DB-CTE: ESTALVI ENERGÈTIC SALUBRITAT PROTECCIÓ FRONT … · 3 2 1 Llistat de capes: 1 - Acero 0.1 cm 2 - Cambra d'aire 3 cm 3 - Betún fieltro o lámina 1 cm 4 - MW Lana mineral

. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ D’UN NOU GIMNÀS AL PAVELLÓ POLIESPORTIU CANONGÍ

CARRER ALCALDE MARIAN FONTS I CIURANA,1 LA CANONJA.

TARRAGONÈS. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

6 --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

DB-CTE: ESTALVI ENERGÈTIC

SALUBRITAT PROTECCIÓ FRONT AL SOROLL

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- AJUNTAMENT DE LA CANONJA

PROMOTOR --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

OCTUBRE DE 2014 --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

PAU JANSÀ I OLIVÉ ARQUITECTE

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ÍNDEX:

6.1. ANNEX DB-HE. ESTALVI D’ENERGIA. 6.1.1. DB-HE0. LIMITACIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC. 6.1.2. DB-HE1.

6.1.2.1. DB-HE1. DESCRIPCIÓ DE MATERIALS I ELEMENTS CONSTRUCTIUS.

6.1.2.2. DB-HE. DESCRIPCIÓ DELS PONTS TÈRMICS LINEALS. 6.1.2.3. DB-HE. JUSTIFICACIÓ DE L’EXIGÈNCIA BÀSICA HE1.

LIMITACIÓ DE DEMANDA ENERGÈTICA 6.1.2.4. DB-HE1. LIDER

6.1.3. HE2. RITE. RENDIMENT INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES. 6.1.3.1. DB-HE2. PARÀMETRES GENERALS 6.1.3.2. DB-HE2. LLISTAT COMPLERT DE CÀRREGUES TÈRMIQUES 6.1.3.3. DB-HE2. LLISTAT RESUM DE CÀRREGUES TÈRMIQUES 6.1.3.4. DB-HE2. CÀLCUL DE L’INSTAL.LACIÓ 6.1.3.5. DB-HE2. DESCRIPCIÓ DE PONTS TÈRMICS LINEALS 6.1.3.6. DB-HE2. EXIGÈNCIA DE BENESTAR E HIGIENE 6.1.3.7. DB-HE2. EXIGÈNCIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA 6.1.3.8. DB-HE2. JUSTIFICACIÓ EXIGÈNCIA BÀSICA HE2. RENDIMENT

INSTAL.LACIONS TÉRMIQUES. 6.1.4. HE3. EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LES INSTAL.LACIONS

D’IL.LUMINACIÓ. 6.1.5. HE. CALENER.

6.2. ANNEX DB-HS. SALUBRITAT. 6.1. DB-HS1. PROTECCIÓ DAVANT LA HUMITAT 6.2. B-HS3. QUALITAT DE L’AIRE INTERIOR

6.3. ANNEX DB-HR. PROTECCIÓ FRONT AL SOROLL.

6.1. ANNEX DB-HE. ESTALVI D’ENERGIA.

6.1.1. DB-HE0. LIMITACIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC.

Sección HE 0 Limitación del consumo energético

2.2.2 Edificios nuevos o ampliaciones de edificios existentes de otros usos 1 La calificación energética para el indicador consumo energético de energía primaria no renovable del edificio o la parte ampliada, en su caso, debe ser de una eficiencia igual o superior a la clase B, según el procedimiento básico para la certificación de la eficiencia energética de los edificios aprobado mediante el Real Decreto 235/2013, de 5 de abril

Per tant compleix.

6.1.2. DB-HE1. 6.1.2.1. DB-HE1. DESCRIPCIÓ DE MATERIALS I ELEMENTS CONSTRUCTIUS.

ÍNDEX

1.- SISTEMA ENVOLVENT.......................................................................................................... 21.1.- Façanes..................................................................................................................... 2

1.1.1.- Part cega de les façanes...................................................................................... 21.1.2.- Buits en façana.................................................................................................. 2

1.2.- Mitjaneries................................................................................................................ 31.3.- Cobertes.................................................................................................................... 4

1.3.1.- Part massissa de les teulades............................................................................... 41.4.- Terres en contacte amb l'exterior.............................................................................. 5

2.- MATERIALS.......................................................................................................................... 5

1.- SISTEMA ENVOLVENT

1.1.- Façanes

1.1.1.- Part cega de les façanes

Façana de plaques de xapa metàl·lica Superfície total 83.41 m²

Façana de plaques de xapa metàl·lica; ACABAT INTERIOR: Pintura al silicat, amb textura llisa, color blanc, acabatmat, i dues mans d'acabat.

1

2

3

4

5

6

7

Ext

erio

r

Inte

rior

Llistat de capes: 1 - Acero 0.1 cm 2 - Cambra d'aire sense ventilar 3 cm 3 - Betún fieltro o lámina 1 cm 4 - MW Lana mineral [0.031 W/[mK]] 3 cm 5 - Separació 1 cm 6 - MW Lana mineral [0.04 W/[mK]] 5 cm 7 - Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 1.5 cm 8 - Pintura al silicat ---Gruix total: 14.6 cm

Limitació de la demanda energètica Um: 0.31 kcal/(h·m²°C)Protecció front al soroll Massa superficial: 34.38 kg/m²

Massa superficial de l'element base: 25.38 kg/m²Protecció davant de la humitat Grau d'impermeabilitat aconseguit: 5

Condicions que compleix: R3+C1

1.1.2.- Buits en façana

Porta d'alumini, amb frontissa practicable d'obertura cap a l'interior, de 120x210 cm - Dobleenvidriament LOW.S baixa emissió tèrmica + seguretat (laminar) "CONTROL GLASS ACÚSTICO YSOLAR", Templa.lite Parsol 6/18/6+6 LOW.S laminarFUSTERIA:Fusteria d'alumini, anoditzat natural, per a conformat de porta d'alumini, amb frontissa practicable, de 120x210cm, formada per dues fulles, amb perfileria proveïda de trencament de pont tèrmic.VIDRE:Doble envidriament LOW.S baixa emissió tèrmica + seguretat (laminar) "CONTROL GLASS ACÚSTICO Y SOLAR",Templa.lite Parsol 6/18/6+6 LOW.S laminar.Característiques del vidre Transmitància tèrmica, Ug: 0.95 kcal/(h·m²°C)

Factor solar, g: 0.36Característiques de la fusteria Transmitància tèrmica, Uf: 3.44 kcal/(h·m²°C)

Tipus d'obertura: PracticablePermeabilitat a l'aire de la fusteria (EN 12207): Classe 3Absortivitat, αS: 0.4 (color clar)

Dimensions: 120 x 210 cm (ample x alt) nº uts: 2Transmissió tèrmica Uw 1.62 kcal/(h·m²°C)Assolellament F 0.28

FH 0.28Caracterització acústica Rw (C;Ctr) 37 (-1;-4) dB

Notes:Uw: Coeficient de transmitància tèrmica del buit (kcal/(h·m²°C))F: Factor solar del buitFH: Factor solar modificatRw (C;Ctr): Valors d'aïllament acústic (dB)

Descripció de materials i elements constructiusGimnàs Nou de La Canonja Data: 05/11/14

Pàgina 2

Porta d'alumini, amb frontissa practicable d'obertura cap a l'interior, de 100x210 cm, amb fix lateralde 100x210 cm - Doble envidriament LOW.S baixa emissió tèrmica + seguretat (laminar) "CONTROLGLASS ACÚSTICO Y SOLAR", Templa.lite Parsol 6/18/6+6 LOW.S laminarFUSTERIA:Fusteria d'alumini, anoditzat natural, per a conformat de porta d'alumini, amb frontissa practicable, de 100x210cm, amb fix lateral de 100x210 cm, formada per una fulla, amb perfileria proveïda de trencament de pont tèrmic.VIDRE:Doble envidriament LOW.S baixa emissió tèrmica + seguretat (laminar) "CONTROL GLASS ACÚSTICO Y SOLAR",Templa.lite Parsol 6/18/6+6 LOW.S laminar.Característiques del vidre Transmitància tèrmica, Ug: 0.95 kcal/(h·m²°C)

Factor solar, g: 0.36Característiques de la fusteria Transmitància tèrmica, Uf: 3.44 kcal/(h·m²°C)

Tipus d'obertura: PracticablePermeabilitat a l'aire de la fusteria (EN 12207): Classe 3Absortivitat, αS: 0.4 (color clar)

Dimensions: 200 x 210 cm (ample x alt) nº uts: 15Transmissió tèrmica Uw 1.36 kcal/(h·m²°C)Assolellament F 0.31

FH 0.24Caracterització acústica Rw (C;Ctr) 36 (-1;-4) dB

Notes:Uw: Coeficient de transmitància tèrmica del buit (kcal/(h·m²°C))F: Factor solar del buitFH: Factor solar modificatRw (C;Ctr): Valors d'aïllament acústic (dB)

1.2.- Mitjaneries

Mitjanera amb pavelló Superfície total 108.13 m²

Mitjanera de vidra amb pavelló poliesportiu; ACABAT INTERIOR: Pintura al silicat, amb textura llisa, color blanc,acabat mat, i dues mans d'acabat.

1

2

3

4

5

6

7

Ext

erio

r

Inte

rior

Llistat de capes: 1 - Acero 0.1 cm 2 - Cambra d'aire sense ventilar 3 cm 3 - Betún fieltro o lámina 1 cm 4 - MW Lana mineral [0.031 W/[mK]] 3 cm 5 - Separació 1 cm 6 - MW Lana mineral [0.04 W/[mK]] 5 cm 7 - Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 1.5 cm 8 - Pintura al silicat ---Gruix total: 14.6 cm

Limitació de la demanda energètica Um: 0.30 kcal/(h·m²°C)Protecció front al soroll Massa superficial: 34.38 kg/m²


Pàgina 3

1.3.- Cobertes

1.3.1.- Part massissa de les teulades

Coberta sandwich Superfície total 174.79 m²

Coberta sandwinch insitu, formada per xapa grecada de 1 mm de gruix, aïllament de llana de roca 100 mm i xapagracada perforada de 1 mm de gruix.

65

4

321

Llistat de capes: 1 - Acero 0.1 cm 2 - Cambra d'aire 3 cm 3 - Betún fieltro o lámina 1 cm 4 - MW Lana mineral [0.031 W/[mK]] 16 cm 5 - Betún fieltro o lámina 1 cm 6 - Acero 0.1 cmGruix total: 21.2 cm

Limitació de la demanda energètica Uc refrigeració: 0.15 kcal/(h·m²°C)Uc calefacció: 0.15 kcal/(h·m²°C)

Protecció front al soroll Massa superficial: 44.00 kg/m²Caracterització acústica per assaig, Rw(C; Ctr): 55.0(-1; -4) dB

Protecció davant de la humitat Tipus de coberta: Tauler multicapa sobre entramat estructuralTipus d'impermeabilització: Sistema de plaques

Coberta sandwich amb acabat interior fusta Superfície total 69.68 m²

Coberta sandwinch insitu, formada per xapa grecada de 1 mm de gruix, aïllament de llana de roca 100 mm iplaca thermochip.

65

4

32

1

Llistat de capes: 1 - Acero 0.1 cm 2 - Cambra d'aire 5 cm 3 - Betún fieltro o lámina 1 cm 4 - MW Lana mineral [0.031 W/[mK]] 16 cm 5 - Betún fieltro o lámina 1 cm 6 - Tableros de fibras incluyendo MDF 750 < d < 1000 2 cmGruix total: 25.1 cm


Protecció front al soroll Massa superficial: 53.70 kg/m²Caracterització acústica per assaig, Rw(C; Ctr): 55.0(-1; -4) dB

Protecció davant de la humitat Tipus de coberta: Tauler multicapa sobre entramat estructuralTipus d'impermeabilització: Sistema de plaques


Pàgina 4

1.4.- Terres en contacte amb l'exterior

Llosa massissa - Sòl flotant amb llana mineral, de 100 mm d'espessor.Paviment vinílic homogeni, antilliscant, en rotllo Superfície total 244.47 m²

REVESTIMENT DEL TERRAPAVIMENT: Paviment vinílic homogeni, antilliscant, de 2,0 mm d'espessor, color a escollir, fixat amb adhesiu decontacte, col·locat sobre capa fina de pasta anivelladora de terres, de 2 mm d'espessor, prèvia aplicaciód'emprimació de resines sintètiques modificades; BASE DE PAVIMENTACIÓ: Sòl flotant, compost de: BASEAUTOANIVELLANT: capa fina de pasta anivelladora de terres, de 2 mm d'espessor, prèvia aplicació d'emprimacióde resines sintètiques modificades; AÏLLAMENT: aïllament tèrmic i acústic format per panell rígid de llana mineral,de 100 mm d'espessor, resistència tèrmica 2,85 m²K/W, conductivitat tèrmica 0,035 W/(mK), tapat amb film depolietilè de 0,2 mm d'espessor; CAPA DE REGULARITZACIÓ: base per a paviment de morter autoanivellant deciment, morter autoanivellant de ciment, de 40 mm d'espessor.ELEMENT ESTRUCTURALLlosa massissa de formigó armat, horitzontal, cantell 24 cm, realitzada amb formigó HA-25/B/20/IIa, i acerUNE-EN 10080 B 500 S.

6

5

43 21

Llistat de capes: 1 - Paviment vinílic homogeni, antilliscant 0.2 cm 2 - Morter autoanivellant de ciment 0.2 cm 3 - Morter autoanivellant de ciment 0.2 cm 4 - Base de morter autoanivellant de ciment 4 cm 5 - Llana mineral 10 cm 6 - Llosa massissa 24 cm 24 cmGruix total: 38.6 cm


Protecció front al soroll Massa superficial: 690.00 kg/m²Massa superficial de l'element base: 600.00 kg/m²Caracterització acústica, Rw(C; Ctr): 63.9(-1; -6) dBNivell global de pressió de soroll d'impactes normalitzat, Ln,w: 66.8 dBReducció del nivell global de pressió de soroll d'impactes, deguda al sòlflotant, ∆LD,w: 33 dB

2.- MATERIALSCapes

Material e ρ λ RT Cp µ

Acero 0.1 7800 42.992 0 107.481 1000000Base de morter autoanivellant de ciment 4 1900 1.118 0.0358 238.846 10Betún fieltro o lámina 1 1100 0.198 0.0506 238.846 50000Llana mineral 10 40 0.03 3.3223 238.846 1Llosa massissa 24 cm 24 2500 2.15 0.1116 238.846 80Morter autoanivellant de ciment 0.2 1900 1.118 0.0018 238.846 10MW Lana mineral [0.031 W/[mK]] 3 40 0.027 1.1253 238.846 1MW Lana mineral [0.031 W/[mK]] 16 40 0.027 6.0015 238.846 1MW Lana mineral [0.04 W/[mK]] 5 40 0.035 1.418 238.846 1Paviment vinílic homogeni, antilliscant 0.2 1200 0.146 0.0137 334.384 800Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 1.5 825 0.215 0.0698 238.846 4Tableros de fibras incluyendo MDF 750 < d < 1000 2 875 0.172 0.1163 406.038 20

Abreviatures utilitzadese Gruix (cm) RT Resistència tèrmica (m²·h·°C/kcal)

ρ Densitat (kg/m³) Cp Calor específic (cal/kg·°C)

λ Conductivitat térmica (kcal/(h m°C)) µ Factor de resistència a la difusió del vapor d'aigua ()


Pàgina 5

6.1.2.2. DB-HE. DESCRIPCIÓ DELS PONTS TÈRMICS LINEALS.

Trobada de façana amb sòl Longitud(m)

Ψ(W/(m·K))

Trobada sortint de façana amb terra exterior

Aquest tipus de pont tèrmic no està contemplat per la norma. En aquest cas,s'assumeix un valor per defecte per a la transmitància lineal. 50.91 0.43

Trobada de façana amb coberta Longitud(m)

Ψ(W/(m·K))

Trobada de façana amb coberta


Trobada entre façanes Longitud(m)

Ψ(W/(m·K))

C3B

16.60 0.02

C5B

5.51 -0.27

Descripció dels ponts tèrmics lineals

Pàgina 1

6.1.2.3. DB-HE. JUSTIFICACIÓ DE L’EXIGÈNCIA BÀSICA HE1. LIMITACIÓ DE DEMANDA ENERGÈTICA

ÍNDEX

1.- RESULTATS DEL CÀLCUL DE DEMANDA ENERGÈTICA............................................................ 21.1.- Percentatge d'estalvi de la demanda energètica respecte a l'edifici de referència....... 21.2.- Resum del càlcul de la demanda energètica............................................................... 21.3.- Resultats mensuals.................................................................................................... 2

1.3.1.- Balanç energètic anual de l'edifici.......................................................................... 21.3.2.- Demanda energètica mensual de calefacció i refrigeració.......................................... 41.3.3.- Evolució de la temperatura................................................................................... 41.3.4.- Resultats numèrics del balanç energètic per zona i mes............................................ 5

2.- MODEL DE CÀLCUL DE L'EDIFICI.......................................................................................... 6

2.1.- Zonificació climàtica.................................................................................................. 62.2.- Zonificació de l'edifici, perfil d'ús i nivell de condicionament...................................... 6

2.2.1.- Agrupacions de recintes....................................................................................... 62.2.2.- Perfils d'ús utilitzats............................................................................................ 6

2.3.- Descripció geomètrica i constructiva del model de càlcul........................................... 72.3.1.- Composició constructiva. Elements constructius pesats............................................ 72.3.2.- Composició constructiva. Elements constructius lleugers........................................... 82.3.3.- Composició constructiva. Ponts tèrmics.................................................................. 8

2.4.- Procediment de càlcul de la demanda energètica....................................................... 9

1.- RESULTATS DEL CÀLCUL DE DEMANDA ENERGÈTICA.

1.1.- Percentatge d'estalvi de la demanda energètica respecte a l'edifici dereferència.

%AD = 100 · (DG,ref - DG,obj) / DG,ref = 100 · (32.7 - 24.3) / 32.7 = 25.7 % ≥ %AD,exigit = 25.0 %

on:

%AD: Percentatge d'estalvi de la demanda energètica conjunta de calefacció i refrigeració respecte a l'edifici de referència.%AD,exigit: Percentatge d'estalvi mínim de la demanda energètica conjunta de calefacció i refrigeració respecte a l'edifici de referència per a

edificis d'altres usos en zona climàtica d'estiu 3 i Baixa càrrega de les fonts internes de l'edifici, (taula 2.2, CTE DB HE 1), 25.0 %.DG,obj: Demanda energètica conjunta de calefacció i refrigeració de l'edifici objecte, calculada com a suma ponderada de les demandes de

calefacció i refrigeració, segons DG = DC + 0.7 · DR, en territori peninsular, kWh/(m²·any).DG,ref: Demanda energètica conjunta de calefacció i refrigeració de l'edifici de referència, calculada en les mateixes condicions de càlcul que

l'edifici objecte, obtingut conforme a les regles establertes en l'Apèndix D de CTE DB HE 1 i el document 'Condiciones de aceptaciónde programas alternativos a LIDER/CALENER'.

1.2.- Resum del càlcul de la demanda energètica.La següent taula és un resum dels resultats obtinguts en el càlcul de la demanda energètica de calefacció irefrigeració de cada zona habitable, al costat de la demanda total de l'edifici.

Zones habitables Su

(m²)Horari d'ús,

Càrrega internaCFI

(W/m²)

DG,obj DG,ref

%AD(kWh/any)

(kWh/(m²·a))

(kWh/any)

(kWh/(m²·a))

Gimnàs 244.47 8 h, Baixa 2.4 5936.5 24.3 7989.7 32.7 25.7

244.47 2.4 5936.5 24.3 7989.7 32.7 25.7on:

Su: Superfície útil de la zona habitable, m².CFI: Densitat de les fonts internes. Suposa la mitjana horària de la càrrega tèrmica total deguda a les fonts internes, repercutida sobre la

superfície útil, calculada a partir de les càrregues nominals en cada hora per a cada càrrega (càrrega sensible deguda a l'ocupació,càrrega deguda a il·luminació i càrrega deguda a equips) al llarg d'una setmana tipus.La densitat de les fonts internes de l'edifici s'obté fent la mitjana de les densitats de cadascuna de les zones ponderades per la fraccióde la superfície útil que representa cada espai en relació a la superfície útil total de l'edifici. W/m².

%AD: Percentatge d'estalvi de la demanda energètica conjunta de calefacció i refrigeració respecte a l'edifici de referència.DG,obj: Demanda energètica conjunta de calefacció i refrigeració de l'edifici objecte, calculada com a suma ponderada de les demandes de

calefacció i refrigeració, segons DG = DC + 0.7 · DR, en territori peninsular, kWh/(m²·any).DG,ref: Demanda energètica conjunta de calefacció i refrigeració de l'edifici de referència, calculada en les mateixes condicions de càlcul que

l'edifici objecte, obtingut conforme a les regles establertes en l'Apèndix D de CTE DB HE 1 i el document 'Condiciones de aceptación deprogramas alternativos a LIDER/CALENER'.

Conforme a la densitat obtinguda de les fonts internes de l'edifici (CFI,edif = 2.4 W/m²), la càrrega de les fontsinternes de l'edifici es considera Baixa, per la qual cosa el percentatge d'estalvi mínim de la demanda energèticaconjunta respecte a l'edifici de referència és 25.0%, conforme a la taula 2.2 de CTE DB HE 1.

1.3.- Resultats mensuals.

1.3.1.- Balanç energètic anual de l'edifici.La següent gràfica de barres mostra el balanç energètic de l'edifici mes a mes, comptabilitzant l'energia perduda oguanyada per transmissió tèrmica a l'exterior a través d'elements pesats i lleugers (Qtr,op i Qtr,w, respectivament),l'energia intercanviada per ventilació (Qve), el guany intern sensible net (Qint,s), el guany solar net (Qsol), la calorcedida o emmagatzemada en la massa tèrmica de l'edifici (Qedif), i l'aportació necessària de calefacció (QH) irefrigeració (QC).Han estat realitzades dues simulacions de demanda energètica, corresponents a l'edifici objecte de projecte i al'edifici de referència generat prenent com a base aquest, conforme a les regles establertes per a la definició del'edifici de referència (Apèndix D de CTE DB HE 1 i document 'Condicions d'acceptació de procediments alternatiusa LIDER i CALENER'). A fi de comparar visualment el comportament d'ambdues modelitzacions, la gràfica mostratambé els resultats de l'edifici de referència, mitjançant barres més estretes i de color més fosc, situades a la dretadels valors corresponents a l'edifici objecte.

Justificació del compliment de l'exigència bàsica HE 1: Limitació de demanda energèticaGimnàs Nou de La Canonja Data: 05/11/14

Pàgina 2

-4000

-3000

-2000

-1000

0

1000

2000

3000

4000

Energia (kWh/mes)

Gen Feb Mar Abr Maig Jun Jul Ago Sep Oct Nov Des

QH

QC

Qedif

Qint,s

Qsol

Qtr,op

Qtr,w

Qve

En la següent taula es mostren els valors numèrics corresponents a la gràfica anterior del balanç energètic del'edifici complet, com a sumatori de les energies involucrades al balanç energètic de cadascuna de les zonestèrmiques que conformen el model de càlcul de l'edifici.El criteri de signes adoptat consisteix a emprar valors positius per a energies aportades a la zona de càlcul, inegatius per a l'energia extreta.

Gen(kWh)

Feb(kWh)

Mar(kWh)

Abr(kWh)

Maig(kWh)

Jun(kWh)

Jul(kWh)

Ago(kWh)

Sep(kWh)

Oct(kWh)

Nov(kWh)

Des(kWh)

Any(kWh/any)

(kWh/(m²·a))

Balanç energètic anual de l'edifici.

Qtr,op1.0 2.3 12.5 6.0 21.7 48.5 121.4 120.2 67.1 25.0 9.7 2.9

-9400.4 -38.5-1018.2 -917.6 -995.8 -939.4 -860.2 -784.4 -659.8 -612.9 -645.5 -655.0 -786.2 -963.6

Qtr,w0.4 0.4 4.6 2.1 9.0 21.9 57.5 56.4 29.9 9.4 3.8 1.1

-4790.2 -19.6-533.1 -476.8 -511.9 -475.3 -431.1 -388.0 -319.9 -296.2 -317.2 -327.5 -406.0 -503.4

Qve-- 0.0 0.2 0.3 6.0 19.0 47.6 39.4 21.3 2.8 0.9 0.1

-2689.9 -11.0-377.9 -300.8 -306.5 -259.1 -222.0 -166.2 -116.3 -129.0 -151.2 -188.6 -259.6 -350.3

Qint,s448.8 399.0 448.8 415.6 448.8 432.2 432.2 448.8 415.6 448.8 432.2 432.2

5160.6 21.1-3.7 -3.3 -3.7 -3.4 -3.7 -3.5 -3.5 -3.7 -3.4 -3.7 -3.5 -3.5

Qsol430.5 545.0 782.1 933.4 1151.6 1170.3 1159.5 999.1 810.8 655.5 456.5 396.4

9335.2 38.2-7.1 -8.9 -12.8 -15.3 -18.9 -19.2 -19.0 -16.4 -13.3 -10.7 -7.5 -6.5

Qedif -28.9 -11.0 -11.4 35.8 -67.5 -10.4 -26.8 9.5 52.1 18.4 34.0 6.3

QH 1088.1 771.8 594.0 303.4 124.3 11.9 -- -- 0.4 65.9 525.6 988.5 4474.0 18.3

QC -- -- -- -4.0 -158.1 -332.1 -672.8 -615.3 -266.6 -40.3 -- -- -2089.3 -8.5

QHC 1088.1 771.8 594.0 307.4 282.5 344.0 672.8 615.3 267.1 106.2 525.6 988.5 6563.3 26.8on:

Qtr,op: Transferència de calor corresponent a la transmissió tèrmica a través d'elements pesats en contacte amb l'exterior, kWh/(m²·any).Qtr,w: Transferència de calor corresponent a la transmissió tèrmica a través d'elements lleugers en contacte amb l'exterior, kWh/(m²·any).Qve: Transferència de calor corresponent a la transmissió tèrmica per ventilació, kWh/(m²·any).Qint,s: Transferència de calor corresponent al guany de calor intern sensible, kWh/(m²·any).Qsol: Transferència de calor corresponent al guany de calor solar, kWh/(m²·any).Qedif: Transferència de calor corresponent a l'emmagatzematge o cessió de calor per part de la massa tèrmica de l'edifici, kWh/(m²·any).QH: Energia aportada de calefacció, kWh/(m²·any).QC: Energia aportada de refrigeració, kWh/(m²·any).QHC: Energia aportada de calefacció i refrigeració, kWh/(m²·any).


Pàgina 3

1.3.2.- Demanda energètica mensual de calefacció i refrigeració.Atenent únicament a la demanda energètica a cobrir pels sistemes de calefacció i refrigeració, les necessitatsenergètiques i de potència útil instantània al llarg de la simulació anual es mostren en els següents gràfics:

Energia (kWh/mes)

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1000

1100


Potència (kW)

0

2

4

6

8

10

12

14

16


A continuació, en els gràfics següents, es mostren les potències útils instantànies per superfície condicionadad'aportació de calefacció i refrigeració per a cadascun dels dies de la simulació en els que es necessita aportacióenergètica per mantenir les condicions interiors imposades, mostrant cadascun d'aquests dies de formasobreposada en una gràfica diària en horari legal, al costat d'una corba típica obtinguda mitjançant la ponderacióde l'energia aportada per dia actiu, per a cada dia de càlcul:

Demanda diària superposada de calefacció (W/m²)

0

10

20

30

40

50

60

70

0-1h

1-2h

2-3h

3-4h

4-5h

5-6h

6-7h

7-8h

8-9h

9-10

h

10-1

1h

11-1

2h

12-1

3h

13-1

4h

14-1

5h

15-1

6h

16-1

7h

17-1

8h

18-1

9h

19-2

0h

20-2

1h

21-2

2h

22-2

3h

23-2

4h

Demanda diària sobreposada de refrigeració (W/m²)

0

10

20

30

40

50

60

70

0-1h

1-2h

2-3h

3-4h

4-5h

5-6h

6-7h

7-8h

8-9h

9-10

h

10-1

1h

11-1

2h

12-1

3h

13-1

4h

14-1

5h

15-1

6h

16-1

7h

17-1

8h

18-1

9h

19-2

0h

20-2

1h

21-2

2h

22-2

3h

23-2

4h

La informació gràfica anterior es resumeix en la següent taula de resultats estadístics de l'aportació energètica decalefacció i refrigeració:

Nº activ. Nº dies actius(d)

Nº hores actives(h)

Nº hores per activ.(h)

Potència típica(W/m²)

Demanda típica per diaactiu

(kWh/m²)

Calefacció 176 176 1106 6 16.55 0.1040Refrigeració 105 103 625 6 13.67 0.0830

1.3.3.- Evolució de la temperatura.L'evolució de la temperatura interior a les zones modelitzades de l'edifici objecte de projecte es mostra en lessegüents gràfiques, que mostren l'evolució de les temperatures mínimes, màximes i mitjanes de cada dia,juntament amb la temperatura mitjana diària, a cada zona:


Pàgina 4

Gimnàs

0

5

10

15

20

25

30

35

Temperatura (ºC)


1.3.4.- Resultats numèrics del balanç energètic per zona i mes.En la següent taula es mostren els resultats de transferència total de calor per transmissió i ventilació, calorinterna total i guanys solars, i energia necessària per a calefacció i refrigeració, de cadascuna de les zones decàlcul de l'edifici.El criteri de signes adoptat consisteix a emprar valors positius per a energies aportades a la zona de càlcul, inegatius per a l'energia extreta.Els guanys solars i interns mostren els valors de guany energètic brut mensual, junt a la pèrdua directa deguda ala calor que escapa de la zona de càlcul a través dels elements lleugers, conforme al mètode de càlcul utilitzat.Es mostra també la calor neta mensual emmagatzemada o cedida per la massa tèrmica de cada zona de càlcul, debalanç anual nul.

Gen(kWh)

Feb(kWh)

Mar(kWh)

Abr(kWh)

Maig(kWh)

Jun(kWh)

Jul(kWh)

Ago(kWh)

Sep(kWh)

Oct(kWh)

Nov(kWh)

Des(kWh)

Any(kWh/any)

(kWh/(m²·a))

Gimnàs (Af = 244.47 m²; V = 679.84 m³; Atot = 733.92 m²; Cm = 30420.161 kJ/K; Am = 430.80 m²)

Qtr,op1.0 2.3 12.5 6.0 21.7 48.5 121.4 120.2 67.1 25.0 9.7 2.9

-9400.4 -38.5-1018.2 -917.6 -995.8 -939.4 -860.2 -784.4 -659.8 -612.9 -645.5 -655.0 -786.2 -963.6

Qtr,w0.4 0.4 4.6 2.1 9.0 21.9 57.5 56.4 29.9 9.4 3.8 1.1

-4790.2 -19.6-533.1 -476.8 -511.9 -475.3 -431.1 -388.0 -319.9 -296.2 -317.2 -327.5 -406.0 -503.4

Qve-- 0.0 0.2 0.3 6.0 19.0 47.6 39.4 21.3 2.8 0.9 0.1

-2689.9 -11.0-377.9 -300.8 -306.5 -259.1 -222.0 -166.2 -116.3 -129.0 -151.2 -188.6 -259.6 -350.3

Qint,s448.8 399.0 448.8 415.6 448.8 432.2 432.2 448.8 415.6 448.8 432.2 432.2

5160.6 21.1-3.7 -3.3 -3.7 -3.4 -3.7 -3.5 -3.5 -3.7 -3.4 -3.7 -3.5 -3.5

Qsol430.5 545.0 782.1 933.4 1151.6 1170.3 1159.5 999.1 810.8 655.5 456.5 396.4

9335.2 38.2-7.1 -8.9 -12.8 -15.3 -18.9 -19.2 -19.0 -16.4 -13.3 -10.7 -7.5 -6.5

Qedif -28.9 -11.0 -11.4 35.8 -67.5 -10.4 -26.8 9.5 52.1 18.4 34.0 6.3

QH 1088.1 771.8 594.0 303.4 124.3 11.9 -- -- 0.4 65.9 525.6 988.5 4474.0 18.3

QC -- -- -- -4.0 -158.1 -332.1 -672.8 -615.3 -266.6 -40.3 -- -- -2089.3 -8.5

QHC 1088.1 771.8 594.0 307.4 282.5 344.0 672.8 615.3 267.1 106.2 525.6 988.5 6563.3 26.8on:

Af: Superfície útil de la zona tèrmica, m².V: Volum interior net de la zona tèrmica, m³.Atot: Àrea de totes les superfícies que revesteixen la zona tèrmica, m².Cm: Capacitat calorífica interna de la zona tèrmica calculada conforme a la Norma ISO 13786:2007 (mètode detallat), kJ/K.Am: Superfície efectiva de massa de la zona tèrmica, conforme a la Norma ISO 13790:2011, m².Qtr,op: Transferència de calor corresponent a la transmissió tèrmica a través d'elements pesats en contacte amb l'exterior, kWh/(m²·any).Qtr,w: Transferència de calor corresponent a la transmissió tèrmica a través d'elements lleugers en contacte amb l'exterior, kWh/(m²·any).Qve: Transferència de calor corresponent a la transmissió tèrmica per ventilació, kWh/(m²·any).Qint,s: Transferència de calor corresponent al guany de calor intern sensible, kWh/(m²·any).Qsol: Transferència de calor corresponent al guany de calor solar, kWh/(m²·any).Qedif: Transferència de calor corresponent a l'emmagatzematge o cessió de calor per part de la massa tèrmica de la zona, kWh/(m²·any).QH: Energia aportada de calefacció, kWh/(m²·any).QC: Energia aportada de refrigeració, kWh/(m²·any).QHC: Energia aportada de calefacció i refrigeració, kWh/(m²·any).


Pàgina 5

2.- MODEL DE CÀLCUL DE L'EDIFICI.

2.1.- Zonificació climàticaL'edifici objecto del projecte se situa en el municipi de Tarragona (província de Tarragona), amb una alturasobre el nivell del mar de 68 m. Li correspon, conforme a l'Apèndix B de CTE DB HE 1, la zona climàtica B3. Lapertinença a aquesta zona climàtica defineix les sol·licitacions exteriors per al càlcul de demanda energètica,mitjançant la determinació del clima de referència associat, publicat en format informàtic (fitxer MET) per laDirecció General d'Arquitectura, Habitatge i Sòl, del Ministeri de Foment.

2.2.- Zonificació de l'edifici, perfil d'ús i nivell de condicionament.

2.2.1.- Agrupacions de recintes.Es mostra a continuació la caracterització dels espais que componen cadascuna de les zones de càlcul de l'edifici.Per a cada espai, es mostren la seva superfície i volum, amb les seves condicions operacionals conforme alsperfils d'ús de l'Apèndix C de CTE DB HE 1, el seu condicionament tèrmic, i les seves sol·licitacions interiorsdegudes a aportacions d'energia d'ocupants, equips i il·luminació.

S(m²)

V(m³) bve

renh

(1/h)

ΣQocup,s

(kWh/any)

ΣQ equip

(kWh/any)

ΣQ il·l

(kWh/any)

Tª calef.mitja(°C)

Tª refrig.mitja(°C)

Gimnàs (Zona habitable, Perfil: Baixa, 8 h)

GIMNÀS 244.47 679.84 1.00 0.80 1224.3 918.2 3060.7 20.0 25.0

244.47 679.84 1.00 0.80/0.229* 1224.3 918.2 3060.7 20.0 25.0on:

S: Superfície útil interior del recinte, m².V: Volum interior net del recinte, m³.bve: Factor d'ajust de la temperatura de subministrament de ventilació. En cas de disposar d'una unitat de recuperació de calor, el factor

d'ajust de la temperatura de subministrament de ventilació per al cabal d'aire procedent de la unitat de recuperació és igual a bve =(1 - fve,frac·ηhru), on ηhru és el rendiment de la unitat de recuperació i fve,frac és la fracció del cabal d'aire total que circula a través delrecuperador.

renh: Nombre de renovacions per hora de l'aire del recinte.*: Valor mitjà del nombre de renovacions hora de l'aire de la zona habitable, incloent les infiltracions calculades.Qocup,s: Sumatori de la càrrega interna sensible deguda a l'ocupació del recinte al llarg de l'any, conforme al perfil anual assignat i a la seva

superfície, kWh/any.Qequip: Sumatori de la càrrega interna deguda als equips presents en el recinte al llarg de l'any, conforme al perfil anual assignat i a la seva

superfície, kWh/any.Qil·l: Sumatori de la càrrega interna deguda a la il·luminació del recinte al llarg de l'any, conforme al perfil anual assignat i a la seva

superfície, kWh/any.Tª calef.mitja:

Valor mitjà en els intervals d'operació de la temperatura de consigna de calefacció, °C.

Tª refrig.mitja:

Valor mitjà en els intervals d'operació de la temperatura de consigna de refrigeració, °C.

2.2.2.- Perfils d'ús utilitzats.Els perfils d'ús utilitzats en el càlcul de l'edifici, obtinguts de l'Apèndix C de CTE DB HE 1, són els següents:


Pàgina 6

Distribució horària

1h 2h 3h 4h 5h 6h 7h 8h 9h 10h 11h 12h 13h 14h 15h 16h 17h 18h 19h 20h 21h 22h 23h 24h

Perfil: Baixa, 8 h (ús no residencial)Temp. Consigna Alta (°C)Laboral -- -- -- -- -- -- 25 25 25 25 25 25 25 25 -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Dissabte -- -- -- -- -- -- 25 25 25 25 25 25 25 25 -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Festiu -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Temp. Consigna Baixa (°C)Laboral -- -- -- -- -- -- 20 20 20 20 20 20 20 20 -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Dissabte -- -- -- -- -- -- 20 20 20 20 20 20 20 20 -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Festiu -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- -- --

Ocupació sensible (W/m²)Laboral 0 0 0 0 0 0 2 2 2 2 2 2 2 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Dissabte 0 0 0 0 0 0 2 2 2 2 2 2 2 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Festiu 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Il·luminació (%)Laboral 0 0 0 0 0 0 100 100 100 100 100 100 100 100 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Dissabte 0 0 0 0 0 0 100 100 100 100 100 100 100 100 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Festiu 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Equips (W/m²)Laboral 0 0 0 0 0 0 1.5 1.5 1.5 1.5 1.5 1.5 1.5 1.5 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Dissabte 0 0 0 0 0 0 1.5 1.5 1.5 1.5 1.5 1.5 1.5 1.5 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Festiu 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Ventilació (%)Laboral 0 0 0 0 0 0 100 100 100 100 100 100 100 100 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Dissabte 0 0 0 0 0 0 100 100 100 100 100 100 100 100 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Festiu 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

2.3.- Descripció geomètrica i constructiva del model de càlcul.

2.3.1.- Composició constructiva. Elements constructius pesats.La transmissió de calor a l'exterior a través dels elements constructius pesats que formen l'envolupant tèrmica deles zones habitables de l'edifici (-27.5 kWh/(m²·any)) suposa el 47.4% de la transmissió tèrmica total a travésd'aquesta envolupant (-58.0 kWh/(m²·any)).

Tipus S(m²)

χ(kJ/

(m²·K))

U(W/

(m²·K))

∑Qtr

(kWh/any)

α I.(°)

O.(°) Fsh,o

∑Qsol

(kWh/any)

Gimnàs

Mitjanera amb pavelló 102.28 14.81

Façana de plaques de xapa metàl·lica 2.34 14.81 0.36 -38.4 0.4 V E(90.12) 1.00 8.6

Façana de plaques de xapa metàl·lica 5.73 14.81 0.36 -94.0 0.4 V N(0) 0.85 3.1

Façana de plaques de xapa metàl·lica 14.61 14.81 0.36 -239.6 0.4 V E(90.03) 0.96 51.3


Façana de plaques de xapa metàl·lica 15.02 14.81 0.36 -246.3 0.4 V O(-90.03) 0.99 55.5


Façana de plaques de xapa metàl·lica 2.07 14.81 0.36 -34.0 0.4 V O(-90) 1.00 7.7

Llosa massissa 244.47 88.77 0.32 -3511.1 0.6 H 0.12 279.4

Coberta sandwich 174.79 17.88 0.18 -1433.9 0.4 H -0.06 -30.0

Coberta sandwich amb acabat interior fusta 69.68 42.66 0.18 -563.4 0.6 H 0.12 44.1

-6733.4 438.0on:

S: Superfície de l'element.χ: Capacitat calorífica per superfície de l'element.U: Transmitància tèrmica de l'element.Qtr: Calor intercanviada amb l'ambient exterior, a través de l'element, al llarg de l'any.α: Coeficient d'absorció solar (absortivitat) de la superfície opaca.I.: Inclinació de la superfície (elevació).O.: Orientació de la superfície (azimut respecte al nord).Fsh,o: Valor mitjà anual del factor de correcció d'ombra per obstacles exteriors.Qsol: Guany solar acumulat al llarg de l'any.


Pàgina 7

2.3.2.- Composició constructiva. Elements constructius lleugers.La transmissió de calor a l'exterior a través dels elements constructius lleugers que formen l'envolupant tèrmica deles zones habitables de l'edifici (-19.6 kWh/(m²·any)) suposa el 33.8% de la transmissió tèrmica total a travésd'aquesta envolupant (-58.0 kWh/(m²·any)).

Tipus S(m²)

Ug

(W/(m²·K))

FF

(%)

Uf

(W/(m²·K))

∑Qtr

(kWh/any)

ggl α I.(°)

O.(°) Fsh,gl Fsh,o

∑Qsol

(kWh/any)

Gimnàs

Doble envidriament LOW.S baixa emissiótèrmica + seguretat (laminar) "CONTROLGLASS ACÚSTICO Y SOLAR", Templa.liteParsol 6/18/6+6 LOW.S laminar

2.52 1.10 0.27 4.00 -207.6 0.36 0.4 V E(90.12) 1.00 1.00 656.8


46.20 1.10 0.17 4.00 -3208.3 0.36 0.4 V N(0) 1.00 0.95 5640.2


4.20 1.10 0.17 4.00 -291.7 0.36 0.4 V N(0) 1.00 0.97 520.9


4.20 1.10 0.17 4.00 -291.7 0.36 0.4 V N(0) 1.00 0.97 520.1


4.20 1.10 0.17 4.00 -291.7 0.36 0.4 V N(0) 1.00 0.98 525.3


4.20 1.10 0.17 4.00 -291.7 0.36 0.4 V N(0) 1.00 0.97 524.2


2.52 1.10 0.27 4.00 -207.6 0.36 0.4 V O(-90) 1.00 1.00 665.2

-4790.2 9052.7on:

S: Superfície de l'element.Ug: Transmitància tèrmica de la part translúcida.FF: Fracció de part opaca de l'element lleuger.Uf: Transmitància tèrmica de la part opaca.Qtr: Calor intercanviada amb l'ambient exterior, a través de l'element, al llarg de l'any.ggl: Transmitància total d'energia solar de la part transparent.α: Coeficient d'absorció solar (absortivitat) de la part opaca de l'element lleuger.I.: Inclinació de la superfície (elevació).O.: Orientació de la superfície (azimut respecte al nord).Fsh,gl: Valor mitjà anual del factor reductor d'ombrejament per a dispositius d'ombra mòbils.Fsh,o: Valor mitjà anual del factor de correcció d'ombra per obstacles exteriors.Qsol: Guany solar acumulat al llarg de l'any.

2.3.3.- Composició constructiva. Ponts tèrmics.La transmissió de calor a través dels ponts tèrmics inclosos en l'envolupant tèrmica de les zones habitables del'edifici (-10.9 kWh/(m²·any)) suposa el 18.8% de la transmissió tèrmica total a través d'aquesta envolupant(-58.0 kWh/(m²·any)).Prenent com a referència únicament la transmissió tèrmica a través dels elements pesats i ponts tèrmics del'envolupant habitable de l'edifici (-38.5 kWh/(m²·any)), el percentatge a causa dels ponts tèrmics és el 28.4%.

Tipus L(m)

ψ(W/(m·K))

∑Qtr

(kWh/any)

Gimnàs

Façana en cantonada vertical sortint 16.60 0.020 -15.1

Façana en cantonada vertical entrant 5.51 -0.270 67.8

Trobada sortint de façana amb terra exterior 50.91 0.430 -997.7

Trobada de façana amb coberta 87.87 0.430 -1721.9

-2667.0on:

L: Longitud del pont tèrmic lineal.


Pàgina 8

ψ: Transmitància tèrmica lineal del pont tèrmic.n: Nombre de ponts tèrmics puntuals.X: Transmitància tèrmica puntual del pont tèrmic.Qtr: Calor intercanviada en el pont tèrmic al llarg de l'any.

2.4.- Procediment de càlcul de la demanda energètica.El procediment de càlcul emprat consisteix en la simulació anual d'un modelzonal de l'edifici amb acoblament tèrmic entre zones, mitjançant el mètodecomplet simplificat en base horària de tipus dinàmic descrit en UNE-EN ISO13790:2011, la implementació de la qual ha estat validada mitjançant els testsdescrits en la Norma EN 15265:2007 (Energy performance of buildings -Calculation of energy needs for space heating and cooling using dynamicmethods - General criteria and validation procedures). Aquest procediment decàlcul utilitza un model equivalent de resistència-capacitància (R-C) de tresnodes en base horària. Aquest model fa una distinció entre la temperatura del'aire interior i la temperatura mitjana radiant de les superfícies interiors(revestiment de la zona de l'edifici), permetent el seu ús en comprovacions deconfort tèrmic, i augmentant l'exactitud de la consideració de les parts radiants iconvectives dels guanys solars, lluminosos i interns.

La metodologia compleix amb els requisits imposats en el capítol 5 de CTE DB HE 1, en considerar els següentsaspectes:

el disseny, emplaçament i orientació de l'edifici;l'evolució hora a hora en règim transitori dels processos tèrmics;l'acoblament tèrmic entre zones adjacents de l'edifici a diferents temperatures;les sol·licitacions interiors, sol·licitacions exteriors i condicions operacionals especificades en els apartats 4.1 i4.2 de CTE DB HE 1, tenint en compte la possibilitat que els espais es comportin en oscil·lació lliure;els guanys i pèrdues d'energia per conducció a través de l'envolupant tèrmica de l'edifici, composta pelstancaments opacs, els buits i els ponts tèrmics, amb consideració de la inèrcia tèrmica dels materials;els guanys i pèrdues produïdes per la radiació solar en travessar els elements transparents osemitransparents i les relacionades amb l'escalfament d'elements opacs de l'envolupant tèrmica, considerantles propietats dels elements, la seva orientació i inclinació i les ombres pròpies de l'edifici o altres obstaclesque puguin bloquejar aquesta radiació;els guanys i pèrdues d'energia produïdes per l'intercanvi d'aire amb l'exterior a causa de ventilació iinfiltracions tenint en compte les exigències de qualitat de l'aire dels diferents espais i les estratègies decontrol emprades.

Permetent, a més, l'obtenció separada de la demanda energètica de calefacció i de refrigeració de l'edifici.


Pàgina 9

6.1.2.4. DB-HE1. LIDER

Código Técnico de la Edificación

Proyecto: Gimnàs Nou de La Canonja

Fecha: 05/11/2014

Localidad: Tarragona

Comunidad: Catalunya

HE-1

Opción

General

ProyectoGimnàs Nou de La Canonja

LocalidadTarragona

ComunidadCatalunya

Fecha: 05/11/2014 Ref: 3CA7B122816D39C Página: 1

1. DATOS GENERALES

Nombre del Proyecto

Localidad Comunidad Autónoma

Dirección del Proyecto

Autor del Proyecto

Autor de la Calificación

E-mail de contacto Teléfono de contacto

Tipo de edificio

Gimnàs Nou de La Canonja

Tarragona Catalunya

La Canonja

Terciario

2. CONFORMIDAD CON LA REGLAMENTACIÓN

El edificio descrito en este informe CUMPLE con la reglamentación establecida por el códigotécnico de la edificación, en su documento básico HE1.

RefrigeraciónCalefacción

% de la demanda de Referencia 98.685.8

Proporción relativa calefacción refrigeración 28.072.0

En el caso de edificios de viviendas el cumplimiento indicado anteriormente no incluye la comprobación de la transmitancialímite de 1,2 W/m²K establecida para las particiones interiores que separan las unidades de uso con sistema de calefacción previsto en el proyecto, con las zonas comunes del edificio no calefactadas.

HE-1

Opción

General


LocalidadTarragona

ComunidadCatalunya


3. DESCRIPCIÓN GEOMÉTRICA Y CONSTRUCTIVA

3.1. Espacios

Altura(m)

Área(m²)

Clasehigrométria

UsoPlantaNombre

P01_E01_GIMNAS P01 Intensidad Alta - 24h 3 256.08 3.15

3.2. Cerramientos opacos

3.2.1 Materiales

Just.Z

(m²sPa/Kg)R

(m²K/W)cp

(J/kgK)e

(kg/m³)K

(W/mK)Nombre

M02_Base_de_morter_autoanive 1.300 1900.00 1000.00 - 10

M03_Llana_mineral 0.035 40.00 1000.00 - 1

M04_Llosa_massissa_24_cm 2.500 2500.00 1000.00 - 80

M05_Morter_autoanivellant_de 1.300 1900.00 1000.00 - 10

M06_Paviment_vinilic_homogen 0.170 1200.00 1400.00 - 800

MW Lana mineral [0.031 W/[mK]] 0.031 40.00 1000.00 - 1


Betún fieltro o lámina 0.230 1100.00 1000.00 - 50000

Cámara de aire ligeramente ventilada vertica - - - 0.09 - --

Cámara de aire sin ventilar vertical 1 cm - - - 0.15 - --

Cámara de aire sin ventilar vertical 5 cm - - - 0.18 - --

Tableros de fibras incluyendo MDF 750 < d 0.200 875.00 1700.00 - 20

Acero 50.000 7800.00 450.00 - 1e+30

Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 0.250 825.00 1000.00 - 4

HE-1

Opción

General


LocalidadTarragona

ComunidadCatalunya


3.2.2 Composición de Cerramientos

Espesor(m)

MaterialU

(W/m²K)Nombre

C02_Coberta_sandwich 0.18 Acero 0.001

Cámara de aire sin ventilar vertical 5 cm 0.000

Betún fieltro o lámina 0.010

MW Lana mineral [0.031 W/[mK]] 0.160


Acero 0.001

C03_Coberta_sandwich_amb_aca 0.18 Acero 0.001

Cámara de aire ligeramente ventilada vertical 5 c 0.000




Tableros de fibras incluyendo MDF 750 < d < 10 0.020

C04_Facana_de_plaques_de_xap 0.36 Acero 0.001






Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 0.015

C05_Llosa_massissa 0.32 M06_Paviment_vinilic_homogen 0.002

HE-1

Opción

General


LocalidadTarragona

ComunidadCatalunya


Espesor(m)

MaterialU

(W/m²K)Nombre

C05_Llosa_massissa 0.32 M05_Morter_autoanivellant_de 0.002

M05_Morter_autoanivellant_de 0.002

M02_Base_de_morter_autoanive 0.040

M03_Llana_mineral 0.100

M04_Llosa_massissa_24_cm 0.240

C06_Mitjanera_amb_pavello 0.36 Acero 0.001







3.3. Cerramientos semitransparentes

3.3.1 Vidrios

Just.Factor solarU

(W/m²K)Nombre

V01_Doble_envidriament_LOW_S 1.10 0.36 SI

3.3.2 Marcos

Just.U

(W/m²K)Nombre

R01_Porta_d_alumini_amb_fron 4.00 SI

R02_Porta_d_alumini_amb_fron 4.00 SI

HE-1

Opción

General


LocalidadTarragona

ComunidadCatalunya


3.3.3 Huecos

Nombre H01_Ventana

Acristalamiento V01_Doble_envidriament_LOW_S

Marco R01_Porta_d_alumini_amb_fron

% Hueco 27.02

Permeabilidad m³/hm² a 100Pa 9.00

U (W/m²K) 1.88

Factor solar 0.28

Justificación SI

Nombre H02_Ventana



% Hueco 16.81


U (W/m²K) 1.59

Factor solar 0.31

Justificación SI

3.4. Puentes Térmicos

En el cálculo de la demanda energética, se han utilizado los siguientes valores de transmitanciastérmicas lineales y factores de temperatura superficial de los puentes térmicos, los cuales han de ser justificados en el proyecto:

HE-1

Opción

General


LocalidadTarragona

ComunidadCatalunya


Y W/(mK) FRSI

Encuentro forjado-fachada 0.42 0.72

Encuentro suelo exterior-fachada 0.43 0.71

Encuentro cubierta-fachada 0.43 0.71

Esquina saliente 0.15 0.78

Hueco ventana 0.24 0.63

Esquina entrante -0.13 0.80

Pilar 0.84 0.59

Unión solera pared exterior 0.13 0.73

HE-1

Opción

General


LocalidadTarragona

ComunidadCatalunya


4. Resultados

4.1. Resultados por espacios

Refrigeración% de ref

Refrigeración% de max

Calefacción% de ref

Calefacción% de max

Nº espaciosiguales

Área(m²)

Espacios

P01_E01_GIMNAS 256.1 1 100.0 85.8 100.0 98.6

HE-1

Opción

General


LocalidadTarragona

ComunidadCatalunya


5. Lista de comprobación

Los parámetros característicos de los siguientes elementos del edificio deben acreditarse en el proyecto

NombreTipo

Material M02_Base_de_morter_autoanive

M03_Llana_mineral

M04_Llosa_massissa_24_cm

M05_Morter_autoanivellant_de

M06_Paviment_vinilic_homogen

MW Lana mineral [0.031 W/[mK]]

MW Lana mineral [0.04 W/[mK]]



R02_Porta_d_alumini_amb_fron

6.1.3. HE2. RITE. RENDIMENT INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES. 6.1.3.1. DB-HE2. PARÀMETRES GENERALS

.

Emplaçament: TarragonaLatitud (graus): 41.12 grausAltitud sobre el nivell del mar: 68 mPercentil per a estiu: 5.0 %Temperatura seca estiu: 27.40 °CTemperatura humida estiu: 22.50 °COscil·lació mitjana diària: 8.4 °COscil·lació mitjana anual: 27.5 °CPercentil per a hivern: 97.5 %Temperatura seca a l'hivern: 1.20 °CHumitat relativa a l'hivern: 90 %Velocitat del vent: 3.6 m/sTemperatura del terreny: 6.40 °CPercentatge de majoració per l'orientació N: 20 %Percentatge de majoració per l'orientació S: 0 %Percentatge de majoració per l'orientació E: 10 %Percentatge de majoració per l'orientació O: 10 %Suplement d'intermitència per a calefacció: 5 %Percentatge de càrregues a causa de la pròpia instal·lació: 3 %Percentatge de majoració de càrregues (Hivern): 0 %Percentatge de majoració de càrregues (Estiu): 0 %

Paràmetres generals

Pàgina 1

6.1.3.2. DB-HE2. LLISTAT COMPLERT DE CÀRREGUES TÈRMIQUES

ÍNDEX

1.- PARÀMETRES GENERALS...................................................................................................... 2

2.- RESULTATS DE CÀLCUL DELS RECINTES............................................................................... 32.1.- Refrigeració............................................................................................................... 32.2.- Calefacció.................................................................................................................. 4

3.- RESUM DELS RESULTATS DE CÀLCUL DELS RECINTES........................................................... 5

4.- RESUM DELS RESULTATS PER A CONJUNTS DE RECINTES..................................................... 5

2.- RESULTATS DE CÀLCUL DELS RECINTES

2.1.- RefrigeracióPlanta baixa

CÀRREGA MÀXIMA (RECINTE AÏLLAT)Recinte Conjunt de recintesGIMNÀS (Recinte esportiu) GIMNÀS

Condicions de projecteInternes ExternesTemperatura interior = 24.0 °C Temperatura exterior = 26.8 °CHumitat relativa interior = 50.0 % Temperatura humida = 22.5 °C

Càrregues de refrigeració a les 18h (16 hora solar) del dia 1 de Juliol C. LATENT(kcal/h)

C. SENSIBLE(kcal/h)

Tancaments exteriorsTipus Orientació Superfície (m²) U (kcal/(h·m²°C)) Pes (kg/m²) Color Teq. (°C) Mitgera 107.7 0.30 34 25.2Façana E 18.0 0.31 34 Clar 26.7Façana N 46.1 0.31 34 Clar 26.6Façana O 18.1 0.31 34 Clar 32.9

40.2615.2337.2349.92

Finestres exteriorsNre. finestres Orientació Superfície total (m²) U (kcal/(h·m²°C)) Coef. radiació solar Guany (kcal/(h·m²))

1 E 2.5 1.62 0.32 28.315 N 63.0 1.36 0.35 11.31 O 2.5 1.62 0.32 141.6

71.39709.71356.76

CobertesTipus Superfície (m²) U (kcal/(h·m²°C)) Pes (kg/m²) Color Teq. (°C) Teulada 174.8 0.15 44 Clar 25.4Teulada 69.7 0.15 54 Intermedi 24.1

37.771.42

Tancaments interiorsTipus Superfície (m²) U (kcal/(h·m²°C)) Pes (kg/m²) Teq. (°C) Forjat 244.5 0.27 690 23.1 -62.21

Total estructural 1257.49

OcupantsActivitat Nre. persones C.lat/per (kcal/h) C.sen/per (kcal/h)Treball amb esforç físic 49 233.00 122.76 11417.00 6015.24

Il·luminacióTipus Potència (W) Coef. il·luminacióFluorescent amb reactància 2689.13 1.05 2427.85

Instal·lacions i altres càrregues 1051.02Càrregues interiors 11417.00 9170.70

Càrregues interiors totals 20587.70

Càrregues degudes a la pròpia instal·lació 3.0 % 312.85

FACTOR CALOR SENSIBLE : 0.48 Càrregues internes totals 11417.00 10741.03

Potència tèrmica interna total 22158.03

VentilacióCabal de ventilació total (m³/h)

3989.2 17227.70 3133.06Càrregues de ventilació 17227.70 3133.06

Potència tèrmica de ventilació total 20360.76Potència tèrmica 28644.70 13874.09

POTÈNCIA TÈRMICA PER SUPERFÍCIE 244.5 m² 173.9 kcal/(h·m²) POTÈNCIA TÈRMICA TOTAL : 42518.8 kcal/h

Annex. Llistat complet de càrregues tèrmiquesGimnàs Nou de La Canonja Data: 12/11/14

Pàgina 3

2.2.- CalefaccióPlanta baixa

CÀRREGA MÀXIMA (RECINTE AÏLLAT)Recinte Conjunt de recintesGIMNÀS (Recinte esportiu) GIMNÀS

Condicions de projecteInternes ExternesTemperatura interior = 21.0 °C Temperatura exterior = 1.2 °CHumitat relativa interior = 50.0 % Humitat relativa exterior = 90.0 %

Càrregues tèrmiques de calefacció C. SENSIBLE(kcal/h)

Tancaments exteriorsTipus Orientació Superfície (m²) U (kcal/(h·m²°C)) Pes (kg/m²) Color Mitgera 107.7 0.30 34Façana E 18.0 0.31 34 ClarFaçana N 46.1 0.31 34 ClarFaçana O 18.1 0.31 34 Clar

319.00120.86337.97121.85

Finestres exteriorsNre. finestres Orientació Superfície total (m²) U (kcal/(h·m²°C))

1 E 2.5 1.6215 N 63.0 1.361 O 2.5 1.62

88.902043.22

88.90

CobertesTipus Superfície (m²) U (kcal/(h·m²°C)) Pes (kg/m²) Color Teulada 174.8 0.15 44 ClarTeulada 69.7 0.15 54 Intermedi

536.34213.04

Tancaments interiorsTipus Superfície (m²) U (kcal/(h·m²°C)) Pes (kg/m²) Forjat 244.5 0.27 690 1297.09

Total estructural 5167.16Càrregues interiors totals

Càrregues degudes a la intermitència d'ús 5.0 % 258.36

Càrregues internes totals 5425.52

VentilacióCabal de ventilació total (m³/h)

3989.2 22155.22Potència tèrmica de ventilació total 22155.22

POTÈNCIA TÈRMICA PER SUPERFÍCIE 244.5 m² 112.8 kcal/(h·m²) POTÈNCIA TÈRMICA TOTAL : 27580.7 kcal/h


Pàgina 4

3.- RESUM DELS RESULTATS DE CÀLCUL DELS RECINTESRefrigeració

Conjunt: GIMNÀS

Recinte PlantaSubtotals Càrrega interna Ventilació Potència tèrmica

Estructural(kcal/h)

Sensible interior(kcal/h)

Total interior(kcal/h)

Sensible(kcal/h)

Total(kcal/h)

Cabal(m³/h)

Sensible(kcal/h)

Càrrega total(kcal/h)

Per superfície(kcal/(h·m²))

Sensible(kcal/h)

Màxima simultània(kcal/h)

Màxima(kcal/h)

GIMNÀS Planta baixa 1257.49 9170.70 20587.70 10741.03 22158.03 3989.22 3133.06 20360.76 173.93 13874.09 42518.79 42518.79Total 3989.2 Càrrega total simultània 42518.8

CalefaccióConjunt: GIMNÀS

Recinte Planta Càrrega interna sensible(kcal/h)

Ventilació PotènciaCabal(m³/h)




Màxima(kcal/h)

GIMNÀS Planta baixa 5425.52 3989.22 22155.22 112.82 27580.74 27580.74Total 3989.2 Càrrega total simultània 27580.7

4.- RESUM DELS RESULTATS PER A CONJUNTS DE RECINTESRefrigeració

Conjunt Potència per superfície(kcal/(h·m²))

Potència total(kcal/h)

GIMNÀS 173.9 42518.8

Calefacció



GIMNÀS 112.8 27580.7


Pàgina 5

6.1.3.3. DB-HE2. LLISTAT RESUM DE CÀRREGUES TÈRMIQUES

ÍNDEX

1.- PARÀMETRES GENERALS...................................................................................................... 2

2.- RESUM DELS RESULTATS DE CÀLCUL DELS RECINTES........................................................... 2

3.- RESUM DELS RESULTATS PER A CONJUNTS DE RECINTES..................................................... 2

1.- PARÀMETRES GENERALSEmplaçament: TarragonaLatitud (graus): 41.12 grausAltitud sobre el nivell del mar: 68 mPercentil per a estiu: 5.0 %Temperatura seca estiu: 27.40 °CTemperatura humida estiu: 22.50 °COscil·lació mitjana diària: 8.4 °COscil·lació mitjana anual: 27.5 °CPercentil per a hivern: 97.5 %Temperatura seca a l'hivern: 1.20 °CHumitat relativa a l'hivern: 90 %Velocitat del vent: 3.6 m/sTemperatura del terreny: 6.40 °CPercentatge de majoració per l'orientació N: 20 %Percentatge de majoració per l'orientació S: 0 %Percentatge de majoració per l'orientació E: 10 %Percentatge de majoració per l'orientació O: 10 %Suplement d'intermitència per a calefacció: 5 %Percentatge de càrregues a causa de la pròpia instal·lació: 3 %Percentatge de majoració de càrregues (Hivern): 0 %Percentatge de majoració de càrregues (Estiu): 0 %

2.- RESUM DELS RESULTATS DE CÀLCUL DELS RECINTESRefrigeració

Conjunt: GIMNÀS


Estructural(kcal/h)



Sensible(kcal/h)

Total(kcal/h)

Cabal(m³/h)

Sensible(kcal/h)



Sensible(kcal/h)


Màxima(kcal/h)








Màxima(kcal/h)


3.- RESUM DELS RESULTATS PER A CONJUNTS DE RECINTESRefrigeració



GIMNÀS 173.9 42518.8

Calefacció



GIMNÀS 112.8 27580.7

Annex. Llistat resum de càrregues tèrmiquesGimnàs Nou de La Canonja Data: 12/11/14

Pàgina 2

6.1.3.4. DB-HE2. CÀLCUL DE L’INSTAL.LACIÓ

ÍNDEX

1.- SISTEMES DE CONDUCCIÓ D'AIRE. CONDUCTES..................................................... 2

2.- SISTEMES DE CONDUCCIÓ D'AIRE. DIFUSORS I REIXETES..................................... 3

1.- SISTEMES DE CONDUCCIÓ D'AIRE. CONDUCTESConductes

Tram Q(m³/h)

w x h(mm)

V(m/s)

Φ(mm)

L(m)

∆P1

(mm.c.a.)∆P

(mm.c.a.)D

(mm.c.a.)Inici FinalN1-Plantabaixa N2-Planta baixa 355.0 1.77 3.89

N1-Plantabaixa N2-Planta baixa 680.0 1.9 355.0 5.19 0.28 4.17

N1-Plantabaixa N2-Planta baixa 1360.0 3.8 355.0 4.51 0.28 4.10 0.07





N2-Plantabaixa A1-Planta baixa 4080.0 5.8 500.0 1.05 2.36

N3-Plantabaixa N4-Planta baixa 450.0 0.75 -6.58

N3-Plantabaixa N4-Planta baixa 1360.0 2.4 450.0 15.24 1.47 -5.11 8.35



A1-Plantabaixa A24-Planta baixa 4080.0 5.8 500.0 1.75 1.84

A2-Plantabaixa A1-Planta baixa 4080.0 5.8 500.0 2.40 1.54 1.71

A3-Plantabaixa A1-Planta baixa 4080.0 5.8 500.0 1.28 2.19 2.28

A24-Plantabaixa N4-Planta baixa 4080.0 5.8 500.0 1.74 -8.23

Abreviatures utilitzadesQ Cabal L Longitud

w x h Dimensions (Ample x Alt) ∆P1 Pèrdua de pressió

V Velocitat ∆P Pèrdua de pressió acumulada

Φ Diàmetre equivalent. D Diferència de pressió respecte al difusor o reixeta mésdesfavorable

Càlcul de l'instal·lacióGimnàs Nou de La Canonja Data: 12/11/14

Pàgina 2

2.- SISTEMES DE CONDUCCIÓ D'AIRE. DIFUSORS I REIXETESDifusors i reixetes

Tipus Φ(mm)

w x h(mm)

Q(m³/h)

A(cm²)

X(m)

P(dBA)

∆P1

(mm.c.a.)∆P

(mm.c.a.)D

(mm.c.a.)A2-Planta baixa: Reixeta depresa d'aire 1000x330 4080.0 1690.26 41.8 1.54 1.71 0.00

A3-Planta baixa: Reixetad'extracció 1000x330 4080.0 2112.83 36.1 2.19 2.28 0.00

N1 -> N2, (191.08, 25.35),1.77 m: Reixeta de retorn 625x225 680.0 660.00 < 20

dB 0.28 4.17 0.00


dB 0.28 4.10 0.07


dB 0.28 3.87 0.30


dB 0.28 3.52 0.65


dB 0.28 3.20 0.97


dB 0.28 2.92 1.25

N3 -> N4, (192.20, 21.45),0.75 m: Reixeta d'impulsió 625x225 1360.0 860.00 16.4 30.0 1.47 -5.11 0.00



Abreviatures utilitzadesΦ Diàmetre P Potència sonora

w x h Dimensions (Ample x Alt) ∆P1 Pèrdua de pressió

Q Cabal ∆P Pèrdua de pressió acumulada

A Àrea efectiva D Diferència de pressió respecte al difusor o reixeta mésdesfavorable

X Abast

Càlcul de l'instal·lacióGimnàs Nou de La Canonja Data: 12/11/14

Pàgina 3

6.1.3.5. DB-HE2. DESCRIPCIÓ DE PONTS TÈRMICS LINEALS

Trobada de façana amb sòl Longitud(m)

Ψ(W/(m·K))

Trobada sortint de façana amb terra exterior


Trobada de façana amb coberta Longitud(m)

Ψ(W/(m·K))

Trobada de façana amb coberta


Trobada entre façanes Longitud(m)

Ψ(W/(m·K))

C3B

16.60 0.02

C5B

5.51 -0.27

Descripció dels ponts tèrmics lineals

Pàgina 1

6.1.3.6. DB-HE2. EXIGÈNCIA DE BENESTAR E HIGIENE

ÍNDEX

1.- JUSTIFICACIÓ DEL CUMPLIMENT DE L'EXIGÈNCIA DE QUALITAT DE L'AMBIENT DEL'APARTAT 1.4.1.................................................................................................................. 2

2.- JUSTIFICACIÓ DEL CUMPLIMENT DE L'EXIGÈNCIA DE QUALITAT DE L'AIRE INTERIOR DE

L'APARTAT 1.4.2.................................................................................................................. 22.1.- Categories de qualitat de l'aire interior...................................................................... 22.2.- Cabal mínim d'aire exterior........................................................................................ 22.3.- Filtració d'aire exterior.............................................................................................. 22.4.- Aire d'extracció......................................................................................................... 3

3.- JUSTIFICACIÓ DEL CUMPLIMENT DE L'EXIGÈNCIA D'HIGIENE DE L'APARTAT 1.4.3.............. 3

4.- JUSTIFICACIÓ DEL CUMPLIMENT DE L'EXIGÈNCIA DE QUALITAT ACÚSTICA DE L'APARTAT

1.4.4.................................................................................................................................... 3

1.- JUSTIFICACIÓ DEL CUMPLIMENT DE L'EXIGÈNCIA DE QUALITAT DEL'AMBIENT DE L'APARTAT 1.4.1

L'exigència de qualitat tèrmica de l'ambient es considera satisfeta en el diseny i dimensionament de lainstal·lació tèrmica. Per tant, tots els paràmetres que defineixen el benestar tèrmic es mantenen dins dels valorsestablerts.

A la següent taula apareixen els límits que cumpleixen en la zona ocupada.

Paràmetres LímitTemperatura operativa a l'estiu (°C) 23 ≤ T ≤ 25Humitat relativa a l'estiu (%) 45 ≤ HR ≤ 60Temperatura operativa a l'hivern (°C) 21 ≤ T ≤ 23Humitat relativa a l'hivern (%) 40 ≤ HR ≤ 50Velocitat mitja admissible amb difusió per mescla (m/s) V ≤ 0.14

A continuació es mostren els valors de condicions interiors de diseny utilitzades al projecte:

ReferènciaCondicions interiors de diseny

Temperatura d'estiu Temperatura d'hivern Humitat relativa interiorRecinte esportiu 24 21 50

2.- JUSTIFICACIÓ DEL CUMPLIMENT DE L'EXIGÈNCIA DE QUALITAT DEL'AIRE INTERIOR DE L'APARTAT 1.4.2

2.1.- Categories de qualitat de l'aire interiorEn funció de l'edifici o local, la categoria de qualitat d'aire interior (IDA) que s'haurà d'assolir serà com a

mínim la següent:

IDA 1 (aire d'òptima qualitat): hospitals, clíniques, laboratoris i escoles bressol.IDA 2 (aire de bona qualitat): oficines, residències (locals comuns d'hotels i similars, residències d'àvis iestudiants), sales de lectura, museus, sales de tribunals, aules d'aprenentatge i similars i piscines.IDA 3 (aire de qualitat mitja): edificis comercials, cines, teatres, sales d'actes, habitacions d'hotels i similars,restaurants, cafeterias, bars, sales de festa, gimnasos, locals per l'esport (excepte piscines) i sales d'ordinadors.IDA 4 (aire de qualitat baixa)

2.2.- Cabal mínim d'aire exteriorEl cabal mínim d'aire exterior de ventilació necesari es calcula segons el métode indirecte de cabal d'aire

exterior per persona i el método de cabal d'aire per unitat de superfície, especificats en la instrucció técnicaI.T.1.1.4.2.3.

Es descriu a continuació la ventilació disenyada per als recintes utilitzats al projecte.

ReferènciaQualitat de l'aire interior

IDA / IDA min.(m³/h)

Fumador(m³/(h·m²))

Recinte esportiu IDA 3 NO FUMADOR No

2.3.- Filtració d'aire exteriorL'aire exterior de ventilació s'introdueix a l'edifici degudament filtrat segons l'apartat I.T.1.1.4.2.4. S'ha

considerat un nivell de qualitat d'aire exterior per a tota la instal·lació ODA 2, aire amb concentracions altes departícules i/o de gasos contaminants.

Les classes de filtració utilitzades en la instal·lació cumpleix amb el que s'ha establert en la taula 1.4.2.5 perfiltres prèvis i finals.

Exigència de benestar i higieneGimnàs Nou de La Canonja Data: 12/11/14

Pàgina 2

Classes de filtració:

Qualitat de l'aire exteriorQualitat de l'aire interior

IDA 1 IDA 2 IDA 3 IDA 4ODA 1 F9 F8 F7 F5ODA 2 F7 + F9 F6 + F8 F5 + F7 F5 + F6ODA 3 F7+GF+F9 F7+GF+F9 F5 + F7 F5 + F6

2.4.- Aire d'extraccióEn funció de l'ús de l'edifici o local, l'aire d'extracció es classifica en una de les següents categories:

AE 1 (sota nivell de contaminació): aire que prové dels locals en els que les emissions més importants decontaminants provenen dels materials de construcció i decoració, a més de les persones. Estè exclòs l'aire queprové de locals on es permet fumar.AE 2 (moderat nivell de contaminació): aire de locals ocupats amb més contaminants que la categoria anterior, enels que, a més, no està prohibit fumar.AE 3 (alt nivell de contaminació): aire que prové de locals amb producció de productes químics, humitat, etc.AE 4 (molt alt nivell de contaminació): aire que conté sustàncies oloroses i contaminants perjudicials per a la saluten concentracions majors que les permeses en l'aire interior de la zona ocupada.

Es descriu a continuació la categoria d'aire de extracció que s'ha considerat per a cadascún dels recintes dela instal·lació:

Referència CategoriaRecinte esportiu AE 2

3.- JUSTIFICACIÓ DEL CUMPLIMENT DE L'EXIGÈNCIA D'HIGIENE DEL'APARTAT 1.4.3

La instal·lació interior d'ACS sha dimensionat segon les especificacions establertes en el Document BàsicHS-4 del Códi Tècnic de l'Edificació.

4.- JUSTIFICACIÓ DEL CUMPLIMENT DE L'EXIGÈNCIA DE QUALITATACÚSTICA DE L'APARTAT 1.4.4

La instal·lació tèrmica cumpleix amb l'exigència bàsica HR Protecció front al soroll del CTE d'acord al seudocument bàsic.

Exigència de benestar i higieneGimnàs Nou de La Canonja Data: 12/11/14

Pàgina 3

6.1.3.7. DB-HE2. EXIGÈNCIA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

ÍNDEX

1.- JUSTIFICACIÓ DEL CUMPLIMENT DE L'EXIGÈNCIA D'EFICIÈNCIA ENERGÉTICA EN LAGENERACIÓ DE CALOR I FRED DE L'APARTAT 1.2.4.1........................................................... 21.1.- Generalitats............................................................................................................... 21.2.- Càrregues tèrmicas.................................................................................................... 2

1.2.1.- Càrregues màximes simultanies............................................................................ 21.2.2.- Càrregues parcials i mínimes................................................................................ 2

2.- JUSTIFICACIÓ DEL CUMPLIMENT DE L'EXIGÈNCIA D'EFICIÈNCIA ENERGÉTICA A LES

XARXES DE CANONADES I CONDUCCIONS DE CALOR I FRED DE L'APARTAT 1.2.4.2............. 22.1.- Eficiència energética dels equips per al transport de fluïds........................................ 22.2.- Eficiència energética dels motors eléctrics................................................................. 32.3.- Xarxes de canonades................................................................................................. 3

3.- JUSTIFICACIÓ DEL CUMPLIMIENT DE L'EXIGÈNCIA D'EFICIÈNCIA ENERGÉTICA AL

CONTROL D'INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES DE L'APARTAT 1.2.4.3......................................... 33.1.- Generalitats............................................................................................................... 33.2.- Control de les condicions termohigrométriques......................................................... 33.3.- Control de la qualitat de l'aire interior en les instal·lacions de climatització................ 4

4.- JUSTIFICACIÓ DEL CUMPLIMENT DE LA EXIGÈNCIA DE RECUPERACIÓ DE ENERGIA DE

L'APARTAT 1.2.4.5............................................................................................................... 44.1.- Recuperació de l'aire exterior.................................................................................... 44.2.- Zonificació................................................................................................................. 5

5.- JUSTIFICACIÓ DEL CUMPLIMENT DE LA EXIGÈNCIA DE APROFITAMENT D'ENERGIAS

RENOVABLES DE L'APARTAT 1.2.4.6..................................................................................... 5

6.- JUSTIFICACIÓ DEL CUMPLIMENT DE L'EXIGÈNCIA DE LIMITACIÓ DE L'UTILIZACIÓD'ENERGÍA CONVENCIONAL DE L'APARTAT 1.2.4.7.............................................................. 5

7.- LLISTA DELS EQUIPS CONSUMIDORS D'ENERGIA................................................................. 5

1.- JUSTIFICACIÓ DEL CUMPLIMENT DE L'EXIGÈNCIA D'EFICIÈNCIAENERGÉTICA EN LA GENERACIÓ DE CALOR I FRED DE L'APARTAT1.2.4.1

1.1.- GeneralitatsLes unitats de producció del projecte utilitzen energies convencionals ajustántse a la càrrega màxima

simultania de les instal·lacions servides considerant els guanys o pérduas de calor a través de les xarxes decanonades dels fluids portadors, així com l'equivalent tèrmic de la potència absorbida pels equips de transport defluids.

1.2.- Càrregues tèrmicas

1.2.1.- Càrregues màximes simultaniesA continuació es mostra el resum de la càrrega màxima simultania per a cada un dels conjunts de recintes:

RefrigeracióConjunt: GIMNÀS


Estructural(kcal/h)



Sensible(kcal/h)

Total(kcal/h)

Cabal(m³/h)

Sensible(kcal/h)



Sensible(kcal/h)


Màxima(kcal/h)








Màxima(kcal/h)


A l'annex apareix el càlcul de la càrrega tèrmica per a cadascun dels recintes de la instal·lació.

1.2.2.- Càrregues parcials i mínimesEs mostren a continuació les demandes parcials per mesos per a cada un dels conjunts de recintes.

Refrigeració:

Conjunt de recintesCàrrega màxima simultània per mes

(kW)01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12

GIMNÀS 37.12 38.60 40.90 42.51 45.53 44.09 49.45 49.43 46.72 43.99 39.01 37.13

Calefacció:


(kW)Desembre Gener Febrer

GIMNÀS 32.08 32.08 32.08

2.- JUSTIFICACIÓ DEL CUMPLIMENT DE L'EXIGÈNCIA D'EFICIÈNCIAENERGÉTICA A LES XARXES DE CANONADES I CONDUCCIONS DECALOR I FRED DE L'APARTAT 1.2.4.2

2.1.- Eficiència energética dels equips per al transport de fluïdsEs descriu a continuació la potència específica dels equips de propulsió de fluids i els seus valors límit segons

la instrucció técnica I.T. 1.2.4.2.5.

Exigència d'eficiència energèticaGimnàs Nou de La Canonja Data: 12/11/14

Pàgina 2

Equips Sistema Categoria Categoria límitTipus 1 (GIMNÀS - Planta 0) Ventilació i extracció SFP5 SFP2Tipus 2 (GIMNÀS - Planta 0) Climatització SFP1 SFP4

Equips Referència

Tipus 1

Recuperador de calor aire-aire, amb resistència elèctrica de 4 kW per a alimentació monofàsica a 230 V,bescanviador de flux creuat, cabal màxim de 900 m³/h, eficiència sensible 53,9%, per a muntatgehoritzontal dimensions 1220x1220x330 mm i nivell de pressió sonora de 43 dBA en camp lliure a 1,5 m,amb caixa d'acer galvanitzat i plastificat, color ivori, amb aïllament, classe B segons UNE-EN 13501-1,suports antivibratoris, embocadures de 250 mm de diàmetre amb junt estanc i filtres G4 amb eficàcia del86%, classe D segons UNE-EN 13501-1, 2 ventiladors centrífugs de doble oïda d'accionament directeamb motors elèctrics monofàsics de 4 velocitats de 355 W cadascun, aïllament F, protecció IP 20, capsade borns externa amb protecció IP 55, aïllament tèrmic i acústic, bypass extern

Tipus 2

Equip d'aire condicionat, sistema aire-aire split 1x1, amb distribució per conducte rectangular, d'altapressió, per a gas R-410A, bomba de calor, amb tecnologia Micro Inverter, gamma semi-industrial(PAC), alimentació a la unitat exterior trifàsica 400V/50Hz, model FDU 250 VFS "MITSUBISHI HEAVYINDUSTRIES", potència frigorífica nominal 25 kW (temperatura de bulb sec en l'interior 27°C,temperatura de bulb humit en l'interior 19°C, temperatura de bulb sec en l'exterior 35°C, temperaturade bulb humit en l'exterior 24°C), potència calorífica nominal 28 kW (temperatura de bulb sec enl'interior 20°C, temperatura de bulb humit en l'exterior 6°C), EER = 2,52 (classe E), COP = 3,29 (classeC), format per una unitat interior FDU 250 VF, de 360x1570x830 mm, nivell sonor (velocitat baixa) 52dBA, cabal d'aire (velocitat alta) 4080 m³/h, pressió d'aire (estàndard) 100 Pa, pressió d'aire màxima200 Pa, filtre en retorn amb accés inferior i lateral, control per cable, model RC-E5, i una unitat exteriorFDC 250 VS, amb compressor de tipus scroll, de 1505x970x370 mm, nivell sonor 57 dBA i cabal d'aire9000 m³/h, amb control de condensació i possibilitat d'integració en un sistema domòtic o control Wi-Fi através d'una interfície (no inclòs en aquest preu)

2.2.- Eficiència energética dels motors eléctricsEls motors eléctrics utilizats en la instal·lació resten exclosos de l'exigència de rendimient mínim, segons el

punt 3 de la instrucció técnica I.T. 1.2.4.2.6.

2.3.- Xarxes de canonadesEl traçat de les canonades s'ha dissenyat tenint en compte l'horari de funcionament de cada subsistema, la

longitut hidràulica del circuit i el tipus d'unitats terminals servides.

3.- JUSTIFICACIÓ DEL CUMPLIMIENT DE L'EXIGÈNCIA D'EFICIÈNCIAENERGÉTICA AL CONTROL D'INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES DEL'APARTAT 1.2.4.3

3.1.- GeneralitatsLa instal·lació tèrmica projectada està dotada dels sistemes de control automàtic necessaris per a que es

puguin mantenir en els recintes les condicions de disseny previstes.

3.2.- Control de les condicions termohigrométriquesL'equipament mínim d'aparells de control de les condicions de temperatura i humitat relativa dels recintes,

segons les categories descrites en la taula 2.4.2.1, es el següent:

THM-C1:Variació de la temperatura del fluid portador (aigua-aire) en funció de la temperatura exterior i/o control de

la temperatura de l'ambient per zona tèrmica.

THM-C2:Com a THM-C1, més el control de la humitat relativa mitja o la del local més representatiu.

THM-C3:Com a THM-C1, més variació de la temperatura del fluid portador fred en funció de la temperatura exterior


Pàgina 3

i/o control de la temperatura de l'ambient per zona tèrmica.

THM-C4:Com a THM-C3, més control de la humitat relativa mitja o la del recinte més representatiu.

THM-C5:Com a THM-C3, més control de la humitat relativa en locals.

A continuació es descriuen el sistema de control emprat per a cada conjunt de recintes:

Conjunt de recintes Sistema de controlGIMNÀS THM-C1

3.3.- Control de la qualitat de l'aire interior en les instal·lacions de climatitzacióEl control de la qualitat d'aire interior pot realitzar-se per un dels métodes descrits en la taula 2.4.3.2.

Categoria Tipus DescripcióIDA-C1 El sistema funciona continuamentIDA-C2 Control manual El sistema funciona manualment, controlat per un interruptorIDA-C3 Control per temps El sistema funciona d'acord a un determinat horariIDA-C4 Control per presència El sistema funciona per una senyal de presènciaIDA-C5 Control per ocupació El sistema funciona depenent del nombre de persones presentsIDA-C6 Control directe El sistema està controlat per sensors que mesuren paràmetres de qualitat de l'aire interior

S'ha emprat en el projecto el métode IDA-C1.

4.- JUSTIFICACIÓ DEL CUMPLIMENT DE LA EXIGÈNCIA DERECUPERACIÓ DE ENERGIA DE L'APARTAT 1.2.4.5

4.1.- Recuperació de l'aire exteriorEs mostra a continuació la relació de recuperadors emprats a la instal·lació.

Tipus N Cabal(m³/h)

∆P(mm.c.a.)

Ε(%)

Tipus 1 3000 600.0 10.2 53.9

Abreviatures utilitzadesTipus Tipus de recuperador ∆P Pressió disponible en el recuperador (mm.c.a.)

N Nombre d'hores de funcionament de la instal·lació Ε Eficiència en calor sensible (%)

Cabal Cabal d'aire exterior (m³/h)

Recuperador Referència

Tipus 1

Recuperador de calor aire-aire, amb resistència elèctrica de 4 kW per a alimentació monofàsica a230 V, bescanviador de flux creuat, cabal màxim de 900 m³/h, eficiència sensible 53,9%, per amuntatge horitzontal dimensions 1220x1220x330 mm i nivell de pressió sonora de 43 dBA en camplliure a 1,5 m, amb caixa d'acer galvanitzat i plastificat, color ivori, amb aïllament, classe B segonsUNE-EN 13501-1, suports antivibratoris, embocadures de 250 mm de diàmetre amb junt estanc ifiltres G4 amb eficàcia del 86%, classe D segons UNE-EN 13501-1, 2 ventiladors centrífugs de dobleoïda d'accionament directe amb motors elèctrics monofàsics de 4 velocitats de 355 W cadascun,aïllament F, protecció IP 20, capsa de borns externa amb protecció IP 55, aïllament tèrmic i acústic,bypass extern

Els recuperadors seleccionats per a la instal·lació compleixen amb les exigències descrites a la taula 2.4.5.1.


Pàgina 4

4.2.- ZonificacióEl disseny de la instal·lació ha estat realitzat tenint present la zonificació, per a obtenir elevat benestar i

estalvi d'energía. Els sistemes s'han dividit en subsistemes, considerant els espaïs interiors i la seva orientació, aixícom el seu ús, ocupació i horari de funcionament.

5.- JUSTIFICACIÓ DEL CUMPLIMENT DE LA EXIGÈNCIA DEAPROFITAMENT D'ENERGIAS RENOVABLES DE L'APARTAT 1.2.4.6

La instal·lació tèrmica destinada a la producció d'aigua calenta sanitaria cumpleix amb l'exigència bàsica CTEHE 4 'Contribució solar mínima d'aigua calenta sanitaria' mitjançant la justificació del seu document bàsic.

6.- JUSTIFICACIÓ DEL CUMPLIMENT DE L'EXIGÈNCIA DE LIMITACIÓDE L'UTILIZACIÓ D'ENERGÍA CONVENCIONAL DE L'APARTAT 1.2.4.7S'enumeren els punts per a justificar el cumpliment d'aquesta exigència:

El sistema de calefacció emprada no es un sistema centralitzat que utilitzi l'energia eléctrica per "efecte Joule".No s'ha climatitzat cap dels recintes no habitables inclosos al projecte.No es realitzen procesos succesius de refredament i escalfament, ni es produeix la interacció de dos fluids ambtemperatura d'efectes oposats.No es contempla al projecte l'utilització de cap combustible sòlid d'origen fòssil en les instal·lacions tèrmiques.

7.- LLISTA DELS EQUIPS CONSUMIDORS D'ENERGIAS'inclou a continuació un resumen de tots els equips projectats, amb el seu consum d'energia.

Equips de transport de fluids

Equips Referència

Tipus 1


Tipus 2


Sistema d'expansió directa


Pàgina 5

Equips Referència

Tipus 1



Pàgina 6

6.1.3.8. DB-HE2. JUSTIFICACIÓ EXIGÈNCIA BÀSICA HE2. RENDIMENT INSTAL.LACIONS TÉRMIQUES.

ÍNDEX

1.- EXIGÈNCIES TÈCNIQUES...................................................................................................... 21.1.- Exigència de benestar i higiene.................................................................................. 2

1.1.1.- Justificació del cumpliment de l'exigència de qualitat de l'ambient de l'apartat 1.4.1..... 21.1.2.- Justificació del cumpliment de l'exigència de qualitat de l'aire interior de l'apartat

1.4.2................................................................................................................ 21.1.3.- Justificació del cumpliment de l'exigència d'higiene de l'apartat 1.4.3......................... 31.1.4.- Justificació del cumpliment de l'exigència de qualitat acústica de l'apartat 1.4.4........... 3

1.2.- Exigència d'eficiència energètica............................................................................... 31.2.1.- Justificació del cumpliment de l'exigència d'eficiència energética en la generació de

calor i fred de l'apartat 1.2.4.1............................................................................. 31.2.2.- Justificació del cumpliment de l'exigència d'eficiència energética a les xarxes de

canonades i conduccions de calor i fred de l'apartat 1.2.4.2...................................... 41.2.3.- Justificació del cumplimient de l'exigència d'eficiència energética al control

d'instal·lacions tèrmiques de l'apartat 1.2.4.3......................................................... 51.2.4.- Justificació del cumpliment de la exigència de recuperació de energia de l'apartat

1.2.4.5.............................................................................................................. 61.2.5.- Justificació del cumpliment de la exigència de aprofitament d'energias renovables de

l'apartat 1.2.4.6................................................................................................. 61.2.6.- Justificació del cumpliment de l'exigència de limitació de l'utilizació d'energía

convencional de l'apartat 1.2.4.7.......................................................................... 61.2.7.- Llista dels equips consumidors d'energia................................................................ 6

1.3.- Exigència de seguretat.............................................................................................. 71.3.1.- Justificació del cumpliment de l'exigència de seguretat en generació de calor i fred de

l'apartat 3.4.1.................................................................................................... 71.3.2.- Justificació del cumpliment de l'exigència de seguretat en les xarxes de canonades i

conductes de calor i fred de l'apartat 3.4.2............................................................. 81.3.3.- Justificació del cumpliment de l'exigència de protecció contra incendis de l'apartat

3.4.3................................................................................................................ 91.3.4.- Justificació del cumpliment de la exigència de seguretat i utilització de l'apartat 3.4.4... 9

1.- EXIGÈNCIES TÈCNIQUESLes instal·lacions tèrmiques de l'edifici objecte del present projecte han estat dissenyades i calculades de

manera que:

S'obté una qualitat tèrmica de l'ambient, una qualitat de l'aire interior i una qualitat de la dotació d'aigua calentasanitària que són acceptables per als usuaris de l'habitatge sense que es produeixi menyscapte de la qualitatacústica de l'ambient, complint l'exigència de benestar i higiene.

Es redueix el consum d'energia convencional de les instal·lacions tèrmiques i, com a conseqüència, les emissionsde gasos d'efecte hivernacle i uns altres contaminants atmosfèrics, complint l'exigència d'eficiència energètica.

Es preveu i redueix a límits acceptables el risc de patir accidents i sinistres capaços de produir danys o perjudicisa les persones, flora, fauna, béns o al medi ambient, així com d'altres fets susceptibles de produir en els usuarismolèsties o malalties, complint l'exigència de seguretat.

1.1.- Exigència de benestar i higiene

1.1.1.- Justificació del cumpliment de l'exigència de qualitat de l'ambient de l'apartat 1.4.1L'exigència de qualitat tèrmica de l'ambient es considera satisfeta en el diseny i dimensionament de la

instal·lació tèrmica. Per tant, tots els paràmetres que defineixen el benestar tèrmic es mantenen dins dels valorsestablerts.

A la següent taula apareixen els límits que cumpleixen en la zona ocupada.

Paràmetres LímitTemperatura operativa a l'estiu (°C) 23 ≤ T ≤ 25Humitat relativa a l'estiu (%) 45 ≤ HR ≤ 60Temperatura operativa a l'hivern (°C) 21 ≤ T ≤ 23Humitat relativa a l'hivern (%) 40 ≤ HR ≤ 50Velocitat mitja admissible amb difusió per mescla (m/s) V ≤ 0.14

A continuació es mostren els valors de condicions interiors de diseny utilitzades al projecte:

ReferènciaCondicions interiors de diseny

Temperatura d'estiu Temperatura d'hivern Humitat relativa interiorRecinte esportiu 24 21 50

1.1.2.- Justificació del cumpliment de l'exigència de qualitat de l'aire interior de l'apartat 1.4.2

1.1.2.1.- Categories de qualitat de l'aire interiorEn funció de l'edifici o local, la categoria de qualitat d'aire interior (IDA) que s'haurà d'assolir serà com a

mínim la següent:

IDA 1 (aire d'òptima qualitat): hospitals, clíniques, laboratoris i escoles bressol.IDA 2 (aire de bona qualitat): oficines, residències (locals comuns d'hotels i similars, residències d'àvis iestudiants), sales de lectura, museus, sales de tribunals, aules d'aprenentatge i similars i piscines.IDA 3 (aire de qualitat mitja): edificis comercials, cines, teatres, sales d'actes, habitacions d'hotels i similars,restaurants, cafeterias, bars, sales de festa, gimnasos, locals per l'esport (excepte piscines) i sales d'ordinadors.IDA 4 (aire de qualitat baixa)

1.1.2.2.- Cabal mínim d'aire exteriorEl cabal mínim d'aire exterior de ventilació necesari es calcula segons el métode indirecte de cabal d'aire

exterior per persona i el método de cabal d'aire per unitat de superfície, especificats en la instrucció técnicaI.T.1.1.4.2.3.

Es descriu a continuació la ventilació disenyada per als recintes utilitzats al projecte.

JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL REGLAMENT D'INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES DELS EDIFICIS, RITEGimnàs Nou de La Canonja Data: 12/11/14

Pàgina 2

ReferènciaQualitat de l'aire interior

IDA / IDA min.(m³/h)

Fumador(m³/(h·m²))

Recinte esportiu IDA 3 NO FUMADOR No

1.1.2.3.- Filtració d'aire exteriorL'aire exterior de ventilació s'introdueix a l'edifici degudament filtrat segons l'apartat I.T.1.1.4.2.4. S'ha

considerat un nivell de qualitat d'aire exterior per a tota la instal·lació ODA 2, aire amb concentracions altes departícules i/o de gasos contaminants.

Les classes de filtració utilitzades en la instal·lació cumpleix amb el que s'ha establert en la taula 1.4.2.5 perfiltres prèvis i finals.

Classes de filtració:

Qualitat de l'aire exteriorQualitat de l'aire interior

IDA 1 IDA 2 IDA 3 IDA 4ODA 1 F9 F8 F7 F5ODA 2 F7 + F9 F6 + F8 F5 + F7 F5 + F6ODA 3 F7+GF+F9 F7+GF+F9 F5 + F7 F5 + F6

1.1.2.4.- Aire d'extraccióEn funció de l'ús de l'edifici o local, l'aire d'extracció es classifica en una de les següents categories:

AE 1 (sota nivell de contaminació): aire que prové dels locals en els que les emissions més importants decontaminants provenen dels materials de construcció i decoració, a més de les persones. Estè exclòs l'aire queprové de locals on es permet fumar.AE 2 (moderat nivell de contaminació): aire de locals ocupats amb més contaminants que la categoria anterior, enels que, a més, no està prohibit fumar.AE 3 (alt nivell de contaminació): aire que prové de locals amb producció de productes químics, humitat, etc.AE 4 (molt alt nivell de contaminació): aire que conté sustàncies oloroses i contaminants perjudicials per a la saluten concentracions majors que les permeses en l'aire interior de la zona ocupada.

Es descriu a continuació la categoria d'aire de extracció que s'ha considerat per a cadascún dels recintes dela instal·lació:

Referència CategoriaRecinte esportiu AE 2

1.1.3.- Justificació del cumpliment de l'exigència d'higiene de l'apartat 1.4.3La instal·lació interior d'ACS sha dimensionat segon les especificacions establertes en el Document Bàsic

HS-4 del Códi Tècnic de l'Edificació.

1.1.4.- Justificació del cumpliment de l'exigència de qualitat acústica de l'apartat 1.4.4La instal·lació tèrmica cumpleix amb l'exigència bàsica HR Protecció front al soroll del CTE d'acord al seu

document bàsic.

1.2.- Exigència d'eficiència energètica

1.2.1.- Justificació del cumpliment de l'exigència d'eficiència energética en la generació de calor i fredde l'apartat 1.2.4.1

1.2.1.1.- GeneralitatsLes unitats de producció del projecte utilitzen energies convencionals ajustántse a la càrrega màxima

simultania de les instal·lacions servides considerant els guanys o pérduas de calor a través de les xarxes decanonades dels fluids portadors, així com l'equivalent tèrmic de la potència absorbida pels equips de transport defluids.


Pàgina 3

1.2.1.2.- Càrregues tèrmicas

1.2.1.2.1.- Càrregues màximes simultaniesA continuació es mostra el resum de la càrrega màxima simultania per a cada un dels conjunts de recintes:

RefrigeracióConjunt: GIMNÀS


Estructural(kcal/h)



Sensible(kcal/h)

Total(kcal/h)

Cabal(m³/h)

Sensible(kcal/h)



Sensible(kcal/h)


Màxima(kcal/h)








Màxima(kcal/h)


A l'annex apareix el càlcul de la càrrega tèrmica per a cadascun dels recintes de la instal·lació.

1.2.1.2.2.- Càrregues parcials i mínimesEs mostren a continuació les demandes parcials per mesos per a cada un dels conjunts de recintes.

Refrigeració:


(kW)01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12

GIMNÀS 37.12 38.60 40.90 42.51 45.53 44.09 49.45 49.43 46.72 43.99 39.01 37.13

Calefacció:


(kW)Desembre Gener Febrer

GIMNÀS 32.08 32.08 32.08

1.2.2.- Justificació del cumpliment de l'exigència d'eficiència energética a les xarxes de canonades iconduccions de calor i fred de l'apartat 1.2.4.2

1.2.2.1.- Eficiència energética dels equips per al transport de fluïdsEs descriu a continuació la potència específica dels equips de propulsió de fluids i els seus valors límit segons

la instrucció técnica I.T. 1.2.4.2.5.

Equips Sistema Categoria Categoria límitTipus 1 (GIMNÀS - Planta 0) Ventilació i extracció SFP5 SFP2Tipus 2 (GIMNÀS - Planta 0) Climatització SFP1 SFP4

Equips Referència

Tipus 1



Pàgina 4

Equips Referència

Tipus 2


1.2.2.2.- Eficiència energética dels motors eléctricsEls motors eléctrics utilizats en la instal·lació resten exclosos de l'exigència de rendimient mínim, segons el

punt 3 de la instrucció técnica I.T. 1.2.4.2.6.

1.2.2.3.- Xarxes de canonadesEl traçat de les canonades s'ha dissenyat tenint en compte l'horari de funcionament de cada subsistema, la

longitut hidràulica del circuit i el tipus d'unitats terminals servides.

1.2.3.- Justificació del cumplimient de l'exigència d'eficiència energética al control d'instal·lacionstèrmiques de l'apartat 1.2.4.3

1.2.3.1.- GeneralitatsLa instal·lació tèrmica projectada està dotada dels sistemes de control automàtic necessaris per a que es

puguin mantenir en els recintes les condicions de disseny previstes.

1.2.3.2.- Control de les condicions termohigrométriquesL'equipament mínim d'aparells de control de les condicions de temperatura i humitat relativa dels recintes,

segons les categories descrites en la taula 2.4.2.1, es el següent:

THM-C1:Variació de la temperatura del fluid portador (aigua-aire) en funció de la temperatura exterior i/o control de

la temperatura de l'ambient per zona tèrmica.

THM-C2:Com a THM-C1, més el control de la humitat relativa mitja o la del local més representatiu.

THM-C3:Com a THM-C1, més variació de la temperatura del fluid portador fred en funció de la temperatura exterior

i/o control de la temperatura de l'ambient per zona tèrmica.

THM-C4:Com a THM-C3, més control de la humitat relativa mitja o la del recinte més representatiu.

THM-C5:Com a THM-C3, més control de la humitat relativa en locals.

A continuació es descriuen el sistema de control emprat per a cada conjunt de recintes:

Conjunt de recintes Sistema de controlGIMNÀS THM-C1

1.2.3.3.- Control de la qualitat de l'aire interior en les instal·lacions de climatitzacióEl control de la qualitat d'aire interior pot realitzar-se per un dels métodes descrits en la taula 2.4.3.2.


Pàgina 5

Categoria Tipus DescripcióIDA-C1 El sistema funciona continuamentIDA-C2 Control manual El sistema funciona manualment, controlat per un interruptorIDA-C3 Control per temps El sistema funciona d'acord a un determinat horariIDA-C4 Control per presència El sistema funciona per una senyal de presènciaIDA-C5 Control per ocupació El sistema funciona depenent del nombre de persones presentsIDA-C6 Control directe El sistema està controlat per sensors que mesuren paràmetres de qualitat de l'aire interior

S'ha emprat en el projecto el métode IDA-C1.

1.2.4.- Justificació del cumpliment de la exigència de recuperació de energia de l'apartat 1.2.4.5

1.2.4.1.- Recuperació de l'aire exteriorEs mostra a continuació la relació de recuperadors emprats a la instal·lació.

Tipus N Cabal(m³/h)

∆P(mm.c.a.)

Ε(%)

Tipus 1 3000 600.0 10.2 53.9

Abreviatures utilitzadesTipus Tipus de recuperador ∆P Pressió disponible en el recuperador (mm.c.a.)

N Nombre d'hores de funcionament de la instal·lació Ε Eficiència en calor sensible (%)

Cabal Cabal d'aire exterior (m³/h)

Recuperador Referència

Tipus 1

Recuperador de calor aire-aire, amb resistència elèctrica de 4 kW per a alimentació monofàsica a230 V, bescanviador de flux creuat, cabal màxim de 900 m³/h, eficiència sensible 53,9%, per amuntatge horitzontal dimensions 1220x1220x330 mm i nivell de pressió sonora de 43 dBA en camplliure a 1,5 m, amb caixa d'acer galvanitzat i plastificat, color ivori, amb aïllament, classe B segonsUNE-EN 13501-1, suports antivibratoris, embocadures de 250 mm de diàmetre amb junt estanc ifiltres G4 amb eficàcia del 86%, classe D segons UNE-EN 13501-1, 2 ventiladors centrífugs de dobleoïda d'accionament directe amb motors elèctrics monofàsics de 4 velocitats de 355 W cadascun,aïllament F, protecció IP 20, capsa de borns externa amb protecció IP 55, aïllament tèrmic i acústic,bypass extern

Els recuperadors seleccionats per a la instal·lació compleixen amb les exigències descrites a la taula 2.4.5.1.

1.2.4.2.- ZonificacióEl disseny de la instal·lació ha estat realitzat tenint present la zonificació, per a obtenir elevat benestar i

estalvi d'energía. Els sistemes s'han dividit en subsistemes, considerant els espaïs interiors i la seva orientació, aixícom el seu ús, ocupació i horari de funcionament.

1.2.5.- Justificació del cumpliment de la exigència de aprofitament d'energias renovables de l'apartat1.2.4.6

La instal·lació tèrmica destinada a la producció d'aigua calenta sanitaria cumpleix amb l'exigència bàsica CTEHE 4 'Contribució solar mínima d'aigua calenta sanitaria' mitjançant la justificació del seu document bàsic.

1.2.6.- Justificació del cumpliment de l'exigència de limitació de l'utilizació d'energía convencional del'apartat 1.2.4.7S'enumeren els punts per a justificar el cumpliment d'aquesta exigència:

El sistema de calefacció emprada no es un sistema centralitzat que utilitzi l'energia eléctrica per "efecte Joule".No s'ha climatitzat cap dels recintes no habitables inclosos al projecte.No es realitzen procesos succesius de refredament i escalfament, ni es produeix la interacció de dos fluids ambtemperatura d'efectes oposats.No es contempla al projecte l'utilització de cap combustible sòlid d'origen fòssil en les instal·lacions tèrmiques.

1.2.7.- Llista dels equips consumidors d'energiaS'inclou a continuació un resumen de tots els equips projectats, amb el seu consum d'energia.

Equips de transport de fluids


Pàgina 6

Equips Referència

Tipus 1


Tipus 2


Sistema d'expansió directa

Equips Referència

Tipus 1


1.3.- Exigència de seguretat

1.3.1.- Justificació del cumpliment de l'exigència de seguretat en generació de calor i fred de l'apartat3.4.1.

1.3.1.1.- Condicions generalsEls generadors de calor i fred utilitzats en la instal·lació cumpleixen amb l'establert en la instrucció técnica

1.3.4.1.1 Condicions generals del RITE.

1.3.1.2.- Sales de màquinesL'àmbit d'aplicació de les sales de màquines, així com les característiques comuns dels locals destinades a

les mateixes, incluint les seves dimensions i ventilació, s'ha disposat segons la instrucció técnica 1.3.4.1.2 Sales demàquines del RITE.

1.3.1.3.- XemeneiesL'evacuació dels productes de la combustió de les instal·lacions tèrmiques de l'edifici es realitza d'acord a la

instrucció técnica 1.3.4.1.3 Xemeneies, així com el seu diseny i dimensionament i la possible evacuació perconducte amb sortida directa a l'exterior o al pati de ventilació.


Pàgina 7

1.3.1.4.- Emmagatzemament de biocombustibles sòlidsNo s'ha seleccionat en la instal·lació cap productor de calor que utilitzi biocombustible.

1.3.2.- Justificació del cumpliment de l'exigència de seguretat en les xarxes de canonades i conductesde calor i fred de l'apartat 3.4.2.

1.3.2.1.- AlimentacióL'alimentació dels circuits tancats de la instal·lació térmica es realitza mitjançant un dispositiu que serveix

per a reposar les pèrdues d'aigua.

El diàmetre de la connexió d'alimentació s'ha dimensionat segons la següent taula:

Potència tèrmica nominal(kW)

Calor FredDN

(mm)DN

(mm)P ≤ 70 15 20

70 < P ≤ 150 20 25150 < P ≤ 400 25 32

400 < P 32 40

1.3.2.2.- Buidat i purgaLes xarxes de canonades han sigut disenyades de tal manera que puguin buidar-se de forma parcial i total.

El buidat total es fa pel punt accessible més baix de la instal·lació amb un diàmetre mínim segons la següent taula:

Potència tèrmica nominal(kW)

Calor FredDN

(mm)DN

(mm)P ≤ 70 20 25

70 < P ≤ 150 25 32150 < P ≤ 400 32 40

400 < P 40 50

Els punts alts dels circuits estan provistos d'un dispositiu de purga d'aire.

1.3.2.3.- Expansió i circuit tancatEls circuits tancats d'aigua de la instal·lació estan equipats amb un dispositiu d'expansió de tipus tancat, que

permet absorvir, sense provocar esforços mecànics, el volumen de dilatació del fluid.

El diseny i el dimensionament dels sistemes d'expansió i les vàlvules de seguretat inclosos en l'obra s'hanrealitzat segons la norma UNE 100155.

1.3.2.4.- Dilatació, cop d'ariet, filtracióLes variacions de longitud a les que estan sotmeses les canonades degut a la variació de la temperatura han

sigut compensades según el procediment establert en la instrucció técnica 1.3.4.2.6 Dilatació del RITE.

La prevenció dels efectes dels canvis de pressió provocats per maniobres brusques d'alguns elements delcircuit es realitza conforme a la instrucció técnica 1.3.4.2.7 Cop d'ariet del RITE.

Cada circuit es protegeix mitjançant un filtre amb les propietats imposades en la instrucció técnica 1.3.4.2.8


Pàgina 8

Filtració del RITE.

1.3.2.5.- Conductes d'aireEl càlcul i el dimensionament de la xarxa de conductes de la instal·lació, així com elements complementaris

(plenums, connexió d'unidades terminals, passadisos, tractament d'aigua, unitats terminals) s'ha realitzatconforme a la instrucció técnica 1.3.4.2.10 Conductes d'aire del RITE.

1.3.3.- Justificació del cumpliment de l'exigència de protecció contra incendis de l'apartat 3.4.3.Es cumpleix la reglamentació vigent sobre condicions de protecció contra incendis que es d'aplicació a la

instal·ació tèrmica.

1.3.4.- Justificació del cumpliment de la exigència de seguretat i utilització de l'apartat 3.4.4.Cap superfície amb la que existeix possibilidad de contacte accidental, excepte les superfícies dels emisors

de calor, tenen una temperatura major que 60 °C.

Les superfícies calents de les unitats terminals que son accessibles a l'usuari tenen una temperatura menorde 80 °C.

L'accesibilitat a la instal·lació, la senyalització i la medició de la mateixa s'ha disenyat conforme a lainstrucció técnica 1.3.4.4 Seguretat d'utilització del RITE.


Pàgina 9

6.1.4. HE3. EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LES INSTAL.LACIONS D’IL.LUMINACIÓ.

INFORMACIÓ RELATIVA A L'EDIFICI

Tipus d'ús: Pública concurrènciaPotencia límit: 18.00 W/m² (Per auditoris, teatres i cinemes el límit serà 15 W/m².)

Planta Recinte Superfície il·luminada Potència total instal·lada en làmpades + equipsaux.

S(m²) P (W)

Planta baixa GIMNÀS (Recinte esportiu) 244 1901.20

TOTAL 244 1901.20Potència total instal·lada per unitat de superfície il·luminada: Ptot/Stot (W/m²): 7.78

INFORMACIÓ RELATIVA A LES ZONES

Espais esportiusVEEI màxim admissible: 4.00 W/m²

Planta RecinteÍndexdel

local

Nombre depunts

consideratsen el

projecte

Factor demanteniment

previst

Potènciatotal

instal·ladaen

làmpades +equips aux.

Eficiènciadels llumsutilitzats

en el local

Valord'eficiència

energètica dela instal·lació

Luminànciamitja

horitzontalmantinguda

Índexd'enlluernament

unificat

Índex derendimentde color de

leslàmpades

Coeficient detransmissiólluminosa

del vidre deles finestres

del local

Angled'ombra

K n Fm P (W) Lm/W VEEI (W/m²) Em (lux) UGR Ra T θ (°)

Planta baixa GIMNÀS (Recinte esportiu) 2 124 0.80 1901.20 0.14 2.90 267.29 23.0 85.0 0.20 3.0

EXIGÈNCIA BÀSICA HE 3: EFICIÈNCIAENERGÈTICA DE LES INSTAL·LACIONS

D'IL·LUMINACIÓ

Pàgina 1

6.1.5. HE. CALENER.

Calificación Energética

Proyecto: Gimnàs Nou de La Canonja

Fecha: 12/11/2014

Calificación

Energética


LocalidadTarragona

ComunidadCatalunya


1. DATOS GENERALES

Nombre del Proyecto

Localidad Comunidad Autónoma

Dirección del Proyecto

Autor del Proyecto

Autor de la Calificación

E-mail de contacto Teléfono de contacto

Tipo de edificio

Gimnàs Nou de La Canonja

Tarragona Catalunya

La Canonja

Terciario

Calificación

Energética


LocalidadTarragona

ComunidadCatalunya


2. DESCRIPCIÓN GEOMÉTRICA Y CONSTRUCTIVA

2.1. Espacios

Altura(m)

Área(m²)

Clasehigrometria

UsoPlantaNombre

P01_E01_GIMNAS P01 Intensidad Alta - 24h 3 256.08 3.15

2.2. Cerramientos opacos

2.2.1 Materiales

Z(m²sPa/kg)

R(m²K/W)

Cp(J/kgK)

e(kg/m³)

K(W/mK)

Nombre

Base de morter autoanivellant de ciment 1.300 1900.00 1000.00 - 10

Llana mineral 0.035 40.00 1000.00 - 1

Morter autoanivellant de ciment 1.300 1900.00 1000.00 - 10

Paviment vinílic homogeni, antilliscant 0.170 1200.00 1400.00 - 800



Betún fieltro o lámina 0.230 1100.00 1000.00 - 50000

Cámara de aire ligeramente ventilada vertica - - - 0.09 -

Cámara de aire sin ventilar vertical 1 cm - - - 0.15 -

Cámara de aire sin ventilar vertical 5 cm - - - 0.18 -

Tableros de fibras incluyendo MDF 750 < d 0.200 875.00 1700.00 - 20

Acero 50.000 7800.00 450.00 - 1e+30

Calificación

Energética


LocalidadTarragona

ComunidadCatalunya


2.2.2 Composición de Cerramientos

Espesor(m)

MaterialU

(W/m²K)Nombre

C02_Coberta_sandwich 0.18 Acero 0.001





Acero 0.001

C03_Coberta_sandwich_amb_aca 0.18 Acero 0.001

Cámara de aire ligeramente ventilada vertical 5 c 0.000




Tableros de fibras incluyendo MDF 750 < d < 10 0.020

C04_Facana_de_plaques_de_xap 0.36 Acero 0.001







C05_Llosa_massissa 0.32 Paviment vinílic homogeni, antilliscant 0.002

Morter autoanivellant de ciment 0.002

Morter autoanivellant de ciment 0.002

Calificación

Energética


LocalidadTarragona

ComunidadCatalunya


Espesor(m)

MaterialU

(W/m²K)Nombre

C05_Llosa_massissa 0.32 Base de morter autoanivellant de ciment 0.040

Llana mineral 0.100

Llosa massissa 24 cm 0.240

C06_Mitjanera_amb_pavello 0.36 Acero 0.001







2.3. Cerramientos semitransparentes

2.3.1 Vidrios

Factor solarU

(W/m²K)Nombre

V01_Doble_envidriament_LOW_S 1.10 0.36

2.3.2 Marcos

U(W/m²K)

Nombre

R01_Porta_d_alumini_amb_fron 4.00

R02_Porta_d_alumini_amb_fron 4.00

2.3.3 Huecos

Nombre H01_Ventana

Calificación

Energética


LocalidadTarragona

ComunidadCatalunya




% Hueco 27.02


U (W/m²K) 1.88

Factor solar 0.28

Nombre H02_Ventana



% Hueco 16.81


U (W/m²K) 1.59

Factor solar 0.31

Calificación

Energética


LocalidadTarragona

ComunidadCatalunya


3. Sistemas

Nombre S_sis_climat_multiz_conductos_terciario_1

Tipo Climaticación multizona por conductos

Nombre Equipo EQ_sis_climat_multiz_conductos_terciario_1

Tipo Equipo Expansión directa aire-aire bomba de calor

Nombre unidad terminal GIMNAS_sis_climat_multiz_conductos_terciario_1

Zona asociada P01_E01_GIMNAS

Caudal de aire retornado 0.0

desde las zonas

acondicionadas

Recuparación de calor SI

Eficiencia del recuperador 0.54

Enfriamiento gratuito NO

Caudal ventilación 4080.00

4. Iluminacion

Nombre Pot. Iluminación VEEIObj VEEIRef

P01_E01_GIMNAS 7.78000020980835 2.900000095 4

5. Equipos

Calificación

Energética


LocalidadTarragona

ComunidadCatalunya


Nombre EQ_sis_climat_multiz_conductos_terciario_1

Tipo Expansión directa aire-aire bomba de calor

Capacidad total refrigeración 25.00

Capacidad sensible refrigeración nominal 20.00

Consumo refrigeración nominal 9.92

Capacidad calefacción nominal 28.00

Consumo calefacción nominal 8.51

Caudal aire impulsión nominal 4080.00

Dif. temperatura termostato 1.00

Capacidad total refrigeración en capTotRef_T-EQ_ED_AireAire_BDC-Defecto

función temperaturas

Capacidad total de refrigeración capTotRef_FCP-EQ_ED_AireAire_BDC-Defecto

en función de la carga parcial

Capacidad sensible refrigeración en capSenRef_T-EQ_ED_AireAire_BDC-Defecto

función de temperaturas

Capacidad calefacción en funcion capCal_T-EQ_ED_AireAire_BDC-Defecto

de la temperatura

Capacidad refrigeración en funcion conRef_T-EQ_ED_AireAire_BDC-Defecto

de la temperatura

Consumo de refrigeración en funcion conRef_FCP-EQ_ED_AireAire_BDC-Defecto

de la carga parcial

Consumo calefacción en funcion conCal_T-EQ_ED_AireAire_BDC-Defecto

de la temperatura

Consumo calefacción en funcion conCal_FCP-EQ_ED_AireAire_BDC-Defecto

de la carga parcial

Tipo energía Electricidad

Calificación

Energética


LocalidadTarragona

ComunidadCatalunya


6. Unidades terminales

Nombre GIMNAS_sis_climat_multiz_conductos_terciario_1

Tipo U.T. De impulsión de aire

Zona abastecida P01_E01_GIMNAS

Caudal nominal del 4080.00

aire impulsado (m/h)

Ancho de banda del termostato (ºC) 0.00

7. Justificación

7.1. Contribución solar

Nombre Contribución Solar Contribución Solar Mínima HE-4

Calificación

Energética


LocalidadTarragona

ComunidadCatalunya


8. Resultados

Clase kWh/m² kWh/año

Demanda calefacción C 126.0 32276.1

Demanda refrigeración C 41.1 10520.2

Clase kgCO2/m² kgCO2/año

Emisiones CO2 calefacción A 36.0 9219.0

Emisiones CO2 refrigeración C 11.2 2868.1

Emisiones CO2 ACS A 0.0 0.0

Emisiones CO2 iluminación C 33.7 8630.0

Emisiones CO2 totales B 80.9 20717.1

Clase kWh/m² kWh/año

Consumo energía primaria calefacción A 144.2 36927.1

Consumo energía primaria refrigeración C 44.9 11490.6

Consumo energía primaria ACS A 0.0 0.0

Consumo energía primaria iluminación C 135.3 34642.7

Consumo energía primaria totales B 324.4 83060.4

6.2. ANNEX DB-HS. SALUBRITAT.

6.1. DB-HS1. PROTECCIÓ DAVANT LA HUMITAT

ÍNDEX

1.- FAÇANES I MITGERES DESCOBERTES................................................................................... 21.1.- Grau d'impermeabilitat.............................................................................................. 21.2.- Condicions de les solucions constructives.................................................................. 21.3.- Punts singulars de les façanes................................................................................... 3

2.- COBERTES INCLINADES....................................................................................................... 7

2.1.- Condicions de les solucions constructives.................................................................. 72.2.- Punts singulars de les cobertes inclinades................................................................. 9

1.- FAÇANES I MITGERES DESCOBERTES

1.1.- Grau d'impermeabilitatEl grau d'impermeabilitat mínim exigit a les façanes s'obté de la taula 2.5 de CTE DB HS 1, en funció de la zonapluviomètrica de mitjanes i del grau d'exposició al vent corresponents al lloc d'ubicació de l'edifici, segons lestaules 2.6 i 2.7 de CTE DB HS 1.

Classe de l'entorn en el qual està situat l'edifici: E1(1)

Zona pluviomètrica de promitjos: IV(2)

Alçària de coronació de l'edifici sobre el terreny: 3.1 m(3)

Zona eòlica: C(4)

Grau d'exposició al vent: V3(5)

Grau d'impermeabilitat: 2(6)

Notes:(1) Classe d'entorn de l'edifici E1(Terreny tipus V: Centres de negoci de grans ciutats, amb profusió d'edificis en altura).(2) Aquesta dada s'obté de la figura 2.4, apartat 2.3 de DB HS 1 Protecció davant de la humitat.(3) Per edificis de més de 100 m d'alçada i per aquells que estan pròxims a un desnivell molt pronunciat, el grau d'exposició al vent ha de serestudiada segons el que s'ha disposat en DB SE-AE.(4) Aquesta dada s'obté de la figura 2.5, apartat 2.3 de HS1, CTE.(5) Aquesta dada s'obté de la taula 2.6, apartat 2.3 de HS1, CTE.(6) Aquesta dada s'obté de la taula 2.5, apartat 2.3 de HS1, CTE.

1.2.- Condicions de les solucions constructivesFaçana de plaques de xapa metàl·lica R3+C1

Façana de plaques de xapa metàl·lica

Revestiment exterior: SiGrau d'impermeabilitat aconseguit: 5 (R3+C1, Taula 2.7, CTE DB HS1)

Resistència a la filtració del revestiment exterior:

R3 El revestiment exterior ha de tenir una resistència molt alta a la filtració. Es considera que proporcionaaquesta resistència els següents:

- Revestiments continus de les següents característiques:- Estanqueitat a l'aigua suficient per a que la filtració no entri en contacte amb el full del tancament

disposada immediatament per l'interior del mateix;

- Adherència al suport suficient per a garantir la seva estabilitat;

- Permeabilitat al vapor suficient per a evitar la seva deterioració com a conseqüència d'una acumulacióde vapor entre ell i la fulla principal;

- Adaptació als moviments del suport i comportament molt bo enfront a la fisuració, de forma que no esfisuri degut als esforços mecànics produits pel moviment de l'estructura, pels esforços tèrmicsrelacionats amb el clima i amb l'alternància dia-nit, ni per la retracció pròpia del material constituientdel mateix;

- Estabilitat enfront dels atacs físics, químics i biològics que eviti la degradació de la seva massa.

- Revestiments discontinus fixats mecànicament d'algún dels següents elements disposats de la manera quetinguin les mateixes característiques establertes pels discontinus de R1, excepte la del tamany de lespeces:

- Escates: elements manufacturats de petites dimensions (pissarra, peces de fibrociment, fusta,productes de fang);

- Lamel·les: elements que tenen una dimensió petita i l'altra gran (lamel·les de fusta, metall);

- Plaques: elements de grans dimensions (fibrociment, metall);

EXIGÈNCIA BÀSICA HS 1: PROTECCIÓ DAVANT DE LA HUMITATGimnàs Nou de La Canonja Data: 05/11/14

Pàgina 2

- Sistemes derivats: sistemes formats per qualsevol dels elements discontinus anteriors i un aïllamenttèrmic.

Composició de la fulla principal:

C1 S'ha d'utilitzar com a mínim una fulla principal d'espessor mig. Es considera com a tal una fàbrica agafadaamb morter de:

- ½ peu de maó ceràmic, que ha de ser perforat o massís quan no existeixi revestiment exterior o quanexisteixi un revestiment exterior discontinu o un aïllant exterior fixats mecànicament;

- 12 cm de bloc ceràmic, bloc de formigó o pedra natural.

1.3.- Punts singulars de les façanesS'han de respectar les condicions de disposició de bandes de reforç i de terminació, així com les de continuïtat odiscontinuitat relatives al sistema d'impermeabilització que s'empri.

Juntes de dilatació:

S'han de disposar de juntes de dilatació en el full principal de tal forma que cada junta estructural concideixiamb una d'elles i que la distància entre juntes de dilatació contigües sigui, com a màxim, la que la figura de lataula 2.1 Distància entre juntes de moviment de fàbriques sostingudes de DB-SE-F Seguritat estructural:Fàbrica.

Distància entre juntes de moviment de fàbriques sostingudes

Tipus de fàbrica Distància entre les juntes (m)

de pedra natural 30

de peces de formigó cel·lular en autoclau 22

de peces de formigó ordinari 20

de pedra artificial 20

de peces d'àrid lleuger (excepte pedra tosca o argila expandida) 20

de peces de formigó lleuger de pedra tosca o argila expandida 15

- En les juntes de dilatació del full principal ha de col·locar-se un segellant sobre un replè introduït en la junta.S'han d'utilitzar replents i segellants de materials que tinguin una elasticitat i una adherència suficients perabsorvir els moviments del full previstos i que siguin impermeables i resistents als agents atmosfèrics. Laprofunditat del segellant ha de ser major o igual que1 cm i la relació entre el gruix i la seva amplada ha d'estarcompresa entre 0,5 y 2. En façanes rebossades s'han d'enrasar amb el parament de la fulla principal senserebossar. Quan s'utilitzin xapes metàl·liques en les juntes de dilatació, s'ha de disposar de les mateixes de talforma que aquestes cobreixin, a ambdós costats de la junta, una banda de mur de 5 cm com a mínim i cadaxapa ha de fixar-se mecànicament en dita banda i segellar-se en el seu extrem corresponent (vegi's la següentsfigura).

El revestiment exterior ha d'estar provist de juntes de dilatació de tal forma que la distància entre juntescontigües sigui suficient per evitar el seu esquerdament.

1. Segellant2. Reblert3. Rebossat4. Xapa metàl·lica5. Segellat


Pàgina 3

Arrancada de la façana des de la fonamentació:- S'ha de disposar d'una barrera impermeable que cobreixi tot el gruix de la façana a més de 15 cm per sobre del

nivell del terra exterior per evitar l'ascens d'aigua per capil·laritat o adoptar-se una altra solució que produeixi elmateix efecte.

Quan la façana estigui constituida per un material porós o tingui un revestiment porós, per protegir-la de lesesquitxades, s'han de disposar d'un sòcol d'un material el coeficient de succió del qual sigui menor que el 3%,de més de 30 cm d'alçada sobre el nivell del terra exterior que cobreixi l'impermeabilitzqant del mur o de labarrera impermeable disposada entre el mur i la façana, i sgellar-se la unió amb la façana en la part superior, os'ha d'adoptar una altra solució que produeixi el mateix efecte (vegi's la següent figura).

1.Sòcol2.Façana3.Barrera impermeable4.Fonamentació5.Terra exterior

- Quan no sigui necessària la disposició del sòcol, la rematada de la barrera impermeable en l'exterior de la façanaha de realitzar-se segons el que s'ha descrit en l'apartat 2.4.4.1.2 de DB HS 1 Protecció davant de la humitat odisposant un segellat.

Punts de trobada de la façana amb els forjats:- Quan la fulla principal estigui interrompuda pels forjats i es tingui revestiment exterior continu, s'ha d'adoptar

una de les dues solucions següents (vegi's la següent figura):a) Disposició d'una junta de desolidarització entre la fulla principal i cada forjat per sota d'aquests deixant una

folga de 2 cm que ha de farcir-se després de la retracció de la fulla principal amb un material l'elasticitat dela qual sigui compatible amb la deformació prevista del forjat i protegir-se de la filtració amb untrencaaigües;

Reforç del revestiment exterior amb malles disposades en tota la llargada del forjat de tal manera quesobrepassin l'element fins 15 cm per sobre el forjat i 15 cm per sota la primera filada de la fàbrica.

1. Revestiment continu2. Perfil amb trencaaigües3. Junta de desolidarització4. Armadura5. 1ª FiladaI. InteriorE. Exterior


Pàgina 4

- Quan en altres casos es disposa una junta de desolidarització, aquesta ha de tenir les característiquesanteriorment mencionades.

Punts de trobada entre la façana amb els suports:- Quan la fulla principal estigui interrompuda pels suports, en el cas de façana amb revestiment continu, s'ha de

reforçar aquest amb armadures disposades en tota la llargada del suport de tal forma que el sobrepassin 15 cmper ambdós costats.

Quan la fulla principal estigui interrompuda pels suports, se es col·loquen peces de menor gruix que la fullaprincipal per la part exterior dels suports, per conseguir l'estabilitat d'aquestes peces, s'ha de disposar d'unaarmadura o qualsevol altra solució que produeixi el mateix efecte (vegi's la següent figura).

I.InteriorE.Exterior

Punt de trobada de la càmara d'aire ventilada amb els forjats i els dintells:- Quan la càmara quedi interrompuda per un forjat o un dintell, s'ha de disposar un sistema de recollida i

evacuació de l'aigua filtrada o condesada en la mateixa.

- Com a sistema de recollida d'aigua s'ha d'utilitzar un element continu impermeable (lamina, perfil especial, etc.)disposat en tot el fons de la càmara, amb inclinació cap a l'exterior, de tal manera que la vora superior estiguisituada, com a mínim, a 10 cm del fons i a menys de 3 cm per sobre del punt més alt del sistema d'evacuació(vegi's la següent figura). Quan es disposi una làmina, aquesta s'ha d'intriduir en la fulla exterior de tot el seugruix.

- Per l'evacuació s'ha de disposar un dels següents sistemes:

a) Un conjunt de tubs de material estanc que condueixin l'aigua a l'exterior, separats 1,5 m com a màxim(vegi's la següent figura);


Pàgina 5

Un conjunt de nafres de la primera filada desprovistes de morter, separades 1,5 m com a màxim, en tota lallargada de les quals es prolonga fins l'exterior l'element de recollida disposat en el fons de la cambra.

1. Fulla principal2. Sistema d'evacuació3. Sistema de recollida4. Cambra5. Fulla interior6. Nafra desprovista de morter7. Sistema de recollida i evacuacióI. InteriorE. Exterior

Punt de trobada de la façana amb la carpinteria:

S'ha de segellar la junta entre el cèrcol i el mur amb un cordó que ha d'estar introduit en una nafradapracticada en el mur de forma que quedi encaixat entre dos vores paral·leles.

1.Fulla principal2.Barrera impermeable3.Segellat4.Cèrcol5.Presetge6.Fulla interior

- Quan la carpinteria estigui retranquejada respecte el parament exterior de la façana, s'ha de rematar el rebaixamb un vertidor d'aigues per evacuar cap a l'exterior l'aigua de la pluja que arribi a ell i evitar que assoleixi lapart de la façana immediatament inferior al mateix i disposar-se un trencaaigües en el dintell per evitar quel'aigua de la pluja discorri per la part inferior del dintell cap a la carpinteria o adoptar-se solucions que produeixinels mateixos efectes.

- L'abocador d'aigües ha de tenir un pendent cap a l'exterior de 10 com a mínim, ha de ser impermeable odisposar-se dobre una barrera impermeable fixada al cèrcol o al mur que es prolongui per la part del darrera i perambdós costats de l'abocador d'aigües i que tingui un pendent cap a l'exterior de 10 com a mínim. L'abocadord'aigües ha de disposar d'un trencaaigües en la cara inferior del sortint, separat del parament exterior de lafaçana almenys 2 cm, i la seva entrega lateral en el montant ha de ser de 2 cm com a mínim (vegi's la següentfigura).


Pàgina 6

La junta de les peces amb trencaaigües ha de tenir la forma del mateix per no crear, a través d'ella, un pontcap a la façana.

1.Pendent cap a l'exterior2.Trencaaigües3.Abocador d'aigües4.Barrera impermeable5.Abocador d'aigües6.Secció7.PlantaI.InteriorE.Exterior

Muralleta i acabaments superiors de les façanes:- Les muralletes s'han de rematar amb cavallons per evacuar l'aigua de la pluja que arribi a la seva part superior i

evitar que assoleixi la part de la façana immediatament inferior al mateix o s'ha d'adoptar una altra solució queprodueixi el mateix efecte.

- Els cavallons han de tenir una inclinació de 10 com a mínim, han de disposar de trencaaigües en la cara inferiordels sortints cap als que discòrre l'aigua, separats dels paraments corresponents de la muralleta almenys 2 cm ihan de ser impermeables o s'han de disposar sobre una barrera impermeable que tingui una pendent cap al'exterior de 10 com a mínim. S'ha de disposar de juntes de dilatació cada dos peces quan siguin de pedra oprefabricades i cada 2 m quan siguin ceràmiques. Les juntes entre els cavallons s'han de realitzar de tal maneraque siguin impermeables amb segellat adequat.

Ancoratges a la façana:

- Quan els ancoratges d'elements tals com baranes o màstils es realitzin en un pla horitzontal de la façana, la juntaentre l'ancoratge i la façana s'han de realitzar de tal forma que s'obstaculitzi l'entrada d'aigua a través d'ellamitjançant el segellat, un element de goma, una peça metàl·lica o un altre element que produeixi el mateixefecte.

Volada i cornises:

- Les volades i les cornises de constitució continua han de tenir una pendent cap a l'exterior per evacuar l'aigua de10 com a mínim i els que sobresurtin més de 20 cm del pla de la façana han de

a) Ser impermeables o tenir la cara superior protegida per una barrera impermeable, per evitar que l'aigua esfiltri a través d'ells;

b) Disposar en la trobada del parament vertical d'elements de protecció prefabricats o realitzats in situ ques'extenguin cap a dalt almenys 15 cm i l'acabament superior del qual es resolgui de manera similar a ladescrita en l'apartat 2.4.4.1.2 de DB HS 1 Protecció davant de la humitat, per evitar que l'aigua es filtri en latrobada i en l'acabament;

c) Disposar d'un trencaaigües en la vora exterior de la cara inferior per evitar que l'aigua de la pluja evacuadaassoleixi la façana per la part immediatament inferior del mateix.

- En el cas que no s'ajustin a les condicions abans exposades s'ha d'adoptar una altra solució que produeixi elmateix efecte.

- La junta de les peces amb trencaaigües ha de tenir la forma del mateix per no crear, a través d'ella, un pont capa la façana.

2.- COBERTES INCLINADES

2.1.- Condicions de les solucions constructivesCoberta sandwich

Coberta sandwinch insitu, formada per xapa grecada de 1 mm de gruix, aïllament de llana de roca 100 mm i xapagracada perforada de 1 mm de gruix.


Pàgina 7

Formació de pendents:Descripció: Tauler multicapa sobre entramat estructural

Pendent: 0.0 %Aïllant tèrmic(1):

Material aïllant tèrmic: MW Lana mineral [0.031 W/[mK]]Gruix: 16.0 cm(2)

Barrera contra el vapor: Betún fieltro o láminaTipus d'impermeabilització:

Descripció: Sistema de plaquesNotes:

(1) Segons es determina en DB HE 1 Estalvi d'energia.(2) S'ha de disposar una capa separadora sota l'aïllant tèrmic, quan s'hagi d'evitar el contacte entre materials químicament incompatibles.

Sistema de formació de pendents- El sistema de formació de pendents ha de tenir una cohesió i estabilitat sificients enfront les solicitacions

mecàniques i tèrmiques, i la seva constitució ha de ser adequada per la rebuda o fixació de la resta decomponents.

- Quan el sistema de formació de pendents sigui l'element que serveix de suport a la capa d'impermeabilització,el material que el constitueix ha de ser compatible amb el material impermeabilitzant i amb la forma d'unió dedit impermeabilitzant a ell.

Aïllant tèrmic:- El material de l'aïllant tèrmic ha de tenir una cohesió i una estabilitat suficient per proporcionar al sistema la

solidesa necessària enfront les solicitacions mecàniques.

- Quan l'aïllant tèrmic estigui en contacte amb la capa d'impermeabilització, ambdós materials han de sercompatibles; en cas contrari ha de disposar-se d'una capa separadora entre ells.

- Quan l'aïllant tèrmic es disposi sobre la capa d'impermeabilització i quedi exposat al contacte amb l'aigua,aquest aïllant ha de tenir unes característiques adequades per a aquesta situació.

Capa d'impermeabilització:- Quan es disposi una capa d'impermeabilització, aquesta s'ha d'aplicar i fixar-se d'acord amb les condicions per

a cada tipus de material constitutiu de la mateixa.

- Impermeabilització amb un sistema de plaques:

- El solapament de les plaques s'ha d'establir d'acord amb el pendent de l'elemet que els hi serveix desuport i d'altres factors relacionats amb la situació de la coberta, tals com zona eòlica, tempestes i altitudtopogràfica.

- S'han de rebre o fixar-se al suport, una quantitat de peces suficient per garantitzar la seva estabilitatdepenent del pendent de la coberta, del tipus de peces i del solapament d'aquestes, aixó com de la zonageogràfica de l'emplaçament de l'edifici.

Teulada- Ha d'estar constituit per peces de coberta tals com teulades, pissarra, plaques,etc. El solapament de les peces

s'han d'establir d'acord amb el pendent de l'element que els seveix de suport i d'altres factors relacionats ambla situació de la coberta, tals com zona eòlica, tempestes i altitud topogràfica.

- S'ha de rebre o fixar-se al suport una quantitat de peces suficient per garantitzar la seva estabilitat depenentdel pendent de la coberta, l'alçada màxima del faldó, el tipus de peces i el solapament de les mateixes aixícom de la ubicació del l'edifici.

Coberta sandwich amb acabat interior fusta

Coberta sandwinch insitu, formada per xapa grecada de 1 mm de gruix, aïllament de llana de roca 100 mm i placathermochip.

Formació de pendents:Descripció: Tauler multicapa sobre entramat estructural

Pendent: 0.0 %Aïllant tèrmic(1):

Material aïllant tèrmic: MW Lana mineral [0.031 W/[mK]]


Pàgina 8

Gruix: 16.0 cm(2)

Barrera contra el vapor: Betún fieltro o láminaTipus d'impermeabilització:

Descripció: Sistema de plaquesNotes:

(1) Segons es determina en DB HE 1 Estalvi d'energia.(2) S'ha de disposar una capa separadora sota l'aïllant tèrmic, quan s'hagi d'evitar el contacte entre materials químicament incompatibles.

Sistema de formació de pendents- El sistema de formació de pendents ha de tenir una cohesió i estabilitat sificients enfront les solicitacions

mecàniques i tèrmiques, i la seva constitució ha de ser adequada per la rebuda o fixació de la resta decomponents.

- Quan el sistema de formació de pendents sigui l'element que serveix de suport a la capa d'impermeabilització,el material que el constitueix ha de ser compatible amb el material impermeabilitzant i amb la forma d'unió dedit impermeabilitzant a ell.

Aïllant tèrmic:- El material de l'aïllant tèrmic ha de tenir una cohesió i una estabilitat suficient per proporcionar al sistema la

solidesa necessària enfront les solicitacions mecàniques.

- Quan l'aïllant tèrmic estigui en contacte amb la capa d'impermeabilització, ambdós materials han de sercompatibles; en cas contrari ha de disposar-se d'una capa separadora entre ells.

- Quan l'aïllant tèrmic es disposi sobre la capa d'impermeabilització i quedi exposat al contacte amb l'aigua,aquest aïllant ha de tenir unes característiques adequades per a aquesta situació.

Capa d'impermeabilització:- Quan es disposi una capa d'impermeabilització, aquesta s'ha d'aplicar i fixar-se d'acord amb les condicions per

a cada tipus de material constitutiu de la mateixa.

- Impermeabilització amb un sistema de plaques:

- El solapament de les plaques s'ha d'establir d'acord amb el pendent de l'elemet que els hi serveix desuport i d'altres factors relacionats amb la situació de la coberta, tals com zona eòlica, tempestes i altitudtopogràfica.

- S'han de rebre o fixar-se al suport, una quantitat de peces suficient per garantitzar la seva estabilitatdepenent del pendent de la coberta, del tipus de peces i del solapament d'aquestes, aixó com de la zonageogràfica de l'emplaçament de l'edifici.

Teulada- Ha d'estar constituit per peces de coberta tals com teulades, pissarra, plaques,etc. El solapament de les peces

s'han d'establir d'acord amb el pendent de l'element que els seveix de suport i d'altres factors relacionats ambla situació de la coberta, tals com zona eòlica, tempestes i altitud topogràfica.

- S'ha de rebre o fixar-se al suport una quantitat de peces suficient per garantitzar la seva estabilitat depenentdel pendent de la coberta, l'alçada màxima del faldó, el tipus de peces i el solapament de les mateixes aixícom de la ubicació del l'edifici.

2.2.- Punts singulars de les cobertes inclinadesS'ha de respectar les condicions de disposició de bandes de reforç i de terminació, les de continuïtat odiscontinuïtat, així com qualsevol altra que afecti al dissney, relatives al sistema d'impermeabilització que s'utilitzi.

Punt de trobada de la coberta amb un parament vertical:- En la trobada de la coberta amb un parament vertical s'han de disposar elements de protecció prefabricats o

realitzats in situ.

- Els elements de protecció han de cobrir, com a mínim, una banda del parament vertical de 25 cm d'alçada persobre de la teulada i el seu acabament ha de realitzar-se de forma similar a la descrita en les cobertes planes.


Pàgina 9

- Quan el trobament es produeixi en la part superior del faldó, s'ha de disposar un canaló i realitzar-se segons eldisposat en l'apartat 2.4.4.2.9 de DB HS 1 Protecció davant de la humitat.

Quan el trobament es produeixi a la part superior o lateral del faldó, els elements de protecció han decolocar-se per sobre de les peces del terrat i prolongar-se 10 cm com a mínim des del trobament (vegi's lasegüent figura).

1.Peces del terrat2.Element de protecció del parament vertical

Ràfec:- Les peces del terrat han de sobresortit 5 cm com a mínim i mitja peça com a màxim del suport que conforma el

ràfec.

- Quan el terrat sigui de pissarra o de teula, per a evitar la filtració d'aigua a través de la unió de la primera filadadel teulat i el ràfec, ha de realitzar-se a la vora un recalçat d'asentament de les peces de la primera filada de talmanera que tinguin la mateixa pendent que les de les següents, o s'ha d'adaptar qualsevol altra solució queprodueixi el mateix efecte.

Vora lateral:

- A la vora lateral han de disposar-se peces especials que sobresortin lateralment més de 5 cm o valonesprotectors realitzats in situ. A l'últim cas las vora pot rematar-se amb peces especials o amb peces normals quesobresortin 5 cm.

Aiguafons:- Als aiguafons han de disposar-se elements de protecció prefabricats o realitzats in situ.

- Les peces del terrat han de sobresortir 5 cm com a mínim sobre l'aiguafons.

- La separació entre les peces del terrat dels dos faldars ha de ser 20 cm. com a mínim.

Careners i cavallons:- Als careners i cavallons han de disposar-se les peces especials, que han de solapar 5 cm com a mínim sobre les

peces del terrat d'ambdos faldars.

- Les peces del terrat de l'última filada horitzontal superior i les del carener i el cavalló han de fixar-se.

- Quan no sigui possible el solapament entre les peces d'un carener en un canvi de direcció o en un encontre decareners aquest encontre ha d'impermeabilitzar-se amb peces especials o valons protectors.

Punt de trobada de la coberta amb elements passants:- Els elements passants no han de disposar-se als aiguafons.


Pàgina 10

- La part superior del trobament del faldar amb l'element passant ha de resoldre's de tal manera que es desviil'aigua cap als costats del mateix.

- Al perímetre del trobament han de disposar-se elements de protecció prefabricats o realitzats in situ, que han decubrir una banda de l'element passant per sobre del terrat de 20 cm d'alçada com a mínim.

Llanternons:- Han d'impermeabilitzar-se les zones del faldar que estiguin en contacte amb el bastiment de base o el bastiment

del llanternó mitjançant elements de protecció prefabricats o realitzats in situ.

- A la part inferior del llanternó, els elements de protecció han de col·locar-se per sobre de les peces del terrat iprolongar-se 10 cm com a mínim des del trobament i en la superior per sota i prolongar-se 10 cm com a mínim.

Ancoratge d'elements:- Els ancoratges no han de disposar-se a les aiguafons.

- S'han de disposar elements de protecció prefabricats o realitzats in situ, que han de cobrir una banda del'element ancorat d'una altura de 20 cm com a mínim per sobre del terrat.

Canalons:

- Per a la formació del caneló han de dsiposar-se elements de protecció prefabricats o realitzats in situ.

- Els canelons s'han de disposar amb una pendent cap al desguàs del 1% com a mínim.

- Les peces de la teulada que aboquen sobre el caneló han de sobresortir 5 cm com a mínim per sobre d'aquest.

- Quan el caneló sigui vist, s'ha de disposar a la vora més propera a la façana de tal forma que quedi per sobre dela vora exterior del mateix.

Elements de protecció prefabricats o realitzats in situ de tal forma que cobreixin una banda del paramentvertical per sobre del teulada de 25 cm com a mínim i el seu acabament es realitzi de forma similar a ladescrita per a cobertes planes (vegi's la següent figura).

1. Peces del terrat2. Element de protecció del parament vertical3. Element de protecció del canaló

- Quan el caneló estigui situat al costat a un parament vertical s'han de disposar:a) Quan el trobament sigui en la part inferior del faldar, els elements de la protecció per sota de les peces de la

teulada de tal forma que cobreixin una banda a partir del trobament de 10 cm d'amplada com a mínim(vegi's la següent figura);

b) Quan el trobament sigui en la part superior del faldar, els elements de protecció per damunt de les peces dela teulada de tal forma que cobreixin una banda a partir del trobament de 10 cm d'amplada com a mínim(vegi's la següent figura);


Pàgina 11

- Quan el canaló estigui situat a una zona intermitja del faldar ha de disposar-se de tal forma que:

a) L'ala del canaló s'extengui per sota de les peces de la teulada 10 cm com a mínim;

b) La separació entre les peces de la teulada a ambdós costats del canaló sigui de 20 cm com a mínim.

c) L'ala inferior del canaló ha d'anar per sobre de les peces de la teulada


Pàgina 12

6.2. B-HS3. QUALITAT DE L’AIRE INTERIOR

Sección HS 3 Calidad del aire interior

1.1 Ámbito de aplicación 1 Esta sección se aplica, en los edificios de viviendas, al interior de las mismas, los almacenes deresiduos, los trasteros, los aparcamientos y garajes; y, en los edificios de cualquier otro uso, a losaparcamientos y los garajes. Se considera que forman parte de los aparcamientos y garajes las zonasde circulación de los vehículos. 2 Para locales de cualquier otro tipo se considera que se cumplen las exigencias básicas si se observan las condiciones establecidas en el RITE. S’estableixen a l’apartat JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL REGLAMENT D'INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES DELS EDIFICIS, RITE

6.3. ANNEX DB-HR. PROTECCIÓ FRONT AL SOROLL.

FITXES JUSTIFICATIVES DE L'OPCIÓ GENERAL D'AÏLLAMENT ACÚSTICLes taules següents recullen les fitxes justificatives del compliment dels valors límit d'aïllament acústic, calculatmitjançant l'opció general de càlcul recollida en el punt 3.1.3 (CTE DB HR), corresponent al model simplificat per ala transmissió acústica estructural de la UNE EN 12354, parts 1, 2 i 3.

Elements de separació verticals entre:

Recinte emissor Recinte receptor Tipus CaracterístiquesAïllament acústic

en projecte exigit

Qualsevol recinte nopertanyent

Protegit

Element base

No procedeixa la unitat d'ús(1) (si els recintes no comparteixen Extradossat

portes ni finestres) Qualsevol recinte nopertanyent

Porta o finestreNo procedeix

a la unitat d'ús(1) (si els recintes comparteixen Tancament

No procedeixportes o finestres) De instal·lacions

Element base

No procedeix Extradossat

D'activitat

Element base


Qualsevol recinte nopertanyent

Habitable

Element base

No procedeixa la unitat d'ús(1) (si els recintes no comparteixen Extradossat

portes ni finestres) Qualsevol recinte nopertanyent


a la unitat d'ús(1)(2) (si els recintes comparteixen Tancament

No procedeixportes o finestres) De instal·lacions

Element base


De instal·lacions


(si els recintes comparteixen portes Tancament

No procedeixo finestres) D'activitat

Element base


D'activitat (si


els recintes comparteixen portes o finestres) Tancament

No procedeix

(1) Sempre que no sigui recinte d'instal·lacions o recinte d'activitat(2) Només en edificis d'ús residencial o sanitari

EXIGÈNCIA BÀSICA HR: PROTECCIÓ FRONT ALSOROLL

Pàgina 1

Elements de separació horitzontals entre:

Recinte emissor Recinte receptor Tipus CaracterístiquesAïllament acústic

en projecte exigit

Qualsevol recinte

Protegit

Forjat

No procedeix

no pertanyent a la unitat d'ús(1)

Sòl flotant

Sostre suspès

De instal·lacions

Forjat

No procedeix

Sòl flotant Sostre suspès

D'activitat

Forjat

No procedeix


Qualsevol recinte

Habitable

Forjat

No procedeix

no pertanyent a la unitat d'ús(1) Sòl flotant

Sostre suspès

De instal·lacions

Forjat

No procedeix


D'activitat

Forjat

No procedeix


(1) Sempre que no sigui recinte d'instal·lacions o recinte d'activitat

Mitjaneres:

Emissor Recinte receptor TipusAïllament acústic

en projecte exigit

Exterior Habitable Mitjanera amb pavelló - TR1.1 D2m,nT,Atr = 42 dBA ≥ 40 dBA

La taula següent recull la situació exacta en l'edifici de cada recinte receptor, per als valors més desfavorablesd'aïllament acústic calculats (DnT,A, L'nT,w, i D2m,nT,Atr), mostrats en les fitxes justificatives del compliment dels valorslímit d'aïllament acústic impostos en el Document Bàsic CTE DB HR, calculats mitjançant l'opció general.

Tipus de càlcul EmissorRecinte receptor

Tipus Planta Nombre del recinte

Soroll aeri exterior en mitgeres Habitable Planta baixa GIMNÀS (Recinte esportiu)

EXIGÈNCIA BÀSICA HR: PROTECCIÓ FRONT ALSOROLL

Pàgina 2

Documents

DB-CTE: ESTALVI ENERGÈTIC SALUBRITAT PROTECCIÓ FRONT … · 3 2 1 Llistat de capes: 1 - Acero 0.1 cm 2 - Cambra d'aire 3 cm 3 - Betún fieltro o lámina 1 cm 4 - MW Lana mineral