16

Click here to load reader

diagonal. 10

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Rvista Diagonal, primera època

Citation preview

Page 1: diagonal. 10

D I A G O N A Lrevista extraoficial de l’etsab . Nº10 . Novembre 2004

Degut a la unificació del sistema educatiu en tota Europa; Espanya, i més concretament, la UPC ha hagut d'adaptar el seu sistema d'avaluació i perma-nència.En quan aquest, el canvi més destacat, és la desaparició de la nota catalogada com a compensable (4-4,5).Fins a l'entrada en vigor d'aquesta normativa afinals del curs 2005-2006 hi haurà un període d'adaptació en el qual la gent amb els blocs curriculars (cursos) oberts haurà de tancar-los i així, poder com-pensar les assignatures que calguin; o bé, si no els han tancat, es realitzarà una avaluació extraordinària en la qual es valorarà el treball de l'alumne enl'assignatura i es decidirà si se li és aprovada.A partir d'aquest moment si es suspèn una assignatura entre 3,5 i 4,5 es tindrà dos opcions: matricular-la i així optar a l'avaluació continuada i final, o nomatricular-la i fer un examen final, el que comporta no pagar l'import de la matrícula i no poder assistir a classe i haver de treballar pel teu propi compte.Pel que fa a la normativa de permanència per superar la fase selectiva s'ha d'aprovar tot, o almenys tenir dos assignatures suspeses però amb mínim de4. La gent que no superi la fase selectiva se li donarà un quatrimestre addicional si té suspeses 2 assignatures amb una nota igual o superior a 3, o bé 3assignatures amb qualificació igual o superior a 4.

per a més informació consulti amb el seu farmaceutic...

Page 2: diagonal. 10

d i a g o n a l 1 0 - N o v e m b r e 2 0 0 4

pàgina 2

m e n ú d e l d i a

Com podeu veure, la revista s'autofinancia des del nº2.

És una revista de l'ETSAB, però l'escola no ha posat mai diners.Tampoc els hem demanat mai que ho facin, i en canvi ens han donatcoses que si hem demanat: l'import del premi pel concurs, la bústiadel vestíbul, algun petit favor... i sobretot, s'han encarregat de ges-tionar els nostres diners, donat que nosaltres no existim fiscalmentparlant.

També és una revista "editada amb el suport de la DEDAB", però laDelegació no ha tornat a posar ni un duro des del 2002. I no ensqueixem: estem d'acord en que la revista s'ha de pagar a si mateixa.Se suposa que la DEDAB té uns diners que serveixen per a mante-nir l'equipament que fem servir tots (ordinadors, arxivadors, bolis,etc.), i per col·laborar amb activitats puntuals (concurs de fotos deviatge, etc.).

L'escola atorga a la DEDAB un pressupost anual d'uns 4.600€,sense comptar el cost dels 4 becaris que hi treballen. Per fer-vos unaidea, nosaltres en dos anys de revista hem gastat 3.500€. Si voleu

saber en què s'han gastat ells la pasta, podeu demanar els comptes:[email protected] Potser us trobareu, com ens va passar, que la persona responsabledels comptes us mira fatal i us pregunta perquè carai els voleu, comsi no tinguéssiu dret a saber-ho. Però cap problema!

En fi, que si Diagonal segueix serà gràcies a la publicitat (a menysque ens posem a vendre la revista, cosa que no volem). El principalcanvi és que aviat serem una associació pròpia, amb capacitat pergestionar-nos els diners. No haurem de donar la llauna a Secretaria,i podrem pagar la copisteria amb més agilitat.

Imagineu-vos que la UPC no paga fins al cap de 90 dies d'haverrebut una factura, i a la copisteria on anem (la més barata que vamtrobar) no li anava be. Dons al principi l'Escola va poder trampejar eltema per pagar-ho en pocs dies, però per l'últim número.... hemhagut d'adelantar nosaltres els 370 € a la copisteria!

Busca't finançament, posa diners de la teva butxaca, baralla't per untaxi.... Era un panorama que no animava gaire a continuar!

1- Com es financia Diagonal?

EDITORIALAquest és el número 10 de Diagonal, i hafaltat poc per que no fos l'últim. Desprésde dos anys de feina, diverses circums-tàncies ens havien fet pensar que eramillor plegar. Però, al final hem vist queno ens podem donar per vençuts. Que

les misèries que ens han desanimat nos'han de sortir amb la seva. "Si no voleusopa, us donarem dues tasses". Això si,a partir d'ara farem la revista amb unsquants canvis, que potser no notareu,però que són importants. Quins canvis?Perquè els fem? Quines son les misèriesque ens havien desanimat?

Us explicarem tot això enaquests petits escrits quesegueixen. Llegiu-los tots:veureu dades sorprenents, ientendreu perquè diem sem-pre que fer la revista no haestat gens fàcil.

D'entrada us recordem que la revista es reparteix gratuïtament: alguns encara no s'han enterat d'això. L'única despesaque tenim és imprimir els exemplars (més algunes fotocopies que fem per cartells o anuncis). Els diners han sortit de lessubvencions que atorga la UPC per editar revistes universitàries, d'empreses que han posat publicitat, i de la DEDAB.

El llistat detallat és el següent:

Col.laboren en aquest número:

Roger Blasco, Dani Carrero, Albert Comerma, Ricard Gratacòs, Andreu Griñó, Alberto Hernandez, Anna Manyes, Marta del Rio, Xavi Rius,Jaume Sanmartí (Director de l'ETSAB), la Pilar de Direcció, Jordi Torà, en JAN, Octavius, Comissió de reciclatge, la DED’AB, Sin Vergüenzai alguns anònims...

gràcies a tots

Page 3: diagonal. 10

d i a g o n a l 1 0 - N o v e m b r e 2 0 0 4m e n ú d e l d i a

pàgina 3

Uns quants matats, ja ho diem sempre, peròque estem oberts a rebre absolutament atothom. No som cap secta ni res per l'estil, defet no ens assemblen gaire (per no dir gens).Senzillament som la gent que ha estat mésficada a la revista, encarregant-se d'escriurecoses concretes de les que volíem parlar,maquetant, buscant finançament, repartintrevistes, etc. El Roger, l'Andreu, l'Anna, elCarlos, el Jaume, la Laia, el Xavi, el Benji, laClara, l'Iñigo, el Fernando, la Montse, el Jorge,etc.... i jo mateix (que alguna cosa també hefet, no??). Es a dir, companys vostres, ques'han animat com podrieu fer-ho vosaltresmateixos.

La majoria de coses les hem escrit o dibuixatnosaltres mateixos, però moltes també son degent que les ha enviat sense haver vingut mai oquasi mai a cap trobada de la revista. No calser un Cervantes per escriure'ns coses, ni unVelázquez per enviar dibuixos!!! Només dema-nem que siguin coses que us interessin, que usagradin, i que no faltin al respecte a ningú (espot criticar, i molt, mantenint el respecte atothom!!).

En dos anys de revista, hem publicat 11 núme-ros (nº0 + 10 números), incloent:

- 11 portades (totes pensades in extremis)- 11 editorials- 9 concursos- 6 articles o reportatges llargs- 24 articles sobre l'escola o l'arquitectura - 21 textos curts sobre temes diversos- 24 articles d'opinió - 8 entrevistes- 30 còmics o textos d'humor- 17 agendes amb activitats previstes- 28 ressenyes de llibres, de música, de cine- 12 anuncis

I malgrat haver fet tot això, al darrer número deVisions treuen un quadern especial amb totesles publicacions de l'ETSAB, i evidentment nohi sortim enlloc. O no som prou dignes per figu-rar-hi, o hauríem d'haver inscrit Diagonal alDipòsit Legal de la Generalitat(almenys allà si existiríem), o un copmés, els responsables de Visions noméss'han enrecordat del que volen (parents iamics inclosos, es clar).

No podríem canviar això d'una vegada?Perquè aquestes coses desanimen bas-tant, la veritat. I si no ens rendim, és per-què encara volem intentar que les coseses facin d'una altra manera!

2 - Qui fa la revista?

Al principi vam ser ben rebuts. LaDelegació es va implicar econòmicamenten aquest nou projecte, i fins i tot algunrepresentant ens va escriure alguna cosa.

I prou.

Des de llavors, hem seguit fent servir elsmitjans de la DEDAB, que per això estan(oi?), tot i que cada cop menys, perquè lameitat del temps no hi ha ningú, no quedapaper a la impressora, no recorden on hanposat el teu correu, o senzillament no etfan cas.

Però el més trist és que des de llavors caprepresentant ni becari ha escrit o enviat resa la revista de manera voluntària. Noméshem publicat un text (sobre una trobada aMadrid), i perquè el vam demanar insis-tentment. Les noticies que hem publicat dela DEDAB les hem hagut d'escriure tambénosaltres (a més de fer tota la resta de larevista, clar). I quan els hem exposataquesta situació, la resposta ha estat queells ja fan prou feina, molta més que lamajoria d'estudiants.

Sens dubte, la fan, i és molt lloable!...

Però serveix de gaire, si tampoc ho expli-quen? Creiem que durant aquests dosanys podrien haver fet un petit esforç iaprofitar que uns quants matats fèiem unarevista, per incloure-hi informació a la qualla majoria d'estudiants no té accés (Juntes

d'Escola, Comissions, trobades amb elCol·legi, etc.) o senzillament no sap ni queexisteix.

Si sumem això amb l'aspecte econòmic,entendreu que no estiguem gaire contentsamb la gent que actualment gestiona laDEDAB. No estem parlant de tots elsrepresentants, sinó només dels que portenla Delegació. Penseu que la resta de gentde la DEDAB només ve a les reunions i aparticipar en alguna comissió (festes, viat-ges, fotografia, etc.).

La llàstima, per tant, és que paguen justosper pecadors, perquè la majoria de gentque corre per la DEDAB son estudiantscom vosaltres que a més volen represen-tar-vos. Només algun és capaç de dir-te ala cara, amb mala ostia, que no facis larevista quan demanes més col·laboracióperquè t'està costant molt de fer-la. Unarevista que fem gratis, per tothom, de bonrollo, i que també va néixer, precisament,per ajudar als representants a divulgar laseva tasca. Cal recordar-ho.

De bon rollo, eh!

No volíem deixar d'exposar tot això.Alguns s'emprenyaran molt, ens sap greu,però és la trista veritat.

Sembla que aquest any la cosa pintamillor... que duri, que duri!

3 - Quina col·laboració real hemtingut de la DED’AB fins ara?

Mira, no sé. Segur que enspodríem anunciar més, fermés soroll, penjar més car-tells. Però la resposta seria

casi igual.Tampoc hemrebut res decap professor(amb contadesexcepcions) nide l'equipdirectiu de

l'escola. Que fafalta per que s'ani-

min? Ja sabem queDiagonal és una insignifi-cança en l'ETSAB, peròsentir-te ignorat per tantagent......acaba cremantbastant. Per això tambévolíem plegar.

En aquest número, però, lacosa canvia: hem demanatal "mismisimo" Director quecol·labori amb nosaltres iens escrigui per explicar untema d'actualitat (ja busca-

reu el text per aquestespàgines). Aviam si serveixde precedent, i la cosa s'a-nima. Respecte als estu-diants, creiem que la solu-ció es complexa, i permillorar-ho una mica fanfalta iniciatives bastant mésamplies que penjar cartells.En el proper número enproposarem algunes (aveure si aquest cop ésveritat), i esperem que algúens faci cas.

4 - Perquè la gent no participa més?

Malgrat tot, Diagonal seguirà aparei-xent mentre puguem. Amb una mica detot, amb ganes de millorar l'escola, ambganes d'informar, d'opinar, de generardebat, d'aprendre, i també de riure unamica.

Moltes gràcies, de debò, a tots els queheu cregut fins ara en la revista, i alsque vingueu a donar-li nova vida.

Diagonal us espera, de nou!albert

5 - I malgrat tot....

Page 4: diagonal. 10

d i a g o n a l 1 0 - N o v e m b r e 2 0 0 4

pàgina 4

m e n ú d e l d i a

L'Escola d'Arquitectura és una institució fundada fa 125 anys i fins a la dècada dels 70, juntament amb l'Escola d'Arquitectura de Madrid,varem compartir la responsabilitat de la formació dels arquitectes espanyols.

L'any 1972, l' Escola d'Arquitectura de Barcelona s'incorpora a la Universitat Politècnica de Catalunya amb l'implícit reconeixement de laseva vessant tecnològica i humanística però posant en evidència algunes contradiccions i dificultats d'encaix amb les estructures de cairepolitècnic, com passa en moltes escoles d'arquitectura europees.

Al llarg d'aquestes tres dècades, la demanda d'es-tudis universitaris ha crescut de forma espectacular,el que ha comportat la creació de noves universi-tats, centres i titulacions. Aquest fet no ha compor-tat una millora qualitativa per a la docència de l'ar-quitectura, en forma de dotacions materials i unaestructura d'un professorat específic i generacional-ment més equilibrat.

Malgrat constatar curs rere curs una demanda d'ac-cés als estudis d'arquitectura , que no podem aten-dre entre les dues Escoles d'Arquitectura de laUPC, el nostre pes relatiu dins de la UPC ha dismi-nuït notablement en aquest període.

La creació d'un campus temàtic i multiterritorial ambseus a Pedralbes, Sant Cugat i el Besòs, destinat ales disciplines acadèmiques reconegudes, i a lesactivitats professionals tradicionals i emergents quees situen al voltant de l'arquitectura, ha de ser uninstrument de progrés pel conjunt de la UPC decara al S XXI.

Sota la denominació genèrica d'arquitectura podemrelacionar un conjunt d'activitats amb reconeixe-ment acadèmic i professional que comprenen desde l'urbanisme fins l'organització d'una obra, pas-sant per la projectació d'edificis, la restauracióarquitectònica, la història, la teoria i la crítica, la tec-nologia de la construcció i l'edificació, el paisatgis-me, el disseny, l' organització d'obres i empreses,la promoció i valoració immobiliàries i les tècniquesde gestió vinculades a les anteriors activitats.

Aquest ampli camp d'actuació que té a la arquitec-tura com a referència principal, és conformat perdisciplines humanístiques, artístiques, tecnològi-ques i empresarials que configuren un entorn com-plex i de gran diversitat, que es manifesta en el mónpolitècnic d'una forma diferenciada i amb una espe-cial vinculació amb el mon professional.

L'encàrrec implícit a la Declaració de Bolònia, per ala construcció d'un Espai Europeu d'EducacióSuperior basat en estudis de Grau amb contingutsgeneralistes i una oferta complementària de

Postgraus amb diferents perfils, planteja la neces-sitat d'actualitzar mètodes i continguts i dotar-nosd'una especial estructura del professorat.

En el camp de l'arquitectura, la recerca i la trans-ferència de tecnologia també responen a modelsespecífics. La recerca bàsica té un pes menor quela recerca aplicada. La transferència de tecnolo-gia, com a mecanisme de vinculació i transmissióde coneixement cap a la societat, adopta unaestructura minorista que la fa diferenciada. Enaquest sentit, la col·laboració amb l'Administració,entitats corporatives i particulars pot suposar unanotable projecció social i un servei a la societat,que en definitiva es qui aporta els recursos a laUniversitat pública.

Sembla, doncs, que hem arribat al moment d'im-pulsar la creació d'una estructura específica degovern, direcció i gestió: El Campus d'Arquitectura de la UPC, un cam-pus acadèmic i temàtic que englobi el conjuntd'activitats relacionades amb l'arquitectura, lateoria, l'urbanisme, l'edificació, el paisatge i eldisseny i que es constitueixi com el marc derelació i de col·laboració amb el seu entornsocial, professional i econòmic.

La figura del campus temàtic és nova a la UPCperò gaudeix de gran prestigi en les millors uni-versitats mundials. Al segle XXI i sota l'imperi deles TIC la proximitat que ofereix el model territorialja no esdevé primera condició. Les sinèrgies pro-duïdes per la proximitat física es limiten a àmbitsmolt concrets i no esdevenen factors de prioritat,per tant el campus temàtic tindrà tres emplaça-ments geogràfics: al Campus Sud/Diagonal, aSant Cugat i al futur Campus del Besòs.

El Campus d'Arquitectura haurà de disposar decapacitat de govern, de direcció i de gestió pròpia,en especial de les activitats acadèmiques dedocència, de doctorat i de recerca i transferènciade tecnologia de les unitats que l'integren, de rela-ció amb l'entorn professional i de captació i gestióde recursos.

Els principals objectius del Campusd'Arquitectura, serien els següents:

1. Planificar i coordinar l'oferta de titula-cions de grau i de postgrau en els camps de l'ar-quitectura, l'urbanisme, l'edificació, el paisatge iel disseny

2. Disposar de fórmules adequades decontractació del professorat, per mantenir i millo-rar la qualitat de les activitats acadèmiques

3. Creació d'un centre de doctorat i cen-tres de recerca específica actuals i de nova pro-moció

4. Disposar d'una pròpia Fundació per ala creació de Màsters específics i cursos de for-mació continuada amb la col·laboració d'altresinstitucions públiques i professionals.

5. Un Centre de Transferència deTecnologia específic

6. Disposar de servei propi de publica-cions

7. Constitució d'un Patronat que vehiculi ifomenti una relació creativa entre la Universitat iles empreses i institucions i fomentar la captaciói inversió de recursos propis

Aquest objectius son perfectament assolibles amig termini si els estaments universitaris impli-cats : PAS, estudiants i professors de les escolesactuals, entenen que cal sumar esforços enaquesta direcció i crear una estructura acadèmi-ca més adient a la nostra problemàtica: per tantmés funcional i sostenible des de tots els puntsde vista.

Jaume Sanmartí VerdaguerDirector de l'ETSAB

Barcelona, octubre de 2004

El Campus d'Arquitectura de la UPC

weber cemarksa lleva 40 años en el sector de la construcción comofabricante de morteros industriales, y siempre con un mismo denominadorcomún: la calidad de sus fabricados al servicio de sus clientes.

Soluciones Constructivas

www.weber-cemarksa.es - [email protected] Línea Consulta: 900 35 25 35

Page 5: diagonal. 10
Page 6: diagonal. 10

d i a g o n a l 1 0 - N o v e m b r e 2 0 0 4v o x p ó p u l i

Associació uuniversitària dde ggais, llesbianes, bbisexuals ii ttranssexualsSinVergüenza és un grup d'estudiants d'arreu de Catalunya que busca la plena integració del col·lectiu homosexual en el món universitari.

SinVer?L'associació podriem dir que realitza trestasques. La primera d'ajuda a aquelles persones

que encara no han acceptat la seva sexualitat o no han"sortit de l'armari". La segona com a plataforma per conèi-xer gent que almenys comparteixen dues coses amb tu:l'orientació sexual i ser estudiant. I l'última per als méscombatens de reivindicació i sensibilització per trencarbarreres, tòpics i desigualtats.

Com?El primer contacte i el més important és el vir-tual, a través de la nostra web (www.sinver.org) que

s'ha convertit en una fantàstica eina de debat de l'actuali-tat homosexual. És l'ideal per aquelles persones quevolen conèixer l'associació ja que poden fer-ho en qual-sevol moment, des de qualsevol lloc i sense vergonya!Però la majoria dels sinvers salten del món virtual al físicrealitzant alguna de les activitats periòdiques (excur-sions, reunions, cinema, conferències, esports,...) o gau-dint de les quedades mensuals que realitzem. Destacarque en l'última (25-set) vam ser més de 80 persones.

Per què?Perquè tot i que (per fi!) hem aconseguit el dret al matrimo-ni, la societat continua ignorant i discriminant el col·lectiu GLBT, i en la

majoria de casos per falta d'informació. Així que la paraula clau és VISIBILI-TAT. Només quan la gent vegi que no només som Boris Izaguirre i JesúsVázquez, si no també el professor de mates, la cambrera del bar, el germà,el company de pis, la metgessa,... vencerem l'heterocentrisme.

Qui?Qualsevol persona gai, les-biana, bisexual o transsexual

de la comunitat estudiantil. Formempart de la Coordinadora Gai-Lesbianades de 1995 i som presents a la UB,la UPC, la UPF, la RLL, la UAB, i prò-ximament a la Universitat Jaume I(Castelló) i la Universitat Politècnicade València.Si entres a sinver.org trobaràs tresETSABeros: Daennerys, Arnau i quit'escriu, Ka.

per: Carles Baiges (Ka)

pàgina 6

Ei!

Som un grup de matats que estemconsolidant la comissió reciclatgeque va néixer l'any passat en ocasióde la festa de dia.

Aquest any volem més.

Maquetes a 0 €Volem reutilitzar els materials deles maquetes,

Menys merdaDemanarem papereres de recollidaselectiva a la UPC,

… tens idees ?

Apunta't a la ComissioReciclatge. Divendres de14:30 a 15:30 a la DED'AB

LLISTA DE REPRESEN-TANTS PER CURS

PRIMERARNAU CORBERÓ RIFÀAÏDA ANDRÉS RODRIGÁLVAREZALICIA VÁZQUEZ UTZETANNA RAMOS DE GISPERTNICOLAU MALUQUER ARTIGALALEXANDRA RUIZ FELTRER

SEGONROGER GUITARTANA GASCÓNNADINE REUTERJORGE ROVIRA JIMENEZANNA MARTÍNEZXAVIER PAGÉS RABAL

TERCERANNA FERRER CIVITANNA REGUANT RIBÓALBA PAWLOWSKYGUILLEM MATALLANAS RIBA

QUARTANDREU GRIÑÓ CABECERANROGER BLASCO BADIAJOSEP FERNANDEZ MARGALEFDAVID CAPELLAS

CINQUÈMARINA BERBEL CASASANNA TANTULL SOLÉRAÜL GRAS ARACIL

AULA I PFCMIREIA GOMEZ NADAL

IRENE ISABEL OLIVER MONTELL

Et preguntes que és la DED'AB? No saps com comu-nicar-te amb els teus representants o simplement volsparticipar en alguna associació.

JORNADA PORTES OBERTESEl dia 11 de Novembre - Coneix les Associacions-Inaugura el laboratori fotogràfic-Descobreix la nova WEB de la delegació en el seu acteinaugural.

Us esperem al tercer pis!!!

Després de la gran participació en

LA CARTA ALS REIS de l'any passat, us animem a col·laborar-hi de nou amb les vostres propostes per millorar l'escola.

Trobes alguna cosa en falta, no t'agrada segons que...?DEMANA-LI ALS REIS:[email protected]

(envia la teva proposta per mail amb el títol: Carta als reis)

Ja estàs a meitat de curs i només penses en fer les maletes i des-aparèixer...Doncs a que esperes??!!Del 15 de Novembre al 3 de Desembre trobareu al vestíbul o a lapeixeratotes les ofertes de viatges que us pugueu imaginar.No et perdonarem que no hi facis un cop d'ull!!

Vols fer teatre?ASSAJOSDIJOUS de 15:30 a17:30

Page 7: diagonal. 10
Page 8: diagonal. 10

d i a g o n a l 1 0 - N o v e m b r e 2 0 0 4

pàgina 8

Què són els Arreplegats?

Els Arreplegats de la Zona Universitària és laprimera colla castellera formada íntegramentper universitaris dels campus de la ZonaUniversitària de Barcelona i la segona collad'aquest tipus a tota Catalunya.Les colles castelleres universitàries pretenenacostar el fascinant i desconegut món delscastells a la Comunitat Universitària, a mésde ser una magnífica eina de relació entreestudiants de diferents escoles i facultats(som més de 100 universitaris).

I perquè vau escollir aquest nom?

El nom de la colla té una doble significació.Per una banda vol posar de manifest elcaràcter "amateur" de la colla. No es tractad'una colla castellera convencional, la princi-pal i evident diferència és que la manca decanalla fa que els nostres castells siguin méspesats i, en conseqüència, més baixos. Peròd'altra banda aquesta dificultat li dóna unatractiu diferent a les construccions a mésque és font inesgotable de divertides anèc-dotes.D'altra banda el nom d'Arreplegats reflexa lagran diversitat dels integrants de la colla: hiha castellers de totes les procedències (desde Valls a Mallorca passant perGranollers,...), amb diferent experiència cas-tellera (hi ha tan repres entants de més de lameitat de les colles com persones que notenien cap experiència castellera prèvia) iamb diferents estudis (pràcticament totes lesescoles i facultats hi són representades).Aquesta diversitat és sens dubte, un delsaspectes més enriquidors i interessants de lacolla.

Quines construccions heu assolit?

El nostre sostre, actualment està en el cincde set, i la torre de set amb folre. EL primer,és un castell d'extrema dificultat, ja que apartde tenir una gran alçada (set pisos) el troncestà compost per cinc castellers a cada pis, ipoder arribar assolir el nivell tècnic per asso-lir aquest castell ha estat molt gratificant entots els sentits. De les 60 colles castelleres"convencionals" que hi ha Catalunya, noméshi ha 28 colles amb capacitat per fer-lo, tot iutilitzar canalla petita als pisos superiors.Nosaltres, hi col·loquem sempre castellersuniversitàris (acotxadors, enxanetes i dosostambé són estudiants de més de 20 anys...).Aquest fet ens converteix en una colla refe-rent dins el panorama casteller actual, isovint el centre d'atenció de l'actualitat caste-llera. L'altre gran castell, la torre de set,també va ser un repte, ja que la tècnica de ferfolres (col·locar una altra "pinya" sobre lapinya) és molt complexa. Finalment, desprésde molt d'esforç i dedicació als assajos vamassolir l'objectiu amb èxit. Tot i així, tenim una gran diversitat d'actua-cions, on hi fem tot tipus de castells de 6 i 7pisos.

Què s'ha de fer per ser Arreplegat?

Pot formar part de la colla qualsevol membrede la Comunitat Universitària: estudiants dequalsevol carrera, professors, treballadors,...La gran diversitat de tasques i posicions dinsd'una colla fa que no hi hagi cap requisit físic(alt o baix, prim o gras, fort o feble, corpulento escanyolit, atrevit, poruc o amb vertigen,noia o noi,...), l'únic que cal és tenir ganes dedivertir-se i venir als assajos.Si tens ganes d apuntar-t'hi o simplementtens curiositat per saber que fem vine qual-sevol dijous al migdia (de 14h a 16h)a lagespa de davant de la Facultatd'Empresarials (al costat de la darrera para-da del 7 i 74).

Quins motius dones per serArreplegat?

Per la gent que no és castellera és una mag-nífica oportunitat de conèixer aquest móndes de dins ja que es pot aprendre tot el quecal saber sobre els castells d'una maneramés didàctica que en una colla tr adicional i,en cas de voler dedicar-s'hi més, és un pontde cara a formar part d'altres colles.

Pels que ja són castellers, els Arreplegatssón una manera de poder practicar la seva

v o x p ó p u l i

FEM PINYA!!Entrevista al Xavi Rius, estudiant d'Arquitectura i capde colla de la colla castellera Arreplegats de la ZonaUniversitària, que des de l'any 1995, van fent castellsper les diferents universitats del país.

afició també a la universitat. A més, suposala possibilitat de fer castells en posicionsque mai no podrien estar en una colla con-vencional.

Per tots els integrants dóna la oportunitatde fer coneixences a la universitat fora d'unentorn estrictament acadèmic i de poder fercultura i amics, unes hoes a a la setmanad'una de les maneres més entretingudes.

Quines activitats feu elsArreplegats?

A part dels assaigs setmanals, la principalactivitat de la colla és fer actuacions endiverses escoles o facultats, sovint inclosesdintre del marc de festivitats internes o eninauguracions o clausures d'actes. Tambéorganitzem diverses di ades castelleres al'any conjuntament amb d'altres collessemblants a la nostra d'altres universitats.Apart de tot això, també organitzem viatgesi festes diverses. De moment ja hem estata Eslovènia, Alemanya, Itàlia i Mallorcaentre molts altres llocs. Per a tothom que liinteressi, a la nostre web www.arreple-gats.com sempre hi ha informació sobre lacolla i les noves activitats que es realitza-ràn.

Torre de set amb folre

Cinc de set

Page 9: diagonal. 10

d i a g o n a l 1 0 - N o v e m b r e 2 0 0 4

pàgina 9

g u i a d e c e n t

EL POBLE SAHARAUÍ (I)

La majoria de vosaltres, com jo fins fa cinsanys, no coneixereu la problemàtica delSàhara (no es un tema que interressi remou-re a l'Estat Espanyol). Per si no ho sabíeu, elpaís del Sàhara Occidental va ser provínciaespanyola fins l'any 1975. Molts dels seushabitants encara guarden amb orgull el car-net d'identitat espanyol. Però els interessosdel Marroc per apoderar-se del país i la faltad'interès del govern d'aquí ( lligat a la malal-tia i mort de Franco), van propiciar que lestropes marroquines entressin al Sàhara, fetque es coneix amb el nom de la Marxa Verda,i expulsessin a base de bombes de napalm ialtres artífex als saharauís de la seva terra.

Famílies senceres, aquelles que no van moriro no van caure presoneres dels invasors, vantravessar el desert fins establirse a Tindouf(Argelia), on encara estan. Porten més de 29anys esperant un referèndum per recuperarel que és seu, però quan sembla que es por-tarà a terme, el Marroc sempre posa traves.

Més de 800 nens (de 6 a 12 anys) venen a Catalunya per viure un estiu diferent, allunyant-sedurant dos mesos de les condicions extremes (50º C a l'ombra,…) dels campaments de refu-giats on viuen. Aquest any ha estat el tercer que la meva familia i jo hem acollit a una nenasaharauí, dins del projecte de colònies. Peró, com és el país d'on vénen? Això intentaremexplicar a la primera part d'aquest article.

El poble saharahuí va constituir la RASD(República Àrab- Sahariana Democràtica)sota la direcció política del Frente POLISARIO(Front Popular per a l'Alliberament de Saguiael-Hamra i Rio de Oro), que també s'encarre-ga de les accions militars.

Al desert de Tindouf hi ha quatre campaments(wilaies) i un centre administratiu que es diuRabuni. Cada Wilaia s'organitza en diverseszones (Daira) i aquestes en barris, seguintuna estructura jeràrquica. La vida al desert ésmolt dura: no hi ha aigua, ni electricitat, ni tam-poc terres cultivables. L'aigua és un tresor, entenen en unes cubes comunitàries que portencamions algerians cada cert temps.

Totes les famílies disposen d'una haima(tenda de campanya gran) que els entrega elPOLISARIO al casar-se, i a més, la majoriatenen una "casa" (quatre parets de tova ambsostre d'uralita). Els més afortunats arriben afer-se una casa pati, guanyant així la privaci-

tat que els manca. En general, hi ha pocaactivitat, no hi ha gaire cosa a fer, excepteles feines de profesor i metge. Malgrat tot,l'organització és bona, cada Daira té unaescola infantil i una de primària, un dispen-sari i l'ajuntament. Les dones s'ocupen pràc-ticament de tot ja que la majoria dels homesestan al Frente POLISARIO.Si voleu saber com funcionen les colòniesdels nens saharauís a Catalunya, haureud'esperar al proper número de Diagonal...

Si voleu informació truqueu al telèfon 933055206 del'ACAPS ( Associació Catalana d'Amics del PobleSaharauí) o conecteu-vos a la web www.sahara-acaps.org. També es poden fer donacions a la Caixade Manresa amb el compte 2041 - 0092 - 06 -0040007200.

L'Escola d'Arquitectura de Barcelona i l'Espai Europeu d'Educació Superior

L'Espai Europeu d'Educació Superior es elmarc de referència dels ensenyaments univer-sitaris i les titulacions que d'ells se'n derivin apartir de l'any 2005.

Les reunions mantingudes a París i Praga alsanys 90, entre els ministres dels diferentsEstats membres de la UE posaren les basespel que es coneix com els acords de Bolònia del'any 2001. En aquest protocol s'estableix unaestructura universitària de dos cicles, el grau obachelor i el postgrau o màster amb 3 / 4 anysper al primer i 2 per al segon, al que es podrienafegir-ne un dos més per als estudis de docto-rat.

Els objectius d'aquestes mesures son varis:1. Harmonitzar els plans d'estudis alsdiferents estats membres de la UE per tal d'a-favorir la mobilitat dels estudiants.2. Fomentar uns estudis de postgrau demàxim nivell, que s'anomenarien els "màstersoficials", que serien avalats per cada universitati que estarien, oberts a tots els estudiants euro-peus i no europeus.3. Possibilitar que amb els estudis degrau acabats l'estudiant pugui accedir al monlaboral.4. Crear una estructura d'aprenentatgeprogressiu que es pugui adaptar a les necessi-tats, interessos o capacitats de cada persona.5. Introduir el nou crèdit ECTS, en el dis-seny dels plans d'estudis, que és una mesuradel temps necessària per assolir un determinat

aprenentatge, comptant-hi el treball presencial ino presencial de l'estudiant.

6. Establir el suplement al títol, docu-ment annex que posa en relleu els estudis rea-litzats per a cada estudiant. Aquest documentserà important per adequar el currículum aca-dèmic amb les atribucions professionals reco-negudes a una titulació als diferents estatsmembres de la UE.

Com es pot veure l'estructura que l'EEES pro-posa suposa uns canvis molt significatius al'ensenyament universitari i un repte per a l'ela-boració dels nous plans d'estudi que caldrà dis-senyar i aprovar aviat per tal que l'any 2010 esreconeguin les noves titulacions que dit depassada por suposar en algun cas, una redefi-nició de les actuals. Aquest fet és en Espanyaespecialment important en titulacions com lad'Arquitecte, que com és sabut porten incorpo-rades de facto unes competències professio-nals específiques definides per la Llei del'Edificació (LOE) i que no es corresponen a lesde major part dels arquitectes europeus.

És evident que estem davant d'un canvi quali-tatiu a l'ensenyament superior o així ho haurí-em d'entendre. És una ocasió òptima per refor-mar a fons uns sistemes d'ensenyament que enbona part no han evolucionat suficientment deforma especial en les carreres com la nostra,arquitectura que gaudeix d' una tradició cente-nària i que comporta un reconeixement d'unesatribucions que caldrà adaptar d'acord amb la

complexitat de l'entorn social i productiu del'Europa del Segle XXI .

Al rerefons de l'EEES hi ha la filosofia que cap-gira moltes de les condicions anteriors,de laconveniència de "l'aprenentatge al llarg de lavida", dit d'una altra forma, ensenyar l'estudianta que aprengui de forma permanent i continua-da. Això suposa un canvi de mentalitat per l'es-tudiant i especialment uns nous hàbits docentsper als professors que hauran de reconsiderarcerts mètodes tradicionals i adaptar-se al quepossibiliten les noves tecnològics de comuni-cació i d'ensenyament no presencial, entre d'al-tres.

Pel que fa a la nostra Escola això suposa unrepte important per tots els estaments universi-taris: PAS, estudiants i professorat, però moltespecialment per aquest darrer col·lectiu en quirecau la responsabilitat docent. Una conse-qüència de l'EEES serà la necessitat de dispo-sar d'un sistema solvent d'acreditació delsensenyaments, especialment en el camp delspostgraus on es jutjarà les atribucions profes-sionals del futur.

Aquesta necessitat ja és palesa actualment alnostre país atesa la gran proliferació d'escolesd'arquitectura públiques i privades, que ator-guen una mateixa titulació sense que cap orga-nisme verifiqui la qualitat de l'ensenyament enrelació a les competències que presumible-ment es reconeixen als titulats i a les impor-

tants responsabilitats atorgades per la LOE.

Barcelona, octubre de 2004

Jaume Sanmartí VerdaguerDirector de l'ETSAB

Page 10: diagonal. 10

d i a g o n a l 1 0 - N o v e m b r e 2 0 0 4

pàgina 10

Aprendiendo de la India.

Aun recuerdo, y mira que ha llovido, una frase cada día más sorprendente que EliasTorres nos dijo en primero de carrera : "ser buenas personas os ayudará a ser bue-nos arquitectos " ¡Que ironía!

Los años pasan y casi nadie en la escuela me ha enseñado a poner en prácticaaquello que cada vez me parece más cierto.

Charles Correa (Bombay, 1930) debe ser muy buena persona. Para hacer arquitec-tura en la India se ha de tener una predisposición especial, que aquí en occidente,es bastante inusual. Por esa razón me gusta observar a Correa de vez en cuando,para no perder una referencia de humildad, naturalidad o sensibilidad con el almahumana.

Disfruto con el color, la ventilación, los materiales tradicionales, la esforzada espa-cialidad, donde da un paso más allá de su maestro Le Corbusier. Pero sobre todome fascinan, sus plantas dibujadas a mano, donde la vida fluye y se desparrama.

Demos pasos atrás si nos hemos confundido. Nadie nos debe presionar, no ten-gamos miedo a ir más tranquilamente haciendo arquitectura. Otro amigo míodecía: "la prisa mata, poco a poco". La arquitectura es para la vida y ser feliz.Solucionando las necesidades humanas.

Correa aborda así toda su obra. Abanico muy valiente y experimentador, perosobre todo humano, mi admiración no cabe en esta hoja. Es mi opción para el pró-ximo premio Pritzker. ¡Ojalá!. Ustedes, hagan sus apuestas.

Nota para los más fhasión: año del proyecto del pabellón de la

industria Delhi: 1961 !!!

Page 11: diagonal. 10

Per si no hosabíeu, ferd'arquitecteno és fàcil.

Tens obligacions: pagar impostos,estar assegurat, assumir responsa-bilitats durant anys, etc.

Però no estas sol. A tot el món exis-teixen associacions professionalsd'arquitectes. En teoria, tenen lafunció de informar, assessorar, pro-tegir i ajudar als socis en la sevatasca professional, a més de ser unlloc de trobada i debat obert a tots.

A Catalunya també fa anys que exis-teix una entitat que fa aquesta fun-

ció: es tracta del CoAC, el Col·legid'Arquitectes de Catalunya.

Però encara hi ha més: per fir-mar projectes, has d'estarcol·legiat. Saps que vol diraixò?

A Espanya, quan fas un projecte, lallei t'obliga a demanar un permís al'Administració corresponent perconstruir-lo. Per que et donin aquestpermís, el projecte ha d'estar firmatper un tècnic competent i ha d'in-cloure obligatòriament una llargallista de documents concrets. I lesadministracions exigeixen que algúcertifiqui que el teu projecte com-

pleix aquestes dues coses: que tuets un tècnic competent, i que hasposat tota la documentació demana-da.

La mateixa llei, per estalviar proble-mes, diu que l'única entitat recone-guda per certificar això (en el casdels arquitectes) és el Col·legid'Arquitectes, mitjançant un procésque es diu Visat.

Per tant, has de ser soci del Col·legi(es a dir, estar col·legiat) per firmar iconstruir coses. Cada projecte quefacis, el portes allà, te'l visen (des-prés de comprovar el que toca), i japots anar a demanar permís al'Administració.

Com veieu, un Col·legi d'Arquitecteste d'entrada dues funcions benimportants: protegir i ajudar alscol·legiats en la seva tasca, i visar-ne els projectes. I de passada,

intentar que el món vagi millor. Perals arquitectes, i per a tots.

Encara creus que val la penadonar-li l'esquena al CoAC?

Cal destacar un punt molt important,i és que el Col·legi no és coml'Escola o una empresa privada, ontu reps un servei i si no t'agrada, t'a-guantes o no tornes. Tu, com acol·legiat, tens tot el dret de partici-par en les decisions que es prenen,igual que qualsevol altre col·legiat.Els càrrecs directius es voten cadaquatre anys, i tothom té la mateixaveu (això no passa en la universitat:si no tens plaça de professor, noarribes gaire lluny). Per tant, si creusque "un col·legi millor és possible", oque al COAC son una colla d'inep-tes i d'aprofitats, pots intentar can-viar-ho.

(un arquitecte)

Encara no sapEncara no saps las laque t'espera??que t'espera??

VOLS UN CARNET PER TREU-RE LLIBRES DE LA BIBLIOTE-CA DEL COAC?

VOLS INFORMACIÓ SOBRELES SESSIONS GRATUÏTESQUE FAN A L'ESCOLA SERT?

VOLS 900 € PER MUNTAR UNAEXPOSICIÓ A LA SEU DELCOL·LEGI?

VOLS ORGANITZAR UN CON-CURS AMB L'AJUDA DELCOAC?

Si t'interessen aquesta mena decoses, no dubtis a posar-te en con-tacte amb l'Oficina Jove delCOAC. Es tracta d'una "oficina"que la Demarcació de Barcelonadel Col·legi va posar en marxa al'octubre del 2003, per intentar aju-dar als estudiants i als joves arqui-tectes a resoldre els seus dubtesexistencials.

Es un servei que ofereix infor-mació, assessorament, col·labo-ració i bon rollo a parts iguals.

1* El primer objectiu del'Oficina és conver-tir-se en el lloc de

referència per als que no sabenencara “la que els espera”. Enun any han passat per allà casi un20% dels nous col·legiats, a mésd'uns quants estudiants i algunturista despistat. Fins i tot han atèsalgun arquitecte de 50 anys quevolia saber que fa falta per firmarun projecte! T'informaran de ladocumentació que cal incloure en

un projecte, sobre com donar-sed'alta per treballar d'autònom,sobre el funcionament del COAC,sobre els serveis que podràs ferservir com a col·legiat, o fins i tot,com demanar un bocata al bar:pensa que aquí no hi ha màquinesper treure tickets!!

2* L'Oficina també pre-tén fer de motor d'i-niciatives promogu-

des o destinades als estudiantsde les escoles d'arquitectura deCatalunya. Des de muntar concur-sos, fins a editar revistes comDiagonal. S'ha de dir que per arahan hagut pocs casos concrets decol·laboració, per diversos motius:arriben poques propostes delsestudiants (que raro, nooo???), i amés el pressupost de l'Oficina éslimitat (també passa sovint, això). Isegurament, perquè la majoriad'estudiants encara no saben queexisteix aquest servei.

Precisament per donar-ho a conèi-xer, la Mònica s'ha patejat les 4escoles que tenim a Catalunya,fent sessions de presentació i reu-nint-se amb els responsables deles respectives delegacions d'a-lumnes. A l'ETSAB van venir l'anypassat, aprofitant la presentaciód'un concurs organitzat per larevista Quaderns (per cert, a l'es-cola de Madrid es van presentar10 vegades més estudiants queaquí. perquè?? caldrà pensar-ho).També van col·laborar amb l'equipde Tridimenciudad per muntaraquella presentació que els "tridis"

van fer a l'estiu davant la seu delCOAC.

3* Des del COAC, i atraves de l'Oficina,es vol investigar i

divulgar els nous tipus de sorti-des professionals a l'abast delsarquitectes. Cada cop se'n parlamés d'això, sobretot perquè cadacop hi ha menys feina "tradicional"d'arquitecte, però també perquèpoc a poc van sortint noves neces-sitats a les que podem respondrebastant millor que altres professio-nals. Fa pocs dies es va fer unaxerrada sobre això a l'Escola. Hivas anar?

De fet al COAC pots col·legiar-teamb una quota més barata, quedona dret a tots els serveis menysa visar. Pensa-hi un moment... Not'agradaria saber a que es dedi-quen els col·legiats que han esco-llit aquesta opció? Perquè s'hanvolgut col·legiar, malgrat no tenirprojectes per firmar? Potser a tutambé t'interessa.... ja saps on hasd'anar a informar-te, oi?

4* L'Oficina Jove tambéfunciona com a PuntInfoJove de la

Generalitat. Informa d'assumptesgenerals sobre joventut, habitatge,estudis de post-grau, beques,ajuts per muntar una empresa, etc.No és que tinguin tota la informa-ció sobre això, però et poden asse-sorar i enviar al lloc exacte ontenen el que busques. Per exem-ple, vols muntar una empresa

d'enderrocs per cargar-te l'edificidel COAC.....dons l'Oficina Jovet'ajuda! Si és que s'enrollen unmunt...que més vols!

5* Per acabar, dir-te queal COAC els interessaque els estudiants

vagin per allà, que coneguin la"Casa Gran", i que quan acabin lacarrera, vagin de pet a col·legiar-se. Pensaràs que estan desespe-rats perquè no ho fa quasi ningú, iels falta pasta....però no és això,només. Les estadístiques senya-len que el 85% dels nous arquitec-tes es col·legia en els primers 4anys després d'acabar. Només elsfalta tenir apuntats un 15% delsnous, i d'aquests, la majoria acabafent-ho un dia o altre. Per tant, noés per falta de quotes, sinó perquèel Col·legi... es vol sentir jove! ElCOAC és una estructura passadade moda en algunes coses, i elsúnics que poden animar-lo i sacse-jar-lo som nosaltres, estudiants iarquitectes joves.

(el mateix arquitecte d’abans)

Oficina Jove Telèfon: 93 306 78 60

Horari: dl-dv de 9 a 14 h.

La primera escala: l'Oficina Jove de la Demarcació de Barcelonawww.coac.net /Barcelona/of ic inajove of ic [email protected]

d i a g o n a l 1 0 - N o v e m b r e 2 0 0 4

pàgina 11

g u i a d e c e n t

Page 12: diagonal. 10

d i a g o n a l 1 0 - N o v e m b r e 2 0 0 4

pàgina 12

q u è p u c f e r ?

Fa força números que Diagonal voliaencetar una secció sobre llibres. Enella es pretén que ens recomanemllibres o que els llibres siguin el puntde partida d'alguna discussió beninteressant. Evidentment, els llibreno cal que parlin d'arquitectura.Podem recomanar-nos novel·les,reculls de contes o, com en el casque serveix per trencar el gel avui,un llibre de converses amb EduardoChillida.

La publicació en qüestió es titulaElogio del horizonte. En ell una sèriede personatges relacionats amb l'ar-tista mantenen converses distesesamb ell. Es parlen de molts temesrelacionats amb l'obra de Chillida:des de la seva relació amb Donosti iel País Basc fins a conceptes indivi-sibles de la seva obra com són larelació entre el buit i el ple. Ell ensparla d'una relació de velocitats, lalentitud del ple i la rapidesa del buit.Alguns temes dels que es parlenconcerneixen força el nostre camparquitectònic com per exemple quèen pensa Chillida sobre l'intolerantangle recte o sobre la seva relacióde l'escultura i l'entorn.

El llibre queda recomanat. La veri-tat és que no és imprescindible lle-gir-lo, però si ho feu se'n pot treurealguna frase interessant. Si us agra-da Chillida no estarà malamentdonar-li una ullada.

Ja que la secció també té la vocacióde crear algun debat aprofito la lec-tura del llibre per llançar un globussonda sobre què en penseu de larelació de les escultures que hi haal carrer amb el seu entorn. Estanben posades on estan? Com es potsolucionar millor la seva col·loca-ció? Segons el meu parer hi ha unaescultura de Chillida que ens fa unademostració de com es col·loca unaescultura en una ciutat. Aprenguemdel Peine del viento on la fusióentre escultura, arquitectura, urba-nisme i paisatge és total. La inter-venció fins i tot amplifica els efectesde so del mar, de les seves ona-des... És una vertadera instal·laciócontemporània.

Ricard Gratacòs-Batlle

Amb els llibres sommés lliures

trastos de sobre la taula, o entre elscalçotets bruts. Hi serà, com qualsevol

altra cosa desordenada; està sim-plement al desordre, no hi ha pèr-

dua.Així doncs, si's plau, si

algú sap on es guarden lescoses endreçades, que m'ho faci

saber. N'he de trobar una, i és una urgèn-cia.

per Jordi Torà

Endreçada pèrduaÉs dur pensar que pots haver perdut una cosapel sol fet d'haver-la ordenat. Sí, la he ordenat,sé que ho he fet, sé que ho vaig guardar a algunlloc, ben endreçat, just al lloc que li pertanyia, almillor lloc on podria haver estat guardat.I no ho trobo. No sé quin és el seu lloc idoni, empregunto malhumoradament on recollons vaigdecidir guardar-ho. És més, em desmoralitza -i dóna motius al meudesordre- buscar una cosa mal endreçada:només he de mirar sota la pila de papers, de

UNA DE CONTES...

Page 13: diagonal. 10

d i a g o n a l 1 0 - N o v e m b r e 2 0 0 4

Page 14: diagonal. 10
Page 15: diagonal. 10

d i a g o n a l 1 0 - N o v e m b r e 2 0 0 4

pàgina 15

p l a n e t a r i u m

Los Ángeles, una noche cualquiera, un taxista empiezasu ronda, diferentes personas pasan por su coche, cadatrayecto es una historia pero puede que hoy no sea comolos otros días. La acción de esta película transcurre en una noche, enuna ciudad de luces y sombras, un planteamiento senci-llo: un trayecto, una misión, dos personajes condenadosa entenderse, a conocerse el uno al otro y a conocerse asi mismos. PROS: Muy buena película del director Michael Mann

COLLATERAL

per JAN

(HEAT, El dilema…)CONTRAS: Tom Cruise, pese al gran esfuerzo quehace (cambio de imagen incluido) nos recuerdademasiado a si mismo en otros papeles recientes.Mas suerte con "la guerra de los mundos"…

de cine...

una oportunitat per grups fins aradesconeguts o que tot justcomencen. D'aquesta forma,Keane, amb la seva cançó"Everybody's changing", s'estanconvertint en una màquina de ferdiners. Si anem al cantó méspop-rock anomenarem a McFly,dels qui he arribat a sentir quesón els nous Beatles (no és elprimer ni últim cop que ho sent-ho dir d'un grup). Tornant a l'al-ternativitat i conservant la calma,trobem Snow Patrol, que tot i fertemps que va treure el disc, poca poc s'ha nat fent un nom entrela gent i si esteu buscant lletrescompromeses i músiques melò-diques, no podeu deixar d'escol-tar ni "Run" ni "How to be dead"del seu Final Straw. Explorantmés en els recursos que l'estilpermet, trobem a Bright Eyes,menys pop i molt rítmic, algunacançó acaba sent repetitiva, peròen general està molt bé tot l'àl-bum.

També hi ha grups que ja existieni que els ha afavorit aquestamoda, en destacaré dos, Sloan iStereophonics. Els primers sóncanadencs, tirant cap als Jet oStrokes, porten molts anys en elnegoci (diria que des del 91), iquan ha calgut s'han publicat ellsmateixos els seus discs, mante-nint un bon nivell digne de sentir.Stereophonics en canvi, són ungrup més típic, amb influènciesmés americanes, menys origi-nals i pesats en alguns passat-ges, però escolteu "first time everI saw your face" i descobrireuuna gran balada i una veu moltpeculiar, trencada, casi com elcantant dels "The Veils". Si feuuna mica de memòria, van pre-sentar el seu nou disc en un delsúltims programes d'Una AltraCosa.

Tema a part són la branca delsThe Killers, brit-pop electrònic imés canyeru que acabarà fentfama segur, ja que amb la pastaque els hi posen per disc (Hot

Fuss) ipromoció,és gairebéi m p o s s i b l efallar. Tambédir que ni sónbritànics tot i ques'ho facin, ni sóndolents, banda amb moltbones crítiques inclòs delsdirectes, i el seu disc és genial(van venir al país, sols a Madrid,estupendu!). Pel que fa als TheFaint, han tret nou disc (Wet frombirth), però tot i que hi ha cançonsen les que podríem pensar quehan estat inspiradors de grupscom els The Killers, hi ha duescoses que em fan opinar que sónun cas apart; per començar, lesseves excentricitats i experimen-tacions superen qualsevol previ-sió, i a més tenen alguna espècied'obsessió per fer lletres parlantde sexe. A part d'això, tenen can-çons molt ballables i animades.L'últim disc està bé, tot i que reco-mano l'anterior per ser més exa-gerat en tot el que s'ha dit i menysconvencional.

Per no allargar-me posaré una llis-ta amb bandes d'aquest estil, fentespecial atenció per començar, ien majúscules a Thirteen Senses,Phish, Rocket Summer, ArcadeFire, Wilco, The Crash,Raveonettes, The Zutons...

I per acabar, no puc evitar parlarde nous cds: Sum 41, SimplePlan, Relient K, Jimmy Eat World,Five for fighting, Taking backSunday, Green Day, GoodCharlotte, The Used, TheExplosion, Alkaline trio, Bowlingfor soup, No Motiv, Midtown,Hoobastank i sobre tot, i descobri-ment My Chemical Romance,definit com pop violent o modernrock, en la línia de Billy Talent,genials.

Andreu Griñó

música

grups dins d'un estil que dona unacerta llibertat i que a més, té tocs demelancòlic i quotidià, senzill i alhoratreballat, on un piano o un violí no sónelements estranys a aparèixer, i onfins i tot algunes cançons apareixenensordides o amb sorolls de fons,amb un caire més experimental.Molts coincidirem a dir que la majoriad'aquests grups s'han aprofitat de l'e-fecte Coldplay i les seves astronòmi-ques xifres de venda, així com lesdiscogràfiques; però alhora, ha estat

Com haureu notat últimament, hi hahagut una ascendència notable delsgrups de procedència britànica (o no),però que segueixen aquesta beta mes-cla del brit-pop y un new rock, per queens entenguem: van d'alternatius i deque no són per res pop, però les sevesmelodies s'han convertit de vegadesen una cosa molt comercial i enganxo-sa.

En cap cas és una crítica destructiva,la veritat és que s'han descobert molts

ATENCIÓ NOUS!!!

Page 16: diagonal. 10