MONOGRÀFICSINFORMACIÓ MEDIAMBIENTAL

a destacarEL PROGRAMALa Generalitat posa en marxa el plamarc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012.

LA CITABarcelona acollirà del 27 al 29 de maig Carbon Expo, la fira anual dels mercats de carboni.

D D

ecòpolis

Cautela, però també espe-rança. Així va acabar la 14aconferència de l’ONU sobreel canvi climàtic, celebradaa Poznan (Polònia). ¿Con-

clusions? Una qüestió tan delicada vasuscitar, com era d’esperar, divisió d’o-pinions. Els més optimistes creuen que lacimera ha suposat un pas endavant perafrontar els perills que amenacen el pla-neta. Per primera vegada, els països in-dustrialitzats s’han compromès a posaren marxa un fons d’ajuda econòmica per-què els estats més febles puguin cons-truir dics, arreglar carreteres, crear siste-mes d’alerta meteorològica i adoptar altresmesures per reduir els devastadors efec-tes del canvi climàtic.

Els més escèptics reclamen una apor-tació econòmica més gran per part delspaïsos rics. Segons ells, els 220 milionsd’euros anuals previstos inicialment (la xi-fra podria arribar als 300 milions) s’allu-nyen de les necessitats que requereix lapreservació del medi ambient. I exigeixenmés determinació per afrontar una situa-ció més que preocupant.

NOVES OPORTUNITATSEntre les dues postures se senten les veusque promulguen un gran acord i mouena l’acció. Un és el secretari general del’ONU, Ban Ki-moon: “Necessitem unanova revolució verda”, va declarar a lacimera de Poznan. Una revolució que aca-bi amb la recessió i procuri “un desen-volupament més sostenible”. Tambéva dir que la crisi actual no ha de ser unimpediment perquè cada país compleixiamb els seus compromisos. És més, BanKi-moon va vaticinar que “la lluita con-tra el canvi climàtic pot crear milions

de llocs de treball”. Una opinió quecomparteixen molts experts, ja que lesaccions a emprendre obren un camí plede noves oportunitats.

Mentrestant, els participants en la con-ferència celebrada a Polònia van aprovarun calendari per elaborar el tractat quesubstituirà el protocol de Kyoto. El marçdel 2009 haurà d’estar a punt un esbor-rany amb les propostes bàsiques i les lí-nies estratègiques per debatre-les al juny,i arribar a la cimera del desembre a Co-penhaguen (Dinamarca) amb els deuresfets i a punt per aprovar-los definitivament.Els negociadors confien que la nova Ad-ministració de Barack Obama se sumi a

aquest procés perquè el seu concurs ani-maria molts països a assumir els seuscompromisos. Segons Elena Espinosa,ministra de Medi Ambient, Espanya tindràun paper proactiu en la lluita contra el can-vi climàtic.

A Copenhaguen també es decidiràquantes emissions de diòxid de carboni(CO2) pot produir cada país de cara al2020. El percentatge de reducció als es-tats més rics –no decidit a la cimera dePoznan– apunta a una forquilla d’entre el25% i el 40%, xifra que estaria en con-sonància amb les recomanacions del’IPCC, el grup de científics de l’ONU, decara a evitar que la temperatura de la Ter-

La Terra exigeix solucions urgentsLa cimera del clima demana un desenvolupament més sostenible i obre el camí per substituir el protocol de Kyoto

Una mesura aconsellareduir les emissionsde CO2 i altres gasosd’efecte hivernacle

A. L. H.Àrea Monogràfics M

ra augmenti més de dos graus. La quotaexacta, no obstant, es fixarà en funciód’uns criteris encara no establerts.

Després de la cimera del clima de Poz-nan, Barcelona coparà l’atenció interna-cional a l’albergar la sisena edició de Car-bon Expo, que tindrà lloc del 27 al 29 demaig del 2009 a la capital catalana. L’ex-posició, organitzada pel Banc Mundial,l’Associació International de Comerç d’E-missions (IETA, en les seves sigles enanglès), la Fira de Colònia i Fira de Bar-celona, serà el punt de trobada mundialde les empreses que operen en el mer-cat de CO2. Una cita clau per conèixer elsúltims projectes del sector.2

BAN KI-MOON:“LA LLUITACONTRA EL CANVI CLIMÀTICPOT CREAR MILIONS DE LLOCS DE TREBALL”

DECLARACIONS DEL SECRETARIGENERAL DE L’ONU A POZNAN

Vista panoràmica de la ciutat de Barcelona, amb la Sagrada Família, a la dreta, i els edificis de la torre Mapfre i l’Hotel Arts, amb el mar de fons.

El problema actual que planteja elcanvi climàtic i l’escalfament delplaneta és que la quantitat d’e-

missió de gasos naturals amb efecte hi-vernacle a l’atmosfera ha augmentat iaquesta emissió de més gasos ambefecte hivernacle no es presenta de for-ma natural a l’atmosfera. Aquests gasostan sols representen aproximadamentl’1% de l’atmosfera i formen una barreraque reté la calor i manté el planeta 30graus centígrads més calent que siaquesta capa no existís.

Aquest canvi s’admet que posa en pe-

rill la composició i capacitat de recupe-ració i la productivitat d’ecosistemes na-turals i per la falta de boscos, que sóngrans fixadors de CO2. La gran desertit-zació que s’està creant a l’Amazònia,el Sud-est asiàtic i Indonèsia per la talaindiscriminada de boscos afecta la bios-fera i també els canvis d’ús del sòl, matè-ries orgàniques, intercanvi sòl-atmosfe-ra, que generen emissions vinculades deCO2, CH4, N2O. El metà és 20 vegadesmés agressiu que el CO2 i l’òxid nitrós és300 vegades més perjudicial que el CO2

i, per sort, les quantitats de CH4, N2O

són molt petites comparades amb les deCO2.

Els gasos atmosfèrics que contribuei-xen a l’efecte hivernacle són el diòxid decarboni (CO2), metà (CH4), òxid nitrós(N2O), el vapor de l’aigua, l’ozó, els hi-drocarburs, l’hidrofluorocarboni (HCFC),el perfluorocarboni (PFC) i l’hexafluorurde sofre (SF6).

La contaminació es produeix en formad’emissions de partícules i gasos a l’at-mosfera (CO2). No obstant, les reservesde carbó són molt grans al món i els ex-perts consideren que aquest combusti-

ble fòssil no es deixarà d’utilitzar ni tansols als països més avançats. De fet, l’Or-ganisme Internacional de l’Energia pre-veu que l’any 2050 es produirà més deldoble de l’electricitat a partir del carbó.

Amb aquest panorama, la carrera capa tecnologies de carbó net més eficienti menys contaminant ja ha començat il’interès entre les grans empreses elèc-triques és creixent. L’objectiu és acon-seguir tancar el cicle del carboni i im-pedir les emissions a l’atmosfera de CO2

sense canviar les formes de treballactuals.2

L’ESCALFAMENT DEL PLANETA

Trànsit intens a la plaça de Francesc Macià de Barcelona.

Dins del marc de les políti-ques de lluita contra el can-vi climàtic, el Govern deCatalunya ha aprovat, ambdata 30 de setembre del

2008, el pla marc de mitigació del can-vi climàtic a Catalunya 2008-2012. Elseu objectiu és que Catalunya contri-bueixi d’una manera responsable, pro-porcional i efectiva amb el compromísde compliment del protocol de Kyoto del’Estat espanyol, però a la vegada estarpreparada per incorporar els acords ques’estan negociant a Europa per a la re-ducció dels gasos amb efecte hiverna-cle per al període 2013-2020.

Els orígens del desenvolupament delpla es remunten a la segona meitat del’any 2007, quan el Govern va obrir unprocés de diàleg, de concertació i d’in-tercanvi amb la societat catalana. Du-rant la jornada inaugural, celebrada elmes d’octubre del mateix any, es va con-vocar la ciutadania perquè participés enla Convenció Catalana del Canvi Climà-tic, un procés participatiu, paral·lel al tre-ball intern de planificació del Govern,amb la finalitat de recollir les opinions iaportacions de tots els agents actius dela societat civil organitzada.

Aquest procés, que va finalitzar el fe-brer del 2008, ha estat innovador, tantper l’abast de la temàtica abordada comper la metodologia de participació, i hagenerat molt interès en el conjunt del’Estat espanyol i en diverses institucionseuropees. Tant és així, que el 23 de junydel 2008 el Govern català va presentaral Parlament europeu el procés de par-ticipació com una de les millors pràcti-ques i experiències europees de reduc-ció d’emissions de CO2 a escala regionali local.

El resultat del procés participatiu, ambmés de 900 aportacions, ha enriquit elsconeixements de tots els participants iha servit de base per a la identificació

de mesures del pla. Aquest és un platransversal que té com a missió la co-ordinació, el seguiment i l’impuls de po-lítiques, plans, actuacions i projectessectorials que tinguin impacte directe isinèrgic en la reducció d’emissions. Secentra sobretot en les emissions difu-ses, és a dir, aquelles que són genera-des pels sectors no sotmesos a la di-rectiva del comerç d’emissions: transporti mobilitat, serveis, construcció i ús deles vivendes, residus o agricultura, en-tre altres, que representen un 65% deles emissions de Catalunya; encara quetambé inclou un programa per al sectorsubjecte a la directiva, que suposa el34% de les emissions restants. El resul-tat és un pla que es concreta en tresgrans programes que inclouen 15 sub-programes, 41 accions i 56 mesuressectorials de suport, per impulsar la in-vestigació, la sensibilització i la partici-pació.

PROCÉS D’ADAPTACIÓEl pla també recull els elements clau periniciar el procés d’adaptació al canviclimàtic, encara que, en línia amb la UEi la comunitat internacional, aquest frontd’actuació en relació amb el canvi climà-tic s’ha d’abordar immediatament i enparal·lel a les polítiques de mitigació. Eldesplegament del pla es portarà a ter-me a través de dos programes d’actua-cions específiques per als períodes2008-2010 i 2011-2012 que concreta-ran les accions a desplegar i detallaranel departament responsable, el pressu-post, el termini d’execució i la previsióde reducció d’emissions.

En resum, la missió del pla és la coor-dinació i la concertació amb la societatcivil i amb l’empresariat català amb el fid’impulsar accions de reducció d’emis-sions de gasos amb efecte hivernacle aCatalunya.

Dins del ventall de polítiques públiquesque són necessàries per a la reduccióde les emissions de gasos amb efectehivernacle anunciades pel pla, la pro-moció dels acords voluntaris és un ins-trument clau per a la mitigació del canviclimàtic. A través dels acords voluntarisper fer front al canvi climàtic, les em-preses, institucions, administracions pú-bliques, associacions i fundacions ques’hi vulguin adherir es comprometran vo-luntàriament a establir mesures que con-

tribueixin a la reducció de les emissions,més enllà del que estan obligades per lanormativa. Per la seva part, la Generali-tat de Catalunya estimularà aquests es-forços i a la vegada establirà mecanis-mes per al seu reconeixement públic. Elsprincipals passos a seguir per adherir-se als acords voluntaris de l’Oficina Ca-talana del Canvi Climàtic (OCCC) són elssegüents:DTenir la voluntat d’adherir-s’hi.DCalcular les emissions pròpies o as-sociades a l’activitat. Per aconseguir-ho,l’OCCC ofereix suport tècnic mitjançantla calculadora d’emissions, metodolo-gies o guies pràctiques.DReduir les emissions directes o indi-rectes de l’activitat mitjançant la posa-da en marxa de mesures o actuacions

de reducció d’emissions.DCompensar tota o una part de lesemissions no reduïdes mitjançant l’ad-quisició de crèdits de carboni per unaquantitat real equivalent.DComunicar-ho a l’OCCC per quedarregistrat al Registre d’Acords Voluntarisde l’oficina.

El procediment que s’està preparantper impulsar aquesta mesura és senzill,àgil i ràpid, amb l’objectiu d’aconseguirque el màxim nombre possible d’enti-tats catalanes s’adhereixin als acordsvoluntaris per afrontar el canvi climàtic.Les experiències en diferents països dela Unió Europea demostren que elsacords voluntaris són una eina molt po-tent per avançar en el camí cap a la sos-tenibilitat.2

J. M.Àrea Monogràfics M

Un pla contra el canvi climàticLa Generalitat de Catalunya promocionarà els acords voluntaris per reduir emissions de CO2

El programa impulsala investigació,la sensibilitzaciói la participació

LES ADHESIONS DE LESENTITATS SÓN CLAUPER AVANÇAR CAP ALA SOSTENIBILITAT

EL COMPROMÍS

Xavier ALBORTPRESIDENT DE LA SECCIÓ TÈCNICA DE MEDI AMBIENT DEL COL·LEGI DE QUÍMICS DE CATALUNYA

la tribuna

Des del 1994, any en què vaentrar en vigor el ConveniMarc de les Nacions Unidessobre el canvi climàtic, lesparts en la cimera (els paï-

sos que han ratificat, acceptat o apro-vat el tractat o s’hi han adherit) es reu-neixen anualment en la conferència de lesparts, aquest any a Poznan i durant duessetmanes, amb l’objectiu d’impulsar i su-pervisar l’aplicació del conveni i continuarles converses sobre la manera més indi-cada d’abordar el canvi climàtic.

En la passada cita internacional a Poz-nan, la Unió Europea ha reafirmat el seucompromís d’arribar a un acord global enla pròxima cimera, que tindrà lloc l’anyque ve a Copenhaguen, de cara al pro-cés de lluita contra el canvi climàtic a par-tir del 2012 (any en què finalitza el proto-col de Kyoto) fins al 2050, en què puguiser ratificat i entrar en vigor ràpidament.L’acord de Copenhaguen s’haurà d’a-conseguir dins del procés de les NacionsUnides, encara que la UE dóna la ben-vinguda a iniciatives de negociació pa-ral·leles com el G-8, països desenvolu-pats, o el G-20, els desenvolupats i algunsen desenvolupament, que ajuden a enri-quir el procés. L’acord de Copenhaguentambé haurà d’integrar una acció decooperació a llarg termini que asseguri eldesenvolupament orientat a una eco-nomia baixa en carbó, segura i sosteni-ble, una producció i consum sostenible iuna menor vulnerabilitat davant el canviclimàtic.

REDUCCIÓ GLOBALLa UE, a partir de la informació propor-cionada pel grup de treball intergoverna-mental sobre el canvi climàtic en el seuquart informe (desembre 2007), assumeixi fa seva la decisió de limitar l’escalfamentmitjà mundial a 2ºC per sobre dels nivellspreindustrials, fet que implicaria, segonsels informes tècnics, una reducció globala escala mundial de les emissions d’al-menys un 50% l’any 2050, respecte a lesdel 1990.

En concret, segons la UE, els païsosdesenvolupats haurien de reduir les se-ves emissions de gasos amb efecte hi-vernacle entre un 25% i un 40% el 2020respecte al 1990, i entre un 80% i un 95%el 2050 respecte al 1990, fet que supo-saria transformar radicalment les seveseconomies les pròximes dècades. Pel quefa als països en desenvolupament en elseu conjunt, i en particular els països ambeconomies emergents, l’any 2020 hau-rien de reduir les seves emissions d’un15% a un 30% per sota de la sevatendència de creixement, alentint primerel creixement de les seves emissions iposteriorment reduint les emissions a tra-vés del desenvolupament d’accions. Mol-tes d’aquestes accions tindran cobene-ficis que reduiran els seus costos(reducció de la pol·lució d’aire, proteccióde la biodiversitat i la seguretat energè-tica). Cal remarcar la importància de lesreduccions d’emissions de la desforesta-ció i la degradació forestal en el conjuntde les seves polítiques. Finalment, tam-bé seria necessari un acord global en el

Sortida de fum de la xemeneia d’una fàbrica.

tractament de l’aviació internacional i eltransport marítim perquè els nivells d’es-forç de reducció siguin consistents ambl’objectiu de 2ºC.

Per al 2050, segons projeccions quetenen en compte la població, la mitjanaglobal d’emissions de gasos d’efecte hi-vernacle per càpita s’hauria de reduir perarribar aproximadament a les dues tonesde CO2 equivalent per càpita. A llarg ter-mini, caldria una convergència gradual deles emissions de gasos d’efecte hiverna-cle nacionals per càpita entre els païsosdesenvolupats i els països en desenvolu-pament, tenint en consideració les cir-cumstàncies nacionals.

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLELa UE s’ha compromès a reduir les sevesemissions de gasos d’efecte hivernacleen un 20% per al 2020 respecte al 1990,i podria arribar a un 30% en el cas que al-tres països desenvolupats es compro-metin a reduccions d’emissions compa-rables, i que els estats amb economiesemergents hi contribueixin adequadamentd’acord amb les seves responsabilitats i

capacitats respectives.Pel que fa als països en desenvolupa-

ment, l’acord de Copenhaguen haurà defacilitar la implantació de les mesuresclimàtiques existents i accelerar la trans-formació a un desenvolupament sosteni-ble baix en carboni i menys vulnerable alcanvi climàtic. Per una altra banda, cal-dria ser ambiciós respecte a la reduccióde les emissions de la desforestació i ladegradació forestal en aquests països,mitjançant la identificació d’incentius i l’a-profitament del finançament públic.

Amb l’objectiu d’aconseguir un desen-volupament sostenible baix en carboni pera tots els països, serà crucial la tecnolo-gia i la millora de l’eficiència energètica,en què les energies renovables tindran unpaper protagonista. La UE també recol-za els projectes de demostració de cap-tura i emmagatzematge de CO2 ambien-talment segurs i planteja estudiar la sevaextensió als països en desenvolupament,per exemple a través de mecanismes dedesenvolupament net.

Encara que tots els països necessites-sin adaptar-se al canvi climàtic, la UE re-

marca la necessària solidaritat amb elspaïsos menys desenvolupats i les illes pe-tites, que són els més vulnerables al can-vi climàtic. El finançament de les accionsde mitigació i adaptació, en especial alspaïsos en desenvolupament, serà un as-pecte fonamental de l’acord de Copen-haguen. Aquestes contribucions finance-res hauran de ser mesurables, reportablesi verificables.

Però no tots els estats del món han tin-gut la mateixa visió compartida a PoznanS’han posat d’acord només en dos te-mes. Per una banda, el calendari de reu-nions del 2009 (quatre reunions al marçjuny, setembre i desembre). Per l’altrahan acordat el temari i la metodologia detreball dels temes clau de les negocia-cions: la mitigació, l’adaptació, la tecno-logia i el finançament.

Per començar, els EUA han fet unes in-tervencions de baix perfil polític ja que lanova Administració nord-americana, pre-sidida per Barack Obama, viu un períodede transició. D’entrada, l’oferta inicial denou president (reduir les emissions delsEUA d’aquí al 2020 als mateixos nivellsdel 1990) no sembla encaixar en la re-ducció mundial necessària per aconse-guir els objectius globals abans esmen-tats.

INTERESSOS DISPARSEls països en desenvolupament, en lapràctica 140 dels 190 presents en les ne-gociacions, formen part del grup dels 77i la Xina, però entre ells les diferències ca-da vegada són més grans ja que els seusrespectius interessos no són els matei-xos. L’única coincidència prové de l’ob-jectiu de reclamar més accions i dinersals països desenvolupats en l’àmbit de lamitigació i sobretot en un fons econòmicsuficient per fer front a l’adaptació del can-vi climàtic.

Un petit grup de països en desenvolu-pament –Xina, Índia, Sud-àfrica, BrasilMèxic, Indonèsia, entre altres– no tenenles mateixes visions que els altres païsosen desenvolupament, però entre ells tam-poc hi ha coincidència d’estratègies.

Cada una de les posicions de ne-gociació dels diferents grups queda al’espera del que faran els altres i això com-porta que tot s’acabi decidint, previsi-blement, en l’últim minut de l’última reu-nió de Copenhaguen, el desembre de2009.

En resum, els dos punts clau per arri-bar a un acord a la capital danesa sónper una banda, que es dibuixi una arqui-tectura financera sòlida i suficient perafrontar els reptes econòmics per portara terme les accions de mitigació i adap-tació que el desplegament de l’acord deCopenhaguen haurà de concretar ambposterioritat. Per l’altra, que s’aconse-gueixi un canvi de cultura en l’ús de lesenergies fòssils, i el desplegament de lesenergies renovables i el camí cap a unaeconomia sostenible baixa en carboni pera tots els països. Fins ara, faltava una vi-sió compartida i solidària a nivell tècnicAra, caldrà una implicació molt alta delsprincipals líders polítics mundials per arri-bar a un acord.2

POZNAN, UNA META INTERMÈDIA

la tribuna

Es necessita un canvide cultura en l’ús de lesenergies fòssils de cara a laconferència de Copenhaguen

L’última etapa de lesnegociacions requereix unaalta implicació dels líderspolítics mundials

FredericXIMENO DIRECTOR GENERAL DE POLÍTIQUES AMBIENTALS I SOSTENIBILITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

En tres anys cadacatalà hauria degenerar un 10%menys de residus

el consell TRES CASOS CONCRETS

Qualsevol ocasió és bona

Una dona camina pel carrer amb dues bosses de plàstic.

Ja fa uns quants anys que laConselleria de Medi Ambient iHabitatge elabora un missatgequadricolor, el del groc, blau,verd i marró dels contenidors

que tots els municipis catalans estanobligats a realitzar, i que persegueix lacorrecta separació dels residus, per a unmillor tractament i la minimització delsseus efectes adversos. Segons dadesdel Govern, l’any passat es van generara Catalunya 4.311.370 tones de residusmunicipals, xifra que equival a 598,6 qui-los per persona i any. La conclusió, pertercer any consecutiu, és que hi ha unatendència a l’estabilització de la gene-ració de residus per càpita.

Per tant, per a la Generalitat ha arribatel moment de promoure un canvi en lespautes de consum. Ja no és suficientclassificar i gestionar correctament elsnostres residus. El nou repte és reduir-los. Per això, des de Medi Ambient i Ha-bitatge s’ha posat en marxa la campa-nya Aquí reduïm, que consta d’anuncistelevisius, falques radiofòniques i publi-citat a la premsa escrita. L’objectiu ésaconseguir que el 2012 els catalans re-dueixin en poc més d’un 10% la gene-ració de residus per persona i dia. Con-cretament, d’aquí a tres anys cadaciutadà hauria de produir només 1,5 qui-los de residus diaris, mentre que actual-ment aquest valor està en 1,64 quilos.Aquesta previsió s’ha calculat a partir delpotencial de reducció dels componentsde la bossa d’escombraries tipus.

“La prevenció és el primer estadid’una gestió sostenible dels residus.El millor residu és aquell que no es

genera”, insisteix Genoveva Català,directora de l’Agència de Residusde Catalunya, empresa pública quedepèn del Govern català. Per això, elsanuncis posen l’accent en la utilitzaciódel carret de la compra, l’ús de pilesrecarregables o de les tradicionalscarmanyoles.

A més a més dels consells pràcticsque es desgranen en els anuncis, tam-bé s’ha creat el bloc www.aquire-duim.cat, on la ciutadania es pot infor-

mar de com generar menys residus (al-gunes de les propostes són les repro-duïdes en el quadro inferior). Paral·lela-ment, la Generalitat impulsa un altre lloca internet –http://xcr.arc.cat–, que co-rrespon a la xarxa Compra reciclat, unespai de trobada entre empreses de pro-ductes reciclats, reciclables o biodegra-dables i empreses o individus que esti-guin interessats a adquirir-los.

“La Generalitat pretén distingir elsproductes, projectes, estratègies o

ALBERTO GONZÁLEZÀrea Monogràfics M

DCalcular el nombre d’assistents que aniran a les celebracions a ca-sa per encarregar la quantitat necessària d’aliments i evitar un excésde menjar sobrant.DPrioritzar la compra de begudes en envasos retornables. Si no espot evitar la compra de refrescos en envasos d’un sol ús, procurar queaquests siguin de gran volum.DComprar productes frescos i a granel. Evitar la compra d’alimentsexcessivament empaquetats.DSi es compren elements de decoració, que siguin fets amb mate-rials reciclats i que siguin duradors per poder-los aprofitar en altresfestes.DPosar estovalles i tovallons de tela, no de paper. DUtilitzar el telèfon o el correu electrònic per invitar la gent.

DCompartir amb amics i familiars els llibres i les revistes.DUtilizar els serveis de préstec de les biblioteques o de les he-meroteques.DEnsenyar als nens a cuidar els llibres i el material escolar.DUtilitzar internet i el correu electrònic sense imprimir la docu-mentació si no és estrictament necessari.DUtilitzar el paper per les dues cares.DGuardar els sobres, el paper de regal, les capses de cartró, etcè-tera, per a la seva posterior reutilització.DRebutjar els impresos publicitaris. Sol·licitar ser esborrats de lesllistes de distribució de correu publicitari en paper. Indicar a la bús-tia que no es vol rebre publicitat.DEvitar les subscripcions a catàlegs o revistes que no interessin.

DComprar productes en envasos de gran capacitat: aigua, cafè, pro-ductes de neteja, etcètera.DComprar productes concentrats: sabó de mans, productes de ne-teja, etcètera.DEvitar comprar productes en envasos individuals o superflus.DComprar productes reutilitzables o recarregables: vaixella, llapis, por-tamines, retoladors, encenedors, aparells solars…DComprar productes duradors, modulars, reparables i d’alta qualitat:bombetes fluorescents de baix consum i llarga durada, electrodomès-tics, etcètera.DLlogar aquells aparells que es fan servir poc o ocasionalment, enlloc de comprar-los.DComprar productes en envasos reutilitzables o reciclables.

DURANT LES FESTES DE NADAL L’ÚS DEL PAPER COMPRA AMBIENTALMENT CORRECTA

La Generalitat anima els catalans a reduir la generació de residusEl Govern recomana l’ús del carret de la compra i de la carmanyola en una nova campanya mediàtica

materials que tenen integrat en elseu disseny criteris de reciclabilitato reciclatge”, segons explica Jordi Ma-carro, director de l’àrea d’Informació iParticipació de l’Agència de Residus deCatalunya. Per això, també organitza lacinquena edició dels premis Disseny peral Reciclatge, la convocatòria dels qualsencara està oberta (fins al 31 de gener).Els guanyadors del concurs es reparti-ran una dotació de 12.000 euros.

“Per exemple, l’any 2007 es va pre-miar una iniciativa en què es propo-sava la fabricació d’un prestatge fa-bricat 100% amb residus de plàsticprocedents del contenidor groc. Ac-tualment aquest producte ja s’estàcomercialitzant en botigues espe-cialitzades dirigides al gran públic”,explica Macarro.

PROJECTES ESPECÍFICSEntre altres iniciatives, l’Agència de Re-sidus de Catalunya ha firmat un pacteamb el grup de supermercats Bon Preumitjançant el qual aquest ha establertl’objectiu anual de reduir un 20% el con-sum de bosses de plàstic d’un sol ús enels seus 110 establiments. Per aconse-guir-ho, retornen al client 0,02 euros enefectiu per cada bossa que no s’agafi,ofereixen bosses compostables per 0,05euros la unitat, i han pres la decisió dereduir el gramatge i les tintes de les bos-ses de plàstic d’un sol ús, a més de nooferir-les indiscriminadament.

Un altre pacte similar és el que s’hafirmat amb la Xarxafarma, que té 181farmàcies associades. En aquest cas, espretén una reducció del consum de bos-ses de plàstic d’un 10% el 2009 (sobreel consum del 2008), i d’un 20% el 2010.Per aconseguir-ho, entre altres mesures,en aquests establiments s’ofereixenbosses reutilitzables als clients i es des-compten 0,05 euros en les compres deproductes (no medicaments) als consu-midors que no utilitzin bosses d’un solús. Des de la Generalitat no es descar-ta firmar altres acords que vagin en lamateixa línia.2

ALGUNS COMERÇOSJA DISSUADEIXEN ELCLIENT DE L’ÚS DEBOSSES DE PLÀSTIC

UN ASPECTE EN DEBATPARLAMENTARI

JULIO MAYAÀrea Monogràfics M

Barcelona manté un sòlidcompromís amb el medi ambientLa ciutat treballa des de fa anys per aconseguir una gestió racional i eficient dels recursos naturals

Una dona es disposa a llençar uns diaris en un contenidor blau.

La importància del paper deles ciutats com a motors detransformació cap a un des-envolupament sostenible ésun fet que tothom sap. En

aquest context, Barcelona treballa desde fa anys per aconseguir una gestióracional i eficient dels recursos naturalsi dels serveis municipals amb l’objectiuprimordial d’afavorir una ciutat méssostenible, amb la complicitat d’unaciutadania compromesa amb el mediambient.

Milers de ciutats a tot el món treballenamb els mateixos objectius, especial-ment des de la celebració de la Cimerade la Terra a Rio de Janeiro el 1992 il’adopció de les Agendes 21 Locals. Através d’aquest i altres instruments s’im-pulsen polítiques ambientals i mecanis-mes per fer possible el canvi de rumb enla gestió municipal. Es tracta d’actua-cions per garantir un desenvolupamentmés racional i eficient, amb un millor úsdels recursos i distribució equitativa delsbeneficis.

En aquest context, Barcelona es vaadherir el 1995 a la Carta d’Aalbörg (ra-tificada per més d’un miler de ciutats eu-ropees), una resposta en l’àmbit euro-peu local al desafiament ambientalllançat per les Nacions Unides i un im-puls a favor de les Agendes Locals 21.La Carta d’Aalbörg establia la respon-sabilitat de les ciutats, especialment lesoccidentals, en els reptes sostenibles, ala vegada que constatava la seva ca-pacitat per contribuir al desenvolupa-ment sostenible, des d’una posició pri-vilegiada per afavorir la participació, laconcertació i la mobilització d’esforçosi recursos.

PLANS D’ACCIÓSet anys més tard, el juliol del 2002, esva aprovar el Compromís Ciutadà per laSostenibilitat-Agenda 21 de Barcelona,que estableix 10 grans objectius amb 10línies d’acció per avançar cap a una ciu-tat més sostenible en el període 2002-2012. El compromís, liderat pel ConsellMunicipal de Medi Ambient i Sostenibi-litat, compta actualment amb l’adhesióde més de 590 organitzacions, entitatsi empreses de la ciutat, que s’hancompromès a elaborar plans d’accióvoluntaris per contribuir als objectiuscompartits.

L’actual Pla d’Actuació Municipal2008-2011 de l’Ajuntament de Barcelo-na, aprovat el dia 31 d’octubre passat,introdueix noves bases i nous reptes,que inclouen aspectes vitals, com l’a-posta per una estructura econòmica re-novada amb l’objectiu de generar uncreixement econòmic sostenible i unaocupació de més qualitat, o la millora deles infraestructures de mobilitat i ener-

gia, per una ciutat més sostenible i com-promesa amb el clima.

Fidel a aquest compromís, l’àrea deMedi Ambient de l’Ajuntament de Bar-celona treballa per a l’òptima gestió delsrecursos naturals de la ciutat i la per-manent millora dels processos vinculatsamb els serveis municipals (des de la ne-teja fins a la millora de l’espai públic, lagestió del verd urbà o els recursos hi-drològics o energètics, entre altres as-pectes) a favor del màxim benefici i qua-litat de vida dels seus ciutadans. Estracta d’una gestió que afecta transver-salment els projectes ambientals queemprèn la ciutat, i que requereix la com-plicitat i la coresponsabilitat dels ciuta-dans, que amb el seu civisme i com-promís social fan possible avançar capa un model de ciutat més sostenible.

Així, els serveis municipals vinculatsal cicle de l’aigua implanten mesuresd’estalvi, amb accions com l’aprofita-ment de les aigües del subsòl per al regd’espais verds, la neteja dels carrers

o les fonts ornamentals, el foment del’estalvi en vivendes de promoció pú-blica, el control de la qualitat de l’aiguade les platges o l’impuls de campanyesde sensibilització sobre l’estalvi de l’ai-gua a les escoles.

PROJECTE COL·LECTIULa contribució municipal en matèriad’energia i qualitat ambiental inclou lamillora de l’enllumenat de la ciutat, l’im-puls de l’energia solar tèrmica i fotovol-taica, el foment de la mobilitat sosteni-ble, la disminució del soroll, el controld’activitats que generen contaminacióacústica i la pavimentació de carrersamb material sonoreductor, entre altresaccions destacades.

Construir una Barcelona més soste-nible és, doncs, un projecte col·lectiu,que implica tant les administracions pú-bliques com el conjunt dels ciutadans.En aquest sentit, s’ha de destacar l’es-forç realitzat en els últims anys, del quals’estan recollint els fruits.2

El pla d’actuaciómunicipal requereixla complicitatdels ciutadans

Els 10 objectius previstos a l’A-genda 21 de Barcelona (2002-2012) són els següents:

1Protegir els espais lliures i labiodiversitat i ampliar el verd

urbà.

2Defensar la ciutat compacta idiversa, amb un espai públic de

qualitat.

3Millorar la mobilitat i fer del car-rer un entorn acollidor.

4Aconseguir nivells òptims dequalitat ambiental i aconseguir

una ciutat saludable.

5Preservar els recursos naturalsi promoure l’ús dels renovables.

6Reduir la producció de residusi fomentar la cultura de la reu-

tilització i el reciclatge.

7Augmentar la cohesió social,enfortint els mecanismes d’e-

quitat i participació.

8Potenciar l’activitat econòmicaorientada cap a un desenvolu-

pament sostenible.

9Progressar en la cultura de lasostenibilitat mitjançant l’edu-

cació i la comunicació ambiental.

10Reduir l’impacte de la ciutatsobre el planeta i promou-

re la cooperació internacional.

el decàleg

AGENDA LOCAL 21

Deu gransobjectius

EN EL CAPÍTOL corresponent als espais verds i la biodiversitat, l’ajun-tament porta a terme un pla per a l’increment del verd a la ciutat queinclou la recuperació d’interiors d’illa per a ús públic o el desenvolu-pament del corredor verd Ciutadella-Collserola, l’aplicació de criteris desostenibilitat en la gestió del verd (plantació d’espècies adaptades alclima de la ciutat, reg amb aigua del subsòl...), la reintroducció d’espè-cies animals que requereixen la biodiversitat o l’ampliació de la xarxad’horts urbans.

La neteja de l’espai públic i la recollida de les escombraries és unaresponsabilitat municipal en què els ciutadans tenen un gran paper. L’à-rea de Medi Ambient impulsa la recollida selectiva de paper, cartró, vi-dre i matèria orgànica, l’ampliació dels Punts Verds, la posada en mar-xa de la recollida pneumàtica. Un conjunt de mesures per fer front, desde la gestió local, als compromisos municipals –però també interna-cionals– a favor d’una ciutat més sostenible. Ja ho diu la màxima eco-logista: “Pensa globalment i actua localment”.

les mesuresPENSAR GLOBALMENT,ACTUAR LOCALMENT

Preservar els espais verds

El mes d’octubre passat va te-nir lloc a Barcelona el Con-grés Mundial de la Natura-lesa, organitzat per la Unió

Internacional per a la Conservació dela Naturalesa (UICN), al qual l’Ajunta-ment de Barcelona va recolzar ambl’objectiu conjunt de millorar les formesde gestió del medi ambient natural peral desenvolupament humà, social ieconòmic.

El fet que Barcelona fos durant unsdies el centre neuràlgic d’organitzacionsi experts de tot el món implicats en ladefensa i el foment de la biodiversitatha estat una experiència enriquidora pera una ciutat que, conscient de la im-portància del paper dels governs localsen el panorama polític internacional, for-ma part de diverses iniciatives en aquestsentit, com el projecte LAB (Local Ac-tion Biodiversity, Acció Local per la Bio-diversitat), impulsat per ICLEI (xarxa deciutats ICLEI-Governs Locals per laSostenibilitat), o el compromís Count-down 2010, i que també està en pro-cés d’adhesió a la Xarxa Espanyola deGoverns Locals Biodiversitat 2010.

La responsabilitat dels governs localsen la preservació de la biodiversitat enel context urbà està reflectida al Plad’Actuació Municipal 2008-2011 de l’A-juntament de Barcelona, que inclou lapromoció d’una estratègia urbana debiodiversitat basada en el coneixemental servei de la conservació, la gestiósostenible de la flora i de la fauna de laciutat i la difusió i participació com a ei-xos principals. Segons la tinenta d’al-calde de Medi Ambient, Imma Mayol,“aquest pla parteix del convenci-ment que les ciutats tenim sobre lacapacitat de promoure la biodiver-sitat al nostre terme municipal i mésenllà de les nostres pròpies fron-teres, que podem evitar la pèrduad’espècies autòctones i d’hàbitat, itambé podem col·laborar en el con-trol de les espècies invasores i delcomerç il·legal”.

GESTIÓ SOSTENIBLE I CONSERVACIONISTAEn aquest marc estratègic s’inclouenalguns projectes que des de l’àrea deMedi Ambient de l’ajuntament s’estaniniciant a la ciutat, com la creació decorredors verds a la trama urbana deBarcelona; la protecció legal del penya-segat de Montjuïc per la seva im-portància com a lloc estratègic en laconservació d’una rica avifauna; el plad’animals de companyia –per conciliarla conservació de la biodiversitat i laconvivència entre els animals de com-panyia i els autòctons de la ciutat–, o elpla estratègic del verd urbanístic, quepretén subratllar els beneficis ambien-tals i socials dels parcs i jardins de laciutat, i avançar en una gestió del verdsostenible i conservacionista.

Des de fa anys, a Barcelona es de-diquen grans esforços per posar enmarxa actuacions dirigides a millorar labiodiversitat de l’entorn immediat i laconservació de la naturalesa en gene-ral. Des de l’ajuntament s’han impulsatprojectes com la reintroducció del fal-có pelegrí, la preservació de l’avifauna

Dipòsit d’aigües freàtiques per regar espais públics de la ciutat.

vinculada als edificis de la ciutat (ore-netes, falciots...), especialment en elsprocessos de rehabilitació, o la creacióde nous esculls submarins al litoral dela ciutat, que ha significat un enriqui-ment notable de la biodiversitat marinaen només cinc anys.

Protegir els espais lliures i la biodi-versitat, i ampliar el verd urbà, és elprimer dels objectius del CompromísCiutadà per la Sostenibilitat Agenda 21de Barcelona, firmat el 2002 i al qual jas’han adherit més de 590 entitats, em-preses, escoles i institucions.2

L’Ajuntament de BCNprotegeix la biodiversitatMés de 590 entitats, empreses i institucions s’adhereixen a la causa

J. M.Àrea Monogràfics M

Assistents en un estand de l’última edició de Carbon Expo a Colònia.

Les dues causes bàsiques del’escalfament global són con-seqüència directa de l’activi-tat humana. Primer, el grau

de desenvolupament que ha tingut lahumanitat durant els últims cent anysha fet que es consumeixin intensa-ment combustibles fòssils, com elcarbó o el petroli i els seus derivats.La segona gran font de l’escalfamentglobal és la crema i la substitució debosc natural per activitats agrícoles,que origina una font enorme de con-centració de CO2 a l’atmosfera”, ana-litza Eduardo Dopazo, gerent dels fonsespanyol i italià de carboni al BancMundial.

Fins fa poc no érem gaire conscientsdel problema, però sembla que les co-ses canvien i ens anem sentint una micamés vulnerables davant l’impacte del can-vi climàtic. “Desafortunadament –pun-tualitza Dopazo– aquesta presa deconsciència no és homogènia. Elsque són més sensibles, per motiusde vulnerabilitat, són els països mésafectats pel canvi dràstic de les con-dicions climàtiques, com els estatsillencs del Carib o Bangla Desh. Encanvi, pel que fa a educació general,diria que encara s’ha de fer un gran

esforç en què s’haurien d’implicarfins i tot les capes polítiques: hi hauna mena de dissociació entre conèi-xer el tema i tenir una percepció dela seva gravetat i, per una altra ban-da, haver de prendre decisions a moltllarg termini, quan els temps políticssón molt curts. Estem parlant d’a-doptar solucions a 50 o 100 anys vis-ta, i les legislatures duren normal-ment quatre anys”.

Es tracta, resumeix Dopazo, de com-batre el canvi climàtic mobilitzant totesles eines i recursos possibles. En aquestcontext destaca Carbon Expo, la gran ci-ta internacional dels negocis relacionats

amb el canvi climàtic, que se celebraràdel 27 al 29 de maig del 2009 a Barce-lona. La fira surt per primera vegada deColònia, ciutat alemanya que, des de laseva creació, el 2002, ha estat la sevaseu, sota l’auspici del Banc Mundial, l’As-sociació Internacional de Comerç d’E-missions (IETA, segons les seves siglesen anglès) i la Fira de Colònia. En aques-ta sisena edició, Fira de Barcelona se su-marà a aquesta llista d’organitzadors.

“Carbon Expo és, probablement,l’esdeveniment mundial més impor-tant del sector, fet que ha quedat de-mostrat al duplicar any rere any elsseus nivells de concurrència. A més,el fet que Carbon Expo se celebri a

Barcelona el mateix any en què anema Copenhaguen –previsiblement–perquè hi hagi un nou acord interna-cional sobre emissions de CO2, fa queaquesta trobada sigui especial, des-perti molta atenció i una presènciamés gran que els anys anteriors”, diuDopazo.

ASSISTÈNCIA EN AUGMENTAllà es reuniran els dos actors principalsdels mercats de carboni. En primer lloc,els inversors (aquells que aporten els re-cursos) i, en segon lloc, els països on esdesenvolupen aquests projectes. Dopa-zo subratlla especialment el paper d’a-quests últims. “Necessitem la presèn-cia dels països en desenvolupament,que porten a Carbon Expo els seusprojectes en el sector energètic, fo-restal, agrícola, urbà”. Són països comla Xina, on hi ha una àmpliament reco-neguda dependència del carbó (cadaquatre dies se n’inaugura una central) ion s’estan fent grans esforços, tant a ni-vell financer com polític, per canviar elspatrons de creixement.

“No es pot dir que les transaccionsque [els països en vies de desenvolu-pament] facin en els mercats de car-boni resoldran els seus problemeseconòmics, però el que sí que elspermetrà és que el seu creixementsigui molt més amigable amb el me-di ambient i molt més sostenible. Ésa dir, que no recorrin el mateix camíque ha recorregut el món industria-litzat des de finals del segle XIX i du-rant tot el segle XX. Gràcies al seu re-tard, encara són a temps d’evitar elshorrors que s’han comès al nord”, fi-nalitza Dopazo.2

La Fundació Ecotic (www.eco-tic.es) té com a principal objec-tiu la gestió de sistemes de re-

collida, tractament i control de residusd’aparells elèctrics i electrònics. El2007, la seva tasca va permetre quemés de 31.600 tones de vells equipsno acabessin a l’abocador davant les11.700 del 2006, gràcies a les sevescampanyes de sensibilització i l’acordamb gairebé 300 empreses del sector.A principis de mes, ha tornat a posaren marxa la iniciativa R-Ciclo Joguines,que busca conscienciar la població so-bre la necessitat de reciclar les jogui-nes i els aparells amb componentselèctrics. La campanya s’allargarà finsa finals de febrer.

L’experiència pilot de l’any passat,pionera a tot l’Estat, va ser guardona-da en els premis Medi Ambient 2008de la Generalitat de Catalunya. Ara am-plia el seu radi d’acció fins a arribar amés de 17.000 alumnes per fomentarel reciclatge de les matèries primeresi el tractament adequat dels compo-nents perillosos per a l’entorn. La

EXPOSICIÓ ‘BARRAQUES. LACIUTAT INFORMAL’.Fins al 22 de febrer del 2009. Mu-seu d’Història de Barcelona. Bar-celona. Una reflexió sobre el barra-quisme, els processos de morfologiaurbana i la qualitat de vida a la ciutat.www.barraques.cat.

DRAP-ART’08.Del 19 al 21 de desembre del 2008.Centre de Cultura Contemporàniade Barcelona (CCCB). Entre la crei-xent urbanització i el consumismeinsostenible, el material de rebuig esperfila com un element recurrent. Ex-posicions i tallers sobre reciclatgecreatiu. www.drapart.org.

‘EL DISSENY PER AL RECICLAT-GE. INNOVACIÓ EN MATERIALS,PRODUCTES I EDIFICACIÓ’.Fins al 12 de gener del 2009. Bar-

celona. Taula rodona i exposició de lescandidatures dels premis Medi AmbientDisseny per al Reciclatge 2007 a lesinstal·lacions de l’escola Elisava.www.elisava.net.

EXPOSICIÓ SOBRE EL CANVICLIMÀTIC: ‘¿I TU, ET COMPRO-METS?’Fins al 5 de gener del 2009 al RealAlcázar de Sevilla. Exposició de laFundació Territori i Paisatge de l’ObraSocial de Caixa Catalunya. www. obra-social.caixacatalunya.es.

FIRA CARBON EXPO.Del 27 al 29 de maig del 2009. Firade Barcelona. Sota el títol Ciutats i fi-nançament del carboni, el saló es con-vertirà en un punt de trobada mundialper a aquelles empreses que operenen el mercat del CO2. www.carbonex-po.com.

BLOC ECÒPOLIS. El monogràfic d’ecourbanisme d’EL PERIÓDICO DE CA-TALUNYA en línia. www.ecopolis.org.es.

CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT I HABITATGE DE LA GENERALI-TAT DE CATALUNYA. www.mediambient.gencat.cat.

INICIATIVA ZEROCO2. FUNDACIÓ ECOLOGIA I DESENVOLUPAMENTI FUNDACIÓ NATURA. www.ceroco2.org.

REVISTA ‘SOSTENIBLE’. XARXA DE MUNICIPIS DE LA DIPUTACIÓDE BARCELONA. www.sostenible.cat.

FUNDACIÓ ECOTIC. www.ecotic.es.

ASSOCIACIÓ ANDRÒMINES. www.andromines.net.

FUNDACIÓ DEIXALLES. www.reasnet.com/deixalle.

fundació ha col·locat contenidors endiversos centres educatius i ha editatdíptics informatius en què informa queels llocs adequats per dipositaraquests productes són les deixalleries,el servei de recollida de mobles vells oa la botiga a l’hora de comprar un nouequip.

El treball de la Fundació Ecotic tam-bé ha estat premiat pel Col·legi Oficiald’Enginyers Tècnics de Telecomuni-cació a Catalunya.2

ALBERTO GONZÁLEZÀrea Monogràfics M

BCN acollirà la fira anualdels mercats de carboniCarbon Expo se celebrarà a Fira de Barcelona del 27 al 29 de maig

La presència delspaïsos en vies dedesenvolupament éscrucial en la trobada

Ecotic convida a reciclar els aparells electrònicsLa fundació promou la campanya ‘R-Ciclo Joguines’

APARADOR

AGENDA

ENLLAÇOS

DLA PRESA DECONSCIÈNCIA SOBREEL CANVI CLIMÀTICNO ÉS HOMOGÈNIA