Dades de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiquesstatic-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/uploads/2014/11/1915… · • Temperatura de l’aire, mesurada a 1,5 m d’altura

Dades de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques

Anuari de dades meteorològiques 2008 / Servei Meteorològic de Catalunya

2

INTRODUCCIÓ

Aquesta part de l’Anuari de dades meteorològiques recull les dades enregistrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) que gestiona el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la qual cobreix de manera homogènia gran part del territori català. La XEMA està integrada a la Xarxa d’Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (XEMEC), creada per la Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia. En data 31 de desembre de 2008, la XEMA es compon d’un total de 164 estacions meteorològiques automàtiques (EMA) operatives. Les variables meteorològiques que mesuren totes les EMA són: • Temperatura de l’aire, mesurada a 1,5 m d’altura • Precipitació, mesurada a 1,4 m d’altura, excepte en les EMA d’alta muntanya, situades per sobre de

1.800 metres d’altitud, en què la boca del pluviòmetre ha de quedar per sobre del nivell màxim esperat de la capa de neu. L’única EMA que no disposa de mesurament de la precipitació és la de Barcelona - Zoo (X2)

• Humitat relativa de l’aire, mesurada a 1,5 m d’altura. Les variables meteorològiques següents no són mesurades a totes les EMA: • Velocitat i direcció del vent, mesurada a un total de 147 EMA. El sensor és a diferents altures

segons l’aplicació: 2 m (a 67 EMA), 6 m (a 16 EMA) i/o 10 m (a 74 EMA) • Irradiància solar global, mesurada a 2 m d’altura, a 140 EMA • Pressió atmosfèrica, a 70 EMA • Gruix de neu, a 15 EMA. La informació d’aquest anuari s’ha elaborat a partir de les dades generades a les EMA, les quals són de dos tipus: les anomenades dades de període, en base temporal semihorària o horària, representatives de cada variable meteorològica per a un període determinat, mitja hora o una hora, respectivament, i les anomenades dades extremes diàries. La generació d’aquestes dades es fa seguint aquest procés: En primer lloc, per a cadascun dels sensors meteorològics es realitza un mostreig cada segon (excepte per al de pressió atmosfèrica, que pot arribar a 20 segons, i per al de gruix de neu, que es fa cada minut). Amb aquests valors mostrejats per a la temperatura, la humitat relativa i el vent, es construeixen mitjanes intermèdies minutals, que en el cas d’aquestes dues primeres variables es poden considerar ja valors amb representativitat meteorològica de l’atmosfera. S’efectua una mitjana aritmètica per a les variables de temperatura i humitat relativa i una mitjana vectorial per al vent. Per a la precipitació, es generen els acumulats en un o deu minuts. A continuació, les dades de període es calculen fent la mitjana amb 30 o 60 valors minutals o amb els mostreigs realitzats en 30 o 60 minuts, segons correspongui. En el cas de la precipitació, la dada de període es genera sumant tots els valors d’aquella semihora o hora. La dada de període de gruix de neu és l’última mostrejada cada 30 o 60 minuts. Les dades extremes diàries són, en el cas de la temperatura i la humitat relativa, els valors minutals més alts i més baixos enregistrats durant el dia, i en el cas de la pressió atmosfèrica, els valors mostrejats més alts i més baixos del dia. La dada extrema diària de vent és la ratxa màxima, que és la mitjana escalar més alta del dia de tres valors del vector vent obtinguts consecutivament durant tres segons.


3

Amb referència a la informació facilitada en aquest anuari, en un primer bloc, es presenta la caracterització climàtica de l’any 2008, que analitza les dades de temperatura i precipitació enregistrades a les EMA i les compara amb valors mitjans climàtics extrets de MARTÍN-VIDE, J.; RASO NADAL, J.M. Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990, 2008. En primer lloc, es presenta el resum general de l’any, amb el balanç de temperatura i precipitació, i posteriorment es comenta l’evolució mensual, fent esment dels fenòmens destacats que s’han produït. En un segon bloc, es presenten pròpiament les dades meteorològiques de l’any 2008. En un primer apartat, anomenat Taules de dades, es presenten les dades meteorològiques estadístiques mensuals i anuals següents: • Temperatura mitjana mensual/anual en graus Celsius (°C) • Temperatura màxima/mínima mitjana mensual/anual en graus Celsius (°C) • Temperatura màxima/mínima absoluta mensual/anual en graus Celsius (°C), indicant el dia • Amplitud tèrmica mitjana mensual/anual en graus Celsius (°C) • Nombre de dies de glaçada (dies en què la temperatura mínima, Tn, ha estat inferior o igual a zero

graus Celsius) • Precipitació mensual/anual, en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat • Precipitació mensual/anual màxima en 24 hores en mil·límetres (mm), indicant el dia • Precipitació mensual/anual màxima en 1 hora en mil·límetres (mm), indicant el dia • Precipitació mensual/anual màxima en 30 minuts en mil·límetres (mm), indicant el dia • Nombre de dies de precipitació • Velocitat mitjana del vent mensual/anual en metres per segon (m/s) • Direcció dominant del vent per a cada mes i per a l’any, en base a 8 direccions (nord: N, nord-est: NE,

est: E, sud-est: SE, sud: S, sud-oest: SW, oest: W i nord-oest: NW) • Mitjana mensual/anual de la ratxa màxima diària del vent en metres per segon (m/s) • Ratxa màxima absoluta del vent mensual/anual en metres per segon (m/s), indicant el dia • Humitat relativa mitjana mensual/anual en tant per cent (%) • Mitjana mensual/anual de la humitat relativa mínima diària en tant per cent (%) • Mitjana mensual/anual de la irradiació solar global diària en megajoules per metre quadrat (MJ/m2) • Pressió atmosfèrica mitjana mensual/anual (sense reduir a nivell del mar) en hectopascals (hPa) • Gruix màxim mensual/anual de neu al terra (cm). El segon apartat, anomenat Resums meteorològics per estació, ofereix un resum gràfic i numèric de les dades enregistrades a les EMA. La informació facilitada és la següent: • Gràfica de l’evolució anual de la temperatura mitjana mensual (Tmm, línia vermella) i la precipitació

mensual (PPT, barres blaves) • Gràfica de l’evolució anual de la temperatura mínima mitjana (Tnm, barres en blau fosc) i de la

temperatura màxima mitjana (Txm, barres en blau cel) • Gràfica de l’evolució anual de la temperatura mínima absoluta (Tnn, barres en blau fosc) i de la

màxima absoluta (Txx, barres en blau cel) de cada mes • Gràfica de l’evolució anual del nombre de dies de glaçada de cada mes (barres en blau fosc) • Rosa dels vents amb vuit direccions • Rosa de la velocitat mitjana del vent en cada una de les vuit direccions considerades • Resum anual de diferents dades meteorològiques estadístiques: precipitació acumulada; temperatura mitjana; temperatura màxima mitjana; temperatura mínima mitjana; temperatura màxima absoluta, indicant el dia; temperatura mínima absoluta, indicant el dia; velocitat mitjana del vent; direcció dominant del vent; humitat relativa mitjana; mitjana de la irradiació solar global diària.


4

Les dades meteorològiques estadístiques s’han calculat de la manera següent: La temperatura mitjana, la humitat relativa mitjana, la pressió atmosfèrica mitjana i la velocitat mitjana del vent mensual i anual es calculen fent la mitjana aritmètica de totes les dades de període disponibles en el mes i en l’any. Per obtenir la temperatura màxima i mínima mitjana mensual i anual, es fa la mitjana aritmètica de totes les dades extremes diàries pertinents en cada cas disponibles en el mes i en l’any. La temperatura màxima i mínima absoluta mensual i anual és el valor més alt i el més baix de totes les dades extremes diàries disponibles en el període considerat. L’amplitud tèrmica mitjana mensual i anual es calcula fent la mitjana aritmètica de les amplituds tèrmiques diàries (diferència entre la temperatura màxima i la mínima). El nombre de dies de glaçada és el nombre de dies en què la temperatura mínima diària és igual o inferior a 0 ºC. La precipitació mensual i anual es calcula sumant totes les dades de període disponibles en el mes o en l’any. La precipitació mensual i anual màxima en 24 hores, 1 hora o 30 minuts és el màxim valor de la precipitació acumulada en l’interval considerat. El nombre de dies de precipitació és el nombre de dies en què la precipitació acumulada diària és superior a 0 mm. La direcció dominant del vent mensual i anual és la que han detectat la majoria de dades de període durant el mes o l’any. La mitjana mensual i anual de la ratxa màxima diària del vent es calcula fent la mitjana aritmètica dels valors de ratxa màxima diària de vent. La ratxa màxima absoluta del vent mensual/anual és el valor màxim de la ratxa màxima diària durant el període considerat. La mitjana mensual i anual de la humitat relativa mínima diària és la mitjana aritmètica de les dades extremes diàries disponibles durant el període considerat. Per a la mitjana mensual i anual de la irradiació solar global diària, es calculen, en primer lloc, les dades d’irradiació solar global diària a partir de les dades de període i després se’n fa la mitjana aritmètica. Finalment, el gruix màxim mensual i anual de neu al terra és el màxim valor de les dades de període del mes i de l’any. En el recull de dades estadístiques presentat tant a Taules de dades com a Resums meteorològics per estació, s’assenyala amb un asterisc (*) el valor obtingut amb un percentatge de dades disponibles entre el 80% i el 95% del total de dades possibles, mentre que, si es disposa de menys del 80%, es considera que el valor no és representatiu i s’utilitza el terme d.i. (dades insuficients). Tot i així, es fan excepcions en casos específics, com ara que, si es disposa d’informació que confirma que una dada és representativa, encara que no arribi als percentatges de dades disponibles estipulats, no s’assenyala de cap manera. De la mateixa manera, una dada obtinguda amb un percentatge de dades superior al 80% o al 95% pot ser assenyalada amb el terme d.i. o amb un asterisc si a partir de la informació addicional disponible es considera que no és representativa. Quan una estació no disposa d’un sensor concret, s’indica amb el terme s/s (sense sensor). En els casos en què s’ha instal·lat o desinstal·lat el sensor al llarg de l’any, el terme s/s s’aplica a les Taules de dades durant els mesos corresponents. Si l’estació no té el sensor durant tot l’any, ja no apareix a les Taules de dades i el terme s/s s’aplica als estadístics anuals dels Resums meteorològics per estació. D’altra banda, per poder comparar visualment les gràfiques de les diferents estacions, es manté la mateixa escala, excepte a les gràfiques de vent de determinades estacions on els valors de velocitat del vent o la freqüència d’una direcció superen els valors dels eixos, i a les gràfiques de temperatura de les estacions d’alta muntanya, on s’ha allargat l’eix i s’hi han afegit més valors negatius. En el cas dels valors que surten de l’escala considerada, s’afegeix el valor numèric a la gràfica.


5

En aquest anuari, es presenta la dada de vent a l’altura més elevada de què es disposa, ja que des del punt de vista purament meteorològic l’altura recomanable per mesurar el vent és 10 metres. Si es volen comparar velocitats del vent de diferents estacions, s’hauran de fer els càlculs necessaris per fer l’estudi sempre a un mateix nivell de referència (es recomana que aquest sigui 10 metres). Per acabar, es detallen els canvis que ha experimentat la XEMA durant l’any 2008, inherents a la seva evolució: Les noves estacions que es van posar en funcionament són les següents: Castellbisbal (XC) al Vallès Occidental, el 18 de març; la Llacuna (XB) a l’Anoia, el 19 de març; Barcelona – Zona Universitària (X8) al Barcelonès, el 17 d’abril; Sabadell – Parc Agrari (XF) al Vallès Occidental, el 23 d’octubre; Parets del Vallès (XG) al Vallès Oriental, el 30 d’octubre, i la Panadella (XA) a l’Anoia, el 18 de desembre. D’aquestes estacions, només s’inclouen a l’Anuari de dades meteorològiques 2008 les que es van inaugurar abans del dia 1 de juliol d’aquest any. L’EMA d’Ulldemolins, a la comarca del Priorat, va canviar el seu emplaçament el dia 17 d’abril de 2008, i, per tant, també va canviar de nom i de codi, passant de ser Ulldemolins – Zona Esportiva (CZ) a Ulldemolins (XD). Aquesta EMA apareix de manera diferenciada a les taules de dades, però no en els resums, on només hi ha la nova EMA. Les EMA d’alta muntanya van canviar de base temporal d’horàries a semihoràries entre els mesos de juny i juliol de 2008, fet que es pot apreciar a les taules Precipitació mensual/anual màxima en 1 hora i Precipitació mensual/anual màxima en 30 minuts. Aquest anuari torna a facilitar dades de l’estació de la Bisbal del Penedès (WO) al Baix Penedès, que no es va incloure en l’anuari de l’any 2007 perquè durant aquell any només disposava de registres a partir del mes de juliol. Així mateix, l’EMA de Torres de Segre (X7) a la comarca del Segrià, donada d’alta durant el mes de juliol de 2007, s’incorpora també a aquest anuari. Finalment, cal esmentar que l’estació de Nulles (VY) a l’Alt Camp, va estar de baixa temporal (b.t.) des del 20 d’octubre de 2008 fins al 18 de maig de 2009, de manera que no disposa de registres durant els últims mesos de l’any 2008. La taula 1 recull el llistat de les 162 EMA incloses en l’Anuari de dades Meteorològiques 2008. En la taula s’indica la comarca, el codi de l’estació, el nom de l’estació, el municipi, l’altura del mesurament del vent, les coordenades UTM i l’altitud. La distribució geogràfica de les EMA es mostra a la figura 1.


6

Taula 1. Estacions meteorològiques incloses en l’Anuari de dades meteorològiques 2008

Comarca Codi Nom de l’EMA Municipi Altura del sensor de

vent (m)

X UTM (m)

Y UTM (m)

Altitud (m)

l’Alt Camp VY Nulles Nulles 357528 4568245 241 DQ Vila-rodona Vila-rodona 10 363026 4574363 287l’Alt Empordà U1 Cabanes Cabanes 2 496370 4684000 31 W1 Castelló d’Empúries Castelló d’Empúries 507540 4677440 2 VZ Espolla Espolla 500699 4692660 93 D6 Portbou Portbou 10 513782 4698300 198 D4 Roses Roses 10 515079 4680042 24 U2 Sant Pere Pescador Sant Pere Pescador 10 508083 4669663 4 W2 Torroella de Fluvià Torroella de Fluvià 504945 4670255 6 W3 Ventalló Ventalló 505458 4666670 7l’Alt Penedès WP Canaletes Mediona 2 391012 4593642 325 DI Font-rubí Font-rubí 10 385116 4587933 415 W4 la Granada la Granada 2 393755 4580390 240 U3 Sant Martí Sarroca Sant Martí Sarroca 2 385530 4581516 262 WY Sant Sadurní d’Anoia Sant Sadurní d’Anoia 2 399356 4587825 161l’Alt Urgell CD la Seu d’Urgell la Seu d’Urgell 10 371054 4692343 849 W5 Oliana Oliana 2 360730 4659875 506 CJ Organyà Organyà 10 362365 4675345 567l’Alta Ribagorça Z2 Boí (2.540 m) la Vall de Boí 6 325100 4703800 2.540 CT el Pont de Suert el Pont de Suert 10 314400 4696605 824l’Anoia CE els Hostalets de Pierola els Hostalets de Pierola 10 400665 4598601 316

XB la Llacuna la Llacuna 377804 4593223 593H1 Òdena Òdena 10 387825 4604935 333

el Bages WW Artés Artés 411654 4627483 284 U4 Castellnou de Bages Castellnou de Bages 10 404347 4631852 507 R1 el Pont de Vilomara el Pont de Vilomara i Rocafort 10 406272 4618039 210 WN Montserrat - Sant Dimes Monistrol de Montserrat 6 403212 4605712 909 CL Sant Salvador de Guardiola Sant Salvador de Guardiola 10 397535 4614519 349el Baix Camp U5 Prades Prades 2 332480 4575750 975 W6 Riudoms Riudoms 2 333710 4555900 154 U6 Vinyols i els Arcs Vinyols i els Arcs 2 337650 4549740 24el Baix Ebre U7 Aldover Aldover 2 289905 4526345 46 DB el Perelló el Perelló 10 307601 4527387 179 U9 l’Aldea l’Aldea 2 298910 4516110 62 UA l’Ametlla de Mar l’Ametlla de Mar 2 311805 4531280 95 X5 PN dels Ports Roquetes 10 273849 4519884 1.055 U8 Punta del Fangar Deltebre 2 309550 4517850 2el Baix Empordà DO Castell d’Aro Castell-Platja d’Aro 10 502784 4628728 14 DF la Bisbal d’Empordà la Bisbal d’Empordà 10 503023 4647475 29 UB la Tallada d’Empordà la Tallada d’Empordà 2 505225 4656000 20 UC Monells Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura 2 499842 4647460 60 UD Serra de Daró Serra de Daró 505078 4652366 13 UE Torroella de Montgrí Torroella de Montgrí 513075 4652547 3el Baix Llobregat UF Begues - PN del Garraf Begues 2 408696 4571567 563 D3 Vallirana Vallirana 10 411099 4581907 256 UG Viladecans Viladecans 2 419546 4572625 13el Baix Penedès WZ Cunit Cunit 10 385513 4562270 17

UH el Montmell el Montmell 6 373448 4578072 540D9 el Vendrell el Vendrell 10 376117 4563926 56WO la Bisbal del Penedès la Bisbal del Penedès 371705 4570236 188

el Barcelonès WU Badalona - Museu Badalona 6 437559 4589619 42D5 Barcelona - Observatori Fabra Barcelona 10 426880 4585800 411X4 Barcelona - Raval Barcelona 10 430501 4581904 33X8 Barcelona - Zona Universitària Barcelona 10 425291 4581444 85X2 Barcelona - Zoo Barcelona 432246 4582511 41

el Berguedà UI Gisclareny Gisclareny 2 398002 4680119 1.397 WV Guardiola de Berguedà Guardiola de Berguedà 10 407251 4676588 788 CR la Quar la Quar 10 414274 4659418 873 WM Santuari de Queralt Berga 10 403150 4662550 1.140la Cerdanya Z9 Cadí Nord (2.149 m) - Prat d’Aguiló Montellà i Martinet 6 394157 4683272 2.149 DP Das Das 10 406780 4693468 1.097 Z3 Malniu (2.310 m) Meranges 6 399750 4702600 2.310la Conca de Barberà W8 Blancafort Blancafort 346410 4589053 423 CW l’Espluga de Francolí l’Espluga de Francolí 10 341160 4584268 446 UJ Santa Coloma de Queralt Santa Coloma de Queralt 6 363865 4599070 718el Garraf UK Sant Pere de Ribes - PN del Garraf Sant Pere de Ribes 2 399991 4570562 171


7


vent (m)

X UTM (m)

Y UTM (m)

Altitud (m)

les Garrigues UL Castelldans Castelldans 2 312632 4600137 228 UM la Granadella la Granadella 2 305000 4581550 490la Garrotxa W9 la Vall d’en Bas la Vall d’en Bas 2 455018 4666285 473 DC Olot Olot 10 457375 4671360 422el Gironès UN Cassà de la Selva Cassà de la Selva 2 494032 4636047 176 UO Fornells de la Selva Fornells de la Selva 485225 4640512 97 DM Girona Girona 10 484094 4645571 90 WF Vilablareix Vilablareix 481510 4644921 108el Maresme UP Cabrils Cabrils 10 448110 4596625 81 UQ Dosrius - PN Montnegre Corredor Dosrius 2 453870 4607930 460 WT Malgrat de Mar Malgrat de Mar 10 479820 4610829 2 DD Vilassar de Mar Vilassar de Mar 10 448919 4595948 45el Montsià US Alcanar Alcanar 2 290400 4492750 35 UU Amposta Amposta 10 300064 4509216 3 UW els Alfacs Sant Carles de la Ràpita 2 302380 4500160 0,5 DL Illa de Buda Sant Jaume d’Enveja 10 317142 4508730 1 UV Mas de Barberans Mas de Barberans 2 281760 4510515 211 C9 Mas de Barberans - Abocador Mas de Barberans 10 280476 4510945 240 UX Ulldecona - els Valentins Ulldecona 2 277742 4500824 210la Noguera WB Albesa Albesa 2 306483 4625962 262 WG Algerri Algerri 2 304742 4630460 311 X6 Baldomar Artesa de Segre 2 336655 4643170 355 WX Camarasa Camarasa 2 324431 4643023 664 WA Oliola Oliola 2 346935 4637977 441 UY Os de Balaguer - Monestir d’Avellanes Os de Balaguer 6 314100 4638800 580 V1 Vallfogona de Balaguer Vallfogona de Balaguer 2 319600 4628320 245 CQ Vilanova de Meià Vilanova de Meià 10 336572 4651361 594Osona V3 Gurb Gurb 2 436505 4644965 517 V4 Montesquiu Montesquiu 6 435185 4663017 684 CY Muntanyola Muntanyola 10 431945 4636780 816 CC Orís Orís 10 434632 4658494 626 V5 Perafita Perafita 6 427207 4654918 770 WS Viladrau Viladrau 10 451838 4632386 953el Pallars Jussà CV la Pobla de Segur la Pobla de Segur 10 332143 4678551 513 WQ Montsec d’Ares (1.574 m) Sant Esteve de la Sarga 10 312220 4658170 1.574 CP Sant Romà d’Abella Isona i Conca Dellà 10 337942 4667097 690el Pallars Sobirà Z1 Bonaigua (2.266) Alt Àneu 6 334897 4723778 2.266 Z5 Certascan (2.400 m) Lladorre 6 358531 4729029 2.400 Z7 Espot (2.520 m) Espot 10 340277 4710950 2.520 ZB Salòria (2.445 m) Alins 10 365870 4708941 2.445el Pla de l’Estany DJ Banyoles Banyoles 10 482711 4662944 176el Pla d’Urgell C6 Castellnou de Seana Castellnou de Seana 10 329544 4613880 264 V8 el Poal el Poal 2 323400 4615850 227 WC Golmés Golmés 2 327219 4611693 261 V9 Miralcamp Miralcamp 2 323073 4608855 280el Priorat WJ el Masroig el Masroig 2 308840 4555035 137

X1 Falset Falset 10 317132 4558321 359D1 Margalef Margalef 311997 4573054 404WR Torroja del Priorat Torroja del Priorat 2 315364 4565112 325CZ Ulldemolins - Zona Esportiva Ulldemolins 10 322546 4576555 631XD Ulldemolins Ulldemolins 10 323129 1576646 691

la Ribera d’Ebre VA Ascó Ascó 2 291281 4563549 244 VB Benissanet Benissanet 2 301350 4548625 30 VC Riba-roja d’Ebre Riba-roja d’Ebre 2 284975 4569220 76 D7 Vinebre Vinebre 10 298282 4562285 53el Ripollès CG Molló Molló 10 451920 4692045 1.406 DG Núria (1.971 m) Queralbs 10 430568 4694586 1.971 CI Sant Pau de Segúries Sant Pau de Segúries 10 447655 4678855 852 Z4 Ulldeter (2.367 m) Setcases 6 438591 4697108 2.367la Segarra C8 Cervera Cervera 10 358240 4615380 558 VD el Canós els Plans de Sió 2 350600 4616925 440


8


vent (m)

X UTM (m)

Y UTM (m)

Altitud (m)

el Segrià VE Aitona Aitona 2 288065 4596135 102VF Alcarràs Alcarràs 2 295930 4605320 130WK Alfarràs Alfarràs 10 298500 4634000 279X3 Alguaire Alguaire 10 295182 4624356 374VH Gimenells Gimenells i el Pla de la Font 2 282940 4615196 248VJ Lleida - Bordeta Lleida 2 303880 4608235 165VK Lleida - Raimat Lleida 10 288750 4617950 290WI Maials Maials 2 289558 4581770 347VL Seròs Seròs 10 283545 4593320 128X7 Torres de Segre Torres de Segre 2 295918 4599477 232VM Vilanova de Segrià Vilanova de Segrià 2 302802 4621005 218

la Selva DN Anglès Anglès 10 469523 4645707 150 VN Vilobí d’Onyar Vilobí d’Onyar 478740 4636955 117el Solsonès CA Clariana de Cardener Clariana de Cardener 10 382826 4645806 693 VO Lladurs Lladurs 2 370117 4660991 780 VP Pinós Pinós 6 377232 4628439 650 Z8 Port del Comte (2.300 m) la Coma i la Pedra 6 378350 4671600 2.300el Tarragonès VQ Constantí Constantí 10 346394 4559591 112 DK Torredembarra Torredembarra 10 367376 4556460 2la Terra Alta WD Batea Batea 2 274897 4552052 382 D8 Horta de Sant Joan Horta de Sant Joan 10 273617 4537378 512l’Urgell WL Sant Martí de Riucorb Sant Martí de Riucorb 2 340703 4604263 409 C7 Tàrrega Tàrrega 10 347104 4614634 427 VR Tornabous Tornabous 10 337290 4617420 297era Val d’Aran VS Lac Redon (2.247 m) Vielha e Mijaran 10 317987 4723249 2.247 Z6 Sasseuva (2.226) Arres 6 314542 4737983 2.226 CU Vielha e Mijaran Vielha e Mijaran 10 319399 4729908 1.002el Vallès Occidental XC Castellbisbal Castellbisbal 10 414555 4592630 147

VT Cerdanyola del Vallès Cerdanyola del Vallès 2 427248 4593068 97VU Rellinars Rellinars 2 409905 4609772 431VV Sant Llorenç Savall Sant Llorenç Savall 10 419078 4615060 528D2 Vacarisses Vacarisses 10 409664 4605307 343

el Vallès Oriental X9 Caldes de Montbui Caldes de Montbui 10 430796 4607305 176 VX Tagamanent - PN del Montseny Tagamanent 2 442128 4622198 990 WE Vilanova del Vallès Vilanova del Vallès 2 441722 4599625 133


9

Figura 1. Distribució geogràfica de les estacions meteorològiques de la XEMA incloses en l’Anuari de dades meteorològiques 2008

Caracterització climàtica de l’any 2008


11

RESUM DE L’ANY 2008 Globalment, l’any 2008 ha estat termomètricament normal1 i pluviomètricament normal o plujós a la major part de Catalunya. Pel que fa a la pluviometria, els primers mesos de l’any 2008 presenten les mateixes característiques que havien marcat l’any 2007. Així, gener, febrer i març han estat secs en general. No és fins al mes d’abril que les pluges abundants comencen a caure en algunes àrees del país. Des d’aleshores i fins a finals d’any, els episodis de precipitació afecten sovint Catalunya. De tota manera, atesa la gran irregularitat espacial d’aquestes precipitacions, només un mes (el maig) es pot qualificar de plujós o molt plujós a tot el país. La resta de mesos poden enregistrar totals mensuals molt importants en alguns punts, però sempre hi ha àrees on la pluja recollida és inferior a la mitjana climàtica. En general, durant l’any 2008, s’atenua el gran dèficit pluviomètric que s’havia anat accentuant a pràcticament tot Catalunya des de finals de l’any 2006. Si bé en moltes zones del país aquest dèficit ja es comença a pal·liar durant la primavera de 2008, en alguns punts de l’Alt Empordà, bàsicament al voltant de la badia de Roses, no és fins al desembre de 2008 que la precipitació acumulada supera àmpliament la mitjana climàtica mensual. Pel que fa a la temperatura, cal destacar les anomalies càlides que s’enregistren a tot el país durant els mesos de gener i febrer, quan la temperatura mitjana mensual arriba a ser fins a 3 o 4 ºC superior a la mitjana climàtica en punts de muntanya. Després d’un març irregular i un abril lleugerament càlid, els mesos freds se succeeixen des del maig fins a finals d’any. Només l’agost, amb valors de temperatura lleugerament superiors a la mitjana climàtica, n’és l’excepció. Tenint en compte que l’any 2008 resulta ser termomètricament normal en el conjunt del país, es pot observar que han calgut fins a set mesos freds per arribar a compensar les grans anomalies càlides dels dos primers mesos de l’any i un parell de mesos lleugerament càlids.

1 Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics

(extrets de Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990), s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total enregistrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

molt sec < 30% molt càlid ≥ +3,0 ºC sec normal plujós molt plujós

entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190%

càlid normal fred molt fred

entre +3 ºC i +0,5 ºC entre +0,5 ºC i -0,5 ºC entre -0,5 ºC i -3,0 ºC ≤-3,0 ºC

En relació amb la temperatura mitjana d’un període, s’entén per anomalia la diferència entre aquest valor meteorològic i el valor mitjà climàtic corresponent. En relació amb la precipitació acumulada durant un període, s’entén per anomalia el percentatge d’aquest valor respecte del valor mitjà climàtic corresponent.

Els fenòmens meteorològics més destacats es produeixen durant els episodis següents: • Nevades al Pirineu, temperatures molt baixes i fortes ventades entre els dies 4 i 6 de març. • Precipitacions abundants, de neu en cotes baixes del Pirineu, entre els dies 20 i 24 de març. • Successius episodis de precipitacions, especialment abundants al nord-oest, durant l’abril i el maig. • Pluges generals, molt abundants al litoral i prelitoral sud, entre els dies 9 i 11 de maig. • Tempestes a tot el país els dies 11 i 12 de juliol, sovint acompanyades de calamarsa o pedra. • Calorada i temperatures màximes de l’any els dies 30 i 31 de juliol i entre els dies 4 i 6 d’agost. • Precipitacions abundants els dies 28 i 29 d’octubre, amb neu en algunes zones de la depressió Central i temperatures

diürnes excepcionalment baixes. • Del 30 d’octubre al 2 de novembre, episodi de pluges molt abundants, amb neu al Pirineu i fortes ventades associades

a fenòmens de temps sever al camp de Tarragona i la Conca de Barberà. • Temperatures molt baixes, amb nevades dèbils al prelitoral, entre els dies 25 i 28 de novembre. • Temporal de llevant amb pluges molt abundants, nevades en cotes baixes i notable alteració marítima entre els dies 26

i 28 de desembre, especialment al nord-est del país.


12

BALANÇ DE LA TEMPERATURA I LA PRECIPITACIÓ DE L’ANY 2008 Temperatura La temperatura mitjana de l’any 2008 a Catalunya ha estat pròxima als valors climàtics normals. L’orografia i la distància al mar són els dos factors principals que determinen la diversitat climàtica de Catalunya. La distribució de la temperatura mitjana enregistrada l’any 2008 ha estat clarament influenciada per aquests factors. Així, els valors més elevats s’enregistren al litoral, on puntualment se superen els 16 ºC de temperatura mitjana anual. Concretament, les zones on se supera aquest llindar són l’àrea del cap de Creus, el litoral de l’àrea metropolitana de Barcelona, la Costa Daurada i el tram final de l’Ebre, amb tot el seu delta inclòs. A l’altre extrem, les temperatures mitjanes anuals més baixes de Catalunya s’enregistren al Pirineu i a punts elevats del Prepirineu, on la temperatura mitjana anual queda per sota dels 10 ºC. Dins d’aquest àmbit, només les estacions situades per sobre dels 2.000 metres d’altitud enregistren temperatures mitjanes inferiors als 5 ºC. Per exemple, les estacions a major altitud, ubicades al Pirineu occidental i a uns 2.500 metres, enregistren una temperatura mitjana anual lleugerament inferior a 2 ºC. Tot i que les anomalies de temperatura de l’any 2008 respecte de la mitjana climàtica són molt discretes, inferiors als 0,5 ºC en la majoria dels casos, l’any ha estat lleugerament fred a gran part de la Costa Brava (sobretot al sud d’aquesta zona), en alguns sectors del Pirineu occidental i en punts de les comarques de ponent. D’altra banda, l’any ha estat lleugerament càlid en punts del litoral i prelitoral Central, i també en alguns punts de la resta del país de manera molt localitzada. Les anomalies negatives i positives més importants enregistrades per les estacions de la XEMA durant l’any 2008 són les següents: Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC)

Cassà de la Selva el Gironès -1,3 Camarasa la Noguera -1,0 Torroella de Montgrí el Baix Empordà -0,9 Lleida - Raimat el Segrià -0,9 Gimenells el Segrià -0,9 Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC)

Barcelona - Raval el Barcelonès +1,8 Barcelona - Zoo el Barcelonès +1,2 Vilassar de Mar el Maresme +1,1 Cabrils el Maresme +1,1 Vila-rodona l’Alt Camp +0,9 Les estacions on l’anomalia càlida resulta més accentuada es localitzen a la ciutat de Barcelona. Això fa pensar que aquesta anomalia es pot explicar, com a mínim en part, per la influència de l’illa de calor urbana existent a la ciutat. Cal tenir en compte que les dues estacions que apareixen a la taula estan situades al centre mateix de la ciutat, on aquesta illa de calor pot ser més intensa.


13

Pel que fa als valors mínims i màxims absoluts de temperatura assolits durant l’any 2008, cal destacar l’absència d’onades d’aire fred o de calor extremes. D’una banda, la suavitat tèrmica dels mesos de gener i febrer provoca que les entrades d’aire fred més destacables es produeixin els dies 5 i 6 de març, entre el 25 i el 28 de novembre i, finalment, els dies 10 i 11 de desembre. Aquestes tres entrades d’aire fred duen els valors de temperatura més baixos de l’any a totes les estacions d’alta muntanya. Pel que fa a la resta d’estacions de la XEMA, s’aprecia que els valors de temperatura més baixos al fons de les valls del Pirineu, i en molts punts de l’interior, no van associats a les principals entrades d’aire fred, sinó que hi ha altres factors (estat del cel, velocitat del vent, etc.) que determinen el refredament nocturn de les zones baixes. Cal destacar també que en molts punts del litoral Central i Sud no hi ha hagut cap glaçada durant l’any 2008. D’altra banda, les temperatures màximes més altes de l’any 2008 s’assoleixen a la depressió Central, la vall de l’Ebre, la conca de Tremp i alguns sectors del prelitoral, on se superen els 35 ºC. Aquestes màximes es produeixen entre els darrers dies de juliol i fins a mitjan agost. Temperatura mínima absoluta (Tnn) assolida a les EMA gestionades pel SMC i data en què es va assolir, diferenciant entre estacions alta muntanya i estacions per sota de 1.800 metres: Nom de l’EMA Comarca Tnn (ºC) Data Boí (2.540 m) l’Alta Ribagorça -16,9 5 de març Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà -16,7 5 de març Salòria (2.445 m) el Pallars Sobirà -16,5 11 de desembre Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà -16,2 6 de març

Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà -15,9 26 de novembre Nom de l’EMA Comarca Tnn (ºC) Data Das la Cerdanya -12,1 2 de gener el Pont de Suert l’Alta Ribagorça -10,8 1 de gener Oliana l’Alt Urgell -10,3 1 de gener Montsec d’Ares (1.574 m) el Pallars Jussà -10,1 6 de març la Pobla de Segur el Pallars Jussà -9,8 1 de gener Temperatura màxima absoluta (Txx) enregistrada a les EMA gestionades pel SMC, i data en què es va assolir: Nom de l’EMA Comarca Txx (ºC) Data Seròs el Segrià 39,0 4 d’agost Tornabous l’Urgell 39,0 4 d’agost Lleida - Bordeta el Segrià 38,8 4 d’agost la Pobla de Segur el Pallars Jussà 38,7 5 d’agost Castellbisbal el Vallès Occidental 38,4 12 d’agost


14

Precipitació Pluviomètricament, l’any 2008 ha estat normal o plujós a la major part de Catalunya. El mapa de la precipitació acumulada durant l’any 2008 obtingut a partir de les estacions de la XEMA reprodueix moltes de les característiques climàtiques que la precipitació pren a Catalunya. D’una banda, les precipitacions més escasses, inferiors als 550 mm, s’enregistren a les comarques del pla de Lleida, a la vall de l’Ebre, al litoral de l’Alt Empordà i en punts del Garraf, el Baix Ebre i l’Alt Camp. Dins d’aquestes zones, els mínims de precipitació corresponen a alguns sectors del Segrià on la precipitació anual ha quedat per sota dels 400 mm. A l’altre extrem, la precipitació anual supera els 1.000 mm en punts del Pirineu i Prepirineu, com, per exemple, a tot el Pirineu occidental, a les parts més elevades del Montsec, a l’àrea del Cadí i el Port del Comte, en molts punts del Berguedà, al Ripollès i a l’Alta Garrotxa. Fora de la serralada pirinenca, també se superen els 1.000 mm anuals al massís del Montseny i a l’àrea dels Ports. Aquest llindar es pot assolir també en alguns punts de les muntanyes de Prades. Comparant els valors de precipitació recollida durant l’any 2008 amb les mitjanes climàtiques, l’any ha estat normal o plujós a gairebé tot el país. Concretament, ha estat plujós (més del 110% respecte de la mitjana climàtica) a gran part de la depressió Central i del Prepirineu, al nord de les comarques tarragonines, al massís dels Ports i en alguns punts localitzats del litoral i prelitoral Central, i també a l’extrem sud de la Costa Brava. Dins d’aquestes zones, se supera el 130% de precipitació acumulada respecte de la mitjana climàtica al curs mitjà del Llobregat, a la capçalera del Cardener, al Montsec i en punts de l’Urgell, del Pla d’Urgell, de la Ribera d’Ebre, del Baix Camp o del Tarragonès. D’altra banda, l’any 2008 ha estat sec (precipitació inferior al 90% respecte de la mitjana climàtica) en alguns sectors del país, entre els quals destaca la comarca de l’Alt Empordà, on fins al desembre no hi ha algun mes amb precipitacions clarament superiors a la mitjana climàtica mensual. Dins d’aquesta comarca, l’àrea més propera a la badia de Roses recull una precipitació anual inferior al 70% respecte de la mitjana climàtica. Altres zones del país on l’any ha estat lleugerament sec són l’extrem nord de la Val d’Aran i alguns punts de la Cerdanya, del massís del Montmell (entre el Baix Penedès i l’Alt Camp) i del tram final de l’Ebre.


15

Quantitats de precipitació (PPT) més abundant enregistrada a les EMA gestionades pel SMC durant l’any 2008, diferenciant entre estacions d’alta muntanya (precipitació per damunt dels 1.200 mm) i estacions per sota de 1.800 metres (precipitació superior a 1.000 m):

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà 1.416,5 Port del Comte (2.300 m) el Solsonès 1.416,5 Ulldeter (2.367 m) el Ripollès 1.272,6 Núria (1.971 m) el Ripollès 1.253,6 Boí (2.540 m) l’Alta Ribagorça 1.238,5 Cadí Nord (2.149 m) - Prat d’Aguiló la Cerdanya 1.232,7

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Montsec d’Ares (1.574 m) el Pallars Jussà 1.186,4 PN dels Ports el Baix Ebre 1.185,1 Sant Pau de Segúries el Ripollès 1.156,7 Viladrau Osona 1.137,0 Molló el Ripollès 1.091,0 Gisclareny el Berguedà 1.090,1 Santuari de Queralt el Berguedà 1.084,9 la Quar el Berguedà 1.053,9 Olot la Garrotxa 1.037,0 Mínima precipitació anual enregistrada a les EMA gestionades pel SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Alcarràs el Segrià 331,0 Torres de Segre el Segrià 341,4 Seròs el Segrià 398,7 la Granadella les Garrigues 400,0 La taula següent mostra les estacions de la XEMA que han enregistrat precipitacions extremadament abundants (més de 100 mm en 24 hores) durant l’any 2008. Reflecteix quins han estat els episodis de precipitació més destacables en diversos punts del Principat.

Nom de l’EMA Comarca PPTx24h (mm) Data Espolla l’Alt Empordà 139,6 26 de desembre PN dels Ports el Baix Ebre 138,0 10 de maig Prades el Baix Camp 132,0 10 de maig Mas de Barberans el Montsià 131,5 18 d’octubre Viladecans el Baix Llobregat 117,1 10 de maig Boí (2.540 m) l’Alta Ribagorça 107,2 2 de novembre Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà 106,3 2 de novembre Torredembarra el Tarragonès 106,2 10 de maig Montsec d'Ares (1.574 m) el Pallars Jussà 104,6 2 de novembre Banyoles el Pla de l’Estany 101,3 26 de desembre Sant Martí Sarroca l’Alt Penedès 101,1 10 de maig Falset el Priorat 100,1 10 de maig


16

Pel que fa a la neu, el temps sec i càlid dels primers mesos de l’any va provocar que fos escassa a gran part del Pirineu fins a finals de març, amb gruixos d’unes poques desenes de centímetres a la majoria d’EMA. Els episodis de precipitació amb flux del sud i sud-oest que afecten Catalunya durant la primavera duen nevades abundants al Pirineu, especialment al més occidental, de manera que el gruix de neu màxim anual s’assoleix durant el mes d’abril a la majoria d’estacions. En alguns casos, com ara el de l’EMA de Boí (2.540 m), a l’Alta Ribagorça, la neu persisteix a terra fins a començaments de juliol. Després d’un breu parèntesi estival amb absència de nevades, les EMA d’alta muntanya enregistren neu a terra esporàdicament i sempre en poca quantitat des de finals d’agost i durant els mesos de setembre i octubre. Entre el 28 d’octubre i el 2 de novembre, cau una nevada important a tota la serralada, amb gruixos de més d’un metre en alguns sectors. Des d’aleshores, la neu ja no deixa de cobrir amb més o menys gruix el terra de totes les estacions durant la resta d’any. Les EMA d’alta muntanya (per damunt de 1.800 metres) gestionades pel SMC enregistren el gruix de neu acumulada en 12 punts repartits per tota la serralada pirinenca. La taula següent mostra el gruix de neu màxim (GNx) enregistrat en cada una d’aquestes estacions durant l’any 2008, i també la data en què s’assoleix.

Nom de l’EMA Comarca GNx (cm) Data Boí (2.540 m) l’Alta Ribagorça 293 20 d’abril Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 247 31 de març Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 243 20 d’abril Lac Redon (2.247 m) la Val d’Aran 218 20 d’abril Espot (2.520 m) el Pallars Sobirà 145 20 d’abril Sasseuva (2.226 m) la Val d’Aran 128 1 d’abril Cadí Nord (2.149 m) - Prat d’Aguiló la Cerdanya 106 20 d’abril Salòria (2.445 m) el Pallars Sobirà 80 21 d’abril Ulldeter (2.367 m) el Ripollès 76 29 de desembre Malniu (2.310 m) la Cerdanya 66 6 de març Port del Comte (2.300 m) el Solsonès 62 20 d’abril Núria (1.971 m) el Ripollès 53 5 de març


17

Mapes de temperatura mitjana i precipitació de l’any 2008 i d’anomalia respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, ni els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un episodi significatiu.


18

Anàlisi mensual Gener El mes de gener està marcat per un anticicló que afecta gran part de l’Europa occidental, especialment durant la segona quinzena del mes. Aquesta situació provoca que el mes sigui càlid en conjunt, o fins i tot molt càlid en zones d’alta muntanya. Les persistents inversions tèrmiques, amb boires a les fondalades, fan que el mes sigui només lleugerament càlid a gran part de les comarques de ponent. La persistència de les altes pressions també provoca que el gener sigui un mes sec a gairebé tot el territori, i arriba a ser molt sec a l’extrem sud del país. De tota manera, els episodis de precipitació que afecten Catalunya durant la primera quinzena del mes acumulen quantitats importants a l’extrem nord de l’Alt Empordà i a les parts més elevades del Pallars Sobirà. Només en aquestes zones el mes és plujós o fins i tot molt plujós. Febrer Termomètricament, el mes de febrer torna a ser càlid a la major part del país i novament molt càlid, amb anomalies superiors als 3 ºC, a les zones d’alta muntanya. En aquesta ocasió, l’excepció és la zona de la Costa Brava, on la temperatura és pròxima a la mitjana climàtica a causa de la presència freqüent de núvols baixos. Pel que fa a les precipitacions, el mes torna a ser sec o molt sec a la major part del país. En qualsevol cas, els episodis de precipitació que afecten Catalunya entre els dies 12 i 26 acumulen quantitats molt importants a l’extrem meridional, i també s’enregistren quantitats destacades al litoral i prelitoral Central, el prelitoral Nord i el massís del Montseny. Aquests episodis, amb vents del sud-est en superfície, fan que el mes acabi resultant plujós o molt plujós a les comarques del Baix Ebre i del Montsià, o plujós en alguns punts del prelitoral Central i Nord. Març Durant el mes de març, augmenta notablement la variabilitat atmosfèrica i les borrasques que circulen per latituds més altes afecten sovint el nord del Principat. Això provoca característiques oposades als dos extrems del país. D’una banda, el mes és fred al terç nord, especialment en zones d’alta muntanya i de la Costa Brava. En canvi, al centre i sud del país és càlid en conjunt, especialment a la vall de l’Ebre, amb anomalies càlides puntualment superiors als 2 ºC.

Pluviomètricament, el contrast és també notable. El mes és molt sec a gairebé tot el centre i sud del país, on cauen menys de 10 mm en tot el mes. L’excepció són alguns punts del Tarragonès, on el març és plujós o molt plujós. Al terç nord, és un mes amb una gran irregularitat espacial; arriba a ser plujós o molt plujós en zones altes del Pirineu (on s’acumulen quantitats superiors als 200 mm a l’extrem occidental) i a les comarques del Baix Empordà, el Gironès, la Selva i el Pla de l’Estany, i també a l’Alt Maresme.

Cal destacar la situació que afecta Catalunya entre els dies 4 i 6. L’entrada de vents del nord molt forts en superfície i un profund embussament d’aire fred en alçada comporten una davallada molt important de la temperatura, ratxes de vent que superen els 125 km/h en molts punts del Pirineu i del Prepirineu, i precipitacions a la meitat nord, les quals són en forma de neu en cotes baixes de l’àrea pirinenca i del nord de la depressió Central. En alguns punts del Pirineu, s’acumulen fins a 50 cm de neu nova i s’enregistren les temperatures més baixes de l’any. Tres setmanes després, entre els dies 20 i 24, una situació depressionària provoca novament forts vents, pluges i nevades en cotes baixes, amb precipitacions acumulades de més de 50 mm en alguns punts del terç nord i gruixos de neu nova de fins a 80 cm al Pirineu occidental.


19

Abril El mes d'abril és càlid a gran part del territori, especialment al centre i sud del país. Al terç nord, en canvi, és normal o fins i tot fred en molts punts del quadrant nord-oest i de les comarques gironines. Pluviomètricament, l’abril és plujós al quadrant nord-oest del país, incloent-hi gran part del pla de Lleida i de la Catalunya central, i fins i tot molt plujós a les comarques del Prepirineu occidental, on s’arriben a superar els 200 mm mensuals en alguns punts. També és plujós al sud de la Costa Brava. A la resta, l’abril és sec, i fins i tot molt sec al sud del Montsià. De les situacions meteorològiques que afecten Catalunya durant el mes d’abril, cal destacar dos episodis de precipitacions de característiques semblants, amb marcat flux del sud-oest. Es produeixen entre els dies 7 i 11 i entre els dies 17 i 21 d’abril. Com sol passar en aquest tipus de situacions, les precipitacions més importants cauen al Prepirineu i a la cara sud del Pirineu occidental, mentre que són molt menys abundants a prop del litoral. Aquestes precipitacions són en forma de neu en zones d’alta muntanya, de manera que a finals de mes s’enregistren gruixos de neu acumulada superiors als 2 metres a les EMA gestionades pel SMC situades al Pirineu occidental. Maig Tèrmicament, el maig és normal o fred, tret del litoral Central i punts de la depressió Central, on és càlid. Tot i que pràcticament no hi ha entrades d’aire fred destacables, l’elevat nombre de dies amb precipitacions provoca baixa insolació i permet que les temperatures es mantinguin baixes. El tret més destacable del mes de maig és la precipitació acumulada, molt important a gran part del país. El mes és molt plujós a la majoria de comarques i plujós a bona part de les del nord-est. Només al golf de Roses i a la conca de la Garona el mes és normal o, fins i tot, sec. En punts del Ripollès, del massís dels Ports i de les muntanyes de Prades, se superen els 300 mm de precipitació mensual, mentre que els 200 mm s’assoleixen a gran part del Pirineu i en altres zones muntanyoses del país. Les situacions meteorològiques que deixen precipitacions més abundants són una depressió mediterrània que impulsa vents de llevant (entre el 8 i el 12 de maig) i depressions atlàntiques que persisteixen força dies a l’oest del Principat en una posició que provoca vents del sud-oest sobre Catalunya i precipitacions abundants a l’interior i el Pirineu (del 13 al 19 i del 22 al 28 de maig). Juny Termomètricament, el juny és normal o fred a gran part del territori, tret del litoral i del prelitoral Central i de punts de les comarques de l’Ebre, on és càlid. Al llarg del mes, el comportament de la temperatura presenta dos períodes molt diferents. D’una banda, la temperatura mitjana dels primers 15 dies del mes és la més baixa en una primera quinzena de juny des de 1995. En canvi, a partir del dia 18, l’ambient es fa plenament estiuenc a tot el país. Tret de l’extrem sud de Catalunya, la serra de l’Albera, gran part del Pirineu i punts de la depressió Central, pluviomètricament el mes de juny és normal o plujós, i fins i tot molt plujós al litoral i prelitoral de Barcelona i Girona i al centre de la conca del riu Llobregat. Com sol ser habitual en aquesta època de l’any, els diversos episodis de pluja que afecten Catalunya no deixen quantitats homogèniament repartides sobre el territori, sinó que cauen sovint en forma de xàfecs intensos però localitzats que deixen quantitats molt irregulars. Com a valors més destacables, alguns punts del Berguedà superen els 250 mm de precipitació mensual.


20

Juliol Termomètricament, el juliol és normal o fred a gran part del territori, tret del litoral i prelitoral Central i la zona a cavall entre les comarques del Baix Penedès i el Tarragonès, on és lleugerament càlid. El mes de juliol és plujós o molt plujós al terç sud de Catalunya, al litoral Central i en punts de la depressió Central. Localment, també és plujós en alguns punts del Baix Empordà, al nord del cap de Creus, a la Val d’Aran i al curs mitjà del Ter. A la resta, el mes és normal o sec, especialment a les conques de les nogueres Pallaresa i Ribagorçana, i també a la capçalera del Segre. Cal tenir en compte que, fora de les comarques pirinenques, el mes de juliol sol dur precipitacions molt escasses a la major part de Catalunya. Així, tot i que el juliol de 2008 es pugui considerar plujós o molt plujós a gran part del sud del país, la precipitació acumulada se situa entre els 20 i els 50 mm en aquests sectors. D’altra banda, se superen els 100 mm en molts punts del Ripollès i, localment, de la Val d’Aran. Cal destacar l’episodi de precipitacions que afecta Catalunya entre els dies 11 i 14; deixa més de 50 mm en alguns punts de muntanya i del litoral Central. En molts sectors del litoral i prelitoral, la precipitació d’aquest episodi significa gairebé tota la precipitació mensual. Agost Pel que fa a la temperatura, l’agost és en general un mes normal o lleugerament càlid, especialment en zones del litoral i prelitoral Central, del Prepirineu i de la comarca del Priorat, on les anomalies de temperatura superen localment els 2 ºC. Contràriament, l'agost és fred a gran part de la Costa Brava. Entre els dies 3 i 7, s’enregistren les temperatures més caloroses del mes a gran part del país i el dia 4 s’assoleixen els 39 ºC a Tornabous (l’Urgell) i Seròs (el Segrià). Tanmateix, entre els dies 14 i 15 s’enregistren temperatures negatives en algunes estacions d’alta muntanya del Pirineu. El mes d'agost és sec a la major part del país i fins i tot molt sec en àmplies zones del litoral, el prelitoral, les comarques de ponent i el Pirineu occidental. Només és plujós a la zona de l'altiplà Central, mentre que es pot considerar pluviomètricament normal en punts localitzats del Pla de l'Estany, la Garrotxa, la Conca de Tremp, el Segrià i el litoral del Baix Camp. Cal destacar les tempestes dels dies 22, 25, 26, 27 i 31 d’agost, que localment deixen més de 50 mm en alguns punts. El dia 4 d’agost, es produeix també un fenomen conegut com a esclafit de tipus càlid a la comarca del Montsià, al pas d’una tempesta procedent del sistema Ibèric en fase de dissipació. Provoca oscil·lacions molt ràpides de la temperatura i la humitat relativa (s’enregistra una pujada de més de 7 ºC en 30 minuts a l’EMA de Mas de Barberans), i també fortes ratxes de vent. Setembre Termomètricament, el mes de setembre en general és un mes fred, especialment al quadrant nord-oest del Principat. En canvi, el setembre és fins i tot càlid a gran part del litoral Central. Cal destacar que entre els dies 13 i 14 hi ha una baixada notable de la temperatura, més acusada en àrees d’alta muntanya, fins al punt que s’enregistren valors de temperatura molt baixos, de fins a -3,8 ºC a Boí (2.540 m, a l’Alta Ribagorça) i -3,5 ºC a Salòria (2.445 m, al Pallars Sobirà). A les EMA d’alta muntanya amb sèries de dades més antigues, que s’inicien l’any 1998, s’enregistra la temperatura mínima més baixa en una primera quinzena de setembre. Pluviomètricament, el mes és sec a la major part del país, i arriba a ser molt sec a punts del quadrant nord-est, del litoral Central i de la Val d’Aran. Contràriament, és plujós en punts localitzats de la vall de l’Ebre, de la Costa Daurada, del nord del Maresme i de la capçalera del Ter, i en alguns punts del Prepirineu i de la depressió Central. El repartiment de les precipitacions, sovint acompanyades de tempesta, és molt irregular durant tot el mes. Les més extenses cauen entre els dies 9 al 13 i 20 al 27.


21

Octubre Termomètricament, l’octubre és en general un mes normal o fred a gran part del Principat. En canvi, és càlid a gran part del litoral Central, el prelitoral Central i Nord, el pla de Bages i la plana de Vic. El mes és pluviomètricament normal o plujós a la major part del país, i fins i tot molt plujós a punts del Prepirineu, de la depressió Central i del litoral de Tarragona. Contràriament, és sec al quadrant nord-est i en punts de la Cerdanya, de la Val d’Aran i del nord del Pallars Sobirà, i fins i tot molt sec a les Alberes i al cap de Creus. Durant el mes d’octubre, Catalunya és afectada per un gran nombre de pertorbacions. Algunes són de tipus càlid, amb depressions aïllades en alçada. En aquest cas, impulsen sobre Catalunya vents del sud i del sud-est i deixen precipitacions extenses, més abundants prop del litoral i al Prepirineu. Altres pertorbacions són de tipus fred, associades a depressions atlàntiques, i deixen pluges generals i baixades sobtades de la temperatura, i també importants gruixos de neu al Pirineu. És especialment destacat l’episodi dels dies 28 i 29 d’octubre, quan hi ha precipitacions generalitzades i una baixada molt important de la temperatura. Se superen els 80 mm en alguns punts del prelitoral i al Pirineu occidental s’acumulen gruixos de neu de fins a més de 50 cm. Durant el dia 29, la neu arriba a fer acte de presència en alguns punts de l’interior i del prelitoral per sobre dels 400 metres. La baixada de temperatura permet assolir valors rècord en un mes d’octubre en moltes estacions de la XEMA, sobretot pel que fa a les temperatures diürnes. Entre els dies 30 i 31, reapareixen les precipitacions generalitzades, molt abundants en punts del Pirineu, on puja la cota de neu. Novembre El tret més destacat del novembre és la temperatura. El mes és fred a la major part de Catalunya, i fins i tot molt fred a les parts més elevades del Pirineu occidental, on la temperatura queda fins a més de 4 ºC per sota de la mitjana climàtica. Pluviomètricament, és un mes normal o plujós al quadrant nord-oest del Principat, a punts de la depressió Central, a les muntanyes de Prades, al massís del Montseny i al litoral nord de Barcelona i sud de Girona. En canvi, el novembre és sec a la resta del territori, i fins i tot molt sec a punts de la comarca del Baix Ebre. Durant els dos primers dies del mes, una situació del sud-oest provoca precipitacions generals que superen els 100 mm a les muntanyes de Prades, al massís del Montseny i sobretot al Pirineu, on entre els dies 30 d’octubre i 2 de novembre s’acumulen fins a 100 cm de neu nova al sector occidental. En relació amb aquest episodi, durant la matinada del dia 2 hi ha fenòmens de temps sever amb ventades molt fortes en punts del litoral i prelitoral tarragoní. La primera zona afectada és la comarca del Baix Camp, al llarg de la línia que uneix les localitats de Salou, Reus, l’Aleixar i Almoster. La segona àrea afectada abasta punts de l’Alt Camp i la Conca de Barberà. Concretament, les poblacions del Pla de Santa Maria, Cabra del Camp i Sarral. L’estudi dels danys suggereix que aquesta darrera zona és afectada per un tornado. Pel que fa a la temperatura, convé destacar la fredorada dels dies 25 al 28, que provoca glaçades a gran part del país, inclosos alguns sectors costaners, i un valor mínim de -15,9 ºC a l’EMA de la Bonaigua (2.266 m), al Pallars Sobirà. Entre la tarda del dia 27 i la matinada del dia 28, la neu arriba a caure dèbilment en punts del prelitoral.


22

Desembre El mes és normal o fred a la major part de Catalunya, tret del sector nord del litoral tarragoní, el centre de la ciutat de Barcelona i punts de la comarca del Solsonès, on és lleugerament càlid. Pluviomètricament, és un mes plujós o molt plujós a pràcticament tot el litoral i prelitoral, en alguns punts del pla de Lleida i a la comarca del Ripollès. En canvi, el desembre és sec al Pirineu occidental, bona part del Prepirineu, la comarca del Montsià i punts del Bages, del Segrià i de les Garrigues. Entre els dies 13 i 17, una baixa mediterrània provoca precipitacions generals arreu del país, que arriben a acumular quantitats abundants al Pirineu. La cota de neu se situa al voltant dels 500 metres entre els dies 14 i 15. L’episodi més destacable del mes té lloc entre els dies 26 i 28, quan un temporal de llevant afecta de ple la costa catalana. Es mesuren onades de fins a prop de 9 metres a la badia de Roses, de 8 metres davant de Blanes, de més de 7 metres davant del delta del Llobregat, i de prop de 6 metres al cap de Tortosa (davant del delta de l’Ebre). Les pluges són abundants al litoral i prelitoral, amb màxims a l’extrem nord-est, on se superen els 150 mm acumulats durant l’episodi. D’altra banda, la cota de neu és baixa: se situa al nivell del mar a l’Alt Empordà durant la jornada de Sant Esteve i al voltant dels 500 metres en general. El gruix de neu acumulada és de 50 a 100 cm en punts elevats de comarques com l’Alt Empordà, la Garrotxa, Osona o la Selva.

Documents

Dades de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiquesstatic-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/uploads/2014/11/1915… · • Temperatura de l’aire, mesurada a 1,5 m d’altura