DELS D'ART DE BARCELONA...Museu de Belles Arts. — Art contempo-rani. Palau de Belles Arts, Passeig de Pu-jades. Durant el mes de octubre, tots els dies, inclús els diumenges, de

JVNTA DE MVSEVS

BVTLLETÍDELS

MVSEVS D'ART DE BARCELONAVOLUM I SETEMBRE, 1931 NÚMERO 4

Damià Campen'. «Cleopatran, original en Ruiz. (Museu d'Art Contemporani.)

by ^`

JVNTA DE MVSEVS DE BARCELONAPLACA D'ARMES DEL PARC DE LA CIUTADELLA : TELÈFON 13879

HORARI DELS MUSEUS

Museu de la Ciutadella. — Arqueologia i

art medieval i modern. Parc de la Ciuta-

della.Museu de Belles Arts. — Art contempo-

rani. Palau de Belles Arts, Passeig de Pu-

jades.Durant el mes de octubre, tots els dies,

inclús els diumenges, de deu a una del matí

i de tres a posta de sol, excepte els dilluns,

destinats a festa del personal.

HORARI DE LA BIBLIOTECA

(Parc de la Ciutadella)

Dies feiners, de deu a una del matí, a

excepció dels dilluns. Si aquest coincideixamb una festa, el tancament es traspassa

al dia hàbil immediat.

PUBLICACIONS

Catálogo del Museo de Bellas Artes deBarcelona, 1906.

Museos Artísticos Municipales : Catálogode la Sección de Tejidos, Bordados y Enca-¡es, 1906.

CABOT, Emili; RODRIGUEZ CODOLÁ, Ma-nuel, i MARTORELL, Jerònim, La col'leccióPascó : Dictamen, 1913.

Museus d'Art i Arqueologia de Barce-lona : Guia sumària, 1913.

Relación de los ejemplares arqueológicos yartísticoindustriales que constituyen la colec-ción cedida a perpetuidad por don EnriqueBatlló y Batlló, 1914.

Les adquisicions del Museu d'Art i d'Ar-queologia de Barcelona, en MCMxvii', 1919.

FOLCH I TORRES, Joaquim, L'alba del'abat Biure, Barcelona, 1920.

— Adquisicions del Museu de Barcelona,Barcelona, 1920.

GUDIOL I CUNILL. Mossén Josep, Les creusd'argenteria a Catalunya, Barcelona, 1920.

Memòria de l'exercici 1920-1921, 1921.FOLCH I TORRES, Joaquim, Noticia sobre

la ceràmica de Paterna, 1921.Memória succinta de la tasca acomplerta

per la Junta de Museus de Barcelona en eltrienni iícmxix-mcmxxrr, 1922.

Museu de la Ciutadella : Exhibició demobles i atuells de la Casa Antiga a Cata-lunya, a l'Exposició Internacional del Moblei Decoració d'interiors, 1923.

GUASCH Y Horas, Francisco, I BATLLEAMETLLÓ, Esteban, Catálogo del Museo deArte Contemporáneo, 1926.

FOLCH Y TORRES, Joaquín, Museo de laCiudadela : Catálogo de la Sección de Arterománico, 1926.

Biblioteca de los Museos de Arte y Ar-queología : Tablas clasificadoras del Catálogosistemático, 1928.

Museo de Arte Decorativo y Arqueológico:Guía-Catálogo, 1930.

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ARTDE BARCELONA

Es publica cada mes.Redacció i administració : Pavelló de la

Junta. Plaça d'Armes del Parc de la Ciuta-della.

Director : Joaquim Folch i Torres.Secretari de Redacció : P. Bohigas Tar-

ragó.Preus : Subscripció : 24 pessetes l'any.

Número solt : 2 pessetes. Número endarre-rit : 3 pessetes.

98

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

NOVES ADQUISICIONSDEL MUSEU DE LA CIUTADELLA

CARRETEL • LA D'INFANT

En la sessió de la Junta de Museus deldia 16 de juliol de 1931 fou adquirit ambdestinació a la Secció de Curiositats delMuseu de la Ciutadella un exemplar ra-ríssim de carretel • Ia, que per les seves di-mensions es veu que fou utilitzada com acarruatge d'infants.

les dues posicions d'estesa i plegada. Lacapota anava folrada de seda llistada, dela qual únicament restaven trossos insigni-ficants. El dit folre ha estat refet ambuna roba de color i qualitat similar a l'origi-nal. El mateix es pot dir quant al vellutque tapissa el seient. Una de les vares eratrencada, i s'ha refet el tros que havia des-aparegut.

L'exemplar provenia d'una antiga casasenyorial de la vila de Sitges.

La caixa de la carrosseria és pintada en

Carretel-la d'infant, de la fi del segle xviii

Per la forma de la seva carrosseria, cor-respon al tipus de calessa, que és de dosseients, amb capota plegable, però essentmuntada en xassis de quatre rodes i ambel seient del conductor situat damunt lesrodes davanteres, es pot dir que pertany a lafamília de les carretel • les, i com a tal calconsiderar-la.

D'una elegància de línies extraordinària,i d'un treball perfecte, l'exemplar ofereix,ultra l'interès de la seva raresa típica, el deles seves reduïdes dimensions, que dóna untipus, fins ara l'únic conegut a Catalunya,d'antic carruatge de luxe, destinat a infants.

Is, segons el seu estil demostra, obrade la fi del segle xviii, i, per alguns detallsdels ferros, es pot creure que és obra feta aCatalunya.

El carruatge va proveït de capota moviblefeta de cuir, amb ferros que la sostenen en

roig pompeià, amb temes d'ornament engrisalla, derivats del mateix estil, tal comel segle xviis. è francès l'interpretava, a l'èpocade Lluís XVI.

UN RETRAT SIGNAT PER PERE CRUSELLS

En sessió del dia 27 de març de 1931fou adquirit, per la Junta de Museus, unretrat de dama, vestida a la moda, de laprimera meitat del segle xviii i amb atributsde Diana, signat com segueix:

«PETRUS CRUZELLS BArcincisINVENTO ET PINXIT

1725.»

Aquest retrat, de factura desinvolta iben llunyana de la técnica mansa deis nos-tres pintors setcentistes, presenta una sin-

99


Retrat d'una dama en atributs de Diana.Obra del pintor català Pere Cruells, 1723-1734.

guiar relació, d'aspecte general de composi-ció i de colorit amb les obres del pintorfrancés Jascint Rigaud, nat a Perpinyà en1659, i mort a París en 1743. L'obra, amés, assenyala, dins el nostre art de lesprimeries del segle xvlil, una tendència ales coses franceses, en oposició a les italianesmés regnants en el segle xvil i que fins moltendins del xviii, prosseguiren.

El retrat de Pere Crusells,. però, interessasobretot per donar-nos una obra signadad'un pintor català del segle xvill, que ellmateix, en la signatura, es declara barceloní.

No tenim de l'artista cap altra pinturaconeguda, però partint d'aquesta obra, quepel seu valor com a dada mereixia ingressar

al Museu, és possible que els estudiosos dela nostra pintura d'aquesta època puguindescobrir-ne un dia o altre, per comparança,altres que avui ens són desconegudes.

El quadre de Pere Crusells era de tempsconegut. L'any 1902 fou presentat, pel seualeshores propietari senyor Homar, a l'Exposi-ció d'Art Antic. En 1907 figura a ]'Exposicióde Retrats i Dibuixos antics i moderns. i araha estat adquirit per al Museu a l'antiquarisenyor Planas.

De Pere Crusells no hi lla gaires notíciesdocumentals conegudes. El seu nom, escritPere Crusell, figura en una llista o registrede noms de veïns, agrupats per Gremis. per alpagament del subsidi, o contribució personal

100


a la ciutat, de data de 1723. En una altrallista parella, datada en 1734, el nom ésescrit Pere Crusélls, pintor, de seixanta-dosanys d'edat, que habita al carrer més Altde Sant Pere.

En pintar el retrat de dama suara adqui-

tiva era fora del culte, arreconada en lesreserves de l'edifici.

Una visita feta de poc temps al templed'Estimariu va donar ocasió a descobrir lacreu primitiva corresponent al cibori i obradel segle xiii o principis del xiv, com el ma-

Creu romànica de fusta; que corresponiaa l'altar cobert d'Estimariu

rit, Pere Cruells tenia, doncs, cinquanta -tresanys.

Amb aquesta adquisició la Junta deMuseus declara l'atenció que posa damuntles obres del nostre període barroc.

CREU DE L'ALTAR D'ESTIDMARIU

Darrerament ha ingressat a les col . lec-cions del Museu, la creu romànica de fusta,que corresponia a l'altar cobert d'Estimariu,que fou un dels primers exemplars de lanostra col •lecció de pintura romànica da-munt taula.

En adquirir-se l'altar o cibori, d'Estimariula creu no era utilitzada, per bé que el ciboriocupava el seu lloc en el presbiteri del temple.Un retaule del segle xiv, dedicat a sant Es-teve, ocupava, des de data inconeguda, el fonsdel templet, i, conseqüentment, la creu primi-

teix cibori. Fetes les gestions corresponentsal bisbat, el 1tfuseu pogué adquirir aquestapeça, que avui és col locada en el lloc pelqual fou feta, sota el baldaquí i damunt lamesa romànica d'Encamp, que aquell co-bricela.

• La fotografia de la creu d'Estimariu queací publiquem ens excusa de fer-ne la des-cripció. Amida, en tota la seva altura,1`97 metres per 0`80 d'ample. La canya,en forma de falcó, destinada a sostenir lacreu empotrada en la mesa de l'altar, amida0`88 metres. Es feta en fusta de pi; té unaamplada de 0'085 metres en secció de dosbordons, de 0'045 metres de gruix. Elscolors són el verd i el vermell, un per cadabordó. Al centre, en la part davantera, hiha una representació de l'Agnus Dei, ocupantun medalló. En els extrems, els símbolsdeis evangelistes; l'àngel figuració de santJoan, a la part baixa.

101


Per darrera, la creu és decorada de colorsiguals. Correspon al disc central un temaquadrifoli, i als extrems, darrera les figuresdels evangelistes de l'altra cara, unes lletres:IHS., al cim; 1HS., a la part dreta; AM.,a l'esquerra; X. S., a baix.

En les figures dels evangelistes es notaun art avançat, ja goticitzant, com el de lapintura del cibori, i creiem que, com aquest,la creu d'Estimariu ha de datar-se a la fidel segle xiii o principis del xiv, i, per tant,ha de considerar-se com a part integrant delconjunt del dit altar.

T. F. i T.

ELS GOIGS

DADES EXTRETES DE LA COL'LECCIÓDELS MUSEUS

Aquestes composicions piadoses destina-des al cant, que al segle xiii havien ja fetllur aparició, són originàries sens dubte,quant al fons religiós, de la himnòdia popu-lar medieval, i pel que fa a la forma mètrica,de la poesia trobadoresca.

D'ençà de la invenció de la impremta,es publicaren en fulls solts, encapçalats persengles imatges, gravades al boix.

Els goigs, tan genuïnament nostres quefins el mot és intraduïble, constitueixen unade les branques de la imatgeria religioso-popular que compta amb major nombre decol•leccionistes, en detriment potser d'unaaltra manifestació de la dita imatgeria ; alnostre juí no menys important. Tal és l'es-tampa religiosa, especialment . la de confra-ria, que va desapareixent, mancada de l'amorvigilant dels col•leccionistes.

Una bella col•lecció de goigs com és lanostra, amb tot i comptar, pel cap baix,més de cinc-mil peces, no pot dir-se que siguimolt important, si es compara amb les quereuniren alguns qualificats goigistes, com,per exemple, la d'August L. Ribas, compostade dinou mil exemplars, i la de SalvadorRoca, que ultrapassa aquesta xifra.

Més sortosos els goigs que la resta de laimatgeria popular, posseeixen ja una verita-ble bibliografia. AI segle passat, els estu-diaren Pelai Briz, Marian Aguiló i ManuelMilà i Fontanals, i en el nostre, han prosse-guit aquests treballs, entre altres, Valeni Serrai Boldú, Joan B. Batlle, Josep M. Campsi alguns simpatitzants que laboren fora dela Catalunya estricta.

La tasca que nosaltres ens hem imposatés modestíssima, puix que no farem altracosa que recopilar les dades ; aparentmentsense valor, contingudes en aquestes poesiesdevotes, eludint en absolut tota indicacióque no sigui extreta directament de 1'exem-plar. Aquestes dades, d'índole variada, quepugnen per sortir, diguem-ho així, del marcd'una cédula bibliogràfica, les hem anotadescurosament, durant l'obra, encara en curs, delfitxament de la nostra col•lecció.

Estrany a la nostra comesa ço que es re-fereix al folklore musical dels goigs, no par-larem ací de Llurs belles tonades, de tan ca-talanesc caient, ni comentarem com caldrial'emoció que produeix la insistència enfervo-ridora de la tornada, que, cantada per lamultitud, ve a ésser com un clam unànimede pietat, subratllant a temps la valor nar-rativa de la pregària.

Abans d'entrar a l'estudi de conjunt delsnostres goigs, estimem un deure, en canvi,l'esmentar un document existent a la nostracol•lecció, que marca una veritable fita ala història dels orígens d'aquesta pràctica pie-tosa del nostre poble.

Es tracta d'uns goigs manuscrits del se-gle xvi, a honor de Nostra Dona de Montlleó,que reproduïm en lloc preferent. El pergamíque els conté havia estat muntat durantsegles sobre un tauler, instat•lat en lloc ade-quat a l'interior de l'esglesiola on era vene-rada la imatge. Era el seu ofici, el de servirper a menar el cant piadós davant els fidelsdels pobles de la rodalia, els quals coreja-ven a llur torn la lletra devota.

Els forats que hi ha als marges del ma-nuscrit, produïts pels claus que el subjecta-ven i els estelliconets de fusta corcada adhe-rits al seu revers, no deixen lloc a dubtequant a la destinació de l'exemplar.

Aquests goigs vivien encara a la tradiciópopular a mitjan segle xix, segons es dedueixd'un exemplar de lletra idèntica, imprès aCervera per Bernat Pujol, l'any 1851, quefigura també a la nostra col•lecció.

* k #

Es canten els goigs en determinats diesele la setmana, especialment els dissabtes, acertes festivitats, a la Quaresma, en tempsde pregàries i durant la «croada». En al-guns s'anomenen les confraries i germandatscantaires, i en altres s'indica el to amb

102

BIJTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

què han de cantar-se, amb referència alsmés divulgats. Remarqui's que un curtnombre ofereixen la particularitat de teniruna segona tornada i l'anomenada seguida.

Adjectivant-los en certs casos de molt de-vots, es componen a honor, a obsequi, alloança, etc., segons diuen textualment, delCrist, la Verge, els sants i les santes. La

Hi ha goigs referents a una mateixa imatge,on s'esmenten successivament la capella vellai la nova. No s'obliden, en aquest darrercas, de consignar el nom del feligrés qui hapagat les despeses de construcció i n'ha fetdonació solemne.

Són dignes d'esmentar -se els goigs rela-tius a imatges existents a la Seu, als con

(\1-_.----

y^á

La l:ininòdia popular mariana al segle XVIManuscrit en pergamí deis gois de Nostra Dona de Díontlleó,

que estava clavat a la fusta cantoral d'una esglesiola

majoria estan dedicats a una imatge miracu-losa d'un determinat santuari, sobretot la dela Verge sota advocacions diverses. Quanno és així, sol fer-se, amb aquest fi, l'addi-tament d'una o diverses estrofes.

Rls més nombrosos es refereixen a imat-ges que són objecte de veneració en capellesbastides en el lloc on foren providencialmenttrobades, segons la tradició, que pretén re-muntar-se a voltes fins a la invasió sarraïna.Consta invariablement en aquests que laimatge és venerada en ela sua santa cap-2lla».

vents, algunes d'elles soplujades en un nín-xol a la porteria, als carrers barcelonins ia les ermites dels afores. Així mateix, entreels més tardans, són esmentables els queestan dedicats a imatges venerades en man-sions senyorials, balnearis i fonts d'aigüesminerals.

Les denominacions geogràfiques més co-munament adoptades són les de llogarret,vila, veïnat, arrabal i muntanya. Cal cons-

103

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ÀRT DE BARCELONA

tatar que molts dels llocs citats no es trobenen cap tractat de geografia de Catalunya.En designar-los, sol fer-se referència a la ju-risdicció a què pertanyen. en especial trac-tant-se de l'eclesiàstica. En un dels goigses qüestió del comtat de Palamós i en unaltre, de l'arquebisbe de Tarragona. Primatde les Espanyes.

a favor del vacil•lant poder temporal de] papa.Ultra la censura eclesiàstica. amb el con-

següent «imprimatur», es fa constar, de ve-gades. •la propietat, vinculada quasi semprea la parròquia i el lloc de venda, que solésser la sagristia. Conté un d'ells instruc-cions adreçades als confrares i confraressesper a una rifa benèfica.

?s

. ? E'WA ? a^f3 n.^4E8S .3a?F35Ch?^f

1 LOS-f TRA SE

GOIGS

=YORA

D E N U Si

3^+

" ^M D E BESORA,

[ tn,.r^j

P^^. s.,omtt. 4 Hm U, ;( ..nrk4.

W (rA. nrrRa.v, .I,^-, vEbpnep9wavpisa-Wn40•a4BESO6l

tdr+9 G,et.dW.• 1'

t^ G.n [u i [ (,=S laq... tary.w : ^^r(^j J.Iv.n.a R .nu^.ICJ W

cn qu.<Wt.I ro^WOltmac.bnv, 4 vó.annv..l rk [Î,. (n

ab Ellinm,Íov...,at•Ya 1 aw W,

.I*rLv .bb.(prth.Ne,eta.Eu.

SI l á x qve n[v, imev,duv[v l[nunkc Wi(e:

^'T

^c n^ ntavo af (F^-,+fJytqw4 Ab [nv [viE b, •d. ev putd.

w t rl. [Inn.rv.vT 'wW

^rñ ..

n Cdl. L .yb .Ib E1p..dI4.. (:¡eb GSb e. pn•dr^Jn, íS-di

I. av t•M,dc Nt41 •Or:7 txnE(u^..c.A dN.rv •,•.. roea. l[lyn xyç] ml, Fi, d.In A•don,4a.\

Selquwfn JrvAvv rd }.7[ci

(u..nM1n.id..nlydr,q

Gav [vi [ GatE. i de[d..e... W..wi4,.aror.-

^[¡Td_]

^(.1nlw d.e.l,irmLCd 6. G•+.+u;

..I;cugocl• tn•^.laê L.nuponuu -fC..,.f ma tan

pus. (w.0 .w^^ •¿^d

^,W

^^

ómpwJnrd:cr..ióem v+ld f ^ll rdnxc.Oyvâ 7i^^ T04NAOA.G[.1( W

^^ 4'.,,., lv G&IpGJ.d gv.niv... n..P i

inpr&W.[JW ^)

[q'''''( i .'r Ampuo.5c,nn. ¿,N+evw GApre Afeoc•4 +^..... ...

.i! .pn•dr,.n un. prw.. ^TT:^ Nne dr Gea de PE500.A. ^ .1Lrn.i.tv4[.rr14v[.-/.t.b',E[ryu^r¡ ¡{fd /I£L f444 .(Cpp ..dl-,[n.,wçnnr.,CC,6¡T0

.Ysd1:J61::.>GY.JGJf:R4x.n R(.'.Y íEi.^c^.îáLr.IL•Y.'.1^ .Y:.t(,vL:Ib N:dtdJe

La iconografia mariana al segle XVII

Goigs ple Nostra Dona de 13esofa

S'enumeren en molts les pràctiques devo-tes a qué han de lliurar-se els romeus durantel pelegrinatge; en arribar a les envistes delsantuari i a l'hora de prendre'n comiat. Esprevé en altres els actes d'adoració que hande fer-se, bo i pujant i baixant del cam-bril que estotja la imatge protectora.

A la majoria de goigs s'invoca, singular-ment en els dedicats a sants i santes, l'assis-tència de la imatge miraculosa contra totamena de sofrences i malvestats; no hi mancaen molts d'ells alguna al•lusió a les calami-tats presents. Un del beat Atnadeu, duc deSavoia, reclama la intervenció del dit beat.

Després de la Llegenda llatina, de la qualreben els goigs llur valor litúrgic, s'indica elnombre d'indulgències concedides als devotsde les imatges. La concessió es fa extensivaa tots els que «llegiran o faran llegir, canta-ran o faran cantar els goigs en qualsevolpart que sigui». Unes vegades la concessió elfa per cada una de les estrofes cantades;altres, pels que diguin una salve davant l'es-tampa. En alguns goigs s'imposa la condi-ció, per tal d'assolir -la, de pregar a intencióde les necessitats de l'Església i de l'Estat.

Aquestes velles pràctiques foren literal-ment seguides en els fulls publicats, a mit-

104

BUTLLETÍ DEI.S MUSEUS D'ART DE BARCELONA

GOIG!' DE NOJ o RA (ENYORADE LA - ^.^;I MERCE -

- YES. ate_ Y- ntT

La icono«rafia mariana al segle xxGoigs de Nostra Dona de la ,llercè

jan segle passat, per una associació de goi-gistes, que actuà ací sense encert i ambmanca d'espiritualitat, i en bona part ho sónencara en els goigs més moderns.

Els goigs usuals són de format in- quart;sois hi ha un petit nombre de grandària foli.Ordinàriament estan disposades les estrofesen dues columnes; l'excepció més conegudaés la dels goigs de la Verge del Roser i llursimitacions, en els quals formen tres colum-nes, corresponents als tres ordres de misteris.

En general són anònims; sois apareixensignats, gairebé sempre amb, les inicials, elsque contenen dedicatòria. En alguns figu-ren com a autors de la lletra els pseudònims«un seminarista» i «un estudiant de teologia»,corresponent un d'ells a un fautor d'aquestllinatge de composicions, de facúndia lamen-table. A voltes consta que l'original es con-serva a l'arxiu de la parròquia. La publi-cació es fa sovint a expenses d'un «devot» od'una «donzella piadosa».

La lletra, exempta de tot artifici literari,està amarada, però, de la dolcesa que acom-

panya sempre les manifestacions del senti-ment religiós del poble. Cal ijo oblidar queen els goigs han cercat llur "inspiració elsnostres dos poetes cabdals, mossèn JacintVerdaguer, del qual reproduïm els Goigs deNostra Dona de la Mercè, i 1\faragall, el glo-riós cantaire de la Verge de Núria.

Pel que es refereix a llur impressió, sónels goigs un veritable mostrari dels vellscaràcters d'estampa que utilitzaren les nos-tres impremtes al temps de la decadència.

D'aquestes impremtes, pobres i velletes,que el curs del temps ha engolit ja, n'hihavia a Alcoi, Barcelona, Berga, Cervera,Figueres, Girona, Granollers, Igualada, Llei

-da, Manresa, Mataró, Olot, Palma de Ma-llorca, Perpinyà,. Puigcerdà, Reus, Ripoll,Sabadell., Sant Salvador de la Vedella, Seud'Urgell, Tarragona, València, Valis, Vic, Vi-lafranca, Vilanova i moltes d'altres localitats.

Per tal de no allargar excessivamentaquestes notes, deixem de fer esment espe-cial del crescut nombre d'impremtes barce-lonines que es dedicaren a estampar goigs.

Quant a la part iconogràfica ; és de re-marcar que la reproducció de la imatge a

h colea e^ `; rl

i5 Fil

oe4R^ D l:• , or.

..

La iconografia mariana al segle XIXGoigs de Nostra Dona ele Montserrat

105


la capçalera de l'exemplar, ostenta sovintornaments a banda i banda, quasi sem-pre gerrets renaixentistes o cistelletes barro-ques. Sols excepcionalment són acoloridesles imatges.

El procediment de reproducció sol ésserel gravat al boix, millor diríem al perer.Creiem avinent indicar ací que la nostra col-

sobrevinguda, a conseqüència d'haver -losguardat posant-los de pla.

Són molt nombroses les proves modernesdels antics boixos; en aquest cas, no és rarde trobar-se la llegenda catalana en el cam-per d'un boix aprofitat per a un goig de lle-tra castellana.

Sovinteja també el cas d'atribuir-se una

DE NOS-I;roRAAjd.

_.la

nllis q.,t ooRu PJawo,>.4 L ddn,u rm. r.Aa.onn>:

arla ' ANai >,^mtvd..t {- Ab, pe¡acu,> mul. ioduún -

Nfl > Im>.qç (c toM .^< om Jmn 1. pool;

tuiói ,Ir ,pûu p>rr..

_ d<.okt Tr ncMm..b ,dc,`. Qui .11. Y c^^mñ',r r4 r idun.

^^l` n1t H

I z Ne IlenYf 1"•

°i gyrn> y♦tlhTir Adío 1 , &

LP<r.m ,., <R. c< 11 ,.

Fitóno..w.lfi aw>•. ^wrart.irR m <1yEire

'L An yo,,'b aro a<.o<A• idpl,,m aumdm :. .

' 3 •jf.4c pwmpndwtim dh. prnarriapi[. motM.a I r I.wmt

I t

• dd-ea^<,W.>,Cwp th'I e, MI wu. pib.< Ja... .

' Can l^bt,pc pc V il ! di>

l J' 4:P<m wF>Su6. INi W.irk. l)

4dg ddi d I ,. d.t

p R m vm> Je un Fh^vi,ft ., dO. A

coi,, Amc ab, isade. > ¢l,o .mt M>e,

per Ym 6,6a`5>gtY^,&,.

Vb,o.nm <b ,c co..R< grilli n bidr;

c,

3 Ttam, y. S.cyc'm,

bIM ie qi Ju<dm fwWf<.,RUIr 3ûry.gr>m,nr.

nbpl.,r hhuof bb<,fm l'cc.,y 6. c:.J.. pu>u,p d h. Scnyon,O,, 1. Oled. >mmocd i•

1 6R w = E41. Imp.mn Jc IYAti PIFE •RER •, CC Plau JO Anscl, AÑ-e 74.,' j*R.rr

La iconoera/ia mariana al segle XVIIIGoigs de Nostra Dona de l'Ajuda

lecció d'imatgeria popular és completada peruna altra de boixos d'il•lustració, gairebé ex-clusivament de tema religiós.

Molt rarament s'usà la talla dolça en elsgoigs antics. Avui, després d'una llarga de-cadència de la xilografia, és advinguda sorto-sament una reacció contra els procedimentsfotomecànics que. durant molt temps, ten-diren a desbancar la tècnica esmentada, detanta força expressiva.

Molts de clixés al boix han estat objectede «repeticions », sigui per haver-se deterioratamb l'excessiu tiratge, o per la deformació

mateixa efígie a dos sants o santes diferents,sobretot entre els que porten per únic atri

-but la palma del martiri o a dues o mésverges d'advocació distinta, especialment en-tre les pomposament emmantellades.

L'orla que sol enquadrar l'exemplar, aixícom les franges amb què alguns estan deco-rats, sortien del fons tipogràfic de l'establi-ment, i estan, per tant, mancades de valorespecial en la il•lustració dels goigs.

No són molt nombrosos els gravadors quees coneixen com a il•lustradors d'aquest gène-re de composicions. Del reduït nombre de

106


signatures que, amb llargs intervals, aparei-xen entre la multitud d'exemplars anònims,són d'esmentar les d'Amills, Cabanach, Cla-vel, Deberny, Guasp, Laborda, Pauner, Te-resa Pauner, Noguera, Ribas, Hipòlit Ri-carte, Saviron, Talamantes, Tarragó, Tauló,Torner i Vilanova.

En l'obra d'aquests artífexs obscurs ; estopa a voltes ; malgrat la imperfecció de 1_a

dir-ho així ; n'han esdevingut embaumades,com de la flaire suau de les flors camperoles.

Per això, sols en atenció al valor icono-gràfico -marià de llurs capçaleres, no perquèsiguin més dignes d'ésser reportats que elsaltres, vénen reproduïts els goigs de les ver-ges de Besora, l'Ajuda, Montserrat i Mercè,editats entre els segles del xvii al xx.

C1-IANT JOYEUX. . EN FORME Di.. rxr ERE,

' Ex i.'}Iojo.iin nE i.a S1N`rE VIERGE',Pouovr a. I nóphA ae la afu rr.a., av la f ill. ae rerriçea.. .

Salve ie¡,irra,;/rrter.Ilirczcordic.II µ _ wv.`...

16 ^,.

:,Iba.¡Rr,.,/I 1.,., Arn valle.1 .1!! r...,,úyak,L Íffyv;- r'^

nLi4.

Pnr eiE roun II. Rol,• r. r I..,, r, .1 a r as '.dw "i r

V ..W<.... s...e.^

cnf Ro lé c i.,... r...

i mim. ..1 r ,

Chant ioyeux.., en l'honneur de la Sainle Vierge (segle XIX)

Exemplar que palesa la crisi idiomàtica dels nostres goigs

tècnica. amb veritables troballes d'interpre-tació ingènua del canviant món interior.

Els goigs que reproduïm han estat triatstenint en compte llurs elements iconogràfics,els més importants des del nostre punt d'albir.

Per tal d'evidenciar el procés iconològicdels goigs al través del temps, deixant debanda de moment les sèries en relació a lacristografia i l'hagiografia. hem escollit el grupdels que fan referència a la Verge, per laimportància preponderant que tingueren jades dels inicis, sens dubte rosarians, d'aquestbenaurat costum i per l'extensió del culte aMaria. per mitjà dels goigs ; en tota la vas-titud de les terres catalanes, les quals ; per

La subsistència deis nostres goigs, en laplenitud de llurs trets característics, fou se-riosament amenaçada per influències idiomà-tiques adverses.

La llengua vernacla era substituïda enmolts d'ells per un castellà de munició, ver-sió barroera de la bella parla del nostrepoble. Tan ufanós fou en algun tempsaquest tany parasitari que sorgí de la relprofunda dels nostres goigs i tan abundós defruits alhora, que sols la puixança d'una tra-dició moltes vegades secular pogué evitarllur total desaparició.

Hom diria que la veneració cordial quebatega al fons dels goigs, comparable, per

107


tal de fer-la tangible, a la humil ofrena d'unfragant vas d'adoració, vingué a ésser su-plantada, mitjançant els «gozos», per una altraforma de veneració d'ordre inferior, equiva-lent, seguint el símil, a la presentalla d'unproducte de baixa cameloteria forastera, des-plaent , diguem-ho amb mots manllevats al'oració dominical, així a la terra com enel cel.

A les terres de parla catalana de mésenllà dels Pireneus, es produí el mateix feno-men. El cant joiós (chant joyeux), que re-produïm. a honor de la Verge, estampatl'any 1817 a Perpinyà, on tants de goigs ca-talans s'editaren, és una prova palesa quela influència dels idiomes parlats pels poblesdominadors veïns, es filtrà fins a la deu mésprofunda del nostre verb pairal.

Avui dia el renaixement deis goigs, essen-cialment catalans de fons i forma, és un es-pectacle encoratjador.

S'assimilen als goigs altres composicionspoètiques d'igual forma mètrica i idènticacomposició tipogràfica, encapçalades tambéamb boixos d'il•lustració.

Quan en aquestes composicions hi ha tor-nada, les denominacions que usualment os-tenten són les d'aclamacions,. lloances.. can-çons, càntics, cants, cobles, deprecacions, cc-miats. lletres, lletretes, planys, rellotge d'ho-res mentals, salves, sentiments, sospirs, viacrucis i virolais. A les composicions equi-valents, assimilades als «gozos», ultra les es-mentades denominacions, es troben encarales de afectos, apariciones, exhortaciones, glo-sas, himnos, jaculatorias, lamentos, loores, ora-ciones, plegarias, recuerdos i voces.

Quan no hi ha tornada, s'anomenenaquestes composicions, en gran part, com lesdel grup anterior, i ; a més, balades, convits,desenganys, fletxes, invocacions, llegendes ivisites. En les assimilades als «gozos», calafegir-hi les denominacions de avisos, copli-llas, diálogos, glorias, laberintos, misterios, na

-vegaciózz para el cielo, saetas, salutaciones itributos.

Com sigui que la majoria de les compo-sicions esmentades revelen certa cultura lite-rària ; cal situar-les al marge de la poesiapopular religiosa pròpiament dita, i són, pertant, comparades amb els goigs, de mínimvalor folklòric, bé que servin íntegramentl'iconogràfic.

ESTEVE CLADELLAS

BOCETS ESCULTÒRICS ORIGINALSDE DAMIÀ CAMPENY (1771-1855) I

DE RAMON PADRO I PIJOAN(-1876)

Pel febrer de l'any 1922 la Junta de Mu-seus de Barcelona va adquirir de la senyoretaMercè Padró,* filla del pintor Tomàs Padró,una col•lecció de cent vint-i-quatre bocetsescultòrics en terra cuita, que la dita damaguardava, procedents de l'herència paterna,i que eren originals del cèlebre escultor catalàDamià Campeny, i de l'avi d'ella, RamonPadró i Pijoan.

Aquells bocets que existeixen en el nos-tre Museu d'Art Contemporani tenen unassenyalat interès artístic i documental.

La manca de dades i elements de com-paració d'aquells, havia fet caure molts

* No de la seva filla quan va morir l' artista, com diu undistingit biògraf.

Bibliotecari dels Museus Damià Campeny. eSant Brue, bocet en fang cuit.

108


Damià Campeny. aCleopatra», bocea en fang cuit.

d'historiadors, biògrafs i crítics d'art delssegles xix i xx, en greus confusions quant lesatribucions d'obres que eren de Campen-, aSalvador Gurri i altres, a Antoni Solà (ex-cel .lent escultor de la mateixa època), obé a Bover ; a Piquer, a Padró, etc., etc.,ja que les escultures, dites acadèmiques ineoclàssiques, escampades arreu de Barce-lona en edificis oficials, fonts i façanes velles,són en gran quantitat i força interessants.

S'han barrejat els noms d'aquells artistesescultors, mestres i deixebles de.FEscola deNobles Arts, que sostenia l'antiga i bene-mèrita Junta de Comerç de Barcelona desde finals del segle xviti, que després hemconegut per l'Escola de Llotja ; produint-seuna confusió difícil d'esvair sense dadesconcretes.

Es ciar que la confusió és ben explicable,si hom té en compte que gairebé totes lesobres n'aquella època s'assemblen, puix quel'ambient espiritual, el ritme universal deles tendències acadèmiques i neoclàssiques(amb lleugeres variants, segons la major omenor habilitat de l'escultor), anaven re-duint dintre un cercle viciós la manca depersonalitat pròpia., puix que els artistes

s'arreceraven tant com podien ais mestresneoclàssics dels temps de l'estil Imperi, i notenien altre horitzó que conrear tot l'enfarfecde prejudicis i interpretacions de la històriaantiga i de la mitologia com a una religióartística imposada universalment, que nos'esvaí, i encara molt lentament, fins entombar la primera meitat del segle xix.

Tant se valia que les influències artístiques(sobretot en escultura) vinguessin n'Itàliaper mitjà de Canora o el seu deixeble, elnostre Campeny, com de França amb Flau-gier, que feia estudiar els grans escultorsHudon Puget o Rude, o bé dei dinamar-quès Thorwaldsen; tot era donar voltessobre els mateixos cànons i els mateixostemes irreals inspirats de l'antiguitat greco-ro-mana i amb abstracció absoluta del momentreal de la vida. Adhuc en la cèlebre escul-tura de Rude (1784-1855), La mnarsellesa, quefigura a l'arc de l'Estrella de París, i que re-presenta l'esperi.t del cant de la Revoluciófrancesa, la qual obra semblava que haviad'ésser també una revolució artística, malgratla universal sensació que produí, s'hi sentencara, dins les primeres senyals del roman

-ticisme; el regust de l'estil.

109


Aquestes i no altres eren les influènciesartístiques arreu d'Europa, i així mateixa Catalunya en tombar el segle xviii i entraral xix. L'enfarfec de classicisme, fill del'arqueologia i del laicisme revolucionari,obstruïa les vies del món real. Els primersdescobriments importants de Pompeia i Her-culano, fets en 1755, havien excitat unaviva curiositat i un interès tan gran a totel món que creà un estil nou, del qualWinkelmann fou l'apòstol.

Aquest academicisme fou iniciat a Françai s'escampà arreu d'Itàlia i d'Europa permitjà deis gravats de Piranesi, que repro-duïen les imatges dels monuments, estàtuesi vasos romans.

Sense espai ni oportunitat d'estendre'ma descriure l'època neoclàssica a Catalunya,queda ben situada la posició en què es tro-bava l'ambient artístic de casa nostra almoment de florir el gran artista DamiàCampeny, autor de la major part dels bocetsque tenim al nostre Museu, junt amb elsde Ramon Padró i Pijoan, el seu deixeble.

Aquells bocets responen a tota una llargaèpoca del mestre i deixeble, així com a lesinfluències del barroquisme, romanisme i neo-

classicisme que respiraven els artistes queels produïren.

No em sembla tampoc oportú d'esten-dre'm massa a historiar la vida del granescultor mataroní Damià Campeny, puix queles biografies del mestre, força divulgadesper plomes ben expertes, han donat a conèixertotes les facècies dels seus primers anys altaller del seu mestre barroc Salvador Gurri,i després a Llotja, d'on fou expulsat perinquiet; fins a 1795, que, malgrat tot, guanyàunes oposicions per a anar a Roma a estudiarles obres i els mestres clàssics, sense perju-dici que abans voltés per Catalunya treballantde ferm en diverses localitats, i així mateixa Montalegre, on esculpí un sant Bru (crematl'any 1835), i que ja llavors fou l'admiracióde tots els seus mestres i condeixebles, elpetit bocet del qual, que publiquem, esguarda entre els altres al nostre Museu.

Deixeu -me afegir, encara, que marxà aRoma, pensionat amb tres pessetes diàries,si bé deixà la meitat d'aquesta pensió aBarcelona, perquè pogués viure el seu pare,que era vellet. A la ciutat eterna es posàa treballar de valent, fins que aconseguíentrar d'ajudant al taller del restaurador dels

Damià Campeny. «Centaure i la Bellesa, escultura en fang cuit.

110


Damià Caropeny. sLucrècia,>. bocet en fang cuit.

Museus Pontificis, l'abat Bazzani, qui li en-senyà a treballar correctament el marbre.Per l'esclat del seu geni, aviat fou aRoma ben acollit pels mestres italians d'aque-lla època, especialment pel gran Canova. imalgrat les turbulències de la invasió d'Itàliaper Napoleó 1, estudiava de ferm i anavaenviant a Barcelona obres seves, que causa-ven l'admiració de tots els artistes de Catalunya. En 1804 executà la seva estàtua«Lucrècia» (que també figura al nostre Museu),que tant havia entusiasmat els escultorsd'Itàlia i als de Barcelona, i que meres-qué que ací la Junta de Comerç li encarreguésl'estàtua parella : «Cleopatra».

Ja ben reputat i distingit com el millordeixeble de Canova, del que arribà a ésserbon amic i col • laborador, i honorat ambtotes les distincions que llavors donaven lesacadèmies als grans artistes, tornà a Bar-celona en 1815, o sigui acabada la invasiófrancesa a Espanya i derrocat l'imperi na-poleònic, i tot seguit fou anomenat professord'Escultura de l'Escola de Nobles Arts(Llotja), i sol•licitat per totes les acadèmiesi corporacions artístiques d'Espanya.

Des d'aquells moments va quedar-seCampeny, a ajudar a restablir les runes dela nostra vida artística, i des 1819, que

fou nomenat per al càrrec de director d'es-cultura de l'esmentada escola de Llotja,malgrat les ofertes insistents de l'Acadèmiade Sant Ferran i de Ferran VII, perquèacceptés a Madrid càrrecs importants, es vaestablir definitivament a la nostra ciutat.

Des d'aquell punt i hora es dedueix queva posar taller propi a Barcelona per complir,a la vegada que amb la seva càtedra. ambels molts encàrrecs que tenia i amb elcontracte amb la Junta de Comerç, mit-jançant cl qual l'artista cedia la propietatde les seves millors obres traduïdes enmarbre i d'altres de noves, a canvi d'unapensió de 9,000 rals; i de llavors tambées dedueix que entraría al seu taller coma aprenent o ajudant el que després fougran company i amic, Ramon Padró i Pijoan,l'amistat íntima amb qual explica que la fa-mília Padró posseís els bocets d'escultura dequé tot seguit anem a fer menció.

En els inventaris de les obres de Cam-peny, que publica Elias de Molins en el seuDiccionari, i el que després ha publicat en elseu llibre Els escultors catalans, Feliu Elias,trobem esmentades moltes d'obres que corres-ponen als nostres bocets del Museu d'Artcontemporani; per exemple el «Sant Bru»,executat a la Cartoixa de Montalegre a 1795,mentre esperava la resolució del concurs perla pensió de Roma. Aquell «Sant Bru », Cam-

Ramon Patró. ««Sanetus, Sanctus, Sanetusn,Locet de baix relleu en fang cuit.

111


peny el representà amb un crist a la mà,i de grandària natural. El bocet és una fi-gureta de terra cuita de 30 centímetres,i respon a la primera influència barroca.No té el Crist a la mà, però la posició delsbraços i l'actitud del cos i del cap són. decontemplació del Crist.

Segons els biògrafs esmentats, el «SantBru» de Campeny fou cremat l'any 1835;però jo vull fer una objecció a aque3ta

de l'any 1835 se salvés part de l'estàtua,com s'han salvat fragments de les imatgescremades ara a Andalusia, i que algú em-motllés el cap, que ha servit després permodel a les Escoles? ¿No fóra igualmentpossible que així com Padró posseïa el bocetdel «Sant Bru », posseís també el cap de gran-dària natural? Es un fet que jo intentaréesbrinar un altre dia.

A la col•lecció de bocets en trobem al-

Damià Campenv. «Lucrècian, escultura en guix, grandària natural.

afirmació (que no dubto fonamentada), queem suggereix l'estudi de l'esmentat bocet.Existeix un cap de sant Bru emmotllat ambguix, i de grandària natural. i que jo he vistvenerat a la Conreria de Montalegre, que ésel mateix cap, de faccions austeres, benmodelat i de bon mestratge : cap cot, ami)inicis d'hàbit de frare (exacte amb el bocetde Campeny) i que hem dibuixat tots elsalumnes que en l'espai de cinquanta anyshem passat i passen encara per les Escolespúbliques de Belles Arts i Arts i Oficís.¿Seria aquell cap_ de guix tan conegut, elmateix cap del «Sant Bru» que executàCampeny per la Cartoixa de Montalegre?¿No fóra versemblant que amb la crema

guns d'assumpte repetit, com Hèrcol. Neptú,al • legories militars i comercials, virtuts isants, com també de 1'«Hercol» de la font(1801), que estava abans als jardins del Palaude Belles Arts, i ara s'ha col • locat als jardinsd'infants de l'Avinguda de Fermí Galan.

Així mateix, es troba entre els bocetsel de la famosa estàtua «Lucrècia», queCampeny modelà a Roma (1804) en quinzedies, davant el seu mestre Canova, qui quedàadmirat de la traça i geni del nostre artista,i el de l'obra parella «Cleopatra», que li en-carregà. la Junta de Comerç de Barcelona.En ambdues obres es marca ja perfectamentl'estil del seu gran mestre Canova. El nos-tre Museu té reproduïdes les dues estàtues

112


que es guarden a Llotja, en grandària na-tural.

Té molt d'interès un altre petit bocetamb quatre figures, anomenat el «Sant Se-pulcre». Es segurament el que es refereix almisteri de la processó de la Setmana santa,propietat del Gremi de Revenedors de Barce-lona, endrapat i executat en 1816, o siguiquan tornà de Roma, després de la guerra dela Independència.

Així mateix, és força interessant un altrepetit bocet, que representa la Pietat i querespon indubtablement a la «Pietat» que estroba als peus del Crist de Lepant, ala Seude Barcelona.

Aquest bocet esvaeix l'atribució feta peralguns, que aquella obra de la Seu fos d'Ama

-deu. Per aquesta mateixa obra tenim qua-tre baixos relleus de terra cuita, que són elsmodels de les plaques de bronze que decora-ven el basament del «Misteri» del Gremi deRevenedors.

De les reproduccions en guix en grandàriamajor del natural i que, procedents de l'Aca-dèmia Provincial de Belles Arts, figuren defa molt de temps al Museu, queden identifi-cades pels bocets de terra cuita com a obres

de Campeny : «Aquiles arrencant -se lasageta», «Almogàver vencedor d'un gal»,«Gos mastí», «Flora», «Venus», «Cupidó», «Cleo-patra» i «Lucrècia», dos «Lleons», «Aquilesferit a cavall », «Santa Anna i la verge» i«Bacus i Silen».

Com he dit, aquells bocets, dels qualscent-onze corresponen al mestre Damià Cam-peny, pels seus diferents estils d'execucióresponen a més de la meitat de la seva vidaartística, i a totes les modalitats i influèn-cies que rebé a Espanya i a Itàlia. En al-guns, inclús, se sent la primera influènciadel seu mestre Salvador Gurri i la d'Amadeu,puix que ]'execució és barroca i policroma-da, i a més l'assumpte és de pessebre.

D'aquests poden assenyalar -se un bocetde «Pastor oferint el pa» i un altre «oferintel be». El «Nen i el gos», el «Naixement deJesús», «Sant Josep, «Un Jesuset» i alguna«Verge », que recorda les d'Amadeu.

Pel gran nombre de les seves obres in-ventariades, i segurament que no hi sóntotes, pot assegurar -se que Damià Campenyfou tant com executor i projectista, l'àrbitrei director de tota l'escultura que es feia aBarcelona al primer terç del segle xix i el

Damià Campeny. >Pietat, bocet en fang cuit.

113


guia de totes les empreses d'art, puix queel seu prestigi era tan gran com el de Cano-va a Itàlia.

Aquell seu gran prestigi explica tambéque ]'Escola de Nobles Arts de Barcelonaa 1840 volgués anomenar -lo director de l'Es-cola (ja tenia setanta anys) i ell refusés ladistinció, puix que. malgrat la seva mancade forces i salut, tenia tants encàrrecs particu-lars i oficials ; que no donava l'abast i haviade refiar-se de l'ajut dels seus deixebles i amics

DamiÍ, Campeny. Neptú, bocet en fang cuit.

perquè li executessin les obres, que ell ambel llapis o amb el fang anava projectant.

L'associació de fets i dates ens diuenque, llavors, encara el seu deixeble predi-lecte i amic íntim, era Padró, malgrat queaquest tenia ja taller d'imatges, obert pelseu compte, a la Plaça dels Traginers, comens conta Conrad Roure, en els seus Recuer-dos de mi larga vida, en parlar del Cafè deles Set Portes i dels Porxos d'en Xifré.

Damià Campeny, després d'una intensai gloriosa vida de treball i ensenyament, moríel 7 de juliol de 1855, en una finca de SantGervasi, rodejat dels seus deixebles i amics,i sobretot de la família de Ramon Padró iPijoan.

- A quina època conegué Campeny el seudeixeble Padró?

Jo vull creure, per deduccions lògiquesde temps, que fou després de 1816, i quanja Ramon Padró havia passat per les aulesde l'Escola de Nobles Arts, que dirigia aquellpintor deixeble de Lluís David, Josep Flau-gier, nomenat, a 1809, pel Govern francès,director de l'esmentada Escola.

En els moments que el mestre DamiàCampeny tornava de Roma (1815) amb elseu gran prestigi, avalat per ésser el millordeixeble i col • laborador del gran Canova, eranomenat professor de la classe d'Esculturade l'Escola de Nobles Arts, però al mateixtemps acceptava contractes de feina, laqual havia d'executar en taller propi.

Seria, doncs, en aquells moments, que elmestre coneixeria el deixeble a l'Escola, iel qual passaria d'aprenent al taller de Cam-peny. Llavors Ramon Padró i Pijoan, seriaun minyó d'uns setze o divuit anys.

Era el nostre jove Ramon Padró en aquesttemps, ensinistrat en l'escultura, puix que elseu pare tenia ja taller d'escultura d'imatgesa Manresa, i el noi cregué convenient. alsseus pensaments, anar-se'n de casa seva moltjovenet, per venir a Barcelona, i així ampliarels seus estudis a l'Escola de Llotja que regiala Junta de Comerç.

Com he dit, entrà a l'Escola de NoblesArts, segurament quan regnava a la Direc-ció el neoclàssic francès Josep Flaugier, iquan tot el nostre país estava de tempspreparat a unes maneres i a uns istils d'art,que els exiliats francesos, expulsats o fugi-tius de la Revolució, varen portar-nos a Ca-talunya.

No era l'ambient que es respirava a casanostra i sobretot a Barcelona durant la in-fantesa de Ramon Padró, el més a propòsitper lliurar-se a volar per espais i somnis

114


Damià Campen'. «L'enterrament de Jesucrist,>,bocet en fang cuit.

d'avançada, puix que la misèria i els tras-torns polítics de l'època no eren a posta peral desenrotllament de les arts.

Tomàs Padró visqué, doncs, en aquellambient enrarit de la Barcelona de principisdel segle xix, murallada, plena de convents,guiada i vigilada perquè no llegís els pam-flets revolucionaris que entraven d'amagatels exiliats i fugitius clergues i paisans, ambles cintes, caixes i ventalls al•legòrics i àdhucamb les obres filosòfiques més en boga, comel Candid, de Voltaire; L'origen dels enfites,de Dupuis; etc., etc. Aquella ciutat plenade misèria, havia de remeiar-se aparentmentamb els socors de l'011a Pública i les Rifessetmanals de la Casa de Caritat, i no teniaaltre guiatge intel •lectual, que el d'aquella be-nemèrita Junta de Comerç que sostenia l'Es-cola de Llotja, a la qual trobà Padró encaramestres com Gurri, P. Montanya (que de-corà la Duana nova) i els P. Rigalt, Malloli Planella, que formaven l'estol de joventutque conreava l'estil Imperi.

Per això Ramon Padró, a les seves obresprimeres, recorre més als mestres francesosdels últims del xviit que no a l'escola italianade Canova, la qual no coneixerà fins més tardsota el mestratge de Campeny.

Sembla que al costat d'aquest mestre,com a ajudant o aprenent devia treballarmolts anys, puix que el trobem l'any 1836executant els relleus dels ja esmentats Porxos

d'en Xifré, dirigits per Campeny, com ex-plica l'escriptor Conrad Roure.

Diu aquest escriptor que va conèixer— el 1854 — l'escultor Ramon Padró esta-blert a la Plaça dels Traginers (allà ais vol-tants de Santa Maria), i que era un artistaen la talla d'imatges de Crist, per a les qualsusava fusta de llimoner, a fi que el corc noles destruís. Les imatges del vell Padróeren justament celebrades, tal era l'ànima i lapulcritud que l'artista posava al modelatge.

El senyor Roure tenia, a més, amistatamb el fill gran de l'escultor Tomàs Padró,que fou un gran dibuixant, i aquest,que sentia gran admiració per l'art del seupare, davant els medallons que decoren lafaçana dels Porxos d'en Xifré, deia al senyorRoure : «-- Guaita aquells bustos! El dibuixés d'en Campeny, però els relleus i 1'escul-tura són del meu pare! Que bé que estan!»

No obstant, sembla que en aquelles es-cultures intervingué també un altre deixeblede Campeny, Domènec "Talarn.

Segurament Padró seguiria col•laborantamb el seu mestre fins que aquest morímalgrat tenir l'obrador pel seu compte a laPlaça dels Traginers.

També Ramon Padró, com asseguraRoure, tingué el seu merescut prestigi fora del'escultura religiosa i fou estimat oficialment,puix que arribà a ésser acadèmic de Llotja.

Sembla, així mateix, que provà d'anar-

115


se n a viure a Madrid, induït pel seu fillpetit, Ramonet Padró, també pintor, quiacabà essent pintor de la Casa Reial. Peròel nostre escultor tornà a Barcelona benaviat, puix que el veiem, en 1852, prendrepart al concurs que l'Ajuntament de Barce-lona havia convocat per esculpir un cimellartístic per a la façana de la Casa de la Ciutat,del qual hi lia un bocet en la nostra col•lecció.

nostra col•lecció i per diferents esglésies d'Es-panya, puix que de tot arreu eren sol-lici-tades les del nostre excel• lent escultor.

Ramon Padró i Pijoan morí l'any 1876,a una finca de Sant Feliu de Llobregat.Deixà un gran nombre d'escultures notables,i dos fills artistes, Tomàs i Ramon Padró.El més gran fou cèlebre a Barcelona, pelsseus dibuixos, i Ramon s'establí a Madrid,

'1

:r `(

•

Daniiz Campeny. (La inert d'Aquiles», grup en guix,de cavall i guerrer ferits. Grandària natural.

El bocet d'aquell concurs (és el que pu-bliquem) no Ii fou aprovar, per influèn-cies especials; en canvi, fou admès el d'unaltre escultor més arrecerat als cenacles ofi-cials, anomenat Josep Bover (mort en 1866),al qui també Ii foren encarregades les estàtuescolossals de Fivaller i de Jaume I que figu-ren a la façana de la nostra Casa de la Ciutat.

Altres obres importants executà Padró,entre elles una «Pietat» per a un oratoriparticular, un Angel», per al cambril deMontserrat, moltes imatges de Crist en vori iun gran Crist per l'església parroquial delPort (inacabat, 1876), i moltes a'altres imat-ges. D'elles en resten alguns bocets en la

però venia a Barcelona a pintar i decorarmoltes vegades (puix que fou bon decora-dor), i ací tingué el goig de tractar-lo el queescriu aquestes ratlles.

Els bocets que consten com de la mà deRamon Padró, entre els cent-vint-i-quatreadquirits a la senyoreta Mercè Padró per laJunta de Museus, són tretze; en publiquemdos d'entre els que ens han semblat més inte-ressants i que acusen la seva personalitat.

Al nostre Museu d'Art Contemporaniaquestes petites obres dels artistes Campenyi Padró són exposades, a la vista del visi-tant, dintre clos grans vitrines, junt ambaltres del gran escultor Amadeu.

116


Ramon Padró. Bocet en fang cuit, projecte d'al•legoriaper cimail de la Casa de la Ciutat de Barcelona

La Junta de Museus, ami) l'amor queposa en totes les obres d'art, ha tingut es-pecial cura que els bocets de les obres deCampeny i de Padró fossin sempre a l'abastdels estudiosos, per si els calia identificaramb ells petits estudis d'escultura del primerterç del segle xix, les obres definitives queestan escampades arreu dels edificis i mu-seus públics que fins fa poc tenien dubtosaidentificació..

L'obra escultòrica d'aquest gran artistanostre, indubtablement l'hem d'afegir al re-naixement de l'art a Catalunya, el mestrat-ge del qual florí poc després ami) escultorstan notables com Sunyol i els germans Vall

-mitjana, així com en la pintura florien, se-guint les petjades dels neoclàssics-romànticsi naturalistes ami) les evolucions consegüents,els nostres grans pintors Mercader, MartíAlzina i Caba, ami) tots Llurs seguidors ideixebles.

El coneixement i la divulgació d'aquellsgrans artistes catalans és una obra que calfer per enaltir com es mereix la cultura i laHistòria artística dels nostres avantpassats,tal com havia començat amb gran zel i èxitamb la protecció de la Junta de Museus, laJunta municipal d'Exposicions, publicant desde 1920 al 1923 les excel• lents monografiesde Martí Alzina, Mercader, Simon Gómez iJoaquim Vaireda.

ESTEVE BATLLEConserv ador del Museu d'Art Contemporani.

L'OFICINA INTERNACIONAL

DE MUSEUS DE LA SOCIETATDE NACIONS

Anem a exposar damunt les presents pàgi-nes com es va fundar i què és i el que fa unorganisme tan interessant per a la vida il'organització interiors dels museus d'art. comés l'Oficina Internacional dels Museus, queestà instal•lada al n. o 2 del carrer de Mont

-pensier, de París, i pertany a l'Institut In-ternacional de Cooperació Intel•lectual, de laSocietat de Nacions.

M. Henri Focillon, professor de la Sor-bona i membre francès de la Sots -comissiód'Arts i Lletres de la Societat de Nacions,va presentar la iniciativa a la primera reuniód'aquest organisme, celebrada l'any 1925.S'hi varen adherir, en la pròpia reunió, Baud-Bovy, president de la Comissió Federal deBelles-Arts de Suïssa; Toesca, professor dela Universitat de Roma, i Destrée, ex-mi-nistre de Ciències i Arts de Bèlgica. Laproposta del delegat francès va ésser accep-tada. Es va acordar que aquest presentésun projecte a la pròxima reunió.

En la sessió del mes de gener de 1926,M. Focillon va presentar el projecte.

S'hi remarcava, en primer lloc, la influèn-


cia dels museus en les relacions i intercanvisd'idees entre eIs pobles. S'explicava, a més,com un òrgan internacional de relació podriareunir les dades interessants de cada museui entaular entre tots fructíferes relacions derecíproca informació.

Les informacions centralitzades a les ofi-cines de què es tracta, permetrien la publi-cació de guies i inventaris sobre les especia-litats de cada museu. Les relacions i lescoordinacions entre els museus farien quetots estiguessin al corrent de les últimesmodalitats respectives, especialment els quetenen necessitat d'estar a l'ordre del dia,com, per exemple, els d'art contemporani.Si les societats d'amics dels museus, que hiha a molts països, tinguessin ramificacionsinternacionals, la qual cosa es pot aconseguirper mitjà d'aquesta Oficina, es desenvolu-paria considerablement l'esperit de frater-nitat internacional que persegueix la Societatde Nacions i es podria estimular l'intercanvid'obres entre els museus de distints països.Els canvis de peces que no escauen dintre elcaràcter particular d'un determinat museuo que són repetides, així com de reproduc-cions, especialment escultòriques i fotogràfi-ques, enriquirien considerablement tots elsmuseus i els posarien en condicions d'un ma-jor rendiment cultural. Per últim, l'Oficinapodria organitzar congressos internacionals iexposicions especials, que contribuirien tam-bé profundament a les altes finalitats de lainstitució projectada. Aquests eren els puntsprincipals del projecte de M. Focillon.

Després d'unes paraules d'adhesió deM. Paul Valery, el projecte va ésser aprovatper la Sots -comissió abans dita. Es va en-carregar a la Secció de Relacions Artístiquesde l'Institut Internacional de Cooperació In-tel . lectual els treballs preparatoris per a lacreació de la projectada Oficina Internacio-nal dels Museus. La Secció, després d'haverconsultat la majoria dels museus del món id'haver fet els estudis corresponents, en elmes de juliol de 1926 va proposar aquestacreació a la Sots-comissió abans indicada ia la Comissió Internacional de CooperacióIntel •lectual. Aquests organismes, igual quel'Assemblea de la Societat de Nacions, cele-brada a Ginebra el 6 de desembre del mateixany, la varen acceptar. I com a conseqüèn-cia, es va nomenar un Comité reduït per al'execució dels primers treballs d'organització.Aquest Comité va quedar format de la se-güent manera : President, Jules Destrée, enrepresentació de la Comissió Internacionalde Cooperació Intel •lectual; Vocals, Henry

Focillon, representant de la Sots -comissiód'Arts i Lletres; Oprescu, representant delSecretariat de la Societat de Nacions; Lu-chaire, representant de l'Institut Interna-cional de Cooperació Intel • lectual, i HeleneVacaresco, encarregada de l'organització deles associacions d'amics dels museus.

AI mes de novembre següent es va consi-derar constituïda l'Oficina Internacional deisMuseus, dintre l'Institut Internacional deCooperació Intel•lectual. Se li va reconèixeruna certa autonomia per a la seva actuació.Se la va dotar convenientment, mitjançantla creació d'un capítol especial en el pressu-post del dit Institut. El seu funcionamentes va encarregar a una Comissió de direcció,formada de cinc membres, la qual es cuida del'administració general de l'Oficina. La tascad'aquesta Comissió es recolzi, en dos Comitésespecials, els quals actuen cada vegada quela Comissió ho demana. Aquests són el Co-mitè de gestió, que està format per quinzetècnics recaptats entre directors de museus,crítics, historiadors de l'art, col•leccionistes,etc., i el Comitè central d'amics dels museus.La Comissió de direcció va rebre la facultatd'anomenar el director de l'Oficina i elstècnics, la col • laboració dels quals es consi-deri en cada cas necessària. Els dos Comitèsesmentats tenien l'encàrrec de formular elprograma d'actuació definitiva de l'Oficina.

Abans que es comencés aquesta tascadels dos Comitès, i àdhuc que fos nomenatel Comitè reduït d'organització, la mateixaSots -comissió d'Arts i Lletres havia jaemprès pels seu compte una part de les acti-vitats que després havien de correspondreoficialment a la que aleshores no era més queprojectada Oficina Internacional dels Museus.I a aquest efecte, havia convocat a Ginebra,els dies 11 i 12 d'octubre de 1926, una reunióde tècnics de calcografies. La va presidirM. Focillon, i hi varen assitir Hautecoeur,Helmberger, Rossi i Verne. S'hi varen assen-tar les bases per l'intercanvi de calcografiesi reproduccions litogràfiques entre els museusdels països representats. així com les condi-cions essencials per a la venda; es varen acor-ar les exposicions de gravats celebrades

l'any 1927 a París, Roma i Madrid; i, perúltim, es va iniciar el que en el seu dia hau-ria de fer L'Oficina Internacional dels Museuspera l'intercanvi de reproduccions escultò-riques.

Amb aquests antecedents els dos Comitès

118


esmentats varen començar a actuar per aformular el programa dels treballs propis del'Oficina. Aquests treballs varen ésser fixatsen la reunió que va tenir lloc a Ginebra elsdies 13 i 14 de gener de 1927, convocadapel Secretariat de la Societat de Nacions.

Va presidir les quatre sessions el presidentdel Comitè reduït abans esmentat, M. JulesDestrée, i hi varen assistir : Baud-Bovy, deGinebra; Jean Capart, de Brussel•les; HenryFocillon, de París; Max Friedlaender, deBerlín; Jean Guiffrey, de París; FernàndezAlvarez de Sotomayor, de Madrid, i HenryVerne, de París.

Els reunits, després d'acceptar la creacióde l'Oficina Internacional dels Museus i re-conèixer la importància dels serveis que potprestar, varen ratificar els acords presos en lareunió de tècnics de calcografia de què abanshem parlat i varen acordar : estudiar lesqüestions jurídiques, tècniques i artístiquesque es relacionen ami) l'intercanvi de repro-duccions escultòriques; recomanar que elscatàlegs dels museus es divideixin en catàlegsguies, catàlegs sumaris i catàlegs científics,especificant les característiques essencials decada un; reconèixer la necessitat que l'Ofi-cina Internacional dels Museus publiqui uncatàleg d'obres en venda, amb expressió dedeterminats detalls, i també un repertorid'obres deteriorades; emprendre, així ma-teix, la publicació de dades i informacionssobre l'organització interior dels Museus,i establir l'intercanvi d'aquests elementsd'estudi entre els directors de les dites insti-tucions; procurar que els préstecs en dipòsit,que fins ara només s'han realitzat entre elsmuseus d'un mateix país, s'estenguin entremuseus estrangers; i, per últim, emprendretotes les iniciatives que tendeixen a fer mésextensa l'obra educativa dels museus, a fermés fecund l'ajut dels grans museus als demenor importància, i a ampliar el coneixe-ment de les experiències de cada un per mitjàd'exposicions i congressos.

La primera manifestació de les activitatsencarregades a la peixent Oficina Interna-cional deis Museus va ésser la publicaciódel seu Butlletí, titulat Mouseion, que esva començar el mes d'abril del mateix any.Es una revista interessantíssima, d'un cen-tenar de pàgines de text amb diverses repro-duccions de les obres més notables de totsels museus del món. De primer es publica-va tres vegades l'any, i ara és ja trimestral.

Actualment formen el Comitè de redacció:Jules Destrée, D. Baud-Bovy, Henry Bon-net, Laurenne Voil Coleman, F. j. SànchezCanton, Richard Dupierreux, Cecil HarcourtSmith, Richard Graul, Jean Guiffrey i Fran-cesco Pellati. És redactor en cap E. Fon

-doukidis, i secretari de redacció, B. Briod.A més de registrar-se en aquestes pàgines

les activitats de l'Oficina, publicant tots elsdocuments a què aquesta dóna lloc, s'hiinsereixen estudis sobre tots els problemesde la museografia, deguts als més distingitsespecialistes, i àmplies informacions sobrel'organització i l'actuació dels museus mésimportants. Cal remarcar especialment unaextensíssima enquesta sobre la unificació decatàlegs, apareguda en diversos nombres i ala qual varen prendre part les més eminentspersonalitats de diversos països. Assenya-lem, també, la publicació d'un repertoride distints museus.

Ultra els treballs que es troben en lesatapeïdes pàgines de Mouseion, que són unveritable reflex dels treballs que es realitzena l'Oficina Internacional dels Museus i quepel sol fet de publicar-se expandeixen fructí-ferament entre tots els museus un estimablecabdal de coneixements i experiències, ladita Oficina ha publicat, en edicions especials,les següents obres : Repertoire des colleciionsde photographies d'a'uvres d'art, Repertoire desinusées de France, Repertoire des mrtusées desPays-Bas el de Pologne, Catalogue de l'Ex-position de Chalcographies i Catalogue del'Exposition Internationale des Moulages.

Els dies 28 i 29 d'octubre de 1927 vatenir lloc a París una reunió de tècnics pera ocupar-se de les funcions educatives delsmuseus. Es va acordar l'organització devisites sistematitzades i explicades dels noisde les escoles primàries; l'establiment d'ho-res especials per aquestes visites; el d'horesde nit, també especials, per als estudiantsi adults en general; el de biblioteques ambllibres relatius a les obres dels museus, i elde canvis de reproducció i de fotografiesper a completar les sèries exposades.

En la reunió del 18 de gener de 1928 esvaren aprovar les bases per a l'intercanvide reproduccions, fixant -se concretament jales de determinats museus d'Alemanya, An-glaterra, Bèlgica, França, Grècia i Itàlia.

En la reunió dels dies 8 i 9 de febrerde 1929 l'Oficina Internacional deis Museuses va ocupar, entre d'altres, de diverses qües-tions relatives a la unificació dels catàlegsi a les reproduccions gràfiques de les obresd'art.

119


Altres reunions tan interessants comaquestes han tingut lloc després, en les qualss'han pres diversos acords conduents a larealització del programa oportunament as-senyalat a l'Oficina Internacional dels Mu-seus. Cal esmentar, entre aquests, el pro-jecte de conveni internacional per a la pro-tecció dels museus, col•leccions i monumentsd'art en temps de guerra, aprovat en lareunió del 29 i 30 de maig de 1930.

Del 13 al 17 d'octubre del mateix anyes va celebrar a Roma una reunió de tècnicsde diversos països, organitzada també perl'Oficina, en la qual es varen prendre diver-sos acords respecte a la restauració de pin-tures i aplicació dels vernissos.

La triple exposició de gravats celebradaanteriorment a París, 1l1adrid i Roma es varepetir més tard a Ginebra, Brussel • les, Liège,Londres, Birmingham, Burton-on-Trent, Cast

-leford, Blackpool i Rouen.Com a resultat dels acords relatius a l'in-

tercanvi de reproduccions i per tal d'esti-mular-lo, l'Oficina va organitzar exposicionsd'aquesta classe d'obres a Colònia 1 Brus-sel•les.

Un altre dels aspectes de l'activitat del'organisme que ens ocupa és la propagandadels museus per mitjà de la ràdio. S'hancomençat ja a donar a França conferènciesper ràdio, a càrrec de l'Oficina, explicant laimportància d'alguns museus i orientant alpresumpte visitant, per al millor profit de laseva visita.

L'Oficina Internacional dels Museush acreat, a més, fins ara, les següents entitats:Oficina Nacional dels Museus de Bèlgica,Amics dels Museus de Rumania i Amics delsMuseus de Clermont-Ferrand.

Actualment, amb la col•laboració dels mésdestacats especialistes, està preparant la ce-lebració d'una exposició d'arts populars, quesegurament se celebrarà a Berna, l'any 1934.

Molt es pot esperar d'aquesta Oficina In-ternacional dels Museus, de la Societat de lesNacions. Es evident que el plantejament delsproblemes que afecten la vida deis museus,l'estudi detingut i profund d'aquests proble-mes i l'àmplia publicació de tot el que esrefereix a aquestes qüestions, posa de mani-fest davant de tothom la importància queels museus tenen per al poble respectiu iper a la cultura en general.

P. BOHIGAS I TARRAGÓ

L'EX-PALAU REIAL DE PE-DRALBES DESTINAT A MUSEU

En proclamar-se la República i en in-cautar-se l'Estat del patrimoni de la Corona,fou inclòs entre els béns que havien pertan-gut a aquella, el Palau Reial de Pedralbes.El Govern de la República, amb bon acord,cedí el dit ex-palau reial a l'Ajuntament deBarcelona, i l'Ajuntament. després de pos-sessionar-se de l'edifici i d'inventariar el seucontingut ingressant el tot a: les llistes delpatrimoni municipal, decidí posar el ditedifici tal i cony el rebia a disposició de laComissió de Cultura, perquè aquesta deter-minés la utilització que se li havia d'as

-signar.Oberts al públic els.jardins de 1'ex-palau

i dotada per ells la ciutat d'un nou parc,la Comissió de Cultura. examinà l'afer decara els plans i projectes que té a desenrot-llar. Ben aviat es va convèncer que l'edificino podria ésser adaptat a cap finalitat pe-dagògica, sense destruir gairebé totalment laseva decoració interior i modificar conside-rablement la seva disposició arquitectònica.Encara, la situació de 1'ex-palau reial enun barri extrem de la ciutat, de poblaciópoc densa i de condició social que en gene-ral no necessita de l'ensenyament públic, laferen desistir de tota idea d'instal•lar -hi unaescola, i la decidiren aconseguir de la Juntade Museus l'informe oficiós, respecte a sil'ex-palau podia ésser útil a alguna de lesfinalitats dels museus d'art de Barcelona.

Es evident que la decoració interior delPalau de Pedralbes no és cap meravella. Engeneral dóna el to del gust mitjà de la bur-gesia barcelonina dels nostres dies, bé queen algunes sales hi hagi encerts i en algunsconjunts s'hagi aconseguit el caràcter delsinteriors barcelonins del temps d'Isabel II.Construït i amoblat recentment, no té, doncs,cap interès històrico-artístic a respectar, béque, sens dubte, té i tindrà en l'avenir unvalor de document per a la història políticade la ciutat. No oblidem que és el Palauque, mig de bon grat i mig per força, i ambun sentit d'economia molt barceloní, cons-truí la nostra aristocràcia en part i en partl'Ajuntament per a oferir-lo al rei d'Es-panya en l'època de la Dictadura militar(1923-1929).

Aquest és un fet, i partint de la sevarealitat, no ens interessa massa el fer acíla crítica del Palau, car aquest és com ési cal utilitzar-lo tal com és, tenint en compteaquest sol interès que pugui tenir en l'avenir.

120


Façana de Pedifici (le :'ex -Palau reial

Respectant, doncs, la decoració costosa i enalguns punts encertada; estimant en el quevalen alguns conjunts, com el del dormitoride l'ex-reina. decorat de velles pintures d'ElViguetà, i el de la Biblioteca, presidit perla gran xemeneia gòtica de Jaca, que era aMaricel, de Sitges, i que d'allí va passar aPedralbes; tenint en compte, encara, certselements de la decoració. tals com una sèriede tapissos dels segles xvii i xvlii, que,sense tenir una gran importància artística,són de valor ornamental estimable, entene rnque la Comissió de Cultura ha obrat bé man-tenint intacte aquell conjunt i indicant ala Junta de Museus la possibilitat d'utilit-zar-lo sense destruir-lo.

Perquè posseint-lo cal utilitzar-lo. L'ex-palau reial de Pedralbes no és un d'aquellsedificis deixats per la reialesa en altresbandes, els quals per la seva història o elseu art mereixen la visita pública. L'artde 1'ex-palau rèial ja hem dit quin era, iquant a història, en prou feines en té, jaque l'ex- família reial l'habità tot just. L'in-terès poc noble d'anar a veure on dormia ion menjava l'ex-rei, no és digne que laciutat gasti la dècima part del que costariala vigilància que caldria si s'obria al públic.Però si resta tancat, sense utilització públicade cap mena, es destruirà sol.

Doncs la solució és la d'afegir al que hiha, alguna cosa que, sense desentonar delque hi ha, justifiqui la visita pública i pagui,

pel henefici públic que reporti, el cost delservei de vigilància i de conservació quedemana. Heus ací la bona solució adminis-trativa de l'afer.

Convertir 1'ex-palau reial de Pedralbes enMuseu, sembla, doncs, una bona solució, peròtot el que Irem dit abans, indica que el Museuque es fundi allí, neix d'un peu forçat ; ambel qual la bona ciència museística no s'avin-dria. Un Museu, mirant les coses des dedalt, neix d'un pla científic i metòdic, alqual ha de correspondre un edifici a propò-sit. i si pot ésser expressament construït,millor. Però a Barcelona per a fer les cosesens cal baixar de cavall i acarar-nos a lesrealitats, car, de fet, tampoc no tenim, perara, els mitjans per a fer cap 141useu nou,ni a l'ex-palau reial de Pedralbes ni enlloc.

El que tenim, però, per a aprofitar l'avi-nentesa de l'ex-palau reial, són una sèrie

d'objectes, una gran part dels quals no sónexhibits per manca de lloc al Museu de laCiutadella, que podrien trobar a Pedralbesun lloc d'emplaçament adequat. Aquestsobjectes, que cauen fora de les sèries d'artcatalà, ami) les quals tractem de constituirel nostre Museu central i metòdic de lahistòria de l'art a Catalunya, podrien iniciaren aquell edifici un futur museu general deles arts decoratives, que és molt necessari

121


a Barcelona. Aquests objectes, que de capmanera es pot dir que formin sèries completes(i que entrebanquen ara la netedat metòdicadel Museu d'història de l'art a Catalunya,que cal fer abans de tota altra col.lecció),són pervinguts a les col • ]eccions públiquesde la ciutat, o bé del temps en qué no hihavia en la direcció deis Museus un criteri,o bé pels camins dels donatius i dels dipò-sits. Per exemple, esmentarem ací la col-lecció de porcellanes de Saxe i la petitasèrie de les del Retiro, amb algunes pecesde faiança italiana adquirides fora el país.Hi podríem afegir la col .lecció de mobles,llevat de les raríssimes peces catalanes. En-cara, potser, s'hi podrien incloure l'armeria,que és una col . lecció formada per marxantsanant a cercar les peces fora del nostre país,per a vendre-les al Museu, al principi queaquest era fundat. Afegim-hi tot el grup decoses i cosetes corresponents al que els fran-cesos anomenen «curiositats». Afegim-hi, en-cara, i mentre el Museu històric de la ciutatno sigui un fet, una sèrie d'objectes interes-sants en aquest aspecte, que en separar-sedeixarien més netes les línies metòdiquesdel nostre Museu central. Sumem a aques-tes séries indicades una petita, però interes-sant, col . lecció d'instruments de músicaantics; les col . leccions de ventalls i certesespecialitats de la indumentària; una partd'aquesta sempre que no desmembri la col-lecció general de teixits, que correspon al

Museu central, per ésser gairebé totalmentformada amb exemplars trobats i usats aCatalunya, i, encara, les séries de reproduc-cions d'obres d'art decoratiu fetes en ma-terials nobles, formant el tot un nucli d'ob-jectes d'art de prou interès per a fer de]Palau de Pedralbes alguna cosa més del queés actualment. D'altra part, la instal.lacióde tots aquests objectes d'art pot combinarseperfecta i dignament ami) la decoració del'edifici, sense perjudicar-se l'una ni els altres.

Heus ací, doncs, exposat el projected'aquest futur Museu de les Arts decorativesque pot començar al Palau de Pedralbes, abase dels materials que hem indicat. Exa-minat per la Junta de Museus i aprovatper ella, acord fou pres d'adreçar-se a laComissió de Cultura, demanant l'ex-palaureial per a instal . lar-lo. Formulada la peti-ció i accedida, la Comissió de Cultura pre-sentà al Ple Consistorial reunit el dia 2 desetembre, el dictamen referent a aquell i lescondicions reglamentant la utilització quela Junta podia fer de l'edifici. El Ple Con-sistorial prengué l'acord ferm de cedir-lo aaquest fi, i la Junta, presa possessió de lapart que se li destina, emprendrà ben aviatels treballs d'instal . lació d'aquest nou Museude les Arts decoratives en formació, per aobrir-lo al públic.

^k X x

La sala del tron de l'ex-Palau reial

122


Caldrà atendre la nova institució. A me-sura que els mitjans de la Junta ho permetin,caldrà establir les fonts de nodrició del nouMuseu. Aquestes han d'ésser en primer llocles exposicions d'art decoratiu antic i mo-dern. Cal que l'espectacle de les produccionsd'art industrial de la història sigui donat alsnostres artistes i al nostre públic. L'exposi-ció d'art extremo-oriental, tantes vegadesprojectada, la de ceràmica persa, fàcil de feri de gran interès; la de vidres antics generaleuropea, no gens difícil; la d'orfebreria civil,etcètera, entren en el programa. i cal quecada exposició, a base d'adquisicions enaquella, deixi una secció iniciada.

Cal també donar als nostres decoradors ila nostre públic, l'espectacle de les refinadesindústries decoratives europees del dia, i qued'elles restin ací els exemples més culmi-nants per a informació i estímul dels nostresproductors.

En fi, caldran mitjans que la Junta deMuseus haurà de procurar-se, i que l'avenirque Catalunya espera farà possibles, car,mentrestant, no es pot fer altra cosa quefundar el nou fogar amb les coses que tenimtot esperant que un moviment afectuós del'opinió artística es faci entorn d'ell, per aportar-lo a la vida esplendorosa que l'hivoldríem.

Modestament, plantem un arbre i endre-cem, d'acord amb el pla metòdic de L'obradels Museus de Barcelona, una part de les

col •leccions de la ciutat. És tot el que arapodem fer, i ho fem aprofitant l'avinentesade disponibilitat d'un edifici, aposta per ala instal • lació del que tenim.

JOAQUIM FOLCH I TORRES

Director dels Museus, Secretari de la Junta

NOTÍCIES

UNA CONFERÈNCIA INTERNACIONAL SOBRE

MONUMENTS HISTÒRICS I ARTÍSTICS

L'Oficina Internacional de Museus del'Institut Internacional de Cooperació Intel-lectual, òrgan pertanyent a la Societat deNacions, ha organitzat una Conferènciainternacional per a l'estudi de problemesrelatius a la protecció i conservació delsmonuments històrics i artístics.

Tindrà lloc a Atenes, del 21 al 31 d'octubrevinent, compresos els dies de sessió i elsd'excursions a diferents llocs de Grècia ivisita dels seus museus i monuments.

En les sessions es tractarà de les diferentslegislacions sobre protecció i conservació demonuments; de la restauració d'aquests; delsefectes del temps i els agents atmosfèrics enel deteriorament de les construccions anti-gues; de l'enquadrament i embelliment delsmonuments; de llur utilització; de la neces-

Una de les sales de l'ex -Palau reial

123

BUTLLETÍ DEIS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

c I Sant Sopar, obra de Viladomat, suara descoberta. (Col•lecció Ferrer i Vidal.)

sitat d'una catalogació internacional; de lacreació d'un centre internacional de docu-mentació sobre els monuments històrics iartístics, i de l'obra que hauria de realitzarl'Oficina Internacional dels Museus.

Les sessions se celebraran a l'Acadèmiad'Atenes i a la Societat d'Arqueologia. La declausura tindrà lloc a 1'Acròpolis.

Les excursions comprenen la visita aDaplusi, Eleusis, Nauplie, Epidaure, Tirin

-the, Mycenes, Creta, Candia, Phaestos, Delos,Théra i Mycanos.

A l'Oficina Internacional dels Museus,instal•lada a París, 2, rue Montpensier (1.r),i a la Companyia de Navegació Nacionalde Grècia, Neptor, (l'Agència de la qual és aParís, 254, rue Saint Honoré), es donen lesinformacions necessàries per a prendre parta aquestes Conferències.

UNA OBRA DESCONEGUDA DE VILADOMAT

En una de les possessions de la famíliaFerrer Vidal i Güell, existia el quadre repre-sentant el Sant Sopar, que ací reproduïm,i que amida 3 metres de llarg per 1 metred'alt. L'obra tenia retocs antics molt im-portants i capes de vernís innúmeres, a niésde la tela presentar arrugues i clivelles cau

-sades per un mal reentelatge fet ja algunsanys.

Amb bon acord els propietaris decidirenfer neteja i reentelar la pintura que ja haviaestat, com hem dit, mal reentelada en unaaltra ocasió.

De la neteja en resultà, en primer lloc, laperfecta visualitat de l'obra, i el reconeixe-ment de l'estil d'Antoni Viladomat poguéprecisar-se d'una manera segura. Encara, elquadre, prenia un interès especial ; per tro

-bar-se, entre les figures dels apòstols uns, testade personatge, igual a la del que en el qua-dre del Bateig de sant Francesc, de la sèriede la vida del sant al Museu de la Ciutadella,sosté l'infant damunt les fonts baptismals.

Campaner, el biògraf de Viladomat, lladeduït que aquest personatge del quadre de]Bateig de sant Francesc era el propi Vilado-mat, que posà el seu auto-retrat entre elsdels personatges que figuren a l'escena.

Encara, aquesta pintura tenia en el dorsde la tela primitiva les inicials A. V • , queforen descobertes en arrencar la doble teladel vell reentelatge.

Per l'estil ele la pintura, per la circums-tància de trobar-se representat entre elsapòstols, la mateixa figura suposada auto-retrat del quadre del Bateig de sant Fran-cesc, i finalment per les inicials A. V., cor

-responents al nom i cognom de l'artista,pot atribuir-se a Antoni Viladomat aquestapintura fins ara desconeguda, i que bencregut útil tenir reproduïda i catalogada,des d'ara, entre la producció del nostremestre siscentista.

INTERCANVI DE REPRODUCCIONS

D'acord ami) la Comissió Municipal Es-pecial del Parc i Palaus de Montjuïc, el mo-

124

BUTLLETf DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

delista Lluís Iglésias. que ha prestat els seusserveis als tallers artístics de l'Exposició, haestat destinat als tallers de reproduccionsescultòriques del nostre Museu, on ha co-mençat ja una sèrie de treballs amb els qualss'iniciarà l'intercanvi d'aquesta mena d'obresque anirem establint amb alguns museus es-trangers, entre ells el del Trocadero de París,que ja s'havien adreçat al nostre sol•licitantaquest intercanvi.

DONATIU

El senyor Joan Terrades ha fet lliura-ment a la Biblioteca de Museus d'un interes-sant lot de gravats i llibres relatius a obres icol•leccions d'art nacionals i estrangers.

UNA PETITA GUIA DE MUSEUS

La Societat d'Atracció de Forasters hapublicat un petit fascicle contenint una re-lació dels museus d'Art, les sales d'exposiciói les col•leccions artístiques que existeixen aBarcelona.

ENRIC SAGNIER I VILAVECCHIA

El dia 1. r de setembre va morir a Bar-celona el distingit arquitecte senyor EnricSagnier i Villavecchia, que havia estat Vocalde la Tunta de Museus.

El senyor Sagnier nasqué a la nostra

ciutat, el dia 21 de març de 1858. Entreles construccions que va projectar i dirigires poden assenyalar principalment el conventde Pompeia, l'església de Sant Josep Oriol,l'edifici asil de la Junta de Protecció a laInfància i el palau de la Caixa de Pensions.Diverses obres seves meresqueren el premianyal d'edificis que concedeix l'Ajuntament.Va projectar i dirigir la instal • lació de la nos-tra Biblioteca. Li foren atorgades diversescondecoracions oficials, i el Sant Pare l'hono-rà, l'any 1923, amb el títol de Marquès deSagnier. Fou president de l'Associació d'Ar-quitectes de Catalunya i dues vegades Di-putat provincial.

Reiterem a la família el condol per lapèrdua del que havia estat un dels nostrescompanys.

Exp osIcIó DE PINTURA CATALANA MODERNAA L'AMÈRICA DEL NORD

L'Associació d'Art d'Amèrica organitzaper a primers d'any una exposició de la pin-tura catalana moderníssima. L'exposició deles obres dels nostres artistes joves, s'obriràa Nova York i circularà per totes les ciutatsInés importants de l'Amèrica del Nord.

La tria de les obres ha estat feta pel pro-fessor de la Universitat de Nova York, se-nyor \lacmahon i la seva esposa, Secretàriade l'Associació d'Art d'Amèrica, i del Butlletíde la mateixa associació, que es publica sotael títol de Pernaszus.

Entre els artistes invitats figuren els noms

Detall del quadre de Viladomat «El Sant Sopar.(Col•lecció Ferrer i Vidal.)

125


de Pidelaserra, Nogués, Mompou, Rebull (di-buixos), Picasso, Serra, Sisquella, Togores,Creixans, Pruna, Miró, Dalí i altres.

L'Associació d'Art d'Amèrica ha encarre-gat el pròleg del Catàleg de l'Exposició alDirector dels nostres Museus, Joaquim Folchi Torres.

NOUS VOCALS TÈCNICS DE LA JUNTA

L'Ajuntament, en la seva reunió del dia12 d'agost, va designar els senyors JoaquimBorralleras i Joan Bta. Acher per a formarpart de la nostra Junta, en qualitat de vo-cals tècnics.

CONFERÈNCIES SOBRE ART CATALÀA LA UNIVERSITAT DE PARÍS

A la fundació catalana de la Sorbona deParís, agregada a l'Institut d'Història del'Art, que dirigeix l'eminent historiador del'art, professor a la Universitat pèrsica,M. Focillon, ha estat establert per al presentcurs, un cicle de conferències sobre la pinturacatalana al segle xlx.

Les conferències han estat encomanadesals senyors Folch i Torres, Feliu Elies, JosepRàfols i Rafael Benet. Obrirà el cicle unaconferència del senyor Pere Coromines, sobrel'espiritualitat catalana al segle xlx.

Després d'una visita que el ProfessorFocillon féu al Museu d'Art Contemporanide Barcelona, fou proposada per la Univer-sitat de París a la Junta de Museus, la cele-bració d'una exposició d'obres dels artistescatalans del segle xix, que corresponguinmés assenyaladament a les il•lustracions deles conferències que es donaran, de maneraque aquestes, ultra ésser il•lustrades ambprojeccions, ho siguin amb les obres originals.La Junta de Museus acordà acceptar enprincipi la proposició, que serà degudamentformalitzada, en una pròxima visita delProfessor Focillon i del Professor de la Funda-ció M. Levedan a la nostra ciutat.

EL BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DEBARCELONA A L'ESTRANGER

El BUTLLETÍ deis nostres Museus ha estatgentilment rebut pels principals Museus d'Eu-ropa i d'Amèrica, segons les lletres acusantrecepció que es van rebent.

Fins ara s'ha establert el canvi de la

nostra publicació *amb els Butlletins i publi-cacions corresponents als Museus de Bostoni Nova York, d'Amèrica, i el Victoria andAlbert, de Londres.

A Barcelona, un nombre considerabled'amics del Museu i de les coses d'art engeneral, han demanat la subscripció el BUT-LLETÍ, el qual ha estat també molt ben rebutper les autoritats de la Generalitat de Cata-lunya i de l'Ajuntament, patrones de lanostra institució.

LES ExPOSICIONS D'ART

No fa molt temps, l'Ajuntament de lanostra ciutat va tenir la iniciativa de tornara celebrar les exposicions d'art que anys en-rera havia organitzat la pròpia corporació ique constituïen una interessant manifestacióde les activitats artístiques d'Espanya i l'es-tranger.

Com a conseqüència d'aquesta iniciativa,la Comissió municipal de Cultura va nome-nar una ponència, formada pels regidorssenyors Joaquim Ventalló i Joaquim Pelli-cena, la qual tindrà el comès d'estudiar lamanera de portar a realitat aquest lauda-ble propòsit.

Actualment l'assumpte es troba en aquestasituació, i és de creure que la bona voluntatdeis regidors designats per aquest estudi, ji-lustrada ami) la cooperació que, sens dubte,hi portaran diverses personalitats del mónartístic barceloní, donarà oportunament unresultat satisfactori.

No cal dir la simpatia amb què veiemel bon desig de retornar a la celebració d'a-questes interessants manifestacions, les quals,ultra contribuir a l'enaltiment de la pinturai l'escultura catalanes, poden ésser, com jahan estat altres vegades, una base de nodri-ment de les nostres col •leccions d'art con-temporani.

Es, dones, ara oportú de remarcar elsencertats articles que en relació a aquesttema ha publicat el senyor Joan Merli aldiari L' Opini, de Barcelona, el darrer mesd'agost.

Hi indica el senyor Merli diverses obser-vacions, suggerides per l'experiència de lesexposicions passades, i assenyala les modifi-cacions que, al seu entendre, caldria in-troduir al Reglament, per a les que s'hau-rien de fer ara, a fi que responguessinmillor a llur essencial finalitat i fossin unafidel plasmació deis corrents artístics mo-derns.

126

\ÍIRGILIi;u

P\VILLAIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIII!Illlllllllllllllllllllilllllllllllllllllll lllllllllllllllllllllllllllilllllllllllll

MUNTATGE D'EXPOSICIONS, TRANSPORTI SEGUR D'OBRES

EMBALATGE D'OBJECTES D'ART I MOBLESDE LUXE

Casa fundada l'any 1880

Tallers, n.° 66 - Telèfon 15276 - BARCELONA

BADAL 1 CAMATSFOTOGRAVAT

BARCELONA

DIBUIXOS- RETOCS A L'AERÒ-

GRAF - PROJECTES DE PRO-

PAGANDA, etc.

CLIXÉS TIPOGRÀFICS

EN NEGRE I COLOR

(i, i8l(lllclî(1 «Ilílidllde S. A,IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIilllllllllllll lllllllllllllllllllllllllll llllllllllllllllllllllll

VIDRIERES ARTÍSTIQUES

I DE TOTES CLASSES

Cristalls - Miralls - Gravats

Marcs - Motllures, etc.

Gran Premi Exposició In-ternacional Barcelona, 1g2g

Carrer de París, n.° 201

T EL.ÈFON 4071

Central: Ronda Sant AIltoni, 56

TELÈFON 22035

LA PINACOTECAHEiAARacóNOCuÉ

FUSTER

Especialitzat en treballsPER A

Museus i Exposicions

EMBALATGE i TRANSPORTDE TOTA MENA D'OBJECTES

D'ART

Consell de Cent, 283Telèfon 14345

BARCELONA

É' yes_ 1 - - s - ^►

MARCS I GRAVATSUE

GASPAR ESMATJESActualment importantíssima Exposició

dels millors paisatgistes catalans

Passeig de Gràcia, 34 - Tel. 13704

BARCELONA

GILABERTTAPISSER

Passeig de Gràcia, 114 ANTIGUITATS

•

FUNDES, CORTINATGES ISILLONS DE TOTES CLASSES

...

TELÈFON 72586

BARCELONA

Plaça de Macià, 10(Abans P. Reial)

BARCELONA

IMPREMTA DE LA CASA DE CARITAT

MONTALEGRE, 5 BARCELONA

Documents

DELS D'ART DE BARCELONA...Museu de Belles Arts. — Art contempo-rani. Palau de Belles Arts, Passeig de Pu-jades. Durant el mes de octubre, tots els dies, inclús els diumenges, de