DIMECRES · 14 de novembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14820 - AVUI / Any XL. Núm. 13690 - EL PUNT

1,20€

1515

27-1

1836

56L

8294

30-1

1822

91L

El cost de l’aplicació de l’article 155

1.800 M€ de pèrdues,bloquejos i endarreriments

130 M€ d’impacte directe

1.000 entitatsafectades

234 càrrecs destituïts

COST · La factura del 155 és de130 milions directes i s’enfila finsals 1.800 pel bloqueig, la pèrdua o l’endarreriment de partides

IMPACTE · La mesura,impulsada pel PP, el PSOE i Cs, va afectar més de mil entitatsque treballen en l’àmbit social

P6,7

Mas, entre Rigau i Vilajoana, a l’esquerra, i Ortega i Homs, a la dreta, en la compareixença d’ahir ■ EFE

Artur Mas: “És el ‹tribunalde ajuste de cuentas›”

EUROPA-MÓN P24

May convoca per separat elsministres per exposar-los el text

Principi d’acordUE-Regne Unitpel ‘Brexit’

NACIONAL P16

Un inspectorde la policiajustifica elscops de porraal cap l’1-OEls agents imputats diuenque obeïen ordres

El Punt Avui usconvida als premisRepublicans de l’Any

Apunteu-vosa l’acte, que secelebrarà a l’Auditoride Girona el dia 26

P12,13

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE NOVEMBRE DEL 20182 |

hir es va donar aconèixer l’infor-

me que avalua Elsefectes de la interven-ció de l’AdministracióGeneral de l’Estat mit-

jançant l’aplicació de l’article 155 de laConstitució a la Generalitat de Catalu-nya. O, dit en altres paraules, el docu-ment que computa el cost que ha tin-gut la suspensió de l’autonomia apro-vada amb el suport de l’actual partit degovern a Espanya (el PSOE), l’anterior(el PP) i l’aspirant (Ciutadans). En el do-cument es conclou que “l’afectacióeconòmica del 155 en els pressupostosde la Generalitat, bé per pèrdua, blo-queig o endarreriments, supera els1.800 milions d’euros”; i s’hi afegeixque la intervenció “va afectar de mane-ra negativa tots els àmbits de la institu-ció”. La xifra és brutal. I no cal posar-higaire imaginació per vincular-la a equi-paments educatius o sanitaris ques’han deixat de construir, serveis queno s’han prestat o entitats i ciutadansque s’han vist afectats. De fet, en l’in-forme es recorden algunes d’aquestes

dades, com ara les 1.057 entitats del’àmbit social que es van veure afecta-des.

És evident que calia posar númerosa la intervenció, i cal aplaudir aquest ex-ercici de transparència, però allò queresulta especialment necessari és de-terminar de quina manera es poden de-purar responsabilitats per una actuacióque, a més a més, va anar molt més en-llà del que preveu la mateixa Constitu-ció Espanyola, tal com han posat demanifest la major part dels experts enreferència a la destitució de tot el go-vern de la Generalitat, a l’assumpció deles seves facultats i a la convocatòria deles eleccions; i que va tenir altres deri-vades, com ara la fuga planificada decapitals o el trasllat teledirigit de lesseus d’algunes empreses. Mentre el PPi Ciutadans es barallen per veure quitorna a aplicar el 155 amb major duresai el ministre Josep Borrell es dedica a vi-gilar de prop les ambaixades catalanes,és imprescindible que es comencin aexigir responsabilitats per una interven-ció que va representar un cost enormeper al país i per a la seva gent.

A

Keep calmPere Bosch i Cuenca

El cost del’article 155

Ara que ja tenim la xifradel cost del 155, caldriacomençar a determinar dequina manera s’aclareixenresponsabilitats

ot ha estat que el govern anun-ciés una apujada del salari mí-nim perquè una sèrie d’econo-

mistes, fent-se portaveus de la patro-nal o la patronal basant-se en els eco-nomistes que li són favorables, haginalertat que la mesura comportarà mésatur. Ho diuen presentant númerosfreds i panorama sagnant: despatxargent, situar-la al carrer o sota un pont.De vegades sembla que no ens haguembellugat del règim feudal que, en certssectors de Catalunya i en certs sectorslaborals, va tenir vigència fins gairebéa principi del segle XX, moment enquè els nostres empresaris, rurals o in-dustrials, es van adonar que a millorsoldada, més guanys. Pagar poc fa ferpoc calaix perquè no hi ha ningú quecompri els productes sorgits del campo de la fàbrica i exposats a la plaça oals aparadors. Pagar bé –o més omenys bé, tampoc cal exagerar–, faque els productes circulin, que el con-sum se sostingui, que les empreses ve-gin retornar, multiplicat, el sou quehan pagat al treballador. A mi, la veri-tat, em fa una mica de vergonya diraquestes coses, de tan elementals com

T

són i que es troben en la base del siste-ma capitalista pel qual es regeixen lesempreses i també els sindicats. Elstreballadors barats o en situaciód’atur, seran consumidors de res?

Ara hi ha hagut això de les hipote-ques. Fins ara els que en sol·licitavenhavien de pagar els tràmits perquè lallei deia que corresponia fer-ho al be-neficiari de la transacció. Desprésd’anys de funcionar la llei, el TribunalSuprem tot d’una s’ha adonat que elbeneficiat era el banc. La borsa va cau-re davant la perspectiva que la sentèn-cia tingués contingut retroactiu i elsbancs haguessin de retornar els diners

fins ara acumulats per aquest concep-te. La borsa no puja mai a favor nos-tre, no va mai al nostre ritme anímic.O potser sí, vegin: no serà retroactiu,sinó projectat al futur. Diu el governque vigilarà perquè els bancs no s’in-ventin un truc perquè d’una manera oaltra o per conceptes camuflats acabinfent pagar als clients els diners despe-sos. Trobaran el truc, ja en podem es-tar segurs, i als futurs balanços anualsbancaris em remeto. També l’haurientrobat, i amb més motiu, si haguessinhagut de satisfer la milionada retro-spectiva. Podem dir, doncs, que l’ope-ració encara ens ha sortit barata.L’alarma de la borsa i la matisació ju-dicial ens han tret en aquesta ocasióun gran pes de sobre.

Artur Mas, Irene Rigau, Joana Orte-ga i Francesc Homs hauran de retor-nar les despeses del 9-N. A qui? A laGeneralitat, diuen. A l’Estat, pensen.Quan els interessa la Generalitat és larepresentació ordinària de l’Estat aCatalunya. Ho tenen tot embargat,S’han hagut d’hipotecar personalmentsegons la llei antiga, la que diu que elsbeneficiaris són ells.

“El Suprem ensha fet un gran favorbeneficiantfinalment els bancs

Vuits i nous

Salari mínim i hipotequesManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE NOVEMBRE DEL 2018

altre dia la vicepresidenta delgovern espanyol, Carmen Cal-vo, va anunciar en una entre-

vista a TV3 que el dia 21 de desembrevinent (que curiós, que sigui el 21-D,el dia que vàrem fer les eleccions con-vocades pel 155) el Consell de Minis-tres es reunirà a Barcelona i que “si nohi ha cap alteració de res, està tancat”que els presidents Torra i Sánchez esvegin després. Jo, ja els ho he dit alprincipi, me’n vaig assabentar sentintTV3. Però el que ja no trobo tan nor-mal (ho va confirmar ahir la portaveudel govern català, Elsa Artadi) és quefos la Generalitat, qui se n’assabentésper una entrevista a TV3. No van co-municar-ho prèviament al govern? Nohi va haver cap trucada prèvia? Capcorreu electrònic, si més no? No. Esveu que no. Que Calvo es va presentara Catalunya a deixar-se fer entrevistes(una moda que ja veuran que anirà increscendo) i ho va anunciar directa-

L’ “Tan pocrespecte ens tenen,que anuncien unConsell de Ministresel 21-D (vaja, quinadata!) i sense avisar?

ment als mitjans de comunicació. Enun va dir que hi hauria Consell de Mi-nistres el 21-D a Barcelona i, més tard,va parlar de la trobada dels dos presi-dents. Ahir Artadi va parlar de “turis-me ministerial”. No sembla que vagidesencertada. L’altre dia, el 26 d’octu-bre passat, el Consell de Ministres esva reunir a Sevilla (estaven ja pensanta fer-ho a Catalunya i ho van dissimu-lar anant primer a Andalusia?) i ara

ho farà a Barcelona. I aprofitant que jasón a Catalunya, Sánchez i Torra esreuniran. De veritat que va anar així?Amb aquest menysteniment? Ni unatrucada? I els presidents es reuneixenja que són a Catalunya? Tan poc res-pecte, els mereix la situació a Catalu-nya, que han de dissimular una troba-da de presidents embolcallant-la ambaquest “turisme ministerial”? No esmereix, una trobada Torra-Sánchez (oSánchez-Torra, com vostès vulguin),tota l’atenció? Han de fer abans o des-prés una trobada ministerial? I abansl’han hagut de dissimular anant-se’nprimer a Sevilla? Potser sí que ens hocreurem, això que diuen que per ellssom una colònia. Perquè el tracte queens donen és aquest. Venen de visita,els ministres fan una excursió (i, in-tueixo, una roda de premsa per anun-ciar grans mesures i inversions) i, depassada, visiten Torra. La metròpoliens visita, vaja.

Turisme ministerialXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

Com els grans savis, Salvador Macip no coneixfronteres entre les ciències i les lletres. Mentre in-vestiga les bases del càncer, Macip no para d’es-criure llibres tant de divulgació com de ficció. Aca-ba de publicar una novel·la i un àlbum il·lustrat,perquè la gent “perdi la por a la ciència”.

PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Perdre la por a la ciència

El president de la Generalitat compleix sis mesosde govern, marcats per la situació de presos i exi-liats polítics, però amb una prioritat, que és reacti-var l’administració catalana després de l’emmani-llament que va suposar el 155 i corregir en la me-sura del que sigui possible el greu perjudici causat.

-+=

-+=

Del rei no se’n pot parlarAna Pastor

Restaurar el governQuim Torra

-+=

Salvador Macip

La decisió de la presidenta del Congrés de no per-metre el debat sobre una proposició del PDeCATper reprovar el rei Felip per la condició d’“inviola-ble” del monarca, no només garanteix la impuni-tat del rei sinó que també coarta la democràcia li-mitant el debat parlamentari.

PRESIDENTA DEL CONGRÉS

CIENTÍFIC I ESCRIPTOR

La sentència del Tribunal deComptes que condemna per

malversació de fons l’expresidentMas, els exconsellers Ortega, Rigau iHoms i sis alts càrrecs del seu govern,als quals obliga a pagar els 4,9 milionsd’euros en què calcula el cost de l’or-ganització del 9-N és una branca mésde la persecució sistemàtica de l’Es-tat contra el lideratge polític del movi-ment sobiranista català. Una venjan-ça que no va trobar prou satisfaccióen la via penal del Tribunal Superiorde Justícia (TSJC) –el Suprem en elcas d’Homs– i que ha buscat un càs-tig més punyent que la inhabilitació:perseguir el patrimoni personal i fa-miliar dels encausats.

Demanar l’opinió dels ciutadanssobre una qüestió que els afecta ni ésdelicte ni hauria de ser problema enun Estat democràtic, però el governespanyol va recórrer contra el procésparticipatiu i el Tribunal Constitucio-nal el va suspendre cautelarment idesprés el va declarar inconstitucio-nal. La fiscalia general va impulsaruna querella que, al final, va descartarentre altres acusacions el delicte demalversació. Malgrat això, i malgratque la Generalitat no ha reclamat capquantitat malversada, l’exministra deJustícia d’Aznar i ara al Tribunal deComptes, Margarita Mariscal de Gan-te, a demanda de Societat Civil Cata-lana, ha dictat aquest despropòsit.

La sentència no és ferma i tant elmateix Tribunal de Comptes comdesprés el Tribunal Suprem poden re-vocar-la, però Espanya està instal·la-da en l’“‹a por ellos›” i sota aquest pa-raigües ha emparat la brutalitat poli-cial, l’empresonament, l’exili o el pro-cessament de tot un govern, els lídersd’Òmnium i l’ANC i centenars de polí-tics, alts càrrecs, alcaldes, regidors,mestres, etc., la persecució ideològi-ca i ara també l’espoli econòmic. Enaquest context de repressió és difícilimaginar que l’estat de dret funcioni ique la justícia no sigui res més queuna quimera.

Persecuciópatrimonial

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

Reivindicació

esprés de mesos sense fer-ho, sentíem divendresla veu de Marta Rovira. Explicava la secretària

general d’ERC que quan va decidir marxar a l’estranger,en una determinació presa ràpid fruit de la constatacióque l’alternativa era la presó, amb la distància es vaimposar el silenci. Primer, perquè la prioritat eraestabilitzar, personalment i familiarment, la seva vida aSuïssa; després, com a espai de reflexió. Reapareixia a Elmatí de Catalunya Ràdio amb to ferm però pausat,sense retrets i amb una crida a la unitat estratègica de

les forces independentistes.Detallava que manté contacte ambla cupaire Anna Gabriel, també al’exili de Suïssa. Enyorades, lesdues.En el duríssim any en què elsdirigents independentistes hanpagat amb presó i exili elcompromís amb els ciutadans que

s’expressin a les urnes, s’han trobat a faltar la veu i lesparaules de Rovira i Gabriel. I les de Carme Forcadell,Dolors Bassa, Meritxell Serret, Carme Ponsatí... i les deMeritxell Borràs, Anna Simó, Ramona Barrufet o MireiaBoya. Potser és una impressió personal i esbiaixada,però preses i exiliades han ocupat un segon pla. Injust iimmerescut. La reivindicació és necessària. El presidentd’Òmnium, Jordi Cuixart, així ho feia en una entrevista aaquest diari: “L’actitud militant de l’Anna, la Carme, laMarta, la Meritxell, la Clara i la Dolors m’inspira tothora.Són referents de tenacitat i fermesa.”

D

Les preses iexiliades hanocupatdurantaquest any unsegon pla

http://epa.cat/c/q76g9b

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE NOVEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El 155 sacseja una trentena depactes municipals del PSC. Elsuport socialista a l’estratègiarepressiva de l’Estatdesestabilitza els municipis.

10anys

20anys

Segons Educació, només el17% dels professors secundal’aturada contra la LEC. Lamanifestació de Barcelonaaplega 14.000 persones.

La inauguració de la dotzenaassemblea de la InternacionalDemocristiana a Madrid viul’enfrontament entre el PartitPopular i el PNB.

Pactes en perill La vaga fa llufa EnfrontamentTal diacomavui fa...

uina dèria que liha entrat, a de-

terminada classe polí-tica, a tocar-me els co-gnoms. Des de l’espa-nyolisme fa uns anys

que me’ls invoquen, cada cop amb mésinsistència, a veure si m’aixeco d’unapunyetera vegada en suport de l’Estat,dels AVE, les togues venjatives i els reisde bastos, i en contra de la dictadurasupremacista i sàdica que s’entesta afer llegir Rodoreda a les meves filles i aoferir-me votar el futur polític de la me-va societat. Però, què volen que els di-gui, jo els dec tenir de pedra, els co-gnoms, perquè no aconsegueixenl’efecte que busquen, sinó un avorri-ment ara ja una mica molest.

Em pregunto d’on els ve aquesta fi-xació pels meus cognoms. Tan bonicssón? De tota la meva anatomia identi-tària, aquesta no vindria a ser la part més pública i determinant en termespolítics. És, més aviat, un òrgan íntim ique em vincula a persones i històriesfamiliars entranyables. Però com s’atre-veixen a ficar-hi el nas, allà? Per moltorgullós que en pugui estar, del meuparell de cognoms, no entenc com potser que la senyora Arrimadas, el senyorAlbiol, el senyor Iceta o fins i tot el se-nyor Iglesias s’hagin vist en algun mo-ment amb el dret de venir-me’ls a tocarperquè m’uneixi a la seva croada om’aparti de la dels altres. Senyors, jaaniré on a mi em sembli bé, gràcies. Pe-rò no ho decidiré per cognoms, queme’ls tenen ben inflamats.

Els senyors i senyores d’ERC, quedes de Carod-Rovira aposten per un in-dependentisme republicà i de ciutada-nia que queda ben lluny de les víscerestel·lúriques, ho van voler remarcar ambuna frase sobre els “vuit cognoms cata-lans”. Alguns ho van interpretar comuna crítica d’ERC cap a algun altre inde-pendentisme que sí que s’hi fixa, en elscognoms. No ho sé. En tot cas, joaquests altres encara no me’ls he tro-bat mai, i ja fa 44 primaveres que pas-sejo els meus cognoms pel país. A mi elque em crida l’atenció és la idea que hihagi gent amb vuit cognoms allà pen-jats, pobres, i que a més siguin cog-noms catalans. Pot ser català, espanyol,andorrà o jamaicà, un cognom? De quèdepèn? Algú ha vist mai néixer un co-gnom en algun determinat tros de ter-ra? Quina fila fan? Com creixen? Quinaolor fan, els cognoms? O són més aviatun càlid abric familiar de lletres i síl·la-bes que ens acompanya mentre votemel que millor ens sembla i ens sentimd’on ens dona la gana?

Q

Full de rutaDavid Marín Rubio

No me’lstoqueu

“L’assassinat dela Paula i en Marc faun any llarg, donaper a una novel·lassa

e l’assassinat de la Paula i en Marc ala conca del pantà de Susqueda enfa un any llarg, la benvolguda perio-

dista Tura Soler –que ens n’informa pun-tualment– amb els perifèrics podrà fer-neuna novel·lassa. Ni la memòria ni l’espaipermeten ser exhaustius amb els con-torns, però sí que se’n pot fer un tast. Tot ihaver assassinat la muller (surt baratetmatar la dona?), el presumpte i ara detin-gut Magentí hi campava; ara té per parellala Nancy, una colombiana que expediaSOS per SMS però que ho nega excusant-se amb un troià, el virus que els enviava perella. Un jutjat denega que s’analitzi el mòbil(n’hi havia 27 en el lloc del crim) i desprésun altre jutge creu que el telefonino ja és a...Colòmbia. Magentí té un fill ficat en dro-gues, un advocat defensor exdiputat de laCUP i un jutge que, tip o sobrepassat pelcas, vol fotre el camp ben lluny.

UNS SENDERISTES de Montgat van sentirtrets, diu que de pistola, perquè sonavenparticularment secs; orellafins que sónmalgrat l’eco que fa confondre molts so-rolls. Parlant de fressa, inopinadament alpantà se sent música màquina a tota bufa

D que ve d’una pedrera desafectada –ara usa-da també per a pràctiques de tir policial–;es tracta de les festes rave que s’hi convo-quen. La policia dona les 11,20 com a horadel crim, però hi ha persones que havienvist més tard la parella viva, el cotxe i els ca-iacs en un altre lloc a la mateixa hora. Al pa-ratge del Llomar, un resident francès i va-luós testimoni desapareix, però la policiano el busca. El pare del noi mort diu queamb les coses recuperades falten els dronsque el fill feia volar, la manxa del caiac, ro-ba...; tots plegats, ara se n’adonen? Un exle-gionari que roba a joves acampats volta perallà amb un amic; Camacho, que és jutge depau i treballa clorant l’aigua que surt perl’aixeta, i, a prop de la font del Borni, un ro-binson que es diu Soler fa anys que viu en

una barraca. Simona Benková, que regen-ta un bar i que ha vist els joves i els propieta-ris d’una casa rural propera no han estatsol·licitats per declarar. Un no dir de xine-sos i romanesos pesquen a la gran bassaalegalment amb arts il·legals. Més figu-rants: dos belgues i una coreana, que viuenen una caravana precària i els estadantsd’una comunitat terapèutica per a addic-tes a les drogues, l’alcohol, el sexe...; alguns,sospitosos, arrosseguen penes de presó.

LA PARELLETA ho era d’estranquis dels pa-res, que desconeixien la relació dels joves.El caiac ara té sang, ara no en té. Les pedresde llast dels cossos resulta que ara són/nosón del suposat escenari del crim. Pels ca-mins que envolten el pantà corre gent queva a peu i d’altres, en vehicles; s’entrecre-uen però, ai!, no es veuen per qüestió de se-gons. De moment són 78 els cotxes detec-tats a l’escenari del crim; un, el Land Roverdel presumpte. Algunes càmeres de vigi-lància que hi ha a la presa creen tensió nar-rativa pel pas de vehicles que detecten, delsquals solen oferir imatges borroses; en can-vi, són clares les dels joves que botellegen ala paret de la presa.

Joan Ferrerós. Excatedràtic d’institut

El crim de SusquedaTribuna

Estat de dret?

b Vaig escriure una carta enquè deia que l’estat de dret noexisteix ni aquí ni enlloc. Pen-so que algú ha pensat que ai-xò no pot ser veritat quan espoden fer eleccions lliures. Pe-rò aquest algú potser ignoraallò que diu Stuart Mill a Sobrela llibertat: “La tirania de lamajoria” és un dels mals delsquals la societat s’ha de pro-tegir”. Més endavant diu: “Nofa falta gran cosa per provocaruna persecució activa d’a-quells que mai han deixat deser vistos com a objecte depersecució.” I moltes altrescoses que no cito per l’espaid’aquesta carta.

Però jo no puc deixar de re-petir que “l’estat de dret” nodepèn de les eleccions, sinódel comportament de les ins-titucions i dels governants.Que ningú és una “democrà-cia consolidada”, com se soldir, fins que les accions delsgovernants i de les institu-

cions (legislatiu, judicial, coac-tiu i periodístic) no s’ajustin adret. I finalment, quan l’Estates basa en una veritat absolu-ta (com ara la unitat), sigui deltipus que sigui, l’exercici de lallibertat esdevé, per força,problemàtic. Des de la pers-pectiva liberal, el problema noés l’Estat, sinó la seva mida;és a dir, el volum de les sevesatribucions.

Només la cultura, el conei-xement del que ha dit la gentque ha pensat i la nostra inde-pendència personal, ens fanlliures.FRANCESC CAPELL I VINYACalders (Moianès)

No volem que enstreguin el 39b Durant tota la meva vida heviscut al Carmel, un barri si-tuat a la muntanya i als aforesde Barcelona. El que el fa mésfamós són les seves pujades ila dolenta combinació deltransport públic. Des de fa

més de dos anys, TMB va de-cidir modificar el recorregutde la línia de bus 39 i va elimi-nant totes les parades de laFont d’en Fargues i el Carmel,una zona residencial i de col-legis. Tots els veïns estemmolt indignats perquè actual-ment és l’única xarxa detransport públic que connectala zona amb el centre de Bar-celona. Fa temps que ensqueixem, que recollim signa-tures i que fem peticions for-mals, però no se’ns escolta.Demano una mica de senyper no aïllar encara mésaquesta zona tan apartada detot.MARINA GORDILLO GARCÍABarcelona

No són brometes,és racismeb Fa 21 anys que visc a Cata-lunya, els meus cognoms sóncatalans i he estat criada alPenedès. No obstant això, elmeu físic indica altres coses,

ja que soc adoptada de la Xi-na. Des de ben petita que hehagut d’aguantar comentarisde tot tipus, uns de més grau id’altres, de menys. Tot i així, elque mai he deixat de sentir ésel ni hao o el konnichiwa quanpasso al costat de personespel carrer. Estic farta que quanho comento de vegades lagent em digui: “No és racis-me, Anna, són brometes.”Amb el temps he après a do-nar-li menys importància, pe-rò no són bromes, podríemanomenar-ho microracisme.

Les persones que m’ho handit anaven amb la idea prede-terminada que no els entenia ique, per tant, no obtindrienrèplica. Algunes inclús m’handemanat perdó quan els hecontestat. En serio que t’haigde demostrar que t’entencper aconseguir el teu respec-te? No és suficient ser unapersona?ANNA ALBAREDA SENDRAVilafranca del Penedès (Alt Pene-dès).

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE NOVEMBRE DEL 2018

Carles Puigdemont, 130È PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Només aniria a les europees de número dos deJunqueras”

La frase del dia

“M’inclino pertriar l’ànec perfer-m’hi amic: endefinitiva, és unpobre mortal com joque no obligarà elsimmigrants allançar-se al mar,ni decretarà quetothom tingui unrifle

onald és un nom freqüent enl’àrea angloparlant. Vaig conèi-xer fins un Donald Donaldson.

Entre nosaltres sant Donald no apa-reix. Era un escocès del segle VIII, se-gons canta el santoral. D’ara endavant,amb la popularitat pintoresca i el gestdesafiador del president dels EUA, elnom de pila Donald tal vegada es popu-laritzarà, no ho podem assegurar. Comtampoc podem assegurar quin rastredeixarà, i com de llarg o de curt, l’actualpresident. A les piques baptismals, ex-cepte en casos de famílies molt adeptesa les maneres de Trump, pocs xiquetsprendran el nom de Donald.

HI HA UN ALTRE DONALD, del qual poc omolt sembla talment que hagi pres mo-del Trump, i que, malgrat tots els esfor-ços que aquest faci, aquell tindrà de se-gur garantida amb més certesa la im-mortalitat: l’ànec Donald, el protago-nista de tants films d’animació. Sospi-to que Walt Disney no comptava, al co-mençament, amb la variada psicologiaamb què es carregaria l’ànec en qües-tió; el fet és que, a partir de subcontrac-tes amb la Disney, vint o més guionis-tes i dibuixants han creat munió deperfils mentals per a Donald Duck; ensen queda bàsicament algú de difícilconvivència, un tipus a qui surten ma-lament les coses i esdevé dominant malque ell no ho voldria, que, a ritme preci-pitat, esborra tot altre personatge i aqui li acaben fent nosa els bonassos deMickey i de Pluto. Donald és ell i ha defer de protagonista únic. Igual queTrump.

BÉ, ELS TICS DE SEMBLANÇA entre els dosDonalds són, d’una banda la irritabili-tat, fan sempre la fila d’estar empre-nyats un no dir; per no res es posen a ladefensiva, fan ganyotes, alcen el cap demanera desafiant, volen sempre, en to-ta circumstància, tenir raó, i que la se-va voluntat s’imposi. Els altres no exis-

D teixen, si de cas treuen el cap se’ls ha defulminar. Manen i disposen des d’unacàtedra poc menys que celestial. En se-gon lloc, la malfiança: subconscient-ment saben que abusen, que són pro-pensos a fer trampes i per això veuenenemics en tota ombra que els rondi.

EL PITJOR D’AQUEST TIPUS de personat-ges és que arribin al poder. Hom es potimaginar un Donald Trump investit desenador o des d’un escó a la Cambra deRepresentants alçant la veu i presu-mint en presentar un projecte d’esme-na o criticar el comitè que entén de tal otal altre assumpte? En aquell paper esperfilaria com un polític pintoresc dequè la història parlamentària de qual-sevol país té bon plec d’ exemples. Peròpensem que Trump es va presentar a

president eliminant com ninots de fire-ta els altres aspirants, amb una vehe-mència i poder de destrucció propisd’un carro blindat. Era per ambició per-sonal? Era que el seu olfacte li deia queles vies dretanes extremes s’esten-drien arreu?

LA POLÍTICA, en el seu caire bàsic de con-questa del poder, mai no depèn nomésde la voluntat de l’aspirant, sinó quedarrere seu s’atrinxera un arsenal depoders fàctics que l’empenyen i el fantriomfar; aquests poders invisibles osospitables fan un favor al candidatque guanyarà i aquest sap que desprésde la victòria la línia de govern que se-guirà estarà d’acord amb les premissesque prèviament li havien llegit a mane-ra de cartilla, els empresaris, financerso grups de pressió en definitiva.

DONALD TRUMP mostrava durant lacampanya l’agressivitat i la intempe-rància verbal que anunciaven la sevamanera d’actuar posterior. Té la virtutde dir allò que pensa, en frases delimi-tades, tallants, lluny de tota retòrica,de separar els problemes l’un de l’altre,atacar-los directament i reduir-los apols. Més lamentable és que de vegadesel problema per a ell resulta ser unapersona, i també la destrueix.

L’ÀNEC DONALD mai no tindrà oportuni-tat de fer carrera política, només sónels problemes menuts, de vegades me-cànics, de vegades de convivència, queel fan irritar i gargallejar de manera ira-da i inconnexa. Però en l’exabrupte i larancorosa mirada d’ulls blaus a mi emrecorda força la figura del president.M’inclino per triar l’ànec per fer-m’hiamic: en definitiva és un pobre mortalcom jo i mai despertarà en els seus es-pectadors el temor que un dia es decan-ti per obligar els immigrants a llançar-se al mar, decretar que tothom tinguiun rifle i els supremacistes, dos.

Josep Vallverdú. Escriptor

Dos DonaldsTribuna

SísifJordiSoler

a llei dels vasoscomunicants no

funciona en política.Donats dos païsosamb una via de co-municació entre

ells, la gent se’n va del que és méssocialista al que és menys socialis-ta, i ho continuaria fent, si pogués,fins a deixar-lo buit. Al revés nopassa. Qui saltava el mur de Berlínen direcció est? Qui ha fugit mai deMiami per anar a Cuba? On són lescorrues de colombians que volenentrar a Veneçuela? No s’ha donatmai el cas d’un règim socialista quehagi proporcionat benestar i pros-peritat als seus ciutadans, exceptea la casta dirigent, és clar. I tanma-teix encara us podeu trobar perso-natges de tota mena i condició queproclamen la seva fe en l’adveni-ment just i necessari del socialis-me, retreuen als socialistes real-ment existents que no siguin prousocialistes i sostenen que els segui-dors de Lenin o Chávez són la sal dela terra. Curiosament, no són pàriessinó persones amb una certa posi-ció i que paguen, costa de creureque amb alegria, una burrada d’im-postos; és a dir, candidats a fugir-ne amb el farcell a l’espatlla tan bonpunt un règim com el que diuen an-helar es fes realitat al seu país. Si lafantasia persisteix, malgrat totesles evidències històriques en con-tra, vol dir que és estimulada políti-cament, mediàticament i acadèmi-cament. I aquest estímul troba elsuport d’una megalomania congè-nita que ens fa pensar que nosal-tres sí que en sabrem i que ho fa-rem tan bé. Al cap d’un segle de fra-cassos, i amb la informació de quèdisposem ara, no hi ha excusa percreure en falòrnies com l’astrologia,l’homeopatia o el socialisme.

L

De set en setManuel Castaño

Socialistestots

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE NOVEMBRE DEL 20186 |

Mas acusa lajutgessa del Tribunalde Comptes d’actuar“al dictat” del PPamb el 9-N

El setmanari LaRepública organitzapel dia 26 a Gironala primera ediciódels guardons

PremisRepublicansde l’Any

Un sentènciaamb basepolíticaNacional

Els 218 dies d’aplicació del’article 155 de la Consti-tució espanyola per inter-venir la Generalitat de Ca-talunya des que es va apro-var al Senat, el 27 d’octu-bre de l’any passat, ja te-nen una traducció econò-mica que s’enfila fins als1.800 milions en el pres-supost de l’administraciócatalana, ja sigui per blo-queig, pèrdua de partideso endarreriments. Així horecull l’informe que va pre-sentar ahir el comissionatper al Desplegament del’Autogovern, Pau Villò-ria, al Consell Executiudel govern.

L’aplicació del 155 vaser “una intervenció àm-plia i en tota regla de la Ge-neralitat i va afectar demanera negativa tots elsàmbits” d’acció del governi la institució, en paraulesdel mateix Villòria. Tambéva admetre que no era“fàcil quantificar de ma-nera exacta” la incidènciaeconòmica de la inter-venció de l’Estat, ja quetambé s’hi hauria d’afegirl’impacte en l’economiaglobal provocat directa-ment o indirectament atercers, ja siguin empre-ses, proveïdors, entitats ociutadans, entre d’altres.

Villòria, que durantl’aplicació del 155 era el se-cretari general del Depar-tament d’Empresa i Co-neixement, va xifrar enmés de 130 milions d’eu-ros l’impacte directe en els

comptes en “despeses in-necessàries i partides per-dudes” pel control del -govern espanyol, que vaanul·lar la capacitat finan-cera de la Generalitat, amés de la capacitat de de-fensa jurídica dels seus in-teressos, com ara la possi-bilitat de recórrer contraels acords del Senat quecomportaven la implanta-ció de l’article 155. El co-missionat va admetre queno podien donar una quan-titat concreta, perquè elssupòsits eren molt dife-rents, i considerava quecaldria agregar-hi els re-cursos perduts per indem-nitzacions a treballadorsacomiadats, despeses decancel·lació de contractesde lloguer, adaptació alssistemes d’informació delgovern espanyol... En qual-sevol cas, Villòria va deixarclar que la intervenció “perla via coactiva”, deixant debanda altres solucions perla via de la negociació i el

diàleg, va ser “un fracàs”.El document, de 83 pà-

gines, recull totes les afec-tacions que els tretze de-partaments de la Genera-litat han inclòs en 477 for-mularis seguint una sèried’indicadors, com ara elsàmbits d’actuació, el pe-ríode d’afectació i el costeconòmic, entre d’altres,

però també les possiblesaccions de reparació. Escompleix així un dels ob-jectius pels quals es va no-menar Villòria per al càr-rec, el 26 de juny. Ante-riorment, també s’haviatingut en compte la infor-mació proporcionada perl’associació Servidors.cat,el síndic de greuges i l’As-semblea en Defensa deles Institucions Catalanes(ADIC) de la Generalitat,entre d’altres. Partint detot el que van recollir elsdepartaments, es va divi-dir l’informe en deu àm-bits d’afectació, i la majo-ria de formularis recollitscorresponen a temes degovernança i representa-ció institucional (116).Tot seguit, figuren lesafectacions en ajuts, sub-vencions i beques (70); enconvenis de col·laboració(56); en inversions, com-pres, serveis i subminis-traments (51); control fi-

nancer i impacte econò-mic (44); en estratègia,planificació i aprovació deplans i programes (41); di-fusió i comunicació (35);impacte normatiu (29);increment de la burocrà-cia (22), i indefensió de laGeneralitat (13). De totesaquestes afectacions, esconsidera que un 40% vantenir una afectació greu iun 14%, molt greu. El go-vern preveu que el 18% deltotal no es podran reparar.

Destitucions i ajudesEn l’àmbit institucional, laintervenció va suposar ladestitució de 234 treballa-dors públics, sense comp-tabilitzar-hi les baixes vo-luntàries –33 alts càrrecs,139 d’eventuals, 11 d’altadirecció, 50 de personal la-boral i un funcionari–, 90dels quals ja han estat res-tituïts, va explicar Villòria–la majoria, de les delega-cions de l’exterior i el per-sonal del Diplocat–. Tam-bé van suprimir el pla demissions empresarials iles ajudes a empreses, i ladestitució del govern vadeixar sense representa-ció institucional reunionscom la del Patronat i co-missions del Mobile WorldCongress. Estratègies iplans efectuats amb elconsens d’agents socials,culturals, polítics i econò-mics també es van aturar,com el de formació perma-nent del professorat, queafecta 60.000 docents.

En clau financera, elscomptes bancaris es vanbloquejar, no hi havia dis-

ponibilitat de crèdit i, se-gons Villòria, es va incre-mentar la burocràcia i es vaalentir la tramitació d’ex-pedients per adaptar-se ales demandes i els protocolsdels ministeris de torn. Perexemple, es va paralitzar elconveni amb el ConsorciHospital Clínic per a la vigi-lància epidemiològica. Aixímateix, els Mossos d’Es-quadra no van poder acce-dir als diners dels fons re-servats per a la lluita contrael terrorisme. Tota aquestaburocràcia també va afec-tar la compra de subminis-traments i inversions comara les dels fons europeusFeder, i va provocar quemés d’un miler d’entitatssocials tinguessin paralit-zades les línies de subven-

ció per un import d’11,9milions. Per Villòria, aixòha tingut incidència enaquestes entitats, que hanhagut de modificar actua-cions, amb tensions de tre-soreria, i recórrer a crèdits.En l’àmbit normatiu, fins a46 iniciatives legislativesen tràmit parlamentari esvan aturar, a més de nouprojectes de llei i 37 propo-sicions de llei en tràmit.

L’informe mostra quealgunes afectacions en in-versions, compres, serveisi subministraments no te-nen possibilitat de rever-sió, com ara la contracta-ció anual del servei de mo-nitors de suport a l’alum-nat amb necessitats espe-cials i el fet que el Ministerid’Educació ho aprofités

Jordi AlemanyBARCELONA

El 155 bloca1.800 milionsNEGATIU L’informe sobre la intervenció del govern espanyol a la Generalitat elconsidera un “fracàs” amb conseqüències greus i negatives per a l’autogovernAFECTATS La paralització d’ajudes va afectar més d’un miler d’entitats socials

La consellera de la Presidència,Elsa Artadi, i el comissionat dela Presidència per al Desplegamentde l’Autogovern, Pau Villòria, enroda de premsa, ahir ■ GUILLEM

ROSET / ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El 155 va deixarel govern sensecapacitat dedefensa jurídica

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

18per cent de les afectacionsprovocades pel 155 es consi-deren irreparables.

234destitucions es van produir,sense comptar-hi les baixesvoluntàries.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE NOVEMBRE DEL 2018 | Nacional | 7

CinismeL’APUNT rèndum com el que ens neguen i que substituirà per un

déjà vu sobre l’Estatut? L’altre, el rei Felip VI. Que desde Perú ofereix el suport espanyol per lluitar contra lacorrupció. Que doni menys suport als altres i que es de-diqui a fer neteja al país que diu que tant l’estima. Ésclar que hauria de començar per casa seva mateix. Pe-rò un cop obren la boca, es queden tan amples.David Brugué

Desvergonyits i cínics. En un parell de dies, els podersexecutiu i representatiu de l’Estat han tornat a donaruna mostra d’un cinisme desmesurat. Ja no és nomésper l’escandalosa sentència del 9-N, sinó per les decla-racions que fan. En una entrevista, Pedro Sánchez espermetia el luxe de recomanar a Theresa May que con-voqui un segon referèndum del Brexit. Perdó? Un refe-

per renovar els concertssense tenir en compte elscriteris pactats entreJxCat, ERC i la CUP.

Puigdemont, a PalauAhir a la nit, el presidentde la Generalitat, QuimTorra, va anunciar la sevavoluntat de col·locar unaplaca al saló Sant Jordi delPalau que digui que “du-rant 7 mesos la Generali-tat va ser mantinguda desde l’exili per Puigdemont ique s’ha pogut recuperardarrerament”. “Amb el155 ens van segrestar elgovern i les institucionsque en neixen”, va dir elpresident en la comme-moració dels 40 anys delrestabliment de la Comis-sió Jurídica Assessora. ■

La portaveu del govern i con-sellera de la Presidència, ElsaArtadi, va proposar ahir quehi hagi una cimera del governde Pedro Sánchez amb el dela Generalitat el dia 21 de de-sembre, coincidint amb la re-unió del Consell de Ministresque s’ha de fer a Barcelona,tot i no tenir-ne confirmacióoficial. L’objectiu seria que enaquesta “cimera bilateral degoverns” es pugui debatre lasituació i les “possibles solu-cions polítiques al conflicte”a Catalunya. En aquest sen-tit, espera que l’executiu es-panyol “no vingui a fer turis-me ministerial”. Artadi, però,va reiterar que el govern par-

teix d’un escenari amb “pre-sos i exiliats” i altres mem-bres “amenaçats” d’acabartambé a la presó.

Després de la reunió delConsell Executiu del govern,la portaveu va explicar quedimarts que ve tenen previstdenunciar el Tribunal Supremdavant la fiscalia per la sevaactuació en l’impost de leshipoteques perquè investiguisi el president del Suprem idel Consell General del PoderJudicial, Carlos Lesmes, i elpresident de la sala 3 delcontenciós administratiu delmateix Suprem, Luis MaríaDíez-Picazo, han comès al-gun fet delictiu.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Proposta de cimera de governs

El president del Parla-ment, Roger Torrent, hadecidit convocar avui elscaps dels grups parlamen-taris per cridar-los a l’or-dre i pactar línies verme-lles en l’enfrontament dia-lèctic després dels gestos iexpressions de menys-preu o provocació que hiva haver entre diputats lasetmana passada.

El preludi va ser l’agraenganxada de dimecresentre el president Torra iel líder socialista MiquelIceta. En el debat sobre elretorn de la paga als fun-cionaris, Torra va acusarIceta de cinisme desbor-dant després que el socia-lista insinués que el presi-dent menystenia el seupropi govern i el Parla-ment quan responsabilit-zava la ministra Batet delimitar les possibilitats detornar la paga als treballa-dors públics. Però el mo-ment més desagradablearribava divendres. Des-

prés que el diputat d’ERC,Ruben Wagensberg, ad-vertís Ciutadans que s’hireferirien com a “feixis-tes” si ells no deixavend’acusar l’independentis-me de “colpista i suprema-cista”, el portaveu de Cs,Carlos Carrizosa, li va res-pondre amb un: “Ens ve-iem a fora.”

Torrent els va advertirque no volia arribar a ex-pulsar a ningú de l’hemici-cle i, en el debat mateix, laCUP demanava prendremesures. Posteriorment,Cs, JxCat i el PSC envia-ven escrits a Torrent enquè es queixven de gestos

de menyspreu d’alguns di-putats. Per evitar la repeti-ció o l’agreujament d’a-quests episodis, Torrentreuneix avui els presi-dents dels grups parla-mentaris per pactar lesformes. Ahir feia públicauna carta enviada alsgrups en què els recordaque hi ha unes “mínimesnormes” de cordialitat,que el codi de conducta dela cambra obliga a respec-tar i en què els adverteixque, en cas de no aturar-sel’escalada fora de to, hauràde prendre mesures con-tra els diputats irrespec-tuosos. ■

a El president del Parlament convoca els líders desprésdels gestos de menyspreu entre diputats del ple anterior

Torrent reuneix elsgrups per exigirrespecte dialèctic

Xavier MiróBARCELONA

L’expresident de la Generali-tat Carles Puigdemont estàdisposat a anar de númerodos d’Oriol Junqueras en unapossible llista unitària a leseleccions europees –ERC jaha triat Junqueras com acandidat–. Després d’asse-gurar que no serà candidat

Rogent Torrent, president del Parlament, en una sessió a la cambra catalana ■ ORIOL DURAN

europeu si no hi ha una llistaunitària de l’independentis-me, Puigdemont va proposaren una entrevista a CatalunyaRàdio que la lideri Junqueras.També va indicar com a posi-tiu que Anna Gabriel (CUP), al’exili com ell, fos la númerotres: “Hem d’intentar fer-ho.”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Puigdemont, de dos de Junqueras

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE NOVEMBRE DEL 20188 | Nacional |

Ni l’amenaça d’inhabilita-ció per un termini de dosanys, ni la condemna a pa-gar 4,9 milions d’euros perla factura del 9-N han re-duït l’agudesa política del’expresident de la Gene-ralitat Artur Mas, que ahirva respondre amb contun-dència, duresa i una certadosi d’enginy dialèctic a lacondemna dictada per lamagistrada del Tribunalde Comptes, MargaritaMariscal de Gante.

Acompanyat de la pràc-tica totalitat de condem-nats, Mas va deixar clarque la resolució condem-natòria és un acte de “ven-jança” de l’Estat per l’“èx-it” del 9-N i ho va exempli-ficar canviant el nom deltribunal sentenciador as-segurant que es tracta del“tribunal de ajuste decuentas”.

Davant l’última atzaga-iada de l’Estat espanyol al

moviment independentis-ta, l’expresident va volertransmetre un missatgede fortalesa en assegurar:“Ens fan mal, però no ensfan por. Ens mantenim alcostat de tots aquells quetiren endavant el procés.”

La resolució del Tribu-nal de Comptes, que impo-sa a cada un dels acusatsuna quantitat a pagar enfunció de la despesa quese’ls pot atribuir i a Mas eltotal de 4,9 milions, quehaurà de pagar en cas queels altres no assumeixin laseva part, va ser contesta-da també ahir des de la so-cietat civil del país.

A través de l’AssembleaNacional Catalana i Òmni-um Cultural es van fer cri-des a mantenir les aporta-cions a la caixa de solidari-tat. Amb aquests diners esfarà front a una part de lasanció que resulti del pro-cés, la resta es pagarà ambels immobles dels acusatsque ja estan embargats.

La sentència feta públi-

ca dilluns a Madrid no ésferma i ara els acusats po-den presentar un primerrecurs que haurà de ser re-solt per una sala de tresmagistrats del mateix Tri-bunal de Comptes.

Si es confirma la sen-tència, encara quedarà lapossibilitat de recórrer a lasala del contenciós admi-nistratiu del Tribunal Su-prem. Si es manté la san-ció fins al final, en la sumatotal a pagar caldrà afegir-hi els interessos i les cos-tes del procés, a les qualstambé han estat condem-nats.

Al dictat del PPEn la valoració de la sen-tència, Artur Mas hi veuuna càrrega personal,“d’intent clar de destruc-ció de la persona”, que res-pon a una evident inten-cionalitat política disfres-sada de resolució jurídica.En aquest sentit, l’expre-sident va assegurar que“Mariscal de Gante ha se-guit el dictat del PP, que enel seu dia, a través de So-raya Sáenz de Santama-ría, va assegurar que el9-N el pagaríem de les nos-tres butxaques”.

Mas va atacar el fons ju-rídic de la resolució recor-dant que en el procés pe-nal no van ser condem-nats per malversació i quel’administració de la Ge-neralitat, presumpta per-judicada per la seva ges-tió, no els ha reclamat niun cèntim d’euro. L’expre-sident va insistir que ambel procés participatiu no-més es va voler satisfer lademanda de la població depronunciar-se sobre el fu-tur polític de Catalunya.“Vam fer un servei a la de-mocràcia i a Catalunya iho tornaríem a fer”, vaafirmar.

En la valoració de la re-solució va prendre parttambé l’exconsellera d’En-senyament Irene Rigau,que va assegurar que lacompra dels 7.000 ordina-dors que es van fer servir el9-N abans de destinar-losa les escoles “es va fer bé”,seguint totes les passes delprocés administratiu quecorrespon. Rigau va criti-car el contingut de la sen-tència, que sosté que quanes van comprar els ordina-dors no hi va haver cap es-cola que els demanés i que,per tant, no estava justifi-cada la compra. Segonsl’exconsellera “a les esco-les hi ha 67.000 ordina-dors i no cal una petició ex-pressa d’un centre percomprar-ne”. ■

Jordi PanyellaBARCELONA

Artur Mas: “És el ‹tribunalde ajuste de cuentas›”a L’expresident de la Generalitat i la resta de condemnats a pagar 4,9 milions d’euros pel 9-Ndenuncien la “venjança” de la sentència a Crides a fer més aportacions a la caixa de solidaritat

Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega, Francesc Homs i altres condemnats pel Tribunal de Comptes, ahir als jardins del Palau Robert ■ JOSEP LOSADA

“Els advocats noesperaven unasentència tan dura,s’escapa del que ésnormal”Artur MasEXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“La compra delsordinadors que araens reclamen quepaguem va estarben feta”Irene RigauEXCONSELLERA D’ENSENYAMENT

“El nostre cas haestat promogut perSocietat Civil Catalanai en l’1 d’octubrel’acusació és Vox”Joana OrtegaEXCONSELLERA DE GOVERNACIÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Societat Civil Catalana, l’enti-tat que ha demandat els or-ganitzadors del 9-N fins aaconseguir la sentència con-demnatòria no en té prou. Enun comunicat de valoració dela resolució del Tribunal deComptes que penja de la pà-gina web d’aquesta entitatespanyolista, s’adverteix ques’estarà vigilant les accionsque dugui a terme el governque presideix Quim Torra ique, si adverteixen noves “ac-cions al marge de la llei”, ac-tuaran en conseqüència.

L’advertiment el fan al costatdel col·lectiu autodenominatAdvocats Catalans per laConstitució, que també exer-ceix el paper d’acusador en elprocés del 9-N.

Des de l’entitat espanyo-lista es defensa que la de-manda presentada no respona motivacions polítiques, sinóa la voluntat de fer respectarla legalitat i que la sentènciacondemnatòria els dona laraó en aquest sentit. En lamateixa valoració i amb ànimd’advertència, s’assegura

que “aquesta sentència ha deservir perquè els polítics se-cessionistes recordin quehan de donar exemple de ci-visme i de respecte a l’Esta-tut, a la Constitució i a tot elmarc legal”.

La sentència de Mariscalde Gante estableix que elshonoraris dels advocats deSocietat Civil Catalana hau-ran de ser abonats per ArturMas i la resta de persones de-mandades, ja que també hanestat condemnats a assumirles costes del procés.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Societat Civil Catalana amenaça amb noves accions

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE NOVEMBRE DEL 201810 | Nacional |

XEVI SALA

MALEÏDA HEMEROTECA AVUI FA UN ANY 14 de novembre del 2017

Quan encara nos’esberlava la unitat“Unitat d’Acció”, titula eldiari la jornada del 14 denovembre de fa un any,quan ERC i el PDeCAT jadonen per descartada unasola llista a les eleccionsdel 21-D però es conjurenper mantenir la unitatd’acció. Marta Rovira en-

capçala una delegació re-publicana a Brussel·les i esreuneix amb el president,Carles Puigdemont, perescenificar-ho. Mentres-tant, el líder empresonatd’Òmnium Cultural, JordiCuixart, confirma que noanirà a cap llista. Rovira reunida amb el president i els consellers ■ ACN

La fiscalia nodona treva alsalcaldesEl Ministeri d’Hisendareclama a la fiscalia delTribunal de Comptesque citi a declarar els al-caldes que van donar elseu suport a Puigde-mont a Brussel·les perdeterminar amb quinsdiners es van pagar elviatge.

Iceta no vol niPuigdemontni JunquerasEl primer secretari icandidat del PSC a leseleccions anuncia queno ajudarà a investir niOriol Junqueras ni Car-les Puigdemont. “Si vo-len canviar de rumb, noho pot fer la mateixagent que ens ha portata l’abisme”, afirma.

l 14 de maig passat, avui famig any, Quim Torra era pro-clamat en segona volta 131èpresident de la Generalitat, i

posava fi així a gairebé cinc mesos debloqueig del govern i la judicatura es-panyola, que van impedir que s’in-vestissin Carles Puigdemont, JordiSànchez i Jordi Turull. Tot i que elprocés s’ha alentit inevitablementper la dura situació de repressió, hanestat sis mesos intensos, en què Tor-ra ha prioritzat superar els efectesdel 155, començant pel pagament desubvencions socials i la reoberturade les delegacions a l’exterior, i nos’ha cansat de denunciar l’existènciade presos i exiliats polítics –sobretoten totes les commemoracions delsfets de l’estiu i la tardor del 2017–, aqui ha anat a veure regularment.També ha trencat relacions amb quiconsidera el cap de la repressió, FelipVI, i ha creat l’oficina dels drets civilsi polítics per denunciar la vulneracióde drets fonamentals a Catalunya.

Torra no ha amagat que el seu lí-der polític és a Waterloo, i manté laidea de reinvestir-lo, si bé entretantPuigdemont té el seu lloc al Consellper la República presentat fa unsdies. Quan les maneres diferentsd’enfocar el procés han fet aflorarbatalles entre JxCat i ERC, això sí,Torra i el seu govern han actuatd’element conciliador i cohesiona-dor. Amb el vicepresident Aragonèsvan pactar la conferència al setem-bre on va traçar les línies immedia-tes, i han redactat un pla de governamb més de mil mesures, moltes decontingut social, que confien queajudin a fer República, si bé poquess’han executat encara. Així pensa se-

E

guir fins a la sentència del judici al’1-O, la gran fita a l’horitzó de la le-gislatura que suposarà un abans i undesprés, i que Torra vol aprofitar peracusar l’Estat, internacionalitzar elcas i tornar a mobilitzar la societat ala recerca d’una altra “finestrad’oportunitat”, una de les expres-sions que ha popularitzat.

L’engranatge unionista, però, noli ho ha posat fàcil, i ja el primer diava desempolsar piulades i articlesseus de fa anys que han servit peracusar-lo de nazi i supremacista, i vaengegar, a més, una inflada campa-nya contra els llaços grocs que va serel serial de l’estiu. Fins i tot li van dis-cutir la fórmula amb què, sense es-mentar la Constitució, va prometre

el càrrec. Igualment amb la complici-tat judicial, Rajoy –en l’últim grantorpede a les institucions catalanesabans que el fes fora Pedro Sánchezel 30 de maig en una moció de cen-sura arran de la condemna al PP percorrupció– també es va negar a pu-blicar al DOGC el nomenament delsconsellers que havia triat Torra, en-tre els quals hi havia els exiliats LluísPuig i Toni Comín i els presos JosepRull i Jordi Turull. Al final també vahaver de cedir amb nous noms i elgovern no va prendre possessió, idesallotjar així el 155, fins al 2 dejuny, el dia que Sánchez ho va fer aMadrid.

Amb dos executius nous la reuniódels presidents el 9 de juliol va des-

tensar la situació i va obrir expecta-tives de diàleg, en forma de la recu-peració de comissions bilaterals, quefins ara han permès recuperar treslleis socials suspeses o el reconeixe-ment d’un deute de 2.700 milions,dels 6.700 que reclama la Generali-tat a l’Estat. Això sí, hi ha hagut pocsavenços pel que fa a la fi de la repres-sió, més enllà de l’acostament delspresos, i cap ni un en l’exercici del’autodeterminació, cosa que ha fetque Torra retiri el suport als pressu-postos de Sánchez i ha dut a un re-fredament de relacions, ja que la se-gona trobada prevista per a l’octubreno es farà ara previsiblement fins aldesembre. En l’últim ple el trenca-ment també es va fer evident amb elPSC, tot i que per a divendres Torraha convocat una mesa de diàleg a pe-tició seva, ja es veurà si amb resultatpràctic.

El retorn a una gestió que trobaautonomista ha fet que la CUP hagiretirat el suport a Torra, que al car-rer també s’ha vist discutit pels CDRa qui va arengar, els quals han prota-gonitzat moments de tensió amb elsMossos, fins al punt de posar enqüestió el conseller Miquel Buch. Nitan sols la presentació del fòrum cí-vic i social de debat constituent haaconseguit refer la majoria indepen-dentista. De fet, fins i tot l’ANC haposat un ultimàtum al govern per-què es pacti un rumb clar cap a la Re-pública abans del desembre, si no volveure mobilitzacions en contra.Amb això, els comuns són els únicssocis potencials en la negociació delpressupost, el pròxim gran escull,amb l’espasa de Dàmocles a sobreper la vaga convocada el 12 de de-sembre pel retorn de la paga extraals funcionaris. De patata calenta enpatata calenta. ■

FITA · El president Torra compleix sis mesos maldant per mantenir l’esperit republicà tot i la repressió, amb l’esperança que eljudici a l’1-O obri un altre embat GESTIÓ · El diàleg no ha dut grans avenços i el dia a dia autonomista li ha fet perdre suports

Òscar PalauBARCELONA

El dia a dia. En-tre les poques gransmesures noves, Tor-ra cita sovint el mo-del de CAP estrenata la Mina que unificaserveis socials i sani-taris. El govern tam-bé ha creat l’ens queha de rellevar ATLL, iha fet una licitaciómilionària en serveisde telefonia i inter-net. A més, ha hagutd’entomar conflictespel sector del taxi il’arribada de menorsno acompanyats.

Mig any sostenint la flama

Quim Torra, en el moment que va ser investit president pel Parlament, el 14 de maig passat ■ ORIOL DURAN

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE NOVEMBRE DEL 201812 | Nacional |

Veniu al lliurament delsPremisRepublicans de l’Any

Dilluns, 26 denovembre,a les 20 h, a l’AuditoriPalau de Congressos deGirona

Reserveu fins a 2invitacionsa confirmacions@lrp.cat

Us confirmarem lainscripció per correuelectrònic

No us perdeu un acte dereivindicació id’agraïment als mésrepublicans

alta una mica més d’una set-mana per a l’esperada cerimò-nia de lliurament de la primeraedició dels Premis Republi-

cans de l’Any, escollits l’estiu passatper votació dels subscriptors i els lec-tors de La República (www.lrp.cat)i també d’El Punt Avui, L’Esportiu,L’Econòmic i Catalonia Today. Giro-na ha estat la ciutat escollida per aldebut d’aquesta trobada anual delrepublicanisme català, i a l’AuditoriPalau de Congressos de la ciutatavancen els preparatius per cele-brar un esdeveniment multitudi-nari que també vol ser un homenat-ge i un reconeixement als presos iexiliats polítics que pateixen des defa més d’un any la revenja de l’Estatespanyol. Amb aquest motiu, s’estàpreparant una cerimònia que com-binarà el lliurament dels premis alsguanyadors de les sis categories sot-meses a elecció popular i les refe-rències a la situació dels presos iexiliats, als quals enguany s’ha ator-gat de manera extraordinària elpremi d’honor del setmanari La Re-pública, distinció que compartiranamb els dos membres dels CDR Ta-mara Carrasco i Adri Carrasco. Unaltre premi especialment emotiués el que s’atorga a títol pòstum aMuriel Casals.

Premiats de nivell i personalitatsEn l’acte del dilluns dia 26 de no-vembre seran presents la majoriadels premiats (Valtònyc, per raonsòbvies, no podrà ser-hi, però ha en-registrat un emotiu missatge quees projectarà durant la vetllada) ifamiliars dels presos i exiliats, aixícom diversos representants políticsde tot el ventall republicà. La ceri-mònia que s’està dissenyant tindràun volgut caràcter d’austeritat i so-

F

lemnitat per fer palesa la gravetatdel moment, però alhora no defu-girà el to positiu, amb algunes ac-tuacions musicals i una obertura

de gran impacte emocional per alsassistents.

La primera edició d’aquests guar-dons es va convocar coincidintpràcticament amb el naixement dela revista, que ja fa set mesos que ésals quioscos, amb 26 números pu-

blicats i un número zero. La volun-tat d’aquesta iniciativa és fer un re-coneixement anual a les personesque més contribueixin a la consoli-

dació del republicanisme, així comfomentar la participació dels lectorsi subscriptors de la revista. Per ob-tenir les invitacions a l’acte, cal en-viar un correu electrònic a confir-macions@lrp.cat i esperar un cor-reu amb les entrades per imprimir.

CERIMÒNIA · Girona celebra el dia 26 la primera edició dels guardons convocatspel setmanari La República RECONEIXEMENT · L’acte es farà a l’Auditori Palaude Congressos i serà un gran homenatge nacional als presos i exiliats polítics

El Punt Avui usconvida als PremisRepublicans de l’Any

Carles RiberaGIRONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La gran trobada del setmanari La República

Acte a l’Auditori de Girona ■ M.L.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Sis guardons per votaciópopular, premi d’honora presos i exiliats i un depòstum a Muriel Casals

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La cerimònia tindrà uncaràcter solemne, però inclourà moments de gran emotivitat

Reserveu fins a dues invitacions aconfirmacions@lrp.cat o al 972 18 64 47 (de 9 h a 14 h)

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE NOVEMBRE DEL 2018

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Carles PuigdemontPremi d’Honorde La República(‘ex aequo’)

Josep RullPremi d’Honorde La República(‘ex aequo’)

Jordi BorràsPremi ReflexióRepublicana pel seucompromís cíviccom a fotoperiodista

Oriol JunquerasPremi d’Honorde La República(‘ex aequo’)

ValtònycPremi Repúblicade les Arts pel seumèrit artístic icompromís cívic

Carme ForcadellPremi d’Honorde La República(‘ex aequo’)

Raül RomevaPremi d’Honorde La República(‘ex aequo’)

Lluís LlachPremi 1 d’Octubreper una trajectòriapersonal decompromís cívici polític

Toni ComínPremi d’Honorde La República(‘ex aequo’)

Dolors BassaPremi d’Honorde La República(‘ex aequo’)

Jordi SànchezPremi d’Honorde La República(‘ex aequo’)

Jordi CuixartPremi d’Honorde La República(‘ex aequo’)

Muriel CasalsPremi MemòriaRepublicana(‘in memoriam’)

Anna GabrielPremi d’Honorde La República(‘ex aequo’)

Marta RoviraPremi d’Honorde La República(‘ex aequo’)

Associació deMunicipis per laIndependènciaPremi RepúblicaPopular

Open ArmsPremi al MèritRepublicà perla seva tascade denúncia isalvament

Jordi TurullPremi d’Honorde La República(‘ex aequo’)

Clara PonsatíPremi d’Honorde La República(‘ex aequo’)

Jaume RouresPremi Republicàde l’Any per unatrajectòriaprofessionaldestacada icompromesa

Lluís PuigPremi d’Honorde La República(‘ex aequo’)

Meritxell SerretPremi d’Honorde La República(‘ex aequo’)

Joaquim FornPremi d’Honorde La República(‘ex aequo’)

Adrià CarrascoTamara CarrascoMembres dels CDRrepresaliats

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE NOVEMBRE DEL 201814 | Nacional |

8652

74-1

1320

78w

Q

El dia que es complienquinze anys del cèlebre“donaré suport a l’Estatutque surti del Parlament”amb què José Luis Rodrí-guez Zapatero es compro-metia a reformar-lo sentencara líder de l’oposició,Pedro Sánchez va tornar ala casella de sortida. Forçatper ERC i el PDeCAT a lacelebració al Congrés d’unple monogràfic el dia 12 dedesembre sobre la situaciópolítica a Catalunya, deudies després de les elec-cions andaluses, el presi-dent acudirà al debat ambl’oferta de reforma de l’Es-tatut per augmentar l’au-togovern sense preveurecap consulta que no siguiel referèndum de ratifica-ció del nou text.

L’objectiu d’ERC i elPDeCAT era citar Sánchezal Congrés dimecres, peròté un viatge oficial a Cuba,i les eleccions andalusesdel 2 de desembre aniranseguides de l’acte dels 40anys de la Constitució, el6 de desembre. Així que lajunta de portaveus de lacambra fixa el debat el dia12, en contra de la voluntatdel PP, que preferia que esfes abans per aspirar a de-bilitar Susana Díaz.

Gairebé amb un mesd’antelació, la portaveu delPSOE al Congrés, Adriana

Lastra, advertia ahir queel president Quim Torra non’ha d’esperar res de nou.“La proposta del presidentSánchez per a Catalunya laconeix tot Espanya: neces-sita, primer, un acord en-tre catalans i, en tot cas,una modificació estatutà-ria per aconseguir més au-togovern, i després, que vo-tin tots els catalans aques-ta reforma estatutària”, vadir Lastra. “Res de nou”,reblava per tancar tota es-cletxa al dret a decidir. Sishores més tard, fonts de La

Moncloa limitaven l’abastde l’oferta de Sánchez i dei-xaven obert què hi dirà.

Opció de més autonomiaDescartada la consulta,Lastra, això sí, va convidara mirar al passat i veureon era Catalunya fa un any,“amb el 155”, i on és ara,amb el retorn de les bila-terals. “L’«operació diàleg»avança”, lloava. A ERC, elportaveu al Congrés, JoanTardà, va replicar que “l’in-dependentisme ha d’assu-mir que potser el referèn-

dum no serà «independèn-cia sí o no», sinó «més auto-nomia o independència»”,però va alertar Sánchezque la solució no vindrà derepetir la reforma estatutà-ria que el TC va reescriureen la sentència del juny del2010. “Si Sánchez noméspreveu la possibilitat d’unEstatut d’autonomia, fa fo-ra el 50% de catalans quesom independentistes. Ion? No ens deportaran,oi?”, hi afegia Tardà. A EnComú Podem, Lucía Mar-tín veia poc sentit a la idea

de reeditar “propostes defa més de deu anys”, i mésquan un Estatut ha de par-tir del Parlament i no del’inquilí de La Moncloa.

Llaç “d’odi” que “assenyala”Quan falta un mes per al de-bat monogràfic, el llaç grocva arribar al Congrés peruna proposició de llei desímbols del PP –que va te-nir el vot de Ciutadans iprou, perquè el PSOE se’nva desmarcar– que exigeixerradicar-los de l’espai pú-blic, juntament amb l’este-

lada, al·legant que són“símbols d’odi que asse-nyalen qui no els porta”, se-gons la portaveu, DolorsMontserrat. “S’imagina al-gú anant a la comissaria adenunciar un cas de violèn-cia de gènere i trobant-hiun agent amb un pin mas-clista?”, va plantejar Mont-serrat equiparant-ho ambel llaç groc a la solapa. “Deuestimar molt poc Catalu-nya si perquè el PP guanyivots a Andalusia ens llançaaixí a la plaça”, li va etzibarSergi Miquel (PDeCAT).Tardà (ERC) va recordar alPP que ha mantingut pla-ques franquistes. A Cs, Mi-guel Gutiérrez culpava elPP de “no defensar la uni-tat d’Espanya quan mana”.“On eren quan es xiulaval’himne espanyol i el rei enla final de la copa del Rei?”,exigia el diputat de Cs.

Equiparació de JusapolEl que sí que es va aprovar–amb el suport del PP, elPSOE, Cs i Podem, i el nodel PNB, ERC i el PDe-CAT– és l’equiparació sa-larial dels policies amb elsMossos i ertzains que im-pulsa Jusapol, que ha aple-gat 550.000 firmes i queahir es va concentrar denit al Congrés per pressio-nar en favor de la seva ini-ciativa legislativa popular.

El que el Congrés noviurà és un debat sobre elrei i la seva reprovació comel del Parlament: la mesaveta el debat de dos delsquatre punts d’una propo-sició no de llei del PDe-CAT: el que “rebutja i con-demna” la intervenció deFelip VI el 3-0 i el que de-fensa els “valors republi-cans” i “l’abolició d’unainstitució caduca i antide-mocràtica com és la mo-narquia”. El PDeCAT volque la mesa reconsideri lacensura. ■

a Proposarà una reforma i més autogovern quinze anys després de Zapatero a La cambra tombala proposta del PP d’erradicar del carrer els llaços grocs “d’odi” a Vetat el debat per reprovar el rei

David PortabellaMADRID

Sánchez oferirà més Estatutel dia 12 en un ple al Congrés

La portaveu del PP, Dolors Montserrat, va defensar ahir al Congrés l’erradicació dels llaços grocs de l’espai públic ■ ZIPI / EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 14 DE NOVEMBRE DEL 201816 | Nacional |

8597

44-1

1983

60L

EDICTELa Junta de Govern Local en sessió ordinària realitzada en data 26 d’octubre de 2018 adoptà elssegüents acords:“Expedient 2239/2018. Aprovació inicial de les Bases Específiques Reguladores per a l’a-torgament de subvencions a les entitats, associacions i col·lectius locals, per al suport deles activitats esportives realitzades en l’exercici 2018[.../...]Primer.- Aprovar inicialment les Bases Específiques Reguladores per a l’atorgament de subven-cions a les entitats, associacions i col·lectius locals, per al suport de les activitats esportives rea-litzades en l’exercici 2018, annexes.Segon.- Sotmetre a informació pública aquest acord i expedient de referència, durant un terminide vint dies hàbils, mitjançant la publicació del corresponent edicte al Butlletí Oficial de la Provín-cia de Barcelona (BOPB), al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), al diari El PuntAvui, i a la seu electrònica de l’Ajuntament: http://santestevesesrovires.eadministracio.cat/board//a la secció Tauler d’Anuncis, als efectes de presentació d’al·legacions i/o reclamacions que escreguin pertinents per qualsevol persona interessada.Aquest termini començarà a comptar a partir de l’endemà de la darrera publicació d’aquest acorden els mitjans d’informació esmentats.Amb el benentès que l’acord íntegre i el contingut de les Bases es trobaran publicats a la seuelectrònica (http://santestevesesrovires.eadministracio.cat/transparency/ a la carpeta EXPE-DIENTS EN EXPOSICIÓ PÚBLICA.Tercer.- Es disposa que si no es formulen al·legacions i/o reclamacions el present acord esde-vindrà aprovat de forma definitiva, sense necessitar un altre acord exprés.Quart.- Publicar l’acord d’aprovació definitiva juntament amb les Bases aprovades definitivamental Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), així com a la seu electrònica de l’Ajunta-ment (http://santestevesesrovires.eadministracio.cat/transparency/ a la carpeta AJUDES i SUB-VENCIONS, i s’anunciarà en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la referènciadel Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) en què s’hagi publicat íntegrament el textde les Bases.Cinquè.- Un cop aprovades definitivament les Bases Específiques Reguladores per a l’atorga-ment de subvencions a les entitats, associacions i col·lectius locals, per al suport de les activitatsesportives realitzades en l’exercici 2018, exposades al públic dins del termini i forma regulats, esprocedirà, prèvia aprovació per la Junta de Govern Local, a efectuar la convocatòria de la con-cessió de les subvencions específiques, segons regula l’Ordenança General Reguladora de Sub-vencions de l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires.Sisè.- Notificar aquest acord a l’Àrea de Serveis Esportius, així com a l’Àrea de Serveis Interns iSeguretat Ciutadana (Serveis Econòmics), per al seu coneixement i efectes.”

Sant Esteve Sesrovires, 6 de novembre de 2018Vist i plauEl secretari, L’Alcalde President,Ricard Rosich i Palet Enric Carbonell i Jorba

Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires

8597

44-1

1983

59L

EDICTELa Junta de Govern Local en sessió ordinària realitzada en data 26 d’octubre de 2018 adoptà elssegüents acords:“Expedient 2244/2018. Aprovació inicial de les Bases Específiques Reguladores per a l’a-torgament de subvencions a les entitats, associacions i col·lectius locals, per al suport deles activitats als barris realitzades en l’exercici 2018[.../...]“Primer.- Aprovar inicialment les Bases Específiques Reguladores per a l’atorgament de subven-cions a les entitats, associacions i col·lectius locals, per al suport de les activitats als barris realit-zades en l’exercici 2018, annexes.Segon.- Sotmetre a informació pública aquest acord i expedient de referència, durant un terminide vint dies hàbils, mitjançant la publicació del corresponent edicte al Butlletí Oficial de la Provín-cia de Barcelona (BOPB), al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), al diari El PuntAvui, i a la seu electrònica de l’Ajuntament: http://santestevesesrovires.eadministracio.cat/board//a la secció Tauler d’Anuncis, als efectes de presentació d’al·legacions i/o reclamacions que escreguin pertinents per qualsevol persona interessada.Aquest termini començarà a comptar a partir de l’endemà de la darrera publicació d’aquest acorden els mitjans d’informació esmentats.Amb el benentès que l’acord íntegre i el contingut de les Bases es trobaran publicats a la seuelectrònica (http://santestevesesrovires.eadministracio.cat/transparency/ a la carpeta EXPE-DIENTS EN EXPOSICIÓ PÚBLICA.Tercer.- Es disposa que si no es formulen al·legacions i/o reclamacions el present acord esde-vindrà aprovat de forma definitiva, sense necessitar un altre acord exprés.Quart.- Publicar l’acord d’aprovació definitiva juntament amb les Bases aprovades definitivamental Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB), així com a la seu electrònica de l’Ajunta-ment (http://santestevesesrovires.eadministracio.cat/transparency/ a la carpeta AJUDES i SUB-VENCIONS, i s’anunciarà en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la referènciadel Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) en què s’hagi publicat íntegrament el textde les Bases.Cinquè.- Un cop aprovades definitivament les Bases Específiques Reguladores per a l’atorga-ment de subvencions a les entitats, associacions i col·lectius locals, per al suport de les activitatsals barris realitzades en l’exercici 2018, exposades al públic dins del termini i forma regulats, esprocedirà, prèvia aprovació per la Junta de Govern Local, a efectuar la convocatòria de la con-cessió de les subvencions específiques, segons regula l’Ordenança General Reguladora de Sub-vencions de l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires.Sisè.- Notificar aquest acord a l’Àrea de Serveis Personals (Barris), així com a l’Àrea de ServeisInterns i Seguretat Ciutadana (Serveis Econòmics), per al seu coneixement i efectes.”

Sant Esteve Sesrovires, 6 de novembre de 2018Vist i plauEl secretari, L’Alcalde President,Ricard Rosich i Palet Enric Carbonell i Jorba

Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires

Un inspector en cap de lapolicia espanyola de Ma-drid, que amb el nom de Ca-mel 1 coordinava l’operatiude requisar urnes en setcentres de Barcelona, vadeclarar ahir com a impu-tat per haver permès càrre-gues policials “excessives”.Va admetre davant del jut-ge d’instrucció 7 de Barce-lona que en l’1-O estava encontacte permanent ambun centre de comanda-ment, però no va deixarclar si des del centre li vandonar l’ordre de carregarcontra els veïns; sí la d’atu-rar-los. A més, va assegurarque no sabia qui eren elsresponsables del centre. Esdona la circumstància queel Ministeri de l’Interior noha respost als requeri-ments del magistrat per-què identifiqui els coman-daments i que aporti les co-municacions internes perl’1-O.

A més, l’inspector encap, amb el número profes-

sional 81.585, va justificarl’ús de les defenses davant“el mur humà hostil” que esvan trobar als centres. Finsi tot va afirmar que “en cer-tes situacions es pot colpe-jar a la cara”, segons fontsjudicials, quan se li va posarel vídeo de la dona amb untrau al front a l’escola Medi-terrània per un cop de por-ra. També va aprovar l’ac-tuació dels agents al CEIPPia de Sant Antoni.

“Presumpta sang”Aquest càrrec policial és elprimer dels 24 agents de lapolicia espanyola imputatsper la seva actuació a les es-coles i centres de votaciódel referèndum d’autode-terminació, a alguns delsquals se’ls acusa de lesionscontra la integritat de lapersona. Els quatre agentsque van comparèixer ahirnomés van respondre a lespreguntes del magistratFrancisco Miralles, del fis-cal i de l’advocat de l’Estat,que defensa alguns delsagents, i van refusar les deles acusacions. Un dels mo-

ments tensos va ser quanl’inspector en cap va decla-rar que les accions dels ve-ïns eren ”hostils, amb in-sults, i que van rebre copsde paraigües”, tot i que eljutge li va replicar que als

vídeos no se’n veia cap,d’agressió veïnal.

El segon a declarar vaser un subinspector de Se-villa (el 70.231), el qual vaassegurar que no tenencap normativa vers l’ús de

les defenses, tot i que sa-ben que han de vigilar a notocar parts lesives. En laseva actuació a l’IES PauClaris, va negar que tirés alterra, ni magregés ni ferís ala mà Marta Torrecillas. Va

indicar que la va aixecar ien aquesta acció ella vacaure. Tant l’inspector encap com el subinspectorvan negar haver vist veïnsferits amb sang, de la qualvan dir que era “presump-ta sang” o “pintura”, se-gons els presents.

El tinent d’alcalde deDrets de Ciutadania deBarcelona, Jaume Asens,es va desplaçar a la ciutatde la justícia per congratu-lar-se de les primeres de-claracions d’imputats i vaanunciar que l’Ajunta-ment, com a acusació po-pular, ha demanat “la im-putació de 24 agents mésque van actuar amb violèn-cia “ a l’IES Pau Claris enhaver-los pogut identifi-car. Avui declaren quatreagents més, imputats peraccions a les escoles InfantJesús, Fedac Horta i Do-lors Montserdà. ■

a Admet que estaven coordinats per un centre de comandament, però no aclareix qui va ordenarcarregar a L’Ajuntament de Barcelona demana la imputació de 24 agents més de la policia espanyola

Un inspector en cap justificaels cops de porra al cap l’1-O

Mayte PiulachsBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Demanem al governde Pedro Sánchez quedeixi de sabotejar lainvestigació i estiguiamb les víctimes”Jaume AsensTINENT D`ALCALDE DE BARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

L’inspector en cap i el subinspector que van declarar com a imputats ■ QUIQUE GARCÍA / EFE

“El ministre del’Interior ha d’aclarird’una vegada qui vadirigir el dispositiupolicial de l’1-O”Andrés García BerrioADVOCAT D’AFECTATS

La fiscalia superior de Ca-talunya va comunicar ahira l’alcalde de Mollerussa idiputat, Marc Solsona,l’arxivament de les dili-gències obertes contra ellel setembre de 2017 perun delicte de desobedièn-cia per haver donat suportal referèndum de l’1-O. Hova piular el mateix batlle:“Personalment alleugerit.Desitjo el mateix desenllaç

a tots els alcaldes del país.”Encara hi ha un cente-

nar d’alcaldes sota sospi-ta, i a l’estiu les fiscaliesvan ordenar més requeri-ments per si se’ls podia im-putar la cessió de locals. Elcas de l’alcalde Mollerus-sa, defensat per la penalis-ta Judit Gené, és el primerarxivament. El fiscal con-clou que no se li pot impu-tar desobediència, preva-ricació ni malversació defons, en tenir només “su-posicions”. Amb tot, sostéque dels tres locals que esvan usar un d’ells era pú-blic, l’escola de música, ique “és poc creïble” que elseu director no sabés quiva obrir el centre l’1-O. ■

M. PiulachsBARCELONA

La fiscalia arxiva elcas contra l’alcalde deMollerussa per l’1-O

a Marc Solsonadesitja “el mateixdesenllaç a tots elsalcaldes del país”