• Cultura. Concepte culte (re-creació, re-invenció i deformació)

• Cultura popular. Oral, gestual i màgica.• Espais: taverna i derivats, mercat i camp.

Explica l’entorn a través la filosofia natural (organicisme) – ritus de fertilitat.

- Aire, aigua, terra i foc / sang, bilis groga, bilis negra i flegma.

• Benandanti de Friul (Itàlia). Deixar el cos per anar a lluitar en esperit i

transformats en animals contra les bruixes i el diable.

• MANIFESTACIONS CP:

• Festa/ Espectacle / Vocabulari

• Diferència cultura popular rural i urbana. – Rural: més natural (calendari agrícola,

festivitats estacionals, lluna, clima, etc.) conceptes ancestrals – religiosos.

– Urbana: més grupal (vells, joves, etc.) p.e. Charivari o chivaree.

• Cultura èlit. Fins ½ segle XVI: comparteixen festes i gustos

- la cultura de la bogeria – p.e. Carnestoltes

- Màgia i alquímia. Extreure impureses de la natura a través de l’art del foc.

- Astrologia. Posició astres-influència Terra.

- Càbala. Significat ocult dels secrets de l’univers a través de la paraula de la Sagrada Escriptura.

• Gust per les llengües nacionals com a llengües de cultura

• Gust pel refranyer popular i el vocabulari agrícola com a font de cultura.

• Relació unidireccional fins ½ segle XVI:

CP influeix la CE

PERÒ

la CE no influeix la CP

Motius: CE-lletrada; Espais: universitats, escoles, salons, tavernes i derivats, mercats...

• Ruptura relació unidireccional CE / CP

- En el procés d’augment d’alfabetització de les elits.

- Màgia, alquímia i astrologia: amb l’interès i aplicació del mètode científic s’afavoreix la experimentació. Es deriva a la astronomia, la química, la medicina, etc. (RC)

-Religió: es torna més interioritzada (lectura privada), menys ritual i menys supersticiosa (crítica abusos església catòlica). (RP i CR)

• La Ruptura entre CE i CP deriva en la idea de CONTROL de les masses a través de la cultura. Líders: Reforma Protestant, Reforma catòlica o Contrareforma i Inquisició Moderna.

• Ara és la Cultura de les elits la que influeix la Cultura Popular per controlar les masses.

Cas especial, recollit a: Carlo Ginzburg, El formatge i els cucs, 1976.

• Domenico Scandella. Moliner Menocchio. Cosmogonia pròpia.

• Condemnat per la Inquisició per heretgia i blasfèmia.

• Ginzburg llegeix Menocchio, aquest llegeix la Bíblia i el seu entorn, nosaltres a Ginzburg, i tot és reinterpretació.

• CARNESTOLTES.

Festa comuna elit i popular unides per la MASCARA.

Transgressió física (cos modificat, objectes traslladats, robatoris, violència injustificada, menjar, sexe, etc.)

Transgressió social (simular que s’és l’altre)

Transgressió verbal (insults, confessions, acusacions, etc.)

• Carnestoltes - control social

Remarca la diferència entre el període d’equilibri i desequilibri.

Consolidació posicions socials: al capgirar t’adones de l’ordre real.

Vàlvula de seguretat: impedeix les explosions socials.

Crítica controlada: la elit dóna un espai de crítica, consentida pel sistema. Institucionalització de la crítica.

Lluita bé contra mal: Amb la Quaresma la moral cristiana és el bé que acaba amb el mal.

• Carnestoltes-lluita del bé contra el mal (impregnació en la nostra cultura popular i de masses)

• http://es.youtube.com/watch?v=Kdcu-12seMo

• Cultura de Masses. És la possibilitada per la comunicació i l’intercanvi d’informació (p.e. Alfabetització i impremta). Per exemple, cultura del Barroc i propaganda militar.

• És cultura? Control social? Té objectius polítics? Alliberament popular? Negoci?

• Alfabetització i impremta: democratització de la cultura. Perill pels secrets reservats als escollits. Resistències a les innovacions culturals.

• “Est virgo hec penna, meretrix est stampificata”, Filippo de Strata (XV-XVI).

• http://es.youtube.com/watch?v=R2tRsTN0XUA

• Shakespeare, Enric VI, part II, acte 4, escena II i VII

• Lope de Vega, Fuenteovejuna

• POR: a perdre posició de control o a ser controlat.

• Umberto Eco, Apocalípticos e integrados, 1965.

Apocalíptics:

La cultura de mases és l’anticultura, la decadència total.

Dirigida a una classe homogènia, per neutralitzar les diferències culturals i ètniques

No fomenta la reflexió, alimenta les emocions superficials i immediates.

Els consumidors estan sotmesos a la llei de la oferta i la demanda

• Només ofereix el que el poble vol i aquest vol allò que se suggereix que vol.

• Estimula la perspectiva passiva i sense crítica

• La classe dominant l’empra com a control social

• Utilitza els models imposats impedint l’ascens i progrés de la massa.

• Integrats:

• La acumulació d’informació permet la formació i incentiva la reflexió

• La homogenització del gust permet que s’eliminin diferencies de classe

• Tothom pot accedir al que abans era exclusiu d’una elit.

• TASCA 3: Elabora un assaig de 2 pàgines entorn el concepte de cultura de masses (possibles línies a tractar: la reticència social a les innovacions culturals que comporten una massificació de la difusió de la cultura, què és la cultura de masses? Quan la cultura es converteix en negoci?)