El cérvol (Cervus elaphus) va ser reintroduït la dècada delsanys 50 al parc natural del Cadí-Moixeró, on cada tardor po-dem assistir a la seva brama

El mamífer herbívor més gros● Text i fotos: Jordi Comellas

15Dissabte, 29 de novembre del 2008 • REVISTA

El cérvol, el més gros dels mamífers herbívorsque tenim al nostre país, es va extingir cap al final delsegle XVIII. Els exemplars que avui hi podem veure,sobretot al Berguedà i a la Cerdanya (Cadí-Moixeró) ia l'Alt Urgell (serra de Boumort), procedeixen delsnou exemplars que s’hi van introduir l'any 1957. Elsdos anys següents se n'hi van alliberar 39 més. D'a-leshores ençà, la població de cérvols en aquesta zo-na ha crescut considerablement i fins i tot ha creatalguns problemes, com d'altres tipus de mamífers, ales carreteres, sobretot a la de Guardiola a la Poblade Lillet i a la de Campdevànol.

Al Berguedà, la seva àrea de distribució habitualcomprèn l'alta vall del Llobregat, des de Bagà i Guar-diola fins als límits amb el Ripollès, i es distribueixpel massís del Catllaràs, els rasos de Tubau i lesàrees d'influència d'aquestes muntanyes

Arran d’aquelles reintroduccions, n’hi ha un queva decidir quedar-se al poble d'Alp, i tant se’l podiaveure cruspint-se llaminadures a la porta de l'escolacom enmig de les taules del Casino pidolant el quepodia. El van batejar amb el nom d'Alpi, va créixer en-mig de l'afecte dels veïns, es va fer un senyor cérvold'uns de 150 quilos i, un dia, un metge d'Olot, caça-dor, li va disparar un tret i el va matar. D'aleshores en-

çà, el seu cap dissecat dóna la benvinguda atots els qui traspassen la porta de l'ajunta-

ment d'aquesta població cerdana i s'haconvertit en la seva mascota turística.

El cérvol es caracteritza per lesgrosses banyes que tenen els

mascles. Banyes que renovencada any, ja que cap al març

o l'abril els cauen i, totseguit, els comencen

a créixer les noves,que el juny o ju-

liol ja han

arribat a la seva màxima esplendor. Els mascles sónmés grossos que les femelles, arriben a pesar fins a140 quilos, mentre que les femelles no solen sobre-passar els 80 quilos.

Les millors hores per poder-los veure són a la ma-tinada i al vespre.

A excepció dels mascles vells, que solen viureaïllats a les parts altes de la mutanya, viuen en ra-mats, que varien amb la fase del cicle sexual. Durantl'època de zel, els ramats són formats per un masclei diverses femelles, mentre que la resta de l'any sónformats per les femelles i els cervatells.

Els cérvols són protagonistes d'un espectacleúnic a la natura que val la pena de presenciar o, coma mínim, d'escoltar. Es tracta de la brama. Es produ-eix des de mitjan setembre fins a mitjan octubre, enquè els mascles, lluint les seves impressionants cor-namentes, busquen les femelles en zel per fecundar-les. Abans, però, fan uns brams espectaculars, queressonen pels boscos i les valls, per delimitar el seuterritori i es barallen sorollosament amb els altresmascles fent xocar les banyes entre si.

Si ara només el podem trobar a l'àmbit del parcnatural del Cadí-Moixeró i a Boumort, fa anys,molts, uns 80.000 anys, elcérvol era present pertota la nostra geo-grafia i fins i tot pelBages, com hoconstaten les res-tes que s'han tro-bat a les coves delToll i de les Toixone-res, a Moià.

Els mascles dels cérvols des-taquen per les seves impres-

sionants cornamentes, que re-noven cada any per la primave-ra (entre març i abril) i que elssón imprescindibles per a leslluites que protagonitzen a l’è-

poca de la brama (entresetembre i octubre)per delimitar el seu

territori davant d’altres mas-cles i poder fecundar el màximde femelles. A la foto de sota,un mascle amb les banyes a

mig formar fuig espantat en no-tar la presència humana