Embed Size (px)
Citation preview
La Seu d’Urgell,amb el Cadí al fons.
CYN
THIA
SAN
S
ALT URGELLPOBLE A POBLEPOBLE A POBLE
DESEMBRE DEL 2014
2 ALTURGELLPOBLEAPOBLE
SEGRE DESEMBRE DEL 2014
LaSeu,capitaldel formatgeartesàLa ciutat es converteix cada any en l’aparador dels petits formatgers de tot el Pirineu. Prop de70.000 visitants han passat per un conjunt urbà que també és un gran exponent del romànic
La Seu treballa fa molts anysper articular una estratègiaeconòmica, paisatgística, tu-
rística i cultural al voltant d’unselements tan globals i alhora tanpropers com són la llet i el for-matge. No en va compta amb laFira de Sant Ermengol, certamenmil·lenari i que just fa vint anysva saber reinventar-se i especia-litzar-se en el formatge artesàdel Pirineu. Més de 40 produc-tors artesans de punta a puntadels Pirineus, del Mediterrani al’Atlàntic i de nord a sud.Tot unespectacle per als sentits que haconvertit aquesta cita en un es-deveniment nacional que cadaany acull al voltant de 70.000visitants. I és que la Seu i el for-matge estan vinculats des de famolt temps. L’any 2015 se cele-brarà el centenari de la Coope-rativa Cadí, indústria puntera dela producció i elaboració làc-tica del país. Coincidint ambaquesta commemoració, la Seuha sol·licitat a la Generalitat quela reconegui amb la Creu de SantJordi. De la mà de Cadí, la Seuté dues marques de qualitat ali-mentària,DOP formatge de l’AltUrgell i la Cerdanya i DOPman-tega de l’Alt Urgell i la Cer-danya. Per tant, és evident quela relació del formatge amb laciutat és sòlida i profunda.L’aposta de la ciutat i de la co-marca ha passat per potenciaraquesta relació amb la llet i elseu derivat: situar la formacióde formatgers a l’EscolaAgràriadel Pirineu, crear rutes turísti-ques per visitar formatgeries, de-dicar a aquest món una planta imúltiples activitats de l’Espai Er-mengol-Museu de la Ciutat, po-tenciar aquests productes en elcomerç i l’hostaleria local, entred’altres.
Amb 12.533 ciutadans és lapoblació de l’àmbit de l’Alt Pi-rineu i l’Aran amb més habi-tants, concentrant-ne més del17%.A 691 metres d’altitud, elterme és molt pla, amb l’excep-ció del serrat de Castellciutat, elqual domina la ciutat. L’entornpaisatgístic, amb la serralada delCadí com a teló de fons, és undels primers atractius que des-cobreix el visitant quan tot justarriba a la Seu per qualsevol delscamins que hi menen. La Seu ésun important nus de comunica-cions. En aquest terme confluei-xen les carreteres que vénen deLleida, de Cerdanya i d’Ando-rra. És en aquest àmbit, en el de
les comunicacions, que cal feresment de l’aeroport d’Ando-rra-la Seu, que a partir del pro-per dia 8 de gener podrà acollirvols comercials. Falta, això sí,concretar quines són les líniesinteressades a operar-hi.Aero-ports de Catalunya es continuaràfent càrrec de la gestió i l’explo-tació,mentre queAndorrà apor-tarà el 50% del cost d’explota-ció i una part variable en funciódel nombre de passatgers que hiarribin.
Econòmicament, està moltvinculada al Principat d’Ando-rra, amb més d’un miler de tre-balladors fronterers. La capitalcompta també amb un sector co-mercial ampli i diversificat, ambmercat setmanal tots els dimartsi dissabtes, i disposa d’una ofer-ta hotelera molt completa.
La celebració de les proves de
piragüisme dels Jocs Olímpicsdel 1992 va representar un granimpuls en el desenvolupamentde la ciutat i en la seva projec-ció exterior. D’aquesta n’hanquedat unes grans instal·lacions,el Parc Olímpic del Segre, on amés del piragüisme es pot prac-ticar ràfting i hidrotrineu i comp-ta amb un centre de rutes deBTT.Amb un alt valor social altractar-se d’un punt de trobadaentre molts dels seus veïns, caldestacar el passeig Joan Brudieu,envoltat dels seus plataners cen-tenaris com a element d’iden-titat. La Seu és també un granexponent del romànic. El con-junt catedralici està format perla catedral de Santa Maria, úni-ca catedral romànica de Cata-lunya i que la ciutat demana quesigui considerada patrimoni dela humanitat.
17 de generFESTIVITAT DE SANT ANTONI
La Cofraria prepara més de 3.000 racions d’escudella per repartirentre tots els assistents. La Seu ha acollit aquest any la Trobada de
Ranxos de Catalunya i 8 colles van cuinar els seus plats típics al llarg iample del passeig Joan Brudieu. Veïns i turistes van poder degustar
les especialitats de cada una de les localitats visitants
Firesa laSeud’Urgell
La Seu disposade dos marques
de qualitatalimentària
L’aeroport podràacollir vols
comercials a partirdel 8 de gener
La catedral deSanta Maria és
l’única romànicade Catalunya
Econòmicament,la Seu continuamolt vinculada
a Andorra
Una vista de la Seu d’Urgell, amb el passeig Joan Brudieu en primer pla i la majestuosa serra del Cadí retallada al fons.
CYNTHIA SANS
3ALTURGELLPOBLEAPOBLE
DESEMBRE DEL 2014 SEGRE
Últim cap de setmana d’agostFESTAMAJOR
Un programa ple d’actes per a tots els públics i totes lesedats. Destaca el Ball Cerdà, que aquest any ha guanyatel concurs de la Dansa més Viva dels Països Catalans. Un
web exclusiu informa de tots els actes i aquest anyl’ajuntament ha recuperat els actes del dimarts
Tercer cap de setmana d’octubreFIRA DE SANT ERMENGOL
Promoció, difusió i projecció exterior dels formatgeselaborats als Pirineus. La fira també compta amb
diferents espais per a la ramaderia, l’artesania, la vendaambulant o els concessionaris de vehicles. Al voltant de
70.000 visitants hi acudeixen any rere any
8 de setembreOPORTUNITATS
Organitzat per la Unió deBotiguers de la Seu, és un
mercat on els establimentsofereixen els seus productes
amb rebaixes en paradesal carrer Major.
AgostRETAULE
Espectacle medieval dellum i so sobre les pedresmil·lenàries dels claustresde la catedral que evocamoments de la vida delbisbe. Hi participen més
d’un centenar d’urgellencs,entre actors, tècnics i
attrezzo.
31 demarçCARAMELLES
Les cantades rememoren latradició de celebrar
l’arribada de la Pasqua. Són70 veus i 10 músics que
recorren els carrers. El diaabans són les infantils, que
recorren els principalscarrers del centre de la Seu
Quines són les principals
prioritats per a la ciutat?
Davant els temps que ens hatocat viure, fa uns anys quetreballem sobretot en el man-teniment de la cohesió sociali la recuperació econòmica.L’evolució és lenta, però vaen la bona direcció. La pobla-ció es manté, l’atur es va re-duint, el turisme torna a créi-xer, el saldo comercial anualés positiu...Ajudem i volemajudar en tot això i fer-hoamb projectes i programes detot tipus basats en elementsimportants: el patrimoni cul-tural, el turisme, el comerç,l’entorn natural, la gestió fo-
«LaSeués ihadeserencaramésunareferènciaenqualitatdevida»
Albert BatallaALCALDE LA SEU D’URGELL
restal, l’esport, la produccióagroalimentària de qualitat.La Seu és i ha de ser encaramés una referència en qua-litat de vida per a les perso-nes.Quins atractius té la Seu?La catedral, l’única romànicade Catalunya i punta dellança del turisme pa-trimonial i cultural; elParc Olímpic, com aelement principal perser referent en els es-ports a la natura delsud d’Europa; i el for-matge, que ens ajuda aser capital formatgerai també gastronòmica.Algun àmbit per po-tenciar?Hem començat alguns
programes de gestió forestalmolt interessants des del puntde vista laboral, energètic,d’ordenació del territori ieconòmic. Millora de comu-nicacions: fibra òptica i aero-port. Estratègia internacionalde la ciutat: catedral, patri-moni de la Unesco, i tambécanvis legislatius aAndorraque poden transformar les re-lacions econòmiques i labo-rals des les dos bandes.Al gener l’aeroport podràacollir vols comercials. Hi haqui dubta de la seva viabili-tat. Quin paper ha de tenir lainfraestructura?Durant els 4 anys que ha ope-rat en la modalitat d’aviacióprivada hi ha hagut 9.500operacions.Ara, amb l’ober-tura comercial i la col·labora-ció entre el territori, Genera-litat iAndorra en la gestió ipromoció, es pot convertir enuna porta turística importantque hem de saber aprofitar iaprofitarem.
des de l’any 1985. Es tracta delCentre d’Interpretació Paleoam-biental Dinosfera, el qual ara fauns mesos està tancat al públicessent objecte de la finalitzacióde la seva museografia, i el Mi-rador del Cretaci (espai que dó-na a conèixer un dels jacimentsde fòssils d’ous de dinosauremésimportants d’Europa). I és que sibé el mitjà de vida de la comar-ca ha estat tradicionalment agrí-cola i ramader, els últims tempsaquest s’ha anat diversificant ambuna forta implantació del sectorterciari i en el que el turisme téany rere any un pes predomi-nant.
Les tradicions i les festes tam-poc poden deixar demencionar-se. El pas del riu Segre va per-metre el desenvolupament del’ofici de raier.També, la seua flo-ra i entorn natural van ser ele-ments essencials per a l’existèn-cia de professions com la de tre-mentinaire.Així,el consell ha im-pulsat una ruta etnogràfica, quecomprén diversos espais temàticscom ara el Museu dels Raiers deColl de Nargó, el de lesTremen-tinaires deTuixén, el delVi
L’AltUrgell,unacomarcadetradicions, cultura iesportsEl turisme i la neu són grans atractius que concentren els principalsesforços comercials, inversors i de promoció. D’altra banda, la poblaciópersegueix reivindicacions en infraestructures com el túnel dels Tres Ponts
El turisme és el veritable sec-tor preeminent de l’econo-mia de l’Alt Urgell, en tant
que ha experimentat un creixe-ment important en els darrersanys i que entorn seu se concen-tren els principals esforços co-mercials, inversors i de promo-ció. I és que a més del paisatge,l’Alt Urgell és una destinació per-fecta per a la pràctica del turis-me actiu, sobretot hivernal,gràcies a les 2 pistes d’esquí defons (Sant Joan de l’Erm iTui-xent-LaVansa, a més d’Aransa iLles, ja a la Cerdanya). No obs-tant això, el futur també passaper la desestacionalització i ofe-reix una infinitat de possibilitatsdins de les activitats d’aventura.La instal·lació esportiva em-blemàtica és el Parc Olímpic delSegre, on es pot fer piragüisme,ràfting i hidrotrineu. Els esportsd’aventura també tenen un llocaOrganyà, on es pot volar en pa-rapent, i a Bassella, on hi ha uncircuït habilitat per a la conduc-ció amb vehicles tot terreny.
L’Alt Urgell destaca també perla gran herència que conserva del’era dels dinosaures. Juntament
amb la Noguera, el Pallars Jussài el Berguedà, les quatre comar-ques tenen en comú un extraor-dinari, desconegut i singular pa-trimoni paleontològic, el dels úl-tims dinosaures que van habitarlaTerra ara fa 65milions d’anys,
i és en aquest sentit que formenpart del projecte Terra de Dino-saures.Així, Coll de Nargó dis-posa de diferents infraestructu-res dedicades als dinosaures i alsjaciments d’ous i nius d’aquestsanimals que s’estan investigant
A l’esquerra, parapentistesdisfrutant d’un paisatge únic.
31 demaig i 1 de junyFESTA DE LES TREMENTINAIRES
Les valls de la Vansa i Tuixén retenhomenatge a les padrines queguarien amb remeis casolans i
que venien mentre viatjaven depoble en poble.
Unanyal’AltUrgell
24 al 28 de junyPICURT
Mostra de cinema de llargmetratges,telefilms i curts de muntanya que té
lloc entre Artedó i la Seu.
El ‘Retaule de Sant Ermengol’, espectacle medieval cadames d’agost
CYNTHIA SANS
25,26 i 27 de juliolTROBADA D’ACORDIONISTES
Durant tot un cap de setmanaArsèguel es converteix en la capital
europea d’acordionistes. En les últimesedicions també hi participa la Seu.
4 ALTURGELLPOBLEAPOBLE
SEGRE DESEMBRE DEL 2014
L’herència delsdinosaures ha
deixat petjada enforma d’ous fòssils
Acordionistes,raiers i espectaclesmedievals omplen
un estiu turístic
de Muntanya de Pont deBar, la Farinera de Montferreri el Pou del Gel d’Oliana, a mésde la fàbrica-museu de llanesd’Arsèguel, el Museu del Pagèsde Calbinyà i el de la Moto aBassella.
A més de la baixada delsraiers de Nargó a mitjansd’agost, una tradició recupera-da fa més de vint anys, una al-tra de les festes més destacadesés la trobada d’acordionistesd’Arsèguel, que enguany vacongregar més de 4.000 perso-
nes a finals de juliol. L’Alt Ur-gell també disposa d’un extensi valuós patrimoni cultural queté en el romànic la seua culmi-nació. Les esglésies de la comar-ca amb elements romànics su-peren el centenar, amb exem-ples tan representatius com lacatedral de Santa Maria, a laSeu, o Sant Serni deTavèrno-les, aAnserall.A la catedral dela Seu s’hi representa, cada pri-mera quinzena d’agost i des del1957, l’espectacle medieval delRetaule de Sant Ermengol.
La població, per la seva ban-da, persegueix reivindicacionsque ja s’han convertit en històri-ques. Es tracta de la construc-ció delTúnel delsTres Ponts a laC-14, una millora per a la qualels veïns han iniciat una recolli-da de signatures i els ajunta-ments i el Consell Comarcal hanaprovat mocions per reclamar-ne al Govern la construcció.Aixímateix, els veïns deMontferreri Castellbò també exigeixen lamillora de la cruïlla que traves-sa el municipi.
15 i 16 d’agostCERCAMÓN
Les ruïnes de l’antic priorat deSanta Maria de Costoja, on van
ser enterrats els vescomtes Arnaui Ermessenda, es troben a la vall
de Castellbò i cada any acullen larepresentació d’aquesta obra de
teatre de l’escriptor LluísRacionero amb 26 actors locals i
música medieval.
9 i 10 d’agostMERCAT CÀTAR
És un mercat de tipus medievalque s’organitza cada any al poble
de Castellbò i que recorda elpassat càtar de la població.
16 d’agostBAIXADA DE RAIERS
Una de les poblacions amb méstradició raiera del Pirineu, Coll deNargó, reivindica l’antic ofici dels
raiers. Cada estiu organitzen labaixada de dos rais.
desembre i generMÓNMÀGIC DE
LESMUNTANYES
La programació nadalenca dela Seu compta amb una
quarantena d’activitats per atota la família. El tret de sortida
és l’encesa de llums i tot giraal voltant de la mitologia
dels Pirineus.
FERRAN CARRICONDO
6 i 7 de setembreFIRA DEL LLIBRE
Organyà acull la trobadad’escriptors i lectors ambla presentació de llibres i
revistes vinculats al Pirineu
«Elmónassociatiu isobretot les entitatsesportives sónun clarmotor econòmic»
Fins fa uns anys Andorra te-nia un gran paper i absorviauna bona part de l’atur del’Alt Urgell. La situació actualja no és la mateixa. Quinmo-del hauria de seguir la comar-ca per sortir del context enque ens trobem?Bé, no es del tot correcte.AAndorra hi havia arribat a tre-ballar mes de 3000 personesfrontereres,Actualment sónunes 1.600.Tot i això, conti-nua generant llocs de treball.De fet, hi ha una estretacol•laboració amb el governenmatèria d’ocupació. Estemtreballant per tal de reforçartant el sector primari com elterciari, mitjançant les po-lítiques actives d’ocupacióamb el SOC i en programesadreçats a empreses i al mónde l’emprenedoria.Tampochem de perdre de vista i hemd’estar atents als canvis legis-latius que es produiran aAn-dorra, que de ben segur es-devindran una oportunitat.Quin estat de salut té el turis-me a la nostra comarca?És un moment delicat i el tu-risme, al igual que la resta de
Jesús FierroPRESIDENT CONSELL COMARCAL
les entitats esportives, fan ungran esforç organitzatiu quecomporta un important valorafegit als establiments hote-lers i comercials de la nostracomarca, i per tant, són unclar motor econòmicPot descriure quins són elsprincipals atractius a l’horade vendre’ns?Tenim un patrimoni natural,cultural, arquitectònic i gas-tronòmic de primera divisió.Estem situats entre dos parcsnaturals, amb kilòmetres i ki-lòmetres de rutes marcades,tant per fer a peu com en bi-cicleta.També tenim la Ca-tedral de la Seu, única romà-nica de Catalunya, SantVi-cenç d’Estamariu, la Col•le-giata de Castellbó, o el romà-nic de laVansa, i així podrí-
em continuar i continu-ar. Tenim Coll de
Nargó com un re-ferent mundialen temes de di-nosaures. I nopuc acabar laresposta sensefer una clara re-ferència a lanostra gastro-nomia i d’unamanera molt es-pecial als for-matges.
A nivell d’infraestructures,quin paper creu que pot arri-bar a jugar l’aeroport?Crec que un paper molt im-portant, tant a nivell turísticcom comercial. És una infra-estructura que és bona per lacomarca, però que també enaquest sentit és clau la col•la-boració d’Andorra.
5ALTURGELLPOBLEAPOBLE
DESEMBRE DEL 2014 SEGRE
sectors, també està patint elsefectes de la crisi, si bé des deles institucions s’intenta mi-tigar mitjançant l’organitza-ció d’esdeveniments com laTrobada Empresarial al Piri-neu o la Seu Ciutat del Bas-quet Català. Cal dir tambéque en aquest sentit, el mónassociatiu i molt especialment
Oliana
Olianaaconsegueixelsseusregshistòrics
Els regs compensatoris pelpantà de Rialb que afectenel municipi d’Oliana estan
llestos i els pagesos els posaranen funcionament la properacampanya de reg.D’aquesta for-ma, el municipi ha aconseguituna reivindicació ja històrica ique acumulava anys de retard.Aprofitant les oportunitats quedóna aquesta infraestructura,l’ajuntament està estudiant al-ternatives per poder implantarnous tipus de cultius per podertreure més bon rendiment de lesterres que fins ara no es podienregar. Si bé aquesta ha estat unade les prioritats del municipi,no és l’única. En l’àmbit del ben-estar de la gent gran,Oliana aca-ba d’iniciar un programad’acompanyament, amb la par-ticipació de Càritas i el Consor-ci d’Atenció a les Persones del’Alt Urgell , que permetrà quela gent gran que es troba solapugui rebre atenció.
Altres projectes a destacarsón la recuperació d’espais moltdeteriorats com ara la part mésantiga del cementiri, o l’adqui-sició d’una màquina per realit-zar la neteja dels carrers.Uns al-tres dos projectes grans que vanenllaçats entre ells són la millo-ra de l’avinguda Barcelona, (enaquests moments s’està redac-tant el projecte i es vol acabarl’obra el novembre del 2015),i la restricció de l’accés dels
L’ajuntament treballa en projectes com la restricció delsvehicles pesants per l’interior de la població
Oliana obrirà una oficina de turisme per atendre els visitants.
AJUNTAMENT OLIANA
Què visitar:El Pou del Gel
Ermita de Sant Andreu delCastell
Sant Jaume de Graell
On dormir:Cal Petit
Telèfon: 973 470 449
Truc
Telèfon: 973 470 180
Onmenjar:Les piscines
Telèfon: 973 470 649
Jardí
Telèfon: 973 470 513
La Rasa
Telèfon: 973 470 722
Rebollé
Telèfon: 973 470 416
Diego’s
Telèfon: 973 463 158
Les Piques
Telèfon: 973 470 013Camping d’Oliana
Entrellacs
Telèfon: 973 470 356Entitats:Associació Cultural Armatsd’Oliana
Telèfon:973 470 693
Sardanistes d’Oliana
Telèfon: 973 470 399
Passió Viva
Telèfon: 973 470 476
Oliana Country Club
Telèfon: 658847505
Grup de teatre Pou del Gel
Telèfon: 659181938
Grup excursionistad’Oliana
http://www.grupexcursionistaoliana.org/
Escola de Puntaires
Telèfon: 973 470 064
Les financesmunicipals han
millorat i ara estanpagant a 15 dies
vehicles pesants per l’interiordel poble gràcies a la construc-ció d’una rotonda a l’alçada del’antiga caserna de la GuàrdiaCivil.
Als voltants del més de marçtambé s’obrirà una oficina de
turisme, aquest cop a través d’unconveni amb l’empresaTaurus.Pel que fa a la situació econòmi-ca, el consistori està pagant enterminis inferiors als 15 dies i elnivell d’endeutament l’han re-duït al voltant del 70%.
«Treballemenprojectesper atendre totes lesnecessitats dels veïns»
Miquel SalaALCALDE D’OLIANA
“Si bé els regs han estat una de lesprioritats més importants, no ha estatl’única. Tenim una mà d’iniciatives prouimportants per poder atendre totes lesnecessitats dels nostres vilatans i això ésgràcies a la gran implicació de totl’equip.Tampoc hem deixat de costat iseguim lluitant perquè la ConfederacióHidrogràfica de l’Ebre faci l’inversiónecessària per realitzar el llacde cua i així sumar un nouatractiu. I la compra de lacaserna de la GuàrdiaCivil. També hemaconseguitl’estabilitzaciópressupostària”.
6 ALTURGELLPOBLEAPOBLE
SEGRE DESEMBRE DEL 2014
Elplaerdedisfrutar laneuenfamíliaEls esports hivernals, especialment l’esquí nòrdic, són un dels grans atractius de l’Alt Urgellen aquesta època de l’any, radicats a les estacions de Sant Joan de l’Erm i Tuixent-La Vansa
La neu és un dels reclams méspoderosos de l’Alt Urgelldurant aquest període hiver-
nal. La comarca disposa de dosestacions d’esquí nòrdic, idealsper disfrutar en família.
La de Tuixent-LaVansa estàsituada a la cara nord del massísdel Port del Comte, que abraçades de la muntanya de l’Arpm auna alçada de 1830 m, fins a PratLlong, a 2150 m. L’estació és unmirador des d’on es pot contem-plar el massís del Pedraforca, laserralada del Cadí i gairebé to-ta la serralada dels Pirineus.
Tuixent-LaVansa disposa d’untotal de 32 km de circuits de di-versos nivells per practicar l’es-quí de fons, que discorren pelsboscos de la muntanya de l’Arp.Ofereix l’oportunitat d’apren-dre l’esquí de fons en una es-cola en què es poden fer classesparticulars o en grup, amb cur-sos intensius els caps de setma-na i amb lloguer de material.
També hi han senyalitzats di-versos recorreguts per fer ambraquetes de neu que sumen 4quilòmetres. Mentre es passejaes pot disfrutar del paisatge dela serra delVerd. Els més petitspoden participar en gimcanes,recorreguts d’orientació o cons-truir iglús.Tuixent-LaVansa ofe-reix també un servei de trans-port que puja fins a gairebé elcim de la muntanya (Prat Llong,cota 2.075 m), amb neu segura.
Però és l’estació de Sant Joande l’Erm la pionera a Catalunyaen l’esquí de fons.Va ser funda-da l’any 1970 en un paratge deboscos centenaris de la vall deCastellbò, dins l’actual Parc Na-
tural de l’Alt Pirineu. Té 40quilòmetres de circuit d’esquí i10 quilòmetres d’itineraris pera raquetes. Ofereix també acti-vitats com la construcció d’iglús,orientació, raquetes de neu i eltelemarc.A l’estiu, també s’hipoden practicar el senderisme ila bicicleta de muntanya. La ba-se de l’estació es troba al refu-gi de la Basseta, situat al coll delmateix nom, a 1.700 metres.
C.S
Els més joves poden aprendre a esquiar, o a disfrutar de la neu si ja en saben, en un entorn ben tranquil.
Famílies senceres disfruten de la neu en un escenari idíl·lic.
C. S.
Sant Joan de l’Ermés la pionera des
que va obrir pistesl’any 1970
Els més petitspoden aprendrel’esquí de fons o
fins i tot a fer iglús
Temporada2014-2015
TUIXENT-LA VANSACom a novetats l’estació ha
realitzat una importantampliació de la zona d’inici
de pistes i remodelat leszones de trineus i jardí deneu per tal de millorar la
seguretat. També ha fet unaaclarida selectiva d’arbresper millorar la innivació al
circuit de l’Arp. Ha instal·latuna nova estació
meteorològica, amb dadesactualitzades al web. Haampliat alguns trams del
circuit de Prat Llong per talde millorar la seguretat i
repintat les places depàrquing i segellat asfàltic ala carretera d’accés a pistes.
Estades escolars2014-2015
SANT JOAN DE L’ERMAllotjament a peu de pistes
al refugi de la Basseta.Activitats per a grups de
més de 20 persones. Incloupensió completa,
abonament, material i entre3 i 4 hores diàries de classe
o activitats, així comassegurança. Disposa d’unaàmplia sala d’acollida, amb
llar de foc, taules i calefaccióper a tots els grups. Els
preus arrenquen en els 13euros per un dia a la neuper a infants fins a 7 anys.
7ALT URGELLPOBLE A POBLE
DESEMBRE DEL 2014 SEGRE
Postal del Cadí i capitalcatalanade l’acordió
Arsèguel ofereix una de lesimatges més divulgades del’Alt Urgell: el poble amb
el Cadí nevat al fons. JustamentArsèguel és una de les més be-lles portes d’entrada al Parc Na-tural del Cadí-Moixeró. Docu-mentat des del segle X, va per-tànyer al comtat de Cerdanya idesprés al d’Urgell.Va tenir unpaper destacat en les lluites en-tre nyerros i cadells, a la fi delsegle XVI.Des de l’any 1976 s’hicelebra cada estiu la Trobadaamb elsAcordionistes del Piri-
neu, el festival de música popu-lar més antic dels Països Cata-lans. En els últims temps el sec-tor turístic ha pres una forta em-branzida, ajudada per aquestsdos factors d’atracció.
Els orígens medievalsd’Arsèguel són encara visiblesen el conjunt arquitectònic delnucli, un dels més ben conser-vats del Pirineu, amb cases depedra, teula àrab i balcons defusta. Del castell del Cadell (se-gles XII i XIII) es conserven res-tes en murs de carrers i cases.
El nucli urbà, un dels més ben conservats delPirineu, exhibeix els seus orígens medievals
Arsèguel
Museu d’Acordions a Arsèguel, reunits per Artur Blasco.
UnMuseude laMotoatreugentde tot arreu
Bassella és el municipi situ-at més al sud de l’Alt Ur-gell i conegut arreu pel seu
Museu de la Moto, així com pelcircuit i escola de 4x4. El termeabraça el territori comprès, denord a sud, entre la serra d’Oli-ana i la del Pubill i, d’est a oest,entre el tossal de la Llena i lesmuntanyes de la Clua. El nuclide població més important,quant a nombre d’habitants i ac-
tivitat socioeconòmica, és Ogern,situat a llevant, prop del límitamb el Solsonès.Aquí trobem lacasa del Molí d’Ogern, que da-ta de l’època medieval. Haviaestat propietat del baró d’Ogerni de la Salsa i fa pocs anys va serrehabilitada com a allotjamentde turisme rural. La platja flu-vial d’Ogern, a la Ribera Sala-da, molt a prop del poble, és unaltre punt d’atracció turística.
Bassella és elmunicipi més al sudde la comarca i fregala veïna del Solsonès
MUSEU DE LA MOTO DE BASSELLA
Bassella
El Museu de la Moto, un dels atractius principals de Bassella.
Bonequilibri entreelturisme i la ramaderia
És especialment destacablel’equilibri que aquest mu-nicipi ha aconseguit entre
la ramaderia, sobretot bovina,tant de llet com d’engreix, i elturisme. En aquest sentit cal dirque en els últims anys, els es-tabliments de restauració hanimpulsat el sector de serveis, par-ticularment al poble d’Alàs. Elmunicipi d’Alàs i Cerc s’esténdes de la ribera del Segre fins a
la carena de la serra del Cadí,on assoleix la seva màxima alti-tud al Cap de la ColladaVerda(2.439 m).Al terme hi trobemdes dels extensos prats de pas-tura de les terres vora Segre finsals boscos de pins de la vall delaMolina de Lletó. Entre els mo-numents romànics més interes-sants destaca l’església de la Ma-re de Déu de les Peces, dalt d’unturó que domina el poble d’Alàs.
Els extensos pratsde pastura conviuenamb els boscos depins al mateix terme
Alàs i Cerc
El centre d’Alàs, amb l’ajuntament a la dreta.
Setdòlmens, un tresormegalític singular
Si a Peramola hi ha pinturesrupestres, a Cabó trobemset dòlmens, construccions
megalítiques també prehistòri-ques que el fan únic en aques-tes tresors a tot Lleida. El termemunicipal de Cabó comprén gai-rebé la totalitat de la vall del ma-teix nom, perfectament delimi-tada per les serres d’Ares i dePrada, al nord; per la de Bou-mort, a l’oest; i per la de Sant
Joan, al sud. Des de mitjan se-gle X la vall pertanyia a la famí-lia dels Caboet, que posseïa tam-bé extensos territoris, com arales valls de Sant Joan i les d’An-dorra, les quals s’afegiren mésendavant al vescomtat de Cas-tellbò. La ramaderia de llet és laprincipal activitat econòmica.Els antics conreus de vinyes i oli-veres, abans predominants a lavall, són ara gairebé testimonials.
Els monumentsprehistòrics de pedraestan escampats pertota la vall de Cabó
Cabó
Un dels set dòlmens que es poden trobar al terme de Cabó.
Alàs i Cerc
Què visitar:La volta a Lletó
Una de les rutes que s’hansenyalitzat a la comarca per fer enbicicleta tot terreny. Sortint de laplaça d’Alàs, ens menarà perl’ermita de la Mare de Déu de lesPeces i els nuclis de Banat, Vilanovade Banat, Lletó, Ortedó i Bell-llocfins a tornar al lloc d’inici.
Onmenjar:Cal Dolcet
Hotel i restaurant a Alàs.
Festes:Aplecs:
Les Peces: dilluns de Pasqua. Segars:diumenge després de Pasqua.
Arsèguel
Què visitar:La Fàbrica de Llanes
Al nucli del Pont d’Arsèguel, unaempresa tradicional i familiar enquè, entre d’altres màquines, es potcontemplar una espectacularfiladora dissenyada al segle XVIII.
Onmenjar:Restaurants:
Casa Lluïsa. El Sot. L’Oreneta. CalRoig. Font del Genil.
Festes:Trobada dels Acordionistesdel Pirineu
Últim cap de setmana de juliol.
Bassella
Què visitar:Museu de laMoto
Inaugurat el 2002, va ser un delsprimers de l’Estat dedicat a la moto.Organitza exposicions iesdeveniments diversos.
Onmenjar:Cal Ton
A Ogern. A Mirambell també hi harestaurant.
Festes:Festa de l’Enduro
Vinculada al Museu de la Moto. LaBassella Race atreu, al febrer,centenars de pilots de moto en unafesta també de caire familiar.
Cabó
Què visitar:Els dòlmens
Un passeig per la vall de Cabó enspermetrà veure fins a 7 monumentsmegalítics. S’hi ha senyalitzat la rutadels dòlmens, indicada per fer enbicicleta.
Els Greuges de Guitart Isarn
Del senyor de Caboet, un delsdocuments més antics en català. Unfacsímil es pot veure a l’esglésiaromànica de Sant Serni.
Onmenjar:Cal Magí
A Cabó, amb bones vistes.
Festes:Festa del Batre
Primer diumenge d’agost.
8 ALTURGELLPOBLEAPOBLE
SEGRE DESEMBRE DEL 2014
Cava
Què visitar:Parc Natural del Cadí-Moixeró
Espectaculars imatges de la vessantnord del massís. Recomanable unaexcursió i activitats a la natura.
Onmenjar:Cal Coix
Al Querforadat.
Festes:Aplec de Boscalt
Un dels aplecs més populars iconcorreguts de l’Alt Urgell, el de laMare de Déu de Boscalt, ermitasituada a poc més d’un quilòmetred’Ansovell, se celebra sempre elprimer diumenge de setembre. ABoscalt, a més del magnífic paisatge,es pot contemplar un exemplar deboix de més de cinc-cents anys.
ColldeNargó
Què visitar:Els dinosaures
A Coll de Nargó hi ha un delsjaciments d’ous de dinosaures mésimportants del món. Una partd’aquest patrimoni paleontològic espot contemplar, sobre el mateixterreny, al Mirador del Cretaci, a lapartida de Pinyes. També es potvisitar el centre Dinosfera, on s’explical’evolució i l’extinció dels dinosaures is’exposen diversos fòssils.
On menjar:Coll de Nargó
Betriu, La Fonda del Llac i Tahussà.
Montanissell
Cal Borda.
Festes:Baixada de Raiers
Segon dissabte d’agost.
Fira del Rovelló
Segon diumenge d’octubre.
ElPontdeBar
Què visitar:Museu de laVinya deMuntanya
Un cultiu que havia estat tradicional.
On menjar:El Pont d’Ardaix. Els Banys de SantVicenç. La Taverna dels Noguers, aEl Pont de Bar.
Cal Perutxo, a Castellnou deCarcolze.
Estamariu
Què visitar:Romànic
Als afores del poble, vora la carreteracap a Bescaran, es troba l’esglésiaromànica de Sant Vicenç, uninteressant exemple de laimplantació a Catalunya de lesformes llombardes i les estructuresbasilicals. La restauració ha valoritzatles pintures romàniques que restavenamagades sota una capa de guix.
On menjar:Cal Teixidó. La Quera
Espectacularmirador ala caranorddel Cadí
Comprén els pobles de Ca-va,Ansovell i el Querfora-dat i, a més, els veïnats de
Cal Pubill i de Sant Cristòfol deVinyoles, els masos aïllats delFerrer dels Camps, deVima i dela Garrava i el santuari de Bos-calt. La carena de la serra delCadí, el seu límit meridional, tro-ba la seva màxima altitud alCristall o puig de la canal Bari-dana (2.648 m). Gran part delseu territori és dins el parc na-tural del Cadí-Moixeró i des deCava hi ha vistes espectaculars
sobre la cara nord del massís. Elmunicipi és ideal per a activitatsa la natura i ofereix uns valorspaisatgístics excepcionals.
La llegenda del Quer és undels seus atractius. Conten que,una vegada, un viatger va dema-nar a un del Quer si li ensenya-ria el famós forat, i el del Querli va contestar: “Al Quer, el fo-rat tothom se’l té”. Sobre elQuer (penya) es bastia el castell,i estava foradada per un túnelque comunicava amb el riu, peron escapaven dels setges.
Cava ofereix al visitant uns valors paisatgísticsexcepcionals i un estret contacte amb la natura
AJUNTAMENT DE CAVA
Cava
Vistes de la serra del Cadí des del nucli d’Ansovell.
Unmunicipi lligat a lesaigüesdel riu Segre
El Pont de Bar, a la subcomar-ca del Baridà, havia formatpart del comtat de Cerda-
nya. Ermengol, el bisbe sant,mo-rí l’any 1035 en caure al Segrementre visitava les obres delpont que ell mateix havia ma-nat construir. Els aiguats de 1982van destruir una gran part delpoble, que seria reconstruït, unsanys més tard, en un indret pro-per. La població es distribueix
entre els diversos nuclis habitatsdel terme:Ardaix, elsArenys,Aristot, els Banys de SantVicenç,Bar, Castellnou de Carcolze,Pont de Bar iToloriu.
És recomanable visitar les res-tes dels castells d’Aristot, Bar,Castellnou de Carcolze i Tolo-riu. Els vestigis són escassos, peròles vistes són magnífiques. PropdeToloriu hi ha la llegendàriaCova de les Encantades.
El poble ha estatreconstruït en bonapart arran de lesriuades de l’any 1982
C.S.
El Pont de Bar
El nou Pont de Bar, aixecat prop del nucli que va arrasar la riuada.
El turisme s’obrepasenunpoble ramader
La vila d’Estamariu apareixdocumentada des del segleIX. El municipi va pertànyer
al vescomtat de Castellbò, dinsel quarter i la batllia de Castell-ciutat.Travessen el terme el riude Bescaran i els torrents d’Es-tamariu i de les Carboneres odel Solà.Tot el poble està orien-tat a migdia, amb unes magnífi-ques vistes de la serra del Cadí.
L’activitat ramadera consti-
tueix la base econòmica del mu-nicipi. Hi predomina el bestiarboví, gairebé tot destinat a laproducció lletera. S’hi ha ins-tal·lat una planta d’envasamentd’aigua natural. L’obertura,aquests últims anys, d’un esta-bliment hoteler i de restauraciói, d’altra banda, la rehabilitaciód’algunes cases com a segona re-sidència han activat el sector tu-rístic en un poble amb encant.
Una planta d’envasatd’aigua natural hareviscolat tambél’activitat econòmica
DIPUTACIÓ DE LLEIDA
Estamariu
Estamariu té unesmagnífiques vistes de la serra del Cadí.
Ousdedinosaure i raiersatreuenels forasters
Dinosaures i raiers. Són lesparaules que més definei-xen aquest extens munici-
pi situat a la part sud-oest de lacomarca. S’ha descobert al ter-me un dels jaciments més im-portants d’ous de dinosaure delmón, visitable. I fins a comença-ments del segle XX,Coll de Nar-gó va ser juntament amb el Pontde Claverol, a la Noguera Palla-resa, el nucli més important de
raiers de Catalunya.D’aquell ar-riscat ofici es conserven els re-cords i els vestigis que es podenveure al Museu dels Raiers. Elmuseu ocupa l’antiga esglésiadel Roser, al barri antic de Nar-gó.A més, cada estiu, l’Associa-ció de Raiers de la Ribera del Se-gre organitza una baixada de ra-iers. Coll de Nargó és també ricen monuments romànics, coml’església de Sant Climent.
Un dels jaciments mésimportants del mónd’aquesta extingidaespècie gegantina
C. S.
Coll de Nargó
La darrera baixada de l’Associació de Raiers de la Ribera del Segre.
9ALTURGELLPOBLEAPOBLE
DESEMBRE DEL 2014 SEGRE
Unpol turístic apartir del’estaciód’esquí nòrdic
Tradicionalment agrari, ra-mader i forestal, el munici-pi de Josa iTuixén s’ha ori-
entat, els últims anys, cap al sec-tor turístic. La creació d’una es-tació d’esquí nòrdic i l’oberturade diverses residències-casa depagès hi han contribuït de ma-nera especial. L’estació d’esquínòrdic deTuixent-Lavansa, enfuncionament des demitjan anysvuitanta, ofereix als amantsd’aquest esport més de trentaquilòmetres de pistes senyalit-zades.També són recomanables
les excursions pel parc naturaldel Cadí-Moixeró. La major partde la població del municipi, si-tuat a l’extrem oriental de la co-marca, es concentra al poble deTuixent i la resta, a Josa. Durantl’edat mitjana,Tuixent va pertà-nyer al capítol de la catedrald’Urgell. De la seua part, el cas-tell de Josa va passar de mansde famílies nobles de Cerdanyaals barons de Pinós. El cavallerRamon de Josa, aliat dels Cas-tellbò, fou acusat, com aquests,de practicar la doctrina càtara.
El municipi és també una de les portesd’entrada al parc natural del Cadí-Moixeró
C.S.
Josa i Tuixén
Una vista panoràmica del nucli de Tuixén.
Unparadísperalsartistesi artesansdetotamena
El municipi ha esdevingut uncau d’artesans de tota me-na i últimament es comen-
cen a introduir els cultius biolò-gics i d’herbes medicinals i aro-màtiques. Per exemple, el pobled’Ossera és en si mateix un pe-tit mercat d’artesania.A cal No-gué hi trobem la Suzzette, quees dedica a la recol·lecció d’her-bes aromàtiques i medicinals iha muntat un jardí botànic de
muntanya.A cal Codina, la Mer-cè i el Raül elaboren el format-ge de cabra curat Serrat Gros.Acal Casal, Núria Rosell elaboramelmelades de primera quali-tat.A cal Femella, l’escultor Ni-co deWinter treballa la pedraper convertir-la en objectes d’arti en peces molt diverses de cai-re funcional. I Jaume Rovira téuna galeria d’art on exposa laseua obra gràfica.
S’estenen pel termeels cultius biològics id’herbes medicinalsi aromàtiques
C.S.
La Vansa iFórnols
El nucli d’Ossera, on trobem artesans i el formatge Serrat Gros.
Lamuntanyad’Alinyà,un tresornatural
Ala vall de Fígols, durantl’edat mitjana, hi tenienpertinences els senyors de
Caboet i també el bisbe d’Urgelli el priorat d’Oganyà. El castelld’Alinyà, en canvi, pertanyia alsCardona. Entre els monumentsromànics que es conserven almunicipi cal destacar les esglé-sies de SantVíctor de Fígols, SantEsteve d’Alinyà i Sant Romà dePerles, a més de l’ermita de San-
ta Pelaia, prop de Perles. L’ObraSocial de Catalunya Caixa vaadquirir una part de la munta-nya d’Alinyà per donar a conèi-xer els seus valors naturals. Peraixò s’han adequat diferents iti-neraris, un mirador, s’han res-taurat fonts i s’ha habilitat un ca-nyet.A Cal Gilet i a Cal Graell,al nucli de laVall del Mig, hi haartesans cistellers. Fan cistellesde vímet, cistellons i paneres.
Al nucli de la Vall delMig perviu encaral’ofici dels mestresartesans cistellers
C.S.
Fígols i Alinyà
Localització de voltors a la muntanya d’Alinyà.
Emocionant viatgealpaís delsmanairons
Lamitologia pirinenca és pro-fundament representada alesValls d’Aguilar.Territori
de llegendes, té en els manaironsels éssers més identificatius.Albosc de la Guàrdia d’Ares es tro-ben els enormes i enigmàticsTar-ters dels Manairons, grans acu-mulacions de rocs que la veu po-pular atribueix a aquells forçutsfollets. Justament a la Guàrdiase celebra cada any, pels volts
de Sant Joan, una Jornada deMitologia Pirinenca, que incloula plega de manairons.
Durant l’època medieval, elterme va pertànyer al vescomtatde Castellbò. El nucli més po-blat és Noves de Segre, cap delmunicipi. L’escarpat de la majorpart del territori, que llinda ambel Pallars Sobirà, contrasta ambla suau plana deTaús, a 1.500metres d’altitud.
Les Valls d’Aguilaratresora forçamanifestacions de lamitologia pirinenca
LLEIDATUR
Les Vallsd’Aguilar
Un tarter en la Ruta dels Manairons pel bosc de la Guàrdia d’Ares.
Fígols i Alinyà
Què visitar:Els Pontarrons
A l’extrem nord-occidental delterme, vora el pont dit de la Torre ia la dreta del Segre, trobem unseguit de ponts medievals queformaven part de l’antic camíd’Organyà a la Seu d’Urgell.
Onmenjar:Alinyà
Cal Celso i La Lluïsa del Peretó.
Festes:Ball Pla d’Alinyà
Segon diumenge d’agost.Aplec de Santa Pelaia
Dissabte de Pasqua Granada.
Josa i Tuixén
Què visitar:Museu de les Trementinaires
Eren recol·lectores i venedoresambulants de trementina id’herbes remeires. El museu deTuixén les recupera del patrimonietnogràfic de la vall. L’últim cap desetmana de maig se celebra laFesta de les Trementinaires, ambuna fira d’herbes remeieres, una NitMàgica de les Plantes, itinerarisbotànics, xerrades, tallers i dansestradicionals.
Onmenjar:Tuixent:
Cal Custodi. Cal Peritxola. Coll dePort. L’Arp. Cal Gabriel.Josa: Ca l’Amador.
Festes:Aplec de Sant Jaume
Diumenge més proper al 25 dejuliol. Fira de la Vall: Pont de laImmaculada.
LaVansa i Fórnols
Què visitar:Espai La Vansa
Centre d’interpretació delpatrimoni de la vall, al cap delmunicipi, Sorribes de la Vansa.
Onmenjar:Fórnols:
El Molí de Fórnols. El Paller de CalComa.
Ossera:
Cal Farralló.
Festes:Festa de les Trementinaires
Comparteix amb Josa i Tuixent laFesta de les Trementinaires, l’últimcap de setmana de maig.
LesValls d’Aguilar
Què visitar:Cal Bernadí
Embotits i pernils artesans aNoves de Segre.
Onmenjar:Cases de turisme rural
Cal Sodhi, Cal Moscardó, ElMasover.
Festes:Aplecs:
Sant Martí de Taús: últim diumengede maig. Sant Quiri: 16 de juny.
10 ALTURGELLPOBLEAPOBLE
SEGRE DESEMBRE DEL 2014
Les Valls del Valira
Què visitar:El romànic
Les Valls de Valira té alguns delselements romànics més importantsde la comarca. El més destacat ésl’antic monestir de Sant Serni deTavèrnoles, a Anserall, declarat bécultural d’interès nacional.
Onmenjar:Restaurants a tots els pobles
Cal Miquel, Hostal Vell (Anserall);Cal Pintor (Arcavell); La Canal(Bescaran); La Masia del Valentí(Cortingles); Borda Caballé (La Fargade Moles). Parc d’Os, La Font (Os deCivís); Cal Pauet (Sant Joan Fumat).
Montferrer i Castellbò
Què visitar:Col·legiata de Castellbò
Amb elements romànics i gòtics.
On menjar:Montferrer:
El Bosque, Alto Segre, Gran Sol, LaBorda, La Masia, Guimar.
Aravell:
Mas d’en Roqueta. Club de Golf.
Castellbò:
Buchaca.
Festes:Aplecs i tradicions:
Mare de Déu de la Trobada (dillunsde Pasqua). Sant Marc (Bellestar, al’abril). Sant Joan de l’Erm (agost).Mercat Càtar: segon cap desetmana d’agost, a Castellbò.
Organyà
Què visitar:Les Homilies
Considerades el text literari mésantic en llengua catalana.L’original es conserva a laBiblioteca de Catalunya i a Organyàse’n pot veure una rèplica.
Onmenjar:Restaurants:
Cal Jesús. El Portal. Els Fogons.Els Tres Ponts. La Cabana. La Vall.Martí. Olaguer. Ca l’Elena.
Festes:Fira de Sant Andreu
Sembla remuntar-se al segle XII.
Festa i Fira del Llibre del Pirineu
Primer dissabte de setembre.
Peramola
Què visitar:La Ruta de les Fonts
Passeig entre aigua i natura.
Onmenjar:Can Boix
Un lloc amb tradició i encant.
Festes:Aplec de Castell-llebre
Se celebra el diumenge més properal 25 d’abril. També el Ranxo, elmateix dimarts deCarnestoltes.
El turisme floreix alesportesd’Andorra
El terme municipal de lesValls deValira, el segon enextensió de l’Alt Urgell, es-
tà situat al nord de la comarca,és fronterer ambAndorra, té lesmuntanyes més altes de la zonai pel sud arriba fins a gairebé to-car la riba dreta del riu Segre,prop de la Seu d’Urgell. Predo-mina la ramaderia, però l’ober-tura d’establiments de restaura-ció i de diverses residències-ca-sa de pagès ha vingut a donarresposta al creixent interès tu-rístic d’aquestes valls.
A lesValls delValira es man-tenen habitats més d’una dotze-na de nuclis i pobles:Anserall(que és cap del municipi),Arca-vell,Arduix,Argolell,Ars,Asnu-rri, Bescaran, Calbinyà, Civís, laFarga deMoles (que acull el puntfronterer ambAndorra), Farre-ra dels Llops, Sant Joan Fumati Os de Civís, un poble incrustataAndorra. Per anar a Os de Ci-vís, cal entrar a territori ando-rrà i prendre el trencall d’Aixo-vall, cinc quilòmetres més amuntde la frontera.
Gairebé tots els pobles de les Valls de Valiradisposen de cases rurals i restaurants
C.S.
Les Vallsde Valira
Entrada al nucli d’Anserall, al municipi de les Valls de Valira.
Un indret ideal perl’aventuradel parapent
La bona comunicació d’Or-ganyà ha fet créixer els ser-veis relacionats amb el tu-
risme. El sector del parapent hacrescut força durant els darrersanys. La muntanya del Cogulló,al nord del terme, és un lloc ide-al per llençar-se en ala de pen-dent, o parapent. Les caracterís-tiques atmosfèriques de la pla-na d’Organyà converteixen l’in-dret en un autèntic paradís per
als amants d’aquest esportd’aventura.Un altre atractiu sónels embotits, com els d’Obach.
La població es concentra al’únic nucli del terme, la vilad’Organyà, amb un bell centrehistòric, restaurat, un autènticplaer pels vianants. La col·legia-ta de Santa Maria d’Organyà,declarada bé cultural d’interèsnacional, és un dels monumentsmés significatius del poble.
El centre històric de lapoblació, restaurat, ésun plaer per a la vistai per ser passejat
C.S.
Organyà
La darrera edició de la Fira de Sant Andreu, a Organyà.
Pinturesprehistòriques iun terme farcit de fonts
El terme de Peramola se si-tua a la part sud de l’Alt Ur-gell, entre els municipis de
Coll de Nargó, Oliana i Basse-lla. S’estén des de la dreta delSegre fins al límit amb la comar-ca de la Noguera.Al mig del ter-me es troba l’emblemàtica mun-tanya de Sant Honorat.A la ca-sa de la Penella, situada al nord,elaboren artesanalment format-ge curat i de tupí i també mató,
que es comercialitzen amb lamarca Castell-llebre. Una de lesprimeres mostres de la presèn-cia humana per aquests territo-ris correspon a les pintures ru-pestres del Roc de Rumbau, tam-bé conegut amb el nom de Ro-ca dels Moros, catalogades i pro-tegides per la Unesco. Poble defonts, acull la imponent roca delCorb, formada per conglome-rats de tipus montserratí.
Al nord del municipis’elaboren formatgesartesanals sota lamarca Castell-llebre
Peramola
Una vista del poble de Peramola, al sud de l’Alt Urgell.
Esquí, golf i unahistòriaplenade fets cabdals
Els establiments hotelers i derestauració, situats a la partmés baixa del terme, l’esta-
ció d’esquí nòrdic de Sant Joande l’Erm i el camp de golf d’Ara-vell són els signes més evidentsde la transformació turística delmunicipi, ben carregat tambéd’història. Bona part de l’actu-al terme deMontferrer i Castell-bò va pertànyer al vescomtat deCastellbò, que, amb el casament
del vescomteArnau ambArnal-deta de Caboet, va passar a pos-seir també la vall de Cabó. Elmaridatge de la filla d’Arnau,Ermessenda, amb el vescomteRoger Bernat II de Foix va unirles dos cases senyorials. De l’en-frontament dels Foix i els Cas-tellbò amb el bisbat d’Urgell envan néixer els famosos Pariat-ges, origen de la independènciade la veïnaAndorra.
La independènciad’Andorra té el seuorigen en els Pariatgesnascuts al municipi
C.S.
Montferrer iCastellbò
Escena del Mercat Càtar de Castellbò, que se celebra a l’agost.
11ALTURGELLPOBLEAPOBLE
DESEMBRE DEL 2014 SEGRE
“Lluitempervendrealpreumésbarat”
L’Estació de Servei Olianava obrir portes l’any 1961i a banda de l’activitat prò-
pia a les instal·lacions de la po-blació, dóna servei a una granpart de la comarca de l’Alt Ur-gell, tant a domicilis particularscom a empreses. A bandad’aquesta estació, en tenen dosmés de dimensions més gransaTarragona i Barcelona. El ne-goci del carburant viu momentsde molta competència. Ho ex-plica el propietari i fundadorde l’Estació de Servei Oliana,Manel Bars.“Tenim la sort quetenim les altres dues estacions
La competència del sector del carburant ha fet quel’Estació de Servei Oliana s’hagi adaptat al noumercat
El propietari de l’Estació de Servei Oliana, Manel Bars, a les instal·lacions.
C.SANS
Què visitar:Església de Sant Martíde Tost
El monument romànic mésinteressant és l’església deSant Martí de Tost. El templeel va fundar el cavaller ArnauMir de Tost i va serconsagrat, l’any 1040, pelbisbe Eribau d’Urgell. Elsaltres vestigis romànics sónSant Esteve de Sauvanyà,Sant Frutiós de Fontelles,
Sant Genís de Tost i lesruïnes de Sant Pere de la
Parròquia.
On dormir:Cases de Turisme Rural:
Adrall: Cal Miqueló, Cal Xico.Arfa: Borda Requena, Era deCal Tomàs.Pla de Sant Tirs: Cal Font.Hotels: Les Flors.
Onmenjar:Adrall:
Can Pere, La Llar de Foc, LaPerdiu d’Argent, L’Estanc.
Arfa:
El Jardí.
El Pla de Sant Tirs:
El Pla, Casa Paco.
on el volum ésmolt major i femgrans comandes, aconseguintun preu millor. Amb això ideixant un benefici per l’em-presa menor del que en tenena d’altres, ens permet vendre
el gasoil i la gasolina al preumés econòmic de tota la pro-víncia de Lleida”, diu Bars, perafegir que “la nostra lluita ésvendre al preu més barat deLleida”. Com a totes les em-preses, la crisi ha fet els seus es-tralls. En aquest sentit, han ha-gut de reduir preus i també hanhagut de reduir molt les despe-ses. La crisi també ha fet can-viar costums i ara la gent en llocde demanar el gasoil per litreso un ple sencer demanen quan-titats petites i fan la comandaper l’import exacte que podenpagar.
La crisi fa que lagent ja no demaniun dipòsit ple sinóquantitats petites
12 ALTURGELLPOBLEAPOBLE
SEGRE DESEMBRE DEL 2014
Al bellmigde la comarcai ambcavallermedieval
Al bell mig de la comarca, elmunicipi de Ribera d’Ur-gellet està format per quin-
ze pobles, encara que uns quantsestan ja deshabitats. Els princi-pals són el Pla de Sant Tirs,Adrall,Arfa,Montan deTost i laParròquia d’Hortó. Conegut pelseu romànic, pel mític cavallerArnau Mir deTost i per una for-matgeria de renom, Mas d’Ero-les, aAdrall, el nom del munici-
pi ve del 1968, quan al Pla deSantTirs li foren annexats els nu-clis veïns deTost,Arfa i la Par-ròquia d’Hortó. S’estén a ban-da i banda del riu Segre, des delriu de Pallerols, a ponent, fins alMontsec deTost, al sud-est. Lamajor part del terme havia per-tangut, durant l’època medieval,al capítol de la catedral d’Urgell,tot i que els vescomtes de Cas-tellbò els ho disputaven.
Una formatgeria, Masd’Eroles, porta arreuel nom del pobled’Adrall i del municipi
C.S.
Riberad’Urgellet
El Pla de Sant Tirs, en una imatge nadalenca de postal.
13ALT URGELLPOBLE A POBLE
DESEMBRE DEL 2014 SEGRE
Elproducteartesàcreixa l’AltUrgellEmbotits Obach és un negoci familiar de cinc generacions especialitzat en embotit i productede proximitat. Elaboren a la vall de Cabó, a Organyà, i el producte estrella són les llonganisses
L’Alt Urgell és territori demuntanyes i de paisatgesidíl·lics però també és una
comarca liderada per grans ela-boradors artesanals amb produc-tes estrella com els formatges,les melmelades o els embotits.Embotits Obach és, en aquestúltim producte, gran expert enla matèria. Són cinc les genera-cions que han salvaguardat elsprincipis i les tècniques tradicio-nals d’elaboració de la famíliaper mantenir intactes la quali-tat i el sabor dels embotits queofereixen, ja siguin les llonga-nisses, els bulls, els fuets, les so-brassades, les botifarres o les ci-galetes. Les arrels d’aquesta cul-tura es remunten fa més de 100anys, en concret al 1850. Si béinicialment l’activitat va estarubicada a la Pobla de Segur, capal 1915 van portar el negoci aOrganyà, un lloc on les caracte-rístiques climàtiques i ambien-tals semblaven ideals per a la cu-ració d’embotits secs. I es queasseguren que els hiverns fredsi secs d’Organyà són part indis-cutible de l’excel·lència d’Em-
C.SANS
En Jesús és un dels tresgermans Obach. Ell està alcapdavant de la botiga.
L’èxit ve del tractedirecte amb el
client i una matèriaprimera de qualitat
botits Obach. I és aquí on a prin-cipis de segle es comença a pro-duir la ja mítica llonganissa d’Or-ganyà, també coneguda com laCulana. Dels tres germans queestan al capdavant del negoci,en Jesús es fa càrrec de la boti-ga. Ell encara recorda com la se-va mare li va inculcar la im-portància del bon tracte al client.I és que la clau de l’èxit, expli-ca, és una matèria primera dequalitat amb un procés de cura-ció molt elaborat i un bon trac-te de confiança al client.A ban-da de la venda directa i la distri-bució a botigues de Catalunya iAndorra, acaben de posar enfuncionament la venda online.En Jordi és el cap de les relacionscomercials i l’Eduard està alcapdavant de la fàbrica.
CadíreplamedallaMaciàalmèritenelTreball2014La Generalitat ha reconegut la trajectòria de la cooperativa urgellenca, que aquestproper 2015 celebrarà el centenari des de la seva creació a càrrec de Josep Zulueta
La Seu d’Urgell, capital del’Alt Urgell, es un territoride muntanya en el qual la
producció de carn de boví i latransformació de la llet en for-matge i mantega ha fet que ambel pas dels anys es convertís enel paradís d’aquests productes.L’elaboració de formatge i man-tega a la comarca es realitza desde sempre però gràcies a CadíSocietat Cooperativa C.LTDAs’ha mantingut fins avui la tra-dició artesana d’alta qualitat.Hodemostra el segell europeu deDenominació d’Origen Protegi-da (DOP) que ha aconseguit pelseu formatge, que comercialitzaamb la marca Urgèlia i que ésl’únic a Catalunya que està ava-lat amb aquesta distinció, i tam-bé per a la seva mantega, Cadí,la primera que es va concedira l’Estat espanyol i de les poquesd’Europa amb aquest segell. LaDOP Formatge i Mantega del’Alt Urgell i la Cerdanya empa-
ra, doncs, dos dels tresors gas-tronòmics que es produeixen aLleida però que s’exporta gaire-bé tota.
I no en va, Cooperativa Cadíacaba de rebre la Placa alTreballPresident Macià 2014. La Ge-neralitat ha volgut homenatjaraixí l’empresa pels seus mèritslaborals i per contribuir a l’im-puls de l’economia catalana. I ésque Cadí celebrarà aquest anyvinent el seu centenari. Funda-da per Josep Zulueta Gomis i ungrup de pagesos l’any 1915, vaser la primera cooperativa llete-ra creada a l’Estat, un projectesocioeconòmic que va marcarun nou camí en la reestructu-ració de la pagesia de l’Alt Ur-gell. L’empresa compta actual-ment amb 113 treballadors i 112socis ramaders, les aportacionsdels quals produeixen unamitja-na de 175.000 litres de llet dia-ris. La cooperativa produeix ca-da any 9.000 tones de format-
ges distribuïdes en 40 referèn-cies. La producció anuald’Urgèlia ronda els 220.000 kgi de Mantega Cadí els 370.000kg.Un dels trets diferencials quegaranteix la frescor i qualitat delsseus productes és la recollidadiària de la llet als seus rama-ders, sense exepció, essent sot-mesa des del seu origen als mésestrictes controls sanitaris.Aquest esforç constant, gairebécentenari, ha permès a la man-tega i als formatges ser recone-guts a l’Estat espanyol i a Eu-ropa com a productes d’alta qua-litat, la major part dels quals gau-deixen de la marca “Q” de qua-litat alimentària otorgada per laGeneralitat de Catalunya.
I una part més de tot aquestcontrol és el panell de tast queduen a terme cada 15 dies a Ca-dí. Entre 5 i 6 jutjes sensorialss’asseuen a taula i analitzen icomproven que les dos DOP es-tan en condicions de ser comer-cialitzades,mantenint els requi-sits quant a aspecte, color, gust,aroma, la distribució dels ulls enel cas del formatge, i la untuosi-tat en el de la mantega.
A banda de l’Urgèlia i la Man-tega Cadí, l’àmplia gamma deproductes Cadí en permet elconsum en diferents tipologiesd’apats i menjars. Des del CadíCrema, ideal per a entrepans;passant pel Cadícoop, baix engreix i sal però molt gustós; elsMinis, com el MiniTendre o elMini Cadícoop; i els frescos: elMató del Pirineu i el CadíFresc.
L’empresa s’ha convertit enun referent històric i una de lesprincipals indústries de les co-marques de l’Alt Urgell i la Cer-danya, a més de ser una peçaclau per al sosteniment i la mi-llora del sector primari del te-rritori.
Tractament del seufamós formatge.
C.SANS
Instal·lacions de la Cooperativa Cadí, cabdal per a l’Alt Urgell.
C.SANS
La producció anual d’Urgèlia ronda els220.000 kg i la de la Mantega Cadí
s’aproxima als 370.000 kg
14 ALTURGELL
POBLEAPOBLE
SEGRE DESEMBRE DEL 2014
La seva estratègia,asseguren, és estar
a prop del client
Subministren a l’AltUrgell, Andorra,
Pallars i Cerdanya
L’AltUrgell, comarcaricaenmaterialspera laconstruccióMaterials Alt Urgell SL ha sabut adaptar-se a la situació actual que afecta totes lesempreses del sector de la construcció i s’ha convertit en una empresa de serveis
Des de l’any 1980, Materi-als Alt Urgell SL és unaempresa dedicada a la co-
mercialització i venda de mate-rials de construcció, sanitaris,cuines o electrodomèstics, entred’altres. Durant aquests 20 anyshan evolucionat constantmentper tal d’oferir productes ade-quats a les necessitats dels seusclients. Un equip de professio-nals assessoren el client des del’inici d’obra fins a l’últim detall.La propietària de l’empresa, Me-ritxell Escaler, apunta alguna deles estratègies que fan servir pertirar endavant el negoci. “Somuna empresa familiar i donemmolta importància a estar al cos-tat del client.Aquest se’ns hatransformat i ha passat de ser ungran client amb grans compresa un client de caire més petit iparticular. És en aquest sentitque ens hem hagut d’adaptar almercat actual i ens hem conver-
tit en una empresa de serveis. Hiha molta competència i tambéhem hagut de rebaixar elspreus”, explica.
Subministren en un radi de 50quilòmetres, entre l’Alt Urgell,el Pallars,Andorra i Cerdanya,tot i que estan molt centrats a laSeu. Com a empresa del sectorde la construcció que són, tam-bé s’han vist molt perjudicatsper la crisi. Escaler opina que “laprevisió per a aquest any vinentno serà millor que la del 2014.No sóc gaire optimista i és que,un cop hem tocat fons remuntaruna mica no costa gaire, però noens hem d’enganyar i quan diuenque l’economia espanyola estàcreixent penso que no és altracosa que publicitat política”. Ma-terialsAlt Urgell està fent factu-racions de fa 20 i 25 anys. “Larecuperació no serà immediata.Aquest any vinent serà dur comel que acabem de passar”, asse-vera.“En un període curt i mitjàno tenim previsions de creixe-ment”, conclou.
C. SANS
La propietària deMaterials Alt Urgell, Meritxell Escaler, mostra els productes de la seva empresa.
15ALT URGELLPOBLE A POBLE
DESEMBRE DEL 2014 SEGRE
16 ALTURGELL
POBLEAPOBLE
SEGRE DESEMBRE DEL 2014
