REVISTA 15 curs 2013-2014

Pàgines uep!IES DAMIÀHUGUET

Gori Camps, a l’Olimpíada deBiologia a Saragossa, pàg. 7

Esther Casado, finalista al concursde cuina de El Corte Inglés pàg. 41

Fogueró de Sant Antoni, pàg. 23

Viatge d’estudis de 2n d’ESO aBarcelona pàg. 40

Els treballs premiats al Concursliterari de Sant Jordi, pàg. 35 Viatge de 1r d’ESO a Eivissa, pàg. 18

Els alumnes de 2n de Batxillerat anaren de viatge d’estudis a Cantàbria, pàg. 6

PÀGINES UEP!

IES DAMIÀ HUGUETCamí des Revellar s/n Codi Postal 07630

Tel. 971 16 00 85. Fax 971 16 00 85

Correcció lingüística: Maria del Mar Barceló iMargalida Mayol

Maquetació: Jaume Lladó.Fotografia: Agustina Sánchez

Col·laboradors:Mercè Adrover, Clàudia Aguiló, SebastianaAlcinas, Angélica Alsívar, Alumnes de músicade 4t B, Alumnes de 1r de Batx., Laura Andreu,Elisabet Ballester, Nicole Borer,Miquel Bujosa,Fca. Maria Burguera, Esther Casado, CNL,Helen Cordero, Maria Cruz, Lubo Dimitrov,Isabel M. Fernández, Camila González, TatianaHurtado, Hasnae Laaraj, Aurora Lerma, AinaMaria Lladó, Biel Lladó, Marc lladó, Miquel

Lladó, Àngels Margenats, Molly Martínez, IsabelMartorell, Saskia Meyer, Amanda Miralles,Deva Miró, Maria A. Molina, Alba Moreno,Maria Orell, Kaouthar Rahaoui, Roxana

Raileanu, Roman Rodríguez, Toni J. Rosselló,Maria Salvà, Noemí Tomàs, Joana Vall, Aina M.

Verdera, Maria del Mar Vidal

Dipòsit legal: PM. 1653-2010l

PÀGINES UEP! vol ser una publicació independenti plural. Els articles reflecteixen l’opinió exclusiva dela persona que els signa. En defensa de la llibertatd’expressió i de la pluralitat de la nostra societat,PÀGINES UEP ! es compromet a acceptar les

rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecteque es mereixen les persones i les institucions isiguin d’interès per a la comunitat educativa.

EDITORIAL

Les Illes Balears, mallorca, ses Salines iCampos fa anys que han deixat de serbilingües, i encara en fa més queabandonaren el monolingüisme delsnostres repadrins. La societat va moltmés envant que el trilingüisme artificialque ens volen imposar des de laConselleria d’Educació. A la nostrasocietat es parlen més de vuitantallengües.L’escola no pot restar aliena a aquestfenomen i cal que tengui en compte ladiversitat idiomàtica que ens envolta ino només una eina de comunicació, éstambé una porta a una cultura. Cadavegada que aprenem un idioma,

aprenem també a entendre millor elmón i, especialment, la gent que elparla.Ja fa massa anys que l’escola no sapaprofitar el luxe que suposa disposardins l’aula d’alumnes que coneixentants i tants d’idiomes per millorar lacompetència lingüísitca dels altres.Ha arribat l’hora de deixondir-nos itreballar perquè els nostres estudiantssiguin cada cop més plurilingües, sensedeixar de banda, lògicament, laimprescindible cohesió social i laintercomprensió entre tots, un paperque correspon, naturalment, a lallengua pròpia del nostre país: el català

Cap al plurilingüisme

PRESENTACIÓ / OPINIÓ CURS 2013-2014PÀGINES UEP2

Llegeixo tant com puc i he viscutsempre entre papers impresos.Diaris, revistes, àlbums, llibretes,llibres i llibrets, enciclopèdies,diccionaris, novel·les, toms,totxos, volums de volumetriadiversa. Llegir és una acció lliureque admet molts suports. I elmeu és total. Un suport total quees basa en el plaer, el goig, elgaudi, no exempt del dolor ni del'esforç ni de la fiblada quealgunes lectures provoquen. Lamillor manera que tinc de sortiren defensa de la lectura ésescrivint un text que demani serllegit. I per fer-ho, intentaréreproduir el mateix que em passaquan llegeixo: que deixo de serjo per ser-ho més encara.El lector en què em transformoés tan voraç que devora tots elstextos que li cauen a les mans..Aquest lector de qui escric no ésni bibliòman i bibliòfil nibibliòfug. És bibliòfag, perquèpractica la bibliofàgia. Se'lscruspeix, els llibres, com qui esfor un plat de mongetes ambpernil. Amb delit. És un

lletraferit salvatge que comença,de menut, llegint quadernsescolars i frases fetes amb guixosde colors a la pissarra de l'aula.Quan els ha llegit tots demanacanviar de classe, i aixísuccessivament fins que devoratots els llibres de la seva escola.Salta de cicle en cicle amb unarapidesa insòlita. La qüestió éscontinuar llegint. Després assaltal'institut. Allà aprèn a suspendreel temps vital per poder acabar-setots els llibres que l'envolten.La vida del nostre bibliòfagtranscorre feliç. Llegeix aqualsevol lloc i en qualsevolposició. Un dia entra en unallibreria del seu barri i ja no ensurt fins a la setmana següent,quan s'ha llegit tots els volums defons que ha trobat a lesprestatgeries. Durant aquells diesfebrils el llibreter obre i tancanormalment el seu negoci, peròel lector voraç roman a l'interior,nit i dia, devorant els llibres queno paren d'arribar en paquets devolum creixent perquè s'acostaSant Jordi. Durant setmanes va

Una defensa de la lectura

de llibreria en llibreria. Fins que,just abans de Sant Joan, constataque ja s'ha llegit tots els llibresdisponibles a les distribuïdores isurt, satisfet, a passejar pelscarrers de la seva infància. Comque pertot troba noves lecturesque l'absorbeixen camina sensefixar-s'hi gaire i xoca amb unaantiga companya de classe. Ellasomriu, afalagada, i el convida avisitar-la. Viu al barri del costat.Mitja hora més tard el lectorbibliòfag puja il·lusionat al pis dela vella amiga. No en sortirà finsa set mesos després, el temps justque trigarà a cruspir-se tots elsllibres que l'avi de la noia li hadeixat en herència. Seran setmesos inoblidables, en unabiblioteca plena de clàssicsuniversals. Llibres dels d'abans.La nit que tanca l'última pàginadel tercer volumet del Pickwickde Dickens traduït per JosepCarner i publicat per Proa l'any1931 a 10,50 PTA.abandona elpis per sempre. Necessita noushoritzons.El salt d'una prestatgeria a l'altraen què aviat es transforma laseva vida sentimental s'alenteixla tarda que s'enamora d'unabibliotecària. Aquest cop trigaràset anys a devorar tots els llibresde la noia. Com que és una dona

BIBLIOFÀGIAperspicaç aviat sospita algunacosa. Per si de cas, cada pocsdies porta alguns llibres que treude la feina i els afegeixdiscretament a la prestatgeria decasa. Axò allarga la relació, peròel lector bibliòfag no en té maiprou. El convidaríeu a instal·lar-se a la Biblioteca Nacional i noen sortiria fins que no s'hohagués llegit tot. Absolutamenttot. Ara fa poc que l'han trucatdel diari ARA per demanar-lique participi en una edicióextraordinària pel dia de SantJordi. Li han demanat que, en laseva condició de lector bibliòfag,escrigui una defensa de la lecturaen quatre mil cinc-centscaràcters. Mentre parla ambl'Ignasi Aragay per telèfon fullejauna reedició dels contes deCortázar. Quan arriba al quel'argentí va titular Continuidad enlos parques entén que had'accedir a escriure una defensade la lectura que es faci llegir.Llegeixo tan com puc, addueixabans d'acomiadar-se. Despréspenja i es posa a escriure laprimera frase d'aquesta defensa.

Màrius Serra és autor de“Plans de Futur” ( Proa)Premi Sant Jordi 2013

CRÒNICACURS 2013-2014 PÀGINES UEP! 3

El 20 de març d'enguany esvaren celebrar les provesCangur a Manacor ambl'assistència de diferentscentres de Mallorca, entre elsquals l 'institut IES DamiàHuguet, amb més de 600participants i sense oblidar elsprofessors acompanyants. Després de col·locar-se cadagrup al seu lloc corresponent,es va donar una petitapresentació i seguidament esrepartiren les proves Cangurindividual. Aquestes provesconsistien en un seguit depreguntes, exactament trenta,que segons el curs de cadaalumne, li corresponia unnivell o un altre. La sevadurada va ser d'una hora imitja, però un cop passats elsprimers trenta minuts es podiaentregar l'examen.Una vegada acabada la provaindividual, els alumnestingueren un descans ipogueren berenar perpreparar-se per a la gincana,prova col·lectiva per cadacentre. En aquesta prova esferen petits grups. Unss'encarregaren de la partartística en la qual havien defer un dibuix relacionat amb

Els alumnes de 2n ESO, aquellsque no vàrem anar al viatged’estudis, dimarts 15 d’abril,vàrem anar d’excursió a SantBlai. Vàrem anar caminant desde l’institut fins a Sant Blai.Quan hi vàrem arribar i, laprimera cosa que férem fou anara l’església; seguidamententràrem al jardí que hi havia.Vàrem berenar allà, en el jardí.El jardí, que és molt gran, hi habancs i molts d’arbres. Desprésd’una estona de passar-nos-hobé, vàrem entrar a l’església, queés petita i d’art gòtic. Vaig saberque és d’art gòtic, per lescaracterístiques principals: ésd’arc ogival o apuntat, es tractad’un arc en forma de fletxa que,

per la seva estructura vertical,permetia elevar l’alçada del’edifici. Per la volta de creueria,volta formada en creuar-sediversos arcs ogivals. Per larossasa, finestra circulardecorada amb vidrieres…Després hem estat un poc dinsl’església, i la mestra MargalidaMayol ens ha explicat tot unseguit de coses com ara: lahistòria, la construcció, larehabilitació, les característiquesarquitectòniques…Per acabar havengut na Margalida Martorell,que pertany a l’associaciód’amics de Sant Blai, i ens haacabat d’arrodonir l’explicació.No podíem marxar d’allà senseuna foto, que ens hem fet totsplegats a l’entrada. Després hemtornat caminat per la carretera, haestat molt divertit, tot i el sol i lacalor que va fer.

Khaouthar Rahaoui, 2n ESOD

Els alumnes de l’institut vàrem tornara participar al concurs matemàtic

Excursió a peu de segon d’ESO al’oratori de Sant Blai

Activitat extraescolar

Els alumnes i professors a l’entrada de l’església de Sant Blai

Proves Cangur

les branques de lesmatemàtiques. Uns altres, esdedicaren a solucionarproblemes curts i finalment, hihavia el problema llarg, ques'havia d'entregar un copacabada la gimcana.

El que diferencia aquest anydels altres anys és que hemdisposat d'una''camerawoman'' que ha anatgravant durant la realitzacióde les proves. Després va ferun muntatge i realitzà un

vídeo que podeu veure al blocdel nostre institut. Va ser undia fàntastic i vàrem gaudir deles matemàtiques d'unamanera diferent.

Hasnae Laaraj, 1r Batx. A

Els participants a les proves Cangur amb el pòster que varen elaborar per a la gincana

ESPORTS CURS 2013-2014PÀGINES UEP4

“No saps el que tens fins que hoperds” Segurament, no haspensat mai que mentre caminespel passadís de l’institut tens unacampiona al teu voltant. Deva Miró i Ledesma, campionade Taekwondo d’Espanya iEuropa, el passat 31 d’octubre vaviure noves experiències.L’esforç i el treball realitzatdurant tots aquests anys va tenirla seva recompensa: participar alCampionat Mundial detaekwondo- Abans d’anar al campionat, vasnotar canvis en els entrenaments?Durant l’estiu vaig començar aentrenar més dur per tal deseguir fent feina i no perdre lescondicions físiques nil’elasticitat. No vaig poderentrenar cada dia, perquètambé volia quedar amb elsamics, però a partir desetembre m’hi vaig posar devalent i el mes anterior delcampionat, fins i tot, vaigdeixar les classes d’educaciófísica per entrenar cadadimecres de 7 a 9 del matí.Aquests tipus d’entrenamentssón molt durs i valen la pena,igual que vaig fer al campionatd’Europa. Així i tot, al del mónm’he esforçat igual i encaraque no he obtingut medalla, elsresultats han estat igual debons per a mi- Quan et van dir que aniries alcampionat del món, què varessentir?La meva sensació va serd’incredulitat , és a dir, no emveia en un campionat mundial,amb els millors del món.Entrenava a l’estiu d’unamanera normal , ja que creiaque no tenia cap possibilitatd’aconseguir res al campionatdel món. Així com anavenpassant els dies, la gentm’anava animant i desitjant-me sort. Aquí vaig començar acreure-m’ho i em vaig posar lespiles, perquè al cap i a la fi ésuna oportunitat única quepotser no podré viure mai més.- Quants de dies va durar elcampionat? Vares conèixer moltagent? Conta’ns alguna anècdota.Va durar 4 dies, del 31d’octubre al 3 de novembre,allà varen aparèixerentrenadors, alumnes i jutgesde totes les nacionalitats delmón. Entre aquestes

nacionalitats cal destacar els dela selecció d’Iran: l’al·lota de lameva categoria va quedarmedalla d’or, són molt bonagent, són molt amables i sabenmolt d’anglès, cosa que em vasorprendre bastant; la seleccióde Turquia: la nina quecompetia amb mi va tenir mésbona qualificació, però alcampionat europeu jo vaigquedar per damunt d’ella; laselecció d’Alemanya, en la qualhi havia un campió amb el qualem volia fer una foto, hi vaiganar i li vaig demanar enalemany, per això, tothom esva posar a aplaudir i em va fermolta vergonya. La selecciófrancesa, que cada dia emdemanaven com m’havia anat,jo no els coneixia, però ells emconeixien del campionatd’Europa; la selecció del’Índia, els quals venien per fernomés exhibició, no havien decompetir seriosament. Un dia el mestre de l’Índia emva fer preguntes: si jo era del’Índia, si mon pare i ma maretambé ho eren, etc. També emva regalar una polsera, em vadesitjar molta sort i durant elcampionat ens anàvemsaludant. Tot i això, em vaigfer més amb els al·lotsd’Espanya de la meva edat.Per cert, no hi ha res millorque després de passar moltacalor, després de menjar a fora

i espantar-te per la forma quecondueix la gent; tirar-te dinsla piscina. A més, m’hi varentirar amb roba, però tanta sortque no duia el mòbil perquè sino no haurien tornat aCatalunya, ha ha ha!- Què vares sentir durant lacompetició?La nit abans del campionat, hede dir que no estava tannerviosa com als altrescampionats, desitjant sortir apista per mostrar tot el treballfet durant mesos. Al matí, emvan pintar, em van pentinar itothom em demanava si estavanerviosa, però no ho estava.A les 8 vaig anar al pavelló perestirar i començar a encalentir.Més tard, al vestuari, em vaigvestir amb el vestit decompetició i aquí sí que emvaig posar nerviosa, competia ales deu!!! Aquí va ser quanvaig adonar-me que competiaamb gent de molt de nivell. Lesaltres competidores de la mevacategoria van començar aentrenar seriosament i jonomés estirava, cosa que em vafer dubtar si entrenar jo tambéo seguir estirant. Finalment vaig sortir acompetir, però per sort a laprimera ronda no estavanerviosa i anava molt animadaper demostrar a tot el món quisóc i del que sóc capaç. Allà éscom a les pel·lícules perquè ve

una voluntària d’Indonèsiaamb un cartellet amb el nomdel teu país, després tu vasdarrere ella juntament amb elteu “coach”, que va ser la mevaentrenadora Patricia Camino,la qual et treu a pista. Caminova ser la tercera del món l’anyque el campionat es va fer aTurquia. Gràcies a ella vaigsortir bé a pista, em va sabercontrolar els nervis a defora lapista i els vaig “transmetre” aella, em va dir paraulesperquè m’animés. Ella ja sapquines són les que m’ajudenmés.A la primera ronda em vaigclassificar la 5 de 13, erabastant difícil perquè alcampionat del món si som mésde 25 participats, ens separenen dos grups i a cada pista hiha d’haver el mateix nombrede participants. A la mevapista hi havia les d’Iran,Corea, Turquia, etc., i noméssabent que jo estava entre lesmillors de la meva pista ja vaser gratificant. Quan va arribar la segonaronda jo estava ben tranquil·lai quan vaig sortir a pista emvaig posar molt nerviosa, peraixò em vaig desequilibrar unparell de pics, així i tot vaignotar que ho vaig fer bé. Ensortir de la pista i mirar lespuntuacions, vaig veure que nopodia passar a la final. Perònomés d’haver passat unaronda ja estic més quecontenta, perquè encara quehagués fet tot el que haguéspogut, hauria estat molt difícilja que competia amb lesmillors. A més, m’han dit queel campionat del món de lameva categoria ha augmentatmoltíssim de nivell comparantamb els altres anys.- Has notat diferència entre eltatami d’Espanya i eld’Indonèsia?Puc dir que més que unadiferència física entre els dostatamis, és una diferència

“No em podia creure que aniria alcampionat del món”

Na Deva Miró i dos companys al campionat del món de taekwondo

Deva Miró, campiona d’Europa de taekwondo

CRÒNICACURS 2013-2014 PÀGINES UEP 5

emocional, perquè a Espanyafins ara han estat campionatsnacionals, on ho he de donartot i era el més complicat delmón per mi, ja que la gent estàmillorant molt i cada vegada hiha més nivell.Sortir a un tatami delcampionat del món et dónauna descàrrega d’adrenalinaincreïble. El primer dia quevaig arribar, el primer quevaig fer va ser anar a tocar eltatami i tenir un calfred per totel cos. A més, vaig veurebanderes de totes lesnacionalitats, pantalles grosseson et veies competir, etc.- Què et va parèixer Indonèsia?Indonèsia és molt diferentd’Espanya, el clima, la gent, lacultura...; és a dir, en general.Pel que fa al clima, hi ha moltahumitat. És increïble, aquí ensqueixam a l’estiu, però no ésres comparat amb la d’allà.Després també hi ha l’altreextrem, si plou, plou molt. Undia va començar a ploure, persort estàvem dins l’hotel idormint, però la roba queestava estesa va quedar benremulla. I, tornant al tema dela humitat, si et vols dutxarmillor eixuga’t els cabells totd’una perquè si no et creixenun metre d’envergadura. Referent a la cultura, per totsels negocis hi havia tres potetsamb flors i animalons mortsque eren ofrenes als Déus (entenen més d’un). També quantu anaves per una carreteraconvencional del poble, veies a

la gent conduint com a bojos alteu voltant; hi podia haver 10motos perfectament amb 5 cincpersones damunt cada una i, amés, havies d’anar molt alertaa no trepitjar cap vianant. Totera molt pobre, les casesestaven fetes d’uralita i lesmotos darrere duien carrosamb botelles de plàstic, talmentcom les fotografies d’Internet.Ningú du casc. Hi ha haver una temporadaque molts turistes anaven aBali i així es va enriquir molt.Van construir hotels i ara ésuna de les zones mésturístiques. Pots veure hotelsmolt luxosos d’on surtenmotos, cotxes...; aquests hotelssón el millor que he vist mai, jaque els han construït sensedestruir la natura perquè lidonen molta importància. Peròdevora, a les cases fetesd’uralita hi havia gent quedemanava almoina, gent moltpobra, que intentava vendrebotelles d’aigua per guanyar-sela vida. Allà un euro són 15000 rupies.Quan anava a comprar a

qualque “souvenir” o sopar emdeien: “això costa 70000 o100000 rupies” i jo acostumadaa anar amb euros, ho vaigtrobar molt estrany, peròresulta que 70000 rupies noarriben a 4 euros i allà tot ésmolt barat. Per cert, el menjar és moltpicant, tanta sort que la llet noera picant.Quant a la gent, són molthospitalaris, encara quesempre n’hi ha qualcun que ésmés antipàtic, però la majoriasón molt amables. Et donen totel que poden perquè tu estiguisbé.Per acabar, el campionat, mésque competir, ha estat viatjar aun altre país, veure la sevaforma de viure i conèixer gentd’altres nacionalitats per aixípoder valorar el que nosaltrestenim. - Quins són els teus projectesd’aquí al futur?D’aquí poc torna a ser elcampionat d’Espanya i espertornar a guanyar perquè ara jasóc més coneguda. Desprésvendrà el campionat del món

una altre vegada que serà aMèxic. No serà més fàcil denivell, però els jutgespuntuaran més alt la gent denacionalitat espanyola ja queal d’Indonèsia han estat elsasiàtics els que han arribat amedalla. I esper poder-hotornar a viure amb la mevaentrenadora.M’agradaria donar les gràciesa tota la selecció espanyola i alsmeus entrenadors (AndreuDurán i Patricia Camino) jaque sense ells res d’això hauriaestat possible i gràcies a ellsm’he sentit molt acompanyadai amb suport.Moltes gràcies a les alumnesMargalida Adrover, MariaMascaró i Hassna Laaraj ,gràcies pel vostre suport, tant avosaltres com a l’altre gent.També vull donar les gràcies ala meva família per tot el seusuport durant tot aquest tempsd’entrenament, suport tantemocional com econòmic.També a Pedro Campillo queha estat, des que era moltpetita, el meu mestre i va sersubcampió del món i esperseguir el seu exemple.

Podeu trobar el vídeo de quancompeteixo a: www.dartfish.comimatges i vídeos sobre vuitècampionat del món, under 17,Spain.També podeu veure el vídeod’aquesta l’entrevista al canal detelevisió de l’institut:tv@iesdamiahuguet.net.

Signatura de text

L’equip Infantil Femení del Club Bàsquet Campos

Na Deva Miró exhibeix el seu art a Indonèsia

El passat Nadal, els dies dos, tresi quatre de gener, l'equip InfantilFemení – Motos Ferrer(CAMPOS) vam participar alprimer Torneig de Reisorganitzat pel Club BàsquetMolinar.El format del torneig va ésseruna lliga amb quatre equips enuna única volta.En aquests tres partits nosaltres

vàrem mostrar una molt bonaactitud, la qual cosa va permetreuns molt bons resultats. Caldestacar la bona actitud endefensa de totes les jugadores (esva aconseguir arribar al descansde tots els partits amb menys dedeu punts rebuts). També es vaveure la feina que s'havia fetdurant el que duim de latemporada, s'havien defensatbastant bé les ajudes i s'haviatallat i creuat cap a cistella. Per acabar, s'hauria d'intentarcorregir la falta de concentracióque vam tenir en momentsdeterminats dels partits, la qualcosa demostra que encara ensqueda molta feina per fer. Tot iaixí, cal donar-nos l'enhorabona

per haver guanyat aquest torneigi felicitar el Club BàsquetMolinar per organitzar unacompetició tan ben rebuda.

Agraïm al Club Bàsquet Campostot el que ha fet per nosaltres.

Maria Salvà Font, 1r ESO E

Un equip dejugadores de

l’institut guanya untorneig de bàsquet

CRÒNICA CURS 2013-2014PÀGINES UEP6

Els Reis ens varen dur alsalumnes de segon de Batxilleratun viatge d'aventures aCantàbria. El viatge va durarquatre dies plens de diversió ianècdotes, i vàrem visitar llocsemblemàtics com ''Los Picos deEuropa'' i el museu de Bilbao''Guggenheim''.

Les activitats que varen marcaraquest viatge varen ser la visita almuseu d'AltaMira on cada un denosaltres es ficà dins la pell delsnostres avantpassats i vàremdescobrir les tècniques de pinturaper pintar el sostre de les coves, ila visita al zoo va ser com tornar10 anys enrere perquè gaudírem

com al·lots petits de veure totaaquella diversitat d'animals:girafes, lleons, estruços, elefants,goril·les... Una altra cova quevàrem visitar va ser ''El Soplao'',una cova antigament minera onhi ha ''espelotemes'', uns cristallsbrillants a les parets que formenuna làmpada aranya gegant.

Viatge d’estudis de 2n de Batxillerat

Convivència, cultura, esports iaventura amb els amics a Cantàbria

Aquest viatge no hauria estatd'aventures sense haver practicatpiragua en el riu Duero; cada unde nosaltres es posà el neoprè i elsalvavides i en parelles de dues otres persones pujàrem a lespiragües, gràcies als monitorspodem dir que en ple genervàrem nedar... Tampoc hi vanfaltar les visites a poblets rurals,les compres a la ciutat deSantander i la nit de festa aTorredelavega on vàrem fernoves amistats.Una de les anècdotes va ser que ales darreres nits a l'hotel Gornazoens reunírem a una habitació perpassar l'estona contant històries i,fins i tot, el darrer vespre vàremdesmuntar les habitacions peragafar els matalassos i dormirtots junts. També es pot dir quetenim un reportatge de cada unde nosaltres dormint a l'autobús oa l'avió.En definitiva, aquest viatge haestat molt especial i ple decompanyonia que ens ha servit atots per allargar les vacances deNadal i agafar amb més força elsegon trimestre.

Bel M. Fernández, 2n Batx. A

Els alumnes s’ho

varen passar d’allò

més bé, practicant

esports d’aventura i

gaudint de la

convivència amb els

amics i companys

Solidaritat

Comerç just a l’institutEl comerç just és una formaalternativa de comerç que té coma objectiu canviar les relacionscomercials entre els països ricsdel nord (els consumidors) i elspaïsos empobrits del sud(productors). Les primeresorganitzacions de comerç justneixen a meitat dels anysseixanta amb les primeresorganitzacions a Bèlgica i alsPaïsos Baixos. La xarxa decomerç just està formada perassociacions, ONG cooperatives,empreses, artesans..., i es basa enles normes següents:- Assegurar als treballadors unsalari digne.- No acceptar mà d'obra infantil.- Igualtat entre homes i dones.- Afavorir la realització de

projectes de desenvolupamentsolidari en benefici de lacomunitat.- Ser respectuosos amb el mediambient .- No privilegiar els cultiusd'exportació en perjudici delscultius de consum localnecessaris per a la població.- Estructures democràtiques.- Ha de ser totalment voluntari.- S'ha d'informar els consumidorssobre l'origen del producte.Per exemple: per cada paquet decafè d'una marca convencionalvenut a un preu d’1,95 euros, elseu productor de cafè a Etiòpiaguanya uns 19 cèntims d'euro.Quan aquest mateix paquet és decomerç just, el productor guanya48 cèntims.

Des de fa uns anys vénen a l'IESDamià Huguet uns representantsd'aquesta associació. Fan unesxerrades informatives a tot unseguit de grups i els donen aconèixer la seva filosofia a fi deconcienciar els alumnesd'aquestes desigualtats.Seguidament munten unes

paradetes perquè tota lacomunitat educativa pugui veureuna mostra dels productes icomprar-los si va bé.

Fca Maria Burguera, MariaOrell i Aina M. Verdera, 2n

ESO C

Paradeta amb productes de comerç just a l’entrada de l’isntitut

ENTREVISTA / CRÒNICACURS 2013-2014 PÀGINES UEP 7

Gori Camps, un alumne quecursa 2n de Batxillerat, va ser undels triomfadors a la fase balearde les Olimpíades de Biologia iva aconseguir classificar-se per ala fase estatal.Per això hem decidit de fer-liaquesta entrevista.- Què et va motivar per fer lesproves de l'Olimpíada deBiologia?Ja des de l'any passat sabíemde l'existència d'aquest tipus deproves, així que ja en teníemganes des de feia una bonatemporada. Quan va començarel curs ja no hi pensàvem, peròquan na Isabel Roca ens vainformar que les provess'havien convocat, vam decidirparticipar-hi. A més, s'ha dedir que l'assignatura deBiologia és una de les que mésm'agraden i, per tant, no em vasuposar cap esforç pegar unamiradeta als apunts de l'anypassat. Per altra banda, com jaens va dir en MontserratAlcaraz fa un parell de dies, “elno ja el teniu”, així que maiestà de més comparar els teusconeixements amb altresestudiants de diferents centres.- Què ens pots dir sobre lesproves? Et vas posar nerviós?Les proves s'organitzen endues fases diferents, una deteòrica i una de pràctica. Pelque fa a la part teòrica, convédir que consta de unes vuitantapreguntes relacionades amb lamatèria de l'assignatura deBiologia de primer i segon deBatxillerat (Bioquímica,Citologia, Histologia i altresnoms per l'estil). Per altrabanda, la part pràctica constad'una trentena de fotografies aidentificar (ja siguin molècules,éssers vius, material de

laboratori, etc.). Personalment,i encara que tal vegada no hohauria de dir, no vaigpreparar-les com ho hauriad'haver fet, ja que no tenia capintenció de formar part de lacompetició de forma seriosa.Dit això, no fa falta dir que nohem vaig posar gens nerviós,quin sentit tendria si no hi tensres a perdre? Ja que hi som,podria dir que la sensació defer un examen sense la pressiódels resultats és molt millorque fer-lo sotmès a aquestapressió.- Com vas reaccionar quansaberes que havies quedatclassificat per a la fase nacional?No ho sabria dir amb totaseguretat, perquè no me'nrecord amb exactitud. Sí quepuc dir que vaig reaccionaramb certa incredulitat: nom'ho acabava de creure,sobretot pel fet que vaig sortirde la sala d'examen amb lasensació d'haver comés molteserrades. Després d'aquestaprimera incredulitat, va venir,com és lògic, la fase d'alegria isatisfacció.- Què vas pensar o què va ser elprimer que et va venir al capquan vas sortir de fer l'examen?Com ja he dit abans tenia lasensació d'haver-me equivocat enun parell llocs, cosa que va serconfirmada quan ens van mostrarles solucions. De fet, vaig decidirdeixar de mirar els resultats ben

aviat. Per tant, un bon consell ésno fiar-se de les primeresimpressions posteriors a unexamen, és a dir, no capficar-s'hiun cop acabat.- En què consisteix l'OlimpíadaEstatal?Les proves conssiteixen, com éshabitual, en una part teòrica iuna de pràctica. Així la provateòrica consta de dues parts,una enfocada a la biologia de2n de Batxillerat i una segonamés centrada en la Biologia deprimer. Amb tot, la part mésinteressant és la pràctica. Lesactivitats inclouen la dissecciód’un cor d’ovella, l’observacióde cèl·lules de leucèmiahumana al microspoci i la sevaposterior “destrucció”utilitzant alcohol, etc.

- Com et va anar?La fasse nacional del’Olimpíada es va celebrar aSaragossa entre els dies 26 i 29de març.Pel que fa al resultat final,només s’anuncien, per ordrealfabètic, els vuit primersclassificats que participaran ales fases internacionals, demanera que no es pot saber lapuntuació exacta de cadaparticipant (potser millor siguiaixí ...)Finalment, cal destacar quel’experiència fou genial i em vabrindar l’oportunitat no tansols de fer alguns experiments,sinó també de conèixer gentmolt interessant.

CNL

El dia 23 de maig es va realitzara Santa Ponça el campioant deles Balears Sub-14 d'escacs ambla participació de dos alumnesdel nostre institut: GuillemHorrach i Miquel Bujosa. Els doses varen classificar al campionatde Mallorca Escolar Sub-14 quees va realitzar al Palma Arena.

El torneig es va dur a termedurant tres dies, es varen jugar 5partides d'1 hora de temps per acada jugador amb increment de30 segons per jugada.En Miquel Bujosa que hiparticipava per segona vegada vafer 2 punts i mig: dues victòries iun empat. I en Guillem Horrachque hi participava per primeravegada va fer 1 punt i mig: 1victòria i un empat.

CNL

Olimpíades de Biologia

“Fer un examen tranquil és moltmillor que fer-lo sotmès a pressió”

Camponat deBalears d’escacs

Gori Camps, classificat per l’Olimpíada estatal de Biologia

SOCIETAT CURS 2013-2014PÀGINES UEP8

Naixaments a l’institut

Na Glòria Ràfols, la professorad'alemany, va tenir el seu primerfill dia vint-i-nou d'agost. NomFèlix i ha omplert d'alegria la llarfamiliar. Com podeu comprovara la foto, és un nin preciós idormidet fa cara de ser molt bonal·lot. Des d'aquestes pàgines i ennom de tota la comunitateducativa, els volem donarl'enhorabona.Per una altra banda, na MariaTeresa Mora, professora deCiències Naturals, va augmentarla seva família per partida doble.Dia tretze d'agost, una micaabans del previst, varen néixer naNúria i na Maria. En Salva detecnologia, el padrí jove d'una deles nines, diu que les distingeixgràcies que duen arracadesdiferents, perquè són dues gotes

Dues professores i un professor han augmentat laseva família, una de les quals per partida doble

d'aigua, com podeu comprovar ala foto. La seva germana Sofia iels seus pares estan molt contentsi molt enfeinats, com podeuimaginar. Enhorabona per partidadoble!Dia sis d’abril va néixer laprimera filla del professor dereligió, en Tomeu Estarelles, i laseva dona. Li han posat de nomLlucia. Després d’un part llarg,de més de trenta hores, va néixeruna nina preciosa que ha omplertd’alegria la llar dels estrenatspares, que n’estan encantats.Des d'aquestes pàgines els volemfer arribar l'enhorabona a tots.

CNL

Na Núria i na Maria, les filles de na Maria Teresa Mora

L'Institut d’Estudis Baleàrics(IEB), dia 23 d'abril, dia de SantJordi, va estrenar la nova planaWEB del seu Centre de

Publicacions, a través de la quales poden adquirir en línia, osenzillament consultar, unaàmplia selecció dels diferents

La web es pot vivitar a l'enllaçhttp://ieb.caib.es/publicacions. Elfons del centre està format perles edicions pròpies de l'EIB i dela Conselleria de Cultura,Educació i Universitats, lespublicacions subvencionades perl'IEB i d'altres d'editades pelsdiferents departaments delGovern de les Illes Balears.

CNL

Cultura

L’Institut d’Estudis Baleàricsva estrenar web per Sant Jordi

titols que formen el seu fonsbibliogràfic, que aplega prop de9.500 obres.

En Fèlix, el fill de na Glòria Ràfols

Na llucia, la filla

d’en Tomeu

Estarelles, ha estat la

darrera incorporació,

ja que va néixer el

mes d’abril

QUÈ FAN ELS NOSTRES EXALUMNES?CURS 2013-2014 PÀGINES UEP 9

Joana Gost:”El que és segur és quetard o d’hora em dedicaré al comerç”

1. Records en tenc moltíssims debons i de dolents . Però el que séés que he estat molt de temps al’IES Damià Huguet. Podria dirque ha estat com una segonacasa i, sobretot compartir 7 anysen un mateix lloc fa que tenguismoltes anècdotes i records.2. Actualment estudii un GrauSuperior d’ Automoció a l'IESJuniper Serra (SonCladera).Aquests estudis etpreparen per poder repararmàquines tant industrials, comcotxes , vaixells, ferpressupostos, logística dereparació i peritatge. Però la sevafinalitat és preparar-nos per sercap de taller i ser un bon tècnic .3. Hi ha moltes raons per la qualestudii Automoció. La primera

un taller qualsevol o al del meupare.

CNL

Na Joana fa un Cicle Formatiu d’Activitats Comercials

1. Boníssims, record que elprimer any a l'IES Damià Huguetem sentia petita al costat delsmés grans i quan vaig cursar 2nd'ESO ja volia sortir de l'IES iestudiar el que m'agradava,llavors vaig fer 4t, ja veia el finald'aquesta meravellosa etapa,només deia que no me'n voliaanar de l'IES Damià Huguet ique si me n'anava no coneixerianingú a l'altre institut i estariatota sola, ha ha ha! És gracióscom amb el pas dels anyscanvien tant les teves idees i lesteves preocupacions.2. Actualment estic cursant unCicle Formatiu de Grau Mitjàd'Activitats Comercials. Enaquest grau mitjà estudies bastantde màrqueting i moltes altrescoses que mai no m'hauria pensatestudiar, coses que a simple vistapareixen tan simples i quan lesveus i les estudies no ho són tant.3. Doncs no ho sé, potser va serperquè no em veia amb coratgede cursar un Batxillerat i vaigmirar tots els graus mitjans i

va ser perquè vaig suspendreselectivitat i ja no tenia quasiopció d'anar a estudiar a GironaEnginyeria Mecànica, que era elque volia fer. Vaig decidirapuntar-m’hi perquè no sabia sihi aniria al setembre i per noperdre un any. També em vaajudar saber que després podriaconvalidar algunes assignatures iaixi no perdria tant de temps. Amés a més el meu pare té untaller i des dels 14 anys els estiusi els dissabtes l’he anat a ajudar ivulguis o no sempre arribes aadquirir un poc d'experiència. Isobretot el més important, és untema que m’agrada.4. La sortida profesional mésevident és cap de taller , peròtambé puc fer de mecànic ,

xapista i peritatge.Si puc estudiaré EnginyeriaMecànica i, si no trobés resrelacionat amb aquest tema ,sempre podré anar a treballar a

En aquesta secció volem donar-vos a conèixer quin camí han triat els nostres exalumnes una vegada acabats els seus estudis a l'Institut.

Potser podrà servir-vos per agafar idees i conèixer diferents possibilitats contades pels seus protagonistes.. Les preguntes són: 1.Quins

records tens de l’IES Damià Huguet? 2. Què fas actualment? 3. Quina va ser la raó fonamental que et va fer decantar cap a aquesta

opció? 4. Quines sortides professionals tendràs? A què t’agradaria dedicar-te?

aquest em va cridar l'atenció. Amés molts d'anys he vist la mevamare fent de dependenta i a mitambé m'agrada molt i vaig dirdoncs aquest, em feia moltail·lusió cursar aquest grau mitjà iencara no l'he perduda, m'agradamolt el que actualment estic fenti no em queix.4. Sortides professionals doncs:de dependenta, tele-operadora,ser cap de magatzem, cap d'unpetit negoci, etc. M'agradaria dedicar-me a moltescoses, primer m'agradaria ferfeina d'això, però vull seguirestudiant, cada dia canviid'opinió sobre què seguiréestudiant però sé que ho faré,també m'agradaria tenir el meupropi negoci o rellevar el de lameva mare. El que sé segur és

que em dedicaré al comerç tard od'hora.

CNL

Cinto Vidal: “Si puc faréEnginyeria Mecànica”

En Cinto estudia

un Grau Superior

d’Automoció a

l’institut Juníper

Serra de Palma

CURS 2013-2014PÀGINES UEP10 QUÈ FAN ELS NOSTRES EXALUMNES?

Joan Jordi Oliver: “A vegades, tornarenrera és una forma d’avançar”

En tenc molts, i de bons.Només vaig passar a l'IES elsdos anys de Batxillerat, peròretenc molt bones sensacionsdels companys, d'unes classesamb uns professors moltpropers i d'un ambient generald'interès i de "voler fer". Crecque ens van tractar bé i quevan saber escoltar-nos. Al'institut sempre hi haviaalguna cosa en marxa:xerrades, treballs en grup,projectes... 2. Aquest és el meu segon anyde Grau Superior de Música,en l'especialitat d'Interpretaciódel saxòfon. Forma part d'uncicle de quatre anys(equivalents als de les carreresuniversitàries) que és lacontinuació d'uns altres deuanys que ja he deixat enrere.Estudii al ConservatorioSuperior de Música de Aragón(CSMA), i visc a Saragossa,en un pis, amb tres companysmés. Els estudis de música són unacosa molt especial. El centre,els companys i les classesconstitueixen gran part delnostre dia i, quan han passatuns mesos, ja els sents com lapart central de la teva vida.Crec que no som més de tres-cents alumnes al conservatori:ens coneixem tots, ens veimcada dia, treballam junts,vivim junts. També tenim unarelació propera amb gran partdels professors. La dinàmicade les classes tampoc és lamateixa que l 'estàndarduniversitari: mai no som mésde quinze alumnes a lesclasses col·lectives, i moltesaltres són individuals, així quela formació que rebem és moltpersonal i adequada a lesnostres necessitats i alsnostres interessos. La figuraque tenim del professor no ésla d'una autoritat que sap mésque tu i que et dónaconeixements, és la d'un altreartista que té més experiència,que ha provat molts caminsque t 'ha de mostrar, quet'aconsella i et suggereix i quereconeix que a la classeaprenen alumne i professor. Elconservatori, doncs, esconverteix essencialment enun espai d'intercanvi on, através no només de les classes

En Joan Jordi estudia saxofon al conservatori de Saragossa

sinó també dels projectes ques'organitzen i de la mateixavida que s'hi fa, els músics ensreunim per compartirconeixements i per fer músicai art com una gran família. Estudiar música és molt dur isignifica firmar un contractede compromís i de sacrificipermanents. El joc ja noconsisteix en l'esquema "vaiga classe - estudii - hed'aprovar els exàmens". Elsexàmens i els expedients hisón presents, però no són mésque el pont formal que enslliga al sistema educatiu. Ensimporten ben poc, en realitat.Estudies per millorar i semprepots millorar. És a dir,estudies sempre. Ja no has decomplir amb cap temari, niamb ningú més que amb tumateix: tu ara vés fent i arribatan lluny com vulguis ipuguis. Vius i estimes el quefas, i el treball ja no esdistingeix del plaer. Això potexposar-te diàriament a unasensació de fracàs molt dura,però també a la satisfacciómés gran de totes quandescobreixes que el sacrificimereix la pena.Tot això potsemblar molt obsessiu (ho és)i molt freak (també ho és).Però us puc assegurar que nohi pot haver una sort més granque la nostra ni una vida méspassional: fas el que vols ivius el que fas, et sentsespecial i realitzat i saps quetot el que tens ho has triat tu ique mai no ho canviaries perres del món.-Va ser difícil compaginarels estudis al conservatoriamb el batxillerat?Hi va haver moments moltdifícils. A segon, sobretot. Ladinàmica del curs era bendiferent a l'actual: recordo queels dilluns, per exemple,passava a l'institut des de lesvuit del matí fins a les tres delmigdia; havia de dinar enmitja hora per ésser puntual ales quatre a Palma. I, alconservatori, hi passava fins a

les vuit i mitja fent classe.Tornava a casa i normalment ales nou i mitja ja havia sopat ipodia posar-me a estudiar.Això durant tot el curs. Persort, del batxillerat l'únic queem calia era el títol; nonecessitava una nota alta, ni laSelectivitat, així que vaigpoder concentrar-me en elsmeus estudis al conservatori.I, quan va arribar juny, lescoses varen sortir bé i vaigsuperar la Selectivitat i laprova d'accés als conservatorison em vaig presentar.Aquell any, no el tornaria arepetir mai més... de fet,segurament ara no seria capaçde fer-ho. Més que res, perquèel curs es va convertir en unexercici de resistència: deu oonze hores de classe diàries.De les quals, en realitat, novaig aprendre molt... de fet,més de la meitat de les horesque vaig anar classe no lesvaig poder aprofitar bé, i deltemari de segon de Batxillerat,tres de quatre parts delsconeixements m'han resultatinútils per a la meva formaciói els he oblidat completament.I, sincerament, tem que aixòels passarà a gran part dels

alumnes, i no és culpa nostrani vostra, sinó del mateixsistema d'estudis, que carregaels alumnes d'assignatures poco gens relacionades amb laseva carrera i el tanca hores ihores dins les aules. Massahores... crec no es pot esperarque un estudiant tancat en unrecinte durant sis o set horestengui un bon rendiment imantengui l 'atenció i laconcentració. Tampoc no ésgaire útil fer la mateixaassignatura una hora cada diadurant tres dies seguits. A diad'avui, els dilluns només tencuna classe de quatre i mitja acinc i quart de l'horabaixa. Defet, en tota una setmana maino tenc més de quinze horesde classe, que és el que elsestudiants de Batxillerat fanjust en dos dies. He de dir queés precisament ara quan esticaprenent més que mai: tenctemps per estudiar, per fer lescoses bé, per aprofundir-lesmés, per preparar-me millor(tots els exàmens deBatxillerat varen ser el vòmitd'una “empollada” de la nitanterior), i també temps perfer la casa, per llegir, per fer elque vull, per viure. En canvi,

QUÈ FAN ELS NOSTRES EXALUMNES?CURS 2013-2014 PÀGINES UEP 11

Margalida Artigues: “Tornariaa repetir els anys de l’institut”

Els records que tenc de l’institutno podrien ser millors, ja que pera mi, el pas no va significarnomés un aprenentatgeacadèmic, sinó també m’haaportat moltes experiències al'àmbit personal. A més, maivaig tenir cap problema ambprofessors ni alumnes, cosa queem va facilitar el meu dia a diad’estudiant. Sense cap dubtetornaria a repetir aquests sis anysviscuts a l’IES Damià Huguet.2. Actualment estic estudiant a laUniversitat de les Illes Balears elgrau d’Infermeria. Aquest grau téla finalitat d’aprendre aproporcionar cures, no només aaquelles persones malaltes, sinó

també a aquelles que estan sanespromocionant la salut, sempredes d’un caire professional icientífic. Les assignatures quecursam van més enllà de l’estudid’àrees relacionades amb el coshumà, ja que també estudiamquins son els factors socials ipsicològics que influeixen en lasalut i la malaltia.3. La veritat és que no només vaser una raó, sinó que va ser undecisió basada en diversosaspectes: en primer lloc volia unacarrera que es pogués estudiar aMallorca, en segon lloc que estàsrelacionada amb el batxilleratque havia cursat a l’institut, queen aquest cas era el científic, i en

darrer lloc, el fet que la mevamare fos infermera va ser eldetonant de la meva elecció.Abans de començar no tenia moltclar si la meva decisió era lacorrecta, però a dia d’avui pucdir que estic molt contenta i quede cada dia m’agrada més.4. Les sortides professionalsd’infermeria són bastant àmplies:treballar a hospitals, a centres desalut, al servei d’urgències (061),a centres geriàtrics, fer docència ifinalment, també dedicar-me a lainvestigació.En aquests moments encara notenc clar quina és la mevapreferència ja que em queda moltde camí i cada dia vaigconeixent aspectes nous quem’ajudaran a saber què és el quemés m’agrada.

CNLNa Margalida Artigues

el meu darrer any d'institut elvaig passar fent les coses elmés ràpid possible per poderfer-les totes, perquè hi haviatantes assignatures i tantescoses per fer que eraimpossible concentrar-me encap. Vaig complir, però enrealitat no en vaig aprendremolt. Aquest és un molt malgust que m'ha quedat delBatxillerat. especialment deSegon; l'única finalitat quetenia era preparar-nos per ferSelectivitat i convertir-nos enestudiants vomitantsautomatitzats. Avui, he de ferles coses per mi mateix, hed'aprendre a organitzar-me, aestudiar, a investigar... i tenctemps per fer-ho, i crec queaixò és molt més útil i real queallò que es fa fins que escomença la carrera. Crec queés molt més pràctic isatisfactori per als alumnes iels ensenyarà molt més. Estàcomprovat, moltes vegadesmenys és més. 3 Vaig tenir molt clar des delprincipi que m'havia dededicar a la música. Des quevaig començar al conservatoride Palma, just quan tambécomençava l'ESO, ja tenia lesidees orientades cap a fer unsestudis superiors de saxòfon idedicar-m'hi de per vida. Crecque això ha estat positiu

perquè m'ha empès a seguirendavant amb força, però unagran part de la meva decisió lafonamentava eldesconeixment d'altresopcions. No va ser fins al meudarrer curs a l’institut que vaigdescobrir que assignaturescom Literatura Universal oFonaments de la Composicióem despertaven molt d'interès,potser tant com el meuinstrument. Però com queanava tan propulsat no vaigplantejar-me si en realitatpodia elegir altres camins i,com que no era un curs perdubtar, vaig seguir amb elpropòsit inicial. És ara, quanvaig descobrint que en realitattenc molts més interessos ique necessit altres coses a partdel saxòfon, a les quals fins itot podria pensar de dedicar-me, que van sorgint elsdubtes. En un primer momentem vaig espantar quan vaigdubtar si realment podriadedicar tota la vida a l'estudide l'instrument o si les passesfins aquí estaven equivocades.Però vaig resoldre que demoment sí podia, que era elque volia fer, i que tot el camíque havia fet fins ara, acabéson acabés, em seria profitós. Iés ara que estic començant aestimar més el que faig,perquè sent que realment ho

he triat entre moltes altrescoses, i, alhora, sent que tenctotes les portes del mónobertes i que, sense cappressa, puc anar guaitant-lestotes per descobrir-mecompletament. M'agradariaencoratjar aquells alumnes desegon que encara no handecidit què els espera desprésd'aquest curs, i dir-los que sóna temps de fer tot el quevulguin, de provar i de ferpasses en fals fins a trobar allòque realment els ompli.Perquè al cap i a la fi, avegades tornar enrere ocomençar de nou és també unaforma d'avançar.5. De moment és massa prest.Em queden dos anys decarrera i esper poder fer unmàster a l'estranger. Tampocdescartaria fer una altracarrera. Les sortides que tencamb els meus estudis actualssón bastant restringides, peròfàcilment accessibles i benremunerades. Per com hatractat la història el meuinstrument no puc pensar adedicar-me només al treball enuna orquestra (potser sí en unabanda) o fent una carrera desolista. La millor opció de totsels saxofonistes és la dedocen. Em podré dedicar, ambel meu títol, a ensenyarmúsica als instituts i escoles, i

el meu instrument alsconservatoris (aquesta darreraopció és la que mésm'agradaria). Un professord'instrument ben situatgaudeix d'una vida bastantcòmoda: no més de vint horessemanals, un sou alt i unafeina no molt dura (dependent,clar, de la implicació a lesclasses) que et deixa tempsper seguir estudiant i etpermet mantenir la teva vidaartística i personal.Igualment, confii a tenir lasuficient llibertat per poderdedicar-me a seguir fentmúsica. La dimensió pràctica ifinalment real de la música ésla seva interpretació, viva, encomunicació amb un públic:és allà on canalitza tot elsistema educatiu musical i lafinalitat de tots els queestudiam interpretació, la mésimportant i la més sacrificadai satisfactòria.M'agradaria aprofitar perenviar-vos records a tots elsalumnes i professors de l'IESDamià Huguet. El centre m'hadonat coses molt bones. Moltsd'ànims a tots (especialmentals alumnes de segon deBatxillerat) i una fortaabraçada!

CNL

ANUARI CURS 2013-2014PÀGINES UEP12

Departament de CatalàDepartament de Castellà

Departament d’Educació Física

Departament d’Educació Plàstica

Departament de Matemàtiques

Departament de Música

ANUARICURS 2013-2014 PÀGINES UEP 13

Departament de Llengües EstrangeresDepartament de Física i Química

Departament de Ciències Naturals

Llengües Clàssiques Fisioterapeuta

Departament de Ciències Socials

ANUARI CURS 2013-2014PÀGINES UEP14

Departament de TecnologiaDepartament d’Orientació

1r Batxillerat B1r Batxillerat A

2n Batxillerat B2n Batxillerat A

ANUARICURS 2013-2014 PÀGINES UEP 15

1r ESO A 1r ESO B

1r ESO C 1r ESO D

1r ESO E 1r ESO F

ANUARI CURS 2013-2014PÀGINES UEP16

2n ESO C

2n ESO A

3r ESO B

2n ESO D

3r ESO A

2n ESO B

ANUARICURS 2013-2014 PÀGINES UEP 17

4t ESO B 4t ESO C

3r ESO E 4t ESO A

3r ESO D3r ESO C

ANUARI / CRÒNICA CURS 2013-2014PÀGINES UEP18

PQPI4t ESO D

Els professors vigilaren, però també menjaren gelat Fou un dia per gaudir de l’excursió i la de la convivència amb els amics

Mòduls Voluntaris

Viatge de Primer d’ESO

Visita a Eivissa, Patrimoni de laHumanitat

Eren les sis del matí deldivendres 16 de maig quan ungrup d'alumnes de 1r d'ESOpartírem cap a Palma ambautobús. Encara que era prest,tots estàvem ben desperts.Devers les set arribàrem al port iuna hora més tard embarcàrem.El viatge d'anada fou tranquil idivertit. Sobre les onze ja érem aEivissa, visitàrem Sant Antoni dePortmany,Santa Eulària des Riu iDalt Vila, nom popular amb quèés coneguda la part alta del nucli

històric de la capital de l'illa iPatrimoni de la Humanitat.També tenguérem una estona perpassejar pels mercats hippies.Sobre les nou del vespreembarcàrem, la tornada no foutan tranquil·la com l'anada, ja queel vaixell es movia molt ibastants persones es marejaren ivomitaren. A les dotze ja érem aMallorca. En resum, puc dir queel viatge va ser molt divertit.

Toni Joan Rosselló, 1r ESO E

CURS 2013-2014 PÀGINES UEP 19EL RACÓ DELS PARES

Manuel Pascual Pérez, Enginyer Industrial

“Hi ha una gran crisi de valors i nopodem deixaR que continue”

Manuel Pascual Pérez: EnginyerIndustrial. Actualment cap d'obraa una empresa d'obres públiquesi serveis de Mallorca.- Què vares estudiar i a què etdediques ara?Des que vaig acabar l'EGBtenia clar que volia serEnginyer Industrial, em vaigmarcar un objectiu i el vaigaconseguir. En l'actualitat sóccap d'obra a PAVIMENTOS YHORMIGONES CARRERAS,una empresa d'obres públiquesi serveis de Mallorca. Emdedique a executar obrespúbliques i privades, en poquesparaules, la meva feina ésgestionar-les tècnica ieconòmicament.Entre les obres mésemblemàtiques que he estatcap d'obra destaque la“Rehabilitació i restauració deles murades en Es Baluard delPríncep de Palma”, “Execucióde la ronda de circumvalacióde Santanyí” i “Construcció dela depuradora de Cas Concos”.- Per què et dediques a això i noal que vares estudiar?La meva primera feina com aEnginyer Industrial va ser auna empresa de construccionsmetàl.liques, amb un contractede pràctiques al llarg d'un any.Després vaig estar quatre anyscom a cap de mantenimentmecànic a una empresa deproducció de paper reciclat.Aquí és quan vaig decidircanviar la meva trajectòriaprofessional i dedicar-me al'obra civil, ja duc més de deuanys fent aquest tipus de feina.Es tracta d'una feina en què lagent pot gaudir d'allò que tufas.- Quines diferències veus entrel'ensenyament d'ara i el deabans?Quan jo estudiava hi haviamolt de respecte per alsmestres, a les persones adultes ia l'entorn més directe.L'educació més bàsica ja esportava apresa de casa i al'escola anaves a aprendre elsconeixements i matèriescorresponents al teu curs.En l'actualitat, la majoria denins i nines tenen aquestamancança d'educació, per laqual cosa els professors han deformar a l'alumne encomportament i valors i, a més

a més, en el contingutcurricular del curs.Quant als deures escolars, noexistien els ordinadorspersonals i havies d’anar a labiblioteca a fer consultes enenciclopèdies i llibres, demanaral bibliotecari el quenecessitaves i llegir allò que etfeia falta per poder fer elsdeures.Actualment els nins tenenmoltes eines per poder accedira qualsevol tipus d'informació,però generalment les utilitzenper fer ús de xarxes socials ijocs, i no per augmentar laseva formació i coneixaments.- Què penses de les retalladesque el govern duu a terme enl'educació?Estic totalment en contra dequalsevol retallada que estigarelacionada amb l'educació,cultura, sanitat, afers socials…, i per tant en contra dequalsevol govern o persona queho duga a terme. Lluitaré icol.laboraré perquè no es facenretallades en aquests àmbits.L'educació dels nostres fills ésel futur del nostre país i de lanostra societat. Invertir eneducació és invertir a llargtermini, en el futur de lesproperes generacions, i és unaobligació que ha de tenir lasocietat actual amb el seufutur.Un nin/a amb una educaciócorrecta és i serà un adultcapaç de conviure idesenvolupar-se en la societaton viu, així mateix serà capaçde transmetre a les generacionsfutures els valors necessaris.No hem de caure en l'errada dedescuidar l'educació delsnostres fills, ja que enstrobarem amb una societatfutura desvirtuada i sense unbon fonament.- Com veus el futur dels joves?Hem de ser realistes, el futurdels joves d'avui en dia estàfotut.En l'actualitat, els joves surten

molt ben preparats de lesescoles, encara que hi ha un altpercentatge de fracàs escolar.La meva opinió és que faltenjoves ben preparats pertreballar en els oficis bàsics:fuster, ferrer, llanterner,mecànic, electricista …, és adir, el que en la meva època esdeia Formació Professional.Hem de potenciar aquest tipusde formació en els joves per apoder tenir bons professionals.Per als joves que decideixenestudiar carreresuniversitàries, a les IllesBalears i a Espanya hi hauniversitats molt benpreparades, però les ajudesestatals de cada vegada sónmenors.Crec que els joves han de fixar-se un objectiu i lluitar peraconseguir-lo, la vida al final ésuna carrera d'obstacles i un hade saber esquivar-los perarribar al destí. Si la cosa nosurt bé a la primera, has decorregir per continuar lacursa, però mai abaixar elsbraços i conformar-te en allòque tens, lluita pel teu objectiu

en la vida !!!- Com a Enginyer Industrial, comveus la situació de l'atur actual?Hem passat una època de crisiprofunda en la qual no hi haviafeina per a tothom, però lesmales èpoques no duren unaeternitat i ara pareix quel'engranatge comença amoure's.Com hi ha una àmplia ofertade professionals, les empresescerquen persones benformades, amb experiència iamb un currículumexcepcional.Per això mateix, hi hauràpersones que mai no podrantrobar feina a causa del seunivell d'estudis i experiènciaprofessional, altres no entrobaran per l'edat que tenen.Crec que en la situació en queens trobem, tornaràl'emigració per treball a altrespaïsos europeus, ja que lainfraestructura industrial aEspanya ha quedat destruïdaamb aquesta crisi mundial.

CNL

Manuel Pascual treballa a al construcció

ENQUESTA CURS 2013-2014PÀGINES UEP20

Sara Leimbancher, 2n Batx. A1. No, no form part de capreligió però això no vol dir queno pugui recórrer a algunescreences en determinadessituacions.2. No.3. No, no ho consider adequatperquè es restringeix a la religiócatòlica, i s'hauria d'impartir enun sentit més ampli.4. No, perquè és la religiócatòlica, i tots sabem que notothom és catòlic i que, per tant,no es pot partir d'una religiód'uns quants per decidir sobre lavida acadèmica de tots.

Una de les novetats de la nova llei d’Educació, la LOMQE, és que la religió passa a comptar per a l’expedient dels alumnes. Per això hem

volgut dedicar-hi l’enquest i hem demanat: 1. Ets creient? De quina religió? 2. Ets practicant? 3. Consideres adequat que s’impartesquin

classe de religió als centres educatius? 4. Et sembla correcte que amb la LOMQE la nota de religió compti a l’hora de fer la mitjana?

Maria Salvà, 1r ESO E1.No som creient, tot i que esticbatejada i he fet la comunió. Amés, quan arribi el moment, emconfirmaré i em casaré perl’Església2. No, només vaig a missa el diade Pasqua, de Nadal i qualquediumenge.3. A Primària, sí, a l’institut, no,perquè és millor aprofitat l’horaper fer estudi assisitit.4. No, no fa falta.

Miquel Macià, PQPI1. Som ateu, tot i que em varenbatejar.2. No.3. Sí, em pareix bé per als quesón creients.4. No, és injust per als que nocreuen i no fan religió.

Joan Miquel Vanrell, 2n ESOC

1. Sí, de la religió cristiana.2. No.3. No. Trob que és un doi, quanes fa la primera comunió ja noimporta seguir fent religió.4. No.

Xisco Llompart, Departamentde Plàstica

1. No som creient, però elsmeus pares em van batejar.2 No.3 No, s’hauria d’impartirfilosofia de la religió o algunaassignatura que tracti aquestscontinguts de manera imparcial.4. Em pareix un disarat evidentque una assignatura que no ésobligatòria per a l’alumnat i queno té una alternativa que tambépuntuï, compti a l’hora de fermitjana.

Pilar Agudo, ATE1. Sí, som creient, i som catòlica.2. Quan me'n record...3. En els centres públics trob queno ha de ser una assignaturaobligatòria, en els religiosos..."con la Iglesia hemos topado".4. No, perquè depèn molt de lafeina que s'avaluï a religió, sinomés miren pel·lícules i pocacosa més, posar una nota altadesafavoreix els alumnes que nofan aquesta assignatura.

Tothom està en contra que la religiócompti per a la mitjana

Joan Puigserver, 4t ESO C1. No ho som, encara que esticbatejat i he fet la comunió2. No..3. Sí són optatitus sí4. No, trob que la religió no téres a veure amb el temaacadèmic.

Magdalena Sbert, 2n Batx. B1 .Sí, som creient. L’any passatem vaig confirmar i somcatequista a l’Església deCampos2. Sí, vaig a missa tots elsdiumenges que puc i també a lamissa que feim per als nins quevenen a catequesi3. No, perquè consider que sivols fer religió ho pots fer, comen el meu cas, fora de l’horarilectiu.4. No, perquè per entrar a launiversitat no es pot valorar elque tu creus..

ENQUESTACURS 2013-2014 PÀGINES UEP 21

Zakia Aanzar, 1r Batx. B1. Sí, som musulmana.2. Sí, som practicant però devegades no en tot el que caldria.3. No, perquè la religió no té resa veure amb els estudis que vénsa fer a l'institut. Es pot fer, en totcas, catequesi als horabaixes.4. No, perquè la religió és untema individual i el que tu creusno ha de comptar a l'hora de fermitjana.

Miquel Bauzà, 4t ESO B1. No som creient, però esticbatejat i he fet la comunió. Aixòsí, no faig comptes confirmar-me.2. No som practicant.3. Si és optativa, sí.4. No, no em pareix bé. No ésuna assignatura important.

Samira Laamine, 1r Batx. B1. Sí, som musulmana.2. Sí, ser practicant és resar cincvegades al dia, donar almoina,fer dijuni un mes a l'any i creureen un únic Déu. Jo tot això hofaig, i em falta la darrera cosaque ha de fer un musulmà: anara la Meca.3. No, perquè a l'Estat Espanyolno hi ha legalment cap religió,però per raons culturals itradició la catòlica hi té més pes.4. No, perquè la religió formapart de les creences d'unapersona i no s'hauria d'avaluarcom a matèria. És massasubjectiu.

Toni Martin, 4t ESO A1. No som creient, però esticbatejat. La comunió ja no la vaigfer.2. No.3. Religió catòlica no, perquè hiha alumnes d'altres religions i hoconsider una falta de respecte.4. No, perquè així tenen la mitjanamés alta és alumnes que han fetreligió i els altres en surtenperjudicats.

Pep Lluís Buades, 4t ESO A1. No som creient, però em varenbatejar i vaig plorar (ho interpretcom a símbol de protesta quanencara no sabia parlar).2. No.3. M'és indiferent.4. No, perquè així noméss'afavoreix els que han fet religiócatòlica.

Hasnae Laaraj, 1r Batx. A1. Sí, de l'Islam.2. No és qüestió de serpracticant, l'Islam és una formade vida i l'Alcorà és una guiaque tracta sobre aspectes de lavida quotidiana, aspectesmorals, ètics, científics, etc.3. Si vivim en un estat laic,només hi veig tres opcions: o nos'hauria de fer una religióobligatòria, o s'hauria de donar aelegir entre distintes religions os'hauria de fer una assignaturad'Història de les religions.4. No, no crec que la religiós'hagi de puntuar com les altresmatèries perquè és una opciómolt personal.

Estefania Vives, 4t ESO B1. Sí i no, perquè crec enalgunes coses de la religiócristiana i en altres no.2. No, gens. Des de la comunióno he anat a missa.3. Sí, perquè hi ha gent que éspracticant i li agrada fer classede religió.4. No, perquè pot afectarnegativament la mitjana delsque volen entrar a la universitat ique no hagin cursat religió.

Miquel Lladó, 2n ESO C1. No.2. No.3. Sí, però que sigui opcional.4. No, perquè trob que la gentque no practica la religió tendràuna nota mitjana més baixa

Vanessa Meyer, 2n Batx. B1. Sí, som testimoni de Jehovà.2. Sí, som practicant, elstestimonis de Jehovà no anam amissa, sinó que ens reunim dospics a la setmana.3. Sí, però que no siguiobligatori.4. No, perquè la gent que no hafet religió no tendrà aquesta notai en sortirà perjudicada.

Gabriel Lladó, 1r ESO E1. No, de cap. Ni tan sols esticbatejat.2. Evidentment, no.3. No, perquè ho veig unapèrdua de temps.4-No.

CANVI RADICAL CURS 2013-2014PÀGINES UEP22

Esta repariga échelista como un alho.Un abric i unsmitjons de l’època ...

Era petita i ja latenien aviciada.Mirau la tortada, ésmés grossa que ella!

Esta xiqueta conservala mateixa rialla quequan era xicoteta!

Només espera queli donin el sus perposar-se a ballaruna jota marinera!Sabeu qui és

Això sí que és unlook!Heu vist quina jaquetai quin pentinat!Va aconseguir el 2npremi d’imitadors deJim Morrison. Ja fa ungrapat d’anys d’això!

D’esquerra a dreta i de damunt a avall:Ana Fernández, Apol·lònia

Bonet, Maria Reyes Agulló, Bartomeu Estarelles i Joan Esteve

CURS 2013-2014 23CRÒNICA

Eren les set de l’horabaixa itothom ja estava enfeinat, i notan sols els encarregatsd’encendre el foc, que havien deésser allà a les sis i mitja. Tots elsque eren presents al centre, tantprofessors com alumnes, tenienalguna cosa a fer: uns paraven lestaules, altres duien botelles de vii aigua d’aquí cap allà, unsquants preparaven els tassons... imentrestant no aturava d’arribarmés i més gent (algunsacompanyats per deliciososdolços de tota mena).Al pavelló, l’escenari i l’equip demúsica estaven a punt per posar-se en marxa. Com cada any ensacompanyava l’agrupaciófolklòrica Brot de taperera, queduen ni més ni menys que trentaanys representant la seva músicai els seus balls, no tan sols aMallorca i les Illes Balears, sinóper tota Espanya. També hi haviaamb nosaltres Pinyol Vermell,una agrupació més jove però queja ha viatjat fins i tot a forad’Espanya per compartir el seutalent. A les vuit,la carn i el pa ja eren alseu lloc, les torradores estavenpreparades (tant per torrar comper llevar el fred a més d’un) i alpati de l’institut hi havia un muntde gent, llesta per passar-s’ho bé. Poc després la Batucada de sesSalines va fer la seva entradatriomfal, percudint a tot volumacompanyats pels dimonis, queballaven i jugaven amb foc(literalment) i acomplirenperfectament la seva feina detreure’ns un somriure i un crit aqualcun.La Batucada seguia tocant i elsdimonis fent de les seves mentrela gent ja començava a preparar-se el sopar. Les torradores erenplenes, tant per alumnes com perpares, que, a més de torrar la carno esperar el seu torn per fer-ho,aprofitaven per escalfar-se unpoc en aquella nit tan freda. A les nou i vint, quan ja moltagent estava asseguda sopant i elsdimonis i la Batucada havienmarxat, la música de PinyolVermell començà a omplir elpavelló i la gent no sabia si soparo aplaudir. Més tard, Brot detaperera els substituí mentrePinyol Vermell anava a tocartambé per la gent que s’haviaquedat a fora. Mentrestant, els encarregats de

les postres no podien pus de gentque hi anava. No passaven demolt de es deu i ja quasi noquedava res de tot el que havienportat al principi de la vetllada!Els que anaren a sopar un poctard per sort no es quedarensense l’àpat complet.La música hagué d’aturar unmoment i el valents que s’havienatrevit a sortir en front de tothoma ballar ball de bot varen tornar aseure per poder donar lloc a larifa. Hi havia un poc de tot entreels premis: des de generosesdonacions de diferents

establiments fins a objectesportats pels propis alumnes.Malgrat que alguns nombres vanquedar sense premi, la recaptaciófinal va ser de 400 euros, més omenys, una xifra que no es potmenysprear. La festa es va perllongar finspassades les onze del vespre,quan tota la gent que quedava alcentre va col•laborar per aplegar-ho tot.Com a conclusió tan sols es potdir que, tot i que es van vendremenys tiquets i l’assistència vaésser menor que els altres anys,

Torrada 2014

Sis-centes persones varen acudir a lacita anual amb el foc i el fum

la torrada de Sant Antonid’aquest any no té res a envejar ales altres que s’han portat a termeal nostre centre. Les rialles, elssomriures, la cooperació de lagent són sempre iguals,immillorables. Va ésser unvespre genial, una ocasió peroblidar-nos de tot i passar-nos-hobé amb els nostres amics ifamiliars. Un vespre perrecordar, com cada any.

Isabel Martorell, 3r ESO C

El fogueró no volia prendre de cap manera Els alumnes treballaren de valent

La Batucada va encetar una llarga llista d’actuacions i va donar el sus per començar a torrar

CURS 2013-2014PÀGINES UEP24 CREACIONS DELS ALUMNES

La meva habitació Què passa quan es mor unésser estimat?La meva habitació és un caos

ordenat, és a dir: és un caos peròjo sé on es troben les coses. Tinccaramulls de papers i llibres peròsé exactament on hi ha cadacosa. A ma mare no li fa gens degràcia.Quan entres el primer que veusés l'estanteria i el sofà, que són al'esquerra de la porta.L'estanderia és marró i està plenade gom a gom de llibres delectura, quaderns i capses. Elsofà en realitat és un matalàsqualsevol amb una funda decolor i coixins alineats recolzatsa la paret. És molt còmode. Aldamunt s'hi troba la finestra. Nos'hi veu gran cosa, a part de lacasa del davant, ni tampoc lesestrelles perquè tenim la farola adevora. Però hi ha dies en quèentra una claror vermellosa i jaes comença a veure la lluna i elcel és preciós. Al tros de paretque hi ha lliure, al cantó hi tencaferrats uns adhesius grossos enforma de tulipa. Just a devora delsofà, però ja a l'altra paret hi tencla taula. És blanca i simple i tédos metres de llargària, i la tencorganitzada de la següentmanera: a la part de més a propdel sofà hi ha papers i libres detext, a la d'enmig hi ha un plàsticper no ratllar la taula i unalàmpara platejada que m'encanta.És només una placa amb leds. Al'altra banda hi ha l'ordinador, elsaltaveus i un gerro amb tulipes.A la paret hi tenc aferratsadhesius en forma de moixos. Adalt hi ha un calendari. A l'altra

banda de la taula, a l'altra paret hiha l'armari. És gran i de fustabona, amb decoració massacarregada per al meu gust. Nom'agrada, però aquesta casa erade la meva padrina i va triar elsmobles ella. A més, no tenimaltre lloc per ficar-lo. A devora hiha la tauleta de nit, del mateixestil que l'armari. A damunt hi haun mirall simple d'aquestsd'IKEA, que he decorat ambflors de paper. A damunt hi hauna carpeta organitzadorad'aquestes que van clavades a laparet. Al costat hi ha el llit, delmateix estil que l'armari, nomésque deu vegades més carregat.Només la capçalera es troba enaquesta paret. A damunt hi haestrelles que brillen a l'obscuritat.Als peus del llit hi ha unpenjador simple d'alumini blanc.Les parets són blau fluix, exceptela que hi ha l'armari, que és blaufort. La làmpada és horrible: tépinta de bolla de Nadal deporcellana tallada per la meitatamb un ferro daurat que envoltala part de baix. El ferro té uncercle de ferro daurat incrustat enquè hi tenc penjat un trastod'aquests que fan voltes. Elsmeus pares ho odien: sempre hifereixen amb el cap i es mou totala làmpada. També passava quanvenien les meves amigues, aixíque vaig decidir fer un parell devoltes al ferro daurat. Hisegueixen ferint, però no elllevaré.

Elisabet Ballester, 2n ESO D

Dia 10 de febrer del 2013 vamorir un noi de tres anys, ofegaten una piscina. És molt trist elque li ha passat a aquesta família.La germana d’aquest noi és moltbona persona, era una noia a laqual li agradava riure, divertir-sei era una bona estudiant; peròamb la pèrdua del seu germà, araja no riu i ha hagut de repetir cursperquè en els exàmens es quedaen blanc, està trista, no té ganesde fer res …La mare era una dona forta i araho porta molt malament. No téil.·usió de fer res, no té ganes detirar cap endavant, està molttrista, no vol riure, va alcementiri diverses vegades aldia…La padrina i el padrí tenen elmateix problema, han perdutl’alegria, ja res els fa il.lusió…,només tenen ganes de plorar.Cap d’ells vol l’ajuda d’unexpert, troben que no hi ha capsolució a aquesta desgràcia, jaque ningú no pot tornar-los el seupetit. La tristor se’ls menja.Hi ha gent com ma mare que elsvol ajudar perquè seguesquinendavant, no tenen una màquinadel temps per canviar-ho tot,però no tiren la tovallola i els fancostat, perquè volen que ensurtin, d’aquesta. Jo esper queamb el pas del temps vulguin feralguna cosa per recuperarl’alegria i la il.lusió de viure.La germana va escriure alFacebook una carta per al seu

germà, dient-li que l’estimava itot el que sentia, on aconsellavaals altres nois que han de tractarbé els seus germans, familiars,amics…; perquè no ens adonamquan estimam una persona i dela falta que ens fa fins que laperdem, i això és veritat, té totala raó del món.Jo us volia dir una cosa, i és queningú no sap què és passar peraixò si no ho ha viscut. Enescriure aquesta història, a mim’han caigut algunes llàgrimes,això no vol dir que jo sigui friqui,sinó que m’arriba al cor perqueés molt fort. Jo conec la sevafamília i estan passant per un malmoment, es troben dins un pounegre, tot això és molt trist. Jo el dia de Halloween em voliavestir de bebè, vaig decidirvestir-me de bebè boig i no debebè mort, perquè vaig pensar enel que els havia passat a ells, iaixò em fa molt de respecte.Pensau què faríeu si us passàs avosaltres, pensau com actuaríeu,pensau en el resum que vos hefet de la carta de la sevagermana, pensau-ho tot…

P.D.: Esper que no vos passi avosaltres mai, és una malaexperiència…, és molt trist.

Laura Andreu Ferrer, 2nESO D

l’institut i l’escolaEl que més em va cridar l'atencióla primera vegada que vaig entrara l'institut era la quantitat d'aulesque hi havia: laboratoris, aula deplàstica, biblioteca, aula demusica, sala d'actes,departaments... Això sense teniren compte les respectives aulesde cada curs. Durant el matí, ensmouen molt d'aula. Gràcies a lataquilla, puc deixar algunes cosesallà dintre i no he de carregaramb elles tot el dia. Això no ho

tenia a l'escola de primària, peròpodíem deixar les coses dins lanostra aula.Una altra diferència que vaignotar va ser a l'esplai. A l'escola,durant aquest temps, jugàvemmolt, però a l'institut el pati estàbuit. La gent seu, parla, estàpendent del mòbil o bé va a lacafeteria per a berenar.A les aules tots els mestres volenla feina d'una manera diferent:uns ho volen amb l'enunciat,

d’altres sense...A part que hi hamés assignatures, l'horari ésdiferent. Has de dur molt demenjar ( o doblers per podercomprar-ne més) i així aguantarles set hores. Si t'hi fixes bé hi hacèntims per tot arreu. El meuamic i jo ens divertim moltcercant "tresors" que la gent vaperdent.Quan acaba l'esplai, hi ha unagran quantitat de gent que circulapel passadís. Ara ja no són petits,són més grans que nosaltres.Aquí tenim la següent diferència:abans érem els grans, ara som elspetits ( i en el meu cas, un dels

més petits, per la meva baixaalçada).Una altra diferència important ésla procedència dels meus nousamics. Ara ja no només són deCampos i de sa Ràpita. Aratambé n'hi ha que són de sesSalines i de sa Colònia de SantJordi. Vénen amb autocar, queels deixa just abans de començari els ve a recollir quan acabam.L'únic avantatge que té viure aCampos és que pots dormir unaestoneta més.

Miquel Bujosa, 1r ESO D

CURS 2013-2014 25CREACIONS DELS ALUMNES

DesconcertCamín lentament, arrossegantels peus i sense alçar el cap intentrecordar què vaig fer ahir, peròun núvol càlid i fosc m’impedeixsaber-ho. Passo la mà a poc a pocentre la petita escletxa de la portamig oberta del bany, tot cercantla clau de llum per donar color ala foscor d’aquell matí. La trobo,i avanço desconcertada perrentar-me la cara amb aiguafreda per tal de gelar-me elcervell i guardar els records delpassat sense tenir-los present.Col·loco la mà suada damuntl’aixeta rovellada i plena de calç,deixant anar l’aigua damuntambdues mans per llençar-me-laamb força cap a la caraembullada per la son. Sentoregalimar cada gota, baixant apoc a poc, humitejant cadacentímetre. Alço el cap de sobteper buscar-me al mirall migtrencat, però hi veig algú que sócincapaç de reconèixer.Suposadament sóc jo, és el meureflex, el d’una adolescentd’idees clares, ulls marrons queho transmeten tot, llavis trencatspel fred i maquillatge del vespreanterior. Però no em reconec, i sino ho faig jo, qui ho farà? No sócalgú concret, sóc molta gent, nosóc ningú. I ara què? Torno acomençar? Torno a néixer?Llavors m’hauria rendit, i aixòno es típic meu. Bé, ben mirat jano sé el que es típic meu i el queno. Quina és la sortida? Deixarpassar el temps? Madurar? Potsersí o potser no. Potser seré sempreaixí, una persona indefinida,bipolar, canviant, indecisa.Potser no tendré mai estabilitat iviuré a partir dels pensamentsvolàtils i estacionals. Llavors,quin serà el meu destí? Bé, pucno tenir destí, o tenir un destídiferent cada dia. Doncs, ja noseria destí. M’aturo de pensar iplantejar-me el futur. Sóc massaegocèntrica. Estic farta de viure,

de viure sense viure, de ser jo. Enun atac de ràbia i desesperacióagaf el pot de pastilles per al malde cap que té guardades la mevamare al calaix de medicines delbany. Tenc les mans suades i emtremolen pel pensament queocupa i fa vessar el meu cervell,que aquells poden ser els meusdarrers segons de vida. Despenjodel tauler d’anuncis de la mevahabitació la meva fotografiapreferida, una del meu germà i jode petits amb una rialla d’orella aorella. I amb la malenconia de lameva passada felicitat, estrenyola foto amb el puny, m’omplo lamà de les pastilles que em duranal descans, els meus ulls plorenescampant el maquillatge quequeda d’ahir, i me les fico a laboca sense pensar en res. Fosca,silenci.Un soroll curt i continum’interromp el son. Intento obrirels ulls, però no puc; intentoxerrar, però no puc moure laboca, no em surten els sons. Elsoroll s’accelera i sento moltagent xerrar, fins i tot cridar.Llavors el soroll torna al ritmenormal, són les mevespulsacions, perquè ja m’hetranquil·litzat. No em dec haverficat les pastilles suficients, i arasóc a l’hospital, i estic en coma.Una veu que em resulta familiaromple l’habitació amb paraulesde tristesa que tenyeixen lesparets blanques i pures en grises iamargues que em fan sentirculpable. Pobreta, la meva mare.Ho deu estar passant malament.Si com a mínim sabés el perquède tot això… Fosca, silenci.M’agradaria saber quant temps faque estic així, però no sé comsaber-ho. Se’m fa llarg, sentir la

veu de tota la gent que em ve aveure, notar la calidesa de la sevamirada, escoltar els seussentiments més profunds a travésde paraules massa fortes iemotives. Perdo el compte de lesvisites, de les vegades que m’headormit, de les vegades que hetengut ganes de despertar-me iplorar, riure, besar. Tant de bopogués tornar enrere, ara que ésmassa tard, ara que ja està fet, araque ja estic massa lluny; llunydels meus, lluny de viure, llunyde la gent que estimo i m’estima.M’encanta que ell m’hagidesplegat les seves emocionsmés sinceres, que m’hagi agafatde la mà, i m’hagi banyat amb ungrapat de llàgrimes silencioses lagalta que m’ha besatdelicadament i amb por. Nomésespero despertar-me i viure almàxim el temps que he perdut,dir-li que jo també sento elmateix i agrair-li que cada nit emposi aquella preciosa cançó delspets que tant m’agrada: “Vineaquí, sé que estàs cansada, elsulls se’t fan petits; deixa’mabraçar-te tendrament i calla queés molt tard i ha arribat l’hora dedormir…”. Fins llavors, la nostrarelació era estranya, canviant; nosentíem el mateix l’un per l’altre.Jo el vaig estimar des del primerdia que el vaig veure, tan benvestit, amb una camisa blau cel iels pantalons i l’americana devestir. Semblava tot un home, iels seus cabells rossos el feienencara més atractiu. El que emva seduir, però, van ser els seusulls blaus; mirar-los era comofegar-se en un mar silenciós ienamoradís. Ara também’estima. Ell m’ha tornat lesganes de viure, i si desperto, serà

per ell, perquè no puc deixarescapar l’oportunitat d’estar ambla persona que estimo.Avui deu ser dissabte, o deu serfesta, o potser són vacances; hiha un munt de gent a l’habitació.Diria que m’acabo de despertar,però segueixo en coma. Tot iaixò, sóc feliç. Sento la veu delmeu estimat germà, ma mare,mon pare, els meus avis, cosins,concos… També sento una veudolça, és n’Ona; també hi ha naCarla, que no parla però sé que hieéperquè sento l’olor de la sevacolònia, i na Mariona quem’acaricia els cabells icantusseja la nostra cançó, quesolíem cantar quan anàvem defesta l’estiu passat. Les enyorotant; ho donaria tot per viure undia més, per fer un últimdesastre, per anar a una darrerafesta, per riure un cop més ibesar com mai ho he fet. Deu serNadal, perquè la gent comentaque té fred i diuen quel’ensaïmada ha estat molt bona.Fa mesos, doncs, que estic així,quieta, mig morta i perdent-me ladolça adolescència. Aviat seràcap d’any; quan em desperti faréuna festa per celebrar-ho encaraque ja sigui estiu. Fosca, silenci.Avui faig setze anys i tot segueixigual; els dies passen, la gent emvisita i les parets van tornantfosques així com es va perdentl’esperança que em torni adespertar; cauen llàgrimes alterra i desapareixen perquè noduen enlloc. Els silencis es faneterns en un desig meu de córrerper fugir, fugir de la mort que sem’aproxima i m’atrapa avui,deixant enrere una vida plena derecords que moriran amb mi,mentre a poc a poc aquestsmesos passats s’aniran esborrantfins que tot es quedi en undesconcert. Fosca, silenci etern.

Mercè Adrover, 4t ESO B

Descripció de na SaraNa Sara té els cabells rossos comun anell banyat d'or. Són moltsllargs i duu una coeta fermadaamb una veta de color lila. El seunas és petitó, amb un pírcingmolt atractiu. Els seus ulls sónblaus, com el mar i duu molt derímel.Té els llavis molt tallats del fredperò plens de pintallavis.Duu una camiseta on hi ha escrit

la marca “MANGO” amb uneslletres vermelles molt cridaneres.A damunt hi duu una jaquetablanca banyada amb unacremallera on hi ha escrit ambferro una gran “S”, la inicial delseu nom

Porta uns pantalons estrets o“pitillos” també vermells, moltcridaners. D'una de les sevesbutxaques s'hi veu una cartera,on posa repetidament “NOVAYORK”. Al'altra butxaca hisobresurt un envoltori d'un

paquet de xiclets de menta queposen 1€.Na Sara porta una bossa de pellque pareix cara, de la qual cadados per tres en treu el mòbil ixerra amb les seves amigues per“WhatsApp”.

Miquel Lladó Tomàs, 2n ESOC

CURS 2013-2014PÀGINES UEP26 CREACIONS DELS ALUMNES

Experimentant amb la llenguaEnguany a català hem llegit i comentat el poema "El pi de Formentor"de Miquel Costa i Llobera, i se'ns ha ocorregut fer-ne una versió.Aquest n'és el resultat:

El pi de matemàtiquesMon cor estima un vuit! Més jove que el nou,més poderós que el set i més negre que el sis.Conserva de sa forma l'eterna vidai lluita amb els altres membres que l'assaltencom un gegant guerrer.

No guaita pels seus rotles el set enamorat,no va el cinc ses ombres a besar,mes Déu ungí de tinta negra ses corbes temptadoresi li donà per terra els llibres escolars,per font l'immens món dels nombres.

Amunt infinit vuit! Traspassa els teus cerclesi arrela dins el llibre de mates com en Jaume Lladó,veuràs caure a tes corbes la mar del món de matesi tes passions per les funcions sortiran a l'examencom els monstres de la classe.

Saskia Meyer i Nicole Borer, 4t ESO B

Tot tornaFa molt de temps, hi havia un ninanomenat Josep “el molesteta”.Tots els dies agafava moixos delcarrer per molestar-los, els ficavadins gàbies i els tirava petardsdevora només per riure, era unun nin que sempre voltava pelcarrer. Una nit, cansat d'haver fettants desastres, se'n va anar adormir...L'endemà es va despertar i estrobava molt estrany, quinasorpresa quan es va mirar almirall! Va veure unes orelles en

punta, molt de pèl i uns ullsdaurats que el miravenfixament... S'havia convertit enun moix!!! Va sortir al carrer per unafinestra oberta i allà l'esperavenels seus amics, quina por! El vanagafar i li van fer de tot i més. Vapoder fugir i se'n va anar a casa adescansar. Quan es va despertartornava a ser un nin, però un ninamb la lliçó ben apresa.

Biel Lladó, 1r ESO E

Projecte de tecnologia

Aquest treball ens ha ajudat molta aprendre noves parts de latecnologia i hem ampliat més elmón dels coneixements pràcticstecnològics.La majoria de nosaltres nosabíem utilitzar algunes einescom per exemple la premsa o laserra elèctrica, ja queanteriorment no havíem tengutl'oportunitat d'emprar-les.Aquesta part anterior ens haagradat molt, ara bé ha estat mésavorrit posar en pràctica lesacotacions exactes sobre elplànol. Tot i que de boncomençament ens pareguésavorrit, li hem anat trobant elpunt i finalment hem gaudit deplasmar la nostra imaginaciósobre el paper.Començàrem tallant la fusta, i elsprimers problemes sorgiren enhaver-la d'aferrar, ja que les

pistoles de cola es torbaven molta encalentir-se, però el mestretroba la solució al problema iamb unes noves pistoles tot vaanar molt millor.El darrer pas va ser pintar-la ifinalment decoràrem tot allò quehavia de ser el jardí.El temps que li hem dedicat hatengut una recompensa positivaquant a puntuació. També ens hohem passat bé realitzant eltreball, perquè ha estat divertit.Per acabar volem assenyalar quela implicació de tot el grup i lacompanyonia han estat unsfactors claus per al bondesenvolupament del treball.

Maria Antònia Molina,Aurora Lerma, Amanda

Miralles, Roxana Raileanu,Tati Hurtado i Alba Moreno,

3r ESO E

Així va quedar l’edifici acabat

Versió de CuéntameEls alumnes de música de 4td'ESO B hem fet una versió de laconeguda cançó "Cuéntame".

Ens n'anam,el fi de cursja ha arribati l'estiu ja ha començat.

Partiremamb un somriurei un munt de momentsque ja mai oblidarem.

Abans érem uns desconegutsi ara som quasi germans.

L'instituta la fi acabai els professors ens han ensenyatmolt.

Quedarà cada paraulacada rialla i mil i un records.

Professorsens heu ajudatna Margalidai na Maria del Mar.

N'hi ha hagut moltsen Toni Comes

i en Montserrati ara tot ja ha acabat.

Aquest any ha estat entretingutperò l'estiu ja ha arribat.

L'institut a la fi acabaa la fi acabai els professors ens han ensenyatmolt.

Quedarà ...

Aprenemamb alguns d'ellsen Joan Estevetambé na Maria Vicens.Ens ensenyaualguns més que altres,però en conjuntno ho feu pas malament. Massaexàmens hem tengut enguanyi alguns d'ells hem aprovat.

L'instituta la fi acabai els professors ens han ensenyatmolt.

Quedarà...

Alumnes de Música de 4td'ESO B

CÒMICCURS 2013-2014 27RAMÓNRODRÍGUEZAMADOR, PQPI

CÒMIC CURS 2013-2014PÀGINES UEP28

CÒMICCURS 2013-2014 29

CÒMIC CURS 2013-2014PÀGINES UEP30

CÒMICCURS 2013-2014 31

CÒMIC CURS 2013-2014PÀGINES UEP32

CÒMICCURS 2013-2014 33RAMÓNRODRÍGUEZAMADOR, PQPI

PREMIS LITERARIS DE SANT JORDI CURS 2013-2014PÀGINES UEP34

Qualitat i originalitat en el concursliterari de Sant Jordi

La Comissió de NormalitzacióLingüística de l'institut ha tornata convocar els premis de SantJordi. El tema triat era "Si jofos...". Les categories erenPrimer Cicle d'ESO, Segon Cicled'ESO i PQPI i Batxillerat.Els guanyadors del Primer Ciclehan estat n'Elisabet Ballester, naClàudia Aguiló i en MiquelLladó. Na Noemi Tomàs ha estatguardonada amb un accèssit. Elsguanyadors de Segon Cicle hanestat na Molly Martínez, naJoana Vall i en Marc Lladó, i unaccèssit per a n'ÀngelsMargenats. El premi deBatxillerat ha quedat desert.El premi ha consistit en un val de20 euros per al primer classificatde cada categoria, i un de 10euros per a la resta. A més, totshan rebut un lot de materialescolar, llibres, CD's, camisetes,xancletes...Aquí teniu totes les redaccionsguanyadores. Esperem quegaudiu en llegir-les, perquè sónd'un qualitat excel·lent.

CNL Joana Vall, Molly Martínez, Clàudia Aguiló, Noemi Tomàs, Marc Lladó, Miquel Lladó i Elisabet Ballester

1r premi de Primer Cicle d’ESO

Si jo fos ...

2n premi de Primer Cicle d’ESO

Si jo fos ...

Estava ajaguda damunt l'herbadel camp. Sentia els raigs de solacaronant-me la pell. Amb unsospir em vaig seure i vaig obrirels ulls. Les darreres flors de laprimavera sorgien de terra itenyien el paisatge de mil colors.La meva mirada es va dirigir capa les muntanyes de l'horitzó.M'agradaria tant arribar-hi...Em vaig girar i vaig veure casameva. Era una gran casa ruralperduda en el no res. Només elcamp ens envoltava. I a l'horitzó,les muntanyes llunyanes erenl'únic que es veia.Un estol d'orenetes va passar perdamunt meu. Les vaigcontemplar amb admiració.M'agradaria tant ser un ocell...Volar lliurement. Sentir l'airefregant-me les plomes. Senseproblemes. Sense preocupacions.

Veure el món des de dalt, moltamunt. I poder veure més enllàde l'horitzó. Més enllà de lesmuntanyes. Més enllà, mésenllà... Si jo fos un ocell...Però la crua realitat embombardejava. La meva vida noestava tan malament. Lasobreprotecció dels pares, la paude la casa. Però jo no volia pau.Jo volia llibertat.Una ràfega de vent d'estiu vamoure els meus cabells daurats.Mirant cap a l'horitzó vaigdescobrir que realment no voliaser un ocell. Volia ser lliure.Anar on em dugués el vent.

Viure aventures arreu del món.Agafar un tren qualsevol, sensecap destí concret. Sense pensaren res. I poder anar fins a lesmuntanyes, i més enllà. Si jo foslliure...Lliure. La paraula semblava tretad'un somni. Un somni que mai escompliria. Entre l'herba, hi vaigtrobar una dent de lleó. La vaigagafar amb cautela i vaig tancarels ulls. Vull ser lliure. En bufar,els plomalls de la planta se'n vananar, amb el vent, cap a lesmuntanyes. Vaig aixecar-me apoc a poc. El vent em venia dedarrere. Els meus cabells volaven

i m'emmarcaven la cara. El meuvestit de seda voletejava al meuvoltant. Anar on em dugués elvent. Vaig començar a caminar,en direcció a les muntanyes. Illavors un poc més aviat. I unpoc més. I un poc més...Corria lliurement. Sentia l'aireentre els cabells. El vent a lacara, a les mans. Els peusdescalços semblaven no fregarl'herba del camp. Era un ocell.Aviat podria veure més enllà del'horitzó. Més enllà de lesmuntanyes. Més enllà. Més enllà.Anava amb el vent. Senseproblemes. Sense preocupacions.Era lliure.

Elisabet Ballester, 2n ESO D

Entendria moltíssimes coses quemai he aconseguit entendre, peròtambé les faria: correria darrerenoies atractives, les intentariaestimar i m'acabaria rendint icanviant de xicota com de mes,com a mínim; o, millor dit,intentaria no enamorar-me, aixíés, esquivaria l'amor. Tractaria

les noies molt dolçament, lesdedicaria cançons boniques iromàntiques, però de tant en tant

les faria banyudes. Les seduiriaamb fotografies atractives queem faria amb els meus amics, a

la platja sense camiseta, ambpostures de captivador.Entendria què és deixar anar unapersona que m'ha ofert tot d'ella,quin sentiment és el què se senten aquest moment. Beuriacerveses al bar amb els altres dela colla i ens ho passaríem bé totsjunts. Jugaria a córrer darrere

PREMIS LITERARIS DE SANT JORDICURS 2013-2014 35

una pilota per introduir-la en unaporteria i no faria el millorpossible per impressionar tots elsespectadors situats a les gradesdurant el partit. Imaginaria quebastants noies parlen de mi, i quemolts dels rumors que espassegen per la vila despullatstambé ho fan. Em beuria cadagota de modèstia en contra del'orgull que aconseguís entrar enel meu cos, i ho faria juntamentamb les llàgrimes que emsorgissin davant un gran públic.

Tendria durant tota la meva vidauna part de la meva ànima que haquedat a la infància, encara queintentaria ocultar-la davant elsfitxatges femenins; així i tot i detant en tant, faria barbaritatsinfantils amb els meus amics, iriuríem, riuríem plenament finsquedar secs. Jo també emvestiria cada matí amb unscalçons estrets i baixos i portariacalçotets de marca. Compraria ales botigues de moda juvenil mésconegudes. Assistiria amb

regularitat al gimnàs amb lafinalitat d’apoderar-me d'un bonfísic musculós i presumir-ne,especialment entre les al·lotes.Jo també fumaria amb els meusamics i em faria les típiquesfotografies amb el fum davant lacara i les compartiria a les xarxessocials amb frases boniques.Ploraria d'amagat quan em sentísfrustrat, angoixat, malament ambmi mateix... però mai en públic,mai, només en casos extrems. Jotambé portaria els desodorants de

marca axe i colònies d'olorscridaneres. Probablement nomésseria jo mateix amb els meusamics de tota la vida, quanestiguéssim sols. Si jo fos un al·lot... entendriamoltíssimes coses que mai heaconseguit entendre, però tambéles faria.

Claudia Aguiló, 2n ESO C

3r premi de Primer Cicle d’ESO

Si jo fos invisible

Un dia, fa uns quants dies, vaigtenir un somni una mica raret.Era un somni molt especial iestrany. Vaig somiar que erainvisible.Primer de tot, jo no sabia que fosinvisible. Per això, en aixecar-me, vaig fer el mateix que feiacada matí. Vaig preparar-me untassó de llet amb Cola-cao igaletes Digestive. Aviat em vaigtèmer que passava qualque cosarara. No em veia les mans, peròsentia el tacte del tassó. Noentenia res. Al final vaig anarfins al mirall del bany, que cadadia aprofitava per pentinar-me,però no m'hi veia!. No m’hopodia creure, era invisible!Me’nvaig anar corrent cap al carrerdisposat a aprofitar la mevainvisibilitat. Per divertir-me vaigcomençar a fer carusses i jutipirisa tothom que passava pel meu

costat. Ningú no reaccionava.Això em va confirmar queefectivament era invisible. Vaigpensar un munté de coses per fer.Però com que no em decidia percap, vaig pensar que aniriacaminant i ja se m'ocorreriaqualque cosa interessant.Vaigcaminar sense rumb fix, un poccap aquí, un poc cap allà. Noméspensava en si algú s'havia adonatque no hi era, o si m'estavencercant. Caminant, caminant vaigarribar a la parada del bus. Comque ningú no em podia veure,vaig pujar-hi sense pagar. Elconductor no es va adonar de res.Em vaig asseure en un seient buit

i a contemplar el paisatge. De cop i volta vaig pensar que nitan sols sabia on anava aquestbus. Estava tan emocionat amb lameva invisibilitat que no hi haviapensat. Però, mentre cavil·lavatot això no em vaig adonar quepujava a l'autobús una dona moltgrassa i alta, que devia pesar mésde cent vint quilos. Com que joera invisible, no em va veure niva saber que el seient ja estavaocupat, així que, sense méspreambul es va acostar cap a mi iliteralment es va tirar sobre elseient que jo, l'invisible,ocupava. Quin maler. No havia patit un

mal així amb la meva vida. Vaigpegar un crit que crec que eldegueren sentir de Sineu. I comque jo era invisible, però no mut,tothom el va sentir. Aquella donaes va aixecar amb una velocitatque semblava impossible amb totel pes que arrosegava. Va mirarcom si no s'ho cregués i desprésva cridar: “fantasmes,fantasmes,... “ Tothom vaenvestir a córrer i va abandonarel bus espantat.Aleshores va sonar eldespertador i vaig veure que tothavia estat un somni, que no erareal, però ja vaig tenir una petitaidea de com podria ser un dia dela meva vida si jo fos invisible.

Miquel Lladó Tomàs, 2n ESOC

Accèsit del Primer Cicle d’ESO

Si jo fos un roser

Si jo fos un roser, esperaria ambansietat l’ arribada de laprimavera, com un infant enyorael seu regal de Nadal. Amb cadaraig de sol, despertaria les mevesfulles a poc a poc, una per una,cada una s’ il·luminaria. Quan elmeu fullatge es tornaria dens, iles gelades haurien desaparegutdefinitivament, trauriatímidament els meus primerscapolls, aquests que per dinsamaguen tot el meu color iesplendor. Alguns familiars meustenen la facilitat d’enfilar-se perles façanes de les cases,apropant-se a les carícies del sol,girant els seus caps i seguint-li elrastre durant el dia. Quan un diano es voldria mostrar, i el cel estenyiria de gris, seguiria esperantamb la mateixa alegria d'un diaassolellat cada gota quepoguessin deixar anar els núvols

i em aportarien nutrients percréixer encara més vigorosament.Sigui com sigui el meu color,sempre els alegraria la vista alsque passen al meu costat. El vermell seria el color mésapassionant, elegit per tots elsenamorats. Segons alguns sóc laflor dels Déus, nascuda d’ unagota de sang, el que em fariasentir important.M’acompanyaria una aromasingular, difícil de descriure, i nonomes atrauria a les abelles,també els nassos d’altres éssersvius (tant de quatre potes, com dedues). Aquesta aroma meva seriaapreciat en molts de perfums.

Amb l'arribada de l'estiuarribarien els dies de sofriment jaque la sequedat m'esperaria ambtota la seva duresa: ara dependriade les cures d'una personaafectuosa i del seu reg. De tanten tant un poc d’adobament noem vendria malament, i així lafloració s'allargaria i m'ompliriad'una nova generació en formade gavarrons. La caiguda de les meves fullesseria un clar senyal que la tardors’aproparia, deixaria de créixer ide florir. Així és tancaria el cicle,hauria d’acabar, ja seria l’hora depodar. L’ hivern ja ve, hi notindria res més a fer. Em tocariadescansar, acumularia forces pera un nou començament.

Noemi Tomas Läser, 1r ESOF

PREMIS LITERARIS DE SANT JORDI CURS 2013-2014PÀGINES UEP36

1r premi de Segon Cicle d’ESO

Si jo fos ...

“Si jo fos”, tres paraules quepotser et donin milions de cosesper imaginar . Tres simplesparaules fan pensar aquell llocque mai empres del cervell. Coms'anomenava? Alguns diuen queimaginació, altres immaduresa,però jo pens que s'anomenavirtut, aquella virtut que quan lacomences a emprar és moltdifícil aturar-la. Anem idò a notenir control, a sorprendre'nsnosaltres mateixos, a donar ús aaquella part del cervellmarginada..Si jo fos un conte, em llegiries?Si jo fos una cançó, emcantaries? Si jo fos un mirall, etvoldries reflectir en mi? Si jo fosla mar, t'agradaria nedar en mi?Si jo fos menjar, em menjaries?Si jo fos un llapis, escriuries ambmi? Si jo fos el teu llit, dormiriesen mi? Si jo fos rialla, emdeixaries estar als teus llavis? Sijo fos una jaqueta, deixaries queet llevàs el fred? Si jo fos unapregunta, em respondries?Infinitat de preguntes et pucdemanar, i la por sempre estaràen la resposta. Com que pot serque mai em responguis, ho faréjo.Si fossis conte et llegiria fins asaber les paraules de memòria,per ser l'única persona que etconegui a la perfecció, perconèixer les teves virtuts ivalorar els teus defectes. Si fossisconte et llegiria mil dues-centesvegades.Si fossis cançó et cantaria cincvegades al dia. Quan emdespertàs, perquè fossis el primer

pensament del dia. A classe,quan m'adonés que l'arrelquadrada d'un nombre negatiu ésmatemàticament impossible dinsels nombres reals. Quan emllevàs les sabates i veiés que durels calcetins diferents és unabona tècnica d'atreure la felicitat.Quan em rentàs les dents. (Quicanta quan es renta les dents?Dons jo, m'agrada ser diferent!) Ifinalment, abans d'anar a dormir,perquè fossis el meu darrerrecord.També t'escoltaria, com dolçamelodia que ets.Si fossis mirall, potser no sortiriade davant teu perquè poguessisveure que instants tan petits commirar com et queda una camisetapoden formar una part importanta la teva vida ja que algú et potdir “Eh, m'agrada la tevacamiseta.” i si ets intel·ligentt'adonaràs que “la teva camiseta”és subjecte i “m'agrada” predicat,però no hi ha millor subjecte quela segona persona del singular.Bé, si ho penses millor sí, laprimera persona del plural.Si fossis mar no sols nedaria entu. Agafaria un vaixell i men'aniria lluny de tot per poderestar amb tu, mar estimada. Estaramb tu i totes aquelles cosesinsignificants que algun diaaprengueres, com que laPosidònia és una alga autòctona,

rialla que fos aferradissa, que fosaguda, divertida. Una rialla poctípica. Una rialla que només tupoguessis fer riure. La nostrarialla.Si fossis jaqueta no et llevaria dedamunt. Estaries sempre posada,per llevar-me el fred i lanostàlgia. Per tenir-te a prop permés que fossis en l'absurdadistància. Per poder estar amb tufora estar-hi. Per poder rompreaquelles barreres que s'interposenentre nosaltres. Per tenir-tedevora.Si fossis pregunta, series unapregunta incerta, inadequada,difícil, potser una micacomplicada, però encertada. Unapregunta que un “sí” com aresposta seria molt típic, i un“no” seria la resposta incorrecta.Hi ha preguntes la millorresposta de les quals és un petó.Doncs series la meva respostapreferida, la pregunta querespondria mil dos pics, la qualrespondria a cada estrella, a cadaona, a cada flor, a cada bombolla.Aquella pregunta que nomésseria teva, que sols seria meva,que tan sols la podrien respondredues persones, tu i jo, nosaltres.Una pregunta molt nostra.Però... si jo fos amor,m'estimaries? Si jo fos somni, emsomniaries? Si jo fos eternitat,em viuries? Si jo fos segonaoportunitat.. em tornaries a triar?

Molly Martínez, 4t ESO B

que les tortugues poden viuremés de 150 anys, o bé, quesempre hi ha alguna cosa quemolesta el teu hàbitat, com lateva absència.Si fossis menjar, no em cansariade tastar-te i veure que si hi haalguna cosa dolça en aquest món,són els teus llavis. Si fossisxocolata et menjaria perquèfossis la meva oxitocina.Si fossis llapis t'agafaria perescriure una històriainterminable. Seríem una històriaeterna, infinita. Seríem una gota,que s'evapora, es transforma ennúvol i després cau en forma depluja i es torna a convertir engota. Seríem el cicle de l'aigua,inacabable, infinit, inesgotable,com la felicitat que em produïaagafar un llapis de color groc ipintar un sol al cantó del meudibuix quan era petita. Unafelicitat estranya, però sincera.Si fossis llit no voldria dormir entu, sinó amb tu. Sentir la tevapresència, sentir la teva aroma, lateva respiració, la teva pell.Veure aquell pijama blau dequadres, que potser sigui el méslleig de tot el món, però es elmillor pijama ja que és teu.Si fossis rialla no sols series a lameva boca, sinó que series alsmeus ulls, a les meves mans, alsmeus peus, series jo. Una riallade metre cinquanta-vuit. Una

2n premi de Segon Cicle d’ESO

Si jo fos ...

Si jo fos un punt final, creariasilencis. Seria decidit, segur ideterminant. Si jo fos un puntfinal, no revelaria res més. Fariaque no existís un més enllà iarrossegaria amb mi total'esperança o la tristesa.Podria ser plorosament suplicat otan indesitjat... Si jo fos un puntfinal, mataria qualsevolinterrogant: ho deixaria tot benclar. Envairia pàgines i ofegariadubtes. Tendria un gust amarg. Odolcíssim. Tendria tot el poder;seria meravellós! No permetriamés paraules.Si jo fos un punt final, veuriacares de decepció. Cares ambganes de més històries. De més

lletres. De més accents. Encaraque, m'agradaria veure'n desatisfetes. D'alleujades.D'agraïdes perquè he posat fi alseu patiment. Tendria tantpoder... Manaria. Tothomdependria de mi.Si jo fos un punt final, en algunaocasió, seria un sospir. "Puntfinal" rima amb "nit", ambacabament. Així com "món"rima amb "muntanya russa".Un final és important. Determina

si cal tancar el llibre. Si jo fos unpunt final, escursaria els contesper tal de premiar-los tots ambun final feliç. Faria que tothomnotés la meva presència deixant-los amb ganes de més.Si jo fos un punt final, sensedubte, estimaria l'ordre. Laprecisió. No gosaria pascomençar alguna cosa sensehaver-ne acabat una altra. Seriapulcre i escrupulós. Elegant.Sense mi, res no tendria sentit. Jo

faria que qualsevol escrit, perdolent que fos, prengués unamica de forma. De volum.En definitiva, no m'agradaria serun punt final. Determinar l'estatd'ànim d'algú o, fins i tot, fer-loplorar. No voldria haver dedecidir a quina pàgina s'acabauna història, un document, unacarta, un món. D'apostar. Haverd'apostar per un desenllaç idoni.Per l'escriptor que guanya premisi pel que, si no m'hi haguésinterposat jo, també hauriaguanyat.De vegades, arribaria massad'hora. De vegades, massa tard.És que, de vegades, passariatotalment desapercebut. Tampoc

PREMIS LITERARIS DE SANT JORDICURS 2013-2014 37

seria una feina tan dura. Posar unacabament en aquesta històriadeterminaria si ha estat massa

curta, si m'hauria precipitat o bési hauria arribat al momentòptim. Si hagués arribat tard, ho

sento. Havia d'acudir a moltsllocs abans que en aquest.

Joana Vall, 4t ESO A

3r premi de Segon Cicle d’ESO

Si jo fos poc original en la vida i tingués unesquantes neurones útils

Orgull. Orgull per tot el que nofaig i el que, així i tot,aconsegueixo.Tot dient les cèlebres frases com“jo sóc intel·ligent, quan em posia estudiar trauré bones notes” otambé la molt repetida “senseestudiar he tret un tres (qui diuun tres, diu un u, un dos,o fins itot un cinc), imagina’t el quetrauria si ho fes”, vaig a veurequi té problemes per arribar alcinc perquè la naturalesa no haestat generosa amb ell, i me’n ricperquè ell ha d’estudiar hores idies, i fins i tot setmanes peraprovar amb un cinc i jo, sensefer res, he tret un dos i tresquarts.Que orgullós em sento! Però laveritat, per dins, no estic segur deser tan bo.Després de dinar, a la tarda, niem plantejo fer els deures perquèsóc tan bo que no ho necessito, osi tot i ser d’aquesta casta no emveig tan bo, em redueixo a fer elque fa la trista societat. Emlimitaré a anar a jugar a futbolamb els amics, i en cas de jugaren un equip i practicar-lo “demanera seriosa”, procurarévendre’m com el millor jugadordel món mundial, i si hi ha vidaextraterrestre, també d’aquesta.El meu lema serà “si guanyam ésperquè som tècnicament moltbons i precisos, tenim unaresistència física impròpia d’unequip de la divisió en quèjuguem i el “feeling” entrenosaltres és tan bo que ensemportem tot el que passa peldavant”. Malauradament, en casde perdre no tinc una millormàxima que “l’àrbitre ens vapitar una falta que no era” o

similar. A més, en cas quel’equip rendeixi bé però a mi noem vagi com vull, diré que esticlesionat o que és culpa de l’altreque no em passa la pilota perquèes un “chupón”. Ell marca gols il’adoren, però callau i escoltau-me a mi, que jo sóc el més bo.La meva vida d’estudiant ja haacabat: he trobat feina i segueixorient-me dels companys que hanoptat per seguir estudiant o bé ferqualsevol cosa que els suposi unobjectiu. Ara més que mai,gaudeixo anant de festa i pensanten els “pringats” que no podenvenir perquè estan perseguint undels objectius en la vida quetenen. Jo no en tenc, d’objectiu,però estic orgullós de ser més boque els altres.Encara que la meva carreraesportiva prometia i anava encamí de convertir-me en el millorjugador del món (si encara nom’ho considerava), vaig deixar-ho perquè les molesties que teniael dia després del partit no emdeixaven viure. Us ho diré encastellà perquè ho entengueu,al·lots, eren “agujetas”, peròpreferia dir que tenia unamicrorrotura de fibres muscularso una acumulació d’àcid làcticcristal·litzat, perquè la incultasocietat no ho entenia i creia queera una cosa molt greu. Perconseqüent, em canonitzava.Ja major de d’edat (i no em

refereixo als 18 anys) i gran (i nodic ni adult, ni psicològicamentestable), visc el dia a dia amargati no suporto la política, quem’amarga encara més.He deixat les meves màximesfutbolístiques per altres com “lapolítica no serveix per res”, “totés una merda”, “estàvem milloramb en Franco, almenys nol’haviem de votar” o “putaJoserra”.Però a les pròximes eleccions, toti el “puta Joserra”, el torn avotar, i si fa falta, ho faré un altrecop. És clar, així sí que lapolítica no serveix de res: anamconcedint majories absolutes amadrilenys disfressats d’illencsexemplars i, si les coses no van,diem que la culpa és seva, encaraque sigui jo qui l’he votat.Ajudo aquest tipus de persones aviure feliçment fent que cadavegada que hi ha unes eleccionsells només hagin de limitar-se amoure la fitxa “de oca a oca ytiro porque me toca” i així anaravançant per la vida sense fer res.Durant aquest període de la mevavida, també seguiré un delsmanaments de la “societat de lavida feliç i ignorant” que és el decriticar l’educació i en especial,els professors. Així, si no sé quèés el TIL i es fa una vaga deprofessorat en contra d’aquest,seguiré religiosament l’esmentatmanament. Si el cas és que

m’expliquen de què va el TIL i lameva opinió és propera a la delcol·lectiu docent, em mossegaréla llengua i intentaré que no esnoti per ser com els meusignorants i feliços amics. Així,pensant que la política no serveixde res, m’hauré passat tota laprincipal o més llarga etapa de lavida (adulta o no), practicant-la.Ja passats uns anys, quan elcervell té més poca quantitat deneurones és quan desperto i veigtotes les equivocacions que hepatit durant la vida. M’adonodels errors, en reflexion i intentrectificar les vides més joves iproperes a mi que van per aquestmal i poc original camí i encarasón a temps de salvar-se.Però tornant a les neurones, no éscasual que això passi quan entenim menys: el que passa és queles que han sobreviscut han estatles més intel·ligents però permolt intel·ligents que hagin estatdurant la seva llarga vida, en serminoria no han pogut imposar lesseves il·lustres idees en una tristasocietat, però és clar,democràtica.Tristesa. Tristesa per tot el queno vaig fer i el que, així i tot,podria haver aconseguit. Si jo fospoc original en la vida i tinguésunes quantes neurones útils,aquesta seria la meva història.

Marc Lladó Durán, 4t ESO A

Accèsit del Primer Cicle d’ESO

Si jo fos ...

Si jo fos la terra, ja hauria ditprou.Si jo fos la terra, no podriasuportar més el mal que li estemfent. Si jo fos la terra, estariamorint per tot el que estem fent.Si jo fos la terra i tinguéssentiments, ja faria temps quehauria caigut en una greudepressió. Jo sóc la terra i m'esteu ofeganttalant els arbres que són els meus

pulmons.Jo sóc la vostra vida im'esteu desaprofitant. Jo sóc quius ha donat la vida i no esteu fentres per salvar-me.Jo sóc qui usproporciona l'aigua i les pluges inomés feu que embrutar-la i

malgastar-la com si fosinfinita.Jo sóc la terra i veig comem mateu lentament amb lavostra ignorància.Jo sóc qui usproporciona tot el necessari persobreviure però només em

destruiu i mireu per vosaltresmateixos.Si jo fos nosaltres,cuidaria la terra.Si jo fosnosaltres, no malgastaria l'aiguaque tant ens fa falta.Si jo fosnosaltres, no em dedicaria adesforestar els boscos que ensnetegen l'aire només per fer unsmobles de IKEA.Si jo fosvosaltres, no destruiria l'habitatgedels animals per després haver depagar per anar a veure'ls al zoo.Si

ENTREVISTA CURS 2013-2014PÀGINES UEP38

jo fos nosaltres, començaria a serconscient de tot el que estemfent, del mal que li fem a lanatura i a la terra i deixaria laignorància a part per intentarmillorar.Si jo fos tots nosaltres,m'adonaria que el camí a seguirés qüestió de tots i no només

d'un.Si jo fos...Deixem d'imaginard'una vegada.La gent necessitaobrir els ulls i veure el desastreque estem fent. Ens preocupamés anar al cel que no deixar unplaneta habitable per als nostresdescendents, som uns egoistes.

Pensem que nosaltres som elmillor que hi ha... Però usn'adoneu? Tots estem contribuinta l'assassinat de la terra.I quinapena que no paguem lacondemna directament nosaltres,l'hauran de pagar els nostres fillsi descendents per l'egoisme que

tenim tots nosaltres.Ens estemdestruint, estem destruint unplaneta que com la vida de totsnosaltres té fi.

Àngels Margenats, 4t ESO C

Treball d’anglès

Interview with fashion designerSebastià Pons

El passat 20 de maig eldissenyador de modaCuriablanquer Sebastià Pons vavenir a visitar-nos a l'IES i a feruna xerradeta amb els alumnesde 1r de Batx. En Sebastià, ambuna àmplia carrera professional apaïsos com Anglaterra i els EUAes va saber adaptar molt bé a ladinàmica d'un centre desecundària i aviat es va posar elsalumnes dins la butxaca, contantd'una manera engrescadora laseva trajectòria, tant personalcom professional. Des dels seushumils orígens fins a arribar a lespassarel·les de Nova York, eldissenyador va fer un repàs a laseva biografia intercalantanècdotes vivides amb models iartistes famosos que fan fer lesdelícies del seu jove auditori. Eldoble objectiu de la xerrada era :1. com és de necessari devegades sortir a l'estranger perfer realitat els teus somnis isobretot per aprendre a valorarmillor el que tenim de bo aquí ala nostra illa.2. com és d'important fer el querealment un desitja a la vida,tenir una motivació que et faciaixecar cada dia del llit.Aquesta activitat es va promouredes del departament de LlengüesEstrangeres. És per aquest motiuque es va dur a termecompletament en llenguaanglesa. Una vegada acabada laconferència, els alumnes vantenir temps de fer-li una petitaentrevista que en Sebastià no vatenir cap problema a contestar ique també podeu llegir a lapàgina web delcentre:www.iesdamiahuguet

Last Tuesday 20th May, fashiondesigner Sebastian Pons came toour high school to give us aspeech about his life andprofessional career. It was veryinteresting as he told us a lot ofinteresting things about the worldof fashion as well as some goodadvice about life motivation and

about doing what one reallywants to do.Sebastian was born in AlqueriaBlanca in June 1972. He was notvery good as a student, so at theage of 16 he decided to studydesign at the Palma Academy.While doing his military servicein the mornings and studying inthe evenings, one of his teacherstold him to try and apply for agrant from the government. Hewas given the grant and movedto London Saint Martin school tostudy fashion design, where hemet and became classmates withStella Mcartney.Before finishing his studies withvery good marks, he met thefamous fashion designerAlexander Mcqueen and startedto work for him, both in Londonand Paris. He made good friendswith important models from thattime, such as Kate Moss, who isstill a good friend, NaomiCampbell and Linda Evangelista.Incredibly, Sebastian designedthe dress Kate Winslet wore atthe Oscar ceremony when shewas nominated for the filmTitanic in 1997.After working with AlexanderMcqueen for eight years, hemoved to New York to workwith another famous designer

from Mallorca, Miquel Adrover,from Calonge. They were therewith their families when theterrorist attacks of 11thSeptember 2001 happened. After a few years with Adroverhe decided to establish on hisown and moved back to Mallorcawhere he has his studio now. After the talk we had time to askhim some questions and here youhave his answers:- Do you wear clothes designedby yourself?No, not many. When I wasyounger I used to make myown clothes because I didn'thave enough money.- Do you have a personal style ordo you have influences in yourdesigns?I have a Mediterranean stylebecause I'm from Mallorca. Iuse colours such as blue andwhite in my designs. I'm alsoinfluenced by the sea and thesun. Today I'm wearing ablack shirt, designed by me,but I don't usually use thiscolour in my designs. I havealso been influenced byAlexander Mcqueen as Iworked with him for manyyears. Also the places whereyou live have an influence onyou.

- Do you design only forwomen?Sebastià: No, for men as well.I like unisex clothes.- What's your favourite brand?It used to be Mcqueen but nowI like a Japanese designer whoowns a company called“Comme des Garçons”.- What can you tell us aboutfamous models?You can see everything, it'scrazy. Nowadays models arevery young about 15-16 yearsold as their career has a verylimited period of time. Theyare very skinny, they eatawfully. I sometimes felt verysorry about them. Nowadaysmost of them come fromRussia and Brazil.- What do you find sexy in amodel?I like women with curves andwaves. I like long dresses andskirts which move when theywalk.-What can you tell us aboutfame?Fame and money is a badcombination. I don't want to befamous because of thepressure. I just want people torecognise my work and give itits' own importance . Thefashion world is a very difficultone: you can work on acollection for months and theneverything depends on a 20minute catwalk. Fame can eatyou up. Look at AlexanderMcqueen, he ended up bycommitting suicide!- Finally, what would be yourpiece of advice for us?Do the things you would reallylike to do not to becomefamous. Money is notimportant. The importantthing in life is to have themotivation to get up everymorning and never lose yourroots.

1st Batxillerat Students

DIBUIXCURS 2013-2014 39

CRÒNICA CURS 2013-2014PÀGINES UEP40

Viatge d’estudis de 2n d’ESO

Un viatge ben aprofitatEl viatge d’estudis era unes deles coses més esperades de segond’ESO. Nosaltres no vàrempoder fer quasi res a primer aixíque aquest el desitjvàvem molt.Vàrem partir de Campos prop deles deu amb bus i amb lesmaletes direcció cap al port dePalma on agafarem el vaixell.Allà coneguérem els nostresmonitors, en Jordi i en Jaume.Només començar el trajecte ensferen una xerrada sobre ecologia,una mica avorrida però ambalgunes coses interessants, i ensdugueren a la sala decomandament on vérem lesmàquines, dofins, balenes ipeixos lluna.Quan arribàrem a Barcelona jaera de nit i vàrem haver d’agafarel metro i el tren fins al Masnouque era on hi havia l’alberg. Allàtot era diferent, hi havia moltamés gent a la qual estàvemacostumats i tot era molt gran. En arribar a l’alberg estàvemmolt cansats, ja que per arribarallà havíem de pujar un granpendent. Sopàrem i acte seguitels monitors ens proposaren unjoc que consistia a matar gentfent petons però sense que elsaltres se n’adonessin a la zona dela cara i el coll, excepte els llavis.Ens varen reunir a la part dedavant del menjador i enspresentàrem tots. Després ensdonaren les claus de les

habitacions i anàrem a “dormir”.Al dia següent berenàrem al’alberg i marxàrem a visitar elcentre de Barcelona. El primerque vàrem fer va ser visitar laSagrada Família on passarem lamajor part del matí fent un tourper dintre. Més tard, en acabar,vàrem dinar de pícnic (algunespersones varen decidir menjaruna altra cosa) i marxàrem acaminar pel centre. Visitàrem elscarrers principals del centre de laciutat, la Pedrera i la Plaça

Catalunya; on ens deixaren dueshores lliures per poder fer unparell de compres si hodesitjàvem. També férem el barriantic caminant. En començar acaure la tarda tornàrem al’alberg on sopàrem i més tardels monitors ens muntaren unadiscoteca al soterrani.El darrer dia va ser intens i moltcansat. Al matí coneguérem elMasnou, el seu museu, la sevahistòria i la seva platja. Allàférem jocs divertits en grups i

ens ho passàrem molt bé.Després tornàrem a l’alberg ondinàrem i férem les maletes pertornar a casa. Una vegada fetesles maletes anàrem al port on noens deixaren abandonarl’equipatge. Per aquest motiuvarem perdre molt de tempsaturats sense poder passejar perles Rambles i la Boqueria. Peròdesprés d’aquests contratempsférem un petit passeig per larambles i el Maremàgnum. ElMaremàgnum és un centrecomercial on ens deixaren dueshores per comprar coses per anosaltres, família i amics.Embarcàrem al vaixell de nit.Aquest no sortia d’allà fins a lesonze de la nit. Després de sopartothom se’n va anar a la sevacambra. Molta gent es va marejari molts vomitaren o varen sortirque els pegàs un poc l’aire perevitar-ho. Al dia següent,desembarcàrem a les set itornàrem cap a casa.Va ser una experiència moltbona, varem poder fer cosessense que els pares ens diguessinres però va ser molt curta i enshauria agradat a tots haver estatmés temps per Barcelona iconèixer i fer moltes més cosesde les que vàrem fer.

Helene Cordero, Maria Cruz,2n ESO D

Els alumnes s’ho passaren d’allò més bé a Barcelona

Concurs de redacció

Sis alumnes de l’institut participarenal concurs de redacció de la Coca-colaA la fi va arribar el 29 de marçque tant esperàvem nosaltres:N'Elisabet Ballester, na CatalinaCancino, na Catalina Maria Julià,na Clàudia Aguiló, na MireiaMárquez i en Miquel Lladó. Dinsels nostres cossos dúiem unarecepta formada pels ingredientsd' il·lusió, esperança i nervis, jaque era el dia en què posaríem aprova la nostra capacitat literària.Havíem estat prèviamentseleccionats per la nostra mestraMargalida Mayol, qui vadipositar les seves esperances ennosaltres i en uns altres dos Els alumnes davant l’institut Ramon Llull

companys que malauradamentno van poder assistir al concurs,en Juan de Codina i n'AlbaGalan. Les esperades proves esvan realitzar al Ramon Llull, onens varen organitzar en diferentsaules. Damunt la taula, hi haviaun misteriós sobre on hitrobàrem una bella fotografiad'un far, a fi d'escriure unahistòria que hi estiguésrelacionada. També hi vamtrobar fulls per escriure i unacoca cola. Vam disposar de dueshores per deixar una petjada de laliteratura que duim dinsnosaltres. Ens van donar unsobsequis per agrair la nostraparticipació: una camiseta deCoca-cola, un berenar i unaCoca-cola d'edició especial.

Els alumnes participants desegon d'ESO

CRÒNICACURS 2013-2014 41

Alumna guardonada

Esther Casado, finalista d’unconcurs de receptes de cuina

Tot va començar quan laprofessora de català, Maria delMar Barceló, ens va dir que hihavia un concurs de receptessaludables i amb ingredientsmallorquins organitzat per Diariode Mallorca i El Corte Inglés. Vadir que si hi participàvem ensapujaria un poc la nota, doncs,vaig decidir apuntar-m’hi, a partque m’agrada participar en tot elque pugui.Vaig fer una recepta molt antigaque em va donar la meva tia,“Granada d’albergínies”. Un diala professora em va dir que haviaquedat finalista i que havia decuinar la recepta i dur-la al CorteInglés el passat dia vint-i-vuit demaig, em va sorprendre perquède cent quaranta participants,només dotze persones havienestat elegides i jo era una d’elles.Quina alegria !Dimecres dia vint-i-vuit de maigdur el plat al Corte Inglés de lesAvingudes i el vaig exposardevora els altres, perquè tambéhavíem de parar taula. N’hi haviade molt bonics i sobretot de moltbons. Vaig mostrar el plat alN’Esther, finalista amb la seva recepta de Granada d’albergínies

Literatura

Xerrada amb l’escriptorcampaner Pep Toni Bauçà

Els alumnes de 4t A i 4t C vangaudir entre rialles i frases dereflexió de la vida, de la visita dePep Toni Bauçà, escriptor dellibres com El destí il·luminat oL'ombra de l'abisme. Pep Toniva poder dedicar unes paraulessobre el llibre i la vida d'unescriptor principiant i la sevadificultat per voler viure del'escriptura. Després d'una petitaintroducció sobre si mateix i delseu llibre, els alumnes de 4t deMonserrat Alcaraz li vandemanar les qüestions que vanquedar sense resoldre després dellegir el llibre i els dubtes amb la

seva vida privada relacionatsamb el llibre. Pep Toni Bauçà varespondre encantat a cadascunade les preguntes, també va donara conèixer que la història eravertadera, encara que mostra enella la seva tendència pelssuccessos paranormals, igual queel suspens i el drama. Perfinalitzar el professor Montserrati Pep Toni Bauçà ens vancomplaure amb reflexions sobrela importància de gaudir de lalectura, encara que estiguem entemps de crisi i ens sigui díficiltriar entre un bon llibre o cosesmés importants com un dinar.

Hem de llegir, perquè la lecturaés l'únic plaer que està a l'abastde qualsevol i per aquest motiuus recoman el llibre El destí

il·luminat.

Camila González San Martín,4t ESO C

jurat, un membre del qual era elprestigiós cuiner solleric AntoniPinya.No vaig guanyar, però vaigquedar finalista, i he dereconèixer que sense l’ajuda dela meva tia no ho hauriaaconseguit, per la qual cosa liestic molt agraïda.Ara només em queda gaudir delsnombrosos premis que em vandonar: dues entrades per alPalma Aquàrium, dues entradesper anar a l’Aqualand, WesternPark o Marineland, quatrepassatges de Baleària per anar aBarcelona, València, Menorca oEivissa i 50 € per gastar aqualsevol dels centres comercialsdel Corte Inglés.N’estic ben contenta. La veritatés que no m’esperava arribar atant!

Esther Casado, 1r ESO E

Pep Toni parlà de la seva darrera novel·la als alumnes de 4t d’ESO

ENTREVISTA CURS 2013-2014PÀGINES UEP42

Fa unes setmanes , quatrealumnes de l'IES Damià Huguetvàrem entrevistar en ClimentCànaves, el nostre professord'informàtica, que va decidirmodernitzar una mica el nostreinstitut crenat un canal detelevisió exclusiu d'aquest centre.

- Quins estudis tens? A què etdediques?Som llicenciat enMatemàtiques i posteriormentem vaig titular en EnginyeriaTècnica en Informàtica deGestió.Actualment exercesc deprofesor en aquest centre deMatemàtiques i d'Informàtica itambé som el coordinador deTIC.- Com va sorgir la idea de fer uncanal de TV a l'institut?En CEP de Palma oferia uncurs per aprendre com fer uncanal de televisió; m'hi vaigapuntar per aprofitar l'ocasio,em va agradar i ho he aplicataquí.- En què consisteix?Consisteix en un pàgina webon s'emeten els vídeos quetenim (entre 10 i 15) publicatsles 24 h.Actualment disposam de pocsvídeos i sobretot esperam

prosperar en directe.La pàgina web és: http://www.livestream.com/iesdamiahuguet- Creus que tendrà èxit?Aquestes coses mai se saben,

però he creat aquesta pàginaamb la inteció que funcioni iqua a més, agradi a tothom, ésa dir, el temps ho dirà, peròcrec que tendrà èxit.- Què és el que més t'agrada de la

Climent Cànaves, coordinador TIC

“He creat la televisió de l’institut ambla intenció que funcioni i agradi”

teva feina?El que més m'agrada és larelació que mantenc amb elsalumnes.- Trobes que se substituirà elpaper per les pantalles?Consider que a curt terminiaixò no passarà. A més elsadolescents d'ara encaraprefereixen llegir en paper iescriure en bolígraf. Però perla comoditat que aixòsuposarà, a llarg termini sí.- I per acabar , tens planejat feralgun altre canvi informàtic al'institut?Les noves tecnologies avancenràpidament i segons la mevaopinió no ens podem quedarenrere.

Mercè Adrover, SebastianaAlcinas, Aina M. Lladó i

Joana Vall, 4t ESO C

En Climent és el creador del canal de televisió de l’institut

- Quina carrera vares estudiar.Vaig estudiar FilologiaClàssica a la Universitat deSevilla.- Si tens oposicions, quan lesvares treure? De quinaespecialitat?Vaig aprovar les oposicionsl'any 2000 (crec), del'especialitat de Llatí i CulturaClàssica.- T'has continuat formant d'ençàque et dediques a la docència?M'he continuat formant en lamesura de les possibilitats quetenc com a treballadora.Tot el matí a la feina, elshorabaixes s'han de prepararclasses, corregir exàmens, estaramb la família si en tens, anaral dentista, comprar roba alsnens perquè creixen... I des dela Conselleria nostra no ens hoposen gaire fàcil per formar-nos. En canvi, paguen euros agent que deixa la feina peranar a corregir exàmens a unaaltra banda, i no deixen temps

Aina Adrover, professora de Llatí i Cultura Clàssica

“Des de la Conselleria no ens ho posengaire fàcil per formar-nos”

per formar-se en horari lectiu.No anam bé, però així i tot,llevam temps de lleure perseguir formant-nos.- A quins centres has fet feina?He estat a molts de centres, i nonomés de Mallorca. Sa BlancaDona, a Eivissa, IES Pere deson Gall, IES Llucmajor, IESXarc, també a Eivissa, IES PauCasesnoves, a Inca, IESSantanyí, IES Mossèn Alcoveri IES Damià Huguet. Crec queno me'n deix cap.

CNL

N’Aina Adrover també és Cap d’Estudis

DIBUIXCURS 2013-2014 43LUBODIMITROV, 2NESO B

REPORTATGE CURS 2013-2014PÀGINES UEP44

El matí del dimarts 7 de generpartírem amb vaixell cap aBarcelona. Començava el nostreviatge d'estudis! Vàrem conèixer els monitors,que ens varen mostrar la part dedalt del vaixell. Allà hi vàremveure el capità fent la seva feina.Després de set hores i mitjatancats, per amunt i per avallsense aturar, vàrem veure elsllums de la ciutat: arribàvem aBarcelona! Tot i això, encara ensquedaven dues hores d'autobúsper arribar a Queralbs. Encaraque estiguéssim cansats, lesganes de festa es feien notar dinsl'autobús. En arribar a l'alberg vàrem sopari tot seguit ens assignaren leshabitacions. Dormírem poc, tot ique estàvem esgotats. Al dia següent ens esperava unmatí de senderisme pels caminsde la vora del riu, fins al famósSalt del Grill. Després de visitar-lo havíem de tornar a l'alberg perdinar. A la tarda ens tocava unagimcana pel poble; per grupshavíem d'anar fent fotografiesdels llocs més simbòlics. Desprésd'un sopar calentet vàrem fer unafesta de disfresses, i vàrem jugara jocs de por per tot l'alberg.L'endemà era el dia que mésesperàvem: havíem d'anar aesquiar. Vàrem agafar un trencremallera, que se'ns va fer unpoc pesat perquè se'ns tapavenles orelles. Després d'un llarg diade caigudes i rialles, vam tornaral poble. Al vespre ens van

Viatge d’Estudis de 4t d’ESO a la Vall de Núria

Una experiència inoblidable en unentorn de fred i natura

preparar una "discoteca", en laqual tots varèm gaudir ballant icantant com a bojos. Arribaval'hora d'acomiadar-nos d'aquellpoble.El darrer dia vàrem voltar perBarcelona, va ser el dia quemillor ens ho vàrem passar:vàrem anar de compres,

El dia que anaren a esquiar fou un dels més divertits de tot. Per a alguns va ser la seva primera experiència en aquest esport

Els alumnes feren nombroses excursions per un entorn idíl·lic

passejàrem pels carrers de laCiutat Comtal i tenguérem tempsd'anar al cinema. Quan va arribarl'hora de partir, ens vàrem reunirtots on havíem deixat les maletesi embarcàrem. Aquest vespre,que era el darrer que passàvemjunts, va ser inoblidable: ningúno va dormir i voltàrem pel

vaixell fins a la matinada.Arribàrem dissabte, molt cansats,però molt contents, perquèaquest viatge ens ha servit per fermolt bones amistats. No enpodríem haver gaudit més!

Maria del Mar Vidal i SandraAlmendros, 4t ESO C