un efecte misteriós?

És possible pensar en un individu sobirà si l’individu és incapaç de tenir una autonomia pròpia en una societat dominada per objectius aliens a ell mateix i a les seves necessitats bàsiques?

Quin benestar es maximitza, l’individual o el del sistema productiu capitalista?

4. Alternatives

Les conseqüències d’aquesta crítica no són trivials. Donat que el comportament humà és (afortunadament) imprevisible, i que davant de situacions molt semblants les nostres decisions poden ser molt diferents (entre diferents persones, la mateixa persona en diferents moments i circumstàncies)

Davant d’això, les línies d’investigació han estat: Millorar el model (complexitat) Canviar el model

4. Alternatives

Millorar el model. 1958. Galbraith: no pot suposar-se que el benestar sigui superior a

un nivell superior de consum. 1977. Sen: s’ha d’ampliar el concepte de racionalitat egoista perquè

és reduccionista. Els individus també actuen per compromís o induïts per altres sentiments. Aquest comportament també és consistent.

1984. Akerlof i Dickens: endogeneització de les preferències (elements psicològics, antropològics i sociològics).

1988. Nicolaides: les preferències estan condicionades per les normes socials i l’experiència històrica i no es poden prendre com a exògenes.

2008. Boltvinik: afegeix a més de la restricció pressupostària, les restriccions de supervivència i de temps.

4. Alternatives

Canviar el model 1977. Stigler i Becker: Reformulen la teoria de l’elecció del

consumidor. La unitat domèstica s’involucra en la maximització de la utilitat dels

bens que compra a través de la seva transformació en commodities. Es poden modelitzar comportaments que a priori s’entendrien com a

conseqüència de canvis en les preferències mantenint el supòsit d’estabilitat (addicció, hàbits, publicitat, modes...).

1994. Doyal i Gough: “Teoria de les necessitats humanes”. Les necessitats humanes es defineixen com a històriques i

universals. Es distingeixen diferents tipus de necessitats: les bàsiques i les altres

necessitats (o aspiracions). Les necessitats bàsiques són objectivitzades, juntament amb la salut

física i l’autonomia personal, a partir de la informació disponible es determinen les decisions de què fer i com fer-ho (consum).

5. Referències

“Cap a una revisió crítica de l’anàlisi neoclàssic del consum: una alternativa basada en les necessitats”, Mònica Guillén Royo, Universitat de Girona.

“Necesidades humanas, recurso tiempo y crítica a la teoría neoclásica del consumidor”,

Julio Boltvinik, El Colegio de Méjico

“La axiomática de la ciencia económica convencional”

Ignasi Brunet i Imma Pastor, Universitat Rovira i Virgili

Moltes gràcies per la vostra atenció!

Lídia Brun Carrasco

Anna Comas Gómez