Crònica de la Barceloneta. Abril 2012

1

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Abril de 2012

LA VANGUARDIA

02/04/2012

http://www.lavanguardia.com/vida/20120402/54279853651/chiringuitos-barcelona-retraso.html

Un concurso municipal fallido retrasa la apertura del 25% de los chiringuitos de Barcelona Los dueños de los locales impugnaron las bases porque les prohibían poner música o usar plancha en la cocina

Mal rollo entre el Ayuntamiento y los titulares de los chiringuitos de las playas de Barcelona. El inicio de la nueva temporada, este 31 de marzo, ha quedado ensombrecido por la renovación de licencias a una cuarta parte de los locales que cada año abrían en la costa condal. Cinco de los 19 habituales perderán dos meses de actividad por la fallida del concurso municipal y no podrán abrir hasta el mes de junio. Según fuentes municipales, Parcs i Jardins convocará un segundo concurso público esta semana, que permitiría desencallar la situación y que los adjudicatarios de las nuevas licencias puedan montar sus chiringuitos antes de la verbena de Sant Joan.

Se trata de los cinco chiringuitos a los que caducaba la concesión en 2012. Están situados en las playas de Sant Miquel y Somorrostro (Barceloneta) y Marbella y Nova Marbella (Sant Martí) y algunos de ellos están entre los más concurridos del litoral barcelonés. La causa del retraso ha sido el desacuerdo entre solicitantes y Ayuntamiento por el nuevo pliegue de condiciones presentado en enero de 2012.

Aunque el concurso empezó con buen pie porque proponía un modelo de chiringuito más flexible y económico (que se podía encargar a varios fabricantes y no solo a uno, como hasta entonces), se torció al conocerse los detalles exactos. La Asociación de Chiringuitos de las Playas de Barcelona, que representa a los empresarios, impugnó el concurso porque no estaba de acuerdo en varios puntos, como la prohibición de ofrecer música en directo –normalmente pincha-discos– y de utilizar plancha en la cocina. Un experto en montaje e instalación de chiringuitos también impugnó en paralelo el pliegue de condiciones, por considerar que contenía demasiadas deficiencias técnicas.

Tras meses de silencio administrativo, sin convocarles a la reunión anual con Parcs i Jardins y en vigilias del inicio de temporada, la asociación de empresarios se quejó públicamente la semana pasada por la pérdida de ingresos y puestos de trabajo que generaría anular los cinco chiringuitos sin licencia. El consistorio ha respondido que no se perderán esos cinco locales, porque convocará esta semana un segundo concurso de adjudicación: “Aunque el Ayuntamiento no acepta las alegaciones presentadas por los licenciatarios, se tendrán en cuenta las sugerencias por su oportunidad y se ha

2


considerado adecuado convocar un nuevo concurso”, aseguran fuentes del gobierno municipal. Las mismas fuentes ha avanzado que el nuevo pliegue “no condicionará el modelo de chiringuito a utilizar” pero sí mantendrá la prohibición de usar plancha en la cocina,“porque no tienen salida de humos ni licencia de restauración”.

El consistorio resta importancia al retraso y asegura que la apertura escalonada de chiringuitos “no es ninguna novedad” y cada año “los procesos de licitación y estabilización, las obras y las reposiciones de arena” obligan a retardar algunas aperturas, “sin que esto haya supuesto ningún problema”. Los restauradores desmienten que la impuntualidad sea común, aunque han recibido positivamente la noticia, porque un nuevo concurso beneficia de facto a los que ya tenían licencia: “Cualquier fabricante te pide de tres a cuatro meses para construirte una caseta, por lo que sólo podrán aprovechar la temporada aquellos que ya tengan una, eso es, los titulares de la licencia que expira”. Advierte que si las nuevas condiciones tampoco les gustan, volverán a impugnarlas. “Que podamos pinchar música no es ninguna tontería, si la prohíben a muchos no les saldrá a cuenta abrir”, afirma.

Exclusividad en las marcas de bebida y helados Por si no hubiera suficiente con el embrollo de las licencias, ayuntamiento y empresarios también se las tienen por los márgenes de beneficio en las bebidas y los helados. La asociación empresarial lamenta que persista la obligatoriedad de ofrecer determinadas marcas, como Damm, Aquabona, Frigo y Cobega, que tienen un contrato de distribución en exclusiva con el consistorio.

Los dueños de los chiringuitos aseguran que se quedan sin apenas margen de beneficio, porque cada vez hay menos céntimos de diferencia entre el precio impuesto por estos proveedores y el precio máximo de venta al público, fijado por el consistorio. “Nos ahogan, ya no salen los números, a este paso no abrirán chiringuitos en Barcelona porque cada verano son peor negocio”, asevera Eudald Lligoña, representante de la asociación. Para el ayuntamiento, la exclusiva en las marcas es una forma de controlar y homogeneizar la calidad de los productos que ofrecen los chiringuitos.

Las tasas que deben pagar los ganadores del concurso también levantan ampollas. Se componen de una parte fija anual, que aprueba el plenario y sube cada año, más el porcentaje de incremento que ofrezcan los distintos concursantes. Este aumento puede llegar hasta el 100% o el 200%, porque les da muchos puntos para ganar la licencia. Los empresarios se quejan que por primera vez este porcentaje se aplica sobre las tasas de 2012, en vez de las tasas del año en el que ganaron la licencia. “Esta nueva interpretación de la normativa ha generado incrementos de hasta 30.000 euros, porque hay servicios municipales que han subido un 60%”, critica Lligoña. “El afán recaudatorio es tal, que ahora para obtener la licencia da muchísimos más puntos el dinero que estés dispuesto a pagar que la calidad que ofrezcas, como cartas en Braille o camareros que hablen idiomas”, remacha.

El año pasado tres chiringuitos tuvieron que desmontar antes de acabar la temporada porque no pudieron afrontar el pago de las tasas municipales. Este verano no podrá darse esta situación, porque abonar el importe total –que puede llegar a los 100.000 euros– pasa a ser condición previa y obligatoria para poder montar el local.

3


NÚVOL DIGITAL DE CULTURA

09/04/2012

http://www.nuvol.com/noticies/lorigen-de-lexpressio-sortir-en-globus-i-de-la-paraula-mussiu/

L’origen de l’expressió ‘sortir en globus’ i de la paraula ‘mússiu’

Sempre havia sentit la paraula ‘mússiu’ a casa,

referint-se a ‘individu, subjecte, paio’, però no

l’havia trobat en cap diccionari”, explica Enric

Gomà dins la seva secció radiofònica ‘La veu

humana’, a Catalunya ràdio. “Primer de tot, vaig

esbrinar si el mot podia tenir alguna cosa a

veure amb Múrcia o els murcians. Però no és

així, perquè ‘Múrcia’ ve del mot castellà

‘murciélago’ i no té res a veure amb el significat

de ‘mússiu’ “, diu Gomà. L’origen d’aquest mot

que no es troba recollit en cap diccionari es remonta al 1808, al segle XIX. “El Baró de

Maldà quan parla dels soldats francesos durant la Guerra de la Independència, diu

‘mussiú’, que és una deformació del ‘monsieur’ “. En la novel·la de Narcís Oller ‘La febre

d’Or’ surt aquest mot sovint, i es parla de “mússiu Soler”.

Gomà també explica l’origen de l’expressió ‘sortir en globus’, que vol dir “marxar

precipitadament esquivant una urgència, un perill, un batibull”. En un llibret de l’any VII d’un

autor que porta per nom Surinyac, “es parla de mússiu Arban”. Arban havia d’enlairar-se

en globus des de la Barceloneta el 23 de novembre del 1849, però feia massa vent i el

globus no s’aixecava. “Hi havia gent que havia pagat entrada per veure l’espectacle i

tothom estava frenètic. Així que Arban va fer baixar la seva dona del globus i va treure tot

el pes que va poder de dins i va intentar enlairar-se tant sí com no. Però una ventada va

desplaçar el globus cap al mar i mai més no se’n va tornar a saber res més. La seva dona

va rebre comunicacions de Sardenya, de Niça on deien que l’havien vist, però ella tot i que

hi va anar no el va trobar mai més. I fins i tot el regidor d’aquella època, Pràxedes Vilanova

va fer una col·lecta per alçar un monument a ‘monsieur Arban’. Finalment no es va fer,

però les males llengües diuen que part d’aquells diners van servir per aixecar el monument

a Colom”.

4

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Abril de 2012 EL PERIODICO 13/04/2012 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/ruta-formatges-embotits-1655644

Ruta de formatges i embotits

Miquel Sen Periodista

Sobre els formatges es manté una antiga

polèmica. Per a uns són indispensables en els

àpats, mentre que per a altres resulten la gran

solució del bocata. Sobre aquest tema, alguns

gastrònoms assenyalen que servir un ampli

assortiment de formatges és tradició francesa i

que en canvi, per als espanyols, són

productes per menjar d'aperitiu o per berenar. Tant els uns com els altres tenen raó,

perquè els formatges són d'ampli horari i més ara que podem disposar d'un complet

assortiment a totes les places. Si hi afegim que en aquests punts de venda ens tempten

amb embotits espaterrants, la pràctica de la cansaladeria és imprescindible quan visitem

els nostres mercats.

Formatges i embotits en la parada Janet, del mercat de la

Barceloneta. Ferran nadeu

Janet, la parada 70 del mercat de la Barceloneta,

n'és un exemple. Segueixen una saga que va iniciar

el 1889 Jannette, la besàvia francesa de la família

Güibas, i que continua Jordi Güibas plantejant un

aparador variadíssim en el qual destaquen

formatges de cabra de la Garrotxa com l'ecològic

Betara -a 24,90 euros el quilo-, l'Acehúcheño -una

especialitat extremenya a base de llet de cabra

sencera- i un important Pata de Mulo.

Un mostrari que es complica amb molts altres

formatges de primera, manxecs, roncal, sense oblidar els gallecs de San Simón, sàviament

fumats, més una àmplia presència de formatges francesos. El conjunt és una reivindicació

d'un ingredient bàsic en la nostra dieta. Un canvi total que pot fer del bocata un tema

5


gastronòmic, més encara si ho compliquem amb embotits amb pedigrí, entre ells els lloms

embotits de Jabugo i Guijuelo i un morcón blanc de Múrcia que no porta pebre vermell.

Altres ingredients poc comuns s'estan venent aquesta setmana a les parades de peix.

Atenció a les escórpores de tres quilos que ofereix Enric Arcalís al mercat de la Concepció,

resultat de la subhasta de la llotja de la Barceloneta. Arcalís n'és un assidu, i això li permet

vendre gambes grans a 85 euros el quilo i mitjanes, a 33 euros, totes excel·lents. Són les

gambes de la Barceloneta, que s'han que reivindicar com a producte de proximitat.

L'economia de la compra es pot equilibrar recuperant els llegums amb una cocció

magistral, una senya d'identitat de les nostres places. Un guisat mariner, com els calamars

amb ceba, més unes mongetes de primera o uns cigrons anomenats lletosos -de

Fuentesaúco (Zamora)- com els que venen a la parada Núria i Josep del mercat de Santa

Caterina, són una mostra de sabor pur i preu ajustat. Una virtut que també trobarem a les

parades de fruita, on les maduixes ja estan en el seu punt òptim. Pablo i Lucía, al mercat

de l'Estrella, les venen a 1,75 i 2,50 euros el mig quilo, segons que siguin de Huelva o del

Maresme. Tot plegat és qüestió de clima, proximitat i formes de cultiu.

6


EL PUNT AVUI

14/04/2012

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/529314-mobilitzacio-a-la-barceloneta-contra-la-reforma-del-port-vell.html

Mobilització a la Barceloneta contra la reforma del Port Vell Uns 200 veïns es manifesten aquest dissabte per denunciar la privatització de la zona i l'eliminació de la part nord del Moll dels Pescadors

Reclamen que l'edifici de l'antiga cooperativa Segle XX sigui un equipament autogestionat per al barri

Un moment de la protesta contra la reforma del Port Vell, aquest dissabte a la Barceloneta Foto: JUANMA RAMOS.

Uns dos-cents veïns de la Barceloneta s'han mobilitzat aquest dissabte a la tarda contra la reforma del Port Vell amb una marxa pel barri. Els concentrats han denunciat que el pla de l'Autoritat Portuària de Barcelona, juntament amb Salamanca Group, vol convertir-lo en un port de iots de luxe.

L'associació de veïns l'Òstia i la plataforma en defensa de la Barceloneta han criticat que l'operació es faci d'“esquenes a l'opinió dels veïns” i han considerat que es tracta d'una privatització de la zona “al millor postor”. Segons han explicat, la reforma suposarà l'eliminació de la part nord del Moll dels Pescadors, i la privatització definitiva i tancament del Port Vell.

A més, han assegurat que suposarà “una erosió del teixit social i comercial del barri”. En aquest sentit, els veïns s'han remès a l'experiència de la construcció d'un altre equipament, l'Hotel W, que “es va vendre al barri com una promesa per a generar ocupació”, tot i que no ha tingut massa impacte a la zona.

Per tot això, han demanat una reforma del Port Vell basada en un diagnòstic de les necessitats socials de la Barceloneta a partir d'un procés veïnal vinculant.

Els veïns també han reclamat que l'edifici de l'antiga cooperativa Segle XX sigui un equipament autogestionat per al barri. Així mateix, han exigit la dimissió del president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, i el seu vicepresident, Antoni Vives, per “haver ocultat informació d'interès públic” als ciutadans.

7


EL PAIS

15/04/2012

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/04/14/catalunya/1334432759_348291.html

Unos 200 vecinos protestan contra la marina de lujo del Port Vell Los contrarios al proyecto denuncian "intereses especulatorios"

Los vecinos de la Barceloneta no quieren yates de lujo al lado de sus casas ni un puerto específico para estas embarcaciones que viva de espaldas al barrio. Con estas demandas, 200 personas se manifestaron el sábado por la calles del barrio hasta llegar a las oficinas de la Autoridad Portuaria de Barcelona, en la Rambla del Mar.

“El barrio es un caramelo demasiado dulce”, afirma David, vecino del barrio desde hace dos años. Como él, la Asociación de Vecinos de L’Òstia denuncia los “intereses especulativos” detrás de la reconversión del Port Vell y sitúan detrás del proyecto los intereses particulares de empresas navales ajenas a los intereses del barrio.

Uno de los puntos más polémicos de la reforma incluye una valla de seguridad de cristal que separaría la Barceloneta del nuevo puerto, algo que según Gala Pin, miembro de la asociación vecinal de L’Òstia, es “una apuesta por el turismo sin garantizar los derechos fundamentales de los vecinos”. Isabel Corenta, que lleva en la Barceloneta “toda la vida”, denuncia la progresiva degradación del barrio desde las obras olímpicas, cuando, dice, “nos aseguraron que querían abrir la ciudad al mar y ahora quieren meter megayates más altos que nuestros edificios”. “Un aparcamiento para ricos”, concluye.

Los vecinos reclaman al Ayuntamiento un papel “más vinculante” en la toma de decisiones sobre la marina; mientras, Pin asegura que continuarán luchando, “emprendiendo acciones legales". "Y si hace falta denunciar alguna ilegalidad, lo haremos”, añade.

8


EL PAIS

17/04/2012

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/04/16/catalunya/1334601635_148382.html

Homenaje a los 5.500 catalanes muertos por las bombas de la Guerra Civil En el castillo de Montjuïc se inaugura la exposición 'Catalunya bombardeada', que recorrerá los pueblos que sufrieron la acción de la aviación

Los asistentes al acto de homenaje de las víctimas de la Guerra Civil. / ANDREU DALMAU (EFE)

Manel Cardeña tenía cinco años cuando estalló la Guerra Civil, pero todavía recuerda el día que vio, desde la azotea de su casa en el Clot, los aviones bombardear la Barceloneta y Poblenou; como al lado de su casa cayó una enorme bomba que no estalló y como los días festivos, junto con sus padres, paseaban por la

ciudad para ver los devastadores efectos de la destrucción que llegaba desde el cielo. Han pasado 75 años y ayer, Cardeña rememoró sus recuerdos junto a medio centenar de personas que vivieron y padecieron situaciones similares.

Fue durante el acto institucional que se celebró en el castillo de Montjuïc de homenaje a las 5.500 víctimas mortales y los 154 municipios catalanes bombardeados en los tres años de conflicto. En el acto, aparte de muchos de los supervivientes, estuvieron presentes Joana Ortega, vicepresidenta del Gobierno; el teniente de alcalde de Cultura, Jaume Ciurana; alcaldes de los municipios bombardeados, y un grupo de escolares de 4º de ESO que leyeron textos, muy emocionantes, de los diarios escritos por alumnos de sus centros durante la guerra.

Tras el acto, se inauguró la exposición Catalunya bombardeada, que, con imágenes y gráficos, explica el acoso sufrido bajo las bombas. Enorme en el caso de Barcelona: en dos días de marzo de 1938 cayeron 44 toneladas de bombas indiscriminadas. La exposición, organizada por Memorial Democrático, está previsto que recorra las localidades afectadas. Ayer, muchos de los que vivieron la guerra que estaban en Montjuïc parecían que no la habían superado: su cara y sus lágrimas les delataban.

9

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual

Març de 2012

EL PERIÓDICO

20/04/2012

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/pla-dusos-propi-permetra-rambla-millorar-seva-imatge-1685528

Un pla d'usos propi permetrà a la Rambla millorar la seva imatge

La nova junta d'Amics de la Rambla i l'ajuntament preveuen implantar-lo el 2013

L'entitat reclama la connexió del vial amb la Barceloneta amb algun tipus de vaixell

Ala Rambla ja havien aconseguit tenir les tropes a punt (la nova i hiperactiva junta dels

Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla i diverses entitats veïnals amb ganes de

millores), afinar l'estratègia (gràcies a un llarg procés de diagnòstic) i apuntar a l'enemic (la

sobreocupació turística, els excessos i el caos urbanístic). Però faltava la munició. I per fi

ha arribat en forma d'un acord unànime per redactar un pla d'usos que deixarà clar què es

pot fer i què no a l'històric eix i quines són les noves regles del joc. La nova junta directiva

encapçalada pel joier Joan Oliveras Bagués va anunciar ahir que ha arribat a un acord

amb tots els grups polítics de l'ajuntament per redactar amb urgència el pla, que estaria a

punt si tot va bé abans d'un any i mig.

L'entitat fa lustres que reivindica una normativa pròpia, tenint en compte la seva

especificitat. No obstant, fins ara no ha aconseguit el suport municipal consensuat, que

garanteixi «la continuïtat» del pla, governi qui governi, va explicar Oliveras. De fet, el

president dels comerciants va afegir que s'havia acabat el temps de les reivindicacions.

«Volem actuar en positiu i treballar per a la transformació de la Rambla», va dir.

Des del seu nomenament de fa poc temps, i amb un equip de pesos pesants que aglutina

empresaris de la zona, arquitectes, historiadors, experts en comunicació, càrrecs de l'àmbit

cultural i altres, ha mantingut reunions amb l'alcalde, la regidora del districte i els grups de

l'oposició per aconseguir un pacte que possibilités aquest pla d'usos.

10


Març de 2012

A favor compta amb el treball de camp fet des de l'ajuntament els últims anys (les línies del

Pla Cor) i la voluntat de millores de tots els implicats. En contra, no obstant, té que el

mateix pla d'usos general de Ciutat Vella (firmat a final del mandat anterior) ara l'està

revisant i qüestionant el consistori, amb disparitat de criteris. L'entitat, no obstant, es

mostra optimista i segura que «la urgència» de mesures per a la Rambla agilitzarà el

document.

DECÀLEG / La junta en ple va presentar ahir davant dels mitjans de comunicació un

decàleg que guiarà els seus passos durant el seu mandat. Aquests 10 manaments van des

d'aconseguir l'equilibri entre els usos turístics i residencials (reservant un percentatge

d'usos per a vivendes «reals i no turístiques»), fins a promoure la diversitat comercial i

lluitar perquè el passeig s'integri en un eix continu des de la Diagonal fins a la Barceloneta,

com va avançar aquest diari. Una de les seves propostes és que un vaporetto o un tipus

de golondrina uneixi el final de la Rambla amb el barri mariner.

La meta final és reconciliar la Rambla amb la ciutat, i per aconseguir-ho volen que aquella

formi part de l'activitat dels barcelonins. Entre les iniciatives previstes per estrènyer aquest

vincle hi figuren un festival de música a l'estiu, la creació de la passarel·la de moda més

llarga del món (1,5 quilòmetres), un festival dels sentits (gastronòmic), una setmana de les

flors (potenciant aquesta activitat tradicional), una nova dimensió per a la seva festa major,

i altres. Aquestes accions es materialitzaran aproximadament en un any.

En canvi, altres mesures plantejades, com la recuperació d'espais fantasma (edificis en

desús) o les millores urbanístiques profundes (refer la plaça de Catalunya) serien a llarg

termini, amb l'objectiu de començar a crear ara la Rambla (a nivell d'infraestructures) que

es desitja d'aquí 20 anys.

De moment, la reordenació de les terrasses (encara que no sigui definitiva) i estàtues es

preveu imminent, per alliberar i millorar el passeig.

11


Març de 2012

TIME OUT BARCELONA

20/04/2012

http://www.timeout.cat/barcelona/ca/articles/article/2011/12/16/de-vermut-la-barceloneta

De vermut a la Barceloneta Els imprescindibles del barri mariner

Ambient popular, menjar excel·lent a la Cova Fumada / SCOTT CHASSEROT

No tot està perdut. La Barceloneta encara conserva un bon grapat de bars que conserven el regust de l'autèntic. Llocs que fan del vermut una litúrgia on el mam i la teca són sagrats

Bitácora

Aquest bar-restaurant, que ofereix tapes d'una qualitat excel·lent, amaga un secret: al fons del local s'hi troba una terrassa interior on us oblidareu de la bullícia de la Barceloneta. Tasteu les braves tallades a mitges llunes.

La Bombeta

Segurament no és no l'establiment més excels de la Barceloneta, però la seva carta ofereix una varietat enorme de tapes. I a més, a preus molt raonables.

12


Març de 2012

Bar Electricitat

Un bar que manté l'esperit de cantina amb tradició. A l'Electricitat trobareu, a més de bones tapes, un servei amable i alegre, que encara us farà més agradable l'estona que passeu degustant el vermut de la casa.

Jai-ca

Amb més de cinquanta anys d'història, s'ha guanyat merescudament una fama que ha transcendit els límits del barri. Avui, la seva cantonada s’ha convertit en un punt de referència per a aquells que “baixen” a fer el vermut a la Barceloneta. Cues i satisfacció assegurades.

El Vaso de Oro

Són molts els que es repengen a la barra d'El Vaso de Oro a la recerca d'unes tapes de qualitat. Els preus no són econòmics, però segur que pagareu el compte amb un somriure a la boca. Tenen una extensa carta de cerveses i tiren la canya com en pocs llocs de Barcelona.

La Cova Fumada

Un local de tradició familiar i dimensions reduïdes. A més de les bombes, la seva especialitat, a la barra trobem molts altres productes de temporada que esperen torn ordenadament per arribar a la planxa: pebrotets, carxofes, rovellons… Imprescindible.

13


DIARI ARA

21/04/2012

http://www.ara.cat/societat/Barceloneta-convertir-Port-Vell-marina_0_686331519.html

Els veïns de la Barceloneta, en contra de convertir el Port Vell en una marina de luxe Un fons britànic d'inversió privada ha demanat una llicència per crear al port una zona on acollir iots de multimilionaris

Segons recull avui el diari The Guardian els veïns de la Barceloneta estan en contra de la iniciativa que el grup britànic d'inversió privada The Salamanca Group té previst portar a terme al Port Vell: la creació d'una marina de luxe per a multimilionaris. Segons el rotatiu, que cita fons properes al projecte, el grup ja hauria demanat una llicència per funcionar al menys fins al 2036.

Els iots, que poden arribar als 180 metres de llargària, compten amb els seus mini submarins incorporats i amb escuts anti paparazzi, i portarien a la ciutat a alguns dels membres del més selecte club mundial de multimilionaris. Els residents de la zona de la Barceloneta, però, tenen por que es construeixi un gran mur al voltant de la marina per preservar la seva intimitat i que es faci malbé la idiosincràsia del barri.

14


WEB PLA DE BARRIS

23/04/2012

http://www.barcelonetapladebarris.cat/fitxa_noticies.php?idNoticia=135

La Barceloneta ja gaudeix de la nova pista poliesportiva coberta de la Maquinista

Una jornada esportiva amb tornejos de bàsquet i de futbol sala va ser el marc en el qual el dissabte 21 d’abril es va celebrar la inauguració de la nova pista coberta de la Maquinista. Dos centenars de nens i nenes que fan esport en escoles i clubs de Ciutat Vella van participar en la matinal, que va comptar amb

la presència de la regidora del Districte, Mercè Homs. La cobertura de la pista i les millores en els accessos al conjunt escolar del passeig Salvat-Papasseit s’han dut a terme a través del Pla de Barris de la Barceloneta, dintre de l’àmbit d’equipament comunitari. Bàsquet, futbol sala i una exhibició de hip-hop van conformar, el dissabte 21 d’abril, el programa de la matinal esportiva amb la qual es va inaugurar la nova pista coberta de la Maquinista, així com totes les millores dutes a terme en els accessos al conjunt escolar i a la zona esportiva. En la jornada hi van participar uns dos centenars de nens i nenes que practiquen esport en diverses escoles i clubs de Ciutat Vella: les escoles Mediterrània i Alexandre Galí del barri de la Barceloneta; Milà i Fontanals, Miquel Tarradell, Vedruna Àngels, Labouré i Castella del barri del Raval; l'Associació Esportiva Barceloneta, l'Escola de Bàsquet Ciutat Vella, el projecte social Franja Barceloneta i l'Escola de Futbol Sala Nou de la Rambla. L’interval entre els tornejos de bàsquet i de futbol sala va ser amenitzat amb una exhibició del grup de hip-hop del CEIP Mediterrània. La matinal esportiva i festiva va comptar amb la presència i les intervencions de la regidora del Districte de Ciutat Vella, Mercè Homs, i la presidenta del Consell Municipal de Ciutat Vella, Sara Jaurrieta, que van destacar l’important paper del Pla de Barris en les millores que es duen a terme a la Barceloneta. La jornada va ser organitzada per l’Associació Esportiva Ciutat Vella, que s’ocupa de la gestió d’aquesta instal·lació, amb el suport del Districte de Ciutat Vella, Foment de Ciutat Vella i el Pla de Barris. Tots els participants en la jornada van ser obsequiats amb una medalla commemorativa d'aquesta inauguració.

Documents

Crònica de la Barceloneta. Abril 2012