Embed Size (px)
DESCRIPTION
Revista Diagonal primera època
Citation preview
volíem construir somnis
D I A G O N A Lrevista extraoficial de l’etsab . Nº9 . juny 2004
nosaltres també
Resposta al concurs anterior: l’edi-fici aquest és la seu de laFundació Ford a New York. Ésobra de Kevin Roche, un arquitec-te ganyador del premi Pritzker! Persaber-ne més: us convidem a bus-car-ne informació... que no hofarem tot nosaltres, coi!
L’heu trobat dificil d’encertar? Donsens han respost 20 persones. És elconcurs que ha rebut més respos-tes! Segurament s’ha xivat algunprofessor o algun director.... per-que sinó no s’explica.
En fi, el guanyador aquest cop és:
Anna Puigjaner Barberà
Felicitats!
m e n ú d e l d i a d i a g o n a l 9 - j u n y 2 0 0 4
pàgina 2
EDITORIAL"Le Corbusier,digui'm?"
Imagineu-vos un dibuixd'un telèfon despenjat,amb una veu que diuaixò. Aquest fantàsticdibuixet el podreu tro-bar damunt els urinarisdel lavabo de tios enplanta baixa, el mateixque d'aquí uns mesosserà remodelat seguintel projecte guanyadordel "Concurs Roca" (percert, enhorabona a laguanyadora).
Volíem fer una foto deldibuix i posar-la a laportada, però clar, elsdrets d'autor....ja sesap. Si més no, expli-quem l'anècdota perdemostrar que enaquesta escola encarahi ha rastre de gentamb idees. No sabemqui va fer el dibuix, peròha demostrat tenirvaries coses: sentit del'humor (a mi almenysem va fer gràcia), origi-nalitat (no és un escrit
dels que solen fer-se enun lavabo...), atreviment(per dibuixar en unaparet), determinació(devia agafar un tambo-ret per fer-lo, perquèestà dibuixat forçaamunt), claredat con-ceptual (la idea s'enténa la primera), i modèstia(perquè ves per on, noestà firmat). Aquestapersona serà un arqui-tecte fantàstic!! Ens pre-guntem en quina assig-natura l'han format tanbe.... o potser feia derepresentant i la sevatasca li va aportaraquestes virtuts?....Igual és un professorressentit per no haverpogut participar en elconcurs del nou bany!!
Surrealista, oi?
En aquesta escolaportem anys cele-brant l'Any Dalí:de coses surrea-listes en trobareuun munt per totesbandes. Que ensperdoni el Lahuertaper fer servir el surrea-
lisme d'aquesta maneratan lleugera, però ésque ja no sabíem comexplicar tantes cosesque no tenen explica-ció. No començarem a"rajar" ara: preferimesperar al proper núme-ro, que serà el desè, iúltim. Si, Diagonal s'a-caba. Traurem un darrernúmero cap a l'octubre,amb unes quantesreflexions sorgidesdurant dos anys d'exis-tència de la revista.
Voleu saber perquè[email protected]
Per cert, bon estiu ibones vacances atothom!
ÍNDEXEditorial
Concurs DIAGONAL
Noticies Campus de Llevant
Contra el IAAC
Opinions sobre el Fòrum
Escrits variats...
Gordon Bunshaft, a la secció“desempolvando rincones”
Construcció amb terra
Noticies varies de l’ALE“Habitatge i Cooperació”
Què farà ESFA aquest estiu?
Comerç Just, participa-hi!
Activitats recomanades peraquests dies
Resenya de llibres i DPA
“el Western como mito”
-------
i aquest cop, un repte:
DIBUIXA L’ESCOLA!
Fes un dibuix que repre-senti l’ETSAB, de manera
ràpida i espontànea, sobrequalsevol paper.
El premi serà pel dibuix que ensagradi més (fàcil, oi?)
Deixa’l a la nostra bústia delvestíbul, o envia’l escanejat a
El premi segueix sent unval de 50€ per comprara la llibreria de l’escola!
C O N C U R S D I A G O N A LC O N C U R S D I A G O N A L
Col.laboren en aquest número:
Carles Baiges, Roger Blasco, DaniCarrero, Albert Comerma, Andreu Griñó,Anna Manyes, Montse Moncunill, JorgeRamírez, Iñigo Ugalde, Santi Ulió, lagent de ESFA, de l’ALE Habitatge iCooperació, el “col.lectiu Lyotardos”, ialguns anònims...
Revista editada gracies a la publicitat de:
Escofet
Cooperativa Jordi Capell
Weber Cemarksa
m e n ú d e l d i a d i a g o n a l 9 - j u n y 2 0 0 4
pàgina 3
"Le bit et le vide"
Llueve. La parada más cercanaestá a dos manzanas de la callePujades número 81. Unas gran-des vidrieras. Entramos. Se tratade una gran sala. Quedamosalgo decepcionados: parquet,paredes blancas, instalacionesvistas en un grueso conducto gal-vanizado… déjà vu, Institutd'Arquitectura Avançada deCatalunya? Esperábamos algodiferente, más luces, algo más etéreo, híbrido, hiperbárico. Nos sen-tamos y la música comienza a sonar y con ella empezamos a imbuir-nos en ese ambiente ahora sí, etéreo, hiperbárico, de bar en la mejorbrecha del newborndesigncafe. Aparece el conferenciante y su anfi-trión. Pasa a presentarle: el conferenciante ha escrito seis acepcionesen el diccionario metapolis de arquitectura avanzada, codeándosecon las "amatéricas" metagoge1, metatear, metatizar2.
La conferencia acaba sin pena ni gloria con imágenes y conceptosque nos van sonando pese a que no recordamos dónde, cuándo:¿televisión, revistas pasajeras, propaganda del buzón?
Tras ello, el anfitrión agradece al conferenciante que no haya estadoallí como arquitecto (decir que no ha estado allí como arquitecto, por
malos que fueran los proyectos presentados, le exime de su necesa-ria responsabilidad con la sociedad y la ciudad a la que debe servir)y aunque no explicita como qué ha estado allí, sigue metatizando ensu ingles. Nos levantamos tras uno más rápido y salimos…
IaaC, Yak, coincidencias? catástrofes que se pronuncian igual? ElIAAC pretende robar a la arquitectura el lugar que le es propio, justi-fica y adiestra en la pura especularidad y espectacularidad. Este ins-tituto convierte la arquitectura en verdugo, dirigida hacia y para elpoder, y lo que es más grave y consecuencia de lo primero, disuelvesu capacidad de acción relegándola a la fina capa de lo visible, de laformalización en el más sucio de sus aspectos, a una pura envolven-te que esconde algo siniestro, una posmodernidad travesti camufladapor luces y colores.
Rien, cette écume… La arquitectura está muy lejos, y muchos losabemos. Metagogos, demagogos, malversadores…
Paul Celán AfinaMiembro del colectivo Lyotardos
1 metagoge : (Del gr. µeta????, traslación).1. f. Ret. Tropo, especiede metáfora, que consiste en aplicar voces significativas de cualida-des o propiedades de seres vivos a cosas inanimadas; p. ej., reírse elpoder. 2 metatizar : (De esp. metát[esis] e esp. -izar).1. tr. Pronunciar o escri-bir una palabra cambiando de lugar uno o más de sus sonidos oletras. p.ej. Mepatolis.
Fa dos mesos va venir el Rector de la UPC en persona a l'Escola, perexplicar la seva postura en relació al tema Campus de Llevant. Es vaconvocar una Junta d'Escola extraordinària per tal d'escoltar-lo idonar-li respostes. I la cosa va ser prou animada.... a un dels subdi-rectors només li va faltar saltar damunt la taula de reunions i escan-yar al rector, però vaja, res que no es pugui explicar de cara alpúblic.Us expliquem això perque el tema del Campus de Llevantsegueix viu, i perquè ABSOLUTAMENT NINGÚ dels que haurien defer-ho s'ha dignat explicar en públic com està el tema.
Per si no recordeu el tema, o pels nou-vinguts: al costat del Fòrums'ha de construir un equipament universitari, la UPC va rebre l'ofertad'instal·lar-hi allà alguna cosa, i es va decidir que s'hi posaria l'Escolad'Industrials. Però fa dos anys la UPC va canviar de Rector, i el nouequip va voler modificar aquest acord. Al cap d'uns mesos, va apa-rèixer la proposta de crear un Campus d'Arquitectura en aquellsterrenys, reunint l'escola d'Arquitectura, la d'Aparelladors, i diversescoses més relacionades amb el nostre camp d'actuació. La reaccióde l'ETSAB va ser doble: d'una banda, protestar per no haver estatconsultada en cap moment sobre la proposta, i de l'altra, negar-se enrodó a traslladar-se.
I així estem des de fa dos anys. El Rector ha anat canviant la sevaproposta, descartant oficialment la proposta de traslladar l'ETSAB,pero mantenint totes les altres coses previstes, cosa que a la pràcti-ca implica un trasllat parcial de l'escola. I aquí s'ha seguit dient que"ni hablar", que ens volem quedar, i que "pa chulos" nosaltres. Calrecordar que actualment l'Escola està saturada, que necessita mésespai per funcionar be, i que la nova biblioteca que portem anysesperant no resoldrà del tot aquest dèficit d'instal·lacions.
En aquesta reunió, el Rector també va exposar la seva teoria de queestà dedicant molta més atenció als estudis d'arquitectura dins laUPC que l'anterior equip, i que això demostra que no està en contra
l'ETSAB. Però va mantenir punt per punt la seva proposta, referint-seal nou campus com una "Ciutat de l'Arquitectura". Diverses interven-cions de profes i estudiants van destacar la incongruència d'aquestaproposta, sobretot pensant que cap escola d'arquitectura s'hi vol tras-lladar. Per tal de superar la situació, varies persones van proposarque l'ETSAB s'impliqui en la definició precisa del que hi haurà enaquest campus nou. Es a dir, que si no hi ha més remei, que almenyspuguem decidir-hi coses.
Això va passar fa mesos, i per ara l'Escola no ha dit ni fet res de nou(o almenys a nosaltres no ens ha arribat). I jo ja no sé si aquest silen-ci és una tàctica (evidentment inútil, perquè el rector no sembla volerbaixar del burro), si és un símptoma de que la direcció hi està refle-xionant (llavors potser que s'espavilin, i que vagin informant), o si éssenzillament una mostra d'incompetència (en aquest cas, potser queaneu pensant en un nou equip directiu de cara al novembre). És forçapreocupant (i no soc l'únic a dir-ho) que el Director de l'Escola nodigués ABSOLUTAMENT RES davant del Rector, i que no hagi dit resdesprés.
Entremig, un grup d'urbanística ha treballat sobre el Campus Sud (onestem ara), estudiant-ne les característiques i proposant possiblesmillores que potser permetrien ampliar l'Escola i dotar-la dels espaisi serveis que falten. Es tracta de demostrar que el trasllat al Campusde Llevant no és l'única opció per créixer. Uns quants alumnes d'a-quest grup han redactat un manifest sobre el tema, per enviar-lo alRector. L'haguéssim publicat, però ningú ha estat capaç de fer-nosarribar aquest text (i això que l'hem demanat a varies bandes).Llàstima, oi? Dons així van moltes coses en aquesta casa...
Potser no seran les normatives europees les que acabaran ambl'Escola d'Arquitectura de Barcelona i la seva "excel·lència", sinó el"trossejat" de funcions que planeja el Rector. Em recorda al WilliamWallace, del qual van repartir trossets per totes bandes... I nosaltresaquí badant, com de costum.
No se, tot plegat......Jo em pregunto, de debò hi ha algú aquí que liinteressi l'ETSAB?
Albert Comerma
Campus de Llevant:aquí tothom passa o què?
m e n ú d e l d i a d i a g o n a l 9 - j u n y 2 0 0 4
pàgina 4
Segueixo sense saber gairequè és el Fòrum... serà com
deia el Buenafuente, com unembalat de festa major, però moltcar?
Dies abans de que s'inaugu-rés, escoltava per la ràdio el
programa de l'Albert Om i dema-naven que la gent que haguéscomprat entrades pel Fòrum tru-qués. Em va sorprendre que hihagués qui ja ho hagués fet, i enun principi em vaig sentir ignorantfront aquests pocs tant avançats.Però quina va ser la meva sor-presa en veure que molts d'ellsen realitat tampoc ho sabien.
Deixarem estar els motiusdiversos de perquè cadascú
les va adquirir per preguntar-nos...QUÈ (espai per afegir elsrenecs que desitgi el lector) ÉSEL FÒRUM?!?!?!
Repassem els fets perquè hoentengui bé. Primer van aga-
far una zona de Barcelona.S'expropia per un preu estipulat ien general no massa alt. Es fa unmoviment politico-urbanístic i esreedifiquen els terrenys expro-piats amb una sèrie de conces-
sions, etc., etc. i es permet laconstrucció de gratacels.
D'altra banda es fa una cam-panya mediàtica molt impor-
tant. Totes les marques possiblesporten l'emblema del Fòrum. Ésmolt important també que quals-sevol concert que es faria igual-ment a Barcelona, o qualsevolaltre tipus d'esdeveniment, esdigui que es realitza gràcies alFòrum.
Poder no ho acabo d'entendre,anem punt a punt. Mentre els
polítics parlen del Fòrum com unlloc de trobada dels ciutadans delmón i un espai de diàleg delsdebats urgents del segle XXId'una manera molt oberta, diàfa-na i poc definida, s'ha realitzatuna operació urbanística que harevaloritzat uns terrenys. I no vullparlar d'especulació, però sí queés veritat que hi ha altres mane-res de regenerar un teixit urbàdonant-li una certa qualitat a partdel "borrón i cuenta nueva" ques'ha fet i que, no ens enganyem,ha afavorit a uns quants com decostum. A més, si el Fòrum pre-tén salvar el món a través de dià-legs, poder hagués estat bé quehaguessin començat d'una mane-ra més sensible amb els proble-mes de les famílies expropiades,expulsades o amb el veí barri dela Mina, que fa anys que reivindi-
quen drets bàsics i sembla quese'ls aïlli. Part dels beneficis d'a-quest muntatge es destinaran aarreglar una plaça a no sé on, ungest molt maco i molt internacio-nal. Em pregunto que en pensa-ran els que reivindiquen unadigne rambla per la Mina. Estariabé que del Fòrum, els primersbeneficiats haguessin estataquest sector, podrien haver bus-cat una solució compatible perexemple, al cap i a la fi, a vega-des les paraules, inclòs el que esdigui en els diàlegs del Fòrum, seles endú el vent, i els fets són elque queda.
Anivell polític es podria intuircom una maniobra per tenir
una referència clara del que hafet l'executiu en el seu curs polític(a part del totpoderós Trambaixque també ens donaria de quèparlar). Si l'Honorable Maragallva portar les Olimpíades a la ciu-tat, sembla que ara s'hagi de feralguna cosa que ens doni lesexcuses per fer un seguit d'actua-cions, i s'hagin inventat una espè-cie d'expo.
Dic espècie d'expo perquèrealment segueixo sense
entendre-ho molt bé. I em pre-gunto si aquest lloc de diàleg pertots els ciutadans del món seràentès també fora de Barcelona,perquè a la plaça del meu barri hi
van haver de ficar un autobúsinformant sobre l'esdeveniment, ien vaig agafar una mica més l'ai-re, però tot i subscriurem al mai-ling de la web no n'he tret encaral'aigua clara. I de fet al que mésse mi assembla és a una expo ala que la gent ja ha comprat unspassis estupends, amb unes ofer-tes increïbles de dies i un llargetc., però que només donenaccés a l'espai Fòrum, per assis-tir a algunes, i dic algunes perquèdesconec la proporció, a algunesactivitats, mostres, conferències,etcètera.
Sabem què és el Fòrum? dequè servirà? en què ens farà
canviar? calia? Realment els ciu-tadans de tot el món sabran de laseva existència i utilitat? Hi parti-ciparan? O el que restarà a laconsciència ciutadana de tot ple-gat serà una zona arrasada, tras-lladant els problemes a altresindrets, i la construcció de la torre(per no dir altres apel·latius popu-lars) del Jean Nouvel?
Aquest article pretén comentarsarcàsticament algun dels
aspectes del Fòrum, i no per aixòdeixa de reconèixer que també hiha hagut aportacions culturalsdestacables, però d'això ja sen'encarreguen de dir-ho altres.
A.G.
Pel FÚrrum deles cultures
2004
Put the blameon the Forum
Està clar que el nou esport demoda és criticar el Fòrum. Motiusno hi falten, es cert. Però caldriadiferenciar certes coses. Aniré algra: per mi el Fòrum 2004 ésuna bona idea que s'ha gestio-nat de manera lamentable.
Una bona idea basada en dospremisses: reconvertir una zonamarginal de Barcelona i orga-nitzar un esdeveniment a esca-la mundial en favor de la pau ila sostenibilitat. De debò ussembla tan malament això? Peralguns, el sol fet de ser una ideadel Maragall ja era prou motiu percriticar-la. A mi, francament, emva agradar. Després ha vingut lagestió del tema: l'ordenació urba-nística, els projectes d'edificis, ladefinició dels continguts delFòrum i la gestió de l'esdeveni-ment. I aquí s'han fet cagadesenormes.
Vessant arquitectura: a mi nom'agrada ni la majoria d'edificis nil'ordenació de l'àrea Fòrum.Perquè? Es llarg d'explicar: ja tro-bareu valoracions en altres arti-cles, o sinó aneu a veure-hovosaltres mateixos. Malgrat això,segueixo pensant que l'objectiude reconvertir tota aquella àrea eslloable, sense oblidar que la granmajoria d'edificis i espais serviranper moltes coses en el futur. Si calcriticar algú, no és al polític queva donar la idea, sinó al tècnicque va decidir la forma. Qui caraiva projectar aquesta ordena-ció? I qui va projectar els edifi-cis? La majoria de coses es vanfer per concursos, on hi va partici-par la flor i nata de l'arquitectu-ra catalana. Per tant, si no ensagrada, potser que comencemper buscar als responsables. Elstrobareu a les revistes de moda...i penseu que alguns son profesen aquesta escola!
Vessant continguts: cultures delmón, sostenibilitat, pau... Si vale,tot del plan "bon rollo". I què?Potser no val la pena intentar-ho?No crec que faci mal a ningú: enel pitjor dels casos, et deixaràindiferent, però segur que algunacosa quedarà d'aquests temesen tota la gent que haurà sentita parlar del Fòrum. Que tot ple-gat és una operació per anunciarBarcelona com a destí turístic,fent servir l'excusa de la cultura?Sens dubte, però millor això quefer servir l'excusa del sexe o lesplatges com fan encara a moltsllocs del món... Sobretot pensoen el munt de gent que ha estattreballant per omplir de contin-guts el Fòrum. Tot això, poc omolt, quedarà, i haurà donat perpreguntar-se coses, reflexionar,debatre, etc.. Perquè s'ha creatuna "Assemblea de Resistènciaal Fòrum", i no a les Festes deGràcia? El Fòrum provocamoviment, i això crec que ésbo.
Vessant gestió: aquí si que notenen perdó. Son tantes coses lesque fallen... Els anuncis, peno-sos: Alejandro Sanz, FerranAdrià, etc. Son especialmentlamentables perquè mostren lapitjor cara del Fòrum (com sinomés fos una suma d'activitatsinfumables). Menjar i beure,sense comentaris. La mancad'ombra, de bancs, de fonts,...costa entendre com es pot dis-senyar de manera tant inepte.Haver de pagar per anar alsDiàlegs, també penós (per no dirque podria ser tot gratuït, peròenfi...). I la sensació de babausdels responsables quan surten adir que potser rectificaran... Enque coi pensaven durant tantsmesos, com per haver de recti-ficar tant???
Conclusió: que per mi la culpano és del Fòrum, ni dels seus ide-òlegs, sinó dels que li han donatforma. I que visca el debat!
Albert Comerma
m e n ú d e l d i a d i a g o n a l 9 - j u n y 2 0 0 4
pàgina 5
PILAR PRIMPilar Prim s'autodefineix comun col·lectiu d'arquitectesconvençuts de que l'arqui-tectura només podrà sobre-viure al segle XXI si es con-tamina de vida.
Tot i que últimament ha capitanejat lalluita antifòrum2004, tant des de lavessant social com arquitectònica, PilarPrim busca donar sentit humà on sim-plement hi ha especulació o polítiqueselectoralistes; i sembla que últimamenta Barcelona hi ha molt de tot plegat.
Es declaren obertament en peu de gue-rra contra la "marca Barcelona" quecrea àrees de dubtós èxit (DiagonalMar), discoteques en monuments de laciutat (les Arenas), la bulímia formalde la Vila Olímpica o el buit de progra-ma del Fòrum 2004.Confessen tremolar cada cop quel'Alcalde somia un projecte nou.
Tothom té clar que fer arquitecturasostenible ecològicament no és nomésenganxar una placa fotovoltàica a lacoberta (com al Fòrum 2004). De lamateixa manera quan parlem d'unaarquitectura més social no noméspodem pensar en adaptar els edificis al'accés de minusvàlids.
En diversos articles aquest col·lectiuens explica que cal tenir en compte,des d'un aspecte programàtic, unaconsideració de les necessitats de laciutadania; però també un aspectemés formal: que s'adeqüi a l'entorn,respecti la memòria paissatgística, elpatrimoni comú, que sigui capaç dereinventar-se, no hipotecant el seufutur per situacions conjunturals...
Aquestes premises queden moltpatents en l'article sobre la Plaça deToros de les Arenas (a la plaçaEspanya). Un espai que el sector privatvol fashionitzar i sembla que al'Ajuntament ja li va bé.
També quan critiquen la ubicació de labiblioteca provincial al Born (fins i totabans de la descoberta del jaciment)perquè una biblioteca ha de ser capaçde crèixer i el Born això no ho permet.
SOBRE EL FÒRUM 2004Sobre la recent batalla amb el Fòrum 2004, l'article més interessantés el del 2001, tot i que encara continua vigent. En aquesta ocasiófan una proposta per un veritable Fòrum social:
1. Eliminació del transport privat ala ciutat de Barcelona durant elsdies del Fòrum.
2. Suspensió de la programaciótelevisiva mentre duri l'event.
3. Utilització de qualsevol espaipúblic o al llindar entre públic i pri-vat per acollir les activitats delFòrum.
Defensen que el Fòrum és un Festival Grec una mica ampliat. Però elGrec no necessita més recintes que els que ja té Barcelona, així queno serveix d'excusa per gastar-se la milionada en el parc temàtic quehan creat. I les quatre conferències (altrament dites Diàlegs) tampocsón prou excusa per crear noves infrestuctures. Primer de tot perquèels organismes internacionals ja disposen d'espais per fer-ho, i ensegon lloc perquè seria molt millor utilitzar espais que ara han que-dat obsolets o que la ciutat ja té: escoles, universitats, cases okupa-des, fàbriques, esglèsies, teatres, cines, discoteques, cuarters, ...
La combinació dels tres punts és una crida a reinventar la ciutat:sense trànsit privat els carrers deixarien de ser autopistes o aparca-ments. Sense televisió hauriem de desenvolupar altres activitats méssocials.
En canvi els edificis quedaran tal com els veiem avui: molt grans,massa grans, pel buits de contingut que estan.
Les darreres setmanes, aproximant-se la seva inauguració, han apa-regut nous articles, com al que pregunten a Jordi Portabella perquèla Feria d'Abril no encaixa en un Fòrum que s'autodenomina "de lescultures" o un article aparegut a la revista de la FAVB (Federaciód'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, associació que es varetirar de la organització del Fòrum fent arribar la polèmica als mit-jans) més centrat en la crítica arquitectònica on califiquen l'edificiFòrum (el pitjor dels arquitectes Suïssos i de Barcelona) d'instalaciómilitar amb les façanes de qualsevol discoteca de la perifèria. L'únicedifici que escapa de la crítica és el centre de convencions per ser l'ú-nic que té relació amb la ciutat.
Articles que podreu trobar buscant al Google (i pròximamenta la seva web: www.pilarprim.tk):- La Plaza de Toros de Las Arenas- Requiem para la nueva Biblioteca Provincial- Fotut 2004: aclaparadora xerrada de Pilar Prim l'ETSAB- Alguna ideas para el 2004: un proyecto- Barcelona tiene un problema dimensional entre lo que es y lo quequerría ser- ¡Fuera caretas!- Fòrum 2004: sin motivo aparente- Un mural para Joan Casellas
Carles Baiges
v o x p ó p u l i d i a g o n a l 9 - j u n y 2 0 0 4
pàgina 6
Y solo quedan dos semanas
Son las cuatro y media de la tarde. Estoy en la biblioteca y de suerte me he encontrado este trozo de papel. Megustaría que lo leyese alguno de los indecentes (por no llamarlos hijos de puta) que amén de tener un sueldazode impresión, llegan por las mañanas, dan sus tres horitas de clase y se marchan a casa (o a su trabajo, no lose, me da igual), a disfrutar de sus familias, etc, etc. Yo llevo un mes (o dos, no lo sé) sin ver a la mía. Llevo unasemana casi sin dormir... y aún me quedan dos. Sólo oigo una cosa por todos lados: este proyecto está flojo,este examen está flojo, este trabajo está flojo,... esfuérzate estas dos semanas que quedan, y...Y qué? Yo noaguanto más. Día a día, me levanto tras haber dormido escasas dos horas. Cojo el metro y llego a la universi-dad. Es curioso, porque en el metro la gente lee el Código Da Vinci... Yo no, yo la Historia Crítica de laArquitectura de Kenneth Frampton (tengo que sacar tiempo)... Me meto seis horas de clase y como un putobocadillo (llevo así dos semanas... que quedan dos). Me cuelo en la biblioteca (o en la pecera, o en la sexta, meda igual), estudio, hago proyectos, urbanística,... fumo (por no dormir, y por no dormir tampoco voy a casa a estu-diar). A mitad de tarde hago una paradita. Es curioso, pero llevo diez horas en esta mierda de facultad... aún nohe visto la luz del día. A las nueve marcho a casa, andando. Ceno, por cenar, he fumado tanto y estoy tan can-sado que no tengo ni hambre, pero ¿me sirve al menos para relajarme? No, estoy pensando en proyectos. Ymientras los que estudian derecho ven El comisario, Ana y los siete o cualquier cosa, yo me siento ante el orde-nador y trabajo....y fumo. Tengo 23. Pronto tendré un cáncer de pulmón... me dicen. Deja de fumar, la culpa estuya. Si claro. ¿Y que hago yo? Dicen los expertos... rompe rutinas, pasea duerme... no puedo. Sé que me estoymatando en esta puta carrera. Tal vez mañana sea un arkitecto, tal vez mañana sea un muerto. Tal vez... y sóloquedan dos semanas.
21 de mayo de 2004
Estem farts que perculpa de les vostresentregues, nosaltrespatim el vostre mal
humor.
Signat: els cambrersde l'Etsab.
Fenómeno del desquicie en la Etsab:
Hombre, enamorad@s lo que se dice enamorad@s, noestamos. Pero consideramos que el contacto físico esalgo importante en esta vida. De jueves a domingo somostodos polígamos, de hecho nos llaman "los salidos".Sabemos que suena heavy, pero ¿qué tiene de malo inter-cambiar fluidos corporales con tus amigos? Si os extrañamucho es porque no lo habéis probado. Hacedlo, en elfondo es divertido. No obligamos, solo recomendamos.
Los deskiziados
Pd: De lunes a miércoles parecemos normales, no vayaa ser que nos volvamos tod@s loc@s.
pàgina 7
Mies van der Rohe y Le Corbusierse debían dar con un canto en losdientes al ver construir a GordonBunshaft (1909-90) con tantanaturalidad. Este estadounidensees responsable de gran parte de latrascendente obra de la firmaSOM, que deberíamos citar másfrecuentemente en la historia dela segunda mitad del siglo XX.
Bunshaft dibuja unos volúmenestan sencillos, que parece infrava-lorar el esfuerzo de proyectar. Lacomodidad de las razones, hacende este el sueño de un profesor deproyectos. Pero nunca olvida quela arquitectura entra por los senti-dos, y los deleita, siempre sin con-cesiones estetas.
Domina el lenguaje moderno, la geo-metría y sobre todo la estructura, pro-vocando a los prefabricados de hormi-gón.
Demos rienda suelta a la polémicadiciendo: Bunshaft hace un Mies máshumano, práctico y con mayor reper-torio de materiales. Y demuestra queLe Corbusier podía optar a la belleza.Con Bunshaft hacer arquitecturaparece fácil.
¿Qué ocurre cuando el alumno mejora al maestro?
g u i a d e c e n t d i a g o n a l 9 - j u n y 2 0 0 4
pàgina 8
Aproximadament la meitat de la humanitat viu en cases fetesde terra. Aviat és dit. És fàcil imaginar que la terra és un mate-rial de construcció per gent pobre que no es pot permetre com-prar ciment, i només apte en climes desèrtics, ja que amb lapluja es desfà, òbviament. I sabent que el 80% de la poblaciómundial és pobre, i que molts d'ells viuen en climes tropicals,la dada del 50% sembla ser coherent, comptant que tots ellsvisquin en barraques de terra.
Doncs, com diria Palomino... MENTIRA!
La meitat de la humanitat viu en una casa feta de terra. De totesaquestes cases, n'hi ha de pobres i de rics, d'una planta o de cinc omés. N'hi ha al Marroc, al Yemen, però també a França, Àustria,Estats Units, la Xina. Les quadres del Palau Güell, sense anar méslluny, o el 80% dels edificis del casc antic de Manresa.
Les construccions de terra més antigues que es conserven són lesruïnes de Jericó, de 9000 anys d'antiguitat. També són de terra algu-nes parts de la Gran Muralla Xinesa. Molts pobles i ciutats destruitsdurant les dues guerres mundials, a Alemanya, o Rússia, van serreconstruits amb terra.
A l'Ile d'Abeau, prop de Lyon, hi ha un complex residencial de 65 edi-ficis de protecció oficial fets amb terra. També a França, trobem l'edi-fici de terra més antic que encara s'usa. A Montbrisson hi ha unacapella de l'any 1270, la Salle de Diana, utilitzada avui com a biblio-teca especial per a llibres antics, ja que aquests necessiten unes con-dicions d'humitat molt especials.
Hi ha dues maneres bàsiques per construir amb terra:
- La tàpia: dins un encofrat de fusta, la terra es disposa en capes finesque són comprimides. El mur resultant sol tenir un gruix de més de40 cm.- La tova: és a dir, l'obra de fàbrica normal i corrent, però utilitzantmaons sense coure, assecats al sol, utilitzant terra com a morter.
És evident que una paret de terra vista, sense més, no pot aguantarla pluja per molt de temps. Per això, a tots els països de clima humit,s'utilitzen diverses tècniques per protegir els elements de la humitat.Des de fer uns basaments impermeables (de pedra, formigó o totxo),a un simple revestiment de morter de calç. També es pot barrejar laterra amb una petita quantitat de ciment, un 10% per exemple, o pro-tegir la paret amb ràfecs. Mitjançant mecanismes com aquests, el tre-ballar amb terra crua no porta més que avantatges:
- Es basa en un recurs extremament abundant, que podem trobar almateix solar on construïm (normalment la terra del solar és la ques'usa en la construcció). Per tant, és barat com a material, i no reque-reix energia ni diners en el transport.- El procés de construcció és molt més fàcil que el del formigó, i pertant la mà d'obra pot ser poc qualificada. Al Tercer Món, on disposard'un bon paleta és poc menys que impossible, això és bàsic.- És el material més ecològic que hi ha . No genera residus, i s'auto-destrueix si cal.- Si el disseny és bo (aquí és on entrem els arquitectes), pot durarcentenars d'anys en bon estat. Recordem que el formigó no dura mésde cent anys, en el millor dels casos, i que la corrosió de les arma-dures es comença a produïr en 20 anys.- Els interiors dels edificis aconsegueixen fàcilment un gran confort,gràcies a les propietats de la terra com a reguladora de la tempera-tura i la humitat.
Podem trobar construccions de terra a quasi tot arreu, i molt més aprop del què pensem. De fet, moltes cases de poble ho són, i el méscomú és la tàpia. Nosaltres no ho veiem, perquè estan simplementrevestides amb morter, però ho podem endevinar fàcilment. La pri-mera pista és el gruix dels seus murs, haurà de ser considerable.Però si el mur és gruixut, també pot ser de pedra. Per descartar-ho,la segona pista: com és el terreny del voltant? Si és muntanyenc, i elsòl és de pedra, probablement el mur serà de pedra. Si hi abunda laterra, el mur també ho serà. Fàcil. I la tercera pista: només la gentmolt rica o l'Església es podia permetre el luxe de perdre el tempsconstruïnt amb pedra. La gent normal i corrent, la plebs a la que per-tanyem la majoria, anava per feina i construïa amb el què tenia a l'a-bast... Quan les catedrals eren blanques, la gent construïa amb terra,i almenys en aquest aspecte les cases eren més confortables que lesactuals.Gravat xinès, mostrant la tècnica tradicional de
realització d'un mur de tàpia. La tècnica és quasiidèntica a tots els llocs del món.
Els edificis circulars de vivendes s'han cons-truit durant segles a la regió de Guangdong ia Fujian, Xina; tots de tàpia.
Construir amb terra: tradició i modernitat en l’arquitecturaper Anna Manyes
Si voleu saber més sobre el tema, oblideu-vos que cap profe usdoni una classe durant la carrera. Com a molt, us podeu apun-tar a l'ALE "Habitatge i Cooperació", però sinó us heu de buscarla informació pel vostre compte. Tots aquests llibres estan a labiblioteca:
- "Arquitectura y construc-ción con tierra. Tradición einnovación", AA. VV. Ed.Mairea Libros. Conjunt d'arti-cles per aproximar-se aaquest món des dels diferentsaspectes: el tècnic, el social,l'econòmic, l'històric...
- "Rammed Earth", de MartinRauch. Ed. Birkhäuser. Aquestarquitecte austríac està espe-cialitzat en arquitectura deterra, i aquest llibre és unrecull de la seva obra. Encaraque sembli mentida, al teuprofe de projectes també lipodria agradar.
- "Construire en terre", deCraterre. És un recull de totesles experiències d'aquest grupfrancès especialitzat en laconstrucció amb terra, amb totel què cal saber per posar-semans a l'obra.
g u i a d e c e n t d i a g o n a l 9 - j u n y 2 0 0 4
pàgina 9
Casa Mathies, a Rankweil, Àustria ( MartinRauch, any 1996). Les parets són de tàpia vista,amb terra estabilitzada amb un 15% de morter.
Centre comunitari Mason'sBend, Alabama (RuralStudio, any 2000). Lesparets són fetes de tàpiavista, estabilitzada ambmorter, i amb encofratmetàl·lic.
"HABITATGE I COOPERACIÓ"ALE ETSAB -UUPC
Coordinadors:SANDRA BESTRATÉN I CASTELLS, Arquitecta.EMILI HORMÍAS I LAPERAL, Arquitecte.
Com part pràctica de l'assignatura des del 2000 esrealitzen Tallers Experimentals de construcció sos-tenible al pati interior de la Escola Tècnica Superiord'Arquitectura, que pretén esdevenir una aplicació iinvestigació directa de tecnologies que possibilitin:
-AAfavorir un aprenentatge pràctic de sistemesconstructius de baix cost que serveixin d'eines perprojectes de cooperació.
-EEstablir una constant d'investigació en materials iarquitectura sostenible.
Activitats reaitzades en els Tallers Experimentals deconstrucció sostenible:
-FFabricació de toves de fang secades al sol.-CConstrucció dels fonaments de la crugia, 4m x 8m-MMurs de fang armats amb canyes.-CConstrucció de la volta numídica sense cindri.-AAnalitzar proves de revestiments.-FFabricació de panells reciclats.
Apunta-ho al juliol en la teva matrícula!
g u i a d e c e n t d i a g o n a l 9 - j u n y 2 0 0 4
pàgina 10
La Universitat és el punt de trobada ondebatre, reflexionar i actuar de maneracrítica amb el món en el què ens ha tocatviure. És per això que des de l'ALE"HABITATE I COOPERACIÓ" es sensibilit-za no només des de l'àmbit teòric sinódes del pràctic.
Com?
Des del 2000 s'han realitzat TallersExperimentals de Construcció Sostenible ons'han aplicat tecnologies estudiades. S'haconstruït una habitació amb cost 0 euros,cobert amb una volta numídica de toves deterra crua sense necessitat de cindri en elseu procés d'execució. S'han fabricatpanells prefabricats amb materials reciclats.
Aquest any el Taller es trasllada al Fòrumde les Cultures, a partir del 14 de juny.
Com a continuïtat de l'assignatura es realit-zen projectes de cooperació. Entenem laCooperació com acció. La cooperació ha deformar un estat d'ànim adequat perquè lessocietats que ho necessiten tinguin esperan-ces i expectatives de futur. Però això, nomésés possible si es predica amb els fets, noamb les paraules. Les paraules se lesemporta el vent. És molt fàcil buidar de sen-tit paraules com Dignitat, Justícia,Sostenibilitat. Si no hi ha acció no hi hatransmissió de coneixement. Si no hi haacció no hi ha intercanvi de cultures. Si nohi ha acció no hi ha inversió, i les esperan-ces i il·lusions són difícils de transmetre.Només la perseverància en la cooperació,amb l'hàbit del dia a dia, treballant per acon-seguir petits objectius, pot obrir fils d'il·lusióa la gent necessitada. Fer cooperació és
molt fàcil: es tracta d'inversió, i que no s'ho-rroritzin els antisistema. Siguem sensats,demanem el 0,7 i exigim, que almenys, el80% dels projectes sigui inversió directaamb les societats desfavorides, excloentviatges exploratoris, anàlisis interminables,sous, cotxes...
L'èxit dels projectes de construcció de mésde 10 escoles que hem fet durant aquestsúltims quatre anys no només és l'optimitza-ció dels recursos, construir a 50 euros/m2,sinó que ha estat l'oportunitat d'implicació demilers de persones amb un objectiu comú:"l'educació bàsica és part essencial de l'es-tratègia mundial per disminuir a la meitat lapobresa existent al món en menys d'unageneració." Koichiro Matsuura, DirectorGeneral de la UNESCO.
Un factor important del treball realitzat desde l'ALE "Habitatge i Cooperació" ha estatl'intercanvi amb una altra cultura, convivintamb les famílies, compartint l'afecte, les ria-lles i l'esforç... Tot això es manifesta amb elsuport de les més de 4.000 persones quehan col·laborat amb un dia de treball volun-tari amb les construccions de les diferentsescoles. Això només és possible amb el dià-leg i l'esforç mutu, insistent i perseverantque permet que la gent cregui amb el quefa.
Fins ara uns 40 estudiants de diferents uni-versitats durant dos mesos han treballatconstruint 4.500 m2 en infrastructura educa-tiva entre aules-taller, biblioteques, guarde-ries i una escola per discapacitats. S'ha tre-ballat amb el sector de producció dels mate-rials de construcció creant uns forns queajudin a reforçar el mercat local enfront alsproductes importats. S'han repartit més de1.500 llibres a la Casa de la Cultura. S'hainiciat la construcció de la Universitat de laChiquitania a San Ignacio de Velasco, ambel suport de la universitat pública de SantaCruz, UAGRM (Universidad AutónomaGabriel René Moreno), amb l'objectiu deque la descentralització educativa sigui unmotor de desenvolupament i equilibrador delterritori.
El 15 de juliol, 20 voluntaris tornem a Bolíviaper continuar amb el programa "Educacióper a Desenvolupament". En l'àmbit de l'ar-quitectura 7 estudiants de l'etsaB construi-ran una escola a San Rafael i es continuaràamb la 2ª Fase de construcció de la
Universitat de la Chiquitania. S'executarà unforn per poder esmaltar mosaics i realitzaruna transferència de coneixement de totl'esplendor ceràmic del Modernisme català.S'inicia un treball d'hort i escola per incidiren la dieta alimentària, a càrrec de respon-sables d'agricultura. Es continua amb lacampanya de llibres i ordinadors que com-plementin el poc material didàctic existenten l'actualitat. Paral·lelament, professionalsde Comunicació Audiovisual i periodismerealitzaran documentals i programes deràdio que vinculin a la població amb el pro-jecte.
Aquest any s'inicia un projecte a Lima, albarri de Pachacutec, amb la construcciónecessària del Parc ecològic de cultius:botiga, magatzem, habitatges i serveis pelstreballadors.
S'ha iniciat una nova línia de treball aTanzània amb la construcció d'escoles desecundària a la regió dels llacs. Aquest pro-jecte pretén incidir en l'educació per tal degarantir una continuïtat dels estudis actual-ment inexistent.
Un granet més de sorra, perquè un mónmillor és possible, només depèn de nosal-tres. Creiem que la universitat ha de seruna via de lluita decisiva per canviar aquestmón, un marc generador d'activisme quepugui aproximar-se a una realitat més justa.Aquest és el per què de l'associació UNI-VERSITAT SENSE FRONTERES, i sobretotel per què de les nostres accions a Bolívia,Perú i Tanzània. Part del treball realitzat esva mostrar a l'exposició del vestíbul del'EtsaB de finals d'abril. Estem aixecant unauniversitat a San Ignacio de Velasco, unauniversitat que ha estat el projecte de Finalde Carrera d'una alumna d'aquesta escola.Un somni fet realitat. I un cop vist que enpodem fer realitat un, res ens impedeix pen-sar que és possible realitzar-los tots.
Professors:Sandra Bestratén i Emili Hormías, arqtes.
UNIVERSITATS E N S EFRONTERES
Quèfarà
ESFAaquestestiu?
q u è p u c f e r ? d i a g o n a l 9 - j u n y 2 0 0 4
pàgina 12
Aquest any a ESFA s'ha decidit viatjar aArgentina perqué s'ha cregut necessari donar
continuïtat a la relació que es té en aquest paísamb moviments socials i sobretot camperols.
Els beneficiaris d'aquest projecte són els cam-perols que viuen a les comunitats que estan
treballant amb aquestes associacions en el des-envolupament i la defensa de la identitat indígenai dels drets del camperol sobre la terra a on viu itreballa. Aquets beneficiaris a mig i llarg terminid'aquest projecte seran tots els membres d'aques-tes comunitats en què es puguin aplicar les millo-res tècniques establertes producte de la investiga-ció de la tecnologia edificatòria tradicional queanem a dur a terme.
Considerem que és una proposta que afavoreixel protagonisme dels subjectes en la resolució
dels seus problemes i que enforteix capacitatsorganitzatives i de gestió comunitària per a laresolució participativa de problemes d'hàbitat imedi ambient. La manera com es planteja l'activi-tat pretén fugir de les polítiques assintencialistesen la dotació d'un habitat, entenent que és indis-pensable una aproximació a la realitat de la màdels seus protagonistes per tal de poder desenvo-lupar espais de reflexió, discussió i posada en
comú de coneixementsque permetin reconèixerla realitat que ha generatles tipologies existents,les seves mancances ipossibilitats de millora perorientar així la intervenciói les futures propostesconstructives.
Millorar les condicions de vida i recuperació dela tradició i els valors de la pròpia cultura per
part dels camperols de les organitzacions amb lesquals es desenvolupa el projecte: Mocase,Apenoc i UST. Redescobrir i potenciar la culturatradicional de les comunitats que integren Apenoc,mitjançant la revalorització de la seva tècnicaconstructiva com a element de la seva pròpia tra-dició cultural, que ha nascut del profund coneixe-ment de l'entorn i d'una simbiosi perfecte entrehome i natura. Són els objectius principals d'a-quest desplaçament.
Aquestes són les nostres intencions per aquestestiu, trobar una manera diferent i esperança-
dora de fer servir el temps que ens deixen entreentrega i entrega de projectes.
Què és el Comerç Just ?
És una forma alternativa de comerç que busca aconseguirunes relacions comercials més equitatives entre els païsosrics del Nord i els països pobres del sud del planeta.
El Comerç Just té en compte valors ètics i medioambientals,enfront dels criteris exclusivament econòmics del comerç tra-dicional i es basa en els seguents principis:
- Preu just que cobreix el cost de producció dels articles- Retribució digna pel treball- Respecte pels drets humans i laborals- Eradicació de la explotació infantil- Beneficis socials per les comunitats productores - Respecte pel medi ambient
Quins són els principals productesde Comerç Just?
Els productes que es comercialitzen com a productes decomerç just corresponen als principals productes agrícolesconreats a països en vies de desenvolupament com: el té (al'Índia o Sri Lanka), el cacau o la xocolata ja manufacturada
(Bolívia, Equador, països africans), el sucre (Cuba, etc.), elcafè (Nicaragua, El Salvador, Cuba, Mèxic, etc.). A part delsproductes d'alimentació, que són el gruix dels productes decomerç just, també es comercialitzen productes d'artesania itèxtil fabricats a aquests i d'altres països en vies de desenvo-lupament.
On puc comprar o consumir productesde Comerç Just?
A Catalunya hi ha més de600 punts de venda i de con-sum de productes de ComerçJust.
D'una banda, hi ha més de300 botigues i supermercatsque tenen a la venda algunsd'aquest productes. A lamajoria podràs trobar cafè,xocolata, te, sucre, mel, etc.En uns altres trobaràs arti-cles tèxtils i d'artesania.
També pots comprar productes de Comerç Just i obtenir mésinformació per Internet.
Busca tota aquesta informació i més awww.festacj.org
apunta’t al comerç just!
a c t i v i t a t s . . .q u è p u c f e r ? d i a g o n a l 9 - j u n y 2 0 0 4
pàgina 13
weber cemarksa lleva 40 años en el sector de la construcción comofabricante de morteros industriales, y siempre con un mismo denominadorcomún: la calidad de sus fabricados al servicio de sus clientes.
Soluciones Constructivas
www.weber-cemarksa.es - [email protected] Línea Consulta: 900 35 25 35
a l’ETSAB:
JUNY-JULIOL
PROJECTES FINAL DECARRERA CURS 2003-2004VESTÍBULDel 8 al 18 de Juny
BANY ROCAExposició dels projectes pre-sentats al concursHALL D'ENTRADADel 8 al 18 de Juny
SETEMBRE
Conferència dePAULO MENDES DA ROCHAInauguració del curs 2004-200514 de Setembre.
Exposició dePAULO MENDES DA ROCHADel 14 de Setembre al 2d'Octubre de 2004
a Barcelona:
BARCELONA PROGRÉSExposició que mostra mitjan-çant diferents maquetes i d’al-tres materials audiovisuals idocumentals l’estat actual delsprojectes que es troben a lestaules dels professionals quetreballen per a una Barcelonaen constant evolució.L’exposició inclou una gran
maqueta de la ciutat de riu a riua escala 1:1000, que ocupa uns200 metres quadrats. Tambéinclou una mostra que recull elsprojectes guanyadors i finalis-tes del concurs internacional400.000 Habitatges, promogutpel COAC i la revista Quaderns.Fins al 24 de setembre.Edifici Fòrum(Herzog&Meuron)Barcelona
L’EXPLOSIÓ DE LA CIUTATPresentació de les transforma-cions territorials dels últims tresdecennis a les regions del'Europa Meridional.Conferència inaugural a càrrecde François Ascher, sociòleg.17 juny a 11 setembreInauguració a les 22.00 horesSala d'exposicions del COACPlaça Nova, 5 - Barcelona
ARQUITECTES A MÀExposició de dibuixos de jovesaqruitectes, que han fet inclúsels seus PFC a mà.Espai Picasso - COAC
BORNJa es poden anar a veure lesruines del Born des de fa unessetmanes!
i recordeu, del 5 a l’11 desetembre: TRIDIMENCIUDAD!Haviem de posar més cosessobre aquesta trobada, peròcom no ens han enviat res...
p l a n e t a r i u m d i a g o n a l 9 - j u n y 2 0 0 4
pàgina 14
DPA - revista delDepartament de Projectes
Stefan Zweig,MOMENTOS ESTELARESDE LA HUMANIDADQuaderns Crema, 306 pàgs.Catorze miniatures històriques.Catorze moments que comestels brillen resplendents i inal-terables "sobre la nit de l'efimer".Zweig, un europeista convençutdel valor i la dignitat dels homesens porta per moments que for-men part de la història de tots.Llegint-les ens endinsem en unviatge en l'espai i en el temps.Així anem de la presa deConstantinoble al descobrimentdel Pacífic, de Goethe iDostoiesky al viatge de Lenin el1917 o a la derrota deWaterloo... El to, palpitant i àgil,contrasta amb un estil que variaen els diferents relats, fins alpunt de passar de la prosa alvers sense deixar de banda elteatre.Potser el llibre més famós deZweig. Un d'aquells que ja nos'en veuen, un tresor rar que,per primera vegada, QuadernsCrema edita íntegre en castellà.
Clive Staples Lewis,UNA PENA ENOBSERVACIÓNAnagrama, 103 pàgs.¿Què passa quan el dolor enabstracte es converteix en doloren concret? Quan algú pateixuna desgràcia es planteja moltsinterrogants que abans hauríaresolt en menys d'un minut. Ara,aquella solució ràpida no con-venç, perquè no foragita el dolor.
És com un gran castell de car-tes, ben equilibrat, que s'enfon-sa a la mínima que bufa el vent.Molts busquen el consol de Déu,i alguns el troben; pero de vega-des sembla que Déu no vulguiconsolar. ¿No seria Éll, el castellde cartes? És el que Lewis esplantejà. I, afortunadament per anosaltres, per a resoldr.e laqüestió, anava escrivint lesseues reflexions en uns qua-derns que s'han convertit en und'aquells llibres on sempre s'hipoden trobar noves idees, nouspunts de vista per a resoldre elgran problema del dolor.
Ramon Folch i Camarasa,MANUAL DEL PERFECTEESCRIPTOR MEDIOCRELa Campana, 110 pàgs.Folch i Camarasa reflexionasobre la seva trajectòria d'es-criptor. Amb el seu sarcasmecaracterístic, ens transmet unmissatge clar: no fa falta ser ungeni per a triomfar.
E. Noelle-Neumann,LA ESPIRAL DEL SILENCIOPaidós, 303 pàgs.Políticament incorrecte. Unaexpressió pròpia d'una societatdemocràtica, amb mitjans decomunicació, com la nostra. Unaetiqueta per a algunes posicionsque -intuïm- no està ben vistmanifestar. Així, dons, millorcallar que aïllar-se. I començal'espiral: el silenci d'uns, llavors,és una llum verda per al es ideesque, segons la tele i els diaris i"la gent", són de les bones. I
aquestes s'en passen a les altreque cada vegada son més "inco-rrectes"... Entre tants homesteòrics a les files de la teoria dela comunicació, tenim aquí unadona que fa front a aquestesqüestions amb gran intuïció. Hiha qui li ha retret que és poccientífica, quan precisamentrecolza la seva teoria amb totamena de dades. I, a més, hasabut divulgar-la. Això sí fa pen-sar, i molt, sobre el món contem-porani: sobre les seves possibili-tats i sobre els seus perills.
Josep Pla,DICCIONARI PLA DE LITE-RATURA(edició de Valentí Puig)Destino, 921 pàgs.El Diccionari Pla de Literatura ésun recull de les valoracions lite-ràries que va deixar escritesJosep Pla, ordenades alfabèti-cament. Darrere d'aquestes lle-tres s'amaga una manera de lle-gir literatura molt pròpia de l'èpo-ca de l'autor: la lectura per plaer,sense pretensions ideològiques.Em sembla un llibre ideal per atothom que vulgui conèixer oaprofundir més en el mon deJosep Pla: és com veure l'obrades de darrere el teló. Per a lec-tors no tant entusiastes, tambété interès: és una font per obte-nir opinions d'un escriptor de pri-mera sobre algun autor determi-nat. Val a dir, però, que les opi-nions de Pla sobre autors, movi-ments i realitats literàries s'hande prendre com el que són: opi-nions.
recull de llibres....... by iñigo ugalde
elWestern
comomito
Cuando pienso en losmomentos mágicos vividosdurante mi infancia sonmuchos los recuerdos quese agolpan en mi mente.Imborrables son sin duda,aquellas primeras incursio-nes cinéfilas de los sábadospor la tarde a edades tempra-nas...¡qué maravilla aquellos Westerns enCinemascope!... Pero... ¿qué es lo que con-vierte al western en el género universalcomprensible por las diversas culturas ysociedades?...
En primer lugar se debe a que a que esinherente a los orígenes del cinematógrafo.La estructura de este tipo de films se ade-cuaba a la perfección a las virtudes de loque el cine mudo pretendía plasmar en suspelículas: aventuras y lucha en amplios yagrestes parajes naturales, lo que permitíauna espectacular sucesión de planos pano-rámicos y travellings.
El primer vestigio del mismo aparece en1903 cuando Porter dirigió Asalto y robode un tren, en el que aparece uno de losprimeros argumentos de ficción de la histo-ria y se sientan las bases del consideradopor los americanoscomo el género nacio-nal. Aparecen toda unaserie de personajes quevagan por inhóspitospaisajes desérticostransportando ganado ycaravanas y que pasa-ron a ser conocidoscomo cowboys. Seráotro director llamadoHarper quien incorpora-rá todos los elementostípicos del género tras
asistir a una representa-ción circense basada enla leyenda de Buffalo Bill.Durante la etapa mudase popularizó con rostrostan conocidos en el starsystem de la épocacomo William Hart yDouglas Fairbanks.
Con la llegada del cinesonoro, el género sufrióuna gran crisis. Losdirectores no sabíancomo encajar la necesi-dad de realizar los roda-jes dentro del estudio a
causa de los rudimenta-rios sistemas de grabación y las filmacionesen exteriores naturales. Del mismo modo sepriorizaban los guiones con profusión dediálogos para el máximo lucimiento de lanueva tecnología y esto iba en detrimentode las escenas de aventura y de accióncaracterísticas del género.
La perpetuación del Westernclásico llegará de manos delmaestro John Ford que suponea su vez su esencia y que acuñóla mítica frase: My name's JohnFord. I make Westerns. En 1939rodó una de sus obras cumbres:Stagecoach (La Diligencia). Enella aparece todo un compendiode virtudes argumentales y com-plejas relaciones sociales entrelos diversos personajes queserán el germen de las obrasposteriores.
Es destacable el pistolero de buen corazón,con cuentas pendientes con la justicia ymagistralmente interpretado por un JohnWayne asiduo a las películas Ford y consi-derado como el hombre centauro de la his-toria del cine.
No obstante, no son solo los paisajes yargumentos épicos lo que supone la consa-gración y la perduración del género sinoque se debe a su exaltación como mito, esla epopeya de nuestros días en analogía
con las de la épocagriega narradas porHomero. Pese a lasuperficialidad tantoargumental como delos personajes queapuntan los profa-nos, el Westernmuestra la luchaentre el bien y elmal. Este últimoaparece representa-do en la figura mas-culina en contrapo-
sición con las creen-
cias cristianas que señalan a la mujer comola portadora del pecado. El bien debe res-petarse en estas nuevas poblaciones y deahí la importancia de la figura del sheriff,cuya mano férrea en muchas ocasiones nodeja de ser equiparable a aquel que envía ala horca. Ya que lo realmente importante esel mantenimiento del orden moral, no demanos de quien viene. De este modo, apa-rece el representante de la ley que luchapor la estabilidad y seguridad de una socie-dad todavía inestable en medio de un pai-saje abrupto. Destacada es la interpretación
que hace Gary Cooperde un maduro sheriff enHigh Noon (Solo ante elpeligro), de FredZinnemann, en la quedestaca la ultimasecuencia que estárodada en tiempo real.
En contraposición apa-rece la figura femeninaque es siempre digna deamor y bondad. Es lajoven virtuosa que con-
seguirá mediante la pureza de su amor, laredención del intrépido pistolero de dudosareputación. En ocasiones aparece unasegunda mujer en discordia, también ena-morada del protagonista y que representa ala díscola de vida alegre. No obstante eneste contexto fílmico también es digna deamor y respeto llegando incluso a ser capazde dar la vida por la persona amada. Estose produce como consecuencia de la esca-sez de mujeres enaquellos parajesinhóspitos, y porello es elevada ala categoría demito dado que esla que asegura lacontinuidad nosólo física sinotambién de lase n s e ñ a n z a smorales necesa-rias dentro deaquellas peque-ñas sociedades.
Martha Ivers
p l a n e t a r i u m d i a g o n a l 9 - j u n y 2 0 0 4
pàgina 15
“High noon”
“Stagecoach”
“Rio Bravo”“The Searchers”
“Stagecoach”
��������
������
����� �����
��������
����
��� �����
������� �����
�
��������
����
����� ����������� ��� ��! ���������"�� #$ $% &� &�'�( #$ )%� )) *&��+�������,����+��-��
����������� �
�������.� %% %/ 0+- &� ��) ������"�� #% $%� %� %�'�( #$ $%# && #�����,����+��-��111-����+��-��
