DIA INTERNACIONAL DE LES COOPERATIVES · la jardineria i es dedica al disseny, creació i manteniment d’espais verds. Aquests dos centres junta-ment amb el Restaurant Granja Soldevila

49ara DISSABTE, 7 DE JULIOL DEL 2018 PUBLICITAT

Societats sostenibles gràcies a la cooperació

Coincidint amb la 96a Diada Internacional de les Cooperatives, l’Aliança Cooperativa Internacional publica un manifest carregat d’intencions

Avui, cooperativistes de tot el món celebren la 96a Diada Internacional de les Cooperatives i el 24è Dia Internacional de les Cooperatives de les Nacions Unides. Sota el lema Societats sostenibles gràcies a la cooperació, l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI) vol mostrar com, a causa dels valors,

principis i estructures de governança, la sostenibilitat i la resiliència són al cor de les cooperatives, amb la cura i preocupació per la comunitat com el setè dels seus principis rectors.

El moviment cooperatiu, segons Ariel Guarco, president de l’ACI, és probablement l’únic moviment econòmic, social i polític al món que en menys de 200 anys ha crescut considerablement fins a representar a 1.200 milions de persones. Amb aquesta base social i el compromís fundacional,

el cooperativisme és un actor clau per complir els Objectius de Desenvolupament Sostenibles, doncs produeix, consumeix i usa els recursos que el planeta ofereix en solidaritat amb el medi ambient i les comuni-

tats, car les societats sostenibles són aquelles que reflecteixen els límits ambientals, socials i econòmics del creixement.

Així mateix, per la seva pròpia naturalesa, les cooperatives juguen un triple paper: Com a actors econòmics creen oportunitats d’ocupació, mitjans de vida i generació d’ingressos; com a empreses amb objectius socials i centrades en les persones, contribueixen a l’equitat i la justícia social i com

a institucions democràtiques, són controlades pels seus membres i exerceixen un paper de lideratge en la societat i les comunitats locals.

Les cooperatives tenen experiència en la construcció de societats sostenibles i amb resiliència i és per això que, en el Dia Internacional de les Cooperatives, mostren al món que és possible créixer

amb democràcia, equitat i justícia social. Que les nostres societats no poden seguir malbaratant recursos i excloent a les persones. Que hem de millorar el present i preservar el futur per a les properes

generacions. I que els cooperativistes estan orgullosos de ser part d’aquest moviment, un moviment amb valors i principis, un moviment compromès amb la justícia social i la sostenibilitat ambiental.

D I A I N T E R N A C I O N A L D E L E S C O O P E R A T I V E S

PUBLICACIÓ ESPECIAL

50 DISSABTE, 7 DE JULIOL DEL 2018 ara PUBLICITAT


Disposem de dues agro-botigues Agro-Tast, una a l’Arboç i una altra al Vendrell, que possibiliten la venda directa dels productes d’elaboració pròpia, però també donant prioritat a la comercialit-zació dels productes cooperatius i de proximitat.

Oferim també servei de restau-ració, que potencia la sociabilitat de socis i clients i la degustació directa dels nostres productes, facilitant així la seva venda. www.cevipe.cat

“El compromís amb el territori és un actiu exclusiu”

Xavier Farré, president de CEVIPE

“Les cooperatives agràries són empreses que no es deslocalitzen”

CEVIPE és cofundador

del Fòrum Mundial

de Cooperatives

Vitivinícoles

Denominació d’Origen Cava. Les cooperatives agràries són empreses amb responsabilitat social que no es deslocalitzen, i el seu model de economia circular manté el territori i la sostenibilitat del ma-teix, actuant les cooperatives com agents mediambientals, socials i econòmics.

- Per què es va crear AGROCEVIPE i quina és la seva finalitat?És una central de compres que concentra l’adquisició dels produc-tes fitosanitaris, adobs, material divers, per l’agricultura en general i la viticultura en particular, etc. Ens dóna l’opció de negociació del millor preu possible i el gran beneficiari és, sense dubte, el soci de les cooperatives.

- En què consisteix el nou concep-te de botigues Agro-Tast?

un actiu exclusiu, emparant els seus productes sota el distintiu de qualitat de les diferents Denomi-nacions d’Origen catalanes i de la

- Quins són els productes més innovadors de CEVIPE? CEVIPE és cofundador del Fòrum Mundial de Cooperatives Vitiviní-coles, composat per les cooperati-ves més grans del món. Això ens ha proporcionat relacions comercials. El nostre producte estrella és el vi base per l’elaboració de cava, però intentem obrir segments de mercat amb nous productes i nous for-mats, com begudes aromatitzades a base de vi, vermuts, packagings d’última generació i ecològics, etc.

CEVIPE, Centre Vinícola del Penedès, és una empresa cooperativa de segon grau que

integra 13 cooperatives vinícoles arrelades al territori de l’Alt i Baix Penedès, el Garraf,

el Tarragonès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà. Representa una producció vitivinícola

d’uns 60 milions de quilos anuals, amb una àrea de conreu d’unes 6.200 hectàrees.

Es la unitat de producció vitivinícola mes gran de Catalunya i de la Regió del Cava.

- Quins avantatges aporta a coo-peratives i viticultors formar part de CEVIPE?L’objectiu és obtenir la millora de la qualitat de vida i rendibilitat dels viticultors associats. Oferim recursos tècnics i humans, orien-tant els seus objectius en un procés de millora contínua de la qualitat.

- Quin és el compromís de CEVIPE amb el territori?El compromís amb el territori és

A Catalunya som gairebé 4500 empreses i generem una ocupació directa de quasi 48 mil persones. El consum responsable ens converteix en una realitat imprescindible a pobles i barris. Som una alternativa www.cooperativescatalunya.coop

“El cooperativisme és sostenibilitat”

cions i implementar-les de manera sostenible, sota paràmetres de responsabilitat social, econòmica i mediambiental.

Som un moviment compromès amb els objectius de desenvolupa-ment sostenible impulsats des de l’ONU. Les persones i la terra hem de ser el centre de l’economia i mai un recurs al servei d’una concepció que redueix l’economia a la simple generació de beneficis.

- Per què creuen que s’ha d’impulsar el cooperativisme?El cooperativisme és el model on les persones s’organitzen per donar resposta col·lectiva a necessitats personals i socials i impulsar solu-

creixent d’accés a l’habitatge i a les nostres escoles ensenyem que som un territori plural i les nostres ne-nes i nens han d’aprendre a pensar de manera integradora i crítica.

- Com contribueixen a aconseguir societats sostenibles mitjançant la cooperació?La sostenibilitat i la cooperació són dos elements indissolubles. Coop-Cat té el mandat de representar i defensar el cooperativisme: equitat, gestió democràtica, participació, compromís i responsabilitat, inter-cooperació i arrelament territorial. El cooperativisme és sostenibilitat.

- Cap a on s’adreça la feina de la Confederació? Cap a enfortir la cohesió del coo-perativisme català, ser peça clau de l’economia social i solidària i referent aglutinador. Treballem per visualitzar davant la societat aquells valors que la nostra cultura té en el seu ADN, escoltant activament el cooperativisme i la societat, per tal d’impulsar noves polítiques, també en el marc de la col·laboració pública-privada.

La Confederació de Coo-peratives de Catalunya

(CoopCat), l’òrgan màxim de representació i d’inter-

locució del conjunt del cooperativisme català,

treballa per donar cohesió a la diversitat del món

cooperatiu per promoure i difondre els valors i les

fórmules cooperatives existents a la societat,

com a part integrant de l’economia social

i solidària

- A qui representa CoopCat? Les sis federacions de cooperati-ves de Catalunya són membres de CoopCat. Representem el coopera-tivisme agrari, el de treball associat, el de consum, el d’ensenyament, el d’habitatge i el de serveis. També representem d’altres tipus de cooperatives que no s’han orga-nitzat en federacions: cooperatives sanitàries, de crèdit, les marítimes, fluvials i lacustres, mixtes i de segon grau.

“Les persones i la

terra hem de ser el

centre de l’economia”

“Generem una

ocupació directa d’unes

48 mil persones”

Reunió d’equip de treball de la Confederació Cooperatives de Catalunya (Consell Rector i equip tècnic).Guillem Llorens i Gragera, president. Josep Maria López i Fumat, vicepresident. Lorena Torró i Garrido, tècnica. Joseba Polanco Beldarrain, director.



PFI d’activitats agropecuàries i mosso de quadra, PFI d’auxiliar de cuina i serveis de restauració i PFI d’auxiliar en vivers i jardins.

L’escola ofereix formació reglada a alumnes amb discapacitat intel·lectual lleugera o intel·ligència límit i/o amb algun tipus de trastorn.

GSIS Hípica Can Taió és una escola d’equitació adreçada a la formació tant en l’àmbit professional i es-portiu com terapèutic i lúdic. GSIS-Verd té com a activitat empresarial la jardineria i es dedica al disseny, creació i manteniment d’espais verds. Aquests dos centres junta-ment amb el Restaurant Granja Soldevila són centres de treball on els alumnes realitzen les pràctiques dels PFI que ofereix l’escola.GSIS Lleure és una secció creada per complementar l’educació en el lleure i l’esport de les persones amb discapacitat intel·lectual dels centres de GSIS a través del foment de la pràctica de l’esport.

I finalment, la Cooperativa disposa de GSIS-Net, un centre especial de treball dedicat al manteniment i neteja de despatxos, escoles, locals i immobles.

www.gsiscat.org

Les persones al centre de l’acció

ajustament personal amb activitats com l’enquadernació artesanal, la natació, la psicomotricitat, el tre-ball en un hort urbà, l’estimulació del llenguatge, la música, el teatre, l’hípica, la informàtica... A més a més, es desenvolupen accions d’inclusió social que faciliten el desenvolupament de l’autonomia social i personal de manera integradora i normalitzadora com ara la participació en fires i festes tradicionals, les sessions de rela-xació i ioga amb gent gran i nens, les sortides culturals, les colònies d’estiu i les vacances.

Actualment hi ha un centre a Barcelona que dóna atenció a 114 persones amb discapacitat intel·lectual i un a Cerdanyola del Vallès que en dóna a 26.

GSIS Escola Barcanova es troba al Castell de Can Taió de Santa Perpètua de Mogoda. Atén a 120 alumnes de 12 a 21 anys en dos ni-vells educatius, ESO adaptada i PFI

(programa de formació i inserció) amb tres famílies professionals:

L’entitat situa a les persones en el centre de la seva acció, actuant en els àmbits socioeducatius, formatius i d’inserció social i laboral, generant oportunitats i acompanyant a les persones amb discapacitat en els diversos moments de la seva vida.Els eixos bàsics per millorar el nivell de qualitat de vida de les persones

amb discapacitat intel·lectual són: el benestar emocional, les rela-cions interpersonals, el benestar material, el desenvolupament i l’aprenentatge personal, el benestar físic, l’autodeterminació, la forma-ció, la inserció laboral i la inclusió social i drets.

CentresLa cooperativa està formada per diversos centres. Uns d’ells són els centres de GSIS Ocupacio-nal Barcanova, que treballen per

la integració social mitjançant programes de teràpia ocupacional i

Inserció laboralLa inserció laboral dels alumnes s’aconsegueix gràcies a la forma-ció professional de qualitat que s’ofereix a través dels programes de formació i inserció del departament d’Ensenyament de la Generalitat i al període de pràctiques en els dos últims trimestres de la formació.

En aquests moments, l’Escola Barcanova té signats convenis amb diferents Instituts per realitzar ac-tivitats de diversificació curricular.

Com a projectes de futur, GSIS té prevista la col·laboració amb Instituts de cicles formatius per fer el TAE (grau mitjà de Tècnic en Activitats Eqüestres). D’una altra banda, es preveu la construcció d’un Centre Ocupacional a les antigues Cotxeres de Borbó, avui Plaça Carmen Laforet i carrer Ramón Albó, 75.

Grup Serveis Iniciativa Social (GSIS)

és una cooperativa federada mixta de

treball associat i consum sense afany

de lucre amb l’objectiu d’aconseguir la

màxima qualitat de vida de les persones

amb discapacitat intel·lectual

L’objectiu principal de GSIS és crear i gestionar els serveis i els equipaments necessaris per donar assistència integral a les persones amb discapacitat intel·lectual. Tot això comporta atendre a aquestes persones i donar suport i recolza-ment a les seves famílies, fomentar la solidaritat i sensibilitzar a la

societat vers la disminució i el res-pecte a les diferències, col·laborar amb totes les entitats de principis i objectius iguals o similars per aconseguir els objectius assenyalats i vetllar que l’administració pública compleixi amb els deures que té vers aquest col·lectiu.

ValorsGSIS es fonamenta en diversos valors principals com el compro-mís social; l’orientació; la qualitat; l’eficiència; la sostenibilitat; la participació tant de socis i famílies com dels professionals i les matei-xes persones amb discapacitat; i la transparència en la gestió i en totes les actuacions.

Proporcionar el dret a l’autodeter-minació, la inclusió social i el be-nestar emocional, són d’altres valors fonamentals.

Formació reglada per alumnes amb discapa-citat intel·lectual

Dret a l’autodeter-minació, inclusió social i benestar emocional

Assistència integral a les persones amb dis-capacitat intel·lectual




Cíclica treballa per diferents nivells de l’administració i en projectes europeus, fent planificació estratègica i projectes d’intervenció en el parc edificat, l’espaipúblic i el verd urbà sempre en relació als recursos com l’energia, l’aigua i la materia orgànica. Des del territori, la ciutat o l’edifici, cada nou projecte és una oportunitat per fer recerca i innovar.

La ciutat no podrà ser mai sostenible, sinó que és la societat la que ho pot ser, per això les persones resulten claus en el desenvolupament dels projectes, a través de processos participatius que apoderen al propi usuari o col·lectius implicats.

Actualment l’equip treballa pel progra-ma Urban Innovative Actions de la UE i www.ciclica.eu

Arquitectura, sostenibilitat i participació

Projectes de transició energètica en l’edificacióconjuntament amb la UPC, desenvolupa una diagnosi pel Consorci Metropolità de l’Habitatge sobre àrees vulnerables de 22 municipis de l’AMB. La feina es complementa, gràcies a la subvenció del programa Projectes Singulars de l’Aracoop, amb una Eina interactiva per a la rehabilitació energètica.

La cooperativa Cíclica [space · community · ecology] treballa en arquitectura,urbanisme i paisatge amb l’objectiu d’assolir l’equilibri ambiental i l’equitat social

Després del estudis de doctorat en arquitectura, els seus fundadors van sentir la necessitat d’engegar un pro-jecte transformador, a cavall entre la innovació, la transferència tecnològica i l’emprenedoria. El 2016 Cíclica guanya el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà i el 2017 el Bauwelt Award.

La sostenibilitat ambiental i el treball comunitari resulten essencials per generar respostes efectives davant dels principals reptes globals de la societat i que són al centre de l’activitat de Cíclica i de la seva manera de concebre l’arquitectura: el canvi climàtic, la crisi dels recursos, la pobresa energètica i l’exclusió social.

Estudi de l’antiguitat

del parc edificat de l’àrea

metropolitana de Barcelona.

Autoria: CÍCLICArquitectura sccl.


parència en un sector financer que no acostuma a destacar per la seva tasca social. Alhora, fa possible introduir una eina imprescindible: la intercooperació.

Responsabilitat socialArç Cooperativa ofereix diversos tipus d’assegurances per a col·lec-tius, organitzacions, empreses i particulars. En destaquen les asse-gurances ètiques, pòlisses acredi-tades amb el segell europeu EthSI. Aquest certificat garanteix la gestió amb pràctiques de responsabilitat social i d’inversió èticament orien-tada, i d’altres comportaments transformadors de les organitza-cions com la vinculació a l’ESS o l’ús de la banca ètica. www.arc.coop

Les assegurances també poden ser ètiques

Pòlisses acreditades amb el segell europeu EthSI

Projectes de futurArç vol contribuir a augmentar les asseguradores que aposten per les pòlisses ètiques, seguir ampliant els llaços de cooperació entre col·lectius i ajudar a promoure iniciatives transformadores, com el foment de les energies renovables.

Des de fa 35 anys, Arç Cooperativa impulsa els valors de les finances ètiques a l’àmbit

concret del sector de les assegurances

L’objectiu: transformar el panorama del món assegurador i oferir alter-natives de consum responsable a les persones contractants.

Arç Cooperativa entén el coope-rativisme com una manera de ser, no només de fer. El seu motor són els valors de l’economia social i solidària. Considera vital seguir promovent una economia alternati-va que ha demostrat ser sostenible i rendible. El model de cooperativa permet a Arç introduir els valors de la mutualitat, l’equitat i la trans-

Què fem

Acompanyem, facilitem i guiem a docents, centres educatius i altres entitats educatives en processos de canvi i transforma-ció a través dels nostres serveis. Formacions Àgils, amb contin-guts específics sobre metodo-logies, activitats o dinàmiques, Codisseny de Projectes, codis-senyant solucions a necessitats metodològiques i organitzatives dels centres, Transformació del Centre, processos que impliquen canvis a tots nivells, i Consulto-ria i Dinamització, dinamitza- www.makeitedu.es

Contribuint en la transformació de l’educació i l’aprenentatge

Persones al centre. Educació i aprenentatge per la vida

cions, jornades i tallers educa-tius a tot tipus d’entitat.

Cap on anemActualment ens trobem en un moment de creixement intern i extern, consolidant tot allò que hem fet i obrint nous camins cap a una part més social i ciutadana amb impacte als territoris.

Qui somMakeIt! Education és una coope-rativa de plataforma creada per mestres i formada per un equip multidisciplinari que compartim el propòsit d’acompanyar i fer possi-ble el canvi i la transformació l’educació i l’aprenentatge, funda-da per Xavier Pujol i Pep Prat l’any 2015 fruit de la passió per l’educació i l’aprenentatge de les persones.



familiar socioeducativa, la psicoterà-pia integradora i el re-processament del trauma. L’objecte d’aquest servei és activar processos que millorin el desenvolupament i el benestar de les persones per transformar la crisi en una nova oportunitat de creixement.

Treball associatiuLa Col·lectiva és el nom que rep l’Ateneu Cooperatiu de L’Hospitalet impulsat de manera conjunta per cinc entitats de la ciutat, entre les quals s’hi troba EDUVIC. Aquest proporciona serveis de formació i difusió a sectors o col·lectius que puguin trobar-se en el model de l’economia social, a través de tallers i cursos adreçats a l’alumnat d’instituts i cicles formatius.

A més, EDUVIC forma part del Con-sell Rector de la Federació de Coopera-tives de Treball de Catalunya (FCTC); és membre actiu de la FEDAIA i col·labora amb altres associacions i fundacions de dins i fora del territori www.eduvic.coop

Cooperativisme al servei dels qui més

ho necessiten

EDUVIC atén adolescents en procés migratori sense referents adults

ciona formació anual en col·laboració amb l’Institut de Formació Contínua IL3 de la Universitat de Barcelona.

A més dels cursos que imparteix, l’Escola treballa des de la socialització del coneixement, prestant serveis de formació, supervisió, consultoria i investigació a aquelles empreses i professionals que ho sol·licitin.

Institut pel benestarL’Institut de Neurociència Aplicada al Benestar (INAB), impulsat de maners conjunta amb l’Instituto Alecés, és una nova àrea de serveis psicotera-pèutics privats on s’acompanya les persones en la superació de les seves dificultats vitals, mitjançant la teràpia

moments, atén també a 75 adolescents en procés migratori sense referents adults, derivats des de la DGAIA, en tres centres ubicats a Lleida.

Seguint en aquesta línia, l’àrea de serveis Inspira Sport treballa des de la prevenció socioeducativa amb projectes d’integració social a través de l’esport, com és programa FutbolNET de la Fundació Futbol Club Barcelona, i de reforç de la parentalitat positiva, amb el programa Créixer en família. A principis d’any, la Unió Europea va concedir el projecte Move In a EDUVIC per a la prevenció de la radicalització a diferents escoles i centres esportius.

Escola de formacióEDUVIC · Escola Itinere és un centre que obre un espai per a la reflexió, la investigació i la capacitació profes-sional en diferents àmbits d’atenció a les persones: familiar, educatiu, terapèutic, residencial, comunitari i esportiu. En aquestes àrees propor-

català, com la Universitat de Barce-lona, la Generalitat de Catalunya, la fundació “La Caixa”, l’Ajuntament de Barcelona i 46 ajuntaments més.

La cooperativa, en xifres Des del seu inici, EDUVIC ha atès més de 4.000 infants i adolescents i 2.500 famílies. En l’actualitat gestio-na 33 serveis de la mà d’un equip de 185 professionals, dels quals 55 són socis. De cara al futur, i en paraules de la directora general, Adela Camí, la cooperativa vol esdevenir la mà incansable que construeixi camins cap una societat més justa i iguali-tària per a tothom.

Nascuda el 1994, EDUVIC és una entitat social de proximitat i sense ànim de lucre especialitzada en infància, adolescència i famílies, que busca l’objectiu

final d’alleugerir el patiment i els problemes relacionals de les persones.

Com a cooperativa, l’entitat basa la seva organització i gestió en els valors propis del cooperativisme: els prin-cipis democràtics, la justícia social i l’equitat, i treballen assumint l’ajuda mútua i solidaritat dels socis/es i tre-balladors/es com a trets característics del quefer quotidià.

Serveis socialsEDUVIC proporciona serveis de diag-nòstic i suport a famílies, adolescents i infants que es troben en situació de vulnerabilitat, creant, promovent i gestionant projectes especialitzats que s’adapten a cada cas. També disposa de centres d’acolliment per a menors i compta amb una residència maternal que alberga adolescents embarassa-des amb els seus fills/es. En aquests

L’INAB acompanya les persones en la superació de les seves dificultats vitals




cis i farratges, fruita seca, ramade-ria i llet, pinsos, flor i planta viva, vi, oli d’oliva i subministraments per les cooperatives.

- Quina és la importància del territori per a la Federació?Reivindiquem que es valori el paper de les cooperatives en el territori, ja que som un tipus d’empresa que no ens deslocalitzem i que creem riquesa en el nostre entorn. No només som productors d’aliments, sinó que a més estem fent tasques necessàries a nivell mediambiental i de canvi climàtic.

- Quina és la missió del grup específic de Desenvolupament Rural de la FCAC?Aquest grup és clau, ja que busca dinamitzar el paper de les coo-peratives en el món rural, i hi ha diferents instruments en què les cooperatives participen a través de la Federació per aconseguir-ho. Es treballa els ajuts associats a coope-ratives, però també el relleu gene-racional, apoderament del món de www.cooperativesagraries.cat

“Treballem per reforçar la idea del cooperativisme”

Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries

de Catalunya

“Volem incidir

en Investigació i

Desenvolupament”

empresarial i afrontar inversions en comú.

- A quins sectors hi representen?Tenim 10 branques productives: arròs, fruita i horta, conreus herba-

concentren producció o tenen estratègies de comercialització pròpies i a més, ofereixen serveis als socis- amb cooperatives de gran dimensió que poden augmentar progressivament la presència a mer-cats exteriors. D’altra banda, tenim cooperatives de primer grau, on els socis són els pagesos i els ramaders; i de segon grau, on els socis són cooperatives de primer grau que s’uneixen per tenir més dimensió

la dona i la seva participació en els àmbits directius de les cooperatives, la cooperació internacional, etc.

- Recentment ha estat escollit de nou president, quin són els princi-pals eixos estratègics que té pre-vist treballar en el pròxim mandat?La meva idea és posar en marxa el pla estratègic que es va aprovar el novembre pels pròxims 5 anys. Consta de 4 punts principals: en-fortir la representativitat, difondre el model cooperatiu, ser el soci principal de les cooperatives i pro-moure el producte cooperatiu agra-ri, entre altres projectes estratègics com la Investigació, Innovació i Desenvolupament.

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, constituïda formalment l’any 1983

Va néixer amb la finalitat de donar suport al món cooperatiu agroalimentari i el seu vessant rural. A Catalunya hi ha 201 coo-peratives federades que aglutinen 32.000 socis productors i generen 4.436 llocs de treball.

- Quin tipus de cooperatives for-men part de FCAC?A la Federació conviuen cooperati-ves d’àmbit més rural –bàsicament


necessitin. “Acompanyar des del desenvolupament de la idea fins a la consolidació del projecte”. Aquest és el camí plantejat.Què cal tenir en compte per formar una cooperativa? Quin és el règim

Col·lectiu Ronda, 45 anys al costat de les cooperatives i entitats d’economia social

de Col·lectiu Ronda desenvolu-pen una ingent tasca per dibuixar itineraris de serveis que inclo-guin la formació, la consultoria estratègica i el servei de gestoria per entitats i col·lectius que ho

Impulsant idees, consolidant projectesEls i les professionals que formen part de l’àrea d’economia social

fiscal de les entitats d’economia social? Com és un pla financer o com cal organitzar-se? Preguntes com aquesta troben resposta en les formacions i cursos amb els quals s’acompanya a les entitats que ho desitgen per començar a construir o pensar un projecte propi. Però a més a més, per a aquells col·lectius que busquen una llarga vida i com optimitzar recursos i processos, s’ofereix una consultoria estratègi-ca integral, assumint la complexi-tat de qualsevol projecte i fent-lo més viu. I tampoc podia faltar l’assessorament fiscal, laboral i ju-rídic, un servei de gestoria per a tot tipus de tramitacions i obligacions de gestió, un servei també per a persones autònomes.

Des dels seus inicis, Col·lectiu Ronda ha tingut una especial atenció a les cooperatives i al món de l’economia social i solidària. De fet, el model en què creu és també el model propi: Col·lectiu Ronda és una cooperativa, amb 45 anys d’història a l’esquena, amb una organització basada en la democràcia interna, l’autogestió, l’equitat i la transversalitat, amb un clar compromís social per canviar algunes regles del joc i apostar per la transformació social.

Dedicada a l’assessorament jurídic compromès en totes les àrees del Dret, la cooperativa té una impor-tant àrea d’economia social que fa anys es dedica a l’acompanyament de cooperatives i col·lectius d’economia social i solidària. Però no només això. Col·lectiu Ronda participa activament en tota la xarxa cooperativista catalana i amb aquells agents que dia a dia treba-llen per a una transformació cap a alternatives socials i econòmiques més justes. La col·laboració va des dels grans esdeveniments com la Fira d’Economia Social i Solidària de Catalunya (FESC) fins a la cogestió d’activitats en els nous ateneus cooperatius.

Trafalgar, 50, BarcelonaTel. 93 268 21 99

www.cronda.coop/economia-social



mitjançant l’Economia Social; testimoniar que el model coopera-tiu dona resposta a la demanda dels ciutadans; o exportar la gestió coo-perativa a camps com el de l’energia i els serveis.

L’exportació del model a altres mu-nicipis pren forma en la cooperativa de segon grau Aigua.coop que han format la CMO i RAX sccl. amb la col·laboració del grup empresarial cooperatiu Clade. El projecte permet explicar el model de gestió cooperatiu a Ajuntaments i emprenedors socials que volen adoptar-lo. Davant els processos de remunicipalització del servei www.cmineraolesana.cat

la cooperativa de l’aiguaComunitat Minera Olesana,

Un model de gestió democràtica de l’aigua

nuïtat, la de cooperativa, i que asse-gura la participació democràtica de la ciutadania.

En el transcurs d’aquests 25 anys com a cooperativa s’han aconseguit resultats com el pas de 5.962 socis a 10.205; un consum més sostenible de 174 litres per habitant al dia als 108 actuals; unes inversions en la millora del servei de 92.329€ anuals a 564.132€; i un preu mig de l’aigua de tipus domèstic un 43% inferior a la mitjana de tot Catalunya.

Pensant en el futur, la CMO s’ha fixat nous reptes, com impulsar l’autogestió i democratització dels serveis públics essencials

modernes pròpies de captació i potabilització, utilitzant els avenços tecnològics capaços d’obtenir una aigua de qualitat.

L’any 1992 la CMO esdevé una Coo-perativa de Consumidors i Usuaris per continuar prestant el servei d’aigua, de forma no mercantil. Així, adquireix una personalitat jurídica que és garantia de conti-

d’aigua a molts municipis catalans, el model cooperatiu permet l’empoderament de la ciutadania i l’autogestió de l’aigua com a bé comú. Es camina cap a un model obert i dinàmic d’empreses mixtes formades per l’ens municipal i una cooperativa, tot evitant les conse-qüències del model públic i privat en un mercat actual molt monopo-litzat, tancat i impositiu.

150 anys gestionant l’aigua com un bé comú a Olesa de Montserrat

Catalunya compta amb una coope-rativa que gestiona el servei públic integral d’aigua en un municipi. Es tracta de la Comunitat Minera Olesana, també coneguda com la cooperativa de l’aigua. El 1868, un grup d’olesans van constituir una societat amb aportacions dineràries obertes a tots els vilatans, amb l’objectiu de construir una mina per disposar d’aigua corrent a les cases i amb garanties de salubritat pel consum.

La voluntat i esforç de molts ole-sans al llarg d’un segle i mig ha permès que avui Olesa de Montse-rrat disposi d’unes infraestructures


Un model basat en les persones Les cooperatives de consum tenen el seu origen en els entorns locals i són agents actius del territori on operen. El model societari de les cooperatives de consum està basat en les perso-nes i la seva participació, tant pel que fa l’organització social com a l’empresarial. A més, permet incorporar els treballadors al projecte cooperatiu i així tots dos col·lectius el comparteixen –socis consumidors i socis de treball.

L’arrelament al territori en el model de cooperatives de consum té una paper molt important. Fent un anàlisi de la trajectòria i del compromís social de les coopera-tives de la Federació, a banda de ser un agent de desenvolupament econòmic local i de creació de llocs de treball, s’ha de tenir en compte l’arrelament social que www.cooperativesdeconsum.coop

Cooperativisme de consum

Promoció de nous

àmbits de consum

promou en el territori, partici-pant i sumant sinèrgies amb els diferents agents socioeconòmics, educatius i culturals que l’envolta.

Eixos d’actuacióLa Federació busca donar suport a la consolidació i expansió de les cooperatives de consum; im-pulsar i promoure la creació de cooperatives; fomentar projectes intercooperatius; desenvolupar programes de formació coope-rativa, empresarial i consumi-dorista; aprofundir en la tasca educativa com a associació de persones consumidores; i po-tenciar els elements d’identitat i diferenciadors.

Un dels projectes de la Federació és la intervenció i promoció dels nous àmbits del consum que s’estan produint, col·laborant en certa mida al seu progrés i conso-lidació. També s’està desenvolu-pant una millora estratègica pel que fa a la comunicació i la visua-lització en les xarxes socials.

La Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris

de Catalunya és una eina conjunta de representació,

promoció i defensa del cooperativisme i dels drets de les

persones consumidores

Acull iniciatives de les mateixes cooperatives i genera dinàmiques d’intercooperació, participació i aliances, assumint a la vegada un clar compromís social com a organització de persones consu-midores pel que fa a la formació i educació cooperativa, així com en la formulació d’un consum col·laboratiu i responsable.

La Federació pren sentit en la representació del cooperativisme de consumidors i usuaris i també en la defensa del moviment cooperatiu en el seu àmbit més transversal. I bàsicament el seu àmbit d’intervenció econòmica està centrat en l’entorn de models d’economia social i solidària.


Documents

DIA INTERNACIONAL DE LES COOPERATIVES · la jardineria i es dedica al disseny, creació i manteniment d’espais verds. Aquests dos centres junta-ment amb el Restaurant Granja Soldevila