Upload
others
View
5
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
El llegat indiàde Lloret de Mar
Història de Lloret
ELS IBERS 250 ACJaciments ibers: Montbarbat, Puig de Castellet i Turó Rodó.
966Document on surt per primera vegada el terme Loredo. Prové del terme Lauretum, zona de llorers.
S. XICastell de Sant Joan
S. XVIIEl cabotatge, el comerç pel nostre mar. Navegació de port a port seguint la costa de Lloret fins a Cadis. Transportaven carbó, llenya, peix, suro, botes, avellanes, fruita...
1778Inici de la construcció dels vaixells d’altura. Es promulga el Decret de Lliure Comerç de Carles III que permet la construcció dels vaixells per anar a fer les Amèriques des de qualsevol platja de Catalunya.
EDAT ANTIGA EDAT MITJANA PAS SAT PESCADOR I COMERÇ D’ULTRAMAR, L’ÈP OCA DELS AMERICANOS .
ELS ROMANS SEGLE I I DC
Sepulcre romà: torre sepulcral romana amb necròpoli de
tombes d’incineració.
1812-1869Construcció de 150 vaixells d’altura a les platges de Lloret.
1840-1880Anys en què varen emigrar més lloretencs a Amèrica, sobretot a Cuba.
1898Pèrdua de les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines, i retorn de molts lloretencs a Lloret.
INICIS DEL TURSME
1919Destinació de vacances per a persones de l’alta societat de Barcelona.
1950Arribada dels primers
turistes internacionals.
Abans que els turistes descobrissin la bellesa de les platges i cales de Lloret de Mar, la vila ja tenia una estreta relació amb el mar. Primerament com a poble de pescadors i, posteriorment, amb el comerç d’ultramar.
A mitjans del segle XVIII hi havia molts navegants lloretencs que anaven a Amèrica per buscar fortuna. Eren els indians, que a Lloret de Mar eren anomenats americanos.
L’any 1778, el rei Carles III promulgà el Decret del Lliure Comerç amb les colònies americanes i aquest va ser l’impuls definitiu perquè molts s’embarquessin en aquesta aventura. Va ser l’època en què es varen començar a construir grans vaixells a les platges de Lloret per marxar a Amèrica.
Els vaixells invertien entre quatre i sis mesos per fer el viatge cap a Santiago de Cuba, l’Havana, Montevideo, Buenos Aires... Anaven carregats de vins, olis, teixits, sal, farina i altres mercaderies; i tornaven a Catalunya carregats de cotó, fustes nobles, pells, sucre, tabac, cafè, rom, tasajo...
Lloret de Mar i els americanos
DO
MÈN
ECH
CAR
LES
RAM
ON
CAS
AS
JOAQUIM MIR
PASSEIG FERRAN AGULLÓ
PASSEIG FERRAN AGULLÓ
PUERTO RICO
FRAN
CESC
LAY
RET
PABLO PICASSO
RICA
RD C
ANAL
S
MAR
IÀ F
ORT
UNY
MAR
IÀ F
ORTU
NY
CAMÍ DEL CASTELL DE ST. J
OAN
CAMÍ A CALA BANYS
BISBE BERNAT UMBERT
PLAÇA ALFRED SISQUELLA
PINTOR MANEL COLL I RODRIGUEZ
JOSE
P DE
TOGORE
S
DE LA RIERA
DE LA RIERA
POTOSÍ
POTOSÍCONSTANTÍ RIBALAIGA
JOSEP MARIA SERT
FRANCESC CAM
BÓ
COSTA DE CARBONELL
CARBONELL
COSTA DE
BUEN
OS
AIRE
S
BUENOS AIRESISIDRE NONELL
VALENTÍ ALMIRALL
PERE CODINA I MONT
BUENOS AIRES
PTGE. J. M. SERT
PTGE. BUENOS AIRES
COSTA DECARBONELL
DEL
CAR
IB
PUJADA
PUJADA POTOSÍ
FRANCESC CAMPDERA
POTOSÍ
FRANCESC CAM
BÓ
CAM
Í DE M
AS ARB
OÇ
DE SÓCRATES
DEL XINO-XANO
DE PLATÓ
CAMÍ DE REPÒS
FRANCESC
PLAÇA ARQUÍMEDES
AVINGUDA VILA DE BLANES
DELS M
ESTR
ES
CAM
Í DE
L’ÀNG
EL
CAMÍ D
E L’ÀNG
EL
RAMON LLULL
AUSIÀS MARCH
CARLES RIBA
DE ROSSELL
PASSATGE SENYORA
SANTA JULITA
SANT R
AMON
AVINGUD
A DE LES ALEGRIES
PASSEIG DE CÚLLAR
LED ADUGNI VA
LAREI R
AVIN
GU
DA
DEL
RIER
AL
AVIN
GU
DA
DEL
RIE
RAL
SENYORA DE ROSSELL
DE GERTRUDIS
MORET I FRIGOLA
NAR
CÍS
SALA
I PA
RERA
PASS
EIG
DE
CÚLL
AR
SANT Q
UIRZE
PLAÇADELS MESTRES
RIER
A D
E L L
ORE
T
DE JOAN FUSTER
I ORTELLS
AV. D
E JO
SEP
PLA
I CAS
ADEV
ALL
AVINGUDA D
E CATALUNYA
ROVIRA D
E DALT
DE GIRONA DE
TARR
AGO
NA
DE
LLEI
DA DEL MAS BAELL
DE L’A
IGUA VIVA
DE L’
AIGU
A VI
VA
PLAÇA LLUÍSCOMPANYS
D’OVIDI MONTLLOR I M
ENGUAL
AVINGUDA D
EL P
U IG
DE C
ASTE
LLET
DE SANT BONAVENTURA
DE LES ESCOLES
SENYORA DE ROSSELL
AVINGUDA
DE V
IDRE
RES
JOAQUIMBLUME I CARRERES
DE CAN GUIDET
SÈNIA DEL RABIC
PTGE. JOAN CARLES
FELICIÀ SERRA I MONT
AVD
A. A
NSE
LM C
LAVÉ
AVD
A. A
NSE
LM C
LAVÉ
ESTE
VE C
ARLE
S
JOAN BAPTISTA LAMBERT
JOAN BAPTISTA LAMBERT
DE SANT JOSEPJOSEP LLUHÍ
DE SANT CARLES
DE NARCÍS FORS
DE L’OLIVA
DE SANT ROC
AVINGUDA VILA DE TOSSA
AVINGUDA VILA DE TOSSA
PLAÇAERNESTADLER
PLAÇAMIL·LENARI
DE SANT PERE
DEL
CARM
E
RECTOR FELIP I GIBERT
COMERÇ
DE LA VERGE DE LORETODE SANT JOSEP
DE L’OLIVA
TRAVESSIA DELSDE SANT BONAVENTURA
JARDINS
DE GIRONA
AVINGUDA DE VIDRERES
AVINGUDA VILA DE TOSSA
POET
A CA
RNER
POET
A CARN
ER
DEL MIGDIA
PUNTAIRES
MARINA
MARINAMARINA
MARINA
TURÓ
DE
L’EST
ELAT
ROTCOD ADUGNIVA
FLEM
ING
CAMÍ DE LES CABRES
DE LA R
EIN
A FA
B IO
LA
AVIN
GUDA
DE
CAN
BOT
ET
DE J O
AQUI
M R
UYR
A
PLA D’EN PUIG
PTGE.
TURÓ DE L’ESTELAT
P
SANT LLUÍS
SANT CLIMENT
VERGE DE LA CANALDE LES FLORSVERGE DELS DOLORS
SANTA ANNA
TRAV. DELS AMICS
DEL SOL
DEL SOL
TRAV
.
DE LA LLUNA
FÈLIX D’AZUA FÈLIX D’AZUADE SANTA T
ERESA
CONILL I SALA
SÈNIA
DEL
BARR
AL
DE L’ARENY
VENÈ
CIA
DEL MIGDIA
DE SANT MIQUEL
TRAVESSERA DE
SANT MIQUEL
DEL SOL
DEL NORD
PTGE. DEL PUIG
PLAÇAPARÍS
DE LA GINESTA
DEL CASTELLPTGE. RECTOR
FELIP I GIBERT
DEL CASTELL
VIDAL I BARRAQUER
CAMÍ DE LES CABRESAVIN
GUDA DE FREDERIC MISTRAL
SÈN
IA D
EL B
ARRA
L
DEL CASTELL
PTGE. DELS
FELIBRES
VALL DE
VENÈCIA
SANT ELMDE LES TARONGES D
E LE
S LL
IMO
NES
DEL
S PE
SCAD
ORS
PEIX
OS
TRO
MPE
TES
DEL
LLE
Ó
DE
LA C
IVAD
A
VALL
DE
DE LA VILA
PASSEIG MOSSÈN JACINT
VERDAGUER
PASSEIG CAMPRODON I ARRIETA
VALL
DE
VEN
ÈCIA
DEL MIGDIA
DE LA FÀBRICADEL CARME
DELS CALAFATS
DE VENÈCIA
DE VENÈCIA
DE VENÈCIA
NARCÍS MONTURIOL
AVINGUDA DE JOAN LLAVERIAS
PLAÇA MELCIOR
MONTERO
PLAÇA RAMONCOLL IRODÉS
PETXINES
DE RAFEL
CASANOVASPTGE. DEL
BARCO
PINT
OR H
UGUE
T
TRV.
DE
JOAN
LLA
VERA
S
TRAV
ESSI
A VE
NÈC
IA
SANT OLEGUERSANT JOAN
SANT ISIDRE
ST. MARTÍ
ST. TOMÀS
ST. BALDIRISANT ANTONISANT GERONI
SANT MARTÍ
SANT MATEU
SANT NARCÍS
ST. CRISTÒFOLST. TOM
ÀS
RAMBLA
ROMÀ BARNÉS
JOSEP M. COLL I RODÉS
SANT BALDIRI
SANTA EULÀLIA
SANT LLORENÇEM
ILI MARTÍNEZ
DELS MÀRTIRS
SANT ALBERTVÍDUES I DONZELLES
JOSEP GELATSSANT BARTOM
EU
PASSEIG AGUSTÍ FONT
PLAÇAD’ESPANYA
PLAÇA DELA TORRE
PLAÇADE LAVILA
MIGUEL DE CERVANTESSANT GERARD
DE LA CARNISSERIA VELLA
PTGE. DE SANT ROMÀ
AJUNTAMENT
ST. ISIDRE
DE SANT ROMÀDE L’HOSPITAL VELL
RECTORIA
MIQUEL FERRER RECTOR COCH
PERILLS
AGUSTÍ CABAÑAS
DE LA UNIÓ
PRAT DE LA RIBA
TRAV. UNIÓ
DE SANTACATERINA
DE SANTA CRISTINA
LLUC
DE LA VILA
PLAÇADEL CARME
PLAÇAPIFERRER
PLAÇA DE L’ESGLÉSIA
PLAÇA DESANTA CRISTINA
FRANCESC CAMPDERA
TRAV. SANT CARLES
JOSEP GALCERANCOSTA SANT CARLESCOSTA DE LA FÀBRICA
DE SANT PEREDE L’ESPERANÇA
DELS HORTS
PLAÇAGERMANSMARISTES
PLAÇAPERE TORRENT
DEL TORRENTÓDE NARCÍS FORS
DE L’OLIVA
DE L’OLIVA
D’HIPÒLIT LÁZARO
DEL TO
RREN
TÓ
ISAAC ALBÉNIZSANTA M
ARTADE PONENT
AVINGUDA VILA DE BLANES
DE LA RIERA
PLA DE CARBONELLDEL LLORER
DEL LLORER
DEL GRAU
COMTE RAM
ON BORRELL
CANONGE DOMÈNECH
PTGE. DEL GRAU
PTGE. DEL GRAU
PTGE. DE
SANT PERE
DE L’OLIVA
SAN
T
DE SAN
T PERE
AVINGUDA JUST I MARLÉS I VILARRODONA
PASSATGE TORRE CAMPDERÀ
DELS MESTRES
AVINGUDA DE LES ALEGRIES
JOSEP DE
TOGORES
AVIN
GU
DA
DEL
RIE
RAL
PLA DE CARBONELL
AVINGUDA VILA DE BLANES
PASS
EIG
MAN
EL B
ERN
AT
FRANCESC MACIÀ I LLUSSÀ
JOSE
P TARRA
DELLA
S I J
OA
N
STA. LLÚCIA
JOSEP
IRLA
I BO
S CH
DE JAUME VICENS VIVES
AVIN
GUDA
DE
CAN
BOTE
T
AVINGUDA DE CAN BOTETMAURICI SERRAHIMA
JOSEP M A RIA SERT
À FO
RTUNY
A CALA BANYS
COSTA DE LA CREU
TRAV. DE
LA CREUPUJA
DA C
AMPDERÀ
VICENÇ BOU
VICENÇ BOU
DE LA VERGE DE LORETO
DE LA VERGE DE LORETO
BAIX
DE L
A RI
ERA
DE BARCELONA
DE BARCELONA
TICM
ERCAT TURÍSTIC
AL
DE LES GERMANES
ENRIC GRANADOS
PLAÇAGERMINAL
ROS
PLAÇA DE
VENÈCIA
SANTA ISABEL
1
Casa Garriga (Museu Marítim)
2
Passeig Jacint Verdaguer
3
Ajuntament
4
Església de Sant Romà
5
Casa parroquial
6
Capella del Santíssim Sagrament
7
Can Font
8
Cementiri modernista
1
2
3
7
8
Resseguint la petjada dels
americanos a Lloret de Mar
RUTA INDIANA DE LLORET DE MAR
4 5 6
Passeig de sorra vermella flanquejat per palmeres a banda i banda que recorda l’essència colonial de l’Havana.
A les puntes del passeig hi ha dos edificis de l’època indiana: l’ajuntament, d’estil neoclàssic, projectat pels arquitectes Martí Sureda i Félix de Azúa i que s’inaugurà l’any 1872, i el Museu del Mar, que va ser la casa d’Enric Garriga i Mataró, 1888.
Passeig de Jacint Verdaguer i ajuntament de Lloret
Antigament va ser la casa d’Enric Garriga i Mataró, lloretenc que va emigrar a Cienfuegos (Cuba) i es va enriquir amb materials per a la construcció.
Avui en dia la casa és un museu que explica els vincles de Lloret amb el mar. Des de la pesca fins al cabotatge comercial i la història del comerç d’ultramar.
Museu del Mar
Els lloretencs que varen emigrar sovint mantenien una estreta relació amb Lloret i varen invertir en la vila, ja fos a la seva
tornada o a la distància.
És el cas de la casa parroquial i de l’església de Sant Romà. Els indians varen finançar la reforma del temple, obra de
Boventura Conill i Montobbio, amb escultures de Llimona i Clarassó.
Narcís Gelats, des de l’Havana, va costejar la capella del Santíssim Sagrament.
Casa indiana que data del 1877 i que va pertànyer a Nicolau Font i Maig, americano que va fer fortuna a Cuba. Té
importants detalls modernistes com la porta d’entrada i actualment és una casa museu que mostra com eren les
cases indianes d’aquella època.
Casa parroquial i església de Sant Romà
Can Font
Antic monestir benedictí que Nicolau Font i Maig va comprar per poders des de l’Havana aprofitant la desamortització eclesiàstica de 1855. Posteriorment el va ampliar i una part la va convertir en un asil. Va encarregar el projecte a Puig i Cadafalch. Actualment és un espai privat que acull un hotel i un restaurant.
Sant Pere del Bosc
Els indianos volien mostrar el seu poder econòmic en vida amb la construcció de grans cases i donacions i també un cop morts.
És per això que varen invertir molts diners a fer panteons dissenyats per importants arquitectes de l’època com Antoni
Gallisà i Josep Puig i Cadafalch. El cementiri modernista de Lloret és un referent d’art funerari del s. XIX a tot Catalunya.
El cementiri forma part de la Ruta Europea de Cementiris.
Cementiri modernista
Narcís Gelats s’instal·là a Cuba l’any 1860. Més tard, fou enviat per la seva família als Estats Units, on feu estudis de banca. Quan els acabà s’establí finalment a l’Havana. El 1876 fundà en aquesta ciutat, amb el seu germà Joan i el seu oncle Josep Durall i Maig, el Banco Gelats, un dels més importants de Cuba i, a més, banc de la Santa Seu al país. Més endavant, creà també una companyia naviliera i fou president de les firmes La Tropical i l’Havana Clearning House. Fou conegut per les seves donacions i ajudes, especialment a les congregacions d’ensenyament i beneficència, tant a Amèrica com a Catalunya. A Lloret va finançar les obres de la capella del Santíssim Sagrament de Sant Romà.
Dona lloretenca del s. XIX que va tenir gran repercussió a la premsa de l’època. Es va casar amb Miquel Ferrer, un blanenc
que va fer fortuna a Cuba, i es va quedar vídua molt jove i sense descendència. Contradient el contracte matrimonial
que havia signat amb el seu marit, es va tornar a casar amb un home més jove que ella i encara més ric que el primer marit.
Nicolau Font i Maig (1830-1908) va anar a Jaruco (Cuba) cridat per un seu oncle i va tornar a Lloret amb una gran fortuna. Nicolau Font era conegut amb el nom de comte de Jaruco, un títol nobiliari que ell no va acceptar pels seus ideals catalanistes i perquè trobava absurd pagar a Madrid unes taxes per haver de ser comte.
Explica una anècdota que Nicolau Font volia posar monedes d’or al terra de l’ermita de Sant Pere del Bosc. L’indià ja havia renunciat a pagar taxes per haver de ser comte i va demanar a la Casa Reial poder posar unes monedes al terra. El problema era que els peus no podien trepitjar ni la cara del rei ni l’escut de la nació, ja que era considerat un insult a la corona. La resposta de Madrid va ser que les monedes s’havien de posar en vertical i no en horitzontal, la qual cosa obligava a augmentar el nombre de monedes que s’havien de fer servir. Nicolau Font va abandonar la idea.
Aquest carrer recorda una curiosa història associada als indians: aquests homes enriquits a les Amèriques sovint tornaven a casa ja amb una certa edat i es casaven amb joves donzelles a les quals feien signar un contracte que estipulava que no es tornarien a casar en cas de quedar vídues; per tant, en morir els esposos indians, es convertien en riques i joves vídues.
El banquer de Cuba,Narcís Gelats
Carrer de Vídues i Donzelles
Nicolau Font i Maig, el comte de Jaruco
La provocativa Lliberada
CONSTANTÍ RIBALAIGUA, THE COCKTAIL KING
Constantí Ribalaigua arribà a Cuba l’any 1914. L’any 1918 es convertí en el propietari d’El Floridita, bar que era una referència a l’Havana.
Portà dels EUA la primera màquina de picar gel que hi hagué a Cuba, una Flak Mak.
Amb la Flak Mak perfeccionà la recepta del daiquiri i va crear el daiquiri Floridita. Picava el gel i el guardava en una caixa amb aïllant i forats per sota per mantenir el gel sec; a més, va fer el que sabia fer més bé: combinar sabors. Agafà una unça i mitja de rom, una culleradeta de sucre, el suc de mitja llimona verda cubana i, el seu secret, cinc gotes de marrasquí; i ho va servir en una copa de boca ampla prèviament gelada. Resultat? Acabava de néixer el daiquiri Floridita.
El restaurant Floridita aviat va ser conegut com la Catedral del Daiquiri i Constantí Ribalaiagua com the Cocktail King per haver estès la moda del daiquiri per tot el món, amb la creació del daiquiri gelat. Entre els seus il·lustres clients va tenir Ernest Hemingway.
EL DAIQUIRI FLORIDITA O DAIQUIRI FRAPPÉ
INGREDIENTS 2 unces de Bacardí blanc (3 cl) 1 culleradeta de sucre 1 culleradeta de licor marrasquí El suc de 1/2 llimona Gel frappé A la batedora i servir frappé
Daiquiri - RECEPTA ORIGINAL
42 ml de rom blanc
7 ml de suc de llima
1 culleradeta de sucre
A la coctelera amb gel
Història del daiquiri 1.
Cal posar els ingredients a la batedora.
2.S’afegeixen dues pales de
gel picat a la batedora, que es posa 10 segons al màxim
fins que quedi un gel molt fi, com un sorbet.
3.Un cop a la copa (copa Martini), el licor marrasquí es posa sobre
el gel i es decora amb una fulla de menta i una canyeta.
Les variants amb fruita segueixen les mateixes quantitats, afegint-hi trossets de maduixa, préssec, plàtan, pinya, cireres, mango, etc. No gaire quantitat de fruita perquè, si no, el còctel resulta massa dolç. Generalment, l’equivalent a tres maduixes mitjanes.
Recepta del daiquiri
Els Jardins de Santa Clotilde
Descobrir la història indiana
de Lloret
Els Jardins de Santa Clotilde, situats a cala Boadella, són un jardins laberíntics d’estil noucentista, del 1919, ideats pel marquès de Roviralta, i dissenyats i construïts pel paisatgista Rubió i Tudurí, que també va fer importants jardins de Barcelona com els del Palau
Reial de Pedralbes o el Turó Park.
LA VISITA IMPRESCINDIBLE VISITES CONCERTADES GUIADES I ALTRES PROPOSTES
RUTA DELS INDIANSVisites guiades als espais patrimonials del centre de Lloret amb vinculació amb la història dels indians. Les visites acaben amb una degustació de daiquiri al Museu del Mar.
CAN FONTVisita a la casa museu (màxim 15 persones) per descobrir una casa indiana amb importants detalls modernistes. S’hi veu com vivien i algunes curiositats de l’època.
VISITES GUIADES ALS JARDINS I AL CEMENTIRISi voleu conèixer la història dels Jardins i del Cementiri modernista, aquesta visita guiada és una bona aproximació històrica a l’època i a aquests elements culturals en concret.
TALLER DE DAIQUIRIPer aprendre la història del daiquiri i com preparar-lo amb un taller personalitzat a càrrec d’un cocteler professional.