Curs UR1 2012-2013

Universitat de GironaÀrea de Coneixement Urbanística i Ordenació del Territori

Curs” Urbanística I. Introducció a l’urbanisme:visions de la ciutat: descripció i interpretaciói

Professora Nadia Fava

Urbanística 2012-2013

2


3

INDEX

Objectius del curs 3

Discursos i models 5

Bibliografia especifica 7

Continguts de les classe 8

• Introducció: el territori com a palimpsest,

cap a una primera aproximació a la definició d’urbanisme 8

• Coneixement de la ciutat des dels «manuals d’art urbà» La ruptura amb el passat 12

• Coneixement de la ciutat segons els criteris del funcionalisme 17

Practiques 22


4

1.Objectius del curs L’assignatura té com a objectiu situar l’alumnat en la ciutat i el territori per començar-ne a tenir un coneixement més sistemàtic i raonat del que li ha proporcionat l’experiència pròpia. Es tracta de dotar de referents la memòria dels futurs arquitectes a través d’uns continguts fàcilment aplicables. Com que la complexitat urbana i del treball en urbanística és difícilment abordable, perquè comprèn múltiples plans de coneixement, es proposa un coneixement del territori centrat en els aspectes qualitatius, a través l’exercici de la descripció i la interpretació, com a pas previ al projecte d’urbanisme. Per aquest motiu es planteja el coneixement de les obres fonamentals, dels discursos, sobre la ciutat ordenats fonamentalment de manera cronològica, fet que permet adquirir eines per reconèixer les parts morfològicament diferents de la ciutat. El programa es presenta en dos grans blocs separats: discursos i models, pràctiques. De fet, els discursos sobre els canvis del territori, ex antes o ex post,1 donen el sentit de l’activitat professional dins d’un context històric i cultural que no es pot obviar per entendre l’espai que hi ha entre la teoria i la pràctica i que revela la complexitat dels processos que porten a la transformació del territori. Els continguts de l’assignatura «Urbanística I. Introducció a l’urbanisme: visions de la ciutat: descripció i interpretació» han de ser entesos no tant com a especialistes, sinó més aviat com els continguts d’un curs de base que s’aniran desenvolupant durant els cinc anys següents, no solament en urbanisme sinó també en projecte arquitectònic i composició per tal d’anar completant la formació. Es tracta d’emmarcar el territori de la disciplina i matisar-ne algunes familiaritats. Aquest territori és el resultat d’un llarg procés de selecció accumulativa, de signes, de teories, de visions de ciutat, algunes de les quals han desaparegut, d’altres s’hi han quedat com a ombres, i d’altres hi són presents i actives. Si s’observa la superfície del territori contemporani com un palimsest es poden descriure les traces de les modificacions dutes a terme pel seguit de generacions, si es llegeixen el llibres que componen la biblioteca dels urbanistes és possible reconstruir el lent depòsit dels diferents sabers que s’han encontrat i que han format la disciplina. Òbviament, l’urbanisme com a disciplina, l’urbanisme com a pràctiques i el territori s’han format en temps molt diferents.2 El curs preveu llegir els capítols més significatius de llibres escrits per urbanistes per renovar amb la visió dels estudiants la tradició que ha donat forma a la disciplina, i indirectament, a la ciutat moderna i contemporània. Llibres entesos com a descripcions escrites i dibuixades, visions, interpretacions, teoria sobre la realitat. La finalitat del curs és donar les eines necessàries als estudiants per llegir aquests llibres clàssics, mitjançant les preocupacions i l’ansietat que tenen sobre el present, i per entendre de què ens poden servir en el futur professional aquestos textos, que en gran part quedaran oblidats. De manera paral·lela, però amb la mateixa importància, es pretén apropar als estudiants la idea de model i l’aplicació a l’urbanisme: necessitat d’abstracció crítica i flexibilitat en la concretació; els models com a eines metaprojectuals que afinen els objectius del projecte. Per aquest motiu, s’intenta obrir l’espectre dels models que s’han produït en la història de l’urbanisme, explicar-ne la manera com s’han dibuixat els objectius, les regles i l’aportació utòpica. 1 Bernardo Secchi, Prima lezione di urbanistica, Roma-Bari: Editori Laterza, 2000, pàg..7. 2 Paola Di Biagi (ed), I classici dell’urbanistica, Roma, Universale Donzelli, 2002


5

Tallar críticament amb una tradició és tant o més significatiu i eficaç quan aquesta tradició és coneguda amb profunditat. La concepció de noves metodologies i pràctiques, l’elaboració de nou problemes, ha de passar obligatòriament pel coneixement dels mètodes, les pràctiques i les teories que els han precedit. 3 Giorgio Agaben,4 en la lliçó inaugural del curs 2006-2007 a l’Institut Universitari d’Arquitectura de Venècia, explica què és ser contemporani. Contemporani no és només qui, percebent l’ombra del present, és qui, dividint i interpolant el temps, està en condicions de transformar-lo i posar-lo en relació amb els altres temps, llegir-hi de manera inèdita la història, "citar" segons una necessitat que no prové en absolut del seu arbitri, sinó d’una exigència a la qual no pot deixar de respondre. Les indagacions històriques sobre el passat són l’ombra projectada de les interrogacions teòriques des de la visió del present.

3 F. Choay, Premessa, a C. Sitte, L’arte di costruire la città. L’urbansitica secondo i suoi fonadamenti artistici (1889), Milano: Jaca Book, pàg. 11. 4 Agaben, G., Che cos’è il contemporaneo?, Roma: Nottetempo, 2008


6

2.Discursos i models Els discursos es desenvolupen treballant dos blocs temàtics anticipats per un bloc sencer introductori al curs que explica els models interpretatius del curs i les diverses interpretacions del naixement de l’urbanisme. A cada bloc temàtic sempre correspon un apartat d’anàlisi de projectes en què es relacionen els discursos amb les pràctiques que han modelat el territori. La lectura dels llibres o textos clàssics de l’urbanisme i les relacions amb les pràctiques és el tema principal d’aquesta part del curs. Entre els llibres clàssics de l’urbanisme (del llatí classicus, de classis-classis, 1. Divisió en sis classes socials que es feia a l’antiga Roma, en les quals els més rics es deien classici. Per aquesta raó, aquesta paraula significa «excel·lent», «de primer ordre», «per seguir el seu model». 2. Classis-classis, la flota marina amb el seu propi ordre: llibres que donen una estructura, que permeten llegir els altres llibres), s’han escollit aquells que posen especial èmfasi en els aspectes perceptius i qualitatius de l’urbanisme. 0.

0.1. El naixement de la cartografia moderna i de la disciplina urbanística 0.2. Anàlisi de projectes: París, 1856-1872, Barcelona, 1856

1. Coneixement de la ciutat des dels «manuals d’art urbà»

1.1. La lectura de la ciutat com a objecte de la percepció i del procés històric (C. Sitte, 1889; R. Unwin, 1909)

1.2. Anàlisi de projectes: Hampstead, 1905 2 La ruptura amb el passat

Coneixement de la ciutat segons els criteris del funcionalisme 2.1. Els Ciam. La Carta de Atenes. 1933-1944 2.2. Anàlisi de projectes: Pla Macià, 1934 2.3. La lectura de la ciutat en el moviment modern (Le Corbusier, 1946) 2.4. Anàlisi de projectes: Chandigarh, 1951

Bibliografia general: Benévolo, L., Historia de la arquitectura moderna (5a ed. ampliada), Barcelona: Gustavo Gili, 1982 Choay, F., El Urbanismo: utopías y realidades, Barcelona: Lumen, 1970 Di Biagi, P., I classici dell’urbanistica moderna, Roma: Universale Donizelli, 2002 Esteban i Noguera, J., L'Ordenació urbanística: conceptes, eines i pràctiques, Barcelona: Diputació Barcelona, 2007 Kostof, S., The City Shaped, Londres: Thames&Hudson,1999 Luque Valdivia, J., Constructores de la ciudad contemporánea: aproximación disciplinaria a través de los textos, Madrid: Cie Dossat 2004 Sica, P., Historia del urbanismo, Madrid: Instituto de Estudios de Administración Local., 1981-1985


7

Solà-Morales i Rubió, M., Les formes de creixement urbà, Barcelona: Edicions UPC, 1993 Bibliografia específica Autor Títol Topogràfic Capítols Collins, G. R Camillo Sitte y el

nacimiento del urbanismo moderno. Barcelona: G. Gili, 1980 (1889)

Montilivi 711.4"18/19"COL

Cap.: introducció,pròleg.1,2,8

Unwin, R. La práctica del urbanismo: una introducción al arte de proyectar ciudades y barrios. Barcelona: G. Gili, 1984 (1909)

COAC Girona: 711.4 UNW

Cap.: 1,3,4,9

Le Corbusier El Urbanismo de los tres establecimientos humanos , Barcelona: Poseidon, 1981.(1945)

Biblioteca ETSAB 711 Lec Cap.: 1,5,6

Joshi, K.EN

Documenting Chandigarh : the Indian architecture of Pierre Jeanneret, Edwin Maxwell Fry, Jane Beverly Drew, Ahmedabad : Mapin, 1999. Cap. 1

Biblioteca ETSAB 72.036(540Cha) Jos

Cap.: 1 pàg.:1-37

Panerai, P., Castex J., Depaule, J.C.

Formas urbana: de la manzana al bloque, Barcelona: G. Gili 1986 Hampstead

Biblioteca ETSAB 711.41 Pan

Pàg.: 53-63

Ciam. La Carta di Atenes Principios de urbanismo : La Carta de Atenas , Barcelona Ariel, 1989 Barri Vell 911.375 LEC

www-etsav.upc.es/personals/monclus/cursos/CartaAtenas.htm

Plan Macià i Casa Block

AC : publicación del GATEPAC / []Barcelona : Fundación Caja de Arquitectos,. 2005

Montilivi 72 ACP


8

3.Continguts de les classes 0. Introducció: el territori com a palimpsest, cap a una primera aproximació de la definició d’urbanisme Objectius: 1. Debatre la definició d’urbanisme i el paper de l‘urbanista arquitecte 2. Debatre quin és el territori de treball de l’urbanistai 3. Relació: descripció. interpretació, i projecte 4. Exemples paradigmàtics en la construcció de la ciutat europea: París, 1856-1872,

Barcelona, 1859

Codex Ephraemi Rescriptus


9

0.1 El naixement de la cartografia moderna i de la disciplina urbanística Objectius 1. Debatre la definició d’urbanisme i el paper de l‘urbanista arquitecte 2. Debatre quin és el territori de treball de l’urbanista 3. La cartografia i l’urbanisme 4. Reflexionar sobre les maneres de conèixer el territori 5. Reflexionar sobre què es dibuixa quan representem el territori 6. Debatre la relació entre la descripció, la interpretació i el projecte Continguts — Aproximació a la definició d’urbanisme. S’intenta definir de què s’ocupa l’urbanisme: de

les transformacions del territori, de les modalitats en què s’han desenvolupat, dels subjectes que les promouen, dels resultats que se n’esperen, dels èxits i problemes que s’aconsegueixen. És molt difícil separar l’aspecte concret d’una transformació des dels arguments proposats per justificar-la, des de la cultura, les imatges, el moment històric, entres els quals les diferents decisions han pres una forma concreta. Un urbanisme que posa l’èmfasi sobre un ampli sistema de pràctiques que contínuament i amb consciència modifiquen l’estat del territori.

— El rol de l‘urbanista arquitecte, posant en dubte una única definició. Per explicar el rol clàssic de l’urbanista s’utilitza, també per crear familiaritats, tal com explicava Bernardo Secchi, la llegenda del sant Jordi i el drac, per obrir així la discussió sobre el rol actual de la professió, entre els processos d’empitjorament i els processos de millora.

— Aproximació a la definició de territori per a un urbanista. Es proposa la idea del territori com a palimpsest, amb les seves conseqüències, on el territori i la ciutat són el resultat d’un llarg procés de selecció cumulativa i on la diferència entre camp i ciutat comença a perdre sentit..

— Aproximació als objectius de l’urbanista que són comprendre i desglossar la complexitat territoriala través de l’anàlisi que es fa a partir de les visites al lloc, de la cartografia que hi ha a disposició, i tot esl altres documents a disposició tal com fotografies, llibres. que Descriure el territori sempre s’ha d’entendre fonamentalment com a interpretació, com una selecció amb una finalitat, com un projecte polític i social dels signes presents al territori5 (Corboz, 1985).

— «La descripció no és només una fase analítica que precedeix les fases de diagnosi-previsió i d’intervenció, sinó que també és sempre una interpretació sintètica dels llocs, de les relacions espacials que hi ha entre ells, vistos com a objecte i mitjà de representació ambiental i social»,6 (Dematteis, 1995) i per això és el pas previ i fonamental en el projecte.

— Exemples: la contemporaneïtat del naixement del la cartografia científica,que s’exemplifica amb la triangulació de França i París, i que apareix en els primer tractats que dediquen capítols als problemes de París: Marc Antoine Laugier (1713-1769), Essai sur l’architecture, 1753; Jacques-François Blondel (1771-1777), Cours d’architecture; Pierre Patte (1723-1814) Memòries sobre els objectes més importants de l’arquitectura, 1769.

5 Estrella de Diego, Contra el mapa, Siruela , Madrid, La Biblioteca Azul, Serie Mínima 20. 6 Dematteis, G., Il progetto implicito, Milano: Franco Angeli, 1995

Mapa dels indígenes de les illesMarshall, EUA

Plànol d’un jardí, 2n mil·lenni aC


10

Excursus — Diferències entre cartografia històrica, científica i digital — Elements que definien la cartografia: escala, retolació.... — La influència dels mitjans de reproducció gràfica i la visió de la ciutat (de la ciutat global

a la sectorial de l’època dels primers mapes científics, i avui?) — El projecte com a continuïtat o com a interpretació crítica o modificació de l’existent? — Què és l’urbanisme avui? El rol de l’urbanista avui? — El present condiciona la mirada al passat — La documetació condiciona la mirada al passat Bibliografia per aprofundir Corboz, A., Il territorio come palinsesto, in Casabella, núm. 516, pàg. 22 -27, 1985 Dematteis, G., Il progetto implicito, Milano: Franco Angeli, 1995 Monclús, F. J.,Teorías arquitectónicas y discurso urbanístico: de las operaciones de "embellecimiento" a la reforma global de la ciudad en el s XVIII, Ciudad y Territorio, núm. 79-1 (gener-març, 1989), pàg. 25-40. Lepetit, B., L’evolution de la notion de ville d’apres les tableux et descriptionss géographiques de la France (1650-1850), Urbi II, 1980 Picon

Pierre Patte (1723-1814),“Mémoires sur les objets plusimportants de l’architecture”

Verniquet, Atlas du Plan Généralde la ville de Paris, 1774


11

0.2 Anàlisi de projectes: París, 1856-1872, Barcelona, 1859 Bibliografia: Busquets J., Corominas M. (ed.), Cerdà i la Barcelona del futur: realitat versus projecte, Barcelona: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2009. Objectius 1. Reflexionar entre el model de transformació de París i Barcelona 2. Enraonar sobre la relació amb el passat en els dos models 3. Establir quins són els models de referència en aquests dos exemples 1. Trets de la ciutat abans de l’època de la ciutat industrial, la ciutat de l’època

industrial – La ciutat emmurallada: la muralla com a defensa i expressió de poder La ciutat miasmàtica – La continuïtat com a valor – La ciutat de l’època industrial: la muralla com a enemic – La ciutat congestionada, promiscua – La transformació de la ciutat: eixamplament i reforma interior – La modernització com a valor

2. Els naixements de la urbanística moderna – La revolució industrial: els problemes d’urbanització a Anglaterra – Els utopistes – El naixement de les ciències socials

3. La transformació de la ciutat de l’ancien regime a la ciutat moderna: models – La reforma interior: les transformacions de París durant el període de regència de

Napoleó III – El model centrípet i descentralitzador (sistema viari i equipaments) – Les primeres voreres: un nou model de carrer – La distribució equitativa dels equipaments – L’eixample: el Projecte d’eixample de Barcelona, 1859-64 – Models en contraposició: el concurs d’eixample, 1859 i el projecte de I. Cerdà – El projecte d’eixample i la geografia del Pla Barcelona – Viabilitat i illes – El verd i la ciutat

Excursus — La figura de la regularitat com a característica del segle XIX: el control de la imatge

urbana — El naixement de la idea d’estàndards urbanístics — La seguretat sanitària i social — Marc llegisaltiu: les lleis d’expropiació, lleis d’eixample i el fiançament dels projectes Bibliografia per aprofundir Magrinyà F., Tarragó S. (ed.), Cerdà, urbs i territorio, Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca ; Madrid: Electa España, 1996. Pinon, P.,Atlas du Paris haussmannien: la ville en héritage du second empire à nous jours, Paris: Parigramme, 2002

1867, plànol de Morizet Representa les obres previstesper Napoleó III, 1851

Projecte d’Eixample per aBarcelona, I. Cerdà, 1859.


12

1.Coneixement de la ciutat des dels «manuals d’art urbà» El bloc sobre el coneixement de la ciutat des dels «manuals d’art urbà» focalitza l’atenció en el període entre la fi del segle XIX i principis del segle XX en què els teòrics insisteixen, més que en altres períodes, sobre la necessitat de fer servir principis artístics en el projecte de transformació urbana. Es busquen, en definitiva, les bases epistemològiques per investigar les qualitats de l‘espai urbà. S’individua en la lleis de la percepció que en aquell període s’estan desenvolupant amb els estudis sobre la Gestalt, una de les bases metodològiques de la valoració de les qualitats de l’espai. Un definició clara d’art urbà és complicada i respon a diferents noms: arte di costruire la città, art urbain, art public, civic art, Stadt-baukunst, City beautiful, amb connotacions diverses en els diferents països, a través dels autors que defensen aquesta manera de modificar el territori. En summa, com a síntesi és podria descriure l’art urbà com aquell que criticant la manera de transformar-se de les ciutats modernes reclama la pèrdua de la identitat, d’un sentit col·lectiu de l’urb i apunta la cerca dels principis de transformació del lloc, i la recuperació de l’art de construir la ciutat, com a element de continuïtat i recognoscibilitat. El tema «Lectura de la ciutat com a objecte de la percepció i procés teòric» apunta als models interpretatius del territori de C. Sitte i R. Unwin, que es basen en les lleis de la percepció i veuen el territori com un producte evolutiu d’un sistema de racionalitats mínimes. Aquest bloc és el primer que entra en els continguts fonamentals del curs, després d’haver aclarit el concepte d’urbanisme i de projecte d’urbanisme que es pretén treballar. L’esquema metodològic que se’ls proporciona parteix de dos models fonamentals que proposa F. Choay per entendre el desenvolupament de la teoria de l’urbanisme: el model culturalista i el model progressista. En síntesi, es tracta d’explicar els diferents autors a partir de la crítica que els autors fan de la ciutat del segle XIX i XX, i dels objectius que volen perseguir amb la seva proposta. Però, a més, ens permet entendre que podem agrupar-ho en grans grups que ens donen claus de lectura i la possibilitat de debatre fins a quin punt un autor respon als models proposats per la historiadora de les teories d’urbanisme Françoise Choay.


13

Model culturalista Model progressista Crítica, escàndol de la ciutat del segle XIX Crítica a la societat industrial: segregació social, desaparició d’una societat amb una unitat orgànica, comunitària. Visió nostàlgica

Crítica, escàndol de la ciutat del segle XIX Crítica a la societat industrial: alienació, la societat del segle XX és anacronística: era de la màquina l’ésser humà és pot definir amb les seves necessitats científiques La ciència pot resoldre els problemes Optimisme en el progrés: anàlisi científica racional de la situació i proposta adient

Objectius: 1. Millorar les necessitats espirituals

col·lectives: importància dels espais comunitaris, com places i carrers

2. Reparar la idea de canvi radical: a. seguretat de la idea de continuïtat de

la ciutat preindustrial b. urbanisme com a història de

l’urbanisme com a art: anàlisi de la història de l’urbanisme com a exemple per extreure els principis de composició

c. Relativisme respecte del lloc i el temps: no estàndard, no prototip: especificitat

d. Anàlisi relacional dels ambients urbans

3. Controlar des del punt de vista qualitatiu més que quantitatiu el creixement de la ciutat: a. Necessitats de definir els límits de la

ciutat (no a la ciutat tentacular, com el Londres del segle XIX)

Objectius: 1. Millorar les necessitats higièniques,

d’equipaments... a. Model que respon als nous objectius

de la ciència mèdica: atenció a la prevenció: habitacions assolellades i ventilades: millorar les condicions de l’habitatge i dels llocs de treball, importància de la relació amb la natura

b. Construcció de la ciutat a partir de la definició dels edificis de vivenda

2. Construcció d’una societat nova que respon a l’època industrial: ruptura amb la història. a. Cerca d’un ordre tipus, estàndard

aplicable sempre i pertot: espai homogeni, independent de les tradicions culturals

b. Assumir els mètodes de la indústria 3. Controlar el creixement de la ciutat

respecte de l‘eficiència, (espai-temps, higiene)

Objectius — Quines són les tècniques per conèixer la ciutat? — Quina és la relació entre arquitectura, urbanisme i art? — Descriure els dos models bàsics de morfologia urbana dels segles XIX i XX: la ciutat de

l’època preindustrrial i la ciutat jardí — Reconèixer la importància de la xarxa viària i del parcel·lari com a estructura del sistema

urbà


14

1.1 C.lo Sitte, L’art de construir la ciutat segons els principis artístics, 1889 Bibliografia: Collins, G. R., C.lo Sitte y el nacimiento del urbanismo moderno, Barcelona: G. Gili, 1980 (1889) Capítols: introducció, 1, 2 i 8 Context cultural i històric — L’urbanisme científic alemany (models de ciutats) — Les transformacions de Viena del segle XIX: la construcció del Ring. Un altre model de

modernització de la ciutat europea — Els primers estudis sobre la Gestalt — El naixement de les geometries no euclidianes — La biografia de l’autor: formació en art, arqueologia, filologia i arquitectura: l’urbanisme

s’ha de considerar dins d’un sistema cultural ampli Text — Anàlisi de l’estructura del llibre: part analítica i sintètica — Fons: eclèctiques però principalment la ciutat del l’edat mitjana europea i italiana i el

barroc — Crítica a la ciutat del segle XIX: crítica a la societat industrial i a l’urbanisme alemany:

pèrdua del sentit col·lectiu de la ciutat, pèrdua de la relació amb el passat i l’art de construir la ciutat

— Objectius: identificar els principis que regeixen la construcció de la ciutat, sense negar la necessitat de resoldre els problemes tècnics, tals com la higiene i la circulació. Com donar forma a la ciutat en resposta de les necessitats psicològiques.

— El principi ètic: la ciutat com a lloc de reconeixement identitari, de la vida pública — El principi perceptiu: es passa de la concepció newtoniana de l’espai a la concepció

subjectiva i relativa, i organitzada segons un principi de jerarquies — Principis estètics: les places han de ser tacades, els edificis públics no han d’estar

aïllats, sinó que han de ser els focus prospectius, en el projecte de ciutat primer s’ha de definir el lloc on s’edifiquen els edificis públics i les places, i les illes s’han dibuixar a partir de determinar els llocs més importants.

Continguts — Les relacions entre els edificis, monuments i places — El centre de les places ha de quedar buit: - El buit com a centre — Les crítiques (Le Corbusier, CIAM) i la recuperació del llibre de Sitte — Acceptar la història d’una disciplina vol dir acceptar la possibilitat d’equivocar-se — Acceptar la història d’un lloc vol dir relativitzar els principis d’un teoria respecte del

context geogràfic, històric i cultural Bibliografia per aprofundir Bohl, C. Charles i Lejeune, Jean-François (ed),Sitte, Hegemann and the metropolis: modern civic art and international exchanges, Londres: Routledge, 2009, Part 1, C.lo Sitte and the Picturesque: Precedents and Perspectives, pàg. 23-158 Hanisch, R., C.lo Sitte: City Planning According the Artistic Principles, in Hermansen C. (ed.), Manifestoes and transformations in the early modernist city, Farnham, Surrey: Ashgate, 2010, pàg.125-135 Pérez Escolano, Víctor, La renovación española de C.lo Sitte, Granada: Universidad de Granada, 1992 Zucconi G., C.lo Sitte e i suoi interpreti, Milano: Franco Angeli, 1992

Fòrum de Pompeya

Nuremberga

Sitte, C., Der Städtebau, Viena:Verlag von Carl Graeser, 1889


15

1.2 Raymond Unwin, La pràctica de l’urbanisme: una introducció a l’art de projectar ciutats i barris, 1909 Bibliografia: Unwin, R., La práctica del urbanismo: una introducción al arte de proyectar ciudades y barrios, Barcelona: G. Gili, 1984 Capítols: 1,3,4 i 9 Context cultural i històric — La revolució industrial i l’urbanisme, aspectes positius i negatius — Ebenenzer Howard: To-morrow. A peaceful path to real reform, 1898: principis teòrics — 1909 Obertura Departament of Civic Design, Liverpool — 1909 Housing and Town Planning Act Text — Anàlisis de l’estructura del llibre: cap. 1-3, bases conceptuals; 4-10, anàlisi de les

ciutats; 10-12, la salvaguarda de les ciutats — Fons: Sitte, urbanisme alemany, la ciutat del medievo — Crítica a la ciutat del segle XIX i XX: la societat industrial que va perdre cohesió, el sentit

de comunitat, el creixement tentacular, falta d’atenció al que és bell. — Objectius: descentralitzar el creixement, definir els límits de creixement, donar caràcter

urbà en la planificació del barri a baixa densitat, potenciar les unitats de veinat, planificar segons jerarquies per identificar els millor emplaçaments del edificis representatius.

Continguts — L’art públic com a expressió de la vida comunitària — La bellesa de la regularitat i de la irregularitat — L’anàlisi de les ciutats — Les prioritats en el planejament: viari, parcel·lació, edificació — La forma i les mides de la parcel·la en relació amb la despesa d’urbanització i al tipus

d’edificació — La relació parcel·la i edificació: condicions d’accessibilitat, aprofitament del pati,

condicions de privacitat — Els tractaments dels carrers i els encreuaments per orientar, evitar la monotonia,

projectar espais públics, unitat de veïnat i espais públics i unitat de veïnat Excursus — La residència individual o col·lectiva: dos models per a les ciutats — El verd públic i privat en els projectes del segle XIX i principi del XX — La unitat de veïnat en els projectes del XIX i principi del XX segle — La baixa densitat i sostenibilitat Bibliografia per aprofundir Creese, W., The Legacy of Raymond Unwin: a human pattern for planning, Cambridge: The MIT Press, 1967 Ebenezer, H., To-morrow: a peaceful path to real reform, Londres i Nova York: Routledge, 2003 Jackson, F., Sir Raymond Unwin: architect, planner and visionary, London: A. Zwemmer, 1985 Miller, M., Raymond Unwin: garden cities and town planning, Leicester: Leicester University Press, 1992.

Unwin, R., Town Planning inPractice, Princeton ArchitecturalPress, 1996 (1909)

Karlsruhe

...trobar la manera més adequadaper fer les parcel·les.


16

1.3 Anàlisi de projectes: Hampstead, 1905 Bibliografia: Panerai, P., Castex J., Depaule, J.C., Formas urbanas: de la manzana al bloque, Barcelona: G. Gili 1986 pàg.. 53-63 Objectius — La distància entre el model i la pràctica — El paper del comitent — Les transformacions dels projectes Context — Les primeres colònies obreres: Port Sunlight, Liverpool (1894) — Les primeres ciutats jardí i barris jardí a Anglaterra, èxits i problemes: Letchworth

Garden City (1903)i Welwyn Garden City (1920) La relació ciutat central i Hampstead suburb — Els mitjans de transport La influència d’Henrietta Barnett en el projecte — El projecte social i interclassista — La baixa densitat i la importància del verd privat i públic — Evitar el soroll — L’atenció a la privacitat i al soroll L’estructura del barri — La influència de la geografia del lloc sobre l’estructura: l’ajust a la topografia — La confrontació entre el projecte del 1905 i el del 1909 :estructura formal i informal — Les jerarquies dels espais públics i llocs d’identificació — El control prospectiu visual — La «continuïtat» com a idea d’urbanitat — Les xarxes del carrers — L’orientació i seccions dels carrers: assolellament i pendents — Els «clústers» i llur finalitat — La disposició de les edificacions que configuren l’espai publicoprivat — La unitat de veïnat: estratègies Excursus — Els «materials» de la urbanització: tanques, jardins, paviments, mobiliari urbà — La relació entre la presència de transport públic i la construcció del territori — La relació densitat i presència d’equipaments primaris — Quines són les qualitats d‘un barri residencial? Bibliografia per aprofundir http://www.hgs.org.uk/index.php (web oficial de Hampstead Garden Suburb) Franquesa, J., Les comunitats jardí a Catalunya: una experiència urbana retrobada, Barcelona:: Edicions UPC, 2009 Tagliaventi, G. (ed.), Città giardino: cento anni di teorie, modelli, esperienze = Garden city: a century of theories, models, Roma: Gangemi, 1994. Ward, S. V., The Garden city: past, present and future, London: E & FN Spon, 1992

Hamptstead suburb, projecte 1905

Hamptstead, 1909


17

2 La Ruptura amb el passat Coneixement de la ciutat segons els criteris del funcionalisme El bloc focalitza l’atenció sobre un període, o millor dit sobre una actitud dels urbanistes de la primera meitat del segle XX que reconeix en el progrés i els avanços de les tecnologies la millora de la manera de viure de les persones, i que veuen en l’aplicació de les mateixes metodologies la manera de resoldre els problemes de la urbanització. A partir del llegat cultural dels higienistes i del utopistes, el funcionalisme en urbanisme, de manera semblant que en psicologia o sociologia, tendeix a proposar una metodologia d’anàlisi i projecte que identifica els elements constituents del conjunt, els interpreta i els relaciona, i pretén explicar els fenòmens urbans mitjançant el binomi causa-efecte. Com a teoria de tipus deductiu es basa en tres postulats fonamentals: unitat funcional, condició que fa que totes les parts del sistema col·laborin harmoniosament en el manteniment d'aquesta universalitat, i necessitat de cadascuna de les funcions per a la supervivència del sistema. Es tracta d’una introducció a la visió urbanística del moviment modern, que serà abordada amb més profunditat en cursos posteriors. El contingut específic d’aquest apartat és explicar els tres models proposats per Le Corbuiser, confrontar-los i relacionar-los amb alguns projectes del mateix autor. La lectura específica, de la Carta de Atenes 1933, i Los tres establecimientos humanos, 1945 i els projectes, Plan Macià, Barcelona1934, Chandigarh, a l’Índia de 1951 permeten estudiar l’evolució i les intencions dels models suggerits per Le Corbusier. Aquestes dues propostes apunten a un urbanisme que no veu en la ruptura radical amb el passat l’única solució, però en què es recupera una dimensió de l’urbanisme més lligat al context i al territori, tot i que la ciutat es continua llegint com una “màquina” que no solament ha de ser productiva, sinó que també ha d’aportar felicitat a la humanitat. Objectius — Quines són les tècniques per conèixer la ciutat? — Quina és la relació entre arquitectura i urbanisme? — La ciutat funcional: trets principals; el bloc obert i l’edificació aïllada; desenllaç entre el

carrer i l’edificació; heterogeneïtat formal; separació de funcions; la parcel·la; la continuïtat de l‘espai buit com a generador de ciutat


18

2.1 Els Ciam. La Carta de Atenes. 1933-1944 Bibliografia: CIAM, Principios de urbanismo : La Carta de Atenas , Barcelona Ariel, 1989 AV, AC PUBLICACION DEL GATEPAC, Barcelona, Fundacion Caja Arquitectos, 2006 ( AC. (12) Context cultural i històric -Europa entre les dos gueree mondials _Concursos: Deutscher Werkbund, Stuggart 1927, Concurso de la Societat de la Nacions Units, Ginebra, 1926, Suïssa: moderns contra academicisme. — Els congressos CIAM, del congrés de La Sarraz (1928) , Frankfurt (1929), Bruxeles

(1930), Atenes (1933) : — La qüestió de l’habitatge minimum Text — Estructura del llibre: 95 punts . 1-8 traten la ciutat como producte economic i social, 9-70 cos central on s’nmalitzen les ciutats amb dos parametres: observacions i exigencias i per temes concrets vivendes, oci, circulaciò, patrimonio, 70-95 Conclusions — Crítica a la ciutat del segle XX: superpoblació de les ciutats, creixement descontrolat,

falta d’adequació a l’època moderna. — Objectius: establecer un metode d’analis i projecte que dongui ordre urbà i uns criteris

d’intervencions racionals. Continguts — Habitatge — Oci — Circulaciò - Els principis teòrics de la ciutat funcional: vivenda mínima, unitat veïnal, descentralització, industrializació-estandardització, separació del trànsit, higiene, segregació de funcions, el patrimoni Patrimoni arquitectonic i urbà — La organització del sòl — La ciutat concèntrica i radiant — La relacions entre els croquis de l’autor i els conceptes que s’expliquen Excursus — Les “cartes” en la historia de l’urbanistica — La quesito del patrimonio urbà — El tema del verd públic i privat en els projectes del segle i XX — Els resultats de la ciutat funcional Bibliografia per aprofundir Benevolo, L., La proyectación de la ciudad moderna, Barcelona: Gili, 2000. (1973) Chapel E:, L'œil raisonné. L'invention de l'urbanisme par la carte, Genève: MētisPresses, 2010 Mumford, E.P.The discuorse on urbanisme, 1928-1960, Boston:Mit Press, 2000 Solà-Morales Rubio, M., Barba Casanovas, R. i altres, Ciutat funcional i morfologia urbana, Barcelona: Edicions UPC, 1994 Carta de Atenas: traducció a l’espanyol a http://www-etsav.upc.es/personals/monclus/cursos/CartaAtenas.htm ;

http://legislacione.iespana.es/CartAtenas.htm

Ciam, La Carta d’Athenes, Paris, 1944.

Le Corbusier, CIAM IV, a borddel Patris 2


19

2.2 Anàlisi de projectes: Pla Macià, 1934 Bibliografia: Manuel de Torres i Capell, La formació de la urbanística metropolitana de Barcelona L'urbanisme de la diversitat, Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de, 1999. (Pg.156 i seg.) AV, AC PUBLICACION DEL GATEPAC, Barcelona, Fundacion Caja Arquitectos, 2006 (AC. (12,13,25) (AC 11 Casa Block) Objectius 1. Distància entre els model i la pràctica 2. Relaciò politica arquitectura 3. El projecte com costructor de imaginari collectius Context històric — Segona Repubblica Catalana 1. Elements d’analisi del projecte

– El context fisic i social – La Herencia del Pla d’eixample de Cerda: defecte i pregi.

2. L’estructura del projecte

– La influencia de la geografia del lloc sobre l’estructura: l’ajust del projecte a la topografia

– La forma urbana: els models de referència i els projecte relacionats: plan Obus (Algeri), Pla de rio de Janero...

– El projecte i la ciutat prexitent : endorracs i salvaguaria – El verd i el buit com a elements d'agregació – Els sectors i la xarxa viària – Els sectors i l’edificació – Relació d’espais públics i privats – El Pla Maciò avui.

Excursus — La relació carrer-edificació i parcel·la-edificació — La unitat de veïnat en els projectes del segle XIX i XX — Quins són els elements sense els quals el projecte perdria sentit? — La ciutat imatge Bibliografia per aprofundir Roca, F, El GATCPAC y la crisis urbana de los años 30, Barcelona: Cuardernos de arquitectura y urbansimo, n.90, 1972, pg.18-23 Rovira, J.M., Pizza, A., GATCPAC. Una nova arquitectura per una nova ciutat, Barcelona: COAC, 2006 Solà-Morales Rubio, M., Barba Casanovas, R. i altres, Ciutat funcional i morfologia urbana, Barcelona: Edicions UPC, 1994

Le Corbusier, Croquis

Gatcpac.Pla Macia, 1934


20

2.1 Le Corbusier. L’ Urbanisme dels tres establiments humans. 1946 Bibliografia: Le Corbusier, El Urbanismo de los tres establecimientos humanos, Barcelona: Poseidon, 1981 (1946) Capítols: 1-3 Context cultural i històric — Les propostes antiurbanes: utopistes, Howard, Unwin — Els congressos CIAM, del congrés de La Sarraz (1928) al d’Atenes (1933) — La Carta d’Atenes, 1933: els principis teòrics de la ciutat funcional: vivenda mínima,

unitat veïnal, descentralització, industrializació-estandardització, separació del trànsit, higiene, segregació de funcions

— Els models urbans de Le Corbusier: Ville Contemporaine, 1922 (Plan Voisin, París 1925, Projecte d’urbanització de Sao Paulo, 1929), Ville Radieuse, 1930 (Pla Obus, Alger, 1931-1934, Pla Maciá, Barcelona 1934)

— La ciutat com a visió serial, estandarditzada a partir del prototip de la “casa”: urbanisme com a arquitectura a gran escala

— Higiene: verdor, assolellament i ventilació Text — Estructura del llibre: 8 capítols de diferent caràcters — Crítica a la ciutat del segle XX: superpoblació de les ciutats, creixement descontrolat,

falta d’adequació a l’època maquinista. És una ciutat anacrònica: la ciutat ha de fer la revolució industrial, basar-se en el concepte d’eficiència

— Objectius: adequar la ciutat a les noves tecnologies i necessitat socials i higièniques, descentralitzar i concretar el creixement per preservar la naturalesa, potenciar les unitats socials

Continguts — El model del 7V + 1V — El model dels tres establiments humans — La unitat d’explotació agrícola: la unitat rural, el poblat cooperatiu — La ciutat lineal industrial: la unitat industrial, la fàbrica verd — La ciutat concèntrica i radiant — La relacions entre els croquis de l’autor i els conceptes que s’expliquen Excursus — Les propostes antiurbanes: utopistes, Howard, Unwin i Le Corbuiser — El tema del verd públic i privat en els projectes del segle XIX i XX — El buit com a generador de ciutat: Sitte, Uniwin i Le Corbusier — La ciutat actual i el model del tres establiments urbans Bibliografia per aprofundir Benevolo, L., La proyectación de la ciudad moderna, Barcelona: Gili, 2000. (1973) Monteys, X., La gran máquina: la ciudad en Le Corbusier, Barcelona: Serbal, 1996 Solà-Morales Rubio, M., Barba Casanovas, R. i altres, Ciutat funcional i morfologia urbana, Barcelona: Edicions UPC, 1994 Carta de Atenas: traducció a l’espanyol a http://www-etsav.upc.es/personals/monclus/cursos/CartaAtenas.htm ; http://legislacione.iespana.es/CartAtenas.htm

Le Corbusier, Les troisétablissements humains, Paris,1946.

Le Corbusier, Plan de la villecontemporaine pour très milliond’habitants, 1922

Le Corbusier, Ciutat lineal, ciutatconcèntrica, reserva rural, 1945


21

2.2 Anàlisi de projectes: Chandigarh, 1951 Bibliografia: Joshi, K., Documenting Chandigarh: the Indian architecture of Pierre Jeanneret, Edwin Maxwell Fry, Jane Beverly Drew, Ahmedabad: Mapin, 1999. Càpitol: 1 pàg. 1-37 Objectius 1. Distància entre el model i la pràctica 2. El paper del comitent 3. Les transformacions dels projectes Context històric — Chandigarh, la nova capital del Punjab indià: ha de ser la ciutat del futur 1. La relació Chandigarh i el context físic

– L'elecció del lloc respecte a la topografia, hidrografia, clima i vents, poblats, el sistema de vialitat i les connexions ferroviàries

2. L’estructura del projecte

– La influencia de la geografia del lloc sobre l’estructura: l’ajust del projecte a la topografia

– La forma urbana: els models de referència: la ciutat radiuse i 7V – Les fases de construcció – Jerarquies: el capitoli i el mercat – El verd i el buit com a elements d'agregació – Els sectors i la xarxa viària – Els sectors i l’edificació – Unitat de veïnat: estratègies – Relació d’espais públics i privats – Els “materials” de la urbanització: sistemes de construcció, tipologies edilícies, el

verd – Chandigarh: avui

Excursus — La relació carrer-edificació i parcel·la-edificació — La unitat de veïnat en els projectes del segle XIX i XX — Quins són els elements sense els quals el projecte perdria sentit? — Urbanisme de la tradició? Urbanisme sostenible? Bibliografia per aprofundir http://chandigarh.gov.in/knowchd_gen_historical.htm (web oficial de Chandigarh) Blee, M., Chandigarh and the sense of place, Architectural Review Vol. CXXIII, núm. 734 (Mar. 1958), pàg. 201-203 Papillault, R., Chandigarh, Paris: Cité de l'architecture et du patrimoine, 2007. Pasajes de arquitectura y crítica núm. 9, especial “Chandigarh 50 años del nacimiento de una idea”, Madrid, setembre 1999. Massilia: 2004 bis: Le Corbusier y el paisaje / [responsable d’aquesta edició: Xavier Monteys]. Sant Cugat del Vallès: Associació d'Idees, Centre d'Investigacions Estètiques, 2005.

Le Corbusier, Croquis

Le Corbusier, Projecte deChandigarh


22

Pràctiques Les pràctiques es desenvolupen de manera paral·lela a la teoria, en tres bloc temàtics: anàlisi cartogràfica, anàlisi i prjecte a Salt. Els temes proposats són l’aplicació de la teoria, però a més desenvolupen temes específics, tals com el dibuix en urbanística i les metodologies d’anàlisi i de projecte. El tema de les pràctiques, tal com en la teoria, és la lectura i descripció del territori, que s’ha de concretar en una interpretació “dibuixada” i “escrita” complementàries, i que és el pas previ al projecte: projecte que s’ha de basar en l’anàlisi estructural i les avaluacions qualitatives i funcionals de l’espai urbà. La realitat urbana és la materialització dels processos de transformació continua del medi físic, és una sumatòria d’informacions, és un espai de gran complexitat, un palimpsest. L'estudi requereix, doncs, la utilització d’eines d’anàlisi que permetin determinar l’estructura, mitjançant un procés de descripció i interpretació. La aproximació metodologica que es proposa és la següent: — Definició de l’àmbit d’estudi. En la complexitat actual del territori és difícil definir els

límits d’un problema territorial, per la qual cosa el primer exercici que han d’afrontar els estudiants és aquesta delimitació del tema que volen estudiar i entendre aquesta delimitació com una interpretació específica. L’urbanista ha de resoldre les qüestions urbanes a l’escala pertinent.

— Descomposició de la complexitat urbana en sistemes, en capes d’informació que descriguin els diferents aspectes de la realitat. La separació temàtica permet una visió més abstracta del territori i determinar noves categories d’anàlisi que deixin interactuar amb altres i decidir noves jerarquies de valors.

Es proposa, per a això, l'elaboració d'anàlisis temàtiques dels diferents components de l'estructura urbana, tals com topologia de les malles de suport; organització del viari i transport públic; característiques de les peces i àrees segons el seu ús residencial, industrial, agrícola; ordenació dels espais públics; disposició dels equipaments, els processos de transformació i les expectatives generades mitjançant l'elaboració d'esquemes de tipus interpretatiu, per tal de reconèixer possibles models implícits, valorar la consistència i detectar els desajustos o falles.

— Interpretació sintètica de l'estructura de l'àmbit d'estudi per verificar el potencial i

l’oportunitat mitjançant la valorització jeràrquica dels elements pertanyents a cada tema i en correlació amb els altres temes. Es tracta, en definitiva, de donar als estudiants la dimensió abstracta de l’urbanística.

— Anàlisi perceptiva i projecte de l’àrea d’estudi són dues fases que es tracten en un mateix apartat amb la finalitat d’intentar explicar la idea de projecte com a nova figurabilitat de l’espai. L’anàlisi estructural i perceptiva és la base per determinar críticament el tipus de mutació de la imatge urbana —la nova figura— que es reputa pertinent per a un futur pròxim entre els dos pols extrems de la continuïtat (model culturalista) i la ruptura (model progressista).


23

Urbanìstica 1, 2012-2013

24

Anàlisi de Salt Exercicis de grup: 3 persones. Presentació en fulls A3. Nombre de làmines indefinit Escala de treball: 1.25000; 1:10000; 1: 5000 Objectius: recollir i seleccionar informació de manera eficaç, adquirir el coneixement aplicat de la teoria i metodologia d’anàlisi urbana, assolir l’aptitud en el dibuix en urbanisme i l’organització d’un treball. L’exercici preveu 1. Definir l’àmbit d’estudi amb criteris diferents dels criteris simplement administratius 2. Descompondre la realitat en àmbits temàtics seguint un guió genèric que es dóna a

classe, però que ha de ser interpretat segons l’objecte específic d’estudi: Anàlisis suggerides: – Evolució històrica del lloc (èpoques i formes de construcció del territori) – Sistema natural i geografia (relleu, hidrografia, vegetació) – Sistemes d'infraestructura (xarxes de transport, viari, ferri, etc.) – Sistemes d'espai edificat (formes de creixement, tipus de teixits i edificis) – Sistemes d'espais lliures (parcs, places, espais per als vianants, etc.) – Usos del sòl i activitats (residencial, comercial, equipaments, industrial, agrícola,

etc.)

3. Interpretació sintètica per definir els potencial i les oportunitats del lloc 4. Projecte

Bibliografia i referències Torres i Capell, M. De, Mataró: ciutat diversa: idees i projectes de renovació d'un centre urbà, Mataró: Ajuntament de Mataró, 2006 http://www.icc.es/ http://hipermapa.ptop.gencat.cat/hipermapa/client/151208/base_high_cat.html http://www.catastro.meh.es/

Documents

Curs UR1 2012-2013