de Recerca UdG.doc · Web viewEl 15%, per tan 3 persones, han empitjorat (1 ha passat de segura a evitativa, una altra de segura a desorganitzada i una altra d’ambivalent a desorganitzada)

Anàlisi Psicològica del Vincle Afectiu

Treball de RecercaAnna Torrent Pujolràs

Tutor: Julio Falces BorjaCurs: 2on A de Batxillerat

Modalitat de SocialsCurs 2006 - 2007

19 de gener 2007

Anàlisi Psicològica del Vincle Afectiu-1-

ÍNDEX

Introducció 4

I. Part Teòrica1. La creació del vincle afectiu. 7

1.1. Com es crea el vincle afectiu. 10

1.2. Un experiment sobre el vincle: Harry Harlow i el petit macaco. 11

2. Els primers fonaments del vincle. 13

3. Canvis en el comportament del vincle. Diferències entre els dos i els tres

anys.

17

4. Desenvolupament infantil i la seva repercussió en el vincle afectiu a partir

dels tres anys.

19

5. Discontinuïtat i psicopatologia en el desenvolupament infantil del vincle

afectiu.

22

5.1. Avaluació del vincle afectiu. 23

5.1.1. Característiques de les proves del vincle afectiu. 25

5.1.2. Classificació dels diferents tipus de vincles 26

5.1.3. Proves per avaluar el vincle afectiu. 33

5.2. Conseqüències de la mala formació del vincle afectiu al llarg de la

vida.

40

5.3. Símptomes de problema al vincle 41

5.3.1. Tractaments. 43

II. Part Pràctica1. Objectius de la part pràctica. 47

2. Hipòtesis del treball. 47

3. Metodologia. 47

3.1. Mostra. 47


3.2. Procediment. 48

3.3. Instruments. 49

3.4. Resultats. 51

3.4.1. Anàlisi descriptiva dels resultats. 51

3.4.2. Anàlisi de les hipòtesis plantejades 75

Conclusió i agraïments 83

Índex de refèrencies 85

Bibliografia 88

Annexos 92


Introducció

El vincle afectiu és un terme força desconegut. Però tothom pot dir que la infància és

l’època de les nostres vides més transcendental, ja que les experiències dels nostres primers anys

de vida ens acompanyen al llarg d’aquesta. La relació amb les persones que ens envolten, de les

quals aprenem i creixem, això és el vincle afectiu.

La primavera passada, vaig pensar que havia arribat l’hora de triar sobre que podia fer el

treball. Per aquella època estava cursant una assignatura que no havia fet mai abans i que

m’estava agradant molt: psicologia. I va donar la casualitat que també feia poc que m’havia llegit

El món de Sofia, i així vaig decidir dedicar el meu treball a la psicologia. Tot seguit, vaig decidir

fer una llista de preguntes sobre coses que m’agradaria saber, una de les quals era:

“Ens afecten tant les nostres experiències viscudes fins als 5 – 6 anys que ens poden arribar

a provocar problemes més tard a la nostra vida?”

I tot seguit, vaig començar a buscar informació sobre el tema, vaig començar-hi a

treballar... Estava força desencaminada, no sabia gaire per on començar en un tema que m’era

tan desconegut. Amb el meu tutor vaig començar a dibuixar un esbós del treball, i llavors vaig

tenir la sort de guanyar una de les beques Botet i Sisó, concedides per la Universitat de Girona,

amb la qual vaig poder tenir contacte amb la Dra. Marta Sadurní, professora del departament de

psicologia de la UdG i autora de diverses publicacions sobre infància i psicologia.

Els objectius del meu treball són els d’aprofundir en l’estudi del vincle afectiu, i en les

conseqüències que aquest pot tenir al llarg de la vida. Per aquesta raó, i sempre sota

l’assessorament de la doctora Sadurní, s’afegeix a l’estudi tèoric una secció pràctica consistent

en un ampli test adreçat als alumnes de 4rt d’ESO per tal d’establir conclusions sobre com veuen

les relacions amb la família i els amics els adolescents d’aquesta franja d’edat, i una valoració

implícita sobre la qualitat del seu vincle afectiu.


Per a poder investigar, bàsicament he utilitzat llibres proporcionats per la Dra. Sadurní i

el meu tutor, tot i que també he cercat informació a través d’Internet. La Dra. Sadurní també

m’ha passat i m’ha explicat com funcionen els test que he passat als participants de 4rt d’ESO.

La dificultat més gran a la que m’he hagut d’enfrontar és el meu desconeixement del

tema, ja que jo no sabia gaire res sobre l’estudi del vincle afectiu. He hagut d’invertir moltes

hores en llegir i intentar entendre’l, i espero que el resultat sigui un treball precís, concret i

coherent, que queda configurat de la següent manera:

A la part teòrica és on s’expliquen els punts més importants sobre el vincle afectiu. Al

primer apartat, hi ha la definició i els requeriments per a la seva formació. Conclou, amb un

famós experiment del vincle fet per Harry Harlow. En el segon i el tercer apartat s’explica com

es desenvolupa el vincle des del naixement fins a l’any i de l’any als tres, respectivament.

Aquesta edat és la més estudiada pel que es refereix al vincle, ja que és quan aquest està més

present a la vida del nen, és molt dependent i necessita als que l’envolten per a gairebé tot. A

partir dels tres, els nens ja són molt més autosuficients i capaços d’influir en les altres persones.

A més, a aquesta edat és comencen les relacions amb nova gent i altres infants de la mateixa

edat: s’entra a la edat escolar. Aquestes noves habilitats estan descrites al quart apartat.

Finalment, al cinquè apartat hi ha la part més tècnica, on trobem les patologies, proves i

classificacions del vincle; símptomes i conseqüències d’una mala formació del vincle i els

tractaments que s’utilitzen per pal·liar-ho.

En la part pràctica del treball, es descriu com es va dur a terme el qüestionari sobre el

participants, cada una de les proves que van fer i els resultats obtinguts. Alhora, es presenten

quatre hipòtesis que relacionen el vincle afectiu i varies variables com ara l’estrès, l’ansietat o els

canvis vitals i s’intenta cercar la relació entre elles.


PART TEÒRICA


1. La creació del vincle afectiu

El vincle afectiu és la relació que crea l’infant amb els seus pares, que normalment són

els seus progenitors. Les primeres teories sobre la importància d’aquest vincle van ser

desenvolupades per el psicòleg anglès John Bolwby (1927-1990). El propi Bowlby ho va

descriure com “la tendència que tenim els humans a buscar i aconseguir la proximitat d’una altra

persona”1. El seu descobridor afirmava que aquesta tendència ja es porta en el codi genètic i és

emprada tant per els nadons com pels progenitors: com l’infant encara no es pot valer per sí

mateix necessita les atencions dels pares i la seva proximitat; de la seva part, els pares se senten

responsables del benestar del seu fill i accepten les seves demandes

per bé que els causen sensacions negatives com cansament o malestar.

Bowlby formava part d’una família benestant de principis del segle

XX de Londres. Gairebé no veia mai al seu pare i la seva mare creia

que mimar als seus fills era perjudicial per a ells, així que es mostrava

com a una dona estricta i freda. La vetlladora de Bowlby era per ell

com una mare i la marxa d’aquesta de la casa afegida a la tràgica

experiència que comportà per ell ser enviat a un internat als set anys

són possiblement els dos motius principals que van estimular la

sensibilitat d’en Bowlby respecte al patiment davant la separació dels

infants.

Tots els éssers vius necessiten d’un

progenitor en l’època dels aprenentatges bàsics com

ara són trobar menjar, moure’s o protegir-se dels

depredadors... en definitiva aprendre a sobreviure.

Per això necessiten un guia a seguir, que els ensenyi

les claus per la supervivència. Per a un nadó el

vincle amb la seva mare li és imprescindible, però es

tracta d’una relació que li és natural. Moltes vegades

s’ha parlat del fenomen de l’empremta, estudiat per

Konrad Lorenz (1903-1989), que demostra aquest lligam natural: tot just acabat de néixer, un


Konrad Lorenz

John Bowlby

pollet segueix el primer objecte en moviment que veu. Tot i que aquest objecte gairebé sempre és

la mare, s’han donat casos en que han estat joguines o altres persones.

En el cas dels primats, i especialment dels humans, a més de les cures bàsiques, el

progenitor també ensenya l’infant a convertir-se en un membre productiu de la comunitat i de la

societat en la que viu. Aquests vincles són la base per la creació de competències cognitives i

lingüístiques, i alhora defineixen una important part del que serà la personalitat d’aquest

individu.

El fenomen de l’empremta

Durant els primers mesos de vida, el nadó no distingeix les persones que l’envolten. Pot

jugar i somriure per igual als seus progenitors com a un desconegut. Però tot això canvia a partir

dels vuit o nou mesos: l’infant es torna menys afable vers els desconeguts. Alhora, enfortirà la

relació entre ell i els seus pares. A partir d’aquesta edat és natural que el nen plori i passi angoixa

si se’l deixa sol amb un desconegut, amb l’absència del seu progenitor. Aquesta és la prova de

que s’ha creat un vincle afectiu entre el nen i els seus pares.

Al gràfic següent2 es pot observar el que fa por a nens des del naixement fins els 71

mesos d’edat. Com es veu, a mesura que el nen creix va perdent la por original que tenia a coses

de caire més físic: dolor, caigudes, sorolls forts... però per contrast augmenten les pors en

aspectes més abstractes com poden ser el somnis, la soledat o els éssers imaginaris.



Cau

sa d

e la

po

r en

%

1.1. Com es crea el vincle afectiu

El vincle afectiu sorgeix normalment entre els progenitors i el seu fill, però el fet de ser

els pares biològics de l’infant no determina de manera natural l’existència d’un vincle afectiu

entre ells. Per suscitar-lo calen unes condicions i unes característiques determinades. S’ha

recercat molt sobre quines són aquestes condicions, i a partir dels estudis fets per De Wolff i Van

Ijzendoorn3 es poden reduir a quatre conceptes bàsics:

1. La sensibilitat: es tracta de la capacitat dels pares per rebre les senyals que el nen

emet, entendre-les amb claredat i actuar amb la màxima rapidesa possible. A

partir d’aquí el nen veu que els seus signes socials són acceptats, i dóna peu a la

germinació de la confiança i el sentiment de protecció que tots els nens necessiten

i que són una clau bàsica per a la creació del vincle afectiu. Aquest terme va ser

introduït el primer cop pel mateix Bowlby l’any 19694 i ampliat el 1974 per

Ainsworth, Bell i Stayton5.

2. La sincronització (ajust mutu): tal com diu el nom, és la capacitat de l’adult i el

nen per a compartir una relació en la qual es respecten quan l’altre intervé i saben

com respondre a la resposta donada per l’altre. Es produeix un intercanvi

emocional i es crea plaer al estar l’un amb l’altre, que ajuda molt al vincle

emocional. Una manera molt popular de comunicar-se i crear aquesta

sincronització amb l’infant són els jocs persona a persona (per exemple: fer

pessigolles al bebè o tapar-se la cara amb les mans i “aparèixer” de cop).

3. Ajuda i protecció emocional: tal com ja s’ha explicat en el primer punt, la

confiança del nen amb el progenitor és essencial per a la creació del vincle

afectiu. Si el nen veu l’adult com a una persona atenta i disposat a ajudar-lo, la

seva confiança en aquesta persona creixerà, proporcionant confort i seguretat.

L’ajuda i la protecció emocional va ser estudiada per Erikson; però van ser Matas,

Arend i Sroufe els que la van definir l’any 19786.


4. Actitud positiva (qualitat afectiva) i capacitat d’estimulació: tot i que aquests

termes no són considerats tan importants com els citats prèviament, és interessant

conèixer la seva repercussió. Una actitud positiva respecte al nen i tot allò que el

relaciona: involucrar-lo en els actes socials de la casa i estar amb ell sempre que

ho necessiti. També és important saber com motivar i estimular un infant, ja que

això aporta més a la relació i conseqüentment suscita més confiança entre tots

dos. Cal recordar que les circumstàncies que estimulen a un nen de tres mesos no

són les mateixes que les d’un nen de quinze mesos, per tant cal anar variant a

l’hora d’entretenir el nen.

En resum, tot i que la majoria de pares i fills estableixen un vincle afectiu de manera

natural aquest no apareix sol, sinó que s’ha de crear amb l’especial esforç dels pares. El

progenitor ha de saber establir una relació sincera, de confiança, segura i confortable pel nen i ha

d’aprendre a estimular-lo i ajudar-lo sempre que ho necessiti.

1.2. Un experiment sobre el vincle: Harry Harlow i el petit macaco

Tot i que l’estudi del vincle afectiu amb humans és relativament modern, els predecessors

de Bowlby utilitzaven animals per observar el comportament que tenien amb l’absència d’una

figura materna. Un dels pioners en experimentar el vincle fou Harry Harlow7, que a mitjans dels

anys 50 va estar treballant amb macacos.

Aquest experiment és un clàssic dins l’estudi

sobre el vincle: en Harlow va agafar macacos acabats

de néixer que no havien tingut cap relació amb la seva

mare biològica i els va criar en dues gàbies diferents:

una era una gàbia normal i corrent i hi havia un biberó

amb llet, per tant era la mare que “alimentava” el petit

macaco (a l’esquerra). A la dreta hi tenia una gàbia

recoberta amb pelfa molt suau i calentona per el

macaco, imitant la pell de la seva mare biològica.


El petit macaco passava la majoria de

l’estona al costat de la gàbia que estava

enfeltrada, anava a menjar a la gàbia que li

donava llet, com es pot observar a les

fotografies.

De cop i volta, Harlow posava un estrany

sorollós a l’hàbitat del macaco: un osset de

joguina que tocava el tambor. Al principi, el

macaco corria espantat cap a la protecció que

li oferia la gàbia recoberta de feltre. Un cop li

havia passat l’espant, es mirava encuriosit

l’osset i fins i tot s’atrevia a tocar-lo.

Com a conclusió d’aquest experiment

podem afirmar que els instints naturals del

petit macaco eren de refugiar-se amb el que

més s’assemblava amb la seva mare biològica,

tot i que ell mai no hi havia tingut cap relació

anteriorment.

Harry Harlow

La gàbia enfeltrada li aportava seguretat i confort, que l’ajudaven a desenvolupar-se i a

ser curiós amb el que l’envoltava, tot i que no era la que li oferia el menjar, es a dir preferia

seguretat a aliment.


2. Els primers fonaments del vincle afectiu

Quin és el primer moment en que es comença a crear el vincle afectiu? No es pot afirmar

que comenci en un punt exacte, depèn de cada nen amb la seva mare. Però sens dubte, un

principi d’aquesta relació en els primers mesos de vida de la criatura és en el moment de la seva

alimentació. Durant molt de temps donar el pit era la única opció a l’hora de donar menjar als

petits, però durant els últims anys s’està implantant l’opció de donar el biberó. Per suposat, el

nostre organisme està preparat per a l’alimentació a través del pit i té nombrosos avantatges:

- la llet materna conté el percentatge de proteïnes i sucre necessari

- conté anticossos necessaris per a la immunitat del bebè

- ajuda a fer la digestió a l’infant

Tan important com aquestes raons, l’acte d’alletar el fill provoca una calor física i una

sensació agradable tan per la mare com per el fill i fa augmentar el contacte visual entre els dos.

A més, durant les pauses la mare sol parlar o cantar a el seu petit. Segons K.Kaye en un estudi fet

l’any 19868, aquest procés de torns és la base del que més endavant es convertirà en el respecte

mutu. Tot això proporciona les bases del vincle afectiu. Malauradament, no totes les dones

poden donar el pit als seus fills, ja sigui per motius professionals o personals. És important que

aquestes dones parlin i juguin amb el nen, perquè aquesta relació és molt important.

Moltes dones pateixen una depressió postpart

un cop han donat a llum. Aquesta depressió es

dona molts cops per l’esgotament físic i psíquic

que suposa tenir un nou infant a la família. És un

estat temporal i molt comú, s’ha d’anar amb

compte que algú de la família (la persona més

adequada seria el pare) passi estones amb el nen i

així recuperi les estones que no passa amb la

mare.


Durant el primer any de vida, el contacte és imprescindible pel bebè. El nen té

l’expectativa innata d’origen biològic de rebre cures i estar amb contacte físic gran part de

l’estona. L’escriptora americana Jean Liedloff va descriure aquestes característiques en el seu

llibre The Continuum Concept9. En aquest primer any, els nens van evolucionant en la seva

manera d’entendre el món, i també canvien la relació amb les persones que l’envolten. A

continuació es mostren certs moments al llarg d’aquest any i com el nen actua10:

Fins als dos mesos: el nen actua igual davant de qualsevol persona.

De 8 a 12 setmanes: a partir d’aquest moment diferencien la persona amb la qual

mantenen el vincle afectiu, mostrant-li més els sentiments que tenen.

Als 6 o 7 mesos: comencen a patir ansietat vers els desconeguts i busquen la protecció de

la mare

A partir dels 9 mesos: sorgeix l’ansietat per la separació de la mare.

Entre el 10 mesos i l’any i mig: l’exploració del que el rodeja és la seva principal tasca.

Però el nen necessita la seguretat de saber que la mare o la persona amb la qual manté el vincle

afectiu estarà a prop seu per poder ajudar-lo en cas que ho necessiti.

Quan s’acosta el final del primer any de vida del nen, es comença a produir un canvi

significatiu en la interacció que té amb els seus pares. Fins a aquesta edat, l’infant se sent atret

cap a les veus i les expressions dels adults i també cap a objectes; però quan l’adult vol començar

una acció conjunta el bebè no sap com reaccionar, què ha de fer i l’acció finalitza. Tot i això el

petit veu l’adult amb el qual té el vincle afectiu com una font de plaer i un company de jocs.

A causa de la reestructuració intrínseca i integrativa de les estructures cerebrals, la

interacció i el joc dels nens evoluciona. Continua veient l’adult com una font de plaer i un

company de jocs, però a més es converteix a algú del qual aprendre. El nen té més atenció i

segueix les pautes de guia que són donades pel progenitor. La mare (o la persona amb la qual es

crea el vincle) intenta agafar l’atenció del nen fent exclamacions i gestos emfàtics quan juga amb

el seu fill. Tant el progenitor com el nen busquen alguna cosa de l’altre. La mare vol que el nen

actuï en la relació, que jugui i creï. D’altra banda, el nen vol l’aprovació del progenitor. Per això

el nen busca la mirada de la mare o demana la seva intervenció quan li surt un problema

imprevist.


Entre l’any i els quinze mesos és quan el nen comença a aprendre jugant. Si fins a aquell

moment el joc era colpejar objectes amb una cullera, ara el joc passa a ser donar de menjar a un

ninot. A mesura que aquest procés es va assimilant, els adults canvien les seves reaccions i

passen a ser més estrictes amb els nens. Els nens també aprenen noves coses com senyalar amb

el dit el que els atreu.

És important que les joguines dels nens siguin apropiades

per la seva edat i la seva capacitat d’aprendre.

Al ser l’època de la vida que més es canvia en menys temps, és interessant d’observar

tota l’evolució de l’infant en períodes curts. A l’esquema11 de la pàgina següent, es pot veure

com va creixent el nen, tant en aspectes més físics així, com en d’altres molt més abstractes.


Naixement Fins als 2 mesos De 2 a 4 mesos De 4 a 6 mesos De 6 a 8 mesos De 8 a 10 mesos De 10 mesos a l’any

CorporalPoca mobilitat, amb reflexes

primitius.

Segueix un objecte amb la

vista.

Mira a la persona que li està

parlant.

Obre la mà i fa servir-ne els dits.

Pot seure una mica sense caure.

Gatejar. De peu si té un suport.

Camina amb ajuda.

PercepcióSeguir una línea

amb la vista, diferenciar sons.

Soroll molesta. Un dibuix pot fer-lo riure.

S’avorreix si es repeteix. Veu 3D.

Es posa els objectes a la

boca.

Entén les expressions emocionals.

Profunditat, evita desnivells forts.

30% de l’agudesa visual d’un adult.

Intel·ligènciaMoure el cap,

sentir una campana.

Oblida un objecte si no el veu.

Reconeix els vetlladors.

Manipula amb intenció objectes.

Entén que hi ha objectes, inclús si

no els veu.

Pautes d’acció. Accions amb

intenció.

Primeres paraules i símbols.

Llenguatge Plors. Plors duradors.Imita sons. Somriu si li

parles, pot riure.

Imita una mica millor, però no

perfecte.

Comença sons: ma, mu, da, mi....

Comença a entendre paraules.

Primeres paraules (ex: guau-guau).

Socialització Actius o tranquils. Comença a somriure.

Diferencia persones. Juga amb objectes.

Diferencia les persones que l’envolten.

Juga amb la mare.

Millor jugar amb altres nens que

sol.

Imita les accions dels que

l’envolten.

Emocions Despert/Dormit.

Diferencia sentiments positius i negatius.

Expressions de content i de

disgust.

Apareix la por, l’angustia i

l’autosatisfacció.

Por al desconegut. Vol cridar l’atenció.

Vergonya amb gent que no

coneix. Si es veu, somriu.

Diferencia de com es

comporten els dos sexes.

Moral Amb amor, sense actituds.

Amb amor, sense actituds.




L’afecten amonestacions

dels adults.

Petita comprensió d’ordres.


3. Canvis en el comportament del vincle. Diferències entre els dos i els tres anys.

L’any 1982 Bowlby establí que el vincle dels nens de dos i tres era pràcticament exacte al

desenvolupat per el nen d’un any, ja que en aquesta edat els infants encara necessiten una figura

de seguretat en el descobriment del món físic i social del seu entorn immediat. En canvi, els

darrers estudis han incidit en les diferències existents en aquest espectre temporal.

El nen de dos anys necessita encara la proximitat física de la mare o de la persona amb la

qual ha desenvolupat el vincle afectiu. Així està atent tant als moviments d’aquesta com a

l’atenció que li dóna. Tot i que ja pot caminar, li es difícil seguir el ritme dels adults i moltes

vegades és portat en braços, augmentant el contacte físic. Quan la persona amb la qual té el

vincle marxa, no li agrada i es posa trist, tot i que sovint en lloc de plorar, l’intenta buscar. El nen

també necessita contacte físic per a començar el joc exploratori (veure què té al voltant i

aprendre’n).

El nen de tres anys, en canvi, té més autonomia. Ja no es mostra descontent si la persona

amb la qual té el vincle marxa i li costa molt menys relacionar-se amb nens de la seva mateixa

edat. Entén els senyals comunicatius (com ara si algú li cluca l’ull o li fa un somriure) i domina

millor el llenguatge. Ja està físicament preparat per seguir als adults, i no li és tan necessari el

contacte físic. Per resumir, en no ser tan dependents físicament i ser capaços d’entendre un

llenguatge més subliminal, els és molt més fàcil relacionar-se amb els altres nens i afrontar la

separació de la mare.

Bowlby, malgrat afirmar que les diferències en l’evolució del vincle afectiu entre els nens

d’un any i de dos anys eren pràcticament nul·les, considerava que l’aparició dels símptomes

descrits anteriorment avançava la gestació d’una nova etapa que sorgia nítidament a finals del

tercer any: anomenà aquesta fase amb el nom de “goal-corrected-partnership” o “relació dirigida

a una meta” (Sadurní, 2003).

Un dels principals canvis que es produeixen és la relació del nen amb els altres i la seva

autoestima (valoració que tenen els nens sobre ells mateixos). A partir dels dos anys el nen


comença a tenir una lleugera idea sobre qui és ell. L’origen d’aquesta identitat personal és creada

gràcies a un vincle afectiu segur. Però no és la única identitat creada, també hi ha la imatge del

vetllador o la persona amb la qual el nen ha establert el vincle afectiu. Aquesta imatge no es

defineix fins als tres anys. A partir d’aquest moment la imatge de la persona amb la qual s’ha

creat el vincle afectiu s’estabilitza i això atorga més autonomia i independència al nen.

Pel que fa a l’autoestima diversos estudis han

demostrat que els nens es solen sobrevalorar i que és

normal que tinguin una autoestima alta. Això és degut a

causa de la autoconfiança que tenen en el vincle i de la

falta de consciència del que fan i del que els envolta. Per

exemple, en aquesta edat el nen pensa que si es tapa el

ulls amb la cara ningú no es capaç de veure’l. Aquesta

actitud sol durar fins els vuit anys, edat en la que ja

tenen una consciència completa i el nivell d’autoestima baixa fins a nivells més normals.

A la taula següent es mostren els canvis més generals que es produeixen en el nen:

De l’any als 18 mesos De 18 mesos a 2 anys De 2 a 3 anys

Corporal Camina sol, vol menjar sol i baixar escales.

Corre. Meitat de la talla adulta.

Menja sol i no fa pipi al llit.

Percepció Distingeix objectes. Pot entendre el moviment si no el veu. Diferencia parts del cos.

Intel·ligència Representació simbòlica del món.

Egocentrisme. Sap moure’s de llocs. Pot classificar objectes.

Llenguatge De 5 a 50 paraules (ex: mama).

Fa frases de dues paraules, 50 paraules.

Frases de 3-4 paraules. Pregunta.

Socialització Gelós per joguines. Jocs amb gent.

Joc paral·lel amb altres nens.

Cooperació en el joc. Ajuda a casa.

Emocions Menys por. Gelós per nens petits.

Por al ridícul, a l’imaginari i la foscor. Guanyen independència.

Moral Por al càstig; desig de recompensa.

Només distingeix bo i dolent. Sentiments de culpable.


4. Desenvolupament infantil i la seva repercussió en el vincle afectiu a partir dels tres anys

Algunes altres diferències que sorgeixen a partir dels tres anys són el canvi del contacte

físic per un llenguatge més gesticulador i abstracte, l’augment de l’autonomia, i la menor atenció

necessària per part de la mare. Tot i això, cal remarcar que els gestos i el to expressiu són

necessaris per a la continuïtat i el reforçament del vincle afectiu. Tots aquests canvis són el

resultat de canvis fisiològics dels nens:

1. La millora de les habilitats locomotores i de comunicació.

2. La capacitat d’entendre els sentiments d’altres persones.

3. Desenvolupament del model de funcionament intern.

El nen comença a tenir més clar qui és i quin paper té en el món que l’envolta. A partir

d’aquesta edat els nens deixen de pensar exclusivament de forma egocèntrica.

Gràcies a la capacitat d’entendre els que els altres senten i el desenvolupament del model

intern, els nens comencen a descobrir el món de les relacions humanes. Veuen que tothom té les

seves intencions i els seus propòsits. Adonar-se dels desitjos, dels sentiments i dels

comportaments que tenen les persones que els envolten per a aconseguir uns objectius personals

els dona la possibilitat de compartir. Al principi el nen explicita a la figura amb la qual estableix

un vincle afectiu els seus plans i els seus objectius, que passen a ser compartits; mentrestant,

l’adult li ensenya les normes de relació que necessitarà per poder socialitzar –a un nivell encara

primari- les seves aspiracions. Un cop el nen ha entès i sap aplicar aquestes normes podrà

compartir les seves intencions, els seus desitjos i objectius, amb qualsevol persona, fins i tot amb

altres nens de la seva edat.

Tal i com s’ha descrit anteriorment, aquesta etapa es anomenada com “goal-corrected-

partnership”. Alguns autors, al capdavant el psicòleg l’americà Marvin12, van decidir dividir

aquesta fase en dos processos: l’anomenat “emergent partnership” o “relació emergent” i el

pròpiament dit “goal-corrected-partnership” o “relació dirigida a una meta”.


En la “relació emergent” el nen crea els seus propis plans i intenta endevinar els de la

persona que el cuida. Sabent això busca el moment més adequat per dur els seus a terme. La

mare fa el mateix que el seu fill. Així, la relació entre tots dos es basa en intentar modificar els

objectius de l’altre per poder fer el que cada un vol. Es com una mediació, no fan ni el que diu un

ni el que diu l’altre, sinó que busquen un terme entremig. Un possible exemple seria: el nen vol

sortir al parc i li ho demana a la seva mare. La mare mira a fora i veu que esta plovent, cosa que

impossibilita el passeig del nen. Aquesta li proposa anar al parc (la idea inicial del nen) el dia

que faci sol (i així evitar la pluja, la intenció de la mare). Tots dos han hagut de modificar els

plans que havien fet per a arribar a un acord que sigui vàlid per les dues parts.

En el segon cas, la “relació dirigida a una meta” es dona una estructura jeràrquica del pla

a seguir. Això fa que el nen tingui una visió que no sigui egocèntrica i pensi en la situació i els

objectius de la persona amb la qual té aquesta estructura, sense imposar els seus. Amb això

poden negociar i crear un únic pla que els afavoreixi a tots dos. Posem per cas que el nen sap que

la mare el deixarà a l’escola per que ha d’anar a treballar, però està segur ja que sap que si es fes

mal la mare vindria a ajudar-lo.

Marvin deia que pel correcte funcionament de l’últim procés es necessita que el nen

tingui les següents habilitats:

1. Ser capaç de reconèixer quins són els plans, sentiments, objectius... de la persona amb la

qual té el vincle afectiu.

2. Entendre les diferències entre el seu punt de vista i el de l’adult.

3. Saber quins són els factors que controlen els plans fets i els objectius que té el vetllador.

4. Poder determinar quan s’assemblen o no els seus plans originals amb els de la mare.

5. Tenir l’habilitat de saber com influir en els plans de l’altre persona.

Els dos primers punts són dominats per la majoria de nens en el transcurs del tercer any, i

en finalitzar-lo ja són capaços de fer-los tots.


A mesura que el nen va adquirint aquestes habilitats la seva manera de relacionar-se és

diferent. Al principi sempre fa servir la relació emergent. Tot i que el nen és capaç de quedar-se

amb algú que no sigui la figura del vincle, necessitarà contacte físic amb aquesta persona per

obtenir la confiança i la seguretat que li manquen a causa de l’absència de la mare. En canvi,

quan ja té les habilitats més desenvolupades disminueix la seva necessitat de contacte físic i

s’interessa més per els plans, sentiments i objectius de la persona amb la qual està. Sap que la

relació amb la mare continua encara que aquesta no hi sigui. Un important autor, Cicchetti, va dir

que com més intima és la relació, menys contacte físic requereix.

El punt de vista del nen i el permet trobar-se millor

en un entorn on està amb altres nens o amb un vetllador

que no sigui la persona amb la qual s’ha format el vincle

afectiu. Pot existir el vincle afectiu i la figura que

representa sense la necessitat d’un contacte físic directe.

A la taula13 següent es poden apreciar els aspectes més importants en els quals evoluciona

en nen fins a arribar a l’adolescència.

De 3 a 5 anys De 5 a 7 anys De 7 a 11 anys De 11 a 13 anys.

Corporal Ossos forts. 75% del pes del cervell. 90% del pes adult. Més fort. Pot nedar

o esquiar.

Les nenes creixen molt; menstruació.

Percepció Li costa diferenciar les lletres.

Diferencia lletres i sap llegir. Pràctica la lectura. Relacions subtils

entre objectes.

Intel·ligènciaSimbolització i abstracte molt

poquet.

Utilitza regles i conceptes.

Operacions concretes.

Regles abstractes per problemes.

Llenguatge Frases llargues. Bona gramàtica.

Formes irregulars. Va a l’escola.

Domina la gramàtica.

Augment de vocabulari i sinònims.

Socialització Jocs amb amics. Amor mare/pare.

Prefereix els amics. Juga a ser gran.

Amics del mateix sexe bàsicament.

Amics del mateix sexe.

Emocions Satisfacció al poder escollir.

Posa a proba la seva auto imatge.

Relacions més verbals amb amics.

Apareixen sentiments sexuals.

Moral Egocèntric, però amb culpa.

Canvia la idea de bo i dolent. Desig d’acceptació. Principis ètics

universals.


5. Discontinuïtat i psicopatologia en el desenvolupament infantil del vincle afectiu

El primer model que es crea de vincle afectiu en la vida d’un infant es fa quan el nen és

molt petit. Amb el pas del temps i el creixement del nen la imatge de la figura del vincle afectiu

es pot reestructurar. Aquesta és la causa de la creació de noves relacions establertes pel nen i de

canvis en les ja existents, com pot ser l’àmbit familiar. Amb la creixent capacitat del nen per

planificar les seves pròpies idees i objectius poden aparèixer conflictes perquè, dins d’aquest

context familiar, cadascú té i defensa les seves prioritats. Per tal d’evitar aquests problemes està

demostrat que és millor planificar el problema que pugui sortir i així alleugerir-ne les seves

conseqüències. Si tornem al cas descrit del nen que vol anar al parc però plou, fins a una certa

edat el nen no hauria estat capaç de dir que vol anar al parc o no hauria discutit la paraula de

la mare. A mesura que creix les seves reaccions també ho fan i així pot dir que si plou poden

agafar un paraigües. La mare ha d’estar preparada per aquestes noves sortides del seu fill i

poder explicar-li que tot i que agafessin un paraigües es mullarien i que es millor esperar fins el

dia que no plogui.

No només afecten les relacions entre el nen i un adult, sinó

també les relacions que hi ha entre les altres persones de l’àmbit

familiar. Un cas típic seria un matrimoni que està passant una crisi o

que ha decidit separar-se. Per més que els dos pares tinguin una bona

relació individual amb el nen, o fins i tot com a nucli familiar, les

males relacions entre ells poden afectar el seu model funcional intern i

la seva seguretat emocional. Pot ser que les relacions actuals i futures del nen amb altra gent (tant

amb les persones amb les quals ja hi manté una relació sòlida com amb individus només

coneguts) canviïn. La persona amb la qual el nen té el vincle afectiu passa a ser observat tant per

la relació que té amb ell com per la que estableix amb l’altra gent que l’envolta.

Les noves habilitats que té el nen creen noves exigències i noves vulnerabilitats. En

general aquest tema no ha estat gaire aprofundit, però les més recents investigadors s’hi estan

interessant i d’aquí uns anys tindrem una informació molt més fiable i innovadora. La majoria

dels estudis sobre el vincle afectiu s’han produït sobre subjectes entre els vuit mesos (quan el nen


comença a tenir por a les persones desconegudes) i els quinze (quan el nen ja fa més varietat de

coses). Tot i que pot semblar que el vincle es estàtic, és a dir que només es dóna fins a aquestes

edats i ja no es modifica, en realitat és ontogenètic (un procés que dura al llarg de tota la vida i

que passa per fases). Segons Cicchetti14, el vincle és essencial per a l’optimització del procés

adaptatiu de la personalitat, un procés que dura tota la vida. Els estudis que s’han fet sobre el

vincle passats els dos anys es basen principalment en l’estabilitat o la discontinuïtat d’aquest i les

conseqüències que té en les relacions de la persona al llarg de tota la seva vida.

5.1. Avaluació del vincle afectiu

Totes les persones som diferents i és per això que les relacions humanes són tan

complicades. Les relacions entre pares i fills i els seus vincles afectius són tots diferents, mai es

repeteix exactament la mateixa situació. Tot i així es poden fer classificacions de caire general.

La majoria d’infants tenen unes relacions normals, però també es donen casos de trastorns del

vincle afectiu.

Per poder analitzar els problemes psicològics en general,

l’American Psychiatric Association, va editar un manual de

classificació de trastorns mentals, anomenada DSM-IV. El seu

objectiu és que els investigadors puguin diagnosticar i estudiar

aquets trastorns mentals. La classificació que es fa servir avui

dia n’és la quarta edició ja que cada cert temps s’actualitza per a

insertar nous trastorns i modificar o eliminar els que ja hi ha

descrits. La primera edició fou publicada l’any 1952. A

continuació hi ha la classificació feta al DSM-IV per als

problemes de la infància i l’adolescència; a l’apartat d’altres

trastorns trobem el Trastorn Reactiu de Vinculació a l’Infancia

que és el que descriu problemes relacionats amb el vincle

afectiu.


Portada del DSM - IV

Endarreriment mental:

F70 Endarreriment mental lleu.

F71. Endarreriment mental moderat.

F72. Endarreriment mental greu.

F73. Endarreriment mental profund.

F79. Endarreriment mental de

gravetat no especificada.

Trastorn per dèficit d’atenció i

comportament pertorbador:

F90.0 Tipus combinat.

F90.8 Tipus pre. del dèficit d’atenció.

F90.0 Tipus pre. hiperactiu-impulsiu.

F91.8 Trastorn disocial.

F91.3 Trastorn negativista desafiant.

Trastorns de la comunicació:

F80.1 Trastorn del llenguatge expressiu.

F80.2 Trastorn mix del llenguatge

receptiu-expressiu.

F80.0 Trastorn fonològic.

F98.5 Tartamudeig.

Trastorns de l’aprenentatge:

F81.0 Trastorn de la lectura.

F81.2 Trastorn del càlcul.

F81.8 Trastorn de la expressió escrita.

Trastorns de l’eliminació:

F98.1 Amb restrenyiment i incontinència

per bufeta plena.

F98.1 Sense restrenyiment ni

incontinència per bufeta plena. F98.0

Enuresis.

Trastorns d’indigestió i conducta

alimentaria:

F98.3 Pica.

F98.2 Trastorn de remugació.

F98.2 Trastorns de la ingestió alimentaria

de la infància.

Trastorns generalitzats del

desenvolupament:

F84.0 Trastorn autista.

F84.2 Trastorn de Rett.

F84.3 Trastorn desintegratiu infantil.

F84.5 Trastorn d’ Asperger.

Altres trastorns:

F93.0 Trastorn d’ansietat per separació.

F94.0 Mutisme selectiu.

F94.2 Trastorn reactiu de vinculació de la

infància.

F98.4 Trastorn de moviments

estereotipats.

Trastorns de tics:

F95.2 Trastorn de la Tourette.

F95.1 Trastorn de tics motors o vocals

cròniques.

F95.0 Trastorn de tics transitoris


http://ceril.cl/Trast_otros_infancia.htm

El Trastorn Reactiu de Vinculació de la Infància es pot donar quan a l’àmbit de l’infant es

produeixen com a mínim una d’aquestes situacions:

1. Els adults no fan cas de les necessitats emocionals del nen: l’estimulació, el

benestar i l’afecte.

2. Els adults no fan cas de les necessitats fisiològiques del nen.

3. Canvis freqüents dels vetlladors del nen, causa de l’impediment d’un vincle

estable.

Aquesta falta d’atenció en el nen fa que aquest actuí d’una manera anormal, com ara:

1. Incapacitat persistent per a començar la majoria de les interaccions socials o

respondre adequadament al seu nivell de desenvolupament, manifestada per

respostes massa inhibides, hipervigilants, o massa contradictòries. En aquest cas

es diu que el nen pateix el tipus de trastorn inhibit.

2. Vincles difusos manifestats per una sociabilitat indiscriminada amb una acusada

incapacitat per manifestar vincles selectes apropiats. Si aquest es el comportament

del nen es diu que té el tipus deshinhibit.

Observant el comportament del nen i la situació familiar, el psicòleg és capaç de

determinar si el nen pateix o no el trastorn. Tot i això, s’ha de comprovar que això no es degut

exclusivament a causa d’un desenvolupament més lent del habitual i que no compleix els criteris

atribuïts al Trastorn Generalitzat del Desenvolupament, com ho són l’autisme o el Transtorn de

Rett, entre altres.

5.1.1. Característiques de les proves del vincle afectiu

Per als investigadors sobre el vincle afectiu es bàsic tenir una sèrie de proves per poder

demostrar que aquest existeix i en quin grau està desenvolupat. Amb els resultats podem avaluar

els pares i els fills en casos particulars, entendre més el vincle i com funciona. Quan es tenen

molts resultats, se’n poden fer estadístiques i així treure conclusions per a futures investigacions.


Si avui dia no hi haguessin aquestes proves, el nostre coneixement sobre el vincle seria molt

escàs, ineficient o nul.

Per a que una prova realment pugui determinar la relació i el vincle que hi ha entre

l’infant i el seu progenitor és necessari que aquesta tingui els requeriments seguidament descrits.

Aquests foren estabilitzats gràcies a Pierrehumbert15 l’any 2003.

1. L’evolució ha de controlar el desenvolupament del nen.

2. Ha de mesurar i observar les relacions i el tipus de vincle entre el pare i el fill.

3. L’observació ha de tenir en compte els diferents ambients a on es desenvolupa, això

inclou tant una situació de joc com la relació que es produeix a casa.

4. Si és necessari, s’ha de fer una observació directa.

5. A part del desenvolupament del nen també s’ha de controlar la història familiar com ara

si hi ha antecedents psiquiàtrics, la situació actual de l’entorn del nen i la relació que té

aquest amb tots els membres de la casa.

5.1.2. Classificació dels diferents tipus de vincles

Com a resultat de les proves que s’han dut a terme al llarg dels últims temps sobre el

vincle, s’han creat quatre models diferents: el vincle segur “A”, el vincle evitatiu “B”, el vincle

ambivalent “C” i el vincle desorganitzat “D”. A continuació, hi ha una explicació sobre cada

tipus i com actuen al llarg de la vida adulta les persones que estan englobades dintre de cada

grup. El “model interior” és la capacitat que té l’individu per controlar-se, i es tenen en compte

característiques com l’autoestima. Per contra, en el “model exterior” es puntuen les relacions que

té aquesta persona amb la resta.

Model interior

Positiu Negatiu

Model exteriorPositiu Segur “A” Ambivalent “C”

Negatiu Evitatiu “B” Desorganitzat “D”


1. Model Segur “A”

Bases clau

Dins d’aquest grup trobem a persones que es caracteritzen per tenir una alta autoestima, una bona

relació amb els altres, molta seguretat en si mateixos i en la seva manera de relacionar-se.

Davant dels problemes

Quan s’enfronten davant d’una situació compromesa responen amb flexibilitat. S’enfronten al

problema amb una àmplia varietat d’estratègies positives entre les quals hi ha parlar amb altra

gent sobre el tema com a suport. Són moderadament expressius i en ocasions ploren. Un individu

segur va dir: “Si tinc un problema, normalment en parlo amb els meus amics o vaig a fer un volt

per veure si així em tranquil·litzo. Si sóc capaç de solucionar-lo d’entrada, ho faig.”

Model interior

Les persones segures tenen un model interior positiu. La seva autoestima va de moderada a alta i

són segurs de si mateixos. Algunes de les frases típiques del model segur sobre ells són: “Puc

estar còmode en una habitació plena de desconeguts” o “Ensenyes als altres com tractar-te. Si a

mi hi ha algú que no m’agrada com em tracta, li dic.” La seva necessitat cap a les altres persones

es normal.

Model exterior

El seu model exterior és positiu. Els agraden les

altres persones, i quan estan amb altre gent es

solen mostrar càlids i amables. Busquen la

proximitat dels que els envolten i se senten

còmodes plorant en públic. Les amistats són

importants per aquetes persones i solen ser

mútues i confidents. Expliquen els seus

problemes als amics com a suport. Les opinions

que l’altre gent tenen d’ells són molt positives, destacant que són amistosos, càlids i que hi poden


confiar. Una persona segura pot ser més o menys extravertida, això ja depèn de la socialització

de la persona.

Relacions de parella

Íntimes i sinceres, es caracteritzen per haver-hi un respecte mutu entre la parella. No tenen

relacions perfectes, però són capaços de definir amb realisme les dificultats i els defectes de la

relació. Tal i com va dir un individu segur: “La relació ideal és la que cada membre dóna el

millor d’ell mateix”. Si no estan en una relació, es bastant possible que n’haguéssin tingut una

anteriorment.

2. Model Evitatiu “B”

Bases clau

Són persones molt segures d’elles mateixes, amb alts nivells d’autoestima. Resten importància en

les relacions amb altres .


Davant d’un problema s’allunyen de les seves emocions o treuen importància al problema. No

són emocionalment reactius o expressius i no donen suport quan algú els hi demana. Eviten

plorar davant d’altra gent.

Model interior

Les persones amb un vincle evitatiu tenen un model

interior positiu. El grau de la seva autoestima es mou

de moderada a alta. Quan són preguntats com creuen

que els veuen les altres persones responen com a

refinats, reservats, arrogants, llestos, argumentadors,

crítics, estrictes i seriosos. Afegeixen que no els

importa el que la gent pensi d’ells. Tampoc esperen

agradar a l’altre gent, un individu evitatiu va dir: “No intento agradar a les altres persones. M’és

indiferent si a una persona li agrado o m’odia.” Són emocionalment independents, no els agrada


dependre d’altra gent. No són gelosos o possessius si estan separats d’una persona estimada. Un

clar exemple d’una persona evitativa és el personatge de Terry Benedict (interpretat per Andy

Garcia) a la pel·lícula Ocean’s Eleven. Benedict, una persona freda i arrogant, posa per davant

l’interès del seu negoci, fins i tot per davant de la seva vida privada.

Model exterior

El seu model exterior és negatiu. No els importa l’altra gent (un individu va afirmar: “Molta gent

no mereixen ni que els conegui.”) Son cínics i molt crítics amb els altres. Els agrada mantenir

una relació de distància amb les altres persones, relacions fredes i es noten incòmodes amb les

mostres d’afecte. No demanen suport als altres si tenen algun problema i eviten el conflicte.

Creuen que les relacions no tenen importància i sobrevaloren aspectes com ara la independència,

la llibertat i les fites aconseguides.

Relacions amb els amics

Ells les descriuen com a bones, tot i que solen ser superficials, basades en interessos comuns o

activitats més que en una relació emocional. No els solen revelar els problemes ni els demanen

ajuda. Poden ser persones més o menys extravertides, però sempre es basen en una falta de

connexió emocional.


Es caracteritzen per ser relacions amb poca expressivitat, com si hi hagués una falta de confiança

entre els membres de la parella. Les persones evitatives estan menys implicades en la relació que

les seves parelles, no són carinyoses i prefereixen evitar els conflictes o les emocions. No

demanen suport a la parella ja que al fer-ho es senten dependents d’ella i això els desconforta.

Són tímids i s’avorreixen o ràpidament es troben atrapats en una relació. Si no tenen parella

al·leguen que no estan interessats, estan massa ocupats: “em centro en el meu treball, no en

necessito, m’avorreixo fàcilment, no vull que ningú depengui de mi, selecciono massa o no vull

per falta de temps”. Tot i això solen mantenir relacions duradores.

3. Model Ambivalent “C”


Bases clau

Preocupat per les seves relacions, manifesta una tendència a idealitzar-les. La seva autoestima

està estretament lligada amb les relacions que té amb les altres persones.


Són emocionalment reactius i expressius. Si tenen algun problema, l’afronten d’una manera molt

forta (en alguns extrems violenta) o amplifiquen el problema. No es saben enfrontar a un

problema sense l’ajuda d’altres persones com a suport; el seu primer impuls quan es troben

malament es explicar-ho a algú altre. Un exemple

d’afrontar un problema violentament és el descrit per un

individu: “Estava sortint amb una noia. Quan em va dir

que havíem tallat volia parlar amb ella. Per evitar-me, ella

es va tancar al lavabo, així que vaig tirar la porta a terra”.

Són molt sensibles i sovint ploren.

Model interior

Les persones amb un vincle ambivalent tenen un model interior negatiu. Són poc segurs de si

mateixos i depenent molt de les altres persones per la seva autoestima. Solen ser gelosos i

pateixen ansietat davant d’una separació.

Model exterior

El seu model exterior és positiu. Busquen la companyia i l’atenció dels altres. Són molt

aclaparadors i volen un afecte recíproc. Necessiten ser aprovats pels altres en tot el que fan, tant

que poden fer allunyar les persones d’ells. Utilitzen els altres com a font de consol quan tenen un

problema, arribant a plorar per guanyar atenció i suport. És habitual que mantiguin conflictes en

el seu entorn immediat. Solen dir que se senten infravalorats, que els altres mai no donen

suficient.



Per a ells els amics íntims són molt importants. Esperen molt de la persona objecte del seu

interès, busquen un millor amic. A causa de les seves altes demandes, solen veure els amics com

a poc confiats o insuficientment suportius o disponibles. Són persones que se solen sentir que no

són aprofitades, que se’ls hi treu avantatge. Les amistats són extremadament obertes (confiança),

dependents i en molts casos, conflictives. Tot i això, les relacions amoroses solen ser la primera

prioritat per aquestes persones, i això provoca tensió entre la parella de la persona i els seus

amics. Aquesta tensió pot agafar moltes formes: ignorar als amics quan s’està en una relació, fer

servir els amics per a manipular el company sentimental o veure als amics com a companys

sexuals en potencia o com a competició. Una noia ambivalent va dir: “Les noies em molesten.

Odio les noies. Potser perquè són competència.”


Per a la majoria dels individus ambivalents és la seva màxima preocupació. Solen patir per no

trobar mai la persona amb la qual compartir la seva vida, però és comú que estiguin

freqüentment en relacions sentimentals. S’involucren molt en les noves relacions i solen dir que

“s’enamoren” de seguida. No veuen a la parella d’una manera objectiva, la idealitzen (aquesta

idealització és molt més aguda en les noves relacions). La seva emotivitat afectiva es caracteritza

per impulsos extrems: la ràbia, la passió, la gelosia i la possessivitat. Solen començar les

discussions i expressen obertament els seus sentiments i les seves inseguretats en les relacions.

Estan més interessats en la relació que la seva parella i són més dominants. Són molt dependents

de la relació i demanen molt a les seves parelles. La seva voluntat de dominar la relació es veu

reflectida en el desig d’estar necessitat, de controlar o d’arreglar els companys sentimentals. Els

costa trencar una relació, encara que aquesta estigui farcida de problemes.

4. Model Desorganitzat “D”

Bases clau

Amb poca confiança en si mateixos, eviten apropar-se a les persones per culpa de la por a ser

rebutjats. Experimenta el conflicte de voler i alhora témer la intimitat. Pateixen una alta timidesa.



Quan tenen algun problema, les persones de vincle desorganitzat són emocionalment reactives,

però no solen fer res per calmar el seu dolor. No demanen suport als altres. Tot i no trobar-se bé,

són alhora de mostrar que estan enfadats davant d’altres persones. No acostumen a plorar en

públic.

Model interior

Les persones amb un vincle desorganitzat tenen un model interior negatiu. Mostren poca

confiança en si mateixos. (“Tinc moltes inseguretats de jo mateixa

com a persona. Em sento molt inadequada”. “Espero agradar a la gent,

però no m’ho suposo. No sé que opina la gent sobre mi, però no rebo

molts compliments.”). Aquest model negatiu es reflexa en una

dependència emocional alta, molta gelosia i ansietat al ser separades

d’algú important. Sovint sospiten que no agraden als altres, o que les

altres persones els veuen com a gent estúpida, poc atractiva o avorrits.

També solen dir que la gent els veu com conservadors o reservats,

però que això tan sols es degut a una mala interpretació de la seva

timidesa. Afegeixen que els agradaria obrir-se més i sentir-se

socialment més acceptats. A aquestes persones els costa molt creure

en els altres. Volen el contacte social, però noten com si no

“encaixessin” i són extremadament sensibles a qualsevol símbol de rebuig. Quan estan en una

relació, són dependents i usualment diuen que se senten sols. També solen patir sobre no trobar

mai la parella ideal, o no ser desitjats per ningú en el futur.

Model exterior

El seu model exterior és negatiu. Eviten apropar-se als altres per demanar suport a menys que

sàpiguen que rebran una resposta positiva. Esquiven el conflicte, plorar en públic i són molt

tímids perquè tenen por de no ser suficientment bons per els altres. Se senten incòmodes amb les

mostres d’afecte, especialment, en públic.



Moltes persones amb vincle desorganitzat

fingeixen ser o sentir-se diferents

El més comú és que tinguin unes poques però bones amistats, que han tardat anys a formar-se. Es

noten més interessats en la relació que els seus amics tot i que creuen que no en tenen el control.

No comencen conflictes amb les amistats per por a que s’acabin.


Per a les persones desorganitzades és difícil d’estar en una relació sentimental. Quan se’l

preguntà perquè no estava amb ningú, un individu va dir: “No vull sentir-me rejectat o vist des

d’un punt de vista negatiu”. Quan estan en una relació, assumeixen un paper passiu, són molt

dependents i, com passa en les relacions amb els amics, es mostren més interessats que no pas la

parella. Són insegurs i tendeixen a culpabilitzar-se dels problemes. Tenen dificultats per mostrar

els seus sentiments i explicar les coses que els molesten al seu company. No volen trencar la

relació perquè tenen por de no trobar mai ningú més com a parella.

5.1.3. Proves per avaluar el vincle afectiu

John Bowlby, descobridor del vincle afectiu, va dir: “La teoria del vincle afectiu planteja

un principi bàsic: el nen neix predisposat a participar en la interacció social; és una motivació

innata, un mecanisme psicològic –amb manifestacions externes com somriure, vocalitzar o

plorar- que s’integra en un “sistema conductual exloratori”. Aquesta conducta exploratòria

s’atura bruscament quan el nen se n’adona que la figura amb la qual ha establert un vincle afectiu

clau (perquè li proporciona la seguretat bàsica per poder explorar) ha desaparegut. L’absència

d’aquesta figura inhibeix les capacitats cognitives i socials del nen al temps que condiciona un

estat d’ansietat en sentir-se exposat al perill (com poden ser sorolls inesperats, solitud...) sense

protecció.” Per avaluar o mesurar les caracteristiques del vincle afectiu a la infància i les seves

repercussions al llarg de la vida, diferents investigadors han aportat una sèrie de proves i

sistemes codificats:

1. La Situació Estranya (Strange Situation)


La prova més coneguda de les relacionades amb el vincle

afectiu. Va ser concebuda per la famosa psicòloga americana

Mary Ainsworth (retratada a la fotografia) l’any 1978. Quan es

va casar, Ainsworth va anar a viure a Anglaterra, on va conèixer

i va començar a treballar amb John Bowlby. Anys més tard,

Ainsworth es va traslladar a Uganda i allà va començar un

estudi amb mares i fills i el vincle afectiu entre ells. A partir

dels anys d’estudi i observació va crear aquesta prova, la

Situació Estranya. La prova està dirigida cap a nens d’entre un i dos anys d’edat. Té una durada

de 20 minuts, i el nen és exposat a dues separacions mínimes de la figura de l’afecció (la persona

amb la qual el infant manté un vincle afectiu) d’una durada de tres minuts.

Aquesta prova es duu a terme en un ambient no familiar per al nen, normalment un

laboratori d’observació. Els passos que es fan servir són:

1. La mare i l’infant entren sols a la cambra desconeguda. El progenitor no fa res, deixa que

el petit explori pel seu compte.

2. Un desconegut entra a l’habitació i conversa breument amb la mare. A continuació

s’apropa al nen i la mare surt de l’habitació.

3. Primer episodi de separació : el comportament de l’infant és molt important en aquest

moment, veure com reacciona quan està sol en un lloc i amb una persona desconegut.

4. Primer retrobament: la mare saluda i conforta al nen, a continuació torna a marxar amb el

desconegut.

5. Segon episodi de separació : l’infant es queda sol.

6. Un desconegut entra, s’apropa al nen i en vigila el comportament.

7. Segon episodi de retrobament: la mare entra de nou, saluda i aixeca el nen, el desconegut

marxa.


Els dos aspectes principals del comportament del nen que s’observen són la quantitat

d’exploració del lloc que fa durant la prova i la seva reacció quan marxa i torna la mare. D’acord

amb els tipus de vincle explicats anteriorment, així seria com reaccionaria un nen de cada un:

Tipus de vincle afectiu Com actua el nen

Segur “A”

El nen reacciona amb ansietat per la separació i reassegurament

en tornar la figura protectora; es considera el model de

comportament intern normal, caracteritzat per la confiança en la

persona en que té cura d’ell.

Evitatiu “B”

El nen mostra poca ansietat durant la separació i un clar

desinterès en el moment del retrobament; aquesta disminució de

les emocions s’interpreta com a una falta de confiança en la

disponibilitat de la persona propera.

Ambivalent “C”

Mostra ansietat en la separació però no es recupera en tornar-se

a reunir amb la persona protectora; el nen exagera la seva

necessitat afectiva per assegurar una atenció més duradora i

sense interrupcions.

Desorganitzat “D”En el moment del retrobament, el nen s’amaga , es queda

immòbil, mira fixament l’espai o s’apropa d’esquena.

Un dels aspectes més interessants d’aquest estudi és que el model de desorganitzat

desorientat, considerat com el més conflictiu, és alhora el més persistent. De fet, un anàlisi fet

per Belsky16 l’any 1996 determinà que només el 50% dels nens enquadrats en les altres

categories va respondre de la mateixa manera quan van tornar a passar la prova tres mesos

després; en canvi, l’estabilitat de la resposta “D” és la més fiable. Tot sembla apuntar que la

fiabilitat es baixa en els casos que tenen més risc, en els casos on la funció de la família varia

molt. (Solomon i George)17


2. Sistema de Cassidy i Marvin (Cassidy-Marvin System)

Es una prova bastant similar a la de Mary Ainsworth, ja que també es basa en la separació

i el retrobament de l’infant amb la seva mare, que s’utilitza en nens d’entre dos anys i mig i

quatre anys i mig. En fer aquesta prova, els nens reaccionen de diferents maneres:

Tipus de Classificació Reacció del nen

Segurs “A” Tranquils, oberts i positius.

Evitatius i Ambivalents “B” i ”C” Distants, defugen la proximitat psicològica i física.

Desorganitzats “D”Van variant entre l’autocontrol i les conductes punitives

envers la persona protectora.

3. Proves per avaluar el vincle afectiu a través del símbols

A mesura que els nens creixen les proves anteriorment citades no tenen vigència: els nens

són capaços d’autocontrolar-se d’una manera més efectiva. Arribats a aquest punt és necessari

trobar noves tàctiques per a poder classificar el vincle afectiu dels infants. Per això, s’utilitzen els

símbols. Hi ha diferents maneres d’utilitzar-los, tant a través d’imatges com jugant amb ells i

fent-los crear històries.

3.1. Test de l’Ansietat de Separació (SAT: Separation Anxiety Test)

En el primer cas, es passen una sèrie d’imatges al nen relacionades amb els seu vetllador

que representen diferents escenes relacionades amb el vincle afectiu entre pares i fills. Aquesta

prova va ser creada per Slough i Greenberg l’any 199018 i es adequada per nens a partir de 5

anys. Segons el tipus de reacció del nen, se’l classifica en un dels quatre grups citats

anteriorment:

Tipus de Classificació Reacció del nen

Segur “A”Es senten segurs, relacionen la separació amb les

imatges mostrades d’una manera correcte.

Evitatiu “B” Es noten perduts i busquen mètodes per enfrontar la


situació.

Ambivalent “C”Combina el seu rebuig cap als pares amb el desig de

complair-los.

Desorganitzat “D” Expressen por o processos de pensament.

3.2. Sistema de Bretherton

L’altra possibilitat és un joc de ninots entre el nen i l’investigador en el que s’inclouen

histories de separacions i retrobaments. Aquesta nova tècnica s’està popularitzant molt en els

últims temps i la millor edat per ser duta a terme es entre els 5 i els 7 anys. Fou inventada per

Bretherton el 199019. Els resultats són molt similars als explicats anteriorment en el Test de

l’Ansietat de Separació.

Els últims estudis s’han basat en l’aplicació d’aquesta prova a nens més grans de 7 anys.

Les avaluacions són molt similars però en aquest cas s’omet la utilització de joguines i s’explica

el principi d’una història al nen i ell és l’encarregat d’inventar un final. (Green, 2000)20.

4. Altres tècniques utilitzades

A partir dels sis anys apareixen noves tècniques per avaluar el vincle fins l’edat adulta.

D’entre aquestes en destaquen entrevistes amb el nen sobre la relació actual amb els seus pares

(Ammaniti21, Trowell, Target...) i l’observació directa del nen a casa durant un temps

relativament llarg (Posada22, Waters, Deane...) que estan explicades més detalladament a

continuació. També seria interessant parlar de l’entrevista coneguda amb el nom de “The Adult

Attachment Interview” (AAI) i codificada pels investigadors C.George i Mary Main23. En

aquesta entrevista l’adult narra la seva infància (semblant a una sessió de psicoteràpia): la major

coherència en la narració sembla força vinculada a les experiències dels nens segurs “A”, mentre

que els patrons més insegurs en el relat es vinculen als altres tres models infantils “B”, “C” i

“D”. En concret, els individus de la categoria desorganitzat/desorientat “D” tendeixen a mostrar-

se poc resolutius o clarificadors en relació a les preguntes sobre pèrdues i abusos soferts. Així és

com es mostra cada tipus:


Tipus de vincle Resposta

Segur “A”

Les persones amb el vincle afectiu segur són obertes i

receptives. Han après de les seves experiències i usualment

són realistes amb les relacions, tan passades com presents.

L’entrevista es fa en clima còmode i de complicitat. Les seves

respostes són coherents i no es mostren defensius. Al llarg de

l’entrevista es mostren càlids i agradables.

Evitatiu “B”

Col·laboren molt poc perquè l’entrevista funcioni. Són

persones presuntuoses, fredes, arrogants, racionals, poc

emotives i reservades. Són realistes en les seves experiències

passades (tot i que a vegades diuen que han tingut més

relacions de les que realment han tingut.) Contesten amb

brusquedat i són molt defensius. És defensen rient.

Ambivalent “C”

Són persones molt expressives. Elaboren molt les seves

respostes i es mostren molt emocionals (és molt corrent que

es posin a plorar). Barregen la idealització i la devaluació dels

altres, es solen contradir i no solen ser clars o objectius alhora

d’explicar les relacions.

Desorganitzat “D”

Es mostren insegurs, indecisos, vulnerables i tímids. Solen

utilitzar un riure defensiu davant de certes qüestions. Al

principi se senten incòmodes, però habitualment acaben

relaxant-se i expliquen moltes més coses (tot i que el que

expliquen els provoqui preocupació), es solen trobar alleujats

per trobar una persona que no els jutgi i els escolti. Un

individu va dir: “Ha estat bastant difícil. No és el tipus de

coses de les quals acostumo a parlar, però suposo que és bo

explicar-ho perquè hi penso molt.” Per a molts, és el primer

cop que revelen un secret que tenen molt amagat com per

exemple: una orientació sexual, història d’abusos sexuals o

maltractaments.


4.1. Entrevista d’Afecció del Nen o “The Child Attachment Interview”

Esta basada en l’Entrevista d’Afecció d’Adult, però adaptada per poder ser utilitzada en

nens de 8 a 14 anys, o fins i tot menys si aquest té una bona capacitat verbal. Es tracta d’una

entrevista en la qual el nen no és preguntat per res del passat, sinó que es tracta de que expliqui la

seva relació actual amb els seus pares. Un cop l’entrevista és feta es classifica el vincle afectiu

coma segur o insegur. S’ha demostrat que aquesta prova d’Ammaniti de l’any 90 és fiable i dóna

bons resultats21.

4.2. Qüestionari per la Classificació de l’Afecció o “The Attachment Q-sort”

Una manera d’estudiar el comportament del nen fora del laboratori, a casa seva (el seu

ambient més còmode). La duració de l’observació varia entre les dues i les sis hores, i els

resultats són fiables i estables. Aquest tipus d’exploració va ser primerament utilitzat per Posada

l’any 199522.

Amb caràcter general, és possible concloure que un vincle afectiu segur està lligat a la

sensibilitat maternal, tolerància a l’ansietat, una estimulació moderada i condicions de

participació i receptivitat. En canvi, el vincle evitatiu és característic d’una relació mare-fill

massa estimulant i controladora, massa intrusiva, i el vincle ambivalent es relaciona amb una

actitud de la persona protectora indiferent i poc compromesa.

Malgrat això, avui sembla encara precipitat establir un nexe directe i inequívoc entre el

comportament infantil i la condició del vincle afectiu, ja que la investigació pràctica sobre el

tema és relativament recent i amb una fiabilitat reduïda. Com escriu

Peter Fonagy, professor de Psicoanàlisis en el “Freud Memorial” de

Londres, “les explicacions dels pares sobre dificultats

temperamentals, reaccions negatives i emotivitat, són indiferents de

la classificació seguretat/inseguretat”24 i això suggereix la gran força

dels factors genètics en aquest comportament. D’altra banda, s’ha

avançat molt en la comprovació de la transmissió intergeneracional


El vincle s’hereta?

del vincle afectiu: les mares que havien experimentat a la seva infància un vincle segur sovint

presenten una relació amb els seus fills més coherent i enriquidora que la de les mares amb una

formació evitativa o displicent, fins i tot en ambients socials de risc com ara famílies

monoparentals o situacions de delinqüència o atur.

5.2. Conseqüències de la mala formació del vincle afectiu al llarg de la vida

Pocs investigadors han intentat determinar les conseqüències que poden produir un

trastorn en el vincle afectiu, a partir de les diferents proves descrites en l’apartat anterior. La

investigadora Mary Ainsworth25 i Main & Cassidy26 van intentar “traçar” les conseqüències que

podien patir al llarg de la vida les persones que van tenir un vincle afectiu difícil a la infància

(com que el tipus Segur “A” es considera el correcte, no en figuren les conseqüències). Aquestes

són les seves principals resolucions:

Tipus de vincle Característiques

Evitatiu “B”

- Continuen evitant la figura de l’afecció al llarg de la infància.

- Sovint es mostren hostils i agressius.

- Tenen males relacions amb la majoria de la gent.

- Són persones negatives, guarden una distància emocional,

solen estar de mal humor i son molt solitaris.

- Es creuen autosuficients, i es distancien de la societat.

Ambivalent “C”

- Són persones molt dramàtiques, sobretot quan es tracta d’un

conflicte amb la persona amb la qual tenen el vincle afectiu.

- Solen ser inhibits i poc assertius.

- Les seves relacions socials són pobres; molts de cops son

persones molt introvertides.

Desorganitzat “D”- Persones molt agressives

- Utilitzen conductes coercitives i hostils al llarg de tota la vida.


5.3. Símptomes de problema al vincle i tractament

Els problemes en la relació del vincle són normalment causats per la separació o la pèrdua

de la persona amb la qual es manté el vincle afectiu, així com també l’abús o la negligència sobre

el nen per part d’aquesta. Tal com s’ha dit anteriorment, totes les relacions són diferents i per

tant s’ha d’analitzar cas per cas qualsevol indici que pugui suggerir que hi ha problemes en el

vincle.

Els símptomes més comuns de que hi ha algun problema són:

- conductes imprevisibles

- intimidar als altres o patir intimidacions

- males relacions socials

- conductes agressives cap a altres nens

- frustració causada per dèficits d’autocontrol

- desorganització/desorientació a l’hora de solucionar problemes

- contradir-se

- excés de por, ansietat i depressió

- poca atenció a events externs

- respostes poc concretes o lentes, dificultat a adaptar-se a noves situacions

- dificultat per demanar ajuda

- apatia

- dificultats per fer amistats i agafar confiança en l’altre gent

- rabietes, dificultat a l’hora de controlar emocions

- molt malestar, poca gratitud

- dificultat a l’hora de menjar

- poc contacte visual

L’any 1993, Zeanah, Benoit, Barton, Regan, Hirshberg i Lipsitt27 van crear un sistema per

classificar la patologia del vincle a partir de la relació entre les persones i el vincle que tenen. A


continuació està resumit el seu estudi, explicant a que és degut aquest problema i els perfils

d’afecció més comuns per a cada trastorn.

1. Trastorn del Vincle No Establert: problemes de caire emocional i de conducta que ja hi

són abans de que hi hagi hagut l’oportunitat de la creació del vincle. Trobaríem pares

que practiquen l’abús, institucionalisme, amb problemes amb l’alcohol i/o les drogues i

amb greus trastorns mentals.

2. Trastorn per Vinculació Indiscriminada: causat per llargues separacions del nen amb la

figura del vincle. També es dona en casos de situacions d’acollida, com ara adopcions,

on no hi ha hagut temps suficient per a crear el lligam o en nens institucionalitzats.

3. Trastorn per Vinculació Inhibida: on hi ha hagut una impossibilitat per part del

vetllador de crear el vincle o quan aquest ha estat imprevisible. Un cas molt típic

d’aquest trastorn es quan un nen ha tingut una llarga hospitalització o varies de curtes

molt seguides.

4. Trastorn per Vinculació Agressiva: en aquest cas, el vetllador té molta ràbia i/o

frustració acumulada. Això provoca que el nen agafi els mateixos sentiments i la seva

conducta es torna molt agressiva contra el vetllador.

5. Trastorn per Vinculació Invertida: el nen agafa el paper que en principi hauria de fer

l’adult. Les conseqüències són un gran domini i control del nen aconseguit sobre

l’adult.

6. Trastorns d’Ansietat de Separació: en aquest últim cas es poden diferenciar diferents

tipus de trastorns.

6.1. El nen és la font de seguretat del vetllador: ens tornem a trobar en una inversió de

papers entre l’adult i el nen. El vetllador té la sensació de ser un pare obligat a ser-


hi sempre. Es tracta d’una psicosis i es sol donar en casos en que els pares pateixen

malalties mentals greus.

6.2. El nen té por que li passi alguna cosa al vetllador quan ell no hi és: es dona en

casos on el nen creix en una família on el vincle es troba envoltat per ansietat i

inseguretat. En molts casos són progenitors amb depressions.

6.3. El nen pateix per la seva seguretat si no hi ha la figura amb la qual ha creat el

vincle: aquest cas és molt comú en nens petits i no és un trastorn en aquesta edat,

el problema seria si persistís un cop el nen sigui més gran. Aquesta por és deguda a

que el nen encara no és capaç d’entendre que tot i que el progenitor no hi sigui no

cuidi d’ell.

6.4. El vetllador té por de la seguretat del nen: es dóna en famílies molt rígides i

desconfiades dels altres. També es pot donar a causa d’experiències passades

traumàtiques en la vida del pare o la mare.

En resum, tot i que cada cop hi ha més informació sobre els trastorns del vincle a causa de

la figura encarregada de crear aquest vincle amb el nen és un camp que encara és molt

desconegut. El més complicat és que s’han de fer investigacions sobre molts nens i les seves

famílies per poder aconseguir uns resultats fiables, i tal com s’ha dit anteriorment, cada cas és

diferent i té les seves pròpies particularitats.

5.3.1. Tractaments

Els principals tractaments per als problemes de vincle afectiu es centren en l’infant o en la

relació que aquest té amb els seus pares. A continuació es descriu breument les principals

tècniques.


1. En la relació pares- fills

1.1 Mètode de Susan McDonough

Es tracta d’una gravació en vídeo de la interacció entre pares i fills que té una durada de

deu a vint minuts. A continuació es formulen una sèrie de preguntes amb els pares on es

discuteix les interaccions positives i les negatives. Es eficaç per a progenitors d’alt risc i millora

les interaccions, i en conseqüència el vincle entre tots dos.

1.2 Mètode “Watch, Wait and Wonder”de Cohen28

Per començar, es deixa al nen jugant amb la seva mare o la

persona amb la qual tingui el vincle durant aproximadament mitja

hora. La mare no pot començar mai l’interacció, sinó que ha de seguir

tot el que el nen digui. Tot seguit s’analitzen aquestes interaccions i es

fa una reunió entre els pares i el terapeuta per a veure que han vist i

com entenen ells aquesta relació. És important que la mare expliqui

totes les sensacions i dificultats que ha tingut durant el joc. En aquesta

reunió es pot parlar de les experiències del vincle dels propis pares.

Amb tot això s’aconsegueix augmentar el vincle afectiu i l’eficàcia

del nen en altres aspectes.

1.3 Mètode de Diane Benoit

Programa d’entre 5 o 7 sessions on es grava al nen a casa seva i com actua. S’utilitza en

nens que tenen el vincle desorganitzat i que són agressius, s’enfronten, es desorienten i senten

aïllament. Els pares reben informació sobre com cuidar i com es desenvolupa el seu fill.

L’objectiu és millorar la relació entre el nen i els seus progenitors, fent que el primer tingui més

en compte el que fa.


El nen ha de dur la iniciativa

1.4 Psicoteràpia nen – pare

És el tractament més llarg: sessions de 90 minuts un cop per setmana durant un any, parlen

sobre les emocions viscudes tan per el nen com els pares. També s’analitzen els antecedents.

2. Dirigides al nen

La tècnica més utilitzada en aquesta àrea s’assembla molt al de “Watch, Wait and Wonder”

però canviant a la mare pel terapeuta. Durant el joc fan un intercanvi de sentiments. S’utilitza en

nens que tenen un trastorn al vincle i estan traumatitzats; en aquestes situacions, la intervenció

s’ha de fer el més ràpid possible.


PARTPRÀCTICA


1. Objectius de la part pràctica del treball de recerca.

L’objectiu principal del treball ha estat analitzar quin estil de vinculació és el

predominant en una mostra d’estudiants de 4rt d’ESO. A més, he considerat interessant intentar

relacionar l’estil de vincle amb característiques emocionals que se solen identificar amb el

període d’adolescència com un grau alt d’ansietat o d’estrès. També he tingut en compte si

aquest nivell d’ansietat o estrès estava relacionat amb successos vitals que podrien explicar un alt

nivell d’ansietat en casos determinats.

2. Hipòtesis del treball

Les hipòtesis que em plantejo són les següents:

Hipòtesi 1: Que donat que la mostra està extreta d’una població no clínica i que pertany a una

classe mitja hi haurà més percentatge de vincles segurs que insegurs o desorganitzats.

Hipòtesi 2: Que les persones amb vinculació segura manifestaran menys indicadors d’ansietat i

d’estrès.

Hipòtesi 3: Que els possibles successos vitals estressants influiran en un augment de l’ansietat o

estrès..

Hipòtesi 4: Hi haurà una vinculació entre l’estil de relació familiar i l’estil de relació amb els

amics amb la tipologia de vincle.

3. Metodologia

3.1. Mostra.

La mostra estava composta per la totalitat d’alumnes de 4rt. d’ESO d’un Institut d’un

poble costaner de mitjana de població de uns 20.000 habitants, de Catalunya. Dels 40 alumnes


que formaven aquesta mostra van consentir realitzar l’estudi el 50% dels subjectes, dels quals 3

eren nois i 17 noies. Per a poder fer la prova, els participants van haver de portar firmat per als

seus pares o representants legals el full de consentiment que es pot trobar a l’annex 1.

3.2. Procediment.

El test es va dur a terme el dimecres 20 de desembre del 2006 en dues sessions, de 8 a 9h

i de 9 a 10h. La durada va ser d’uns 35 minuts i consistia d’un seguit de preguntes tipus test. Per

poder respectar la confidencialitat de les dades vaig codificar cada bateria de proves resposta per

a cada un dels subjectes amb un número. La taula 1 representa la distribució per edat i sexe de la

mostra.

Subjecte Edat Sexe

1 15 Home

2 15 Dona3 15 Dona4 16 Home5 15 Dona6 15 Home7 15 Dona8 15 Dona9 15 Dona10 15 Dona11 15 Dona12 15 Dona13 15 Dona14 15 Dona15 15 Dona16 15 Dona17 15 Dona18 15 Dona19 14 Dona20 15 Dona

Taula 1. Distribució de la mostra de subjectes.


3.3. Instruments

Els instruments emprats han estat:

Qüestionari de les relacions (RQ) de Bartholomew & Horowitz (1991).

Inventari familiar d’esdeveniments i canvis vials (IF-ECV).

Qüestionari sobre el nivell d’Estrès (Adaptat de l’escala Magallanes d’Estrés).

Qüestionari sobre el nivell d’ansietat (Adaptat de l’escala Magallanes d’Ansietat).

Qüestionari de relacions familiars i d’amistat (Adaptat del Test sobre l’adolescència

de la UdG).

Les tres darreres proves s’han utilitzat com a qüestionari i no com a prova clínica donat

que no estic formada ni autoritzada per utilitzar les mateixes. He realitzat una adaptació

d’aquestes proves agafant, en alguns casos, fragments que m’han semblat útils per a la

informació que volia obtenir. Les puntuacions i resultats de la prova no es poden considerar a

nivell clínic.

1. Qüestionari de les relacions (RQ) de Bartholomew & Horowitz (1991)

El RQ (Relationship Questionnaire) és un qüestionari que consisteix de quatre petits

paràgrafs, on cada un descriu un tipus d’unió per aplicar a un tipus de relació entre adults.

Creada per Bartholomew & Horowitz l’any 1991, té dues parts principals. En la primera el

participant ha de marcar quin dels 4 textos s’assembla més al seu caràcter respecte les relacions

amb els altres, cada text s’identifica amb un tipus de vincle: el text A es correspon al vincle

segur, el text B es correspon a l’evitatiu, el text C a l’ambivalent i el text D al desorganitzat. En

la segona part, s’ha de marcar el grau de correspondència a cada tipus en una escala de 7 punts.

Segons el que marqui el participant, s’obté una puntuació que ens proveeix un perfil de com

actua aquesta persona. Una mostra del test RQ es pot trobar a l’annex 2.

Nota: Cal remarcar que no per triar una lletra s’ha de tenir per força aquell tipus de vincle.

Només un expert psicòleg pot determinar quin tipus de vincle afectiu té una persona i les


conseqüències de tenir aquell vincle. Aquesta prova només va ser utilitzada per a poder tenir una

idea bàsica de les relacions dels participants.

2. Inventari familiar d’esdeveniments i canvis vitals (IF-ECV)

Aquest inventari consisteix en un llistat de 49 esdeveniments que poden haver succeït en

l’àmbit familiar dels participants. Es demana als subjectes que marquin aquells successos que els

han passat en el darrer any. Es pot trobar una mostra de l’inventari a l’annex 3.

3. Qüestionari sobre el nivell d’estrès (Adaptat de l’Escala Magallanes d’Estrès)

Els autors d’aquesta prova són: E.Manuel García Pérez, Ángela Magaz Lago i Raquel

García Campuzano. Aquest test consisteix en 15 preguntes sobre alteracions funcionals menors i

els participants havien de respondre si els havien passat en els últims dos mesos i amb quina

freqüència. Així, si no els havia passat mai (M) se’ls donava 0 punts; si els havia passat alguna

vegada (AV) se’ls donava 1 punt, si els passava sovint (S) 2 punts; i si els passava moltes

vegades (MV) 3 punts. La prova es pot trobar a l’annex 4.

4. Qüestionari sobre el nivell d’ansietat (Adaptat de l’Escala Magallanes d’Ansietat)

Aquesta adaptació de l’escala EMANS, de la qual els autors originals són E.Manuel

García Pérez, Ángela Magaz Lago i Raquel García Campuzano, ens permet puntuar el nivell

d’ansietat sota el qual estan sotmesos els subjectes. Al igual que l’adaptació de l’EMEST,

consisteix de 15 preguntes sobre alteracions funcionals menors i els participants havien de dir en

quina freqüència els havien succeït al llarg dels dos últims mesos. Si no els havia passat mai (M)

se’ls donava 0 punts; si els havia passat alguna vegada (AV) se’ls donava 1 punt, si els passava

sovint (S) 2 punts; i si els passava moltes vegades (MV) 3 punts. Una mostra de la prova es pot

trobar a l’annex 5.


5. Qüestionari de relacions familiars i d’amistat (Adaptat del Test sobre

l’adolescència de la UdG)

La prova es divideix en dues parts: en la primera, als subjectes se’ls demana que marquin

com a certes o falses una sèrie d’afirmacions sobre l’àmbit familiar; en la segona, han de graduar

de l’1 (desacord) al 4 (d’acord) unes frases referents a l’amistat i les relacions amb els amics.

Aquest qüestionari està adaptat del test sobre l’adolescència de la Universitat de Girona. El

qüestionari es pot trobar a l’annex 6.

3.4. Resultats

En primer lloc presentaré una anàlisi descriptiva dels resultats de cada una de les proves o

qüestionaris utilitzats. En un segon apartat plantejaré els resultats d’acord amb les hipòtesis

formulades.

3.4.1. Anàlisi descriptiva dels resultats.

1. Estil de vinculació dels subjectes de la mostra segons la prova de Bartholomew &

Horowitz (1991)

El qüestionari consta de dues parts. A la primera part se li demana al subjecte que marqui

amb una creu al costat de la lletra corresponent a l’estil que el descriu millor i a la segona part

que encercli amb un número cada una de les relacions descrites anteriorment per indicar si hi està

molt d’acord (amb un 7) o molt en desacord (amb un 1). Els resultats han estat els següents:


Primera part

El 25% dels enquestats, o el que és el

mateix, 5 persones han marcat la lletra

A (la que correspon al vincle segur),

un 45% (9 persones) han escollit la

lletra C que es refereix al model

ambivalent, i hi ha hagut 3 persones,

equivalents al 15% que han escollit la

lletra B (vincle evitatiu) i la lletra D

(vincle desorganitzat).

Gràfic 1. Distribució dels subjectes segon l’estil de vinculació.

Si es compara per sexes, els tres nois que van accedir a fer l’enquesta van triar tots tres la

lletra C, o sigui que si fem el mateix gràfic només amb els resultats de les noies en surt:

Augmenten lleugerament els

percentatges de les lletres A, B i D; així

la lletra C disminueix un 10% a causa

de la pèrdua de 3 subjectes.

Gràfic 2. Distribució dels subjectes de gènere femení segons l’estil de vinculació.


Segona Part

En aquesta part de la prova, als participants se’ls havia demanat de graduar com d’acord o

desacord estaven amb els textos. A partir d’aquí, es pot trobar la puntuació del model interior i el

model exterior de cada persona.

Per a calcular el model interior d’una persona s’ha de fer segons Bartholomew &

Horowitz (1991)29 de la següent manera:

Models interiors positius (segur + evitatiu) – Models interiors negatius

(ambivalent + desorganitzat) = Model Interior

El resultat d’aquesta operació ens donarà un número que pot ser positiu, negatiu o 0. Si

dóna un número positiu l’identificarem amb un estil interior vincular positiu, si dóna negatiu

amb un estil interior vincular, negatiu i si dóna 0 amb un estil de vinculació interior neutre.

I per a poder calcular el model exterior:

Models exteriors positius (segur + ambivalent) – Models exteriors negatius

(evitatiu + desorganitzat) = Model Exterior

El resultat d’aquesta operació ens donarà un número que pot ser positiu, negatiu o 0. Si

dóna un número positiu l’identificarem amb un estil de vincle exterior, positiu, si dóna negatiu

amb un estil exterior de vincle, negatiu i si dóna 0 amb un estil de vinculació exterior neutre.


Cada un dels quatre tipus de model, a partir dels resultats de l’aplicació de les fórmules

anteriors, es classifica segons la següent taula:

Model interior

Positiu Negatiu

Model exteriorPositiu Segur “A” Ambivalent “C”

Negatiu Evitatiu “B” Desorganitzat “D”

D’acord amb aquest procediment, els resultats totals del meu estudi han estat els següents

(en la segona columna es pot observar la lletra que ha triat cada subjecte en la primera part de la

prova i en la tercera la que ha sortit amb els càlculs obtinguts a parir de la segona part del

qüestionari):

Subjecte Primera Part Segona Part

1 C No ha contestat

2 C No ha contestat 3 D D4 C No ha contestat5 A B6 C A7 C B8 B C9 D C10 A A11 C B12 B A13 D B14 A D15 A A16 C A17 C A18 A A19 B C20 C D

Taula 2. Distribució de les lletres obtingudes amb el RQ


A la gràfica 3 podem veure la distribució dels subjectes segons el seu model interior de

vinculació.

Al calcular la fórmula per trobar el

model interior de vincle, ens surt un

35%, de subjectes, o sigui 7 persones,

que responen al model interior positiu i

un altre 35% al model negatiu.

L’apartat de neutre del 15% vol dir que

hi ha hagut 3 subjectes amb un resultat

de 0. Tres persones no han contestat

aquest apartat.

Gràfic 3. Distribució dels subjectes segons el model de vinculació interior.

La gràfica 4 ens permet veure els resultats pel que fa al model de vinculació exterior.

Es pot observar que molts més

subjectes (10 persones) donen un

model positiu, 30% (6 persones) han

tingut un model negatiu i tan sols a una

persona l’hi ha sortit neutre, o sigui 0.

Tres persones no han contestat.

Gràfic 4. Distribució dels subjectes segons el model de vinculació exterior.

La gràfica 5 permet observar els resultats obtinguts després d’aplicar la taula 2 en la que

combinant el resultats parcials del model interior i exterior donen un estil de vinculació que pot

ser segur, evitatiu, ambivalent o desorganitat. Per poder aplicar la taula he considerat els 0 del

model interior de vincle i els 0 del model exterior de vincle com a positius. Fent això, el


percentatge de subjectes de model interior positiu de vincle es situa en un 50% i el de model

exterior positiu de vincle en un 55%.

Comparant-lo amb el gràfic de la

primera part de la prova, es pot

veure una important millora en el

número de subjectes que tenen un

vincle segur (7 persones) i un

lleuger augment en els tipus evitatiu

i desorganitzat. El tipus ambivalent

és el que pateix una pèrdua, ja que

passa de 9 persones a tan sols 3

persones.

Un factor que ha afectat a la variabilitat dels resultats és que en el gràfic anterior havien contestat

20 persones, en canvi en aquest apartat només 17; i aquestes tres persones que no han contestat

havien marcat la lletra C (model ambivalent) en la primera part de la prova.

Gràfic 5. Distribució dels subjectes segons el vincle a partir

dels resultats de la segona part del RQ.

Ja per finalitzar, m’ha interessat observar el número de coincidències entre els resultats de

la primera i segona part de la prova. Per a entendre-ho millor, he calculat si aplicant la fórmula

de Bartholomew i Horowitz, les persones que havien obtingut un tipus de vinculació en la

primera part de la prova, milloraven o empitjoraven. He considerat una millora si es passava

d’un tipus de vincle insegur evitatiu o ambivalent o un vincle desorgantizat a un vincle segur i un

empitjorament en el cas contrari. També he considerat un empitjorament si es passava d’un estil

de vincle insegur, ja fos evitatiu o ambivalent a un vincle desorgantizat . La gràfica 6 permet

veure aquesta distribució a partir del que he explicat. Els subjectes que s’han mantingut en el

mateix estil de vinculació tan en la primera com a la segona part de la prova queden representats

pel color verd de la gràfica. Els subjectes que han empitjorat estan representats pel color lila. El

color blau agrupa els subjectes que han obtingut una millora en la seva classificació. Els que


passen d’ambivalent a evitatiu o d’evitatiu a ambivalent estan representats amb el color rosa i

finalment, el color groc són els tres subjectes que no han contestat a la primera part de la prova.

El percentatge de subjectes

distribuïts segons aquesta

comparació és el següent: El 20% de

subjectes s’han mantingut en el seu

estil de vinculació (3 persones amb

una vinculació segura i 1 amb un

vincle desorganitzat). El 15%, per

tan 3 persones, han empitjorat (1 ha

passat de segura a evitativa, una

altra de segura a desorganitzada i

una altra d’ambivalent a

desorganitzada). El canvi més

notable ha estat el de les persones

que han millorat, amb un

percentatge de 30%. (3 han passat

d’ambivalent a segur, dos de

desorganitzat a ambivalent i 1 de

evitatiu a segur.

Un 20% dels subjectes ha patit un canvi entre els estils evitatiu i ambivalent. Dues persones han

passat d’evitatives a ambivalents i dues d’ambivalents a evitatives. Finalment, el 15% dels

enquestats no han respòs el segon apartat; i és curiós que d’aquestes tres persones dos són nois, i

tenint en conte que només eren 3 nois que van fer l’enquesta, fa perdre l’oportunitat de poder

comparar entre sexes.

Gràfic 6. Anàlisi de la comparativa de resultats vinculars del RQ.


2. Inventari familiar d’esdeveniments i canvis vitals (IF-ECV)

Tots 20 participants van contestar aquest inventari. La persona que va marcar més

esdeveniments va ser una noia amb 13 i dues noies van empatar marcant-ne només un

esdeveniment. És curiós remarcar que la noia que en va marcar 13 és la mateixa que va treure tan

sols 3 punts en el tres d’estrès i 0 en el d’ansietat. La puntuació més alta obtinguda per un noi ha

estat d’onze events i el mínim de 3. La mitjana de respostes ha estat molt ben repartida la mitjana

total ha estat de 6,3 esdeveniments, la de les noies soles ha estat de 6,29 i la dels nois 6,3 també.

Codi subjecte

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

Codi ítem

1 x x x x x x x x x

2 x

3

4 x x x x x x

5 x x

6 x x x

7

8 x x

9

10 x x x x x x x x x x

11 x x x x x x x

12 x x x x x x

13

14 x x

15 x x x x

16

17 x x

18 x x x

19 x x x x x

20 21 x


22 x x

23 x x x x x x x x

24 x x x x x

25 x x x x x

26

27

28 x

29 x x

30 x x x x x

31

32 x x

33 x x

34 x x x

35 x x x

36 x

37

38 x x x

39 x x

40 x x x

41 x

42

43 x

44

45 x x

46 x x x x x x x x

47 x

48 x x x

49 Taula 3. Distribució dels resultats del inventari segons els subjectes.

A la taula 4 es pot observar el número de respostes contestades per cada participant i el

tant per cent d’aquestes en relació al número total de preguntes.


SubjecteNúmero

d’esdevenimentsPercentatge

1 11 22,4%2 5 10,2%3 8 16,3%4 3 6,1%5 4 8,2%6 5 10,2%7 8 16,3%8 1 2,0%9 10 20,4%10 7 14,3%11 5 10,2%12 13 26,5%13 7 14,3%14 9 18,4%15 1 2,0%16 4 8,2%17 6 12,2%18 2 4,1%19 9 18,4%20 8 16,3%Taula 4. Relació entre el nº d’esdeveniments i el total.

A la taula 5 es troba la relació entre el número de persones que han contestat cada

pregunta i el tant per cent de subjectes que això significa.

Ítem Número de subjectes Percentatge


1 8 40%

2 1 5%

3 0 0%

4 6 30%

5 2 10%

6 3 15%

7 0 0%

8 2 10%

9 0 0%

10 10 50%

11 7 35%

12 6 30%

13 0 0%

14 2 10%

15 4 20%

16 0 0%

17 2 10%

18 3 15%

19 5 25%

20 0 0%

21 1 5%

22 2 10%

23 8 40%

24 5 25%

25 5 25%

26 0 0%

Ítem Número de subjectes Percentatge

27 0 0%

28 1 5%


29 2 10%

30 5 25%

31 0 0%

32 2 10%

33 2 10%

34 3 15%

35 3 15%

36 1 5%

37 0 0%

38 3 15%

39 2 10%

40 3 15%

41 1 5%

42 0 0%

43 1 5%

44 0 0%

45 2 10%

46 8 40%

47 1 10%

48 3 15%

49 0 0%

Taula 5. Relació entre el nº d’ítems i el percentatge

He seleccionat els esdeveniments que han estat marcats a partir del 40% dels participants

(8 persones). Les gràfiques següents mostren aquests resultats.

1. Un membre de la meva família ha començat un nou treball:


El 40% dels subjectes, o sigui vuit

persones, han afirmat que un familiar

proper ha començat una nova feina

durant els darrers dotze mesos.

Gràfic 7. Distribució dels resultats de l’ítem 1.

2. Un membre de la meva família ha estat hospitalitzat (pares, fills, avis i familiars propers):

Aquest ha estat l’esdeveniment que

més gent ha dit que li ha succeït, fins a

un 50% dels enquestats


3. Ha mort un parent o un amic de la meva família:


Al igual que al primer cas, el 40%,

vuit persones, han assenyalat que se’ls

havia mort un parent o un amic, per

contra de les dotze (corresponen al

60%) que han contestat negativament.


4. Augmenta el temps que el pare o la mare passen fora de casa:

Un altre dels esdeveniments que els

participants han marcat com dels més

freqüents, és l’augment de temps que

es passat fora de casa per els

progenitors. El 40% dels enquestats

han dit que aquesta afirmació es

corresponia amb la seva realitat, per

contra del 60% (dotze persones), que

han dit que no.


3. Qüestionari sobre el nivell d’Estrès (Adaptat de l’escala Magallanes d’Estrés)


El qüestionari ha estat contestat per 18 persones, 16 noies i 2 nois. La mitjana de la

puntuació d’aquest qüestionari ens dona una aproximació al nivell d’estrès dels subjectes de la

mostra: en les noies és de 13,44 mentre que la dels nois és d’11. La mitjà de tots és de 13,16. La

puntuació màxima l’han assolit dues noies amb 23 punts cada una, la mínima, una noia amb

només 3 punts.

La classificació dels resultats de la prova es pot organitzar de la manera que el

investigador cregui més convenient. En aquest cas, i d’igual manera s’ha calculat en el nivell

d’ansietat, he considerat com a casos importants d’estrès els que es trobaven per sobre de la mitja

total, és a dir 13,16 punts. Al gràfic 11, es pot observar la puntuació extreta per cadascún dels

subjectes. Dos subjectes no van contestar aquest qüestionari.

Gràfic 11. Nivells d’estrès en els subjectes.

He seleccionat quatre preguntes, les respostes de les quals m’han semblat les més

significatives:

1. M’irritava per qualsevol contratemps:


Tot i que el 22% dels subjectes han

assegurat que no els passava mai, un

destacat 39% o sigui, 7 participants

han dit que els passava algunes

vegades i un 33% (6 persones) que

això els ocorria sovint. Un enquestat,

representatiu del 6%, ha dit que li

passava moltes vegades.


2. He tingut dolors en alguna part del meu cos:

Una dada significativa és que un

67% dels subjectes afirmen que els

ha passat almenys un cop. El 33%, o

sigui 6 persones, han dit que n’han

patit alguna vegada, un 28% (5

persones) els passa sovint i una

persona, el 6% li passa moltes

vegades. Només el 28% ha respost

que no els ha passat mai.


3. M’he despertat amb sensació de no haver descansat:


Només l’11% dels participants, 2

subjectes, afirma no haver tingut mai

aquesta sensació; el 88% restant els ha

succeït. El 45% ha contestat que li

passa esporàdicament, i 8 subjectes han

contestat que es desperten molt sovint

amb sensació de no haver descansat.


4. He menjat molt menys, o molt més, del que menjava abans:

El 28% dels enquestats ha dit que això

no els passava, però un ampli 44% (8

persones) afirmaven que això els passa

de tan en tan, un 22% (4 persones) que

els passa sovint i una persona ha dit

que li passava moltes vegades.


4. Qüestionari sobre el nivell d’ansietat (Adaptat de l’escala Magallanes d’Ansietat).


Aquest qüestionari l’han respost 17 noies i 3 noies. La mitjana de la puntuació ens dona

una aproximació al nivell d’ansietat de les noies de 9,47 (gairebé 4 punts per sota de la d’estrès)

mentre que la dels nois és de 11,3 (molt similar a la d’estrès). La mitjana total és de 9,75 (una

mica menys de 3 punts i mig que la d’estrès). La puntuació màxima l’ha assolit una noia amb 16

punts i la màxima dels nois ha estat de 14 punts. La mínima és d’una noia que no ha fet cap punt.

És destacable que aquesta noia és la mateixa que ha tret només tres punts al test d’estrès.

A l’igual que el qüestionari anterior, el investigador pot classificar els resultats de la

manera que cregui que sigui més correcte per les seves anàlisis. Seguint-ne l’exemple, he

considerat els casos amb una ansietat greu els que es trobaven per sobre de la mitjana total, 9,75.

Al gràfic 16 es troba la puntuació que ha tret cada subjecte.

Gràfic 16. Nivells d’estrès en els subjectes.

Al igual que anteriorment, he seleccionat les 4 preguntes que m’han resultat més

interessants:


1. He sentit formigueig en alguna zona del cos:

Tot i que el 40% dels enquestats, o

sigui 8 subjectes, hagin dit que mai no

han sentit formigueig, que un 60%

digui que sí és un factor important,

sobretot tenint en compte que un 10%

d’aquests el pateixen sovint.


2. Em sentia marejat/da:

Un 25% dels enquestats, 5 subjectes,

han dit que no s’hi ha sentit mai en els

últims dos mesos, un 60% han afirmat

que els passa algunes vegades i 3

persones, el 15%, han contestat que els

passa sovint.


3. Sentia que estava a punt de perdre el control:


Un rotund 75%, o 15 persones, han dit

que no han tingut la sensació de perdre

el control, i només 5 subjectes (25%)

han afirmat que els passa, però només

esporàdicament.


4. M’he “entrebancat” en parlar:

Cal destacar que només un 10% han

respost que no s’han entrebancat mai a

l’hora de parlar, un 65%, o el que equival

a 13 subjectes, que els passa algunes

vegades, un 20% els passa sovint i a una

persona li passa moltes vegades.


5. Qüestionari de relacions familiars i d’amistat (Adaptat del Tests sobre

l’adolescència de la UdG)


La última part del test consistia de dues parts, en la primera part hi havia una sèrie de

preguntes referents a la relació del participant amb la seva família i aquest havia de dir si eren

certes o no. En la segona part, el tema bàsic era la relació amb els amics i s’havia de puntuar de

l’1 al 4 marcant com de desacord o d’acord estava. Aquest fragment de la prova ha estat extret

d’un dossier amb preguntes sobre l’adolescència creat per la Universitat de Girona.

Al gràfic 21 es pot comprovar el número de subjectes que han costat si per ells les

afirmacions eren certes o falses:

Gràfic 21. Distribució dels resultats de la prova.

Aquest qüestionari va estar contestat per els 20 subjectes de la prova, per tant el color que

passa per la línea de 10, situada al mig de la gràfica, ens diu quin és la resposta majoritària dins

del grup. A partir d’aquesta mitjana, la taula 6 ens mostra el número de respostes que no


s’adapten a la mitja segons cada subjecte. La resposta triada per la majoria dels participants és la

representant d’una relació familiar més normal i pacifica. Així, com major és el número de

respostes marcades en aquesta taula, s’associa a una pitjor atmosfera familiar, que més endavant

s’analitzarà si influeix en un augment de l’estrès i l’ansietat en els adolescents.

Subjecte Núm. de preguntes Percentatge

1 8 44,44%

2 0 0%

3 0 0%

4 1 5,56%

5 0 0%

6 0 0%

7 1 5,56%

8 1 5,56%

9 0 0%

10 1 5,56%

11 1 5,56%

12 3 16,67%

13 2 11,11%

14 1 5,56%

15 1 5,56%

16 0 0%

17 0 0%

18 4 22,22%

19 0 0%

20 1 5,56%

Taula 6. Distribució de les respostes fora de la mitjana.

Els resultats de la segona part de la prova han estat distribuïts d’una manera similar que a

la primera, tot i que aquí als subjectes se’ls havia demanat que havien de graduar quan d’acord o


desacord estaven amb les afirmacions que se’ls donava. Al gràfic 22 es pot observar que han

contestat els participants:

Gràfic 22. Distribució dels resultats de la prova.

He agrupat les respostes en dos grups bàsics: en desacord (color rosa) i d’acord (color

blau). Tal i com passava amb el gràfic 21, el color que passa per la línea de les respostes número

10, és la que podem agafar com a mitjana, ja que mostra la tendència de la majoria dels subjectes

en les relacions d’amistat. Als ítems 5, 19, 20, 21, 22 i 23 no s’ha arribat a les 20 respostes

perquè alguns dels subjectes ni han contestat les preguntes.

A la taula 7, es troben el número de respostes que no s’adapten a la mitja segons cada

participant. Com més elevat és el tant per cent de la taula, pitjor és l’àmbit d’amistat que té el

subjecte.


Subjecte Núm. de preguntes Percentatge

1 18 78,26%

2 1 4,35%

3 2 8,70%

4 9 39,13%

5 1 4,35%

6 4 17,39%

7 4 17,39%

8 4 17,39%

9 1 4,35%

10 4 17,39%

11 3 13,04%

12 6 26,09%

13 3 13,04%

14 4 17,39%

15 1 4,35%

16 0 0%

17 10 43,48%

18 3 13,04%

19 6 26,09%

20 6 26,09%

Taula 7. Distribució de les respostes fora de la mitjana.


3.4.2. Anàlisi de les hipòtesis plantejades.

En aquest apartat analitzaré els resultats segons les hipòtesis que m’he plantejat:

Hipòtesi 1: Que donat que la mostra està extreta d’una població no clínica i que pertany a

una classe mitja hi haurà més percentatge de vincles segurs que insegurs o desorganitzats.

Atenent a la gràfica 3 de la primera part del test de Bartholomew i Horowitz la hipòtesis

no es confirmaria donat que un 75% dels subjectes surten amb un estil de vinculació insegurs

(45% ambivalents, 15% evitatius i un 15% desorganitzats). Només un 25% dels subjectes han

resultat amb vinculació segura segons aquesta prova.

Si atenem a la gràfica 5 corresponent a la segona part de la prova, la hipòtesi tampoc es

veu confirmada tot i que els resultats s’aproximen més al que havíem plantejat. Un 40% dels

subjectes resulta amb una vinculació de tipus segur i un 60% de vinculació insegura distribuïda

de la següent manera: 24% de vinculació evitativa; 18% ambivalent i 18% desorganitzat.

Hipòtesi 2: Que les persones amb vinculació segura manifestaran menys indicadors

d’ansietat i d’estrès.

Si agafem la gràfica 11 en la qual veiem reflectit sota quins nivells d’estrès estan els

subjectes i la comparem amb la gràfica 5, que correspon a la segona part de l’RQ, podrem

comprovar si la hipòtesis es compleix.

Número de subjectes

Mitjana aritmètica

Desviació estàndard

Resultat Qüest. Estrès

Grup Segur “A” 6 10,83 4,31Grups Insegurs “B”, “C” i “D” 9 15,88 5,37

Taula 8. Comparació vincular de l’estrès.


Tot utilitzant la taula 8 podem comprovar com els subjectes del grup segur, en aquest cas

6, tenen una mitjana d’estrès més baixa que els inclosos en un grup insegur (i que engloba

evitatius, ambivalents i desorganitzats). La mitjana aritmètica dels subjectes segurs és de 10,83

punts; per contra, la dels subjectes dels grups insegurs puja fins a 15,88 punts, una notòria

diferència de una mica més de 5 punts. La desviació estàndard ens diu la referència de quina és

la mitjana d’allunyament entre la puntuació de cada participant i la mitjana aritmètica de cada

grup. La desviació estàndard del grup segur és de 4,31 punts i la del grup insegur és de 5,37

punts, un punt més per sobre. Així, podem afirmar que les persones amb un vincle insegur tenen

més tendència a patir estrès, o que aquestes situacions estressants sota les qual estan, els

produeixen alteracions al vincle afectiu.

A continuació, comparem la gràfica 16, en la que trobem els resultats de l’ansietat, i la

gràfica número 5 de nou, per a poder fer els mateixos càlculs que amb la de l’estrès i poder

confirmar o denegar la hipòtesi.

Número de subjectes

Mitjana aritmètica


Resultat Qüest. Ansietat

Grup Segur “A” 7 9,14 4,34Grups Insegurs “B”, “C” i “D” 10 10,6 3,24

Taula 9. Comparació vincular de l’ansietat.

Al igual com ens ha passat en la taula 8, podem comprovar que la mitjana aritmètica dels

subjectes del grup segur (que ha arribat a 9,14) ha estat inferior a la dels del grup insegur, que ha

estat de 10,6; si bé la diferència entre les dues mitjanes en aquesta taula ha estat molt més

inferior que no pas en el cas anterior. També, la desviació estàndard s’ha apropat més a la

mitjana, tot i que en aquest cas, la desviació de 3,24 dels grups insegurs ha estat

comparativament menor a la desviació del 4,34 que s’ha produït en el grup segur. Concloent,

podem afirmar que la hipòtesi era certa, i que l’ansietat pot ser la causa, o una de les

conseqüències d’un mal desenvolupament vincular.


Només cal afegir, que si el número de subjectes ha estat inferior als que havien fet

l’enquesta originalment, es degut a que aquests no van completar certes parts de la prova, la qual

cosa m’impossibilita poder englobar-los dins dels resultats finals.

Hipòtesi 3: Que els possibles successos vitals estressants influiran en un augment de

l’ansietat o estrès.

Per a comprovar la certesa de la hipòtesi, cal mirar la taula 10, on trobem la mitjana

aritmètica i la desviació estàndard dels resultats de l’inventari i els hem de relacionar amb les

taules 8 i 9 de la hipòtesi 2.

Número de

subjectes

Mitjana aritmètica


Inventari 20 6,3 3,29Taula 10. Resultats de l’inventari.

Un cop tenim totes les mitjanes aritmètiques necessàries, cal utilitzar el coeficient de

correlació de Pearson. Es considera que dues variables estan correlacionades sempre que el valor

obtingut en la correlació sigui igual o superior a 0,8. Així, en fer les operacions pertinents,

trobem els següents resultats:

InventariResultat test d’estrès 0,06858

Resultat test d’ansietat -0,16146Taula 11. Resultats mitjançant la correlació de Pearson.

Tal i com es pot comprovar, cap de les dues variables amb les quals es podia trobar

alguna correlació, és superior a 0,8; en conseqüència, no hem trobat una relació directa entre els

successos vitals i un augment de l’estrès o l’ansietat. Cal recordar, que en l’edat que tenen els

subjectes, passen per moltes transformacions, ja que estan en plena època adolescent, que es

caracteritza per una multitud de canvis morfològics i fisiològics. Aquests canvis poden ser les


causes no estudiades en aquest treball que provoquen l’estrès i l’ansietat als joves. Per tant,

caldria una anàlisi profunda del tema en els mateixos subjectes, per a determinar si aquestes són

les causes ocultes que no he pogut correlacionar en aquesta investigació.

Hipòtesi 4: Hi haurà una vinculació entre l’estil de relació familiar i l’estil de relació amb

els amics amb la tipologia de vincle.

A la primera part de la prova, en la que s’analitzava les relacions familiars, he creat una

taula en la qual s’ha puntuat amb un 1 les respostes que corresponien a un ambient familiar

correcte, i amb un 0 les respostes que es podien relacionar amb una situació familiar més

negativa. Així, com més baixa és la puntuació, més dolenta és la relació del subjecte amb la seva

família. En la tercera columna, anomenada Puntuació Z, es calcula la puntuació que té cada

subjecte menys la mitjana de la mostra dividit per la desviació estàndard. Els resultats de la

mitjana i la desviació estàndard es troben a la taula 12. Aquests són els resultats:

Subjecte Puntuació Puntuació Z

1 3 -2,982 16 0,823 15 0,534 12 -0,355 17 1,116 15 0,537 15 0,538 10 -0,939 17 1,1110 13 -0,0611 12 -0,3512 13 -0,0613 8 -1,5214 14 0,23



15 13 -0,0616 15 0,5317 17 1,1118 10 -0,9319 15 0,5320 14 0,23

Taula 12. Resultats en la relació familiar.

Mitjana aritmètica de la mostra 13

Desviació estàndard de la mostra 3

Taula 13. Mitjanes en la relació familiar.

En la segona part, la que es referia a les relacions d’amistat, he seguit la mateixa

metodologia que a la primera part de la hipòtesi, però com que aquí els subjectes havien de

graduar les seves relacions d’amistat, se’ls sumaven les puntuacions que ells havien marcat (ja

que en la majoria de les preguntes com més alta era la puntuació, millor relació d’amistat). En els

pocs casos que això no era així, s’han intercanviat els valors (4 per 1, 3 per 2, 2 per 3 i 1 per 4).

Amb aquest petit canvi, s’aconsegueix una puntuació coherent en totes les respostes:


1 42 -2,802 77 0,583 85 1,354 64 -0,685 78 0,686 74 0,297 73 0,198 66 -0,489 83 1,16



10 78 0,6811 74 0,2912 58 -1,2613 71 0,0014 63 -0,7715 84 1,2616 80 0,8717 68 -0,2918 60 -1,0619 73 0,1920 69 -0,19

Taula 14. Resultats en la relació d’amistat.

Mitjana aritmètica de la mostra 71Desviació estàndard de la mostra 10

Taula 15. Mitjanes en la relació d’amistat.

Un cop tenim aquests resultats, es poden analitzar els resultats obtinguts a partir de la

puntuació Z de cada subjecte i comparar-lo amb la lletra que els correspon a cadascun a partir del

RQ de Bartholomew & Horowitz. La quarta columna, que es refereix al total, és la mitjana

aritmètica de les dues puntuacions Z.


SubjectePuntuació Z

Família

Puntuació Z

AmicsTotal Lletra del RQ

1 -2,98 -2,80 -2,89 C2 0,82 0,58 0,70 C3 0,53 1,35 0,94 D4 -0,35 -0,68 -0,51 C5 1,11 0,68 0,89 A6 0,53 0,29 0,41 C7 0,53 0,19 0,36 C8 -0,93 -0,48 -0,71 B9 1,11 1,16 1,13 D10 -0,06 0,68 0,31 A11 -0,35 0,29 -0,03 C12 -0,06 -1,26 -0,66 B13 -1,52 0,00 -0,76 D14 0,23 -0,77 -0,27 A15 -0,06 1,26 0,60 A16 0,53 0,87 0,70 C17 1,11 -0,29 0,41 C18 -0,93 -1,06 -1,00 A19 0,53 0,19 0,36 B20 0,23 -0,19 0,02 C

Taula 16. Comparació resultats taules 12 i 14.


Ja per acabar la demostració, només cal ajuntar tots els subjectes de cada tipus de vincle i

veure si és cert que es produeix una relació entre els ambients familiars i d’amics i el tipus de

vincle de cada persona. Els resultats, com es poden observar a la taula XX són:

Tipus de vincle Mitjana obtinguda

A 1,14

B -0,35

C -1,51

D 0,72Taula 17. Resultat hipòtesi 4.

Tal i com es pot veure, podem afirmar que sí que hi ha una relació: si el vincle és segur

(lletra A), la mitjana obtinguda és més alta, la qual cosa ens confirma la hipòtesi. La resta dels

grups, tots classificats com a insegurs, tenen una mitjana considerablement més baixa,

especialment la del vincle ambivalent.


Conclusions i agraïments

Començava la introducció del meu treball dient que el vincle afectiu és un terme

desconegut per la majoria de la població. El meu principal objectiu era, doncs, el meu propi

aprofundiment sobre aquest tema. Desitjo que el lector del treball pugui tenir la mateixa sensació

d’haver descobert un tema poc estudiat fins al moment.

El vincle afectiu, la relació entre pares i fills, és una unió única a la vida, i de les més

importants per a tots dos. A partir d’aquesta relació, m’he plantejat quatre hipòtesis; en la

primera deia que els subjectes de la meva investigació, en formar part d’una població que es

podria definir com a “típica” (no clínica, classe mitjà), tindria un percentatge més elevat de

vincles segurs que no pas insegurs. Aquesta hipòtesi ha sortit com a falsa, les causes d’això les

podríem trobar en estudis que afirmen que la majoria de problemes corrents d’àmbit familiar

(com ara divorcis) es donen lloc a famílies de classe mitjà, i això tendeix a incrementar la

negativitat en el vincle. La segona hipòtesi afirmava que les persones amb un vincle segur estan

afectades per a nivells inferiors d’estrès i d’ansietat, la qual cosa he pogut demostrar que era

certa. La tercera hipòtesi, relacionava els successos vitals estressants amb un augment de

l’ansietat o l’estrès; al igual que la primera, no ha pogut ser corroborada mitjançant les enquestes

passades als alumnes de 4rt d’ESO. Això vol dir que les causes que provoquen l’estrès i

l’ansietat als joves no han estat avaluades en aquesta anàlisi. I finalment la quarta, volia lligar els

estils de relacions familiars i d’amistat amb el tipus vincular de cada subjecte. Aquesta última

hipòtesi era una de les parts clau del treball, ja que ajuntava la teòria de la primera part amb la

pràctica, i s’ha pogut demostrar que si que és cert que aquesta relació existeig.

La modernitat dels estudis del vincle afectiu i el difícil accés a aquests ha estat una de les

barreres més grans a la que m’he hagut d’enfrontar. Sabia que al triar un tema poc recorrent

podria trobar-m’hi; tot i això, moltes persones s’han interessat en ajudar-me i gràcies a elles

aquest treball es avui una realitat. Personalment, les parts que m’han semblat més interessants

han estat, de la part teòrica on es parlava dels diferents tipus de vincles (segur, evitatiu,

ambivalent i desorganitzat) i de la part pràctica, que en general m’ha resultat més entretinguda, el


RQ de Bartholomew i Horowitz. L’he trobada una prova senzilla, però alhora atractiva

d’analitzar, comparar i classificar.

Malgrat les moltes hores de feina que hi he hagut de dedicar, estic orgullosa i satisfeta

amb el meu treball, i només per això, ja he acomplert la principal fita personal del treball de

recerca.

Ja per acabar, m’agradaria agrair especialment l’ajuda que m’han donat, des del

departament de Psicologia de la Universitat de Girona, la doctora Marta Sadurní i Marc Perez i

des del meu institut, al meu tutor, Julio Falces, així com també als nois i noies de 4rt d’ESO que

desinteressadament es van oferir a realitzar les enquestes, sense les quals m’hagués estat

impossible realitzar la part pràctica del treball. També vull agrair als meus pares per a tot amb el

que m’han ajudat durant aquest temps. I finalment, als meus amics, per les petites ajudes a nivell

informàtic i les estones de treball a la biblioteca. Sense la col·laboració d’aquestes persones, el

treball no hagués estat possible.


Índex de referències

1 BOWLBY, John, Attachment and Loss (Vol. 1 Attachment), Hogarth Press, London, 1971, 3

vol.

2 VVAA, Enciclopedia Visual, vol. 2, “Hombre y Sociedad”. Página 145, Ed. Salvat, 1978

3 VVAA, Sensitivity and Attachment: A Meta-analysis on Parental Antecedents of Infant

Attachment, Blackwell Publishing (Child Development), 1997.

4 BOWLBY, John, Attachment and Loss (Vol. 1 Attachment)., Hogarth Press, London, 1971, 3

vol.

5 VVAA, Individual Differences in the Development of Some Attachment Behaviors, Merril-

Palmer Quarter, 1974.

6 VVAA, Continuity of Adaptation in the Second Year: The Relationship Between Quality of

Attachment and Later Competence, (Child Development), 1978.

7 HARLOW, Harry, “Love in Infant Monkeys.” Scientific American, June 1959.

8 KAYE, K., La vida social y mental del bebé. Cómo los padres crean personas., Paidós,

Barcelona, 1986.

9 LIEDLOFF, Jane, The Continuum Concept. Addison: Esley Publishing Company, 1975.

10 MUÑOZ, Ana, ¿Como se desarrolla el afecto a través del tiempo? 2006. Web de Psicología y

Medicina. http://www.cepvi.com



http://www.cepvi.com/

12 MARVIN, Robert; GREENBERG, MT., Preschoolers’ changing conceptions of their mothers:

a social-cognitive study of mother-child attachment. New Directors for Child Development:

Children’s Planning Strategies, Jossey-Bass, San Francisco, 1982


14 CICCHETTI, D.; WALKER, F.; Neurodevelopment Mechanisms in Psychopathology.,

Cambridge University, October 2003.

15 PIERREHUMBERT. Le Premier Lien. Théorie de l’attachement, Olide Jacob, Paris, 2003.

16 VVAA, “Instability of attachment security”. Developmental Psychology, 1996

17 SOLOMON, J.; GEORGE, C., “The measurement of attachment security in infancy and

childhood”, Handbook of Attachment: Theory, Research and Clinical Applications, ed. J.

Cassidy & P. R. Shaver, New York: Guilford, 1999

18 SLOUGH, N.M.; GREENBERG, M.T., “5-year-olds’ representations of separations from

parents: responses from the perspective of self and other”, New Directions for Child

Development, 1990

19 BRETHERTON, I, “Open communication and internal working models: their role in the

development of attachment relationships”. Socioemotional Development: Nebraska Symposiums

on Motivation, 1998, ed. R.A. Thompson, University of Nebraska Press, Lincoln, vol. 36

20 GREEN, J., “A new method of evaluating attachment representations in young school-age

children: the Manchester Child Evaluation Story Task”, Attachment and Human Development,

2000

21 AMMANITI, M.; CANDELORI, C.; DAZZI, N., Intrevista sull’-attaccamento nella latenza,

Unpublished, 1990


22 POSADA, G.; GAO, Y.; WU, F., The secure based phenomenon across cultures: children’s

behavior, mothers’ preferences and experts’ concepts. Monographs of the Society for Research

in Child Development. , 1995

23 GEORGE, C.; KAPLAN, N.; MAIN, M, The Adult Attachment Interview Protocol, 3rd

Edition., Department of Psychology, University of California at Berkeley, Unpublished

manuscript, 1996

24 FONAGY, Peter. Teoría del Apego y Psicoanálisis. Página 32, Editorial Espaxs, Barcelona,

2001.

25 AINSWORTH, M. Attachment and exploratory behavior of one year-olds in

Strange Situation, Determinants of infant behavior, Methuen, London, 1969, vol.4

26 MAIN, M.; CASSIDY, J., “Categories of response to reunion with the parent at the age 6:

Predictable from infant attachment classifications and stable over 1-month period.”

Developmental Psychology, 1988

27 VVAA, “Representations of attachment in mothers and their one-year-old infants.”, Journal of

American Academy of Child and Adolescent Psychiatry, 32, 1993

28 COHEN, N.J.; MUIR, E.; LOJKASEK, M.; Watch, Wait, & Wonder: Ein kindzentriertes

psychotherapie-programm zur behandlung gestörter Mutter-Kind-Bezienhungen, 2003

29 http://www.sfu.ca/psyc/faculty/bartholomew/research/attachment/selfreports.htm


http://www.sfu.ca/psyc/faculty/bartholomew/research/attachment/selfreports.htm

Bibliografia:

AINSWORTH, M. Attachment and exploratory behavior of one year-olds in

Strange Situation, Determinants of infant behavior, Methuen, London, 1969, vol.4

AMMANITI, M.; CANDELORI, C.; DAZZI, N., Intrevista sull’-attaccamento nella latenza,

Unpublished, 1990

BARTHOLOMEW, HOROWITZ, “Attachment Styles among Young Adults: A Test of a Four

Category Model”, Journal of Personality and Social Psychology, num 61, 1991.

BOWLBY, John, Attachment and Loss (Vol. 1 Attachment), Hogarth Press, London, 1971, 3

vol.

BRETHERTON, I, “Open communication and internal working models: their role in the

development of attachment relationships”. Socioemotional Development: Nebraska Symposiums

on Motivation, 1998, ed. R.A. Thompson, University of Nebraska Press, Lincoln, vol. 36

CICCHETTI, D.; WALKER, F.; Neurodevelopment Mechanisms in Psychopathology.,

Cambridge University, October 2003.

COHEN, N.J.; MUIR, E.; LOJKASEK, M.; Watch, Wait, & Wonder: Ein kindzentriertes

psychotherapie-programm zur behandlung gestörter Mutter-Kind-Bezienhungen, 2003

CRITTENDEN, P.A, “Quality of attachment in the preschool years”. Development and

Psychopathology, 1992

FELDMAN, Robert S.; FEINMAN, Joel A., Personality and its development – Who You Are,

Venture Books, Franklin Watts, New York/Chicago/London/Toronto/Sidney, 1992

FONAGY, Peter, Teoría del Apego y Psicoanálisis. Editorial Espaxs, Barcelona, 2001.


GEORGE, C.; KAPLAN, N.; MAIN, M, The Adult Attachment Interview Protocol, 3rd Edition.,

Department of Psychology, University of California at Berkeley, Unpublished manuscript, 1996

GREEN, J., “A new method of evaluating attachment representations in young school-age

children: the Manchester Child Evaluation Story Task”, Attachment and Human Development,

2000

HARLOW, Harry, “Love in Infant Monkeys.” Scientific American, June 1959.

KAYE, K., La vida social y mental del bebé. Cómo los padres crean personas., Paidós,

Barcelona, 1986.

LIEDLOFF, Jane, The Continuum Concept. Addison: Esley Publishing Company, 1975.

MAIN, M.; CASSIDY, J., “Categories of response to reunion with the parent at the age 6:

Predictable from infant attachment classifications and stable over 1-month period.”

Developmental Psychology, 1988

McMAHON; ROMANO, Psychology and You, National Textbook Company, 2000

MARVIN, Robert; GREENBERG, MT., Preschoolers’ changing conceptions of their mothers: a

social-cognitive study of mother-child attachment. New Directors for Child Development:

Children’s Planning Strategies, Jossey-Bass, San Francisco, 1982

MUÑOZ, Ana, ¿Como se desarrolla el afecto a través del tiempo? 2006.

NICKEL, Horst, Psicología del desarrollo de la infancia y de la adolescencia. Desarrollo del niño

hasta su ingreso en la escuela, Ed. Herder, Berna, 1973

PIERREHUMBERT. Le Premier Lien. Théorie de l’attachement, Olide Jacob, Paris, 2003.


POSADA, G.; GAO, Y.; WU, F., The secure based phenomenon across cultures: children’s

behavior, mothers’ preferences and experts’ concepts. Monographs of the Society for Research

in Child Development. , 1995

SADURNÍ, Marta, El desarrollo de los niños paso a paso, Ediuoc, Barcelona, 2002

SLOUGH, N.M.; GREENBERG, M.T., “5-year-olds’ representations of separations from

parents: responses from the perspective of self and other”, New Directions for Child

Development, 1990

SOLOMON, J.; GEORGE, C., “The measurement of attachment security in infancy and

childhood”, Handbook of Attachment: Theory, Research and Clinical Applications, ed. J.

Cassidy & P. R. Shaver, New York: Guilford, 1999

VVAA, Continuity of Adaptation in the Second Year: The Relationship Between Quality of

Attachment and Later Competence, (Child Development), 1978.

VVAA, Enciclopedia Visual, vol. 2, “Hombre y Sociedad”. Ed. Salvat, 1978

VVAA, Individual Differences in the Development of Some Attachment Behaviors, Merril-

Palmer Quarter, 1974.

VVAA, “Instability of attachment security”. Developmental Psychology, 1996

VVAA, Patterns of Attachment: A Psychological Study of the Strange Situation. Hillsdale, New

Jersey: Erlbaum, 1978.

VVAA, “Representations of attachment in mothers and their one-year-old infants.”, Journal of

American Academy of Child and Adolescent Psychiatry, 32, 1993


VVAA, Sensitivity and Attachment: A Meta-analysis on Parental Antecedents of Infant

Attachment, Blackwell Publishing (Child Development), 1997.

Pàgines d’Internet consultades:

http://elvers.udayton.edu/history/people.htm

http://webspace.ship.edu/cgboer/

http://www.apa.org/

http://www.eneagrama.com/tipopersonalidad.asp

http://www.feralchildren.com/en/index.php

http://www.personalityresearch.org/attachment.html

http://www.psicoactiva.com/historia/histo3.htm

http://www.psychology.com/

http://www.psychologytoday.com/


http://www.timelineindex.com


http://www.timelineindex.com/


http://www.psychologytoday.com/

http://www.psychology.com/

http://www.psicoactiva.com/historia/histo3.htm

http://www.personalityresearch.org/attachment.html

http://www.feralchildren.com/en/index.php

http://www.eneagrama.com/tipopersonalidad.asp

http://www.apa.org/

http://webspace.ship.edu/cgboer/

http://elvers.udayton.edu/history/people.htm

ANNEXOS


Annex 1: Full de consentiment

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

Institut d’Educació Secundària Sant Elm

Carrer Abat Sunyer, 83 17220 Sant Feliu de Guíxols Tel i Fax 972 321 381 [email protected] http://www.xtec.es/ies-santelm

FULL DE CONSENTIMENT

El present informe té com a objectiu primordial proporcionar-li, com a participant, tota la informació necessària per tan de que pugui decidir, lliure i voluntàriament, si vol formar part d’aquest estudi. Preguem llegeixi atentament la següent informació i no dubti en demanar qualsevol aclariment al respecte:

Propòsit. L’objectiu de la present recerca és l’estudi del vincle afectiu dels nois i de les noies durant la seva infantesa.

Tutors responsables. El treball està tutoritzat per dos professors, un a l’institut (el Sr. Julio Falces) i un altre a la Universitat de Girona (la Dra. Marta Sadurní)

La participació de l’alumne voluntari. Només implica la realització d’un qüestionari amb una durada aproximada d’una hora.

Confidencialitat. Tota la informació recollida serà tractada de forma estrictament confidencial.

Així doncs,

Jo, com a pare, mare o tutor legal de l’alumne _______________________, declaro haver llegit i entès les condicions de l’estudi, i l’autoritzo a emplenar el qüestionari sobre el tema.

Signatura,

Signatura del professor-tutor,

Sant Feliu, 30 de novembre de 2006


Annex 2: Qüestionari de les relacions (RQ) de Bartholomew & Horowitz (1991)

El qüestionari de les relacions (RQ)Bartholomew & Horowitz (1991)

PRIMERA PART

Tot seguit, marca una creu al costat de la lletra corresponent a l’estil que et descriu millor o que més semblant a la manera que ets.

___A. Per mi es fàcil mostrar les meves emocions i compartir-les amb els altres. Hem sento confortable depenent en algú altre o que altres depenguin en mi. No em preocupa estar sol o que els altres no m’acceptin.

___B. No em sento còmode compartint les meves emocions. M’agraden compartit sentiments amb altres persones, però em resulta difícil creure completament en els altres o dependre d’ells. Em preocupa que patiré si m’obro massa cap a altres persones.

___C. M’agradaria compartir totes les meves emocions amb els altres, però normalment trobo que els altres no estan disposats a apropar-se tan com jo voldria. No em sento còmode si no tinc relacions estretes, però a vegades em preocupa que els altres no em valorin tan a mi com jo els valoro a ells.

___D. Hem sento còmode sense tenir relacions estretes. Per a mi es molt important sentir-me independent i autosuficient, prefereixo no dependre en els altres i ni que ells ho facin amb mi.

SEGONA PART

A continuació, encercla un número en cada una de les relacions descrites anteriorment per indicar si hi estàs molt d’acord (número 7) o molt desacord (número 1).

Estil A1 2 3 4 5 6 7Molt desacord Neutral/Mig Molt d’acord

Estil B1 2 3 4 5 6 7Molt desacord Neutral/Mig Molt d’acord

Estil C1 2 3 4 5 6 7Molt desacord Neutral/Mig Molt d’acord

Estil D1 2 3 4 5 6 7Molt desacord Neutral/Mig Molt d’acord

(Fragment extret de: http://www.sfu.ca/psyc/faculty/bartholomew/rq.htm)


http://www.sfu.ca/psyc/faculty/bartholomew/rq.htm

Annex 3: Inventari familiar d’esdeveniments i canvis vitals (IF-ECV)

Inventari familiar d’esdeveniments i canvis vitals(IF-ECV)

A continuació trobaràs un llistat de fets o d’esdeveniments que et poden haver passat a tu o a un altre membre de la teva família.

Recorda que no es tracta d’encerclar el major nombre de situacions, encercla només aquells fets que han passat a la teva família durant els darrers dotze mesos.

1. Un membre de la teva família ha començat un nou treball.

2. Una filla soltera s’ha quedat embarassada.

3. La meva família ha passat a dependre del subsidi d’atur.

4. Un membre de la meva família ha emmalaltit o s’ha lesionat greument .

5. Un membre de la meva família ha tingut problemes psicològics.

6. Un membre de la meva família ha estat detingut, empresonat o tancat en un reformatori.

7. Un dels meus pares ha perdut o ha deixat la feina o s’ha jubilat.

8. Un membre de la meva família ha tingut un avortament.

9. Ha mort un dels meus germans.

10. Un membre de la meva família ha estat hospitalitzat (pares, fills, avis i familiars propers).

11. Han augmentat els conflictes amb els meus familiars o parents propers.

12. Un membre de la meva família ha consumit drogues (ha abusat de medicaments, alcohol, o altres drogues).

13. Un membre de la meva família ha patit un episodi de violència (atracament, robatori, etc) o abús sexual fora de la llar.

14. Els meus pares s’han separat o divorciat.

15. Un membre de la meva família ha tingut o ha adoptat un fill.

16. Ha mort un dels meus pares.


17. A un membre de la meva família l’hi ha detectat una malaltia crònica o ha quedat incapacitat físicament (pares, germans, avis i familiars propers).

18. Un membre de la meva família ha tingut dificultats greus en els estudis.

19. Han augmentat les discussions entre pares i fills per temes relacionats amb el tabac, alcohol,o altres drogues.

20. Un membre de la meva família ha patit un episodi de maltractaments o abusos sexuals dins de la llar.

21. Un dels meus pares s’ha tornat a casar.

22. Un dels fills ha començat a tenir relacions sexuals.

23. Ha mort un parent o un amic proper de la meva família.

24. Han augmentat les responsabilitats (tenir cura, ajuda econòmica, etc) dels meus pares per ajudar als meus avis.

25. Han augmentat els conflictes i discussions entre pares i fills adolescents per no estar d’acord amb les amistats i sortides dels fills.

26. Un dels meus germans s’ha casat o ha anat a viure amb la seva parella sense el consentiment de la família.

27. La meva mare ha tingut un embaràs difícil o no desitjat.

28. Un membre de la meva família o un amic proper ha intentat suïcidar-se o s’ha suïcidat.

29. Un membre de la meva família ha fugit de casa.

30. Han augmentat els conflictes i discussions entre pares i fills adolescents per culpa del rendiment escolar.

31. Un dels meus germans s’ha casat o ha anat a viure amb la seva parella amb el consentiment de la família.

32. A la meva família han augmentat els conflictes i baralles entre germans.

33. Un membre de la meva família ha començat estudis superiors.

34. Un fill ha canviat d’escola o de centre d’ensenyament.

35. La meva família ha canviat de domicili (nova vivenda, nova ciutat, etc).


36. Han augmentat els conflictes entre els meus pares (baralles, discussions, etc).

37. Un dels meus pares o tots dos han canviat de feina o professió.

38. Augmenta la quantitat de feines de la casa que queden per fer.

39. Un membre de la meva família ha tornat a casa, o una persona aliena s’ha incorporat a casa.

40. Augmenta la quantitat d’activitats fora de la llar en les que els fills hi participen.

41. Un membre de la meva família o un familiar proper ha estat internat en una institució o asil.

42. Dificultats greus amb els professors.

43. Un dels meus germans s’ha separat o divorciat.

44. Dificultats greus amb els companys de classe.

45. Un dels meus germans ha anat a viure sols o amb amics.

46. Augmenta el temps que el pare o la mare passen fora de casa.

47. Un fill ha deixat o ha estat expulsat de l’escola.

48. Un fill ha tingut un desengany amorós o ha perdut un amic important.

49. Ha mort un amic proper (de la colla, company de classe,... etc)


Annex 4: Qüestionari sobre el nivell d’estrès (adaptat de l’Escala Magallanes d’Estrès)

Adaptat de l’EMEST

Durant els dos darrers mesos ...

M’ha costat molt concentrar-me en el que feiaM

AV

S

MV

Em cansava amb facilitatM

AV

S

MV

M’irritava per qualsevol contratempsM

AV

S

MV

Em costava adormir-meM

AV

S

MV

He tingut somnis que em neguitejavenM

AV

S

MV

M’he despertat una o més vegades durant la nitM

AV

S

MV

He tingut diarrea o restrenyimentM

AV

S

MV

M’he despertat amb sensació de no haver descansatM

AV

S

MV

He tingut dolors en alguna part del meu cosM

AV

S

MV

M’he constipatM

AV

S

MV

Oblido les cosesM

AV

S

MV

Em costava molt estar tranquil/·la i relaxat/daM

AV

S

MV

M’he mossegat les unglesM

AV

S

MV

He tingut un o més ticsM

AV

S

MV

He menjat molt menys, o molt més, del que menjava abans

M

AV

S

MV

0 1 2 3Puntuació total :


Annex 5: Qüestionari sobre el nivell d’ansietat (adaptat de l’Escala Magallanes d’Ansietat)

Adaptat de l’EMANS

Durant els dos darrers mesos ...

He tingut tremolors en alguna part del meu cos

M

AV

S

MV

He tingut moltes més, o moltes menys, ganes de menjar del que és habitual

M

AV

S

MV

Notava palpitacions al pitM

AV

S

MV

Sentia que em faltava l’aire per respirarM

AV

S

MV

He notat tensió o pressió al pitM

AV

S

MV

He tingut dificultats per tragarM

AV

S

MV

He sentit formigueig en alguna zona del cosM

AV

S

MV

Em notava la cara vermella i sufocadaM

AV

S

MV

Em sentia marejat/daM

AV

S

MV

Sentia nàusees o malestar a l’estómac M

AV

S

MV

He tingut calfredsM

AV

S

MV

Sentia que estava a punt de perdre el controlM

AV

S

MV

M’he “entrebancat” en parlarM

AV

S

MV

Em movia massa, i sense necessitatM

AV

S

MV

He fet moviments repetits, innecessaris, amb les mans M

AV

S

MV

0 1 2 3Puntuació total :


Annex 6: Qüestionari de relacions familiar i d’amistat (adaptat del Test sobre l’adolescència de

la UdG).

Assenyala amb una creu en el quadre pertinent a veritat o fals, cadascuna de les frase següents:

Veritat Fals

A la nostra família ens discutim molt.

A la meva família ens ajudem i ens donem suport els uns als altres.

A la meva família gairebé mai mostrem obertament les nostres

enrabiades.

Moltes vegades em fa l’efecte que a casa només hi estem passant

l’estona.

A casa, moltes vegades, ens enfadem tant que donem cops i

trenquem alguna cosa.

Tots ens esforcem molt en el que fem a casa.

Els membres de la meva família gairebé mai mostren les enrabiades.

A la meva família hi ha un sentiment d’unió molt fort.

Les persones de la nostra família ens critiquem molt sovint els uns

als altres.

Quan s’ha de fer alguna cosa a casa es estrany que s’ofereixi algun

voluntari.

A la meva família, a vegades, ens barallem a cops.

Les persones de la meva família ens donem suport de veritat els uns

als altres.

Si hi ha desacord ens esforcem per a suavitzar les coses i mantenir

la pau.

A la meva família hi ha poc esperit de grup.

Els membres de la meva família estem enfrontats els uns amb els altres.

Realment ens portem bé els uns amb els altres.

A la meva família creiem que no se soluciona res aixecant la veu.

A la meva família es concedeix molta atenció i temps a cadascú.


Indica en quina mesura estàs d’acord (4) o en desacord (1) amb les següents afirmacions:

Els meus amics em respecten. 1 2 3 4

La meva família es preocupa molt per mi. 1 2 3 4

No sóc important per les altres persones. 1 2 3 4

La meva família em té molt ben considerat/da. 1 2 3 4

Sóc una persona a la que la gent aprecia. 1 2 3 4

Puc confiar en els meus amics. 1 2 3 4

Sóc realment admirat per la meva família. 1 2 3 4

Sóc respectat per les altres persones. 1 2 3 4

La meva família m’estima molt. 1 2 3 4

Els meus amics no es preocupen per el meu benestar. 1 2 3 4

Els membres de la meva família no confien en mi. 1 2 3 4

La gent em té molt ben considerat/da. 1 2 3 4

No puc confiar en la meva família perquè em doni suport. 1 2 3 4

La gent m’admira. 1 2 3 4

Sento un fort vincle amb els meus amics. 1 2 3 4

Els meus amics es preocupen per mi 1 2 3 4

Em sento valorat per els altres. 1 2 3 4

La meva família em respecta realment. 1 2 3 4

Els meus amics i jo som molt importants els uns per els altres. 1 2 3 4

Em sento unit als que m’envolten. 1 2 3 4

Si moris demà, la gent em trobaria a faltar. 1 2 3 4

No em sento lligat als membres de la meva família. 1 2 3 4

Els meus amics i jo hem fet molt els uns per els altres. 1 2 3 4


Documents

de Recerca UdG.doc · Web viewEl 15%, per tan 3 persones, han empitjorat (1 ha passat de segura a evitativa, una altra de segura a desorganitzada i una altra d’ambivalent a desorganitzada)