ESDEVENIMENTS PARROQUIALS EUCARISTIA DE LA VERGE DEL ROCIO El dia 27 de setembre a l’eucaristia de les 11 del matí ens acompanyarà el “grup Rociero” de la Penya d’An-dalusia, el qual amenitzarà la nostre celebració. INAGURACIÓ DE LA CPELLA DE L’ESGLÉSIA Aquest diumenge després de la homilia, beneirem la nova capella, per poder iniciar l'eucaristia que es feia el dijous i divendres CRIA ALS EXILIATS Molts de vosaltres ja haureu sentit les declaracions i la crida que fa el Papa Francesc a acollir aquestes persones exiliades que han hagut de sortit del seu país urgentment, perquè les seves vides estan en perill. Aquesta crida també la fa la nostra església particular, concretament la del bisbat de Vic. El nostre bisbe demana a tot els feligresos que puguin acollir famílies que han sofert aquest exili. Nosaltres com a comunitat creient de Vilanova del Camí, hauríem de reflexionar i fen present les paraules de l’evangeli. I poder acollir algunes famílies. La parròquia s'està plantejant de acollir una d’aquestes famílies. Penseu que no es un acolliment de curt termini, sinó que serà a llarg termini. Com a Parròquia fem un crit per aquells que s’han quedat sense veu per poder acollir-los. Tots aquells que pugeu participar en l’acolliment de famílies passeu pel despatx parroquial. Agrairia que en aquesta crida no es fes el silenci que s’ha fet en altres crides demanant col·laboradors par-roquials, sinó, que sigui una resposta generosa, caritativa i evangèlica.

PARRÒQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAMÍ

MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL Dissabte 19:30, Diumenge 11h DIES FEINERS Dijous i divendres missa a les 18:00h MISSA DOMINICAL Barri St. Pere: església Verge de la Pau, primer diumenge de cada mes 12:30h

LOCALS PARROQUIALS c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 Despatx parroquial: dimarts i dimecres de les 18:45 a les 20:15h Càritas: dilluns de 18 a 19:30 h Horari Hivern

La fotografia d’aquelles mans era impressionant. Tots els dits estaven cremats per la part de dalt, en aquell tram de pell d’on es prenen les empremtes dactilars que es fan servir per identificar les persones. No era un accident, no era una tortura, sinó que era una terrible estratègia per-què la policia no pogués identificar aquells emigrants que intentaven passar pel túnel de Calais cap al Regne Unit. Ells mateixos amb un ferro roent havien desfigurat les seves mans. Segurament pensaven que era millor intentar viure al Regne Unit amb una part de les mans desfetes, que a Síria amb les mans normals. Intenta per uns breus moments identificar-te amb una d’aquelles persones que han eliminat amb foc els senyals d’identitat. Deixant de banda el terrible dolor físic, pregunta’t com un ésser humà es pot sentir interiorment. Quins sentiments, quines angoi-xes, pors i incerteses? Què deu pensar sobre aquesta “terra promesa”, sobre la gent que hi habita, els homes i les dones, els infants, la policia i els treballadors dels ca-mions? Segurament a la seva memòria hi ha el record de la seva infantesa en un barri o en un poble de Síria o de Líbia. Els pares, els germans, les celebracions religioses i populars, l’escola... fins que van arribar les bombes, les canonades, els escamots de soldats i van fugir sense des-tí. Avui junts, demà cadascú on pugui. Fam, misèria, ex-plotació, la travessia en el mar, etc. I ara aquí, a terra, esperant una oportunitat, sense papers, amb els interro-gants més foscos sobre els seus estimats, segurament molts d’ells morts per la guerra, les fugides, les màfi-es...Posem-nos en el seu lloc i mirem d’entendre amb sentiments profunds quines persones són aquestes i què han fet per ser maltractades així. No, no girem ara la cara, per retornar a les nostres rutines. Al contrari, mirem aten-tament al nostre cor, a la dignitat dels fills i filles de Déu, i fem-nos la pregunta: I jo què puc fer per ells? I jo què puc fer per canviar aquesta societat, aquest món tan cruel i terrorista? Si us plau no et diguis que no pots fer res. Tan condicio-nat estàs per dintre i per fora que no pots fer res? És fals, i perdona que t’ho digui, que no pots fer res. Pots alliberar-te interiorment i exterior, pots cercar relacions que sentin la urgència del moment històric, pots pagar un delme, un impost personal i voluntari (que no una almoina, perquè els diners que et sobren no són teus) a favor de la gent que lluita per la justícia i la pau, pots no girar l’esquena, participar, pregar, escriure, parlar, llegir, protestar, relacio-nar-te... Moltes aportacions de vida i d’esforç, cada una menuda, quan s’ajunten agafen una potència notable. Per Déu, sí que pots. Recorda la velleta que Jesús va obser-var en el temple. Ella va donar més amb la seva petita moneda que no pas els rics opulents, creguts i protagonis-tes, amb els calers que els sobraven.

H

O

R

A

R

I

S

13 SETEMBRE DEL 2015 VINT-I-QUATRÈ DIUMENGE Nº. 1982

LES MANS CREMADES

Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com 08788- Barcelona

RECONÈIXER JESÚS EL CRIST L’episodi ocupa un lloc central i decisiu en el relat de Marc. Els deixebles ja fa un temps que conviuen amb Jesús. Ha arribat el moment en què s’han de pronunciar amb claredat. A qui estan seguint? Què és el que descobreixen en Jesús? Què capten en la seva vida, el seu missatge i el seu projecte? Des que s’han unit a ell, viuen interrogant-se sobre la seva identitat. El que més els sorprèn és l’autoritat amb que parla, la força amb que guareix els malalts i l’amor amb que ofereix el perdó de Déu als pecadors. Qui és aquest home en el que hi senten tan present i tan proper Déu com Amic de la vida i del perdó? Entre la gent que no ha conviscut amb ell corren tota mena de rumors, però a Jesús li interessa la posició dels seus deixebles: «I vosaltres, qui dieu que sóc?». No n’hi ha prou que entre ells hi hagi opinions diferents més o menys en-certades. És fonamental que els que s’han compromès amb la seva causa, reconeguin el misteri que es clou en ell. Si no és així, qui mantindrà viu el seu missatge? Què serà del seu projecte del regne de Déu? En què acabarà aquell grup que està intentant de posar en marxa? Però la qüestió és vital també per als seus deixebles. Els afecta radicalment. No és possible seguir Jesús de manera inconscient i lleugera. L’han de conèixer cada vegada amb més profunditat. Pere, recollint les experiències que han viscut al seu costat fins a aquest moment, li respon en nom de tots: «Tu ets el Messies». La confessió de Pere és encara limitada. Els deixebles no coneixen encara la crucifixió de Jesús a mans dels seus adversaris. No poden ni sospitar que serà ressuscitat pel Pare com a Fill estimat. No coneixen experiències que els permetin copsar tot el que representa Jesús. Només seguint-lo de prop, l’aniran descobrint amb fe creixent. Per als cristians és vital reconèixer i confessar cada vegada amb més profun-ditat el misteri de Jesús el Crist. Si ignora Crist, l’Església viu ignorant-se a si mateixa. Si no el coneix, no pot conèixer el més essencial i decisiu de la seva tasca i missió. Però, per conèixer i confessar Jesucrist, no n’hi ha prou d’om-plir la nostra boca amb títols cristològics admirables. Cal seguir-lo de prop i col·laborar amb ell dia a dia. Aquesta és la principal tasca que hem de pro-moure en els grups i comunitats cristianes

Is 50, 5-9a Jm 2, 14-18 Mc 8, 27-35