Lluïsos en imatges:Les obresPàg. 2

Reflexions des de:Tel AvivPàg. 9

Entrevista a:Ventura PonsPàg. 18

Els pilars dels Lluïsos:L’associacionisme

culturalPàg. 12

La revista dels

Des del NordTardor 2014

62núm

ACTE DE LA PRIMERA PEDRAAÏLLAMENT

ENDERROC DEL TEATRE

LLU

ÏSO

S E

N I

MA

TGES

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀ

CIA

Àlbum defotos de lesobres delnou edifici

LA PORTA D’ENTRADAELS CAUS

CAPELLA I SALA VERDAVISTES DES DEL TERRAT DE TRIVIUM

EXCAVACIÓ DEL SOTERRANI

ESTABILITZACIÓ DE LA FAÇANA

Entra al Qr per veure un vídeo!

33

T eniu a les mans el primerDes del Nord de la nova jun-ta de Lluïsos. Nova perquè

ens heu renovat el mandat pels propers 4 anys. Renovada perquèsom gairebé els mateixos. I ho som perquè volíem seguir treballant pels

Lluïsos. Perquè estem en un moment clau, amb mitja casa a terra i molts projectes i il·lusions per construir. I se’ns havia fet curt!

Passió i orgull descriuen el què sentim quan vivim l’entitat iquan la gestionem des de la junta.

I la nostra passió per l’entitat ens ha portat a tornar-nos-hi apresentar. Seran 4 anys d’acabar el què hem començat (unesobres) i de desenvolupar activitats i instruments que consoli-din tot allò que fem i que creiem que cal dur a terme a Lluïsosper fer ciutadans responsables, actius i participatius.

Sabem que no estem sols en aquest camí. Sabem que comp-tem amb tots vosaltres per assolir els reptes que ens hem fixati superar la incertesa d’estrenar un nou edifici.

Perquè tots som Lluïsos.Tu ets Lluïsos!

Oriol HostaPresident de Lluïsos de Gràcia

02 Lluïsos en imatges Les obres

03 Editorial04 La Junta05 Seccions de la casa09 Reflexions des de…

Tel Aviv

1012 Els pilars de Lluïsos

L’associacionisme cultural

14 Fem bullir l’olla!Quines sensacions has tingut en viurel’enderrocament i l’inici del nou edifici?

16 Què ha passat?NanoTeatre, una novafórmula teatral

Crònica lluisencaEls altres Lluïsos

17 TribunaCompradors insatisfetsActe de sobirania"

18 Entrevista a:Ventura Pons

20 El centre del món

EDITORIALSUMARI

Edita:

Coordinació: Eduard de Vicente

Consell de redacció: Susanna Àlvarez,Emili Boix, Marta Buch, Montse Giralt,

Marc Camprodon, Oriol Hosta, Mar Solà.

Disseny i maquetació: Sílvia Vallverdú.

Assessorament lingüístic:

Imma Subirana.

Han col·laborat en aquest número:Ramon Arnabat, Bàsquet, Emili Boix-

Fuster, Marta Buch, Ada Castells, Grupde Catequesi, Cor Gregal, Aina de

Lapparent, Eduard de Vicente, JúliaFranquesa, La Fuga, Montse Giralt,

Adrià González, Grup NES, Gil Hortal,Oriol Hosta, Tatu Hosta, Pere Martí,

Roger Muntés, Ventura Pons, LourdesSamsó, Nino Samsó, Sinera, Mar Solà,

Marc Torres, Vadegospel, Vent delNord, El Virolet, Pol Zanuy.

Fotografia: Arxiu Antoni Pineda, ArxiuComarcal del Baix Penedès, Agrupa-

ment Escolta, Arxiu de Lluïsos, Bàs-quet, Grup de Catequesi, Aina de Lap-

parent, La Fuga, Montse Giralt, CorGregal, Grup NES, Sinera, Dolors More-no, VadeGospel, Vent del Nord, El Viro-

let.

Publicitat: Lluïsos de Gràcia (publicitat@lluisosdegracia.cat)

Redacció, administració i subscripcions: Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. 08024 BCN.

Tel. 93 218 33 72 / Fax 93 218 20 58.desdelnord@lluisosdegracia.cat

www.lluisosdegracia.cat

Impressió: Consdecor

Dipòsit legal: B-42.670.89

Revista editada en paper 100% reciclat.

“Els articles publicats al Des del Nordexpressen solament l’opinió dels seus

autors, que no té perquè ser compartida per la revista”.

EL TEU DDN

PER A NENS, JOVES I ADULTS

APUNTA’T ALS TALLERS DE LLUÏSOS!

Descomptesper a socis!

teatre, pintura, skate, sardanes,guitarra, piano, restauració, joieria, anglès bàsic, judo, activitat física per gent gran...

Info i inscripcions: info@lluisosdegracia.catwww.lluisosdegracia.cat

El 27 de novembre es va dur a ter-me l’Assemblea general Ordinàriade Lluïsos i les eleccions a nova

junta.

Amb la participació de 65 socis, es vanaprovar per 64 vots els comptes de l’enti-tat (tancament del curs passat i pressupostpel nou curs) i amb 59 vots el pla de tre-ball. La nova junta va ser elegida per 61 afavor i 2 vots en blanc i està formada perOriol Hosta com a president, Marc Cam-prodon vice-president, Eugeni Hosta treso-rer, Xavier Folch secretari i Anna Hortal iLourdes Samsó com a vocals.

Assemblea general ordinàriai eleccions de junta

Per Redacció

La nova junta estàformada per OriolHosta, MarcCamprodon, EugeniHosta, Xavier Folch,Anna Hortal iLourdes Samsó.

La junta va presentar els objectius per a lanova legislatura que en termes generalsmantenen els 3 eixos de treball de la legis-latura anterior: més recursos (incrementde socis, activitats i tallers, potenciació delbar i el teatre, recerca de finançament),més Lluïsos (foment de comissions partici-patives i de la coordinació de les seccions,implicació en les activitats i major presèn-cia en el món associatiu, cultural i educa-tiu) i més obres (sobretot centrant-nos enla reforma de la pista).

Sota el lema TU ETS LLUÏSOS la junta vatransmetre als socis la il·lusió per aquestsegon mandat i les ganes d’assolir tots elsobjectius fixats.

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀ

CIA

LA J

UN

TA LJ

4

a la US army, demanava cantaires dient:“We need you”.

4. Publicació a l’Independent de Gràcia dela notícia “La Coral La Fuga busca homesper ampliar el grup”.

Ens vam plantar al 15 de setembre. Sensenovetats al front. En una nova reunió decaràcter urgent la directora, presa del pànicper no poder muntar repertori, ens vaempènyer a espavilar-nos encara més:

5. Organització d’una cantada pels carrersde Gràcia acompanyada d’enganxadade cartells.

6. Creació d’una comissió de comunicacióencarregada de ser encara més pesatsamb el tema, setmanalment, via Face-book.

30 de setembre. Comença el curs. Una con-tralt i un tenor han convençut a dos baixosper venir a provar. Bé! Hi ha alguns “giveme fives” entre les files de les sopranos.

Setmanes següents: es produeix el miracle.Un nou degoteig, aquest cop de nous can-taires, omple els assajos davant les nostresmirades atònites. La campanya ha donatels seus fruits! O potser és que aquest anyla gent té moltes ganes de cantar? En qual-sevol cas, a tots els nous fugueros: Benvin-guts, i prepareu-vos per a una temporadaespectacular!

E l curs comença amb l’excursióde Passos, on els nens i els capscanvien d’unitat. Quedem a mig

matí a Passeig de Gràcia per anar direc-ció Gualba. A l’arribar, esmorzar i a cami-nar! Un parell d’horetes després a la casai a dinar.

A l’acabar, Truks i Caps preparem les acti-vitats amb les quals reforcem els valorsdel Cau. Al vespre, sopar, un gran joc denit i a dormir, que diumenge és un grandia. Ens llevem, esmorzem, recollim i jacomencen a arribar els primers pares.Quan ja hi som tots, comença la Cerimò-nia de Passos. Entren els nous Castors,després els que passen a Llops, de Llops a Ràngers, de Ràngers a Pioners i de Pioners a Truks. Per últim, els companysde 2n que passen a ser caps.

Es presenten els nous equips de caps.Però tots sabem que falta un momentmolt important: el moment de dir adéu a aquells caps que marxen. Acabem cantant ”Arrels” nens, caps i pares.

Per acabar i abans de dinar amb lesnoves unitats, ens fem una foto ben ori-ginal: un fulard humà! Ja només quedacantar l’hora dels adéus, gaudir de l’anyque ens espera i fins l’any vinent!

Pol Zanuy Lafarga, Truk de l’A.E.

AGRUPAMENT ESCOLTA

D oncs sí, sí, la Fuga està a punt defer 15 anys… I es pot dir que hempassat de tot, però cap moment

tan crític i inesperat com el del final de curspassat.

El mes de juny, després d’haver fet unatemporada fantàstica, un degoteig d’e-mails de membres de la Fuga anunciantque plegaven ens va deixar en quadre: 3 tenors, 2 baixos i més de 30 noies. Ensfaltaven homes! I amb el quinzè aniversarien perspectiva!

El primer pas, evidentment, va ser donarveus, més ben dit, suplicar a tot candidatpossible que s’apuntés. Passaven els dies.Érem a principis de juliol, la temporada jas’havia acabat i no havíem convençut ni auna persona. Ja en període vacacional, lajunta de la Fuga vam reunir-nos per abor-dar la difícil situació. D’allà en va sortir l’anomenada Campanya capta-homes:

1. Enviament d’e-mail amb assumpte “Busquem homes” a tots els membresdel cor per reenviar a TOTS els seus contactes.

2. Inundació de les bústies dels cantairesamb missatges subliminals (per exem-ple, el vídeo del mític anunci “Busco aJacq’s”).

3. Creació de flyers i cartells amb un Lincolnque, en comptes de demanar homes per

LA FUGA

Campanya capta-homes

5

S

SEC

CIO

NS

DE

LA C

AS

ALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀC

IA

L’excursió de Passos

A Ja portem recorreguts uns mesosde feina. Després d’un inici dellampec amb el cap de setmana

de treball i el festival Corearte, van arribardies de calma relativa (i diem relativa per-què quan cau un concert ràpidament arribala preparació pel següent), amb novesincorporacions, aconseguint, poc a poc, ungran exèrcit coral que esperem que encantimés que espanti (per aconseguir-ho hemtingut diverses sessions de cant amb elsnostres preparadors). Ara, doncs, ambaquesta motxilla ja podem dir que estem a punt per la setmana diabòlica de Nadal.

En primer lloc, compartirem concert ambels petits de la coral Virolet (i alguns delsque tenen un peu i mig entre nosaltres)com és tradició des de fa temps. Tambéfarem la nostra petita contribució a l’am-bient nadalenc dels carrers de Barcelonaamb algunes jornades de cantates al carrer.I aquest any, a més a més, és especial, per-què durant les festes ens autoregalarem unconcert amb repertori sencer cantat pernosaltres.

No hem d’oblidar, tampoc, la nostra pre-sència a la Missa del Gall a Santa Maria delMar, una altra de les nostres "tradicions"nadalenques i que suporten amb estoïcis-me, any rere any, els familiars; i no perquèno sigui del tot recomanable, des d’aquíencoratgem a tots aquells dubtosos a gau-dir d’una Nit de Nadal diferent i emotiva.

Així doncs, us desitgem ja d’avançada unbon final d’any i unes bones festes, queesperem que us aventureu a celebrar ambnosaltres.

E ns reunim als Lluïsos els divendresa les vuit del vespre per la classede balls llatins. A les nou fem el

sopar entre amics per compartir una esto-na. Un cop al mes el sopar es dedica alsaniversaris i ho celebrem amb un regalet iuna felicitació dels companys.

Fem sortides de cap de setmana com lacastanyada a Platja d’Aro o el pont de laConstitució a la Garrotxa. També organit-zem sortides d’un dia i tant podem anar a caçar bolets com a visitar l’Expominer.

Anem al teatre, a concerts de corals, amuseus, a festes gastronòmiques, o simple-ment a passejar o a menjar una paelleta.Organitzem un sopar de Nadal on podemimpressionar als comensals amb els nostresdots culinaris i cantar nadales.

Trobes a faltar una “colla” per quedar i fersortides? T’agradaria tenir amics amb quipoder parlar i compartir bons moments?

Vine sol o acompanyat!

T’esperem.

6

SEC

CIO

NS

DE

LA C

AS

ALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀC

IA

A l Cor Gregal, el curs passat vamestar treballant nou repertori,abordant musicals que han esde-

vingut clàssics: West Side Story, Porgy &

Bess, Gershwin Opening, Flor de nit, Mar i

cel... Ens ho vàrem passar d’allò més bé. Al mes de juny, la Coral de Castellterçol ensva convidar a fer un concert a casa seva (al’auditori municipal), precedit d’un dinar degermanor i una visita cultural al Castell deCastellterçol (que dóna nom al poble). Vamtenir ocasió de presentar el nou programaesmentat amb gran èxit de públic.

Aquesta tardor repetim aquest mateix con-cert en dues ocasions: 15 i 16 de novembre.En primer lloc participem al cicle CatalunyaCoral, en aquest cas amb un concert aSalou compartit amb altres corals. I el dia16 ens han convidat els companys de Vade-Gospel al concert de celebració del seusegon aniversari, aprofitem per felicitar-loscalorosament!

Quan llegiu aquestes línies tot això ja hauràpassat, però també estem treballant per ferun concert benèfic al mes de desembre aNou Barris, on podreu venir a sentir-nos.

Finalment rebrem la Coral de Castellterçoltambé al desembre, que ens tornen la visi-ta, i els muntarem una jornada d’acollidaamb concert al final del dia. Això serà el 14de desembre, a la parròquia de St. Ildefons.

Com sempre, tindreu informació puntual deles nostres activitats a través del canalshabituals de Lluïsos.

SINERA

Darreresexperiències

COR GREGALGRUP NES

Energiesrenovades

Tardor de 2014

E l Grup “Catequesi d’Adults. Grupde reflexió a l’entorn de la Fe” esva crear fa més de 20 anys als Lluï-

sos i el formem actualment 9 persones queens trobem un cop al mes. Centrem la nos-tra activitat treballant amb material extretde diversos llibres com a base de la nostrareflexió. A títol d’exemple, hem tractat ireflexionat sobre temes tan diversos com:l’avortament, la figura de Jesús, l’Islam,l’Església, el Pare Nostre, etc.

Aquestes reflexions tenen com a referentprincipal la Fe en Jesús de Natzaret, inten-tant d’aportar-hi la nostra visió i de compar-tir experiències personals.

Som també els responsables d’organitzarles celebracions de l’Eucaristia dels Lluïsosper celebrar el Nadal, la Pasqua i la festa deSant Lluís. Aquestes celebracions són ober-tes a tots els socis dels Lluïsos (infants,joves, adults...) a qui la Fe (amb dubtes icontradiccions) ocupa un lloc a la seva vida.

Us oferim, doncs, la possibilitat de partici-par i compartir amb tots nosaltres aquestescelebracions en què tenim la sort de comp-tar amb la presència del Pare ÀlvarMaduell, caputxí, que dóna a aquestes tro-bades un caire senzill i planer tot mostrant-nos una altra forma de participar a l’Euca-ristia, fent-ne una gran festa! Hi sereu moltbenvinguts!

L ’equip d’El Virolet es compon detres figures diferents: el/la direc-tor/a de cada grup, el/la pianista i

els/les ajudants. Avui voldríem explicar-vosen què consisteix la feina del pianista.

El pianista és una figura de suport musicalcabdal. A l’assaig facilita molt l’aprenentat-ge de les cançons. Quan les cançons vanamb acompanyament de piano toca allòque ha escrit el/la compositor/a, però si lacançó no té part de piano, doncs se l’inven-ta per poder ajudar el cor. S’adona de quinspassatges costen més als cantaires, ja siguiperquè són difícils d’afinar o perquè sónmolt aguts o molt greus, i els ajuda, moltesvegades sense que ells se n’adonin, tocantuna mica més fort les notes difícils, otocant-les a octava alta perquè les sentinmillor, o inventant-se notes que harmònica-ment ajudaran a fer bé les que hi ha escri-tes. Les directores agraïm molt aquestsuport perquè també fa que la nostra feinasigui menys feixuga i que la nostra veu noes cansi tant.

Des de fa uns anys el nostre pianista és el Josep Ollé que, a més de bon pianista, és compositor i fa unes cançons molt boniques.

C omencem aquesta nova temporadaamb il·lusió, perquè tenim llum verdai el recolzament del nostre director

per seguir oferint al públic la nostra passió perla música.

El passat setembre vam començar la tempora-da amb l’encàrrec de la secció de bàsquet delsLluïsos de Gràcia que ens va demanar que parti-cipéssim en l’acte de la presentació oficial delsequips de bàsquet de la casa al Centre EsportiuMunicipal Olímpics Vall d’Hebron. Després del’èxit obtingut i, sobretot, del bon rotllo que ensva arribar des de les grades, vam rebre el nostresegon encàrrec: la nostra participació solidàriaen la cerimònia de cloenda i el lliurament demedalles dels “Jocs ACELL-Special OlympicsCalella-Barcelona 2014”, que va tenir lloc almateix pavelló el passat dissabte 1 de novem-bre. Quan vam rebre aquesta proposta ens vamengrescar de seguida perquè, per a tots, partici-par en un acte solidari com aquest és una satis-facció personal i una experiència que deixaràun record meravellós en el grup.

Tot i la nostra curta trajectòria ens hem animata organitzar el nostre propi concert i convidarels companys d’altres corals que sempre enshan convidat als seus concerts. Per això, el pas-sat 16 de novembre, vàrem celebrar a l’auditoride l’Espai Jove La Fontana el nostre primer concert amb corals amigues com “Veus de Gospel”, “Gospel Castellcir” i “Cor Gregal”.

Vam compartir l’escenari amb més de 100 can-taires i es van interpretar també algunes pecesen cant comú entre corals. Pur espectacle quedemostra que el gospel és cada dia més presenti viu a la nostra terra!

7

CATEQUESI EL VIROLET

La figura del pianista

VADEGOSPEL

Seguimendavant

Entorn de la fe

A rribes ben d’hora un matí de diu-menge a la mítica pista de la Plaçadel Nord, perquè la Federació de

Bàsquet t’ha designat com a àrbitre de 3 partits de promoció on Lluïsos de Gràcia jugacom a local. Tot just fa poques setmanes queets àrbitre federat, adquireixes experiència acada jornada que passa.

Un partit de mini, infantil o cadet permetenformar-te, on les jugades se succeeixen agran velocitat, i on la pressió del públic té unpaper molt important, ja que pot generar-tenervis, i poden fer-te cometre petits errorsque en situacions normals no apareixerien. El bon comportament del públic pot facilitarl’arbitratge i col·laborar per veure un granpartit.

Quan et designen a Lluïsos coneixes que ésuna pista petita, on els pares i entrenadorssón molt a prop teu, però també saps que ésuna de les pistes més formals on poder arbi-trar. Als jugadors se’ls diu que han de mante-nir en tot moment un comportament espor-tiu, tant amb els rivals com amb els àrbitres.Els aficionats que segueixen els partits han demantenir aquest esperit d’esportivitat, ani-mant l’equip i ajudant a mantenir la granactitud que la pista de Lluïsos transmet a totsel que vénen, per tal de veure grans partitsde bàsquet cada cap de setmana.

Ara només cal dir... 1, 2, 3 LLUÏSOS!

Adrià Clot

Gaudíem la sorprenent verdor del paisatgeandalús, els camps d’oliveres, l’abundànciade flors, el tipisme dels pobles...Una alegreRomeria iniciada al poble acabà d’arrodonirla nostra estada.

A més a més de l’aspecte turístic, cal desta-car l’aspecte humà del viatge. La convivèn-cia entre nosaltres, que ens vam conèixermolt més, així com el contacte amb la gentd’El Saucejo, foren molt enriquidors.

Una de les estones més entranyables delviatge fou, precisament, la del concert quevam oferir a l’església del poble, al final delqual el públic s’afegí a cantar amb nosaltrestres cançons andaluses que havíem prepa-rat. Un clima molt emotiu i solidari.

El viatge fou, doncs, no tan sols un èxit pelque vam viure durant aquells dies, sinó per-què va significar una forta motivació decara a continuar cantant amb molta mésempenta i sintonia (mai més ben dit!) entretots nosaltres.

Tot això ho estem experimentant ja durantaquest inici d’un curs que, a més d’haverincorporat una colla de companyes i com-panys nous, es presenta carregat de reptesengrescadors com ara intercanvis amb unacoral de Menorca i una altra de León, a partd’anar preparant el 30è aniversari de lacoral...

Vent del Nord es mou!

8

SEC

CIO

NS

DE

LA C

AS

ALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀC

IA P er la coral Vent del Nord, el pontdel primer de maig d’enguany vaser molt emocionant.

Durant sis dies vam poder gaudir de la pri-mavera andalusa i, sobretot, vam portar aterme un antic projecte llargament esperat:visitar, viure i fer un concert a El Saucejo, unbonic poble sevillà, del qual era originari elmarit d’una companya nostra, la NúriaQuintana, així com també el pare d’un delscompanys del cor Gregal que viatjaren ambnosaltres, l’Antoni Ramírez.

Ens vam instal·lar, doncs, a El Saucejo, allot-jats en diferents cases del poble (la de laNúria, entre d’altres) i a l’hostal.

Viatjàrem molt còmodament en el TGV,arribant ja el primer dia a Còrdoba i visitantla imponent Mesquita, carrers blancs, patisflorits...calor!

En dies successius visitàrem l’alegre i exube-rant Sevilla, tot un seguit de “Pueblos blan-cos” típicament andalusos, com Arcos de laFrontera, Grazalema enmig de la bonicaSierra de Grazalema (Parc natural), Ubri-que... També Ronda, Salobreña i, natural-ment, vam poder gaudir de l’eterna bellesade l’Alhambra de Granada. El darrer matí elvam dedicar al paratge natural del Torcalde Antequera, molt interessant des del puntde vista geològic, tornant a Barcelona desd’aquesta localitat.

VENT DEL NORD

Viatge a El Saucejo

BÀSQUET

Formantàrbitres

Després d’un llarg procés de selecció, emvan acceptar a finals de maig. Ara queestem aquí, parlem dels dubtes que vàremtenir durant un estiu mogut en què la zonaapareixia constantment a les portades dediaris. Però el dia a dia ens confirma el queens deien tots el locals: sí, és tan segur comcomplex i difícil d’entendre.

Hi havia una altra por que compartíem.Som la primera promoció, el risc que l’esco-la no fos el que ens esperàvem era real. Però ser pioners és una oportunitat. Hemde construir des de la base un esperit queva molt més enllà del que s’espera d’unbatxillerat. I nosaltres, els alumnes, en somuna peça clau a través de clubs de tot tipus(debat, alemany, teatre, bàsquet, periodis-me…), de la celebració del dia de la pau, ode coses més trivials com el “Pijama Day”,(dia setmanal en el que anem a l’escola enpijama) o Halloween!

Acabem de tornar del nostre primer viatgejunts, per molts el primer cop en un desert.El Nègueb (en hebreu , en àrab )ens ha unit més enllà dels límits de l’escola.Caminant entre canons arrasats per l’ero-sió, sota un sol que no perdona, me n’ado-no que si sobrevisc al Batxillerat Internacio-nal, a estar lluny de casa, a viure enmigd’un conflicte latent, serà gràcies i amb totsels meus companys.

El nostre bloc: blogemis.wordpress.com

F a tres mesos vaig agafar un avió queem portaria a un lloc del món on maihauria pensat que aniria i, encara

menys, viuria. Però aquí estic, estudiant ambuna beca durant dos anys.

Just ara, entre exàmens, classes, CAS (activi-tats extraescolars), vida social i el poc tempsper dormir, entrem en una rutina que ens faveure la vida aquí com normal.Tanmateix, cap de nosaltres s’imagina viuresense festes improvisades a l’escola de nit,sense parets folrades de fotos dels Beatles,sense balls desconeguts, sense més trobadesclandestines... I sense gaire espai, i sensesilenci quan a altes hores de la nit arribes perfi “a casa” (30 m2 compartits amb dues per-sones més) i has d’estudiar llengües descone-gudes i impronunciables per l’examen del’endemà. No em cal sortir de l’habitació pertrobar ajuda, la meva companya és àrab. Sihagués triat aprendre hebreu tampoc no hau-ria d’anar gaire lluny. La meva altra companyad’habitació és israeliana.

Quan vaig trobar la pàgina web de l’escola,em va sorprendre l’ambició del projecte. Unaescola de Batxillerat Internacional, a 10 kmde Tel Aviv, buscava estudiants de 16 a 18anys, 20% israelians, 20% de països àrabs i60% venint de la resta del món.

Què esperaven aconseguir? Quina missió per-seguien? “To make education a force for pea-ce and sustainability in the Middle East” (Ferde l’educació una força per la pau i la soste-nibilitat en l’Orient Mitjà). La meva decisióestava presa.

9

Per Aina DE LAPPARENT

RD

REF

LEX

ION

S D

ES D

E...

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀ

CIA Em dic Aina, tinc

17 anys i l’any passatformava part de GFTSotacabina. I ara?

“Una escola de BatxilleratInternacional, a 10km de Tel Aviv, buscavaestudiants de 16 a18 anys, 20% israelians,20% de païsosàrabs i 60% venint de laresta del món.”

Reflexions des de...Tel Aviv

10

T I R A

CóM ICA

EL TEU DDN

POSA-HICOLORS!

Sabies que hi ha un angle de la pista de

bàsquet que vola?

Una de les cantonades de la pista no té cap

pilar que la subjecti per sota, està construïda

en voladiu i sembla que estigui a l’aire. A les

carpetes amb la documentació de les obres hi

ha un full enganxat que hi diu alguna cosa

així com "sobretot no toqueu aquest angle que

sembla que s’aguanti miraculosament”.

I ara, si pugem al terrat a veure les obres,

ho podem veure!

SABIES QUE.. . L’ACUDITEn una boda:- Déu n’hi do. Que lletja que és lanúvia.

- Un respecte, escolti. Que és la meva filla!- Ai, perdoni. No sabia que era vostè sonpare

- Son pare? Sóc sa mare!

Albert Bennasar

del soci

11

Gi l , quina activitat fas aquí als L luï sos?

Vaig a l’espai, al GMM.

I quants anys fa que estàs al GM M ?

Des de que tenia 7 anys.

Per què vas dec idir apuntar - te al GM M ?

Perquè em volia apuntar a un esplai i els meus pares

també havien anat a esplais i caus, a més que el

meu pare havia estat monitor d’aquest esplai. I

també vaig venir aquí perquè tenia amics que hi

anaven.

Què és el que més t’agrada de l ’esplai ?

A mi m’agrada molt la gent que hi ha i també les

activitats que fem. I quan ets més gran també véns a

passar-t’ho bé amb els amics.

I ara amb les obres on feu l ’ac tivitat?

A la Salle, però preferim els Lluïsos.

Nom: Gil Hortal

Edat 13 anys

Secció: GMM

J úli a, que hi fas aquí als L luï sos?Vaig al cau.

Des de quan fa que estàs a l ’A gr upament?Des de primer de Castors, amb 7 anys.I què feu al cau?Els dissabtes fem activitats. Després, un cop al mesaproximadament anem d’excursió i dos cops a l’anyfem els campaments de Setmana Santa i els d’estiu. On us trobeu des de que L luï sos està enobres?A la plaça del Nord o a la Salle.

Nom: Júlia Franquesa Edat 12 anysSecció: Agrupament Escolta

DIGUES LA TEVA!

El racó de pensar

“Un floc de neu mai cau en

el lloc equivocat.”Proverbi xinès

12

ELS

PIL

AR

S D

ELS

LLU

ÏSO

S

teixit associatiu que ha contribuït a cohesio-nar la societat catalana. Fins al punt que, en molts períodes de la nostra història, hanestat aquella societat civil i aquesta xarxaassociativa, les que han garantit la continuï-tat política i cultural del país, malgrat no dis-posar d’unes institucions pròpies i poder ferfront als intents d’anorrear-la.

L’associacionisme cultural contemporanineix i es consolida el segle XIX, en el marcde la nova societat catalana que es configu-ra a partir de tres elements: el triomf delliberalisme, la consolidació de l’economiacapitalista i la formació de la societat indus-trial, i la recuperació de la cultura catalanaque portarà a l’aparició del catalanisme polí-tic. Les primeres associacions contemporà-nies que trobem a Catalunya són les Socie-tats i tertúlies patriòtiques i les societats

U n dels elements identificatius deCatalunya ha estat i és la potèn-cia d’allò que anomenem societat

civil i que s’expressa mitjançant una xarxaassociativa autònoma, independent de lafamília, del poder polític i del poder econò-mic, i que genera una cultura cívica. Demanera que una de les característiques de lasocietat catalana al llarg de la història haestat la seva capacitat autorganitzativa,associativa. Associacionisme que ha anatvariant en les formes al llarg del temps i lescircumstàncies, però que s’ha mantingutcom una constant del poble català.

L’associacionisme català ha estat i és pre-sent en camps tan diversos com el polític,l’econòmic, el religiós, el cultural, el social,l’educatiu, el laboral, l’esportiu, el recreatiu,el cooperatiu... I ha anat configurat un dens

L’associacionismecultural és un actiuque ens identifica icohesiona com a paísi que no podem perdre.

Per Ramon ARNABAT (URV-ISOCAC)

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀ

CIA

PL L’associacionismecultural

L’an

tic te

atre

de

Lluïso

s

13

obreres d’ofici: societats de resistència i/o de socors mutus. Amb tot,durant les dècades centrals del segle XIX, els veritables espais de lasociabilitat popular eren els cafès i les tavernes, alhora que bona partde l’activitat lúdica, cultural i social es canalitzava a través de les con-fraries religioses. A mitjan segle XIX apareix un associacionismepopular i autònom integrat per una diversa tipologia d’entitats: ateneus, societats, cors i corals, cercles, casinos, bandes de música,mútues...

La llei d’Associacions de 1887 va permetre que afloressin una granquantitat d’associacions que ja venien funcionant i se’n creessin denoves. Durant el mig segle que va de 1887 a 1936, es van inscriure aCatalunya més de 28.000 associacions. Destacant, especialment, elsanys republicans (1931-1936), un període esplendorós de l’associacio-nisme en general i del cultural en particular. Catalunya comptà,doncs, durant aquest mig segle, amb una densa trama societària,tant pel nombre d’associacions constituïdes, com pel nombre desocis que aquestes tenien.

L’associacionisme cultural feia evident que era possible organitzar-sedes d’abaix, des de la mateixa societat civil per afrontar els reptesplantejats. Alhora que establia una xarxa de relacions socials, desociabilitat, que va anar trencant els lligams que amb les classesdominants locals i amb l’Església per fer-se cada cop més autònoma.I, tot plegat, en el marc d’una societat que canviava de costums i for-mes de sociabilitat, amb l’aparició del cinema i de les associacionsespecífiques, sectorials: associacions esportives, societats artístiques,sales de ball, centres excursionistes, associacions musicals i teatrals.

Podem afirmar, doncs, que durant el darrer quart del segle XIX i elprimer terç del segle XX, l’associacionisme cultural s’estengué a totala societat, a tota la geografia i a totes les ideologies. Era la respostade la societat civil davant les limitacions i inoperància educativa i cul-tural de l’estat oligàrquic espanyol en general, i especialment versCatalunya.

L’èxit i el mèrit de l’associacionisme cultural va raure en saber captarles deficiències d’una part de la societat catalana, assumir els nouscorrents de pensament que entraven al país, i fer realitat els seus ideals de dignificar i enlairar el nivell cultural de les classes populars.L’associacionisme cultural tingué un paper cabdal en: la recuperacióde la cultura catalana, el camp cultural en general i l’educatiu enparticular, i la formació de ciutadans amb valors cívics i democràtics.

La Guerra Civil va fer anar-se’n en orris moltes d’aquestes associa-cions o en modificà les seves característiques; però va ser la dictadu-ra franquista la que anorreà el moviment associatiu de tot tipus,inclòs el cultural i la que perseguí amb ferotgia els signes de catalani-tat. La dictadura comportà la desaparició de tota la xarxa associativa

del nostre país. La societat catalana, però, resistí aquella embranzi-da dictatorial i, poc a poc, la societat civil tornà a organitzar-se anivell polític, sindical, cultural, recreatiu, veïnal, estudiantil, juvenil...Durant el anys cinquanta i seixanta del segle XX, l’associacionismecultural dominant va ser de resistència, per a la preservació i defen-sa de la llengua i la cultura catalanes. Després es desenvolupà ambforça un model associatiu que es diversificà i se sectorialitzà al vol-tant de l’art, el teatre, la música, el cant, l’excursionisme, el folklo-re, el cinema...

Durant el darrer terç del segle XX es produeix una revifalla de l’asso-ciacionisme en general i del cultural en particular. En alguns d’a-quests anys es formalitzen fins a 2.000 associacions anuals, entrenoves i recuperades, de manera que en tres dècades es dibuixa unnou i potent panorama associatiu, amb la participació de velles inoves associacions, de vells i nous protagonistes i de vells i nousespais. Alhora que es reprenen els moviments federatius. L’any1983 s’organitza el III Congrés d’Ateneus i es decideix crear la Fede-ració d’Ateneus de Catalunya (1984) que actualment té 157 ateneusfederats. I el Primer Congrés de l’Associacionisme Cultural Català,celebrat el 2007-2008, mostrà la fortalesa i l’autonomia del movi-ment associatiu cultural català.

El resultat de tot plegat és que avui hi ha unes 36.000 entitatsassociatives registrades a Catalunya, una per cada 200 habitantsdel país. D’aquestes, 4.226 són associacions culturals que gestionenprop de 500 equipaments culturals, que realitzen més de 50.000activitats anuals que arriben a més de 8.500.000 persones, i queestan agrupades en 32 federacions que vosaltres representeu.

L’associacionisme cultural és un valor estratègic de país per diversesraons: per la seva capacitat de cohesió social, per la connexió entrela gent i el territori i la seva cultura, per la seva creativitat i plurali-tat, per ser excel·lents aglutinadors i articuladors de l’energia social i la societat civil, per ser espais de sociabilitat i participació.

L’associacionisme cultural, junt a d’altres associacions que confor-mem allò que anomenem societat civil, ha estat un vertebradorfonamental de la Catalunya contemporània. Aquest és un actiu queens identifica i cohesiona com a país i que no podem perdre. Sivolem ser un país lliure i democràtic, cal respectar i potenciar el teixit associatiu i dins d’ell l’associacionisme cultural.

Cor l

’Esp

iga

de C

ubel

les

Jocs

Flo

rals

espe

rant

istes

al V

endr

ell

Ramon Arnabat (1957) és doctor en Història, profes-sor de la URV i membre del grup de recerca ISOCAC.

S óc soci des de l’any 1984 i, per tant,he passat moltes hores a Lluïsos, sen-tint-m’hi com si fos a casa. El teatre i

l’entitat en general ha estat el lloc on he cres-cut, on he fet amics, on he après, on he gau-dit de bons i no tan bons moments. I ara emcosta imaginar que algun dia tornaré aentrar per la porta i no sabré reconèixer elque hi veuré.

He trigat força temps a voler passar perdavant de l’actual façana i fins aquestmoment no he estat conscient del què supo-sava l’enderroc. Només veient les finestresdel pis superior plenes de cel blau m’adonodel buit que contenen. Mai més tornaré aseure a la platea grisa i fosca del teatre, noassajaré a la capella o a la sala verda, noremenaré paperots dins la petita sala deSotacabina, no caminaré pels silenciosos pas-sadissos...

El nou Lluïsos serà modern, actual, adaptat,millor... però ja no serà el que jo he viscut.No sabré reconèixe’l, el canvi haurà estatmassa gran. Els Lluïsos de la meva memòriasón com un íntim amic ja perdut per sempre.

Malgrat tot, Lluïsos el fan les persones i, pertant, l’embolcall físic és només l’excusa per-què noves i velles generacions facin una enti-tat viva i forta, amb empenta vers els noustemps.

Espero, a poc a poc, saber acceptar el presenti totes les possibilitats que s’obriran.

14

BO

FEM

BU

LLIR

L’O

LLA

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀ

CIA

Preguntem:

Quines sensacionshas tingut en viurel’enderrocament il’inici del nou edifici?

Per Roger MUNTÉSCantaire de la Coral La Fuga

1a. SensacióD’EMOCIÓ: El primer que vaig pensar va serquè dirien els pares, l’avi, persones moltimplicades totes a la casa, i amb càrrecsimportants en el seu moment, que jahavien participat en enderrocs anteriors pertal de poder ampliar el Casal, que en deienllavors... Segur que estarien molt contentsde treballar per la seva segona casa, elsLluïsos.

2a. SensacióNERVIS, POR, INSEGURETAT, RESPONSABILI-TAT: Podrem fer les obres? Tenim prousuport econòmic? Ho farem bé? És unaobra molt important i de molta feinada.Enderroquem els Lluïsos on havíem viscut,ens havíem educat, havíem gaudit i enshavíem fet grans. D’altra banda, hi hafamília implicada com a professionals. Enscal trobar més finançament. Tindrem totsels espais necessaris? Podrem acabar-ho enel termini previst? Dubtes que em vénen alcap en tot moment.

3a. SensacióENGRESCAMENT, FORÇA I IL·LUSIÓ: és possi-ble, ho podem fer bé, hi estem treballantamb tots els sentits. Des de la junta, les seccions, el personal, els tècnics, els socis:tothom! Aviat veurem els nous Lluïsos i engaudirem. Ho haurem aconseguit gràcies atots!

Per Lourdes SAMSÓVocal de la Junta Directiva

C.b. Coll modernitat i RENOVAR-SE.

Sonsoles Santis Valents.

Carme Segura Capellades Por, tristesa i il·lusió.

Per Marc TORRESSoci

C ada dia passo per davant de Lluï-sos, i a vegades trec el cap pelforat d’Alzina...

Reconec que el primer dia em va impressio-nar veure el cau del GMM sense dues paretsi amb els murals al descobert... ..uff!

Amb tot no n’espereu un escrit nostàlgic.

Era ben clar que aquesta tasca era indispen-sable per la nostra pretensió de durar, coma mínim, 150 anys més!

La gent de Lluïsos, la gent de Gràcia, ensabem de fer força comuna! Ho portem a la sang! I un cop més ho hem demostrattirant endavant aquestes obres.

També les nostres institucions han sabutreconèixer el nostre compromís fidel i sos-tingut en la construcció d’una societat quevol ser feliç i lliure.

No em vull oblidar de la gent que, amb elseu esforç diari, fa que la nostra voluntatprengui forma a mida que les obres avan-cen.

HO HAVÍEM DE FER! Com deia Primo Levi:“Si no ara, quan? I si no nosaltres, qui?”

Amb tot confesso que em fa certa por el diaque entri per primer cop als nous Lluïsosperò em recomforta pensar que les taulesdel bar seran les mateixes!!!

15

L a primera: Preocupació. Ja hemengegat!! Com podrem continuar?!Com podrem acabar?!

La segona: Tristesa. Han desaparegutaquells racons en què durant molts anyshem treballat una colla de persones pertirar endavant una entitat que era el goig il’orgull de Gràcia. Ja no tenim aquella cape-lla en què apreníem a valorar l’espiritualitati que, amb successives modificacions, s’ha-via convertit en “sala per tot”, si bé conser-vava el seu nom.

Ja no existeix aquell teatre que tantesmodificacions ha viscut en la sala de buta-ques. Com a l’escenari, que amb molts“pastorets” han vist passar-hi també els“autos sacramentals”, alguna “sarsuela” imultitud d’obres teatrals de les que prèvia-ment s’havien “volatitzat” les dames. Ienyorem aquells entreactes (un els dies decine i dos els de teatre) que aprofitàvemper parlar amb les possibles “novies”.

La tercera: Record. Passar llista dels innom-brables amics del Casal. Alguns ja desapare-guts definitivament, altres que ens veiemesporàdicament per recordar “aquellstemps”.

L’última: Angoixa! Ens en sortirem? Esperoque els responsables del projecte hagin pre-vist tots els possibles imprevistos que com-porta una obra d’aquest calibre, que assoli-rem una nova llar pels Lluïsos de sempre ique, al final, podrem agrair el coratge delsque l’han emprès.

Per Tatu HOSTAExpresident de Lluïsos

Pilar Abadias Cada dia hi passava per davant i sentiatristor dels bons moments passats assajant amb Vent del Nord.

Montse RodríguezMi sensación es la de que algo estácambiando, veo un buen futuro paraLluïsos. Una sensación muy positiva deque entre todos se conseguirán unasinstalaciones que miran hacia un futuro, acorde a los nuevos tiempos.

Núria Samsó i Draper Uuuffff... sensació d’enyorança d’unsLluïsos de tota la vida, des que erapetita fins ara. Molts records en aque-lles parets, terres, sales, bar... Moltesestades pels passadissos, saludant auns i altres. Moltes tardes, quan sortiade les Vedrunes (abans Les Carmelites)per trobar-nos amb els amics del cau ode la coral. Encara hi veig els pares (elMia i la Ma Teresa) venint a veure’m albàsquet, amb les parets plenes de pro-paganda del Colacao, Cacaolat, etc.Encara veig al Mia a l’escenari, arre-glant qualsevol cosa i fent nyaps per-què tot funcionés. I també a l’arxiu històric, que més tard va entomar la Ma Teresa... Però, en fi, no cal recrear-s’hi. Penso que és bo renovar-se, pen-so que tocava fer una cara nova a l’edifici.

Sí, renovem-nos, sí, adeqüem la casa ala seguretat de l’edifici i a la moderni-tat del temps en què vivim. Sí, ara enstoca entomar el nou edifici net, polit,modern, preparat pel futur, amb lesmateixes il·lusions i més encara. Peròno ens oblidem de seguir mantenintsempre l’esperit dels Lluïsos, els valorsque ens han fet créixer, que ens hanajudat a tirar endavant, que ens hanfet ser persones. Gràcies a tots. TOTSSOM LLUÏSOS!

E ns hem proposatsalpar a l’aventurainternauta per des-

cobrir quins altres Lluïsos hiha pel món. Per curiositat,ens hem endinsat a la xarxai hem teclejat “Lluïsos”. ElGoogle s’omple de pàginesque ens diuen que estemben escampats per internet.Teatre, bàsquet, Cantiga...Era d’esperar que tanta activitat de la casa tingués

la seva traducció virtual en tantes pàgines, blocs i entrades de laxarxa. Però també apareixen els Lluïsos d’Horta, fundats només11 anys després que nosaltres i que avui dia és també un impor-tant centre cultural i social de la ciutat. Més enllà, però, d’aquest parell d’ateneus germans, descobrim La Cobla Lluïsosde Taradell, que resulta que es va presentar per primera vegadaels Nadals del 1876 i que, amb el temps, ha generat una plata-forma cultural que promou els instruments de la cobla arreu delmón. I si afinem bé la vista també trobem el Grup d’AtletismeLluïsos de Mataró, que va començar fa més de 80 anys com acolla sardanista.

Després hem navegat més enllà. El buscador ens ha portat finsal País Valencià per descobrir els Lluïsos d’Almassora, una con-gregació fundada el 1878, o els Lluïsos de Vila-real, institució del 1873 a càrrec d’una gran part d’activitats socials, culturals i solidàries de la localitat. La nostra curiositat per ampliar encaramés les fronteres lluisenques ens ha fet canviar l’idioma perteclejar “Luises” i hem acabat ficant el nas al bar Los Luises deMontanejos o l’empresa de construccions i reformes Los Luisesde Santa Maria de Cadis.

I si voleu riure una estona cerqueu “The Lewises” per descobriruna família-banda de música gospel de Missouri o el documen-tal holandès “Don’t fuck with the Lewises” (2004) sobre unequip de rodatge que viatja a Louisiana per conèixer la germa-na del músic Jerry Lee Lewis. Però no cal filar tan prim com perbuscar “The Louises”, una altra traducció de “Els Lluïsos” a l’an-glès, ja que ens porta a l’obra de l’artista J. Gennaro que –pre-pareu-vos– és un conjunt de dibuixos fets amb ganivet sobreuna fotografia on hi apareix el pit d’un ocell que reposa en unmirall trencat que reflecteix el cel d’un dia ennuvolat. I això jaés viatjar massa... que a la plaça del Nord, sense Googles, extra-vagàncies ni pantalles, només ens calen les emocions dels par-tits de bàsquet o els reptes de cada coral per viure aventureslluisenques i explicar històries que són més reals i més properes.

U n grup de joves de Sotacabina Teatre ha impulsat elprimer festival de teatre de petit format de Gràcia,que s’ha celebrat els dissabtes 8, 15, 22 i 29 de

novembre. Se l’anomena de petit format perquè les obresduren 15 minuts i perquè es fan en espais reduïts, on hi cabenun màxim de 10 persones de públic: uns lavabos, un magat-zem, una sala de reunions, unes golfes i una llibreria, tots ellsubicats a la seu provisional dels Lluïsos.

La convocatòria per participar a #NanoTeatre ha rebut un totalde 39 propostes i una comissió artística formada per professio-nals del sector, el Marc Rosich, l’Ivan Labanda i el Marc Angelet,n’ha escollit les 16 participants. N’hi havia d’amateurs i de pro-fessionals, i el criteri de valoració va ser la seva qualitat. Cadadia s’han pogut veure 4 obres diferents de manera simultània icada una de les obres s’ha representat 4 vegades entre les 20hi les 23:30h.

D’aquesta manera, cada dissabte els espectadors han pogutescollir quantes obres volien veure i en quin horari. El preu del’entrada era de 3€ per cada funció i la recaptació s’ha destinatíntegrament a les companyies.

El teatre de petit format és una fórmula teatral que s’ha adop-tat a diferents ciutats d’arreu del món al llarg dels darrers anys ique per primera vegada arriba a la Vila de Gràcia sota el nomde #NanoTeatre. D’iniciatives semblants se’n poden veure aMadrid, Menorca, Mèxic DF, Buenos Aires, Miami, Almeria iReus, entre d’altres poblacions.

El grup de joves que s’ha fet càrrec d’aquesta primera edició de#NanoTeatre té ganes de fer-ne una segona, així com tambéd’explorar noves #NanoFórmules com podrien ser #NanoTite-lles o #NanoMàgia.

16

Q

QU

È H

A P

AS

SA

T?LL

UÏS

OS

DE

GR

ÀC

IAPer Mar SOLÀ

#NanoTeatre, una nova fórmulateatral

CR

ÒN

ICA

LLU

ISEN

CA

Per Redacció

CEls altres Lluïsos

E ls defensors del lliure mercat tenen la tendència a fer-nos creure que som els consumidors els qui marquemles normes de joc. I cada cop que em surten amb

aquest argument, em vénen al cap les vegades que he anat auna botiga d’ordinadors i he demanat que me’n venguessin unde ben senzill, només per escriure i navegar. Sempre he acabatsortint de la tenda amb un giny que m’anava gros i amb moltesmés prestacions de les que mai faré servir perquè no voldré per-dre ni un segon en esbrinar per què les vull. Passa exactamentel mateix amb els mòbils. Jo només vull parlar i un teclat per noacabar escrivint paraules impossibles. No, el que jo vull ja noexisteix: el teclat ha de ser virtual i gairebé que aviat posaran ala venda dits entrenats per als qui els tenim massa matussers.També són difícils de trobar segons quines talles de roba per adona, encara que són les que la majoria gastem, o banyadorsd’estiu per a nenes grans que no tinguin estampats sexis per anoies fetes o bambes d’esport que no llueixin massa la marcaper convertir-nos en anuncis ambulants, si no vols a la força.

Ah, i si ens creiem això de reutilitzar, malament rai: no hi haqui t’arregli un llum d’IKEA perquè et surt més a compte com-prar-ne un altre i el mateix passa cada cop més amb els petitselectrodomèstics. L’arranjament no és negoci sinó militància i,per tant, no és viable. I, ja que entrem al món de la llar, ¿pre-tendre viure en un pis sostenible? On s’és vist? Això només hopoden fer els rics sensibilitzats que es puguin construir la pròpiacasa. Al mercat no sovintegen les cases amb plaques solars niamb aigües grises ni amb idoneïtat climàtica. Si realment esfessin les coses de cara al consumidor, aquestes qualitats serienun bon reclam en una època en què la sensibilitat ecològicaestà creixent. No és cert que siguem uns consumidors lliures nique nosaltres marquem les dinàmiques, més aviat, si no vigi-lem, som uns eterns insatisfets amb falses necessitats creadesper potenciar el consum.

17

Per Ada CASTELLSEscriptora

TTRIB

UN

ALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀC

IA

Compradorsinsatisfets

E l passat 9 de novembre es va produir l’acte de desobe-diència civil més important d’Europa dels últims anys.Els catalans no passarem a la història com Rosa Parks

lluitant pels drets de la dona o com Martin Luther King lluitantcontra la discriminació racial, perquè la desobediència catalanano s’identifica amb un sol personatge, com Gandhi a l’Índia,sinó amb tot un poble. La nostra desobediència és un acte desobirania col·lectiu, fet de la suma de milers i milers de volunta-ris anònims que van fer possible que més de 2 milions de perso-nes anessin a les urnes a votar en una consulta declaradail·legal per la justícia espanyola. I que ho fessin de manera pací-fica, democràtica i amb una alegria col·lectiva difícil d’explicarpels que ho vàrem viure.

La desobediència és el primer pas per començar a canviar lescoses. No es pot fer una truita sense trencar els ous. En plesegle XXI ni guerres ni revolucions provoquen canvis, més aviatenquisten els problemes, com es demostra al Pròxim Orient o aVeneçuela. El que veritablement transforma les coses és lasuma de les consciències individuals, la decisió personal deplantar-se i l’acció col·lectiva de mobilitzar-se. I Catalunya ja hafet el pas. La gent ha perdut la por. Un país acostumat a cele-brar derrotes, a acceptar pactes rebaixats i Estatuts ribotats, hadit prou. Hem passat del català emprenyat al català emancipat.Ja no tenim por a desafiar la llei, al què passarà, al què diran.La majoria de catalans ja ha desconnectat d’Espanya. És igualqui governi, el que diguin els seus tribunals, ja hem marxat.

El del 9-N és un gran pas endavant, una acte de sobiraniaimprescindible però no suficient. En democràcia les majories lesgestionen els partits i les decisions es prenen als parlaments. Enel cas català, des del 2012 és el poble el que tira del carro, peròpassar pel sedàs institucional és imprescindible en el marc d’u-na Europa que no ens reconeixerà fins que un Parlament pro-clami la idependència per una majoria molt àmplia, a poder serdels dos terços. Per tant, encara falta molt, encara veurem mol-tes decepcions, desercions i marrades. Però la gran sort del pro-cés català és que la seva força és la gent i, si no es cansa, lagent ni es compra ni es ven.

Per Pere MARTÍPeriodista

Acte de sobirania

VenturaPonsET

18

ENTR

EVIS

TA

Com et sents ara que els Texas tornena ser una realitat?Estic tant emocionat! L’altre dia vaig trucaral meu metge i li vaig dir “amb aquesta his-tòria del cinema em pot agafar un infart detanta emoció!”. És un esforç i una inversiómolt gran el que hem fet. Enlloc de tenir elsdiners al banc els poses amb això que, alcap i a la fi, fas un servei per la gent i pelpaís.

L’entrada general val 3€ i la reduïda2€. Sobten uns preus tan baixos. Hem marcat uns preus molt populars per-què la gent pugui tornar al cinema en unmoment complicat econòmicament. Lagent que ve diu “Ostres, només val això?”.Segurament aquest cafè que m’estic pre-nent em costarà més que l’entrada a unasenyora de més de 65 anys. Podem feraquests preus perquè no fem pel·lículesd’estrena.

Però la majoria de pel·lícules són bas-tant recents.Sí, perquè s’estan uns 15 dies a les salesd’estrena i l’endemà que surten del circuïtcomercial ja les podem passar. És aquest elcompromís que he agafat tant amb les dis-tribuïdores com amb la competència, queper mi no és competència.

Seran rendibles aquests preus a llargtermini?Aquesta és la nostra aposta i la podremmantenir mentre la gent vingui. El primer

Ha estat difícil recuperar un cinemamític de Gràcia?Quan vam decidir quedar-nos amb elsTexas jo no en tenia ni idea que eren tantestimats, de fet no hi havia estat mai. Lafamília propietària de tot l’edifici és moltcinèfila i eren fans meus. Van entendre elprojecte i ens ho van posar molt fàcil. ElsTexas són mítics al barri i n’he sentit molteshistòries. En acabar la Guerra Civil, perexemple, van ser un menjador franquista.

Darrerament tanquen més cinemesque no se n’obren. Els Texas són un referent que s’ha salvat dela crema de cinemes que hi ha en aquestpaís. Si passeges per París trobes els matei-xos cinemes que fa 50 anys, perquè a Fran-ça hi ha una política que impedeix tancarles sales. És una desgràcia que es perdin elscinemes del centre de la ciutat i que alesho-res hagis d’anar a centres comercials.

Els Texas han tornat, però amb un can-vi d’imatge. La gent abans d’entrar diu “Que bé, hemrecuperat els Texas!” i en sortir diu “Però sisón tots nous! Esteu bojos!”. Hem posatprojeccions digitals, pantalles noves,moquetes noves, hem renovat el vestíbul…És important que la gent vegi el cinema enbones condicions. Un exhibidor molt impor-tant de Barcelona em va dir “I les crispetes?Perquè les crispetes són la base del nego-ci”. I jo li vaig dir “No, un cine és per veurecine, i les crispetes fan pudor”.

Ventura Pons ésdirector, guionista iproductor de cinema.Ha impulsat la reo-bertura dels cinemesTexas, situats on hihavia els LaurenGràcia. Van inaugu-rar-se el passat 17 desetembre amb 4 sales,540 localitats i unaprogramació tantadulta com familiar.

Per Montse GIRALT i Mar SOLÀ Fotografies: Montse Giralt

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀ

CIA

19

mes hem fet un nivell d’ocupació que gairebé cobreix lesdespeses. Tot i així no hem muntat aquest negoci per fer-nos rics, per fer-nos rics tindríem un magatzem de crispe-tes.

I l’IVA cultural?Qui guanya més diners en aquest cinema és el senyorMontoro que aplica el 21% d’IVA. Si haguéssim muntatels Texas a Perpinyà pagaríem el que paga França per l’I-VA, que és el 5%. Tan de bo canviï la situació aquí, però simentrestant no aprofitem el temps, el temps se’n va auna velocitat tremenda. Ho hem fet pel plaer d’ajudarque la gent torni anar al cinema en bones condicions,que vegin bones pel·lícules.

Què en penses d’iniciatives com la “Fiesta delcine”?Em semblen molt bé i demostren que amb un bon preula gent va al cinema. Però és que al Texas la festa delcinema la tenim cada dia de l’any. Volem que el públicpugui venir en confiança. “Ei, què fan als Texas? Hi vaigque alguna cosa trobaré”.

Quin criteri feu servir per seleccionar les pel·lícules?Tenim un equip que escull pel·lícules bones i que podenagradar a la gent. Està format per tres persones quevenen del Verdi i dos de l’Alexandra. Són gent que estavaa l’atur i estic molt orgullós d’haver-los pogut rescatar.

Hi ha pocs cinemes a Barcelona on es poden veurepel·lícules en versió original.Els únics que fem versió original i tot subtitulat en catalàsom nosaltres. Subtitulem en català per fer una aporta-ció a la normalització lingüística, i ho podem fer gràcies aun ajut de la Generalitat de Catalunya. I les passem enversió original per respecte. El doblatge és un acte contranatura que només es produeix a Espanya, Itàlia, França iAlemanya.

Quina relació has tingut amb els Lluïsos de Gràcia?Jo vivia a la Travessera de Dalt tocant amb el carrer de laGranja. Recordo anar molt als Lluïsos i al Cercle Catòlic aveure teatre i cinema. Als anys 50 Lluïsos ja era un lloc dereferència al barri.

Quins projectes de futur tens?Vull seguir fent cinema. Per mi el cinema és la vida i lavida és el cinema.

“No hem muntat aquest negoci perfer-nos rics, per fer-nos rics tindríemun magatzem de crispetes.”

“Hem marcat uns preus molt populars perquè la gent pugui tornar al cinema en un moment complicat econòmicament.”

“Tenim un equip que escull pel·lícules bones i que poden agradar a la gent.”

“Els únics cinemes que fem versió original i tot subtitulat en català som nosaltres.”

Els Lluïsos de Gràcia i el Texas han signat

un conveni de col·laboració pel qual

podrem anar al cinema de dilluns a

dijous per 2€ (no us deixeu el carnet!)

L a Plaça del Nord és una illa de verdmaternal, emmantellada per lesacàcies, els pins i les jaracandes,

que sobresurt en el maremàgnum delscarrers i places dures del barri. Una plaçaque canvia i esdevé esplendorosa cada junyamb l’esclat de violetes i ocres ataronjats,que celebren Sant Lluís. Una plaça acollido-ra, sociable, humil, humana, única.

La Plaça del Nord és sobretot una plaçaeducativa cent per cent. Hi trobem una llard’infants on pares joves i pletòrics de vida hiconfien llurs infants cada matí, encara ambmés dosis de vida, amb els respectius cot-xets. Hi trobem La Salle, d’on a la tarda sur-ten onades d’adolescents remorosos,emmotxillats i cansats d’hores i hores dedocència. Hi trobem fins i tot una escolad’arts marcials, d’on se senten crits de com-

bat o de defensa. Sense sortir de la plaçaalgú podria estudiar des de l’educacióinfantil fins al batxillerat i, a més, en elsmoments de lleure podria encaminar-se alsLluïsos. Crec que la junta de Lluïsos, un copacabades les obres, hauria de demanar quea la plaça s’instal·lés una facultat università-ria, amb màsters, postgraus i doctorats… És una de les poques coses que hi falten.

La Plaça del Nord és un espectacle diari devida. De tota mena de vides. De la vida ple-na de salut i força dels equips de bàsquetde Lluïsos que, disciplinats, usen el rectan-gle de la plaça com a pista d’atletisme(sens dubte és la plaça més espremuda imultifuncional del barri…). De la vida atro-pellada dels vells que amb cadires de rodeshi vénen a prendre el sol benigne, conduïtsper cuidadors. De la vida vulnerable delsmalalts psíquics que s’hi airegen i hi passe-

gen taciturns, sols i solitaris. De la vida tafa-nera i superficial dels turistes que, baixantdel Park Güell, es perden pel laberint gra-cienc. De la vida bella de les corals que sento des de casa quan fa bon temps i lesfinestres són obertes arreu. De la vida espe-rançada i amb tants futurs imprevisiblesdels nens que hi juguen i s’encalcen correnti cridant sense mai cansar-se’n.

La Plaça del Nord és un petit centre delmón, un món vitalíssim, arrelat al país comels arbres que l’embolcallen. El ritme delsgronxadors del seu parc d’infants, amunt iavall, i avall i amunt, en marca aquestavida potent, càlida, amical. I una pregunta,per no perdre’n el costum. Quanta gent, demitjana, trepitja la Plaça del Nord perentrar a Lluïsos un dia de cada dia, durantla setmana?

El centre del món

Per Emili BOIX-FUSTER