D’ACTESdades.grupnaciodigital.com/redaccio/publicitat... · 2016-03-07 · 11 ELS PICAPOLLS DE LA GAVARRESA 4 pilars de 4. Bateig de la colla. Festa Major, 2015. primer quatre de

1

56aFira d’ArtésSALUTACIÓ

SALUTACIÓ

PROGRAMA D’ACTES

56aFira d’Artés2 i 3 d’abril de 2016

C M Y CM MY CY CMY K

3

56aFira d’Artés

3

Autor imatge Fira:Robert Esparó i AlonsoSALUTACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

ALCALDE D’ARTÉS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5CONSELL EXECUTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7ELS PICAPOLLS DE LA GAVARRESA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9AMICS DE BALL EN LÍNIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15ENTREVISTA A JOSEP PARÉ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21ADRIÀ CASES HISTORIADOR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .41PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI I CATÀLEG DE BÉNS ARQUITECTÒNICS, HISTÒRICS I AMBIENTALS D’ARTÉS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .53ACTIVEM-NOS I RESPIREM: SUPORT, VALOR I RESPECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .58HORTS URBANS I ECOLÒGICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60OBRES A LES PISCINES MUNICIPALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62REFORMA VESTIDORS CAMP DE FUTBOL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .64PROGRAMA D’ACTES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .68XERRADA “VIATJAR PER CÓRRER” A CÀRREC DE L’ARCADI ALIBÉS . . . . . . . . . . . . . . . .68ACTES PARAL·LELS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .75PROGRAMACIÓ ESPORTIVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .75FRANCESC BLANCHER: 13a CONVOCATÒRIA PREMIS DE POESIA . . . . . . . . . . . . . . . .76CARTELLS GUANYADORS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8043è CONCURS DE PINTURA RÀPIDA 2015 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8244è CONCURS DE PINTURA RÀPIDA 2016 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .83RELACIÓ DE TROFEUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .84COL·LABORADORS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .85TELÈFONS D’INTERÈS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .96HORARIS D’INTERÈS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .97

ÍNDEX


55

56aFira d’Artés

SALUTACIÓALCALDE D’ARTÉS

L’herència cultural i patrimonial d’un poble és un bé per a la seva comuni-tat, i si el dret de les generacions que la reben és gaudir plenament del seu valor, també ho és el deure de transmetre-la a les generacions del futur en les millors condicions .

Els pobles ens distingim per aquest patrimoni, ja sigui material o immateri-al, públic o privat . I en aquest sentit, Artés es pot enorgullir del llegat dels nostres avantpassats . El patrimoni arquitectònic, arqueològic i ambiental del nostre territori és molt ric i, per això, des de l’Ajuntament hem decidit confeccionar un catàleg de tots aquells elements remarcables del municipi per tal que es puguin preservar . Aquest document ens ajudarà a posar de manifest el seu valor, perquè tinguin el reconeixement que mereixen i ens ajudin a conèixer la nostra història . Vull agrair la col·laboració de tots els artesencs en aquesta iniciativa des de l’Ajuntament .

No podem oblidar, però, aquell patrimoni cultural que ens ha arribat a tra-vés del llegat documental o fotogràfic d’alguns artesencs . Qui no es recorda de les fotografies de l’Amadeu Quintana, fotògraf artesenc? Imatges que ens parlen de festes de modistes, de quintos, de la festa de l’arròs . . ., cele-bracions que avui han desaparegut i només ens en queda la documenta-ció gràfica . Actualment fem la festa de la Verema, que fa pocs anys que se celebra, però que ha arrelat amb força al municipi . I també hi ha la Fira, la Fira d’Artés, que va néixer l’any 1961 i ha esdevingut un dels certàmens més lluïts de la Catalunya Central .

La Fira d’Artés és un dels signes d’identitat de la nostra vila que, després de cinquanta-sis edicions, ha viscut transformacions, ha patit crisis econòmi-ques i ha evolucionat fins a esdevenir l’actual Fira multisectorial, que és un referent al Bages . A partir d’ara, potser serà el moment de plantejar-nos si cal donar un nou enfocament a la nostra Fira de cara a les pròximes edicions .

Finalment, des de la Comissió de la Fira que presideixo, vull agrair, un any més, la confiança dels expositors en la nostra Fira i convidar a tots els ar-tesencs i visitants a gaudir d’aquest certamen .

Que tinguem molt bona Fira!

Us hi esperem!

Josep Candàliga i FreixaAlcalde d’Artés

Imatge: Sebastià Plans

Vedruna ArtésCe

ntre

con

cert

at p

er la

Gen

eral

itat d

e Ca

talu

nya

C/Carme,16 Artés 938305212 www.vedrunaartes.cat [email protected]

#Colorsdescola

7

56aFira d’Artés

CONSELL EXECUTIU

7

PresidentJosep Candàliga i Freixa

Tinent d’alcaldeErnest Clotet i Berenguer

Tinent d’alcaldeElisabet Carracedo i Manyosa

Tinent d’alcaldeÒscar Vilarasau i Clotet

Tinent d’alcaldeMeritxell Bonastre i Arís

Regidor Enric Forcada i Valiente

RegidorIsrael Falcó i Martínez

RegidorRoger Genescà i Campí

RegidoraFina Montañola i Cortina

RegidorManel Parreño i Jiménez

MEMBRES DE LA COMISSIÓ DE LA FIRA

Jordi Vila i DalmauJosé Rueda i NoceteJosep Riera i SolàAntonio José Pérez i Gómez Casa d’AndalusiaJoan Mas i SolergibertJordi Valls i MonellXavier Robles i CiriaRoc Comas i Plans El CepEduard Sellarés i Rovira El Cep Joan Sallas i Ciuró Amics de la Sardana d’ArtésM . Àngels Goenaga i Guivernau UBAMarta Manubens Márquez El Cep

RegidorMarc Torras i Simón

RegidoraMercè Simó i Ribas

RegidorJosep M . Artigas i Feliu

9

56aFira d’Artés

9

ELS PICAPOLLS DE LA GAVARRESA

ORIGEN DELS CASTELLSS’han trobat documents de fa més de 200 anys on es parla de l’activitat cas-tellera, que tenen l’origen en el “Ball dels Valencians”, processons religioses del Camp de Tarragona que acabaven amb l’aixecament d’una construcció humana . A mitjans del S . XVIII apareix la paraula castell com a pràctica dife-renciada del ball i des d’aleshores fins ben entrat el S . XX menys de deu colles conformaven l’escenari casteller . No ha estat fins els darrers anys que hi ha hagut una “explosió”, amb el reconei-xement per part de la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat i s’ha arribat fins a les 100 colles caste-lleres en actiu .

ORIGEN DELS PICAPOLLS DE LA GAVARRESAEls inicis de la colla van molt lligats als Salats de Súria i a la celebració del Correllengua a Artés . Un grup petit de persones assistíem als assajos i actua-cions de la colla Surienca, i de mica en mica, a banda de col·laborar-hi vam fer els primers assajos al Parc de Can Cru-sellas, per a una actuació conjunta al

Correllengua local . Va ser tot un èxit i l’any següent, el 2013 vam repetir-ho, però aquest cop en solitari, fet que ens va donar a conèixer encara més i a am-pliar la nostra colla de manera notable .

Aquest punt d’inflexió va fer que co-mencéssim els assajos de forma regu-lar amb la intenció de realitzar el nos-tre primer castell de sis pisos durant la Festa Major de l’any següent . El treball i el gran esforç van ser plenament con-firmats amb la consecució del nostre

Imatges: Arxiu dels Picapolls

Assaig de la colla al Complex Cal Sitjes.


11


4 pilars de 4. Bateig de la colla. Festa Major, 2015.

primer quatre de sis . A partir de llavors, vam seguir els assajos, els tallers, les xerrades i els assajos compartits amb altres colles, que van comportar inten-tar formar una colla dins de la Coordi-nadora de Colles Castelleres de Catalu-nya . Així, encaràvem l’any 2015 amb la consolidació del nostre projecte, mit-jançant actuacions a diverses poblaci-ons de Catalunya i amb la vista posada al nostre bateig on estrenaríem camisa, acompanyats dels nostres padrins .

El 5 de setembre de 2015, essent colla en formació, ens vam batejar, vam es-trenar la nostra camisa de color morat acompanyats pels Salats de Súria, com no podia ser d’una altra manera, i els Xicots de Vilafranca . Vam realitzar per primera vegada el cinc de sis a banda del tres de sis amb agulla, el quatre de sis i quatre pilars de quatre simultanis . La valoració de final d’any fou una fan-tàstica temporada amb els objectius complerts: els millors castells que po-díem aconseguir i sense cap caiguda!

QUI FORMA LA COLLAAls Picapolls actualment som unes 120 camises . Els castells són una activitat familiar on tothom hi té cabuda, tot-

hom en pot formar part, ja sigui a la pi-nya, al tronc, al pom de dalt o tocant la nostra particular melodia . Tenim nens i nenes a partir de tres anys fins a per-sones més grans de seixanta amb tot tipus de complexitats, de maneres de pensar i amb diferents formes de viu-re aquesta particular tradició . A més, a banda de la gent d’Artés, hem volgut obrir la nostra colla a la Vall de la Gavar-resa i a altres zones, d’aquesta manera tenim integrants de la colla que són de poblacions diverses: Avinyó, Calders, Santa Maria d’ Oló, Olost, Prats de Llu-çanès, Balsareny, Súria, Manresa, Moià o fins i tot de Barcelona .


13

FITXA TÈCNICAPresident: Ramon Vilalta

Cap de Colla: Albert Agüera

Millor Castell: Cinc de sis

Millor Diada: Calders . 5d6, 4d6a, 3d6a, p4

Color de camisa: Morat

Colles Padrines: Salats de Súria i Xicots de Vilafranca

Hora i lloc d’assaig: Dijous a 2/4 de 8 del vespre i diumenge a les 6 de la tarda al Complex Cultural de Cal Sitjes .

Més informació: htpps://picapollsgavarresa.wordpress.com

Castell 5 de 6. Bateig de la colla. Festa Major, 2015.

OBJECTIUS DELS PICAPOLLSEl 2016 és un any ple de reptes . Nosal-tres volem créixer d’amplada per inten-tar créixer amb alçada . Volem seguir treballant i aprenent de totes les colles i per tot el territori dels Països Catalans . És per això que hem realitzat un calen-dari amb més de 15 actuacions per tot Catalunya i fins i tot una a la Catalunya Nord . Si voleu venir a veure un assaig, a compartir amb nosaltres una bona estona o acompanyar-nos a una actua-ció, teniu les portes dels Picapolls ober-tes de bat a bat .


15

56aFira d’Artés

AMICS DE BALL EN LÍNIA

15

INICITot va començar el gener de l’any 2009, després de les Festes de Nadal, uns amics ens vam trobar en un ball a Santpedor i, com molts diumenges, ballàvem en línia i ball rodó, una mica de cada, depenent del ritme de la mú-sica que tocaven .

Més endavant, un grup de persones d’Artés, les “chicas de oro”, ens van co-mentar que també volien aprendre a ballar en línia . Llavors, vam demanar al professor que n’ensenyava als po-bles del voltant si podia venir a Artés . En aquells moments aquesta persona no podia atendre la nostra petició per manca de temps, i quan ho vam expli-car a les ”chicas de oro”, elles ens van

demanar que nosaltres els ensenyés-sim el que sabíem, que en aquell mo-ment no era gaire .

Sorpresos per la seva petició vam que-dar que, si trobaven un lloc per ballar, ho intentaríem . Així va ser com la Sra . Trini Capdevila, una de les “Chicas”, va anar a l’Ajuntament i aquest ens va dei-xar l’edifici del Centre Cívic, concreta-ment la primera planta .

Al principi érem pocs, però la colla va anar augmentat i el lloc es va quedar petit . Després d’un any i mig, per mit-jà de l’Esplai de l’Amistat, l’Ajuntament ens va deixar la sala 2 de Gener, ja que en aquell moment encara no hi havia constituïda l’entitat .

Imatges: Arxiu dels Amics de Ball en Línia

Amics de Ball en Línia amb la Marató. Puig-Reig 2013.

Festa dels Templers. Puig-Reig, juny 2011.

Fundadors de l’associació Amics de Ball en Línia.



CONSTITUCIÓ DE L’ENTITATA principis de l’any 2012 es va crear legal-ment l’entitat dels Amics de Ball en Línia .

La Junta està formada per:Antonio Alonso, presidentJosep M . Ramos, secretariMontserrat Colillas, tresoreraCarme Clota, vocal

Volem agrair la col·laboració dels socis i de tota la colla amb la qual sortim junts, gràcies a la seva ajuda podem participar en moltes activitats i festes del municipi com el Carna-val, la festa de TOTS de la residència, la Vere-ma, la marató de TV3 . . .

Així com també podem col·laborar amb al-tres municipis del voltant: Navàs, Manresa, Berga . . .i principalment Puig-Reig, amb la Marató de Ball en Línia, la festa dels Tem-plers –ballant danses medievals–, la fira de Sant Martí i Carnaval, entre d’altres .

Actualment, també anem a ensenyar a ba-llar a l’Esplai de Santpedor, al de Sallent i a l’Associació de veïns del Poble Nou de Sa-llent .

Un cop a l’any, els membres de l’associació fem una sortida en grup, en un poble de la costa, i també fem un sopar anual amb ball per a tots els socis de l’entitat .

Classes de Ball en Línia. Esplai Sallent, 2014.

Carnestoltes 2013.

Sopar de l’Associació 2013.

1717



1919

Aquest any, hem organitzat per primera ve-gada una activitat nova al municipi: El ball de la nit de Nadal, a la Sala 2 de Gener, obert als socis dels Amics de Ball en Línia i ball rodó, però també obert a tothom .

Seguim ballant cada dissabte a la Sala 2 de Gener, de 5 a 7 de la tarda . Tothom qui tin-gui ganes de ballar, hi serà benvingut!

Les persones que vénen diuen que és una bona activitat, tan física com mentalment, per als adults .

Si us agrada el ball, teniu un lloc on venir, no fa falta tenir parella i l’edat no té cap impor-tància, només s’ha de tenir ganes de ballar i passar una bona estona .

Us hi esperem!

Carnestoltes 2012.

Festa Major de Galera, any 2014.Cartell del ball de la Nit de Nadal, organitzat per l’asso-ciació.

Festa dels Templers. Puig-Reig, juny 2011.

21

56aFira d’Artés

ENTREVISTAA JOSEP PARÉ

21

Josep Paré (Artés, 1958) va encarnar el “nou Artés” de la democràcia, quan, després d’una intensa activitat durant l’època de la Transició –secretari de l’Assemblea Popular, fundador de la revista Veremall, locutor de Ràdio Ar-tés, membre de la comissió de la Fira, etcètera– va arribar a l’alcaldia . Tenia només 24 anys, i aconseguí una gran victòria electoral, el 1983 . S’hi va estar tres mandats, durant els quals Artés va fer un salt cap a la modernitat, paral·le-lament al que feia el país en uns anys d’il·lusió i de reptes que ell afrontava quan sortia de treballar, perquè, en aquells moments, l’alcaldia no era una activitat professional . Compaginava aquesta tasca amb la feina de mestre, a l’escola Barnola, a Avinyó, on fa més de 35 anys que treballa i on ha previst jubilar-se més d’hora que tard .

Encara t’agrada fer de mestre?

És una feina maca . M’he passat bona part dels anys fent de tutor a cinquè i sisè de primària . Últimament sóc res-ponsable de la coordinació informàtica de l’escola, que sempre m’ha interessat i que suposa un nou al·licient .

Han canviat molt les escoles durant aquests anys?

Moltíssim! Els mestres ens queixem, perquè l’actitud dels pares amb la canalla ha canviat molt . Ara són molt pro-teccionistes . Un acudit que circulava per la xar-xa ho explicava molt bé: abans, quan un nen arribava a casa amb males notes, els pares el renyaven . En canvi ara, a qui renyen és al mestre . Això no els fa cap bé, a la canalla, perquè no s’es-pavilen i es converteixen en criatures consentides . Menyspreant la cultura de l’esforç, el nivell en aquests darrers anys ha baixat qui-sap-lo . Sembla que anem enrere .

Sona una mica catastrofista.

No, això tampoc . Alhora, com que el món és tan obert i globalitzat, podem accedir fàcilment a la informació, i su-poso que ho compensem per un altre cantó .

Josep Paré i Capdevila.

Text entrevista: Pere Rusiñol i CostaImatges: Sebastià Plans


ENTREVISTA A JOSEP PARÉ

2323

No deu ser fàcil ocupar-se de la infor-màtica, perquè els nens són nadius digitals i alguns, fins i tot, potser en saben més que el mestre!

Això es nota més a l’ESO, però és cert que comencen a fer coses en què et poden superar . Jo tinc l’avantatge que la informàtica m’agrada des de ben jovenet i, per tant, no m’ha costat mai gaire . Per a mi ha estat un hobby… M’ho passo bé, perquè el que suposa és impressionant: tens el món a l’abast!

On vas anar a escola, de nen?

Vaig començar a les monges, a l’edifici vell de l’Escola Vedruna, fins a l’edat en què estava permesa l’escolarització de nens i nenes conjuntament . Després, a 7 anys, ens van separar i vaig continuar a l’escola parroquial; primer, on ara hi ha el Petit Casal i, després, a Cal Grané . La secundària ja la vaig cursar a Man-resa, a l’institut Lluís de Peguera .

Recordes alguns professors?

Sí, sí . Hi havia Don Riquelme, Josep Fàbrega, Josep Ragué, Josep Girabal, Josep Viñas, Josep M . Pujol… De les monges recordo la germana Araceli, que l’apreciava molt, tot i que jo era molt petit .

I a l’institut?

Hi havia conegut mes-tres molt bons, com el Valentí Masachs, ex-cel·lent professor de Ciències Naturals . Hi ha un museu de geologia a Manresa que porta el seu nom .

I després, Magisteri a Barcelona… Per què vas estudiar Magisteri i no Periodisme, si tens una gran vocació perio-dística?

Evidentment sóc un periodista frustrat! Tota la vida el que realment m’ha agradat és el perio-disme i, quan estudiava secundària, ho tenia clar . Però, un dia va sortir a classe el tema sobre què volí-em estudiar, i el professor ens va avisar: “compte amb això del periodisme, que és fantàstic, però les possibilitats labo-rals són molt difícils” . Em va convèncer, i em vaig matricular a Magisteri, que era la segona opció que més m’agradava . Em vaig dir: “faré Magisteri i després ja ho veurem” . Però després va venir la política i ho va trastocar tot!

Josep Paré i Josep Dalmau en l’acte de suport a la can-didatura de Lluís M. Xirinacs al Senat. Casal Artesenc, 11 de juny del 1977.

Foto original en B/N: Ramon Creus.


2525

Com el vas aprendre, el català?

Aquí a Artés ens en va ensenyar una mica el Josep Maria Pujol, a Cal Grané, a començament dels anys 70 . Però, so-bretot el vaig aprendre llegint el diari Avui . Quan va sortir, el 1975, em feia tanta il·lusió que el comprava cada dia i el llegia fil per randa . Em fixava en el redactat, hi descobria paraules cons-tantment… El diari Avui ha estat el meu gran professor de català .

A Barcelona, quan estudiaves, t’hi vas quedar a viure?

El primer any, sí . Tenia una habitació llogada molt a prop de l’Ajuntament . El segon any (1976-1977) gairebé no hi haver classe, perquè sempre fèiem vaga… I, durant l’últim any, com que treballava, estudiava en horari de tarda, i llavors ja anava i venia .

De què treballaves?

Vaig treballar una temporada a les ofi-cines de can Berenguer i, després, a l’empresa Bernat’s .

I en quin moment vas entrar en con-tacte amb la política? A Barcelona?

No; a Barcelona no m’hi vaig involucrar . Va ser aquí, a Artés: durant la Transició

es respirava po-lítica pertot ar-reu . Penso que la llavor política a Artés va ser el Congrés de Cultura Catala-na [1975-1977], quan ens vam començar a re-unir diferents persones i es van crear lligams que després van de-sembocar en l’Assemblea Popular, que va fer molta feina, fins que a partir de les eleccions cadascú va fer el seu camí .

Algú, particularment, et va tibar?

Va ser un procés molt espontani . La Transició va coincidir amb la meva ado-lescència, l’època més propícia, perquè ho vius tot més intensament . Vam co-mençar la revista Veremall, que ens va ajudar a impulsar moltes coses… Hi havia efervescència .

En algun partit sí que hi havies mili-tat, oi?

Em movia en els ambients de l’esquer-ra independentista, que són els que sempre han reflectit més bé els meus ideals .

Acte de presa de possessió de Josep Paré com Alcalde d’Artés. Casa de la Vila, 23 de maig del 1983.



2727

Ara també et consideres d’esquerres?

Continuo pensant el mateix . És una desgràcia que allà on s’han volgut im-plementar sistemes socialistes avan-çats hagin fracassat estrepitosament, però no hem de defallir, i sempre cal recordar que Olof Palme, en certa ma-nera, va estar a punt d’aconseguir-ho, tot i que ho va pagar molt car .

Quins són, segons el teu criteri, els elements que defineixen l’esquerra?

La igualtat és el concepte bàsic . Que seixanta-dues persones tinguin el ma-teix que mig món és una aberració . És normal que hi hagi diferències, però no aquestes bestieses . Que un directiu d’un banc es jubili amb 80 milions d’eu-ros és obscè . Hauria d’estar penalitzat, o pagar uns impostos molt elevats… La igualtat social és la base del que hauria de ser l’esquerra . Amb la riquesa que hi ha al món tothom podria viure bé .

I l’altra pota del teu ideari polític, la independència, com la veus?

No m’hauria imaginat mai arribar on hem arribat . Quan era jove, l’indepen-dentisme era molt minoritari i ara és gairebé del 50% . És un moment impor-tant que vivim amb il·lusió, però amb tranquil·litat . La independència, per a

mi, no supo-sa cap tren-cament amb ningú ni amb res: Sevilla i Madrid seran a la mateixa dis-tància si som independents .

Però d’independències “tranquil·les” n’hi ha hagut poques al món.

Ja ho sé! La idea de l’imperi és fotuda, però mira Txèquia i Eslovàquia: són amics i no ha passat res . Si la idea últi-ma és l’Europa de les nacions, tampoc no ha de suposar res, perquè tant és ar-ribar-hi tenint un estat com dos .

Com creus que es pot desencallar tot això?

És clar que la independència no és per demà passat . Això només es pot resol-dre amb un referèndum unilateral o pactat . És la solució més clara .

Per què no vas continuar en política després de ser alcalde?

El principal problema és que en aque-lla època no hi havia cap partit que m’acabés de convèncer . Si l’Esquerra Republicana d’aquell moment s’ha-

Imatge dels estudis de RTVA l’any 1988. Amb Anton Rovi-ra darrera la càmera i Jaume Carbonés, Josep Paré i Teresa Puigbò.



2929

gués assemblat a l’actual, vés a saber . Els socialistes eren molt sucursalistes, tot i que amb els d’aquí m’hi entenia, i quan anava a Barcelona veia que la Di-putació era molt més professional que la Generalitat . I també hi havia un altre tema: si volia continuar a la política me n’havia d’anar a Barcelona, i això no em venia gens de gust . Hi estic molt bé, a Artés . La ciutat gran m’atabala .

Què és el que t’agrada tant d’Artés?

Res en concret… És el meu poble i hi estic molt bé! Te la mida que m’agrada, ni massa petit ni massa gran, està molt ben comunicat… El poble l’estimes no perquè sigui el millor, sinó perquè és el teu .

Creus que ha canviat molt comparat amb quan eres petit?

Quan penso en els carrers i el poble, de petit, la imatge que se’m forma és en blanc i negre . Potser és per les fotos . Però, tot i això, era un Artés amable . Re-cordo quan anava cap a l’escola i la gent em deia bon dia, o quan jugava a fut-bol a la plaça Nova… Era una vida que recordo amb nostàlgia, però en blanc i negre! Ara és més acolorit .

Què és allò que més ha millorat?

Els equipaments són impressionants . Què ens falta? Tenim, fins i tot, institut; una zona esportiva, que és espectacu-lar, concentrada en un únic espai…

Veig que no parles de la falta de lliber-tats. L’Artés dels anys 60 no devia ser tan asfixiant en aquest sentit, doncs.

Doncs no . El meu interès per la políti-ca prové de l’ambient general que es respirava, no perquè em sentís lligat . El tardofranquisme era realment un altre món, almenys a aquí .

De fet, moltes de les decisions clau que expliquen l’Artés d’avui, com el polígon, la planificació de la zona es-portiva, la Fira, etcètera, provenen d’ajuntaments del franquisme. No sembla que hi hagués tanta una rup-tura entre el franquisme i la demo-cràcia, sinó més aviat una continuïtat entre gent interessada a millorar el poble. Ho veus així?

Sí, sí . El gran mèrit de moltes d’aquestes coses que dius és dels ajuntaments de l’època franquista . Això és així . El polí-gon, en concret, va ser importantíssim, perquè quan va petar el tèxtil va ser

Josep Paré.


3131

molt dur i es va poder fer la transició sense massa drames . I en els últims anys, quan des de l’Assemblea exigíem coses, la veritat és que l’Ajuntament responia . No hi va haver “mal rotllo” i el Consistori ens va escoltar i atendre rao-nablement bé .

El 1979, en les primeres eleccions democràtiques, va guanyar la llista d’esquerres. Com és que no t’hi vas presentar?

És que em va tocar anar a la mili! L’últim pas de l’Assemblea va ser decidir que s’havia de fer una llista, i se’n va fer una de molt potent, que sens dubte hauria arrasat . Però, llavors, va passar el que sol passar a les esquerres: ens vam ba-rallar i va petar tot . I quan ja semblava que no hi hauria llista, un petit grup de l’Assemblea en va impulsar una amb el Ton Vallribera al capdavant… I resulta que va guanyar per 8 vots, quan nin-gú no s’ho esperava! Això sí: el Ton ja va dir que només s’hi estaria quatre anys i, quan vam veure que realment no repetiria mandat, ens vam haver de moure perquè hi hagués una llista que continués la tasca . Com que érem molt variats (socialistes, PSUC, indepen-dents…), en vam dir Grup Unitari .

I com va anar que encapçalessis la llista?

Doncs, en realitat, jo no havia d’anar al capdavant, sinó en el número dos! Això és el que ha-víem quedat . Però qui havia d’anar primer s’ho va re-pensar a última hora i em va demanar que encapçalés la llista . Jo només tenia 24 anys, em van dir que ja m’ajudarien, i al final em vaig posar la manta al cap .

I aconseguíreu un resultat impressio-nant: 8 a 3

Penso que vam fer molt bona campa-nya i vam saber transmetre il·lusió .

A 24 anys vas entrar al despatx de l’al-caldia… No et feia molta impressió?

L’avantatge de ser tan jove és que ets més inconscient . Ja feia temps que anava a l’Ajuntament per temes de la comissió de la Fira, de manera que no va ser cap xoc . I a més, la victòria elec-toral va ser tan important que vam sortir-ne molt reforçats . El poble estava amb nosaltres . Hi havia eufòria .

Des del 1980, Josep Paré exerceix de mestre a l’escola Barnola d’Avinyó.



3333

Fins quan va durar l’eufòria?

Un parell d’anys; després es va anar normalitzant i tot va ser més assosse-gat .

Vas guanyar sempre totes les elecci-ons.

Sí, però cada vegada el resultat era més retallat! Potser si hi m’hagués presentat una altra vegada ja hauria perdut; de fet, vam perdre . La gent també té ga-nes de canviar de cares . Però, no vaig plegar per por de perdre . . .

Per què vas plegar?

Estava cansat . Dels dotze anys que vaig ser a l’Ajuntament, deu van ser bons, però els dos últims se’m van fer molt llargs . Hi ha moltes pressions i proble-mes que t’arriben i et van desgastant . Vulguis o no, va desapareixent la fres-cor . Quan em vaig adonar que comen-çava a anar a l’Ajuntament amb desga-na, vaig veure que era hora de plegar .

De què et sents més satisfet de tots aquells anys?

De l’institut . Mirant-ho fredament, penso que és el millor que vam fer . Sóc conscient, però, que potser també hauria caigut pel seu propi pes . Tinc la teoria que vam fer moltes coses, però

que si en comptes de nosaltres hi ha-gués hagut un altre equip, probable-ment també les hauria fet .

Va ser molt difícil aconseguir l’insti-tut? No el preveia el pla de la Gene-ralitat?

Penso que tard o d’hora s’hauria fet, però vam accelerar-ne el procés . Vam donar totes les instal·lacions, les vam rehabilitar… Hi havia altres pobles que es disputaven l’institut i havíem d’anar tan ràpidament com fos possi-ble . Vam batallar-hi molt i va anar molt bé . També vam fer molta feina de pavi-mentació: era com una obsessió, per-què quan vam entrar a l’Ajuntament hi havia molts carrers sense asfaltar, i ens semblava que això, al final del segle XX, no podia ser .

Davant les remodelades oficines municipals en una imatge del 1993.



3535

D’alguna manera us anticipàreu al temps amb això de la “democràcia participativa” i el referèndum de la plaça de l’Església…, però va acabar malament.

Sí, va acabar malament . Ho havíem promès en la campanya electoral i ho vam fer . No va sortir bé, però el poble va anar a votar . Segurament ho haurí-em d’haver assajat en algun altre tema menys controvertit que el de la plaça de l’Església .

I els famosos poders fàctics? Te’ls vas trobar?

Gens ni mica . Ningú no va venir mai a comprar-me ni a demanar-me coses estranyes . Ara que estem veient tants casos de corrupció, la veritat és que no ho entenc, perquè, amb la supervisió dels secretaris, ho veig impossible . A nosaltres la secretària no ens en deixa-va passar ni una . Ella et deia: “La llei diu això i ho has de fer . Si no ho fas, tran-quil . Jo faig el meu informe negatiu i tu fes el que vulguis, perquè la decisió la teniu els polítics” . No em va fer mai cap informe negatiu . Què fan els secretaris i interventors dels ajuntaments on hi ha hagut tanta corrupció? No ho entenc .

I alguna cosa que ara, amb perspecti-va, veus que faries diferent?

De coses importants, no . De detalls, sí . La consulta, com et deia, no la vam saber resoldre bé . També va ser surre-alista que retiréssim el nom de Dalí a un carrer perquè havia cedit el llegat a l’Estat en comptes de donar-lo a Ca-talunya . L’error va ser no haver anat a parlar amb els veïns . Si m’haguessin dit que “endavant”, ja estava . I si m’hagues-sin dit que no, doncs no ho hauríem fet . Quan els veïns van protestar tenien raó . I segur que hi ha altres coses que no vam fer prou bé, és clar .

De la remodelació del parc de Can Crusellas, que al principi va ser molt polèmica, n’estàs satisfet?

En un primer moment, quan vam fer les obres, les vam passar de tots co-lors . Ens deien de tot . La proposta era innovadora i, malgrat que gairebé tot ens ho va pagar la Diputació, va córrer la bola que l’Ajuntament es gastava els calers per destrossar-ho tot . Però, sin-cerament, penso que va ser un gran èxit .


3737

Quan vas plegar vas tallar en sec. Per què?

No em va costar gaire perquè vaig aca-bar cansat . Vaig ajudar el Grup Unitari en la campanya, i també quatre anys després . Quan prens una decisió, l’has de complir . Hi havia gent que deia que quan plegués no podria viure, però jo tenia clar que no passaria res . D’ençà que vaig plegar només he anat un pa-rell de vegades a l’Ajuntament, i una va ser per fer un reportatge per L’Artesenc! Durant aquells anys, m’ho vaig passar molt bé, vaig fer el que vaig poder, però quan vaig dir prou, es va acabar .

Quan ja no eres alcalde, en l’època de la bombolla, es va arribar a dir que Artés arribaria als 10.000 habitants. Tenia sentit això?

Per a mi, Artés és perfecte tal com és ara . Per què hem de ser tants? És un poble on tenim el que és bàsic . No és ni massa petit ni massa gran .

Dotze anys d’alcalde, però de perio-dista uns quants anys més, ja en feies quan eres alcalde, amb un programa a la tele. I has fet de tot: premsa (Vere-mall i ara L’Artesenc), ràdio, televisió, Internet… Què t’agrada més?

M’agraden tots! Tot el que és comuni-cació m’agrada!

Potser el que va tenir més èxit va ser el programa de televisió que feies com a alcalde. Vols dir que l’Hugo Chávez no et va copiar, després, a Ve-neçuela?

Ha!,ha!,ha! Alò, Artés! Ha!,ha!,ha! La ve-ritat és que a mi m’agradava . El primer que ho va fer va ser en realitat el Ton Vallribera, que feia el mateix a la ràdio . Jo ho vaig fer a la tele, i era un plaer . Durant el segon mandat, però, em vaig refredar perquè hi va haver males inter-pretacions .

Ara t’has implicat molt a L’Artesenc.

Sí, sí . L’Artesenc m’encanta . És una eina molt potent, que se l’ha currat sobretot el Josep Rusiñol . Han fet més de 200 re-vistes, que és una bogeria . Però, a part d’això, té uns estatuts consolidats, una economia molt sanejada, unes bones instal·lacions, bona part del poble el llegeix… Hi ha una base molt bona . És realment impressionant!

A la web de L’Artesenc (www.lar-tesenc.cat), què s’hi pot trobar?

Ja hi ha la col·lecció completa del Tot d’Aquí. Del Vincit, n’hi ha més de la meitat . De L’Artesenc, tota l’última eta-pa . De les més antigues, n’hi ha menys, però hi ha exemplars del Dos de Janer, Gavarresa, Pàtria Nova…

Josep Paré.


3939

També del Veremall . De mica en mica ho anirem fent .

A la Fira també hi has estat molt vin-culat, i abans de ser alcalde ja eres de la comissió. Pel que deies, haver estat a la comissió de la Fira et va facilitar les coses quan vas arribar a l’alcaldia. Com és que vas formar part de la co-missió?

De la comissió de la Fira en tinc molt bons records . Quan es va obrir a la par-ticipació hi anaven representants de les entitats . Jo hi devia anar a títol particu-lar . Es va formar una comissió molt di-vertida, que va crear molts lligams que encara duren . Va ser tota una escola .

Què suposava la Fira per a Artés?

Era realment molt important: era el dia de l’any que Artés tenia un protagonis-me indiscutible al Bages . Mitja comarca venia, els mitjans de comunicació no-més parlaven d’Artés… Era un orgull i una promoció immensa .

En tens records, de petit?

Sí, i tant! El que més recordo són les enormes màquines recol·lectores, que eren l’atracció número u de la fira . Unes bèsties! Els cotxes van venir més tard .

I ara, quin sentit ha de tenir la Fira?

Aquest és el gran tema! Què hem de fer? És difícil . Avui dia les fires no són el que eren, ni per al públic ni per als expositors . Nosaltres tenim la sort que ja la celebrem i funciona per inèrcia, però hem de veure com la innovem . Si no fem res, corre perill . Ho haurem de rumiar!

41

56aFira d’Artés

ADRIÀ CASESHISTORIADOR

41

Adrià Cases Ibáñez, nascut el 19 de de-sembre de 1983 a Barcelona, és doctor en Història Moderna . Actualment for-ma part de l’equip que elabora el Catà-leg de patrimoni del municipi d’Artés .

No ets nascut a Artés, però fa molts anys que hi vius. Quant temps fa que ets artesenc?

Des dels 13 anys . Jo sóc nascut a Bar-celona . La meva mare era professora i va obtenir plaça a l’institut d’Artés . En aquell moment la família va venir a viure a aquí . Des dels tretze anys, quan era un adolescent, sempre he estat vinculat al poble i, sobretot, al món del bàsquet . Abans de formar part del Club Bàsquet Artés, ja havia practicat aquest esport a Barcelona i, de fet, he jugat a bàsquet fins a l’any passat, en diverses categories .

Participes en altres entitats?

Durant uns quants anys, potser dels 20 als 25, vaig participar en el grup de Grallers d’Artés i, últimament, formo part de la colla els Picapolls de la Ga-varresa . Però, allà on he dedicat més

temps i m’hi he involucrat especial-ment és a l’Ateneu d’Artés . De fet, ara en sóc oficialment el president, i tot i que –com us podeu imaginar– per les característiques de l’entitat intentem defugir qualsevol personalisme, ara em toca de prop la responsabilitat legal de signar els papers com a president, des de fa uns cinc anys .

Durant aquest temps a l’Ateneu, i sem-pre en la mesura de les nostres possibi-litats –no oblidem que som un poble petit–, hem intentat dur a terme acti-vitats alternatives a l’oci convencional i aportar una part de crítica al sistema . A partir d’aquesta experiència, hem ob-servat que hi ha una barrera generacio-nal entre nosaltres i el jovent posterior . No sabem si és culpa nostra, si hem donat una imatge d’entitat tancada, o si té a veure amb el component gene-racional de nois i noies que –segons la meva impressió– no senten la necessi-tat de relacionar-se com a col·lectiu, o de fer activitats en grup . Això, en detri-ment d’ateneus, casals i qualsevol altra entitat en general, aquí i a tot arreu .

Text entrevista: Daniel Serarols

Imatges cedides per Adrià Cases

Adrià CasesFoto: Sebastià Plans

ADRIÀ CASES HISTORIADOR

Actualment formes part de l’equip que treballa en la confecció del nou Catàleg de Patrimoni Històric, Artístic i Ambiental... És aquest el nom? Qui més hi participa?

A part de jo mateix com a historiador, a l’equip hi ha en Marc Aloy, director del projecte, dos arqueòlegs, un ambientò-leg i un arquitecte, que és el mateix di-rector . El Catàleg té principalment una funció tècnica: que l’Ajuntament pugui disposar d’un instrument d’actuació en cas d’una intervenció urbanística . Tot el projecte està supervisat per l’Àlvar Caixal, membre del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona .

El nom –és veritat– és molt llarg i molt tècnic . En diem “Catàleg de Patrimoni del Municipi d’Artés”, perquè inclou el patrimoni històric, artístic i altres mate-rials, a més del patrimoni natural, una qüestió que a vegades no tenim prou en compte . L’ambientòleg de l’equip es dedica a recórrer el municipi per docu-mentar barraques de vinya, paisatges, com la vall de la riera Malrubí –que és una zona molt bonica– arbres monu-mentals, espais singulars, com poden ser les Guixeres, i també fa referència a la Formació Artés (tot i que no podem documentar-la perquè pertany al mu-nicipi de Sallent), pous de glaç, forns d’època antiga . . .

Un dels aspectes que m’ha sorprès, potser perquè no en tenia gaire conei-xement, és el patrimoni referent a les masies . És molt interessant . El director del projecte, Marc Aloy, diu que “per ser un municipi tan petit, tenim unes masies extraordinàries” . I, lògicament, les Torres és un cas de traca i mocador . En aquest cas, estem parlant d’un Bé Cultural d’Interès Nacional existent al nostre municipi; a dins hi ha elements romànics, i alguna part del segle XI-XII . . . El Mas, o Mas de les Valls, per posar un altre exemple, també és una masia sin-gular, amb un petit molí i una torre que val la pena documentar .

Sènior B del CB Artés, temporada 2006-2007.

Amb l’Oliver Mas, el Carles Angla i el David Cuadrado, participant al 3x3 que va or-ganitzar el CB Artés durant la Festa Major de 2008.

42


4343

Per què és important per a Artés dis-posar d’aquest catàleg?

Cal que tot estigui documentat perquè davant de qualsevol actuació l’Ajunta-ment tingui arguments per demostrar que es tracta d’ un element patrimo-nial d’alt valor artístic o històric, sàpiga quines actuacions s’hi poden fer i quin és el criteri a seguir . El catàleg també és important per al POUM (Pla d’Orde-nació Urbanística Municipal) . Al nucli antic d’Artés, per exemple, no sempre s’han regulat adequadament les inter-vencions, seguint criteris tècnics i pa-trimonials . Què ha passat? Doncs que algunes coses que veiem al barri antic d’Artés –que és un nucli molt bonic– no estan pas malament; però, quan hi passejàvem amb el director, ell mateix se sorprenia de coses que no s’haurien hagut de fer .

De vegades tenim por dels tècnics; pensem que ja no podrem fer allò que ens interessa . Sí que ho podem fer, però seguint uns criteris tècnics, fent servir una determinada carta de colors, uns tipus de materials concrets, sense ocupació de la via pública . . .

I quin és el teu paper, en concret, com a historiador?

El principal paper de l’historiador és la documentació, posar de manifest el valor històric d’aquella peça o aquella part del patrimoni; és a dir, contextua-litzar, situar en el temps, intentar expli-car la rellevància d’una peça en el nos-tre municipi . Si estem explicant que hi ha un arc del segle XIV, això potser no és tan transcendent perquè a Catalu-nya n’hi ha molts, però si estem parlant de les Torres, que té un celler del segle XI, amb uns fonaments de metres de diàmetre, això s’ha d’explicitar .

Penso que és interessant “do-cumentar”, en el sentit de fer recerca de materials històrics, arxivístics, de fotografies i de fonts orals, per poder situar cada cosa . Si més endavant algú vol fer un projecte més aprofundit sobre qualsevol element, ja disposarà d’un pri-mer material bibliogràfic per consultar . És important aclarir que l’objectiu del catàleg és documentar i testimoniar, més que no pas fer recerca, que ge-neralment és més car . Podem dir que consultem diverses fonts: l’arxiu de la Diputació, arxius particulars, l’Arxiu Co-

Acte de commemoració del Tricentenari organitzat per l’Ajuntament i el CE d’Artés. Des de la plaça vella vam iniciar una caminada fins a Talamanca.


marcal del Bages, l’Arxiu Episcopal de Vic, però no truquem totes les portes ni regirem tots els arxius . En un treball sobre la producció de vi, per exemple, caldria consultar arxius a Vilafranca, on segur que trobaríem documentació significativa sobre la producció a Artés, però això ho ha de fer algú que faci una recerca específica . El catàleg és un do-cument marc .

Quins són els elements més desta-cats, els ‘highlights’, del treball que heu fet fins ara?

Les Torres és un element important, tal com he explicat . Ho és també el con-junt del Castellot, a la plaça Vella; no conserva el castell, però sí l’absis del segle XII i el campanar del segle XVII . Hi podem incloure tot el conjunt del carrer del Raval, que és molt singular, i algunes cases úniques com la Torre del Felipet . Al carrer del Mig hi ha un marc

de finestra d’on sobresurten escultures i un esgrafiat del segle XVI, encara en bon estat de conservació, malgrat que el conjunt es troba a l’aire lliure i és d’una època de la qual a Catalunya no es conserven gaires coses .

El projecte, però, tot just s’acaba d’inici-ar, i encara hi ha moltes coses per veu-re . Caldrà decidir què s’hi ha d’incloure i com ho fem .

Hi ha altres elements que destaquin per la seva antiguitat, o que siguin realment importants?

Matacans, amb restes ibers, és, de mo-ment, el jaciment més antic . Fa poc, els arqueòlegs han trobat una torre me-dieval al serrat de la Cabra d’Or; n’han elaborat un informe d’excavació, però encara s’ha d’estudiar . Si l’església vella d’Artés s’hagués conservat, tot el con-junt: el Castellot; l’església romànica; el carrer Fort, que tanca la plaça; la prime-ra muralla i la situació d’estratègica vi-sió del pla de Bages . . . destacaria per la seva singularitat . Malauradament, però, segons la tradició oral, l’església va ser ensorrada a principis del segle XX . Des d’un punt de vista històric i patrimonial –que és el meu– les Torres és, doncs, l’element més singular . Potser, un cop acabada la feina, l’ambientòleg haurà trobat algun element únic, que no es

Recollida de sarments per a la 16a Calçotada Popu-lar que organitza cada any l’Ateneu des de 1999.

44


4545

troba enlloc més de Catalunya, però suposo que ja en tindríem constància .

Què determina el valor patrimonial d’un edifici, l’antiguitat, el seu signi-ficat?

A part de l’antiguitat, el valor ve deter-minat pel fet que a l’edifici o element hi podem observar i identificar l’evo-lució de la història . Un edifici com les Torres ens explica com era la vida al pla de Bages . El castell o palau episcopal dels seus inicis es va anar ampliant a partir del poder del bisbe de Vic com a senyor feudal . Durant els segles XVII i XVIII l’edifici va canviar i va passar a ser una explotació agrícola –sobretot de vinya– . Hi apareixen tines, com en totes les masies que hem visitat . En el tombant del segle XVIII-XIX, apareixen nous elements a la casa, ja que és un moment de prosperitat econòmica . Actualment la casa destaca pel seu es-tat de conservació .

I quan s’acabi el Catàleg, el podrà consultar tothom?

El treball va començar el passat mes de novembre . Aquesta és la primera fase d’un projecte que acabarà a principis de l’any vinent . Tot just estem acabant el treball de camp; després hi haurà la

confecció de fitxes, la memòria . . . Enca-ra hi ha molta feina per fer .

Tot i que és un document intern, les fitxes de catalogació es poden trobar a Internet, i tothom podrà consultar-les a través de la Diputació, un cop enllestit el treball .

Referent a temes més per-sonals, ets historiador; per tant, has cursat estudis de llicenciatura en Història...

Sóc doctor en Història Moderna des de fa tres anys . Mentre estudiava em semblava molt difícil tot el que estava relacionat amb l’arqueologia, perquè la proximitat per mitjà de les fonts és complicada; també és així quan estudi-es la part medieval . L’època moderna i contemporània, i sobretot la moderna, representa l’equilibri entre una socie-tat que no deixa de mantenir uns trets feudals i una societat ideològicament molt diferent de la nostra, però amb documentació disponible, la qual cosa fa que sigui molt més interessant . Po-dem obtenir continguts, que és el que interessa a un historiador . A mi em fa certa ràbia treballar aspectes relaci-onats amb els segles IX, X, XI o XII . . . i haver de suposar què podien ser, per-

Grallers d’Artés després del correfoc de Sant Joan de 2008.


què no hi ha fonts . En canvi, treballar qüestions del segle XVII o XVIII, que és el que faig jo, em permet un treball molt més interessant .

Segons tinc entès, ets especialista en la Guerra de Successió, oi? Per què?

A partir del meu treball de final de car-rera a la Universitat Autònoma de Bar-celona, em vaig interessar molt per la manera com s’organitzaven en termes d’autodefensa els nostres avantpassats catalans i, per extensió, de la Corona d’Aragó . Vaig endinsar-me en el món dels segles XVII i XVIII, el barroc, i con-cretament en la Guerra de Successió, perquè és la més important d’aquest període . Per la seva accentuada conno-tació política podem parlar d’ un abans i un després en la història de Catalunya . És un tema que tothom ha estudiat, però se n’ha fet poca recerca . Sobre la Guerra dels Segadors, per exemple, hi havia més més feina feta .

Una mica sorprenent, oi?

Sorprenent, sí . Quan fas la tesi, el nivell de concreció és molt ‘freak’, molt intens, i hi ha poques persones que tinguin recursos per poder viatjar a diferents països per consultar fonts arxivístiques, que és el que es necessita per aconse-

guir un nivell òptim d’aprofundiment . De tesis doctorals sobre la Guerra de Successió a Catalunya n’hi ha molt po-ques, les comptem amb els dits d’una mà .

Justament, sabem molt poc de la in-cidència de la Guerra de Successió a Artés; es parlava de la casa de ca l’Ale-many, on va viure un excombatent...

Moltes persones m’ho han preguntat . Ca l’Alemany, sí, un tema de tradició oral . . . N’havia parlat amb el Josep de cal Teuler . D’Artés poc en sabem, la veritat . Segons la documentació, va haver-hi dos artesencs que es van apuntar al so-metent de Manresa per anar a defensar la ciutat de Lleida, que estava assetjada . Es deien Josep Vilarasau i Joan Sallent . És l’únic que he pogut trobar de forma contrastada . I també que en la batalla de Talamanca, que és l’última que gua-nya l’exèrcit català l’agost de 1714, les tropes del marquès del Poal, que és el cap de les tropes a l’interior de Catalu-nya, passen la nit a Artés, i des d’aquí surten cap a Talamanca, on troben l’exèrcit borbònic i entren en batalla .

L’any 2014, entre els actes de comme-moració del tricentenari, una de les iniciatives que vam dur a terme, amb la col·laboració de l’Ajuntament, va ser


46


4747

una caminada d’Artés a Talamanca . No sabíem exactament el camí que van seguir les tropes; però, per curiositat, volíem fer el mateix recorregut, sortint de la plaça Vella –que és el nucli que existia a l’època– fins a Talamanca . Una vegada allà, vam explicar com va ser el combat, el context, com va acabar la Guerra de Successió i què va suposar .

I no és curiosa aquesta poca inci-dència, si tenim en compte que ben a prop es van viure capítols molt destacats de la Guerra: el setge de Cardona, les viles cremades al Llu-çanès, per exemple? Eren viles més importants que Artés en aquella època?

Prats la van cremar dos cops, Sant Fe-liu un, Sallent un, Manresa va patir un incendi molt important . . . El context d’ incendis en aquestes viles, per dir-ho genèricament, és un context de guerra molt cruenta . Des del punt de vista dels borbònics, els catalans s’havien aixecat contra el monarca i, en l’època, aquest fet es considerava un crim d’alta traïció . Tot allò que eren les ‘lleis de la guerra’ d’aquell moment, que més o menys es respectaven, es deixaven de banda da-vant una traïció: tot s’hi valia . Malgrat que els catalans consideraven que ells no eren traïdors, perquè defensaven un

rei que per a ells era legítim i les seves constitucions, com que es van resistir, l’exèrcit borbònic va cremar aques-tes viles com a represàlia . En total, una trentena de pobles catalans, aproxima-dament . Al Lluçanès van ser Prats, Sant Feliu i Oristà, però també van cremar Caldes de Montbui, Olesa de Montser-rat, la Pobla de Claramunt . . .

Quins són els principals efectes negatius de la Guerra de Successió, dei-xant de banda els capítols més coneguts com el De-cret de Nova Planta i tot el que va comportar?

Sabem que hi va haver una repressió política important, i que a les estructures de poder s’hi col·locaven persones fidel als borbons . Totes les institucions van canviar: el que eren consells locals van ser ajuntaments; el que abans eren vegueries es van ano-menar corregimientos; qui era conseller en cap va passar a ser alcalde (i fins a avui) . De fet, “l’ajuntament” sorgeix com a institució borbònica; avui podrí-em recuperar el nom de “consell” .

Assajant amb els Picapolls per preparar la temporada 2016.


Quan hi ha una gran repressió, el que succeeix és que al capdavant sempre hi ha persones molt fidels al rei, perquè no hi hagi cap mena de contestació ar-mada . A més, als catalans, malgrat que hi va haver alguna excepció en algunes ciutats, se’ls va retirar l’ús d’armes .

La repressió econòmica també va ser considerable . Catalunya va trigar ben bé un parell de dècades a recuperar-se econòmicament . Sabem que al final del segle XVII, Catalunya vivia un pro-cés de creixement econòmic impor-tant . Així ho podem observar en mol-tes esglésies i parròquies catalanes, o en els consells locals, que en el segle XVII tenien capacitat per aixecar esglé-sies barroques, cosa que no hauria es-tat possible sense diners . Aquesta reali-tat es pot observar clarament, sobretot al Maresme .

Al fet que la Guerra de Successió em-pobrís molt els catalans hi hem d’afegir la davallada de la natalitat i les 30 .000 persones que van marxar a l’exili, una quantitat que en termes relatius és com si marxés una bona part la pobla-ció de la ciutat de Barcelona, que en aquella època es calcula que era d’uns 50 .000 habitants . En aquest context, aquest és un dels primers exilis polítics de la nostra història .

Els catalans vivien amb por després de deu anys de guerra, una guerra molt dura que va devastar el territori . La població va haver d’acceptar la der-rota, perquè la repressió a través de la presència militar borbònica va ser duríssima . L’exèrcit va mobilitzar a Ca-talunya durant els primers 50 anys del segle XVIII uns 25 .000 homes de forma permanent, només al Principat; fins i tot en la lògica de l’època això era una animalada .

Els catalans van quedar fotuts . Si, a més, hi afegim tot el que és prou cone-gut, com el Decret de Nova Planta, que implicà la pèrdua de les institucions, un control militaritzat del territori, la implantació d’un nou cadastre . . ., tot això fa que puguem parlar d’un abans i un després, no tant en els usos i cos-tums, però sí en la manera d’organitzar les estructures polítiques del territori . El 1714 va significar l’acabament de l’organització política catalana que era vigent des de l’època medieval . Això és una realitat incontestable, ens agradi o no, independentment del judici que cadascú li vulgui donar .

48


4949

Actualment vivim una època de crisi, i a vegades ens volen fer en-tendre que qualsevol crisi o guerra serveix també per donar impuls, per renéixer de nou amb més força. Creus que va passar això a partir de la Guerra de Successió?

Com a historiador, diria que els hu-mans tenim capacitat per sobreviure i per anar sempre endavant . No obstant això, no puc creure gaire en aquest plantejament, perquè qualsevol perío-de de crisi el que fa és alentir el nostre procés d’aprofundiment social i econò-mic . És com un fre, o posar una tona de llenya al camí . . ., i és obvi que s’ha de treure per continuar endavant . Al final del segle XVII, per exemple, els catalans exportaven teixits, aiguardent i pro-ductes vitícoles a Holanda, Anglaterra i a molts altres llocs d’Europa . Aquesta activitat no es va poder reprendre fins passada la dècada de 1730 . Tornar a engegar la maquinària després de la crisi que comportà la guerra va costar moltíssim . Una crisi és precisament això .

Tirarem endavant, és cert, però ho fa-rem a partir del que som i tenint en compte el nostre bagatge . Sóc una persona positiva i, si els humans ens n’hem sortit de la Guerra de Successió,

de la Guerra del Francès, de la Guerra Civil, de les guerres mundials . . ., és se-gur que anirem endavant .

M’ha cridat l’atenció un llibre que vas publicar: [Les proclames de so-birania de Catalunya, 1640 1939], juntament amb Oriol Junqueras i Albert Botran, tots dos diputats i protagonistes d’actualitat en les darreres negociacions entre Junts x Sí i CUP per al Govern de la Gene-ralitat.

Ara tots dos són al peu del canó! La veritat és que ja no tenim tanta rela-ció, però amb l’Albert Botran encara ens enviem algun correu electrònic . De fet, el vaig felicitar quan va entrar al Parlament . Amb l’Oriol Junqueras, cer-tament, no hi tinc gaire relació . Ell i jo compartíem grup de recerca a la Uni-versitat Autònoma de Barcelona, però va coincidir que quan jo vaig començar la tesi, va marxar a Europa com a euro-diputat . I a partir d’aquí, tot i que sem-pre ha estat vinculat al grup de recerca, l’hem vist molt poc . La plaça que ocu-pava Junqueras com a professor a l’Au-tònoma era del mateix departament on jo havia treballat, però d’eurodipu-tat va passar a ser president d’Esquerra Republicana, alcalde, etc .


Sé que ells dos tenen molt bona relació, perquè l’Albert Botran és de Molins de Rei i l’Oriol Junqueras, de Sant Vicenç dels Horts, dues poblacions veïnes, i ja es coneixien d’abans . Em sembla recor-dar que l’Oriol Junqueras va portar el treball de final de carrera, la tesina del màster, de l’Albert Botran . Quines casu-alitats té la vida! El cert és que jo vaig haver de viatjar molt quan feia la tesi i ens vam distanciar .

On vas viatjar?

Vaig anar a Madrid, Londres i Lisboa . A Viena no hi vaig anar, perquè no do-mino l’alemany i gran part de la docu-mentació és en aquesta llengua . D’altra banda, els arxius de Viena han estat es-tudiats per una professora de Madrid, i

això és un avantatge per a un historia-dor . A mi m’interessava més trobar as-pectes nous i, a Londres, per exemple, no hi havia anat gairebé ningú .

Pel que fa al llibre publicat, era un en-càrrec editorial que tenia per objectiu posar de manifest el valor de Catalunya com a estructura de poder –adminis-tratiu i social– en moments de crisi, sobretot en una època de conflicte bèl·lic, i com en determinats moments ha sabut marcar el seu propi perfil . Era, però, un llibre de divulgació històrica i no pretenia fer cap altra reflexió, com la que ha fet darrerament en Josep Fon-tana, en un llibre molt més complet: La formació d’una identitat. Una histò-ria de Catalunya.

I actualment, quina és la teva ocu-pació principal?

He fet cursos per a instituts i ajunta-ments . He treballat per a l’Agència de Patrimoni de la Generalitat, en algunes empreses privades i en alguna consul-toria privada que gestiona projectes culturals . Actualment sóc professor d’història, formo part de la borsa de professors de secundària, tot i que el meu objectiu és obtenir algun tipus d’ajuda postdoctoral per continuar fent recerca .

Eufòria dels Picapolls de la Gavarresa després d'haver descarregat el 3d6 en la jor-nada del bateig.

50


5151

I referent a aquest aspecte voldria fer una reivindicació: el problema que pa-tim és que les Humanitats sempre han estat infravalorades i, per tant, molt poc finançades . A més, la crisi ho ha acabat de reblar, perquè totes les sub-vencions per a la recerca en ciències humanes provenen únicament de l’Ad-ministració pública, a diferència de les investigacions de caràcter científic o tecnològic en què hi ha empreses que hi aporten mecenatge .

La crisi ha fet que les administracions públiques hagin reduït les ajudes a postdoctorands, i en el cas de Cata-lunya a la meitat . Per altra banda, el ministeri espanyol ha establert que en comptes de finançar les ajudes al 100%, com havia fet fins ara, des del 2012 obliga al cofinançament . Això vol dir que el departament que et contrac-ta ha de posar-hi diners per pagar-te, i tothom sap que els departaments d’Humanitats de les universitats públi-ques tenen un dèficit que fa por; per tant, ningú no té capacitat econòmica per contractar-te .

Fa dos anys que intento buscar compli-citats amb departaments de l’Estat es-panyol per fer recerca postdoctoral . He contactat amb sis o set departaments i

cap pot garantir-me res . Els qui volem portar a terme projectes de recerca estem obligat a marxar a l’estranger: sobretot a Gran Bretanya, Estats Units, França . . .

Això afecta molts camps del conei-xement, oi? No hi ha cap altra pos-sible sortida?

Tot això, al cap i a la fi, ho dic com a doctor i, sortosament, vaig poder gau-dir d’una beca per fer la tesi . Em sento privilegiat, sempre ho he dit . Però, tot plegat és una mica trist, perquè en el moment que un estat o un govern ha invertit diners en la formació especia-



litzada de persones –i no parlo només d’Història, també de Sociologia, Cièn-cies Econòmiques, filologies . . .–, quan aquests estudiants universitaris han d’accedir al món laboral i implementar tot allò que han après, llavors resulta que de tot aquest patrimoni humà, en què s’han invertit tants diners, se n’aprofiten altres països . És absurd!

A Catalunya hi ha persones molt ben preparades en camps com la biomedi-cina, la biotecnologia i altres que, des-

prés d’obtenir el doctorat, treballen als Estats Units, Anglaterra, Alemanya . . .!

Va com va . No veiem, de moment, la manera de sortir-ne . A part, molts cops, he vist companys de feina que treba-llen amb molta precarietat, perquè mai no se sap si arribaran els diners . I, quan ja no tens 25 anys, pots arribar a tenir-ne 35 i trobar-te en una situació molt complexa . És difícil i caldrà re-plantejar el futur d’una altra manera . En això sí que ens haurem de “reinventar” .

Cadet A del CB Artés, temporada 2006-2007, del qual l’Adrià n’era l’entrenador.

52

53

56aFira d’Artés

PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI I CATÀLEG DE BÉNS ARQUITECTÒNICS, HISTÒRICS I AMBIENTALS D’ARTÉS

53

Text i imatges: L’equip redactor del projecte

Can Vila.

Les Torres.

L’Ajuntament d’Artés va sol·licitar a la Diputació, en data 18 de març de 2014, a través del programa de Suport a la protecció del patrimoni arquitec-tònic municipal –inclòs en el Pla de Concertació de la Xarxa de Governs Locals 2012-2015–, la redacció del Pla especial de protecció del patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, histò-rics i ambientals del municipi . Aquest document ha de servir per a identifi-car i documentar els béns immobles, jaciments arqueològics i altres ele-ments singulars de valor patrimonial i paisatgístic del municipi . A més, ha de ser una eina normativa en matèria de gestió urbanística, tant per a la preser-vació i difusió, com també per a posar de manifest un determinat valor .

El Pla especial i Catàleg tindrà com a punt de partida, entre altres instru-ments, el text refós de les Normes subsidiàries de planejament (aprovat el 2005) i el Pla especial urbanístic del catàleg de masies i cases rurals i inven-tari de cases en sòl no urbanitzable (aprovat el 2012), que conté una rela-ció de béns que cal protegir, entre els quals destaquen dos elements catalo-

Narcís Monturiol, 1 Pol. Ind. Bufalvent / 08240 MANRESA (BCN)[email protected] / www.vicensmaquinaria.com




55

Salabernada. Bóta tipus mallorquina.

gats com a BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional): el castell d’Artés i la masia de les Torres . El treball tindrà una durada de catorze mesos i estarà coordinat per historiadors del Servei de patrimoni arquitectònic local: Àlvar Caixal i Imma Vilamala . Com a integrants de l’equip de redacció també en formen part: Marc Aloy, arquitecte; Adrià Cases, his-toriador; Martí Roca, ambientòleg; Javi-er Pascual, arqueòleg; i Trini Capdevila, advocada .

El Pla especial i Catàleg contindrà la memòria informativa i històrica –amb

l’anàlisi del planejament vigent i l’es-tudi de l’evolució urbana i històrica del municipi–, la memòria justifica-tiva, el catàleg d’elements que s’han de protegir, la carta arqueològica ac-tualitzada, i la normativa i l’estudi de paisatge . Es confeccionaran fitxes cor-responents als elements catalogats que, segons la seva naturalesa i el tipus de valor associat, es classificaran en: béns arquitectònics i urbanístics, béns arqueològics i paleontològics, béns so-cioculturals i etnològics, béns naturals, i béns ambientals i paisatgístics . Les

MECÀNICA GENERAL ELECTRICITAT/DIAGNOSISINJECCIÓ DIESEL I BENZINASERVEI DE PNEUMÀTICSAIRE ACONDICIONAT

POTENCIACIÓ

VEHICLES DE CORTESIA

Crta.Navarcles,10 - (Poligon Riu d'Or) 93.832.14.11

DE VEHICLES

10% dteentregan aquest VAL

en material:: SANTPEDOR ::

------


Mas de les Valls.

Nucli antic.

5757

fitxes recolliran les dades bàsiques, descriptives i històriques, a més de la categoria i els nivells de protecció .

Els treballs per a la redacció del document es van iniciar el passat mes de novembre, amb una presentació pública a Cal Sitjes, i estaran dividits en quatre fases . En aquests moments ha finalit-zat la primera, el treball de camp . És per això que l’equip redactor ha recorregut tot el municipi per conèixer de primera mà aquells elements que el Catàleg haurà d’incorporar . Al llarg de tot el pro-cés s’han previst jornades participatives per tal d’explicar l’evolució dels treballs .

La finalització del document està prevista per al mes de gener de 2017, moment en què ja només caldrà l’aprovació del document per part del ple municipal i la seva entrada en vigor .

El patrimoni arquitectònic, arqueològic i ambien-tal del territori és un peça fonamental per expli-car la nostra història; és allò que ens diferencia dels municipis veïns i ens dóna personalitat com a poble . És un valor que cal posar de manifest, preservar i tractar amb molta cura, a més de do-nar-lo a conèixer . Aquest Catàleg de patrimoni és l’eina necessària per a fer-ho possible .

56aFira d’Artés

ACTIVEM-NOS I RESPIREM:

Des de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Artés hem començat a activar algu-nes eines per millorar el dia a dia de dos col·lectius de la població, per una banda brindem una atenció integral a les persones amb dependència i/o dis-capacitat, i a la seva família; i, de l’altra, s’han programat un seguit d’activitats per les persones grans del municipi d’Artés, ja que ambdós, moltes vega-des van lligats .

Al Centre Cívic, hem iniciat un servei, de dilluns a divendres, en horari de matí,

que se centra en atendre aquests dos públics diferenciats, amb activitats que es porten a terme per una terapeuta ocupacional, una educadora social i un fisioterapeuta .

Es realitzen al matí per poder com-partir espai amb l’Esplai de l’Amistat i s’han pensat per complementar la gran quantitat d’activitats que ja es fan des de l’Esplai, i després d’un seguit d’en-trevistes amb els mateixos usuaris, que han demostrat unes necessitats que cal satisfer .

Dins el mateix programa Activem-nos i Respirem s’ofereixen xerrades de ma-nera coordinada amb diferents profes-sionals . Entre les moltes que hi ha pro-gramades, fins aquest moment s’han realitzat xerrades sobre el bon ús dels medicaments, de bones pràctiques posturals, sobre caigudes i de com ai-xecar-se . . .

Es pot gaudir d’un munt de propos-tes: musicals, culturals, per a treballar la memòria, manualitats, realització de treball cognitiu, de mobilitat, passejos,

SUPORT, VALOR I RESPECTEImatges: Arxiu municipal d’Artés

Xocolatada del grup d’adults de la gimnàstica per a la Gent Gran

58

ACTIVEM-NOS I RESPIREM: SUPORT, VALOR I RESPECTE

5959

relaxació . . .Totes s’afegeixen a la gim-nàstica per a gent gran que ja es feia en els últims anys .

Per altra banda, a part de les activitats que es fan amb persones dependents, també es donarà continuïtat al grup de suport per als familiars, com ja es feia el curs passat, un curs dut a terme gràci-es a la Diputació de Barcelona, a càrrec d’especialistes de la Fundació Uszhei-mer i amb la col·laboració del CAP Dr Garriga .

A Artés, per donar suport, per valorar i per respectar la gent que fa molts anys que aporta el seu saber i esforç tenim l’Activem-nos i Respirem per intentar que tots puguem viure millor .

Si algú vol rebre més informació es pot dirigir a les oficines de Serveis Socials de l’Ajuntament .

Fisioteràpia per a la Gent Gran. Xerrada sobre el bon ús dels medicaments.

Taller de Carnestoltes.

56aFira d’Artés

HORTS URBANS I ECOLÒGICS

L’Ajuntament d’Artés ha donat impuls a un nou projecte de transformació social transversal, horitzontal i partici-patiu per fomentar la cohesió social i l’empoderament ciutadà amb els horts ecològics com a eina, convençuts que és una oportunitat amb moltes cares i esperit municipalista, de desenvolupa-ment local . Aquesta iniciativa, a més de permetre una aproximació major a la “sobirania alimentària”, vol ser un espai de generació de dinàmiques innova-dores i creatives que volem impregnar de cultura de pau, de cultura de drets humans, de cultura democràtica i de

cultura de l’aigua i respecte al medi ambient, ingredients que poden escas-sejar i que mai fa mal, al nostre enten-dre, posar de més, a base de tallers de participació i dinàmiques d’empodera-ment ciutadà .

Els objectius que es persegueixen amb aquesta iniciativa són:

1) Enfortir la recuperació ambiental d’espais urbans, desenvolupant-hi ac-tivitat agrícola ecològica perquè es-devinguin espais d’usos col·lectius des d’on fomentar nous models d’organit-zació social i familiar a zones urbanes

Imatges:Arxiu municipal.Primera reunió del projecte.

60

HORTS URBANS I ECOLÒGICS

6161

i contribuir a millorar la sobirania ali-mentaria local .

2) Crear espais de trobada i intercanvi d’aprenentatges que estimulin el sentit de ciutadania i consolidin valors com la solidaritat, el compromís, el respecte i l’autonomia, així com donar valor a la diferència, la llibertat, la cooperació i el suport mutu .

3) Generar possibles iniciatives com a resultat de la capacitació complemen-tària .

Els horts urbans emergeixen, i emer-geixen com un nou model de plaça . Des d’aquí, el que desitgem és poder contribuir a la construcció d’aquest nou model de plaça on la ciutadania en sigui la protagonista principal, i que,

amb el suport de l’Ajuntament i de l’As-sociació l’Oliva com a conductors, es vagi avançant i s’adquireixin habilitats i coneixements de la pagesia –gràcies Terra!– i de treball cooperatiu .

Hem començat al gener i, tot i que de fruits no se n’han collit, ja s’ha fet molta feina! Entre tots farem HortiCultura!

56aFira d’Artés

OBRES A LES PISCINES MUNICIPALS

Durant la primera meitat del 2016 està previst que es duguin a terme un se-guit d’obres a les Piscines Municipals del poble que afectaran bàsicament tota la zona enjardinada . Vist el mal

estat de l’espai, l’Ajuntament d’Artés ha decidit destinar una part de les in-versions dels pressupostos de l’any, en concret 95 .000 €, a remodelar la zona verda a fons .

Aquesta reforma comprèn diverses actuacions . Primerament, s’arrencarà la gespa actual i es tractarà perquè no pugui rebrotar, així com també hi hau-rà la tala d’alguns dels arbres que mal-meten la zona: els vells pins, en perill de caure i la fulla dels quals conté un àcid que mata la gespa; els pollancres, les arrels dels quals sobresurten per vàries zones de la gespa i broten arreu; etc . Alhora, també es netejaran algunes de les jardineres que envolten la zona i que actualment són un niu d’insectes i brutícia . Un cop realitzades aquestes

Panoràmica de les instal·lacions municipals

Instal·lacions Piscines. Estat actual.

Imatges: Arxiu municipal d’Artés

62

6363

accions, s’instal·larà un nou sistema de reg automàtic amb la novetat que in-clourà sensors de pluja i vent per evitar regar en casos en què l’aigua no sigui necessària o pugui ser desaprofitada . A més, hi haurà un comptador de polsos connectat a un programador per evitar possibles fuites . Tot això són mesures necessàries per a millorar tan l’eficièn-cia i eficàcia del reg com l’estalvi d’ai-gua i de recursos .

Amb el reg instal·lat, es remodelaran els camins que porten fins a les pis-cines amb formigó raspallat antillis-cant, se n’instal·larà un de nou per ar-ribar a la terrassa del bar, i es millorarà en general l’accessibilitat de la zona, amb la instal·lació també d’algunes rampes que estaven pendents de fer . S’aportarà terra vegetal “cribada” per poder posteriorment plantar gespa nova, en forma de “tepes” o rotllos, fet que assegurarà que la gespa estigui en perfectes condicions per a l’obertura de la piscina . Per altra banda, també es plantaran nous arbres suficientment madurs que generin l’ombra necessà-

ria, i en general més adients per una zona com la tractada, que seran til·lers, lledoners o freixes . Per últim, es col·lo-carà una zona d’ombra fixa a la part infantil, així com un seguit de millores que aniran a càrrec de l’empresa que faci l’obra .

Esperem que amb aquesta reforma es pugui millorar la comoditat dels ciu-tadans que en fan ús i, alhora i entre tots, puguem aconseguir tenir unes piscines més eficients, netes i endreça-des al poble .

Instal·lacions Piscines. Estat actual.

OBRES A LES PISCINES MUNICIPALS

56aFira d’Artés

REFORMA VESTIDORS CAMP DE FUTBOL

El Futbol Club Artés és una de les en-titats més antigues del poble . Els seus orígens es remunten al juliol de 1913,

quan un cronista del Pla de Bages es-criu: «Entre alguns joves aficionats al futbol regna l’entusiasme per organit-zar un partit en aquesta població, però es dubta que es pugui portar a cap, perquè, entre els inconvenients que hi ha, el principal és la falta de camp” .

Finalment, el febrer de 1922 es va fun-dar el FC Artesenc que, anys més tard, canviarà el nom per l’actual . El mes de setembre es disputà el primer partit

oficial entre el Racing de Badalona i el FC Artesenc .

A Artés el futbol s’ha practicat en tres camps diferents al llarg de la història, i no va ser fins al 1961 que es va jugar a l’actual zona esportiva, al camp mu-nicipal, que gaudeix de gespa artificial des del setembre de 2008 .

El futbol ha tingut i té un valor molt im-portant com a entitat, ja que pel club han passat molts nois i noies que han pogut fer el que els agrada: jugar a fut-bol .

El camp de futbol d’Artés, situat al carrer Arquitecte Gaudí s/n i al carrer Barcelona s/n, forma part de la zona esportiva municipal, on hi ha diverses instal·lacions independents . Formen part d’aquest recinte: un camp de futbol 11, amb unes dimensions de 100x63m i paviment de gespa artifici-al; un camp de futbol 7, de 52,2 x 33,2 m, i el mateix tipus de paviment; i una pista poliesportiva de 44x 22 m, amb paviment de formigó . El camp disposa en aquests moments de sis vestidors col·lectius i un d’individual, serveis per al públic a la zona social, magatzem esportiu i bar . Al camp principal hi ha

Imatges: Arxiu municipal d’Artés

Camp principal i grada.

64

REFORMA VESTIDORS CAMP DE FUTBOL

6565

grades per a un aforament màxim de 902 persones assegudes .

Aquest any començaran les obres de remodelació dels vestidors, situats a sota les grades . La resta de vestidors són més nous i es troben en un edifici annex .

Des de l’Ajuntament d’Artés hem cregut necessari reformar una part d’aquests locals, que actualment es-tan molt deteriorats per l’ús i el pas del temps . La reforma va ser pressupos-tada en l’exercici de 2015, però no va ser possible dur-la a terme . Aquest any 2016 ha sortit a concurs la primera fase per a la licitació de les obres i, seguida-ment, hi haurà una segona fase . En la primera fase es durà a terme l’enderroc i l’obra; i en la segona, les instal·lacions d’aigua i electricitat .

L’empresa que portarà a terme aquesta primera fase de les obres ho farà per un import de 111 .484,46€ . El preu de sor-tida era de 131 .159,09€ . Ara, esperem acordar-ne al més aviat possible la data d’inici .

Amb aquestes reformes, els vestidors passaran a ser quatre en comptes de tres, i cada dos, compartiran dutxes i lavabos, amb tancaments segons les necessitats del club . S’han planificat també uns lavabos públics, amb previ-

sió d’un per a minusvàlids, tal com as-senyala la legislació . Al mateix temps, s’enderrocarà una part de les escales posteriors d’accés a les grades, cosa que permetrà donar més amplitud a dos dels vestidors . A l’espai d’instal·la-cions i, com a novetat, s’instal·larà una caldera de biomassa que dotarà d’ai-gua calenta tots els vestidors . Malgrat tot, les obres no impediran la celebra-ció de partits ni entrenaments durant les setmanes de construcció .

A més a més de les obres específiques dels vestidors, n’hi ha d’altres de previs-tes en diverses zones del camp .

Durant els seus anys d’història, El Fut-bol Club Artés ha anat creixent, ha for-mat jugadors i persones, i esperem que per molts anys ho pugui continuar fent .

Vestidors a reformar (situats sota la grada)

Accés al recinte del Camp Municipal d’Esports.

RESTAURACIÓ DE MASIES, MONUMENTS HISTÒRICS

i OBRA NOVA

TREBALLEM LAPEDRA NATURAL

[email protected]. Solsona-Torà (C-451 km 51,3)973 29 92 97

687 50 37 37PEDRA MATIES 25280 SOLSONA

Promoció làser díode

la 1sessió engonals+aixelles

35 euros

Informa’t

PROGRAMA D’ACTES

56aFira d’Artés2 i 3 d’abril de 2016

67

56aFira d’Artés

XERRADA “VIATJAR PER CÓRRER”A CÀRREC DE L’ARCADI ALIBÉS

Divendres, 1 d’abril de 2016A 2/4 de 9 del vespreA Cal SitjesL’Arcadi parlarà de la seva passió per córrer maratons, que l’ha portat a viat-jar per tot el món per combinar turis-me i esport .

També parlarà de les diferents mane-

res de viure l’esport, des d’un vessant professional, que surt constantment als mitjans de comunicació, fins a l’esport popular que practiquen milers de per-sones amb la intenció de passar-ho bé i trobar-se millor .

Arcadi Alibés RieraVa néixer el 1959 a l’Ametlla de Merola, una petita colònia industrial del Baix Berguedà, i actualment viu a cavall de Sallent i de Sant Just Desvern . Treballa des del 1984 a Televisió de Catalunya i des de fa uns anys bàsicament se’l pot veure al canal de notícies 3/24 .

Treballa des del 1978 de periodista i la seva gran passió és la de córrer, sobre-tot maratons . Va fer la primera el 1983 a Nova York, i el 2010 va disputar a Barce-lona la seva marató número 100 .

Ha publicat tres llibres: “Córrer per ser feliç” (Ara Llibres 2010), “Les Petjades dels Herois” (Ara Llibres 2012), traduïda al castellà amb el nom de “La huella de los héroes” (Córner 2012), i “100 motius per córrer” (Cossetània 2014) .

PROGRAMA D’ACTES

68

PROGRAMA D’ACTES

6969

A Cal SitjesA les 10 del matíIIa JORNADA TÈCNICA AGRÀRIA DE LA FIRA D’ARTÉSLa producció ecològica a la Catalunya Central . Oportunitats . Exemples de de-manda i experiències de productors .

La nova PAC . Ajuts de la Unió Europea a l’empresa agrària . Pagament bàsic, pa-gament verd, ajuts a les inversions, pri-mera instal·lació . Novetats DUN 2016 .

Amb la col·laboració de l’Escola Agrà-ria de Manresa i l’Oficina Comarcal del Bages del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació .

A Cal SitjesA 2/4 de 7 de la tardaLLIURAMENT DE PREMIS13a CONVOCATÒRIA DE POESIA FRANCESC BLANCHERAmb la col·laboració de l’Escola de Mú-sica d’Artés

A Cal SitjesA les 2/4 de 8 del vespreINAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DE FIRA: FORMACIONS KÀRSTIQUES Obra de: Pere Escàmez

A Cal Sitjes A 2/4 de 9 del vespre

XERRADA: Viatjar per córrerA càrrec de l’Arcadi Alibés, periodista de TV3 i corredor de maratons

DIVENDRES, 1 D’ABRIL DE 2016

PROGRAMA D’ACTES

A l’Estand OficialA partir de les 8 del matíINSCRIPCIONS DEL CONCURS DE PINTURA RÀPIDA

A l’Espai Cal Sitjes A partir de les 10 del matíEXPOSICIÓ SECTORIAL: MOBILITAT SOSTENIBLE

A l’Estand OficialA les 11 del matíINAUGURACIÓ OFICIAL DE LA 56a FIRA D’ARTÉSAmb la presència d’autoritats, convi-dats i membres de la Fira

A la carretera de SallentA les 4 de la tardaINSCRIPCIONS I EXPOSICIÓ D’ANDRÒMINES AL SEU BOXA partir de 2/4 de 5 de la tarda14a BAIXADA D’ANDRÒMINESDescens de la Plaça Vella fins a la carre-tera de Sallent, passant pel C . HospitalCol·labora: El CepA Cal SitjesA les 5 de la tardaLLIURAMENT DE PREMIS DEL 44è CONCURS DE PINTURA RÀPIDA

70

DISSABTE, 2 D’ABRIL DE 2016

7171

PROGRAMA D’ACTES

A l’Espai Cal Sitjes A partir de les 5 de la tardaFIRA DE CERVESA ARTESANALPUNT DE TROBADA DE LA FIRA AMB SERVEI DE MENJAR

Al Parc de Can CrusellasA les 6 de la tardaCLOENDA 27è CURSET DE SARDA-NES AMB XOCOLATADA I ENTREGA DE RECORDSA 2/4 de 7 de la tardaBALLADA DE SARDANES AMB LA COBLA CIUTAT DE GIRONAOrganitza Amics de la Sardana d’Artés 50è aniversari de l’entitat

A l’Espai Cal SitjesA les 7 de la tardaCONCERT ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA D’ARTÉS

A l’Espai Cal Sitjes A les 8 del vespreNIT DE L’EXPOSITORDurant l’acte es procedirà al lliurament de premis de la 56a Fira d’Artés .

A les 9 del vespreTANCAMENT DEL RECINTE FIRAL

DISSABTE, 2 D’ABRIL DE 2016

PROGRAMA D’ACTES

A les 10 del matíREOBERTURA DE LA FIRA AL PÚBLIC

Al Parc de Can CrusellasA partir de les 10 del matíTROBADA DE PUNTAIRES I DEMOSTRACIÓ DE PUNTES DE COIXÍ

A l’Espai Cal Sitjes A partir de les 10 del matíEXPOSICIÓ SECTORIAL: MOBILITAT SOSTENIBLEFIRA DE CERVESA ARTESANALPUNT DE TROBADA DE LA FIRAAMB SERVEI DE MENJAR

A la Ctra. de Sallent ESPAI ILLA LÚDICA DE LA FIRA D’ARTÉSA partir de les 10 del matíTrobada de MOTOS ANTIGUES, Ta-llers de maquillatge, ecocavallets infantils, inflables, exhibició GYM MIQUEL i GIMNÀS INNÈDIT, exhi-bició d’ESGRIMA ANTIGA, etc.(veure programes a part)Organitza la Comissió de la Fira d’Artés i la Unió de Botiguers d’Artés

Al Parc de Can CrusellasDe 10 a 2 del migdiaFIRA D’ONG’s

A partir de les 12 del matíSORTIDA DELS BASTONERS i GRALLERS D’ARTÉSde l’estand oficial i recorregut pel recin-te firal

72

DIUMENGE, 3 D’ABRIL DE 2015

7373

PROGRAMA D’ACTES

A l’Espai Cal SitjesA la 1 del migdia i a les 7 de la tardaCONCERT ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA D’ARTÉS

Al Parc de Can CrusellasA les 5 de la tardaMOSTRA DE CULTURA POPULAR AMB ELS CASTELLERS PICAPOLLS DE LA GAVARRESA

A l’Espai Cal Sitjes A les 9 del vespreSORTEIG PREMIS 56a FIRA D’ARTÉS

A les 9 del vespreTANCAMENT DEL RECINTE FIRAL

DISSABTE I DIUMENGE

SERVEI DE TRENRecorregut: dels pisos de la Caixa al Po-lígon Industrial (des de les zones d’aparcament fins al recinte firal)Amb la col·laboració de la Unió de Bo-tiguers d’Artés i la Diputació de Barce-lona

PROGRAMA D’ACTES

A CAL SITJESEXPOSICIÓ: FORMACIONS KÀRS-TIQUES a càrrec de Pere EscàmezHORARI: Dissabte i diumenge de 10 a 1 del migdia i de 4 a 8 del vespre

A CAL SITJESEXPOSICIÓ DE PINTURA RÀPI-DA 2016HORARI: Dissabte de 5 a 8 del vespre . Diumenge de 10 a 1 del migdia i de 4 a 8 del vespre

A L’ESPAI CAL SITJESEXPOSICIÓ SECTORIAL: MOBILITAT SOSTENIBLEFIRA DE CERVESA ARTESANALCONCERTS I PUNT DE TROBADA DE LA FIRA AMB SERVEI DE MENJAR Dissabte a partir de les 5 de la tardaDiumenge durant tot el diaAL KANALEXPOSICIÓ DE PATCHWORKDissabte i diumenge de 10 a 2 del mig-dia i de 4 a 8 del vespre

74

DIUMENGE, 3 D’ABRIL DE 2015

75

ACTES PARAL·LELS

75

BÀSQUETAl Pavelló Municipal d’Esports

DISSABTE, 2 d’abril de 2016

9:00h MINI MASCULÍ: FISIOARTÉS – CB TORELLÓ 2

9:00h PREMINI: FES GOIG – CB ESPARREGUERA

10:30h TROBADA D’ESCOLES DE BÀSQUET DE LA CATALUNYA CENTRAL

FUTBOLAl Camp Municipal d’Esports

DISSABTE, 2 d’abril de 2016

10:00h Benjamí B: FC ARTÉS – NAVARCLES

11:00h Aleví A: FC ARTÉS – ST . QUIRZE BESORA

12:30h Cadet: FC ARTÉS – VIC

16:00h Primer equip: FC ARTÉS – PIRINAICA

PROGRAMACIÓ ESPORTIVA

56aFira d’Artés

El jurat, format per Josep Ruaix, Josep Jiménez, Teresa Obradors, M . Pilar Cor, Susanna Sánchez, M . Carme Altarriba, Carles Morell, Eli Carracedo i Marta Bou, reunit el dia 18 de febrer del 2016, vol destacar la notable qualitat, en general, de les obres presentades en totes les categories i el ressò que el premi va ad-quirint arreu de les nostres comarques .

Després de deliberar, el jurat acorda per unanimitat donar un primer i un segon premi per a la categoria d’adults; un primer i un segon premi per a la ca-tegoria juvenil, i un primer i segon pre-mi per a la categoria infantil .

1r premi categoria d’adults:

Lleonard del Rio i Campmajó

Què és la música?

2n premi categoria d’adults:

Aurelio Trujillo Cabezas

De la infantesa efímera

1r premi categoria juvenil:

Irene Codina Altarriba

No som d’enlloc, els refugiats

2n premi categoria juvenil:

Clàudia Sánchez Hernández

Un pas endavant

1r premi categoria infantil:

Abril Benito Vall

Jo voldria . . .

2n premicategoria infantil:

Marta Illa Vera

Un record dins del cor

Francesc Blancher

FRANCESC BLANCHER:13a CONVOCATÒRIA PREMIS DE POESIA

76

FRANCESC BLANCHER: 13a CONVOCATÒRIA PREMIS DE POESIA

CATEGORIA ADULTS

7777

QUÈ ÉS LA MÚSICA?“La música és l’art que es manifesta en l’organitzaciódels sons i els silencis en el temps.”

Música és, per a mi, joia del viure,cadència dels sentits que gronxa el vent,l’esclat d’una poncella en plena albadai el refilet joliu del passerell .El ball encisador de les onades,l’oreig ben compassat que es torna bres .Badanzim de l’espiga ben curulla,badanzam de les tiges del roser .El toc del campanar de la capella,el mormol de les fulles de l’aulet,el salic de la font de l’aigua fresca,el dring del picarol clar i juganer .El riure de la noia entremaliada,la xala del promès enamorat,la colla de vailets jugant a l’era,la llenya que crepita en el fogar .Xiuxiuejar d’amors, com l’ocellada,murmuri de petons ben abrandats .

Música és poesia sublimadaen l’eteri oracle divinal .

Lleonard del Rio i Campmajó

DE LA INFANTESA EFÍMERAHe somiat que m’emportavatots els llibres de la biblioteca.(Escoltat a un nen)

Jugàvem al carrer a amagar-nos,entre les runes del temps .El vent escampava remor de fulles .

En fer-se fosc, seguíem jugant .Mares amatents ens vigilaven .

Érem nens fent petons al mar,des de la nostra infantesa blanca i nua,obrint les mans a la pluja,amb els dies entre els ditsi el fred pintat a les orelles .

Obert de bat a bat el llibre de la infància,canviàvem cromos al pati del darrere .Una postal, un punt de llibre,sempre tenien quelcom com de joguina .

A poc a poc, començàrema entendre les lletres de les cançons .

Cap al tard, ens preguntàvemquin seria l’àmbit de la vida .

I ara que quatre núvols omplen l’espiral de la memòria,se’ns escapa la tarda tractant d’escriure un poema .

Aurelio Trujillo Cabezas


NO SOM D’ENLLOC, ELS REFUGIATS

On és el nostre futursi no tenim present?Només un camí duri l’avergonyiment .

Deixo un poble abatut,les il·lusions castrades,dolor desconegut,sentir-nos desterrades .

Italians o espanyols,hongaresos o grecs . . .qui ens donarà consol?Escolteu nostres precs .

On és la dignitat?Persona sóc, com tu .Tots volem igualtat,sense jutjar ningú .

Irene Codina Altarriba

UN PAS ENDAVANT

Sempre que ens envaeixi la tristesaQuan hi hagi un dia que ens costi despertarSi hi ha més motius per caure enrereJo demostraré que sempre es pot anar endavant

Quan hi hagi un dia que ens arribi la mudesaJo demostraré que sempre es pot parlarEncara que et costi treure les paraulesJo t’ensenyaré que tot es pot arreglar

Quan no trobis les coses bonesI necessitis que t’ajudin a trobarEl que és necessari per somriureAquell dia em trobaràs

I el dia que la vida ens pesaI sembla que no es pot caminarQuan només tinguis ganes d’anar enrereSimplement has de mirar al teu davant

I quan miris tot el que hi haI t’adonis del que és la felicitatAquell dia tu ja no em necessitaràsJa sabràs com continuar

Clàudia Sánchez Hernández

78


7979

JO VOLDRIA...

Em llevo de bon matí,jo em banyo i em pentino,em mudo mentre rondinoamb vestit de maniquí .

Perfumada i bona olor,cap al cole he de marxar, amb la motxilla i l’esmorzarcaminant entreclaror .

Cada dia tota sola,cada dia matinant,cada dia estudiant .Com és que he d’anar a l’escola?

Jo voldria estudiarsense tanta disciplina:jo voldria ser gavinaper poder sempre volar .

Abril Benito Vall

UN RECORD DINS DEL COR

Una vida no és fàcil de tractar,perquè sempre et pots equivocar .T’has d’aixecar i continuar,sense que res et pugui aturar .

Les persones que ens envolten,un dia de les nostres vides marxen;al moment que això és veritat,la tristesa et deixa atrapat .

Sempre els tindràs dins del cori els guardaràs com un tresor,perquè el teu amor és tan fortque no podran escapar-se del record .

El que has de pensarés que sempre et van estimar,i ho continuaran fent,si mantens el teu sentiment .

Marta Illa Vera

56aFira d’Artés

CARTELLS GUANYADORSFIRA D’ARTÉS 2016

CATEGORIA GENERAL

PRIMER PREMI: ROBERT ESPARÓ ALONSO SEGON PREMI: ALFONSO GIMENEZ VENTURA TERCER PREMI: GEMMA PORTÍ BARCONS

FIRA D’ARTÉS 2016

80

56aFira d’Artés

CARTELLS GUANYADORSFIRA D’ARTÉS 2016FIRA D’ARTÉS 2016

8181

CATEGORIA INFANTIL

CATEGORIA INFANTIL: LLUC NOT CLOSAS FOTOGRAFIA CONJUNTA DELS GUARDONATS.

56aFira d’Artés

43è CONCURS DE PINTURA RÀPIDA 2015

GUANYADORS CONCURSPINTURA RÀPIDA 2015

CATEGORIA GENERAL

1r premi: JULIO GARCIA IGLESIAS

2n premi: NESTOR SANCHIS

3r premi: NARCÍS SALA

Accèssit: JOAN JOSEP CATALA PAYSAN

Premi local: DESERT

CATEGORIA INFANTIL

1r premi: BJÖRN LLADÓ SOLDEVILA

2n premi: LLUC NOT CLOSAS

3r premi: MARTA BERCH SOLDEVILA

1r PREMI: JULIO GARCIA IGLESIAS

1r PREMI INFANTIL: BJÖRN LLADÓ SOLDEVILA

82

56aFira d’Artés

44è CONCURS DE PINTURA RÀPIDA 2016

8383

EDICIÓ 2016PREMIS CATEGORIA GENERAL

1r premi: 600 euros patrocinat per AJUNTAMENT D’ARTÉS

2n premi: 500 euros patrocinat per MAKPUL ARTÉS SL

3r premi: 400 euros patrocinat per ELECTRICITAT INDUSTRIAL SAUS SC

Premi local: 250 euros patrocinat per AJUNTAMENT D’ARTÉS

PREMIS CATEGORIA INFANTIL FINS A 16 ANYS

1r premi: 125€ patrocinat per AJUNTAMENT D’ARTÉS

2n premi: 75€ patrocinat per ISVED, SL – DISTRIBUCIÓ DE CALDERES

DE BIOMASSA ÖKOFEN, HEIZOMAT I VIGAS

3r premi: 50€ patrocinat per L’ÒPTICA D’ARTÉS

JURAT CONCURS PINTURA RÀPIDA 2016

Carme Altarriba

Teresa Ciuró

Conxita Pladevall

Albert Soler

56aFira d’Artés

RELACIÓ DE TROFEUS

1 - A LA MÀQUINA AGRÍCOLA DE MAJOR VALORTrofeu Excma . Diputació de Barcelona

2 - AL VEHICLE ÚLTIM MODEL PRESENTATTrofeu Montepío de Conductors

3 - AL MAJOR VALOR EN AUTOMÒBILSTrofeu Plana Fàbrega

4 - AL MAJOR VALOR EN VEHICLES D’OCASIÓ EXPOSATSTrofeu Associació d’Empresaris del Polígon Sta maria d’Artés (AEPA)

5 - AL VEHICLE O MÀQUINA INDUSTRIAL DE MAJOR VALORTrofeu Cambra de Comerç i Industria de Manresa

6 - A LA INNOVACIÓ TECNOLÒGICATrofeu Generalitat de Catalunya

7 - AL MILLOR ESTANDTrofeu Ambiens

8 - A LA INICIATIVA O PRODUCTE MÉS RESPECTUÓS AMB EL MEDI AMBIENTTrofeu Exm . Ajuntament d’Artés

JURAT VALORACIÓ MAQUINÀRIAJoan Angla RocasalbasDiego Martínez TarifaJosep Antoni Muñoz MartínMarissa Trullàs Ledesma

84

56aFira d’Artés

COL·LABORADORS

8585

ALUMINIFines Confort - Anselm Clavé, 38 - Pol . Ind . Tel . 93 820 25 16

ARQUITECTESOctavi Vinyes Portí - Àngel Guimerà, 8-12, 2-5 - Manresa - Tel . 609 098 094

ASSEGURANCESEmi Vilaseca - Rocafort, 40 - Tel . 93 820 21 19 - Fax 93 820 24 96

ASSESSORIESAfys - Passeig, 7 - Avinyó - T . 93 838 70 08 i Ctra Vic, 147 - Manresa - T . 93 873 32 00 Artés 2000 Assessors - Sant Pelegrí, 17 bxs - Tel i fax 93 830 63 23 - Mb . 670 240 962 Clotet Assessors - Pg . Diagonal, 41 bxs - Tel . 93 830 60 85Mujal Assessoria - Pg . Diagonal, 25 - Tel . 93 830 62 51

AUTOESCOLESAutoescola Boira - Pg . Diagonal, 25 - Tel . 93 830 62 51

BARS, FONDES, RESTAURANTS I PRECUINATSAl Punt Pizzeria-Restaurant - Pg . Diagonal, 46 - Tel . 93 830 65 27 Bar Catalunya - Rocafort, 1 - Tel . 93 830 61 52 Bar Centre Cívic - Les Parres, 2 - Tel . 93 830 51 38 Bar Restaurant Tornem-hi - Balmes, 17 - Tel . 620 741 173Can Vila - Ctra . Artés a Manresa, km 1 - Tel . 639 32 01 35Frankfurt Tirolès - Pg . Diagonal, 16 - Tel . 93 820 27 64La Llosa - Rocafort, 103-107 - Tel . 93 830 53 74La Punta - Catalunya, 51 - Tel . 93 830 65 27La Teca - Ctra . Sallent, 20 - Tel . 93 830 61 18La Xicra - Pg . Diagonal, 57 - Tel . 93 830 61 32Restaurant La Sardana - Rocafort, s/n - Tel . 93 830 57 50 - 93 777 08 87


8787

COL·LABORADORS

CALÇATSCalçats Garrós - Barquera, 34-36 - Tel . 610 877 052Calçats Prathoms - Barquera, 29 b - Tel . 93 830 52 35

CÀRNIQUES I CANSALADERIESAneto, SA - Pol . Ind . - Tel . 93 830 50 26 - Fax 93 830 51 01Carnisseries i Xarxuteries Posas - Rocafort, 7 i Jaume I, 11 Artés - Tel . 93 830 53 12 /54 13

CAVES I CELLERSCaves Gibert - Dr . Ferrer, 10 - Tel . 93 830 50 08Celler Cooperatiu d’Artés - Caves Artium - Rocafort, 34-36 - Tel . 93 830 53 25Celler Solergibert - Barquera, 40 - Tel . 93 830 50 84

CENTRES D’ENSENYAMENTCEIP Dr . Ferrer - Barcelona, 23 - Tel . 93 830 53 77Escola Bressol Municipal - Ronda del Torrent, s/n - Tel . 93 830 57 57Escola d’Anglès Lluís Bach - Raval, 59 baixos - Tel . 669 920 837Escola de Música - Les Parres, 44 - Complex Cultural Cal Sitjes - Tel . 93 820 25 34 Escola Vedruna - Carme, 16 - Tel . 93 830 52 12

CONSTRUCCIÓConstruccions Secundí, SL - Sant Antoni Ma Claret, s/n - Tel/Fax 93 830 54 10 - Mòbil 649 47 02 38Construccions Comallonga Casas, SL - Malla, 39 - Tel . 93 830 59 92Construccions Valentí Altarriba - Indústria, 27 - Tel . 93 830 60 76 - Mb . 629 864 344 Icart Obra Pública, SL - Arquitecte Gaudí, 125 - Tel . 93 820 25 53 - Mb . 667 560 677

ELECTRODOMÈSTICSPladevall - Balmes, 15 - Tel . 93 830 52 70

ESTÈTICA I MASSATGEQuiromir - estètica i salut - Pl . Sant Pelegrí, 7 - Tel . 93 820 22 26 - Mòbil 619 408 862 Mima’t Estètica - Rocafort, 63 - Tel . 93 820 38 42

EXCAVACIONS I CONTENIDORSExcavacions i contenidors Garrigasait - Sant Cristòfol, 31 - Tel . 93 830 59 04

88

8989

COL·LABORADORS

FERRETERIESFerreteria JP - Pg . Diagonal, 23 - Tel . 93 820 23 23 - Fax 93 830 53 94

FLORISTERIES I JARDINERIAFlors Clívia - Rocafort, 63 - Local 1 - Tel . 93 830 61 02

FORNS DE PACal Ton - Barquera, 12 - Tel . 93 830 50 82Forn de pa Putxet - Ctra de Prats, 12 - Tel . 93 820 20 75

FOTOGRAFIAEstudi Plans Fotògrafs, SL - Ctra . Sallent, 4 - Tel . 93 830 61 40

FUSTERIESCuines Navarcles - Joan Vila del Solés, s/n - Tel . 93 830 59 03Estruga, SL - Callarís, 2 - Tel . 93 830 61 28 Fusteria Coromina - Sant Pelegrí, 44 - Tel . 93 830 51 67

GUIXAIRESVila Sala, Josep - Indústria, 24 - Tel . 93 830 58 29 - Mòbil 629 93 26 75

INFORMÀTICATelemak serveis informàtics - Rocafort, 61 - Tel . 93 820 28 20

JOIERIESEstrada - Rocafort, 7 - Tel . 93 830 54 89Sera - Barquera, 32 - Tel . 93 830 53 69

LLAMINADURESCapritxets de Marta - Rocafort, 40 - Tel . 93 830 65 29

LLAUNERIA I ELECTRICITATElectricitat Sallent, SL - Pg . Diagonal, 51 - Tel . 93 830 51 56Lleonard Casas - Barcelona, 19 - Tel . 93 830 51 39Pascual Manubens, Josep - Malla, 37 - Tel . 93 830 57 06Saus Elec . Ind . - Pg . Diagonal, 17 i Barcelona, 8 - Tel . 93 830 52 92

90

9191

COL·LABORADORS

LLIBRERIES9 Malé - Rocafort, 11 baixos - Tel . 93 820 29 66

MATERIAL D’ESPORTSMartí Esports - Rocafort, 36-38 - Tel . 93 830 58 76Skis Rossignol de España, SA - Can Vila, s/n - Pol . Industrial - Tel . 93 830 50 00

MOBLESJordà Prat, Ramon - també fusteria - Barquera, 27 - Tel . 93 113 12 67 - Fax 93 112 02 40

NOVES TECNOLOGIESISVED, SL - Bruc, 43 - Tel . 93 830 52 63

PASTISSERIESCal Quintana - Barquera, 31 - Tel . 93 830 50 06

PERRUQUERIES D’HOME I DONA I ESTÈTICAAnna Maria - Barquera, 22 - Tel . 93 830 53 38Estil Perruqueria - Pl . Faura, 4 - Tel . 93 830 68 75Isabel Perruqueria Unisex - Enric Guadayol, esc . C - Tel . 93 830 61 45Mercè Perruqueria - Raval, 16 - Tel . 93 820 22 59Perruqueria Fina - Les Parres, 29 - Tel . 93 830 59 94Perruqueria i Estètica M . Mas - Mig, 11 - Artés - Tel . 93 830 59 76Perruqueria i Estètica M . Mas - Plaça Major, 20 - Avinyó - Tel . 638 33 28 57Perruqueria Sílvia - Balmes, 8 - Tel . 93 830 59 48 - Mb . 678 407 973Perruqueria Almu - Pg . Diagonal, 71 - Tel . 93 830 66 38Perruqueria Montserrat - Casanova - St Victor, 10 - Tel . 93 830 63 74

PINTURES I PINTORSQueirós Aplicacions Decoratives - Sant Cristòfol, 19 - Tel . 686 352 967 / 609 733 241

QUEVIURES I BEGUDESBegudes Fluriach - Barquera, 25 - Tel . 93 830 50 35Suma Supermercats - Pl . Església, 6 - Tel . 93 830 54 52Cerberus Artés - St Jordi, 62 - Pol . Industrial Sta Maria d’Artés - Tel . i Fax 93 820 27 22

92

9393

COL·LABORADORS

RECICLATGE I VALORITZACIÓ DE RESIDUSContenidors Vilà Vila - www .contenidorsvilavila .com - Tel . 93 876 44 44 - Mbl: 659 922 722Desferres Catalunya Ctra . Artés a Avinyó, s/n (B-431) - Turó de la Serreta - Artés - Tel . 93 820 21 86

REPARACIÓ DE VEHICLESAuto-mecànica Bessa - Joan Maragall, 32 - Tel . 93 820 21 82Autoreparació Robles - Manresa, 113 - Pol . Ind . Sta Maria (Artés) - Tel . 93 830 55 61 Castro Cars - Ctra . Navarcles, 10 - Pol . Ind . Riu d’Or (Santpedor) - Tel 93 832 14 11 Motos Luna - Pg . Diagonal, 71 - Tel . 93 820 22 70Servei Oficial Seat-Audi-Volkswagen - Taller Diagonal - Pg . Diagonal, 65 - Tel . 93 830 54 04

RESIDÈNCIES D’AVISPatronat de la Caritat d’Artés - C . Hospital, s/n - Tel . 93 830 53 06

ROBAArtigas - Rocafort, 14 - Artés - Tel . 93 830 52 86 - Pg . De Ramon Vall, 32 - Navàs - Tel . 93 839 24 50 Moda i punt Anna - Rocafort, 33 - Artés - Tel . 93 830 51 68Moda i punt Anna - Ctra de Cardona, 17 - Manresa - Tel . 93 872 07 94Zero 12, moda infantil - Ctra . De Sallent, 1 - Tel . 93 820 24 89

SERVEIS DE TAXIRamon Pascual - Joan Maragall, 9 - Tel . 93 830 62 44 - Mòbil 608 74 07 19

SERVEIS SANITARISCentre Dental Barquera 21 - Barquera, 21 baixos - Tel . 93 820 23 13Centre podològic ARTÉS SALUT - Anna Ma Llumà - Barcelona, 54 - Tel . 93 830 65 35 Clínica dental d’Artés - Barquera, 33, baixos - Tel . 93 820 22 65Dietètica i Nutrició ARTÉS SALUT - Barcelona, 54 - Tel . 93 830 65 35Elena Riba Costa, Podòloga - Rocafort, 38-40 (loc 4) - Tel . 93 820 20 97 - Mòbil 610 08 77 47 Farmàcia Artigalàs - Rocafort, 60 - Tel . 93 830 54 18Farmàcia Boixareu - Rocafort, 28 - Tel . 93 830 52 65Fisio Artés . Centre de Fisioteràpia i Rehabilitació - Catalunya, 33 - Tel . 93 820 38 86 - Mòbil 639 862 631Fisioteràpia i Acupuntura ARTÉS SALUT - Barcelona, 54 - Tel . 93 830 65 35L’Òptica d’Artés - Rocafort, 11 - Tel . 93 830 53 26

T’ESPEREM A LA FIRA D’ARTÉS !!

56aFira d’Artés

9595

COL·LABORADORS

Logopèdia ARTÉS SALUT - Barcelona, 54 - Tel . 93 830 65 35Psicologia Adult ARTÉS SALUT - Barcelona, 54 - Tel . 93 830 65 35Psicologia Infantil i Adolescents ARTÉS SALUT - Barcelona, 54 - Tel . 93 830 65 35 S .I .E . (Tècniques d’estudi) ARTÉS SALUT - Barcelona, 54 - Tel . 93 830 65 35

TALLERS MECÀNICSAgromecànica Artés - Núria, s/n - Tel . 93 830 58 50Casademunt Construccions metàl·liques, SL - La Pedrera, s/n - Tel . 93 830 58 25 Mecanitzats Escalé - Anselm Clavé, 39 - Pol . Ind . - Tel . 93 820 24 68 - Fax 93 820 26 05 MEPSA - Diputació - Joan Vila del Solés, s/n - Pol . Ind . Sta Maria d’Artés - Tel . 93 820 20 30 - Fax 93 820 22 52 MAKPUL Artés, SL - Joan Vila del Solés, s/n Pol . Ind . - Tel . 93 820 20 74

VIDRESVIDRES ARTÉS - Jaume I, 19 - Artés - Ctra Vic, 84 - Manresa - T . 93 874 84 88 - F . 93 874 40 59

DIVERSOS3mas 2001, SL - Manresa, 120 - Pol . Ind . Sta Maria - Artés - Tel . 93 830 61 54 - Mb . 620 037 163 Alarmes Matamala - Jardí, 20 - Tel . 93 830 60 20 - Mb . 617 405 157Ambiens, Gestió de Recursos Ambientals - Ametller, 39 bxs - Òdena - Tel . 93 804 57 04 - Fax 93 805 51 71 Estació Servei d’Artés - Rocafort, s/n - Tel . 93 830 52 81Funerària Fontal - St Antoni Maria Claret, 13 - Tel . 93 875 16 44 (24 hores)Gasoils Avel·lí, SL - Ctra . BV 1221, Km 35 - Navarcles - Tel . 93 827 02 02Instalsud - St Jordi, 13-17 Nau C - Pol . Ind . Sta Maria - Artés - Tel . 93 830 65 75 - Fax 93 820 29 05 Monforestal - Joan Llorà i Almeda - Terrassa, 31 - Tel . 93 830 57 62 - Mòbil 608 006 304 Plana Fàbrega - Sallent, s/n - Pol . Ind . Els Dolors - Tel . 93 874 20 00Sorea - www .sorea .cat - Tel . 902 250 070Transvinyot, SL - Àngel Morta, 7 - Puig-Reig - Tel . 93 838 01 45Viladomat - Ofimàtica - Hoteleria - Pg . Diagonal, 71 - Mòbil 678 650 300 - Fax 93 830 65 85

96

TELÈFONS D’INTERÈSLA VILAAJUNTAMENT / OFICINES MUNICIPALS Tel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 50 01 Fax . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 820 20 49 A/e . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . artes@artes .cat Web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . www .artes .catBIBLIOTECA MUNICIPAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 50 02ESCOLA DR . FERRER . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 53 77CENTRE CÍVIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 51 38DEIXALLERIA MUNICIPAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 820 38 18ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 57 57ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 820 25 34ESCOLA VEDRUNA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 52 12IES MIQUEL BOSCH I JOVER . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 820 21 93JUTJAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 820 38 19PAVELLÓ MUNICIPAL D’ESPORTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 61 53PISCINES MUNICIPALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 61 53PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL – EL KANAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 65 83RÀDIO TELEVISIÓ MUNICIPAL D’ARTÉS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 62 31RECOLLIDA RESIDUS, MOBLES I TRASTOS VELLS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 50 01RESIDÈNCIA D’AVIS FUNDACIÓ PATRONAT DE LA VILA D’ARTÉS . . . . . . . . . . . . . . 93 830 53 06RESIDÈNCIA D’AVIS SANT VÍCTOR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 820 28 42

SERVEISCORREUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 64 11ENDESA (avaries) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 800 76 07 06GAS NATURAL (emergències) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 900 750 750SOREA (Servei Municipal d’Aigua) Oficina de Sallent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 837 18 54SOREA (Servei de 24 hores) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 902 250 370

EMERGÈNCIESCENTRE COORDINADOR D’EMERGÈNCIES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 AMBULÀNCIES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 061CAP Dr . Agustí Garriga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 820 20 60 Per demanar hora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 902 111 444Web Salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . www10 .gencat .cat/catsalutFARMÀCIA D’ARTES . C . Rocafort, 26 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 52 65FARMÀCIA D’ARTÉS . C . Rocafort, 60 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 830 54 18POLICIA LOCAL Tel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 670 70 66 70 A/e . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . policialocalartes@artes .cat

9797

OFICINES MUNICIPALSDe dilluns a divendres, de 8 .00 a 14 .30hDilluns, de 15 .30 a 17 .30h

SERVEIS TÈCNICS (hores concertades)ARQUITECTE MUNICIPALDilluns, de 12 .00 a 14 .30h i de 17 .00 a 18 .30hARQUITECTE TÈCNIC MUNICIPALDilluns, de 12 .00 a 14 .00hENGINYER MUNICIPALDilluns, de 12 .00 a 14 .00h

SERVEIS SOCIALSTREBALLADORA SOCIAL De dilluns a divendres, de 9 .00 a 14 .00h (hores concertades)EDUCADORA SOCIALDimarts, de 9 .00 a 14 .00 hores (hores concertades)

SERVEI LOCAL D’OCUPACIÓ (hores concertades)

SERVEI DE TINENÇA RESPONSABLE ANIMALS2n i 4t dilluns de cada mes, de 8 .30 a 13 .00h

SERVEI D’ATENCIÓ AL PÚBLIC DE SOREADimecres, de 9 .00 a 13 .00h

ALCALDE I REGIDORS (hores concertades)

JUTJAT DE PAUDe dilluns a divendres, de 16 .30 a 17 .30h

NOTARIA2n i 4t divendres de cada mes, a les 9 .15h

BIBLIOTECA MUNICIPALDe dilluns a divendres, de 15 .30 a 20 .30hDimecres i dissabte, de 10 .30 a 13 .30h

DEIXALLERIAMatins: Dimarts, dijous, dissabte i diumenge: d’11 .00 a 14 .00hTardes: Dimecres i divendres: de 16 .00 a 19 .00hTel . 93 820 38 18 – C . Sant Jordi – Polígon Santa Maria – ArtésDEIXALLERIA MÒBILCruïlla c/ Balmes amb ps . Diagonal tots els dimecres, de 9 .00 a 10 .30

RECOLLIDA DEL PORTA A PORTARecollida de voluminosos i dubtes reciclatgeTel . 93 830 50 01 ext . 0 / portaaporta@artes .cat

MUSEU DE LA HISTÒRIA D’ARTÉS / FONS PARE FAURADarrer diumenge de cada mes, d’11 .00 a 13 .00hLes visites organitzades es poden concertar al telèfon 646 58 56 53

SERVEI D’INFORMACIÓ JUVENILCASAL DE JOVES EL KANALDe dilluns a divendres, de 17 .00 a 20 .30h - Tel . 93 830 65 83

SERVEI DE PROMOCIÓ ECONÒMICADilluns, dimecres i dijous, de 9 .00 a 14 .00h (hores concertades)Tel . 93 830 50 01

CEMENTIRI MUNICIPAL: Obert tots els diesPrimavera i estiu, de 9 .00 a 20 .00hTardor i hivern, de 9 .00 a 18 .00h

HORARIS D’INTERÈS

C M Y CM MY CY CMY KC M Y CM MY CY CMY K

ARTÉS 938 305 489 / NAVARCLES 938 310 900 / MANRESA 938 776 053 / [email protected]

Documents

D’ACTESdades.grupnaciodigital.com/redaccio/publicitat... · 2016-03-07 · 11 ELS PICAPOLLS DE LA GAVARRESA 4 pilars de 4. Bateig de la colla. Festa Major, 2015. primer quatre de