DADES DELS PRIMERS IMMIGRANTS OCCITANS A

VILAFRANCA (1 455 a 1553)

ANTONI MASSANELL I ESCLASSANS

Nova aportació de dades sobre els immigrants francesos amb residencia a Vilafranca, aquesta vegada

compresa entre lány 1455, que és quan comencem a trobar-ne la primera referencia, i el 1553, an y del darrer

fogatge del segle XVI.

Presentem la relació de totes aquelles persones franceses que hem pogut saber que van aconseguir de

tenir-hi casa propia i aixi estar-hi definitivament. També hem intentat destriar, de la relació de caps de

casa del fogatge de 7553, aquells que procedien del regne de Franca, detall aquest que no hi és especificat.

A més també relacionem altres francesos que, residint aleshores a Vilafranca, no consten en aquest

fogatge.

A part dáixo fem esment de les professions que exercien, de la presencia d'alguns preveres francesos,

del percentatge que representen els obits de gent francesa enfront dels de la població autoctona, del retard

amb que sernbla que molts immigrants devien cobrar les soldades, etc.

DADES DELS PRlMERS IMMIGRANTS OCCITANS A VILAFRANCA (1455 a 1553)

Abans d'entrar en materia creiem que ens cal fer uns aclari- ments. Les dues dates que hem escollit com a principi i final d'aquest trebali, i que abracen una centúria: 1455-1 553, no tenen res a veure amb cap epoca determinada ni tenen tampoc cap significat historie, sinó que corresponen, simplement, la primera d'elles, a I'any en el qual hem pogut aconseguir la dada més antiga d'un gascó amb residencia a Vilafranca i, la segona, a I'any d'un fogatge, del qual, dels focs que hi ha ressenyats a la nostra vila, intentem esbrinar els que poden pertanyer a caps de casa francesos.

No volem amagar les dificultats que se'ns presenten a I'hora de destriar, d'entre la gent que al llarg dels cent anys indicats vivia a Vilafranca, els qui eren procedents del regne de Franca dels qui no ho eren. El motiu d'aquests inconvenients ve condicionat pel fet que en la documentació d'aquella epoca, almenys la pertanyent a la Comunitat de Preveres de Santa Maria, no es fa esment, per regla general, de la condició francesa de les persones que ho són. Així, tant en els Capbreus Llevadors de les Rendes dels Aniversaris com en els Capbreus Llevadors de les Rendes de les Misses Quotidianes, a continuació del nom, cognom i professió de les persones que, per pagar censals, hi consten inscrites, es fa esment també del lloc on resideixen i que, en el cas d'habitar a Vilafranca, s'especifica amb la frase ((de la present vila)). Quan estan en altres poblacions, se'n fa constar la parroquia i el terme o només aquest. Per tant, la indicació ((de la present vila)) només pot ser interpretada en el sentit que habiten a Vilafranca, no que en siguin naturals, malgrat que la majoria dels

220 MISCEL.~NIA PENEDESENCA 1988 - Antoni Massanell I Ecclassans --

ressenyats devien ser-ne.

Tot i aixo, poder disposar d'uns quants capitols matrimonials i d'uns quants testaments d'aquella epoca, en els quals quasi sempre es fa esment de la naturalesa de I'interessat, ens ha permes de saber els orígens d'alguns d'aquells individus, molts dels quals ens haurien passat completament desapercebuts si tenim en compte que els seus cognoms, que ens cal creure que havien estat catalanitzats, en res no es distingeixen dels d'altres persones d'origen catala per ser exactament iguals, tals com Artigues, Casanoves, Duran, Ferrer, Miró, Sabater, Sala, etc.

PRIMERES DADES

Al segle XV, durant la qüestió remenca, s'inicia I'entrada d'occitans, sobretot gascons, a Catalunya."' No cal dir que Vilafranca, a I'igual que tantes altres poblacions i viles catalanes, seria un dels llocs on anirien a raure molts d'ells.

Les primeres dades, doncs, que podem aportar, des del punt de vista vilafranquí, d'un d'aquests immigrants, es remunten al 1455, any en que s'estava construint el nou cor de I'església parroquial de Santa Maria de Vilafranca, i Iloc on veiem que va treballar: ((ltem doní io dit Ffrancesch (Sibília) a un guascó, qui posse a casa den Malet, per un dia aiuda a sarar les pedres (del cor de l'església parroquial de Santa Maria) e fiu morter, II sous VI diners, per tant com ne fkyem mació per que posen».r21

D'aquest treball realitzat, també n'hem trobat I'albara corres- ponent SI bé el concepte que s'hi fa constar és distint al que figura en el text suara transcrit: Diu: ((Jo, Malet, gescó, atorch a vosaltres dit procurador aver rebuts II sous VI diné per reó de un dia qui aiudía obra al1 cor per a setiar les cadires ab ben Gaverosa. E perveritat ffasvos lo present albera escrit de ma den Toni Mayler, en lo carré del Quall pos)).(3) La data d'aquests documents és la del 15 de marc.

Si no disposéssim del text citat primerament, no hi ha cap dubte que estaríem convencuts que el cognom Malet era el d'aquest gascó. I ens equivocaríem de ple. De fet, qui estén I'albarh, que com veiem no és pas el francks, si el cita amb aquest cognom deu ser per

"Dades dels primers immigrants occitans a Vilafranca (1455 a 1553)" 221

dos mot ius. Un, probab lement , per ignorar c o m se deia, i, I'altre, perque constés c larament a qu i s'havia fet efectiva la despesa, ja q u e t o t h o m devia saber o n era Cal Male t . Les paraules, doncs, ( (Malet , gastó)), han d'ésser interpretades de la manera següent: ((el gascó d e Cal Maletn. D e persones a m b c o g n o m Male t , d o m i - ci l iades I lavors i ja a m b anterioritat (1 4 2 4 ) a la nostra vi la, e n t robem diverses i en cap d'el les n o es fa constar que fossin estrangeres.

En data u n xic m e s avancada ( 3 1 d e ma ig ) t robem una nova referencia: ( ( l tem (donarem) ha u n f rences apellat M o l t ó per posar e situar le pedre (gran que e n Thomas Guavarosa havia ta lade a la pedrera e p icade per star) sobre l o vas (de l d i t mossen Bar thomeu Torrents qO), 1 sou III diners)).14' Sembla, ten in t e n c o m p t e la proximitat d'aquesta data a m b la donada anter iorment i, a més, que el mest re d e cases pel qual ha treballat és el mateix, que n o h e m d e ten i r cap dub te a ident i f icar aquest ((francks)) a m b el ((gastó)) citat u n xic m é s amun t , de l qual sabem que ((posse)), que habita, a Cal Male t , o s igu i en una casa determinada d e Vilafranca i que, per tant , cal considerar- lo ja resid int entre nosaltres.

T o t i aquesta dada d e mi t jan segle XV, n o ens és possible, per ara, d'aportar noves not íc ies d ' immigrants gascons f ins passats t renta anys. Correspon aquesta a I'any 1 4 8 4 i fa referencia a u n pagament d e dos diners que u n ta l Johan Gascó rep dels procuradors de la Comuni ta t d e Preveres d e Santa Mar ia per haver citat ((en Pere Payó (7) per que pagas la carta del censal d e la casa d e m O Grases)).15' Dedui'm que la professió d'aquest gascó devia ser la d e missatger, tasca aquesta que al segle XVI era reali tzada genera lment per immigrants francesos.

Deu anys m é s tard, 27 d'octubre d e 1 4 9 4 , sabem de l cos present (funeral) d 'un t a m b é ( (Johan Gascó)).i6) La nostra op i t i ió és que n o deu tractar-se pas de l J o h a n Gascó c i tat anter iorment, a n o ser q u e fos una coincidencia, per u n m o t i u que ens cal exposar. Ens adonem que s ó n mo l tes les vegades, e n documen ts d e dates posteriors, q u e als immigrants occi tants se' ls c i ta cense fer ú s d e n o m n i d e cognom, o s igui emparant-se en la fo rma ((un gastó)). Així h o t robem especialment en els l l ibres d e Canaler (anys 1 5 2 3 , 1 5 3 0 i 1 5 4 1 ) quan es fa referencia al cos present o ex t remunc ió d'algun d'el ls. Altres vegades ens surten c i tats a m b el n o m sol, pero aquest

222 MISCEL.LANIA PENEOESENCA 1988 - Antoni Massanell i Esclassans

seguit immediatament del mot ((gastó)) que, en certa manera, pren les funcions de cognom. D'ací, doncs, els diversos ((Johan gastó)), nom aquest, entre altres com Guillem, Arnau, Bernat i Domingo, molt corrent aleshores entre els gascons.

Com a darrera notícia del segle XV, la d'uns capítols ma- t r imon ia l~ fets el dia 25 de novembre de 1500 entre Guillem Miquel, conreador, del lloc de Tarascó, del comtat de Foix, i Margarida Torrademer, del lloc de I'Albi. Tot i que no s'especifica si aquest darrer Iloc, cal identificar-lo amb el municipi de les Garrigues o bé amb la ciutat del Llenguadoc, cal creure que la dona també devia ser natural del regne de Franca.'')

DEL FOGATGE DE 1515

Si fem I'estudi de la població vilafranquina del fogatge de 151 5, basant-nos en la relació transcrita I'any 1927 per J. Valero i Ribes,(" ens criden I'atenció els noms de dos caps de casa: ((En xarles gastó, braseo), amb la residencia al carrer del Sant Esperit, i ((En payret garto, pagesn, al carrer del Call (segons la nostra opinió hauria de dir: ((del Coll))).

Aquests dos casos s'ajusten al que ja hem exposat sobre els Johan Gascó, per més que els dos mots que fan de cognom no diuen pas ((gastó)) sinó ((gastó)) i ((gano)). El mot ((gastó)) no consta enregistrat en el diccionari Alcover-Moll; quant a ((gano)>, volem creure que és una paraula mal transcrita, probablement I'ús inadequat d'una erra en lloc d'una essa. Aquest mot, doncs, el trobem escrit d'igual manera, i no una sinó sis vegades,.en el llibre de Canaler de 1530. Pel parell d'exemples que presentem, veurem que cal donar-li el mateix sentit que té el mot ((gastó)): ((Eodem die (2 de juny) y agué ,tos present de un gastó qui morí en casa den Sabra)). ((ltem den mossen Pere Arbós prevere ... per un cap dany de un gastó)).ig)

Que en el fogatge citat poden figurar altres caps de casa francesos, potser no hauríem de dubtar-ne. Documentalment, pero, i encara potser amb unes cenes reserves, només podem parlar d'ur: altre cas.

Al carrer de la Cort, consta que hi resideix un tal ((Domingo

"Dades deis primer5 immigrants occiians a Vilafranca (1455 a 1553)" 2 2 3

Primeres dades docurnentals de la presencia d'un gascó a Vilafranca, extretes de Llibre de Procuradors dels Aniversaris, de 1454. Arnbdós textos els trobareu

transcr~ts a /a pagina núm. 220.

224 MISCEL.~NIA PENEOESENCA 1988 - Antoni Massanell i Esclassans

Casanovas, pages)). Aquesta persona I'any 1530 és víctima de la pesta i el seu cos rep sepultura el dia 9 de maig.rlO) Dos dies abans havia fet t e ~ t a m e n t , ~ " i, malgrat que ni en aquest document ni en molts dels que trobem on es fa referencia d'ell, no se'l cita mai com a francks, hi ha un fet que ens decideix a considerar-l'hi: que en el testament citat fa una deixa a un germa seu que resideix a Franca: (tltem dimito fratri meo apud regna Francie commoranti si vixerit quindecim libras barchinonenses ... )). Ens decantem a creure que I'immigrant deuria ser el1 i no pas el seu germa. A més, potser també hi ha un altre fet a destacar, L'any 1522, els hereus d'en Nicolau Vidal fan quatre sous de cens per terra a Puigciuró ((modo en Domingo Gastó)).112 O sigui, que el cens en qüestió també el podia pagar, o el pagava, I'indicat Domingo. Tenint en compte que I'any 1535 la vídua d'en Domingo Casanovas també pagava quatre sous de cens per una vinya que tenia a i'esmentat lloc de P u i g c i ~ r ó , ~ ' ~ b ' ~ seria molt aventurat voler identificar els dos Domingo en una sola persona?.

De poder arribar a la conclusió que era oriünd de Franca ja ens trobaríem amb un gascó amb casa propia al carrer dels Ferrers (si en el fogatge de 151 5 aquesta casa consta dins al carrer de la Cort és simplement perque sota aquesta denominació també ha estat inclbs el carrer dels Ferrers). Els béns d'en Domingo Casanovas, per deixa testamentaria, van anar a parar a la Comunitat de Preveres, la qual el 2 2 de gener de 1558 va vendre al Sr. Antoni Miret, blanquer, la indicada casa pel preu de 147 lliures i 15 S O U S . " ~

De moment, doncs, hem de cenyir-nos en aquests tres focs, o sigui tres famílies que, disposant de casa, ja fos propia o bé de Iloguer, vivien amb una certa independencia. Aixo, I'any 151 5.

PRIMERES DADES DE FRANCESOS AMB PROPIETATS A VILAFRANCA DESPRES DE 1515

Les dues series ja citades de Capbreus Llevadors de les Rendes, els dels Aniversaris i els de les Misses Quotidianes de la Comunitat de Preveres de Vilafranca, ens són d'un gran ajut a I'hora de voler saber les persones que pagaven censos per cases, vinyes, terres, farraginals, horts, basses, etc. La Ilastima és que no se n'hagin consewat d'anteriors al 1528 i encara, dels que hi ha, que

"Dades dels primers immigrants occiians a Vilafranca (1455 a 1553)" 225

siguin només d'anys esparsos. A més d'aquestes mancances cal tenir present el que ja hem dit: que, per regla general, se silencia la condició francesa de les persones que h o són.

Tot i aixb han estat uns quants els francesos que hem pogut localitzar en aquests capbreus i, dels resultats obtinguts, podem afirmar que a la tercera i quarta decada del segle XVI ja h i ha un grup d'immigrants francesos que disposen de propietats a la nostra vila. Aquest fet ens demostra ben clarament c o m s'hi anaven establint d e manera definitiva. Havien aconseguit, per tant, que Vilafranca esdevingués el seu l loc de treball i de residencia.

Passem, doncs, a donar a coneixer la relació que n'hem obtingut, la qual segueix u n ordre cronolbgic si prenem per base I'any en el qual adquireixen propietats o bé sabem q u e j a en disposen. La transcripció dels noms de Iloc, I 'hem feta basant-nos en els que consten en I'Atlas Universal Catala de la Gran Enciclopedia Catalana (octubre de 1983) . Cal exceptuar-ne els que estan en negreta.

1522 . El 1 7 de desembre, Antoni Sabater, ((faben), que sembla que hem de traduir per ((ferren), de la vila de Corteson, i la seva esposa Joana, compren una casa al carrer de Sant Joan.i14)

1531 . Esteve Masuel, del bisbat d e Périgueux, mksatger, segons dades dels anys 1531 i 1532 , i causídic, o sigui procurador, a partir de 1533 , veiem que paga un censal d'una lliura i quatre sous ((per la casa de la Perellada que here den Gabriel (Planes) rnisatgé)).(l5) Tot i aixb en els diversos textos confrontats no es fa mai esment que aquesta casa fos de la seva propietat tal c o m surt indicat en referencies d'altres persones franceses en les quals consten frases com ara ((la qual casa a comprada)), ((per la casa que té)), ((per la sua casa té)), etc. Malgrat que el 1 540 el censal d'aquesta casa encara va a n o m seu (si bé qu i el fa efectiu és un tal Joan Pastor, teixidor, el qual, pe l fet d'haver-la comprat ja en 1543, ens fa suposar que amb anterioritat ja h i vivia), I'any 1 5 3 7 també pagava cens per una altra casa pero aquesta situada al carrer d 'en P ~ i g m o l t ó , " ~ ' que és o n anira a viure definit ivament. Ignorem, pero, quan va comprar-la.

1536 . Jaume Sagual, forner, del bisbat de Chors, i la seva esposa Margarida compren una casa a la Parellada."" També Genís de Faus, pages, de la diocesi de Bordeus, en compra una altra al Vall del

- 2 2 6 MISCEL.ANIA PENEDESENCA 1988 - Antoni Massanell i Esclassans

Castell.(18)

1537. En aquest any són dos més els francesos que acon- segueixen de tenir casa propia: Joan Gono, serrador, del bisbat de Sarlat, el cognom del qual arribara a ser substituit pel de ((Rodó)), al carrer de Santa Maria, prop I'església parroquial,(lg) i Marcal Cellers, mestre de cases, del bisbat de Llemotges, citat moltes vegades com si es digués ((Sales)), al carrer d'en P u i g m ~ l t ó . ( ~ ~ ] D'aquest mestre de cases ja en tenim dades que es remunten al 1529, any en que fa capítols mat r im~n ia ls . (~ ' )

1540. Jaume Godet, teuler o rajoler, de la dibcesi d'Arle, citat també per ((Agudet)), adquireix una casa al carrer del Ca11.(221També, a partir d'aquest mateix any, paga cens per una terra situada a M o n t a ~ p r e . ( ~ ~ I

1 545. Joan de I'Albi, baster, del bisbat de Leitora, que en aquest any ja paga cens per una casa del carrer dels Ferrers.iZ4) Les primeres notícies seves són de I'any 1533 en que fa capítols matrimonial^.^^^^ Una germana seva, donzella, de nom Francesca, també residia a V i l a f r a n ~ a . ~ ~ ' Probablement a la mateixa casa. Els seus pares ja habi- taven a la nostra vila, on van morir. El pare, abans de I'any 1533. La mare, posteriorment.

1546. El 1 4 de juliol, Mundó Duran, hostaler, i la seva esposa Peyrona, que pel nom cal creure-la també francesa, compren una casa al carrer del C01l.i~~)

1547. Pere Noy ¡/o Anoy, pagbs, conegut també per Pere de na Papiola, uqui és casat ab la criada de mos. Andreu Jover, pre.)), ja paga cens per una casa del carrer d'en P u i g m ~ l t ó . ( ~ ~ ) La compra d'aquesta casa ha d'ésser posterior al gener de 1543.

1549. Guillem Tora, alias Tres Cames, treballador, paga cens a 2 2 d'abril per la casa que té al carrer d'en P u i g m ~ l t ó . ( ~ ~ )

1550. Cal tenir en compte que en aquest any el citat mestre de cases Marcal Cellers no és sol a pagar el cens de la casa (o cases, segons textos de 1547 i 1 548) del carrer d'en Puigmoltó, sinó que ho fa junt amb ((mestre Joan Lavinyach, vidrien), de la dibcesi de Llemotges, del qual tenim notícies, si bé se'l cita amb un cognom modificat, el de Denyach, que el 3 0 de novembre de 1522 fa capítols rna t r imon ia l~ . (~~ i

"Dades dels prirners immigrants occ'ians a Vilafranca (1455 a 1553)" 227

1559. Arnau de Foix, alias ((lo Hosta)), pages. En un document d'aquest any ja es fa referencia a ((la casa tenen (el1 i un tal Pere Artigues, també pages) en lo carrer den P~ igmol tó ) ) . (~ ' ) El fet que el trobem relacionat en el fogatge de 1553 i en aquest mateix carrer, ens fa suposar que ja aleshores disposava de casa propia.

Un total, doncs, de dotze francesos amb casa propia. D'aquests dotze, set els localitzem en el fogatge de 1553 i en els mateixos carrers dels quals hem fet menció. Són: Joan Dalbi, baster; Steve Masuel, procurador; Pere Anoy de na Papiola, pages; Marcal Cellers, mestre de cases; Arnan de Foix, pages; en ... Gano, serrador; i Genís de Faus, p a g e ~ . ( ~ ~ )

A més d'aquests set, pero, podem citar, amb certesa, altres caps de casa francesos:

En ... Pomers, pages, al Vall del Castell, que deu tractar-se d'en Ramon Pomés, al qual el 1 6 de novembre de 1554 l i bategen un fill.

La vídua Combeta, a la Placa, que si bé no era francesa, síque ho era el qui fou marit seu, Jaume Combeta, pages, del bisbat de Sarlat, els quals van fer capítols matrimonials el 1 537.1331

Antoni Oliver, pages. Aquest és I'únic cap de casa que en el fogatge de 1553 es cita com a ((strangeo). I no és estrany que es faci aquesta remarca ja que en el mateix carrer on vivia, el d'en Puigmoltó, i molt a prop, habitava un altre Antoni Oliver, també pages. Devia indicar-s'hi, doncs, per distingir un de I'altre.

Joan de Aram, pages, de la diocesi de Lombés. El 28 de gener de 1553 paga al col.lector de les rendes dels aniversaris de Santa Maria tres sous i mig de cens per ordre de Pere Artigues, pages, que localitzem al carrer d'en Puigmoltó i del qual ja hem donat una referencia. Tenint en compte que en documents posteriors (1 568- 1571) el citat Joan de Aram ens surt indicat com a traginer, volem creure que podríem identificar-lo amb ((Joan Duran, treginen), que consta en el fogatge de 1553 i precisament també al carrer d'en Puigmoltó.

En ... Petit, forner, a la Placa. No hi ha cap dubte que deu tractar- se de ((lo senyer en Patit, frances)), que el dia 1 0 de febrer de 1555 el c o r n b r e g ~ e n . ( ~ ~ )

228 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1988 - Antoni Massanell i Esclassans

Joan Delaix, mestre de cases, a la Parellada. Era del bisbat de Sarlat. El 1 3 d'octubre de 1541 fa capítols matrimonial^.(^^) Sabem també del bateig de dos fills seus (1 d'octubre de 1550 i 1 8 de setembre de 1552).

Antoni Duran, pages, a la Parellada. Suposem que també cal comptar-l'hi ja que volem creure que és ((en Duran, pages, del regne de Franca)) i ((en Antoni Duran, pages, estrangen), tal com apareix citat en dues partides de baptismes, els dies 3 0 d'agost de 1557 i 10 de gener de 1562, com a pare de batejats.

Antoni Bonet, mestre de cases, al Vall del Castell. Sobre aquesta persona cal fer uns aclariments. En els Capbreus Llevadors de les Rendes de les Misses Quotidianes, en I'apartat ((Carrecs)), a partir del de I'any 1560 (I'anterior consewat correspon al 1557) comencem a trobar referencies a quatre misses baixes que han de celebrar-se anual- ment per I'anima d'Antoni Bonet, mestre de cases, de la present vila. I també, a partir del de 1 567 (I'anterior és de I'any 1564), a unes altres quatre rnisses per I'anima d'Elisabet Boneta, muller del mestre Francesc Bonet, escudeller, de la present vila. Arribats, pero, al capbreu de 1581 ens adonem que ambdós Bonet ens surten citats com a francesos, el mestre de cases, o sigui el pare d'en Francesc, ((stranger del viscat (sic) de Cominga)), i I'escudeller, que és el fill, ((del regne de Franca)). En el capbreu següent, el de 1582, continuen sent citats, respectivament, com a ((frances ... del lloch de Sanct Gaudens)) i ((del regne de Franca)), amb la particularitat, perb, que aquestes frases que fan referencia a la seva condició de francesos han estat anul.lades passant-hi unes ratlles al damunt. Per que? Com cal interpretar aquest fet? Es tracta efectivament d'un error o, del contrari, eren realment procedents del regne de Franca perb a ((algú)) no l i interessava que se'n fes esment? La nostra opinió, per més que els textos dels capbreus posteriors tornen a ser iguals als de les decades del seixanta i setanta, és de creure'ls francesos ja que en els textos s'arriba a donar el nom del poble i del bisbat de procedencia. A més, volem deixar constancia que tenim referencia d'un frances el cognom del qual també és el de Bonet.

En total, doncs, quinze caps de casa francesos dels 3 8 6 focs que tenia Vilafranca I'any 1553. Un percentatge del 3,88%. Pero, ens preguntem, nornés eren aquests els caps de casa francesos! No ho

"Dades dels primers immigrants occitans a Vilafranca (1455 a 1553)" 229

Primera pagina dels cap/'tols matr imonials entre Guillem Miquel, de l I loc de Tarascó, del comtat de Foix, i Margarida Torrademer, del Iloc de l l l b i , de data

25 de novembre de 7500.

230 MISCEL.~NIA PENEDESENCA 1988 - Antoni Massanell I Esclassans

podem pas creure així. I si bé n o ens és donat de demostrar-ho documentalment, suposem que també ho eren aquests altres:

Joan Palmo, pages, al Vall del Castell. El fet que la seva esposa, Joana Barber,r3@ fos francesa, ens indueix a suposar que el marit també h o era. A més sabem que no era natural de Vilafranca. Tenim diverses referencies, d'aquelles epoques, de matrimonis formats per home i dona francesos i per home frances i dona catalana, pero per home catala i dona francesa ens és difícil de poder-ne portar exemples. El 2 d'octubre de 1 5 5 2 va tenir lloc el bateig d'un fill d'aquest matrimoni.

Jaume Mestra, sabater, a la Placa, que identif iquem amb Jaques Magister, sabater, natural del bisbat de Llemotges. L'onze de desembre de 1547 , també l i bategen un fill.

Peyro Mondo, missatger, al carrer del Coll. Si el seu n o m i cognom ens h o fan creure, més encara el saber de I'existencia d'un tal ((senyer en Payró, astrangen), del qual, a més de tenir notícia del bateig d'un fill seu (1 5-9-1 545 ) i també del dia en que, per malalt, el combreguen (22-2-1 555), ens assabentem de I'extremunció d'un estranger «qui estava en quasa del1 senyer en Payró astranien) (22- 10-1 547) i, encara, del ((combregar de un prevere franses en casa den Peyró del carer del Col)) (4-1 1 -1 559) . Com veiem, doncs, vivia en casa p r0p ia .1~~ b"l

Joan Dori, sedasser, al carrer de Santa Maria. El considerem frances per saber d'altres Dori o Doria que ho eren.

Pere del Mon, vidrier, a la Torre Grossa. Per tenir també referencies de francecos amb el cognom igual.

Joan Cerni, missatger, al carrer de Santa Maria. Per la professió que fa, propia aleshores, com ja n'hem fet esment, de gent estrangera.

Mestre Arnau, mestre de cases, al Vall del Castell. N o ens estranyaria que pogués ser un tal ((mestra Arnau, alias esclopen), del regne de Franca, el qual el 2 9 d'abril de 1 5 5 6 confessa haver rebut ((XII sous, los quals m e donaren per lo escurar de las tombas y treslladar de la ossa dels capellans)), treball que havia realitzat al llarg de quatre dies a mit jan agost de 1 555,i3'J com també ((mestra Arnau

"Dades dels primers immigrants occfians a Vilafranca (1455 a 1553)" 231

pedra piquen), al qual el 9 de novembre de 1 5 4 9 l i va ser batejada una filla.

En u n text de 1584 , quan tant el1 com la seva dona, que també era francesa, ja feia més de vint anys que havien mort, el t robem citat per primera i única vegada per ((Bernat S ~ l o p e n ) , ' ~ ~ ' s i bé al marge del text consta Arnau Scloper. Es tracta d'un error? D'haver posat Bernat en l loc d'Arnau o és que es deia Bernat Arnau? Difícil de poder-ho esbrinar ja que comencem per n o saber si Arnau, en el seu cas, era nom o cognom.

Domengo Mostes, pages, al Vall del Castell. Pel nom que duu podria ser el Domengo frances que el dia 3 de marc de 1 5 5 6 compra als encants una caixa de noguer dels béns de mO Jaume Bertran pvre. q0 beneficiat de Santa Maria de Vilafranca: (( l tem una altra caixa de no- guer dolenta venuda anen Domengo frances, III sous)). El 1 3 d'agost de 1 5 5 5 va haver-hi el bateig d'una (tfilla de Mostes, pages i sa muller Caterina)).

A més, tenint en compte que h i ha gent francesa amb cognoms com Ferrer, Prats, Sala, Soler, etc., per que no podem suposar que alguns dels caps de casa del fogatge indicat, que s 'anomenen d'igual manera, no poden també ser-ho? O altres que duen cognoms tan estranys com Xaxant, den Bat, Delxam ... ?

Si poguéssim arribar a la conclusió que cal donar c o m a fraricesos una dotzena de caps de casa més, el percentatge d'aquests amb relació als altres caps de casa amb residencia a Vilafranca, s'elevaria al 6,7%.

ALTRES IMMIGRANTS FRANCESOS

A més de la colla de caps de casa francesos que acabem de relacionar i que consten en el fogatge de 1553 , disposem d'una altra relació de gent francesa que, tenint en compte la cronologia de la dada, I'any 1 5 5 3 havien de residir també a Vilafranca to t i no constar en el fogatge indicat. Són aquests:

Jeroni Giralt, serrador, del l loc de Beinac, bisbat de Sarlat,i39) que

232 MISCEL.~NIA PENEDESENCA 1988 - Antoni Massanell i Esclassans

des de ! 545, com a mínim, en que té lloc el bateig d'una filla seva (1 O de setembre), habitava a Vilafranca, on residira fins a la seva mort. La seva descendencia, que romandra a la nostra vila, agafara la professió de ((sombreren). Aixíels seus fills Jeroni i Pere, i els seus néts Josep i Joan.

Pere Soler, estranger. El 4 d'octubre de 1552 l i bategen un fill.

Bernat Marchoni, rajoler, del bisbat de Caors. El 8 de gener de 1553 fa capítols matrimonials arnb Margarida Parer, donzella, habitant a V i l a f ran~a . '~~ )

Joan Prats, pages, de la dibcesi de Caors. Testimoni en els capítols matrimonials citats de Bernat Marchoni.

Antoni Ferrer, conreador, del bisbat de Genes. El 15 d'agost de 1553 fa capítols matrimonials arnb Joana Miró, donzella, habitant a Vilafranca i filla de frances.i4'I

Salvador Miró, bracer, del bisbat de Genes.1~~1 pare de la citada Joana. Tot i que els noms no concorden, caldria identificar-lo, potser, arnb un tal Samion Miró, pages, al Val1 del Castell, del fogatge de 1553?

Bernat Julia, treballador. Fa capítols matrimonials el 1 7 de febrer de 1555. Era del bisbat de Sarlat.(43)

Pere Arnau a sanau (sic) frances. El 1 0 de julio1 de 1555 actua de padrí en el bateig d'un fill d'en Bernat Loat.

Bernat, francés, manobrer. A I'agost de 1555 treballa un parell de dies arnb el mestre de cases Antoni Bonet per fer I'ossera dels preveres a I'interior de I'església parroquia1 de Santa Maria.iM)

Guillem Sala, treballador, frances. El 5 de novembre de 1555 té lloc el combregar de la seva dona al carrer de la Pareilada.i45)

Joan Grifol, rajoler, del bisbat de Caors, fa capítols matrimonials el 27 de desembre de 1 555.i46)

Pere de Salamó, pages, de la dibcesi de Lombés, casat arnb una filla del ja citat mestre de cases, francks, Marca1 Cellers. Fa testament el 1 3 de febrer de 1 556.i4') L'any 1558, junt arnb el seu sogre, paga

"Dades dels primers immigrants occitans a Vilafranca (1455 a 1553)" 233

cens per les cases del carrer d'en Puigmoltó, de les quals ja hem parlat amb anterioritat.

Bertran Andreu, teixidor de Ili, del bisbat de Comenge. El 4 de maig de 1557 fa capítols matrimonials amb la vda. de Joan Roger, mestre de c a ~ e s . i ~ ~ )

Joan Lanses, boter, del lloc de Sant Joan de Benaix, bisbat de Miralpeix. El 15 d'octubre de 1557 té lloc el bateig d'una filla seva.

Pere Brossa, bracer, del bisbat de Sarlat. Fa testament el 2 de desembre de 1 558.(49)

Pere Sedan o Sedau, cirurgih, del bisbat d'Auish. ES un dels testimonis que consten en el testament del citat Pere Brossa.

Ens adonem que hem sobrepassat la data fixada del 1553, perb cal creure que, si no tots, una bona part d'ells ja devien fer-hi vida en tal data. Així, per exemple, en el testament de Pere Brossa (1 558) es fa constar que li deuen tres anys de soldada, fet que ens indica que, com a mínim, el 1555 ja vivia a Vilafranca.

Com veiem, doncs, la colonia de gent francesa establerta a la nostra vila a mitjan segle XVI comenca a ser important, ja que a més d'aquests francesos, dels quals hem pogut donar nom i cognom, cal te- nir presents tots aquells altres dels quals, residint també a la nostra vila, només n'aconseguim de tenir notícia, generalment proporcionada pels Ilibres de Canaler, quan moren o bé quan són extremunciats, amb I'inconvenient, perb, que quasi sempre se'n fa esment d'una manera indeterminada i, per tant, impossible de poder-los identificar, com veurem tot seguit.

Ens crida I'atenció el fet que bastants d'aquests immigrants es concentressin en un mateix carrer, el d'en Puigmoltó.

Fins ara hem parlat d'un grup d'immigrants francesos dels quals, amb més o menys riquesa de dades, hem arribat a saber-ne algunes coses, tals com la professió que exercien, el lloc o bisbat d'on

234 MISCEL.~NIA PENEDESENCA 1988 - Antoni Massanell i Esclassans

procedien, les deixes que feien en els testaments, etc. Ara, doncs, ens cal parlar d 'un altre grup, d'aquell que esta format per unes persones que, per no saber-ne res, adhuc ignorem els seus noms. Aquests francesos que, generalment, pensem nosaltres, devien ser solters, cal creure que feien vida a la mateixa casa on havien trobat feina, ja fos fent de mosso, d'aprenent o bé exercint la seva propia professió, que devia ser la mateixa que la de I 'amo amb qui treballaven. Avala aquest nostre criteri el fet de cornprovar que quan aquests irnmigrants emmalalt ien i havien d'ésser extrernunciats, aquest sagrament el rebien en les mateixes cases on habitaven i, de ser-ne I'hora, era alla mateix on trobaven la mort, no a I'hospital. Podríem aportar-ne diversos exemples, que Iimitarem en aquests dos: ((y agué cos present de un gastó qui estava en casa de moss. Miquel Venrel)) (29 de maig de 1530) , ((hi hagué extrema unct ió de un estranger qui estava en quasa del1 senyer en Payró)),(22 d'octubre de 1547) . Fem notar que algunes d'aquestes persones que havien acollit com a treballadors a casa seva irnrnigrants francesos també tenien la mateixa procedencia.

Cal dir, pero, que també sabem d'algun frances que mor a I 'hospital i, possiblement també, a I'hostal. Aixíl 'any 1545 se'ns parla de I 'extremunció d'un frances ((a casa den Fransi Mas, hostalen). Pero aquests casos, comparats amb els que morien en cases particulars, són ben pocs. Aquest fet, doncs, ens fa creure que els qui morien a I'hospital, i potser també a I'hostal, més que habitar a Vilafranca s'hi devien trobar de pas.

D'aquest grup d'immigrants, que, en els Ilibres de Canaler, fins al 1531 surten citats com a ((gascons)) i després com a ((francesas)) i

uestrangers)), generalment perb d'aquesta darrera forma, hi ha anys que la seva presencia resta reflectida en els citats llibres i en altres documents. Vegem-ho.

El llibre de 1 5 3 0 (abril de 1 5 3 0 a marc de 1531 ), any en que les defuncions d'adults van arribar just a la ratlla del centenar a causa de la pesta, ens aporta un total de deu persones (entre les que moren i les que reben I'extremunció: cinc i cinc) que sabem amb certesa que són naturals del regne de Franca. Cal creure, perb, i sense gaire temor a equivocar-nos, que n'hi podríem incloure un parell més. I ho fem basant-nos en els seus cognoms. U n d'ells un tal Giralt, que mor ((a casa den Vines, carnisen), i I'altre el ((Sr. en Peyrot, forneo), al qual

"Dades dels primers immigrants occitans a Vilafranca (1455 a 1553)" 235

extrernuncien. Que potser encara podríem perllongar la Ilista? No ens estranyaria pas gens si tenirn en compte que el ((senyer en Domingo Casanoves, pages)), que va ser enterrat el dia 9 de rnaig i que hauríem considerat catala, ha resultat ser frances tal com ja hem exposat amb anterioritat.

D'altres Ilibres de Canaler n'extreiem més dades.

1540 . De les 3 8 defuncions de gent adulta, quatre corresponen a immigrants francesos. A més, va haver-hi I 'extremunció d'una dona que també ho era.

1547 . Dels 40 hbits d'aquell any, cinc també corresponen a francesos. Quant a extrernuncions soles, cal comptar les de quatre francesos més.

1551 . Tres bbi ts de francesos enfront d 'un total de 2 9 defuncions. Les extremuncions de persones estrangeres van ser quatre.

1554 . Són diverses les dades que podern aportar -en total set- extretes aquesta vegada del llibre de Clavari.Iso1. Fan referencia a celebracions de misses per ((un strangen). Creiem d'interes donar- ne el detall:

Dilluns, 8 de gener. ( ( 1 missa dóna m0 Prats de un strangen).

Dissabte, 1 3 de gener. ((VI rnisses dóna mO Xirnenis de un stranger mor; en cassa den Salmoy del carrer de la Palma)).

Dilluns, 1 5 de gener. ((VI11 rnisses dóna un stranger)).

,Dissabte, 7 d'abril. ((XXXIII rnisses per anima de Ramon strangen).

Dilluns, 4 de juny. ( ( 1 1 1 rnisses dóna mO Soval per anima de un stanger mor í al spital)).

Dilluns, 2 2 d'octubre. ((III rnisses dóna una dona estrangerau

Diumenge, 2 5 de novernbre. ( ( 1 missa de un stranger diguí j o ~ .

1561 . Encara que la dada sigui d'uns anys després, ens crida I'atenció la manera en que apareix escrita: ~ M é s en 1 8 de julio1 any

236 MISCEL.~NIA PENEDESENCA 1988 - Antoni Massanell i Esclassans

sobre dit (1 561) presa una camisa lo seu gabaig, VI ~ o u s ~ ~ . ~ ~ ' (Fa referencia al gabatx de m" Perot Rius, mercader de Vilafranca). Com si fos normal que haguessin de ser francesos -així ho interpretem nosaltres- les persones que aleshores treballaven en families com aquesta.

Com a conclusió pratica al que acabem d'exposar en aquest apartat és que un 6,06% de les defuncions d'adults ocorregudes a Vilafranca al llarg d'onze anys esparsos compresos entre 1522 i 1553 ( o sigui els de 1522, 1530, 1536, 1539, 1540, 1541, 1544, 1545, 1547, 1551 i 1553) corresponen a gent procedent del regne de Franca.

PROFESSIONS QUE EXERCIEN

SI bé molts dels immigrants dels quals hem anat donant notícia feien de pages, també n'hi havia una gran part que era gent amb professió. I aquestes professions eren mol t diverses, així: mestres de cases, rajolers, forners, basters, vidriers, sabaters, sedacers, serradors, cirurgians, etc. Volem fixar-nos, pero en una de deter- minada: la de mestre de cases.

Vuit són els caps de casa, amb residencia a Vilafranca, que exercien aquesta professió segons el fogatge de 1553: Perot Terrassa, Joan Delaix, Joan ..., Marcal Cellers, Montserrat Ventosa, Joan Rossell, mestre Arnau i Antoni Bonet, segons I'ordre en que apareixen.

De confirmar la naturalesa francesa d'Antoni Bonet, de la qual no en dubtem, ja foren quatre, dels vuit ressenyats, els mestres de cases habitants a la nostra vila el 1553 que haurien vingut del regne de Franca. I n o ens estranyaria gens que en Joan ..., amb casa a la Parellada, i que segons consultes que hem dut a cap sembla que ha de tractar-se de Joan Roger, mestre de cases precisament domicil iat a la Parellada, també pogués ser-ne, de frances, ja que sabem que no era natural de la nostra vila.

A més, s i cerquem dades d'uns anys anteriors com també poster iors al 1553, ens adonerem que abunden entre nosaltres

"Dades dels pnmers immigrants occiians a Vilafranca (1455 a 1553)" 237

És notable el nombre de mestres de cases, dórigen gascó, residents a Vilafranca en el segle XVI.

238 MISCEL.LANIA PENEDESENCA 1988 - Antoni Massanell i Esclassans

bastants francesos amb la professió indicada de rnestres de cases. Vegern-ne la relació dels que sabern:

1532 . Antoni Juncha, de la ciutat i bisbat de V e n e ~ . ~ ~ ~ '

1533 . Hieronyrn Vag, alias Rarnon, de la parroquia de Senta Fortunada, bisbat de T ~ l a . 1 ~ ~ )

Arnbdós, en els anys indicats, fan capítols matrimonials, en els quals se'ls dóna corn a uhabitants en Penedes)) i per tant ens és difícil de saber si residien a Vilafranca o en algun poble dels voltants. De totes maneres, si podern tenir els nostres dubtes sobre el primer d'ells ja que la dona arnb la qual que fa els capítols és de Torrelles de Foix, no quant a I'altre, ja que la seva futura rnuller és una viuda vilafranquina.

1540 . Joan Fabra, de la diocesi de Llernotges. Fa de test imoni en els capítols rnatrirnonials d 'Antoni Albornar amb Eulalia Fabra.54

1540 . Antoni Fabra, pare de la dita Eulalia. Pel fet de no ser natural de Vilafranca i, a més, pel de dur el mateix cognom, ja que devien estar emparentats, del citat Joan Fabra, frances, hern de considerar-l 'hi per forca.

1557 . Joan Bosch, del regne de Franca. Padrí, el 3 0 d'agost, en el bateig d'una filla d'en Duran, pages, tarnbé frances.

1559 . Esteve Cernen, de la vila de Corresa, bisbat de Tula. Fa capítols rnatrimonials el 28 de julio1 de I'any 1 n d i c a t . 1 ~ ~ ~

1559 . Mart íXebenyer, de la diocesi de Tula. Fa de testirnoni en els capítols rnatrirnonials del citat Esteve Cernen.

1560 . Joan Bosch, del regne de Franca, fill del ja esrnentat també Joan Bosch. Fa capítols rnatrirnonials el 2 8 de juny d'aquest any .(56)

1562 . Lleonard Bosch, gerrna de I'anterior. També fa capítols rnatrimonials ( 2 d'agost de 1 562).i5')

1561 . Antoni Bosch. El 1 6 defebrer d'aquest any té lloc el bateig d'una filla seva. lgnorern si tenia cap parentiu amb els altres Bosch citats; pero ens ho fa creure el fet que I 'esmentat Lleonard consti com a padrí de la batejada.

"Dades dels primers immigrants occitans a Vilafranca (1455 a 1553)" 239

1 5 6 2 . An ton i Soler, d e la diocesi d e Cemomrech (7). Consta c o m a tes t imoni en els capítols mat r imonia ls de Lleonard Bosch.

1 5 6 3 . J o a n Lamorós, de l b isbat d e Geen. Fa capítols matr i - m o n i a l ~ el 1 3 d 'agost d e I'any i n d i ~ a t . 1 ~ ~ '

ELS PREVERES FRANCESOS

J. Nadal i E. Giralt ja ens van cridar I 'atenció sobre els nombrosos test imoniatges que es t roben de preveres f rancesos establerts a Catalunya, les pr imeres ressenyes dels quals provenen de l fogatge d e 1 5 1 5, e l qua l revela la presencia d e nombrosos rectors f rancesos en pob lac ions tan apartades c o m les de l M o n t ~ e n y . i ~ ~ ]

Tarnbé, a la nostra vi la i comarca són bastants els sacerdots d 'or igen f rances que h e m pogu t locali tzar s i bé, de moment , e n data n o anter ior al 1 5 3 1 .

En aquel1 any, en la celebració, e l dia 1 1 d e febrer, de misses i capdany per I 'anima del magníf ic mossen Joano t de Barbera, ve iem que es fa constar I 'assistencia d e quatre ((capallans extrangés)). A aquests capellans, pe l fet d e ser d e fora d e Catalunya, els era negat d e poder obtenir cap benef ic i ja que la comuni ta t de preveres d'aquesta parroquia tenia conced ida but l la ( (que n ingú extra Catha- l on iam p o t obten i r benef ic i e n di ta y g l é ~ i a ) ) , ' ~ ~ ) segons u n tex t d e I'any 1 5 4 5 . En n o formar part, doncs, d e la Cornunitat, n o és d'estranyar que n o en t robem referencies e n els seus I l ibres.

A m é s dels quatre capel lans esrnentats, p o d e m donar raó d'altres. A ix í entre 1 5 3 6 i 1 5 5 2 , per parlar n o m é s dels compresos d ins I 'epoca q u e ens h e m proposat estudiar, n ' hem pogu t relacionar quatre més, dos d'ells, pero, a m b residencia a pob les penedesencs, Pacs i Olivella, n o c o m a rectors s inó c o m a vicaris. També Santa Fe i la Granada havien disposat d e vicari frances, els quals mor i ren, respectivarnent, els anys 1 5 5 8 i 1 5 6 1 .@')

La presencia entre nosal t res de preveres o vicaris f rancesos a mi t jan segle XVI resta reafirmada pe l text d 'una carta, d e data 2 3 d e marc d e 1 5 5 6 , que t robern escrita en el Ll ibre d e Consel ls d e la

240 MISCEL.~NIA PENEDESENCA 1988 - Antoni Massanell I Esclassans

Comunicat de Preveres de Santa Maria. És la contesta a la que el Rei els havia enviat en data 6 del mateix mes i any, en la qual exposa la necessi tat que (( té de ser socorregut per a la empresa vo l fer de recuperar Bugia y prendre A l g e ~ ) . ' ~ ~ La Comunitat, després d'haver ((determinat de servir a sa Majestat, per a la sobredita empresa i no altrament, de sinquanta ducats valents sexanta lliures barseloneses)), s'excusa de no haver correspost amb més promp- titud, i ho fa d'aquesta manera: ((Lo més avant en no haver congregat lo Deganat és estat per residir los vicaris francesos, com dit Mossen Ferrando Maymó a V.S. Illma. pora informan).

DlFlCULTATS DELS IMMIGRANTS DE ROMANDRE EN UNA POBLAC IÓ CONCRETA

Una de les impressions que ens emponem de la lectura d'alguns documents és que a molts immigrants els devia ser difícil d'estar estables en un lloc concret i devien anar d'una banda a I'altra buscant feina fins poder aconseguir situar-se en una població determinada, ja que no e m negareu que no sigui revelador d'una situació com I'exposada que en el text de dos capítols matrimonials de 1 5 3 2 i 1 5 3 3 es faci constar que el futur contraent és uhabitant en Penedes)), sense concretar-ne el p0b1e. i~~) 1 , més encara, com h o és el cas de dos testimonis francesos d'un document estes el 1 5 4 8 al terme de Subirats en el qual se'ns diu que resideixen ((in principatu Cathalonie)). Consultats altres capítols matrimonials de que dis- posem entre 151 5 i 1553 , en total set, si en tres d'el ls es fa esment dels Ilocs o n resideixen els contraents, Sant Sebastia dels Gorcs, Barcelona i Pacs, en els altres quatre no h i h a n i una trista referencia del l loc on habiten.

TRACTE QUE REBIEN QUANT AL PAGAMENT DE LES SEVES SOLDADES

N o disposem de prou dades per fer una valoració del tracte que rebien els immigrants francesos quant al pagament de les seves soldades, pero n o deixa d'ésser explícit el fet de tenir constancia de

"Dades dels primers immigrants occiians a Vilafranca (1455 a 1553)" 241

quatre casos en que, a I'hora d'haver de fer testament, per haver emmalalt i t , quatre d'aquests immigrants, al.leguen les quantitats que els són degudes per aquest concepte.

A ix íe l vicari de Pacs, Pere Andoy, fa esment que ((lo Rvrn. moss. Joan Spuy, canonge de Barcelona y rector de dita sglésia de Sanct Genís de Pachs, m e deu tota la soldada de sinch anys y de to t l o temps lo he sewi t de Sanct Joan prop passat f ins al dia present a rahó vuyt Iliures per any)).ib4)

Quant al vicari de Santa Fe, un tal Joan Peres, t robem que en el llibre ((Posadas y Exidas del A r x i ~ ) ) , ' ~ ~ ' en data 3 de desembre de 1 558, es fa constar una entrada de 3 4 Iliures i 1 1 sous corresponent a I'herencia que la comunitat va rebre d'aquest vicari, 2 4 lliures de les quals ((el Rnt. mO Nicolau Arlet pre. rector de Sancta Fe ... devia a dit difunt)). Cal creure que en concepte de soldada, per més que no s 'hi especifiqui.

També Leonard Pera, treballador, del bisbat de Llemotges, que testa el dia 2 6 de desembre de 1 5 5 6 a I 'hospital vilafranquí, fa constar que persones dels termes de Sant Mart í i de Foix Ii deuen diners en concepte de soldada.'66'

I Pere Brossa, bracer, del bisbat de Sarlat, en el seu testament fet el dia 2 de desembre de 1 5 5 8 deixa constancia del que l i deu la seva mettressa: ((Primo m e deu Raphaela Vines, vídua, mastressa mia, setza Iliures, s inch sous y són de resta de tres anys de soldada de les deu liures que cascun any m e donaven)).Ib7J

Com veiem, doncs, h i havia soldades que n o es cobraven pas al seu just dia ...

Aixb és to t quant hem pogut extreure de la documentació vilafranquina d'aquella epoca: dades més aviat migrades i mol t esparces. Precisament és a partir de mit jan segle XVI, i f ins a finals de la tercera decada del segle XVII, quan comencem a trobar do-

242 MISCEL.ANIA PENEDESENCA 1988 - Antoni Massanell i Esclassans

cumentació més abundant sobre aquest tema. Pero aixo ens apartaria dels Iímits proposats.

Com a conclusió, doncs, al present estudi, podem dir, cense gaire temor a equivocar-nos, que el nombre de caps de casa de gent francesa que habitava a la nostra vila a mitjan segle XVI representava el 6% de la seva totalitat. Aixb pel cap baix, ja que estem convencuts que, per manca de dades, no hem pogut localitzar tots els que deu haver-hi relacionats en el fogatge de 1553. Quant als bbits, també cal situar-los en un identic percentatge.

NOTES

(1 ) Gran Enciclopedia Catalana. Primera Edició. Volum 8. Pagina 565.

(2) A.C.P.V. Llibre dels Procuradors dels An~versaris 1454. Foli 24 r .

(3) Ibidern. Llibre citat. Foli 29 r.

(4) Ibidem ~~Compte de l a marmesoria del venerable Banhomeu Torents, bachiler en Ileys. en lo any 1454 Foli 7 r

(5) Ibidem. Ll~bre de Procurador de 1484. Dades. Sense paginar

(6) Ibidem L l~bre de Canaler de 1494

(7) A H C V Seccio Notanal Notari Banorneu Llopis Cap~tols Matrimonials 1468- 1516

(8) Quaderns Mensuals d Accio Nurn 22 Octubre 1927 Pags 174-1 76 Nurn 23 Novernbre 1927 Pags 182-1 84 Num 24 Desernbre 1927 Pags 187 a 190

(9) A C P V Ll~bre de Canater de 1530

(10) Ibidem Mateix Ilibre

(1 1) Ibidern Pergami num 1 074 7 de maig de 1530

(1 2) Ibidern Capbreu del any MDXXll Sense paginar Full solt 4a pag Setembre

(1 2 bis] Ibidem Capbreu Llevador de les Rendes dels Aniversaris 1535 foli 16 i

Capbreu de 1537, foli 53

(1 3 ) Ibidem. Llibre de Posadas y Exidas d e l A n i u . Sense paginar.

( 1 4 ) Ibidem. Pergami núm 976 17 de desembre de 1522

"Dades dels primers immigrants occitans a Vilafranca (1455 a 1553)" 2 4 3

(1 5 ) lbidem Capbreu Llevador de les Rendes de les Misses Quotidianes Foli 3 1

(1 6 ) Ibidem Capbreu Llevador de les Rendes dels Aniversaris 1537 Foli 4 7

(1 71 Ibidem Mateix Capbreu Foli 9

(1 8 ) Ibidem Capbreu Llevador de les Rendes dels Aniv 1541 Foli 8 0

(1 91 lbidem Mateix Capbreu Foli 29 i Pergami núm 1 0 2 2 5 de setembre de 1537

(20) Ibidem Capbreu Llevador de les Rendes dels Aniv 1 5 3 7 Foli 4 9

( 2 1 ) A.H.C.V. Secció Notarial. Notari Joan Llopis. Capítols Matrimonials. Núm. 1 2 2

( 2 2 ) A.C.P V. Capbreu Llevador de les Rendes dels Aniversaris 1542 . Setembre

( 2 3 ) lbidem. Llibre cases qui fan censals ... Foli 5 6 v i pergamí núm. 1.083. 1 2 de maig de 1540.

(24) Ibidem. Capbreu Llevador de les Rendes dels Aniversaris 1545. Seternbre. Sense paginar.

( 2 5 ) A.H.C.V. Secció Notarial Notari Joan Llopis. Capítols Matrimonials. Núm. 1 8 9

(26) Ibidem Seccio Notarial Notari Pere Guasch Primer Llibre de Testaments 1582- 1 5 9 3 Foli 8 1 v

( 2 7 ) A.C.P.V. Llibre mida rnissal gran cense títol. Comenca: juliol l. Primo fa Francesch Gras. parayre...)). Foli 2 r.

( 2 8 ) lbidem Capbreu Llevador de les Rendes dels Aniversaris 1547 Setembre Sense paginar

( 2 9 ) Ibidem. Capbreu Llevador de les Rendes de les Misses Quotidianes 1549 . Sense paginar.

(30 ) A.H.C.V. Secció Notarial. Notari Jaume Bartorneu. Capítols Matrirnoriials Núm. 44 .

(31) A.C.P.V. Llibre de Posadas y Exldas del Aniu. 1 9 desembre 1559 . Sense paginar

(32) JOSEP IGLESIAS. El fogatge de 1553 . Barcelona 1979 . Pags. 31 5 a 31 9.

( 3 3 ) A.H.C.V. Secció Notarial. Notari Francesc Tarrassa. Capitols Matrimonials n i im 2. Bossa 1536-1 5 5 0

(34) A.C.P.V. Lllbre de Santa Llúcla de 1555.

(35 ) A.H.C.V. Secció Notarial. Notari Francesc Tarrassa. Capitols Matrimonials núm. 52. Bossa 1 5 3 6 - 1 5 5 0

i 3 6 j Ibidem Seccio Notarial Notari Paii Xammar Capitols Matrimonials de Pere Sala. bracer 1 3 de febrer de 1 5 7 4 N i im 1 0 0 8ossa 1566-1 5 7 4

( 3 6 bis1 Lliiirat la el treball a la imprenira, ens decanreni a creiire rii ie en Peiro Mondo caldria idenrificar-lo amb en Mi indo Diiran, citat anreriorment. Tor i ricie les pro. fessioris no concorden, sí. en canvi. el fet de tenir la casa al carrer del Coll

1 3 7 ) A C.P V Lllbre de Procurador de 1555 Albarans Sense paginar

1381 Ibidem Capbreii Llevador de les Rendes de les Misses Qiiotidianes 1 5 8 4 Foli 115 v

1391 A H C V Seccio Notarial Notari Lliiis Urgenter Primer L ib re de Testarnents foli 4 3 v Testament de Pere Giralt sombrerer 3 0 de desembre de 1 6 0 9

i 4 0 ) lbidem Secció Notarial Notar Francesc Tarrassa Capítols Matrimonials iiiiiii 15 Bossa 1551 -1 564 .

244 MISCEL.~NIA PENEDESENCA 1988 - Antoni Massanell i Esclassans

(41) Ibidem. Secció Notarial. Notari Francesc Tarrassa. Capítols Matrimonials iiiini 22. Bossa 155 1 - 1 564.

(42) Ibidem Seccio Notarial Notari Pau Xammar Testarnent Leonard Pera 26 de desembre de 1556

(43) Ibidem Seccio Notarial Notari Gaspar Bartomeii Capitols Matrimonials i Tes- taments

(44) A C P V Lllbre de Procurador de 1555 Sense paginar

(45) Ibidem Llibre de Santa Llucia de 1555

(46) A H C V Seccio Notarial Notari Francesc Tarrassa Capitols Matrimonials num 47 Bossa 1 551 - 1 564

(47) lbidem Seccio Notarial Notari Pau Xamrnar Testaments

(48) Ibidem Seccio Notarial Notari Francesc Tarrassa Capitols Matrimonials niim 57 Bossa 1551 -1 564

(49) Ibidem. Secció Notartal. Notari Pau Xarnrnar. Testarnent núrn 8.

(50) A.C.P.V. Llfbre de Clavar1 de 1554.

(51 ) Ibidem. Llibre de comptes de Pere Paloii. botiguer de teles de Vilafranca. Foli 100 v .

(52) A.H.C.V. Secció Notarial. Notari Joan Llopis. Capitols Matrimonials niim 169

(53) Ibidem Seccio Notarial Notari Joan Llopis Capitols Matrim niim 176

(54) Ibidem. Secció Notarial Notari Francesc Tarrassa Capitols Matrimonials niim. 17. Bossa 1536-1 550.

(55) Ibidern Seccio Notarial Notari Francesc Tarrassa Capitols Matrimonials num 74 Bossa 1551-1564

(56) Ibidem. Secció Notarial. Notari Francesc Tarrassa. Capítols Matrimonials num 82. Bossa 1551 -1 564.

(57) Ibidem. Secció Notarial. Notari Francesc Tarrassa. Capítols Marrimonials núm. 1 1 6. Bossa 1 55 1 - 1 564.

(58) Ibidem. Secció Notarial. Norari Francesc Tarrassa. Capirols matrimonials niim. 129 Bossa 1551 -1 564.

(59) La population catalane de 1553 a 171 7. L'irnrnigration francaise et les autres facteurs de son developpernent. Pagina 153.

(60) A.C.P.V. Llibre de Consells. Foli 40 r.

(61) Ibidem. Llibre de Posadas y Exidas del Arxiu. 3 de desembre de 1558 i 19 de novembre de 1562. Sense paginar.

(62) Ibidem. Llfbre de Consells. F o l ~ 52 r.

(63) A H C V Seccio Notarial Notari Joan Llopis Capitols Matrimonials nurn 169 i 176

(64) Ibidem Seccio Notarial Notari Francesc Tarrassa Llibre de Testaments 1536-1 565 Folis 14 r a 15 r

(65) A C P V Llibre de Posadas y Exldas del Anlu 3 de desembre de 1558 Sense paginar

(66) A H C V Seccio Notarial Norari Pau Xarnmar Testaments

(67) Ibidem Secció Notarial Notari Pau Xamrnar Testarnent num 8